PDF superior Canvi d'època en els mitjans de comunicació públics i privats

Canvi d'època en els mitjans de comunicació públics i privats

Canvi d'època en els mitjans de comunicació públics i privats

que el serial de quarts de quatre de la tarda, per una qüestió purament d’estratègia, de màrqueting i de competència convindria que comencés a dos quarts i cinc de quatre, és a dir, cinc minuts més tard. Com que hi ha una legislació que diu que cal anunciar-ho tot amb temps –no fos cas que algú pensés que l’han eliminat i hi hagués un daltabaix emocional en el país– aquest responsable ho documenta bé, va a veure el director de TV3 i li planteja aquesta qüestió de forma raonada. El director li dona el vist-i-plau i l’engranatge es posa en marxa de seguida. Amb l’actual llei, aquest responsable de programació li diu a la direc- tora, a ella li sembla bé, ella ho comenta al di- rector general, aquest ho comunica al presi- dent –que també té poder executiu– i, mentre ho han parlat quatre persones i ja han passat quatre dies, algú els diu que cal portar la qües- tió al consell d’administració, que es reunirà, per exemple, dimarts de la propera setmana, però resulta que l’ordre del dia ja està tancat, de manera que es busca un forat per poder afegir la qüestió a la següent reunió. Possible- ment, la decisió no s’executarà fins al cap de tres setmanes. La decisió absurda i ridícula triga ben bé un mes en poder ser executada generant, a més, un debat entre els membres del consell d’administració. I no els paguem perquè perdin el temps prenent aquest tipus de decisions. Ara se’ls paga per debatre, al cos- tat de coses importants, les coses insignifi- cants, emparats per la llei. Això és un exemple del que no pot succeir.
Mostrar más

8 Lee mas

21 visions del canvi: educació, administració pública, mitjans de comunicació, cultura, empreses, entitats socials

21 visions del canvi: educació, administració pública, mitjans de comunicació, cultura, empreses, entitats socials

treballen en empreses, en entitats cíviques, en el sector públic, en institucions educatives i en organitzacions culturals. Hem intentat mostrar que hi ha dones, homes, joves, gent gran, catalans o nouvinguts, seleccionant no necessàriament els “líders” del seu àmbit sinó un grup més o menys representatiu de la població creixent de persones que treballen en aquest àmbit. Hem fet una entrevista amb cada persona i els textos d’aquesta guia són extractes d'aquestes converses. A continuació es presenten, fidels a les seves paraules, les actuacions, motivacions i recomanacions de cadascuna de les 21 persones, així com una síntesi dels diferents reptes que han identificat amb les solucions que han proposat i les seves visions per a Barcelona l’any 2015. Dediquem les últimes pàgines a reflexionar sobre les característiques d'aquestes persones, els seus atributs inspiradors, la seva trajectòria vital, educativa i professional, les capacitats que tenen per al canvi, les seves diferents interpretacions de la sostenibilitat. Finalment, utilitzant com a petita mostra aquests 21 casos, hem explorat les implicacions que se’n deriven de cara a models d'aprenentatge per al desenvolupament sostenible. Quins tipus de formació (formal i no formal) cal fomentar per augmentar el nombre de persones que puguin fer una contribució important a una societat més sostenible, tal com ho estan fent aquestes 21?
Mostrar más

31 Lee mas

Einstein als mitjans de comunicació

Einstein als mitjans de comunicació

(citat a Stanley, 2003): «La [Gran] guerra tot just havia acabat i la complaença de les èpoques victoria- na i eduardiana s’havia esvaït. La gent sentia que els seus valors i els seus ideals ja no tenien cap significat. De sobte, es van assabentar que la predicció astronò- mica d’un científic alemany havia estat confirmada per una expedició britànica… Aquest descobriment astronòmic, que transcendia els conflictes mundans, va trobar gran ressò.» El seguiment minuciós que les ambaixades alemanyes dels països que Einstein va visitar els anys 1920 (Japó, Estats Units, Espanya…) van fer de les seves conferències i actes públics ens parla també de la significació política i cultural d’un físic que, lluny de la imatge prevalent de savi despis- tat, era ben conscient del valor simbòlic (polític) de les seves manifestacions. Així, en una breu peça de divulgació publicada a The Times el 28 de novembre 1919, agraïa al mitjà l’oportunitat d’expressar-se «després del lamentable trencament de les relacions internacionals que existien entre els homes de cièn- cia» (citat a Pais, 1994).
Mostrar más

24 Lee mas

Els mitjans de comunicació i el medi ambient: informació i desinformació a parts iguals

Els mitjans de comunicació i el medi ambient: informació i desinformació a parts iguals

ENFRONTAMENT A TRAVÉS DELS MITJANS En conseqüència, el lobby ecologista, molt influent als mitjans de comunicació d’aquesta comunitat autònoma tendrà al davant, a partir dels anys vuitanta, altres lobbies formats per grups empresarials i polítics interessats en el manteniment del model de desenvolupisme econòmic que ha vigit en els darrers quaranta anys, grups de pres- sió que conformen una manera diferent de relacionar-se amb l’entorn però que, en el fons, no fan sinó disfressar les argumentacions a través de la tècnica propagandís- tica. A cada campanya ecologista hi haurà, molt proba- blement, una anticampanya, de la mateixa manera que els valors ecologistes comencen a ser emprats com un valor més del mercat. Així, hi haurà urbanitzacions ver- des, calefaccions ecològiques, transports privats efi- cients... Anys de missatges educatius que, malgrat tot, han configurat una nova aparença de realitat. Avui nin- gú no discuteix la importància del medi ambient, però sí la manera de relacionar-s’hi, és a dir, de l’educació. Des de l’escola els programes formatius ajuden a la presa de consciència, però al capdavall l’ensenyament no és sinó el reflex de la societat i, en aquest sentit, un cop més apareixen els mitjans de comunicació com els grans transformadors.
Mostrar más

5 Lee mas

L'apoderament i democratització financera vist a través de l'evolució de la informació econòmica en els mitjans de comunicació a Catalunya

L'apoderament i democratització financera vist a través de l'evolució de la informació econòmica en els mitjans de comunicació a Catalunya

Xavier Vidal Folch descriu perfectament la situació del periodisme econòmic a l'època i la posterior a la transició al capítol 'Esplendor i misèria del periodisme econòmic” dels Anals del Periodisme Català (1984), per tant em limitaré a fer una breu síntesi. Diu Vidal-Folch: “La premsa -a qui la censura converteix en gairebé única per la via de la uniformització: tots els diaris són massa semblants-. a penes es fa ressò del debat econòmic”. No hi havia tampoc transparència, moltes empreses, les grans, vivien sota el paraigua de l'Estat, no hi havia llibertat sindical. “Les escasses notícies financeres generalment s'escampaven per les pàgines en forma de gasetilles i algun article publicitari camuflat d'informació econòmica, o millor comercial. També es publicava la solapa d'algun llibre d'economia que s'editava. La major part de l'espai d'aquestes pàgines financeres estava destinat a la publicitat. En primer lloc els avisos oficials, ara anomenats anuncis oficials. Els segueixen els anuncis financers, com emissions de valors, distribució de dividends, anuncis de juntes d'accionistes, etcètera” 3
Mostrar más

17 Lee mas

Comunicació persuasiva en els mitjans digitals, febrer 2013

Comunicació persuasiva en els mitjans digitals, febrer 2013

La televisió del segle XXI és, a més, remota: el seu valor local serà, alhora, el seu valor universal de contingut accessible des de qualsevol part. L'explosió audiovisual a Internet no solament concerneix l'ordinador, sinó també el mò- bil i el televisor, i també els nous dispositius de vídeo i àudio de butxaca. So- bre aquesta base, i amb la competència cada vegada més gran dels usuaris, 's'estableix una televisió�2.0, una televisió social. Un canvi important que es gesta a la Xarxa i que té la persona com a objecte i subjecte de la comuni- cació i el coneixement visual. I en aquest marc, els grans operadors tecnolò- gics Google i Apple també prenen posicions pel que fa a la televisió digital i aprofiten els seus ecosistemes per a treure'n profit. D'una banda, Google TV orquestra tot un conjunt de recursos sota el paraigua del concepte a http:// www.google.com/tv/, on gràcies al seu navegador Chrome, YouTube i Google Play i la connexió de l'aparell de televisió a Internet ofereix tot un conjunt de continguts i d'aplicacions. I 'de l'altra, el gran competidor Apple, amb la seva Apple TV, també connectada a la Xarxa i vinculada a l'iTunes, però també a YouTube. Sense oblidar el tercer en discòrdia, Microsoft, amb el seu Windows Media Center. Com veiem, la televisió digital obre nous escenaris i reptes a la publicitat i al màrqueting.
Mostrar más

100 Lee mas

Seminari Educació i mitjans de comunicació

Seminari Educació i mitjans de comunicació

Per introduir-lo es va passar l’entradeta d’un 30 minuts recent sobre l’addicció a les pantalles. Bernabeu no està d’acord amb la tesi ni amb molts detalls del documental, perquè, segons la seva experiència, és molt alarmista. Argumentava que encara és molt difícil provar tot això i que no es poden treure conclusions concloents. Sí que s’ha observat, per exemple, que una conducta continuada d’abús de les pantalles entre els zero i tres anys pot provocar relacions conflictives amb les pantalles a l’adolescència. En canvi, en contra del que sovint es creu, s’ha observat que tenir ordinadors a l’aula més aviat té l’efecte contrari: redueix les conductes de risc fora de l’aula. Bernabeu va concloure que l’addicció a les pantalles existeix, però no és un problema de tenir pantalles, sinó que és un problema que, tal com passa amb l’addicció a les drogues, es deu a problemes personals que hi desemboquen.
Mostrar más

31 Lee mas

Mitjans públics autonòmics, a l'abast de la ciutadania?

Mitjans públics autonòmics, a l'abast de la ciutadania?

L’anàlisi s’ha fet d’11 corporacions: la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA); Euskal Irrati Telebista - Radio Televisión Vasca (EiTB); Corporación Radio e Televisión de Galicia (CRTVG); Radio y Televisión de Andalucía – Canal Sur(RTVA); Radio Televisión de Madrid (RTVM); Radio Televisión Canaria (RTVC); Radio- Televisión de Castilla La Mancha (RTVCM); Radio Televisió de les Illes Balears (IB3); Corporación Aragonesa de Radio y Televisión (CARTV); Radiotelevisión del Principado de Asturias (RTPA) i Radiotelevisión de la Región de Murcia (RTRM). Els indicadors que s’han utilitzat s’han basat en els que empren a Mapa Infoparticipa. Aquest és un projecte creat l’any 2013 pel Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural (LPCCP) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per analitzar la transparència de les administracions públiques locals.
Mostrar más

97 Lee mas

Els mitjans de comunicació al País Valencià

Els mitjans de comunicació al País Valencià

sura que es trobarà clarament determinat per les polítiques comunicatives que es desplegaran durant les dècades dels vuitanta i noranta del segle xx. Les dificultats en el llarg procés de posada en marxa de la ràdio i televisió autonòmiques (RTVV) en se- rien un exemple, com també la pervivència d’una marcada estructura provincial en la premsa escri- ta, el manteniment de la penetració dels mitjans de Madrid, l’escassa o nul·la presència del valencià als mitjans de comunicació, excepció feta –i par- cialment– dels mitjans propis de la Generalitat, així com també els incompliments de la legalitat en l’ús del valencià en les emissores FM i, més re- centment, en les televisions digitals. D’altra banda, el temor o la negativa dels governants valencians a establir acords públics de col·laboració quant a po- lítica lingüística, cultural i comunicativa amb les comunitats autònomes de la resta del domini lin- güístic seran una conseqüència de la permanència d’un conflicte que, amb alts i baixos, es prolonga fins als nostres dies.
Mostrar más

14 Lee mas

Mitjans de comunicació i memòria històrica

Mitjans de comunicació i memòria històrica

La creació d’un programa com L’espiral de la història és un excel·lent argument per a reflexionar al voltant de la funció de les imatges en l’àm- bit de la recerca i la difusió del passat. La recuperació de la memòria his- tòrica es vertebra a través de complexos mecanismes fonamentats es- sencialment en el patrimoni documental. En la reconstrucció del passat més recent, els documents troben el suport necessari en el record perso- nal. Així doncs, la història oral es desenvolupa al voltant de projectes de recuperació de l’experiència de les majories —del que podríem anomenar en termes genèrics el poble—, i és una immillorable manera de donar veu als protagonistes anònims. En aquest context de reactivació del re- cord personal posat al servei de la memòria col·lectiva, les imatges ad- quireixen una importància molt notable. Amb tot, la tradició oral i l’ús de les imatges —tant fixes com en moviment— en la recerca històrica és un fenomen relativament recent, ja que la tradició investigadora s’ha basat en les fonts escrites i, en conseqüència, s’han desatès les capaci- tats dels fons públics d’imatges i de les col·leccions particulars com a instruments de recerca. 3
Mostrar más

10 Lee mas

Identitat, mitjans de comunicació i testimonis, setembre 2010

Identitat, mitjans de comunicació i testimonis, setembre 2010

Qui marca l'enquadrament, el frame, de referència? És a dir, qui delimita el terreny de joc virtual on es discuteix i s'interpreta sobre la identitat nacional i, en conjunt, l'actualitat que a ritme accelerat va construint-se dia a dia? Per tant, qui fixa l'agenda de referència i com s'interpreta allò que existeix o no existeix? Perquè, en allò que el comunicòleg polític francès Thierry Saussez ha descrit com la nostra "societat catòdica" del present, la diferència entre existir o no existir passa en gran mesura pel fet de ser o no ser representat en els mitjans de comunicació. Així, doncs, algú creu que és casual la representació política, i més enllà, la representació nacional que projecten els diferents mit- jans de comunicació? La polèmica ha acompanyat espais tan emblemàtics de les televisions públiques com la informació del temps... pels seus mapes. Per com, a través d'aquest espai de tanta audiència, i en teoria tan poc transcen- dent, es construeix identitat nacional. En el cas català el debat es manifesta amb certa intensitat en moments concrets. Al País Basc, el canvi del mapa del temps va ser una de les primeres i més significatives decisions del govern del socialista Patxi López, pactat amb el PP.
Mostrar más

8 Lee mas

Els Jocs Olímpics, els mitjans de comunicació i els reptes d'elaborar una imatge global

Els Jocs Olímpics, els mitjans de comunicació i els reptes d'elaborar una imatge global

  Malgrat  això,  per  a  les  cerimònies  d’obertura  i  cloenda  –indicades  anteriorment  com  a  una  part essencial de l’estratègia d’imatge global– els mitjans reben una guia molt detallada de les  actuacions  culturals  tant  sols  poques  hores  abans  de  l’inici  de  la  cerimònia,  per  evitar  filtracions  del  contingut.  Malgrat  això,  aquesta  pràctica  és  un  gran  desavantatge.  Quan  els  mitjans  internacionals  reben  les  informacions  culturals  de  les  cerimònies  en  les  llengües  oficials, els retransmissors han de fer servir les seves habilitats per traduir, processar i preparar  els  comentaris  adients  per  les  audiències  a  l’últim  moment.  Això  va  en  contra  dels  objectius  que  l’organització  de  la  seu  i  permet  que  hi  hagi  més  mitjans  internacionals  que,  o  bé  facin  interpretacions pròpies de les actuacions culturals, o bé ni es prenen la molèstia d’intentar‐ho.  Per  confirmar‐ho,  hi  ha  una  investigació  que  revela  que  molt  poques  televisions  utilitzen  la  guia  de  la  cerimònia  oficial  per  als  mitjans  de  manera  convenient.  En  canvi,  la  majoria  de  comentaris  en  la  retransmissió  de  les  cerimònies  olímpiques,  que  tant  s’organitzen  com  una  part  important  de  la  campanya  d’identitat  de  la  seu,  rarament  van  més  enllà  d’una  simple  menció  dels  títols  de  les  actuacions  enumerades  a  la  guia  (Moragas  et  al.,  1995:88;  Larson  i  Rivenburgh, 1991:85; Chalip, 1989). 
Mostrar más

21 Lee mas

Els mitjans de comunicació i les medicines alternatives i complementàries

Els mitjans de comunicació i les medicines alternatives i complementàries

Hi ha, sens dubte, altres cau- ses d’origen polític i econòmic que contribueixen al desprestigi de la medicina occidental. En la medicina pública, la insuficièn- cia de mitjans, cada vegada més cars, per a atendre la cada vega- da major demanda, ocasiona les desesperants llistes d’espera i l’escàs temps que es pot dedicar al que s’anomena atenció perso- nal, al contacte directe entre metges i malalts. Resulta que aquests últims perceben sovint que no se’ls tracta com a individus que tenen com a major i quasi única preocupació el seu estat de salut, sinó com un element més de la massa indiferen- ciada de pacients, un número de cartilla, i que en compte de prestar atenció per entendre com experimen- ten els seus símptomes i pateixen els seus dolors, la medicina moderna, mitjançant experts amb bata blan- ca, màquines i laboratoris, decidirà pel seu compte. Es parla i s’escriu llavors genèricament de la deshumanit- zació de la nostra medicina occidental, sense tenir en compte que, més que un problema intrínsec d’aquesta medicina, potser aquesta situació és deguda parcial- ment a la manera políticament interessada (no preocu- pa la qualitat del sistema sanitari públic, que no dóna vots; n’hi ha prou a resoldre o postergar els problemes per a no perdre’ls), ineficaç i fins i tot potinera com s’administra i se subministra la medicina socialitzada en els sistemes públics de salut de la majoria, per no dir la totalitat, dels països occidentals. Als Estats Units, encara que no s’haja socialitzat la medicina, aquesta està controlada per les asseguradores i la resta d’orga- nitzacions administradores de serveis sanitaris (HMO), és molt costosa i de molt irregular qualitat. Els nord- americans es gasten un 14% del seu PIB en sanitat.
Mostrar más

6 Lee mas

Els Mitjans de comunicació i l'ús de la llengua

Els Mitjans de comunicació i l'ús de la llengua

Des de l’època franquista fins avui s’ha instrumentalitzat una sub- til argumentació entorn de la codificació fabriana, que consisteix a titllar-la d’artificiosament difícil. Doncs bé, des de llavors, aquesta tàctica ha tingut grans efectes, perquè ha arribat a crear en nosaltres mateixos el complex que, quan parlem el català normatiu, fem servir una llengua estranya. Els resultats de l’autoodi són evidents. Fins a l’extrem que de vegades es percep que es fan esforços per tal de defu- gir la correcció, perquè no soni rar allò que hom diu o escriu. Ens arribem a ruboritzar de parlar correctament la nostra llengua!; ens ruboritza allò que òbviament és motiu de satisfacció en altres comu- nitats. Tot el que és massa específic del català, que s’allunya massa del castellà, ens provoca prevenció: preferim la solució menys marcada. Qui fa servir en els registres més formals el llur?; Miquel Martí i Pol, en un poema en què s’adreça virtualment a Pompeu Fabra (Paraules
Mostrar más

8 Lee mas

Taxonomia de la pseudociència. Cap a una comprensió global i específica de les amenaces i característiques del fenomen en els mitjans de comunicació

Taxonomia de la pseudociència. Cap a una comprensió global i específica de les amenaces i característiques del fenomen en els mitjans de comunicació

S’ha dit de la pseudociència que promou enunciats que no estan epistemolò- gicament garantits (Fuller, 1985) o que no es defineix pel seu objecte d’estudi en si mateix sinó per la seva manera d’aproximar-se als resultats (Lilienfeld et al., 2003). Per la seva banda, Sokal (2006) atribueix com a característica principal de la pseudociència que realitza enunciats i estableix relacions causals sobre fenòmens que la ciència establerta considera impossibles. Hansson (2009) amplia les característiques de la pseudociència a tres: 1) pertany a una discipli- na que té una relació (d’una manera molt àmplia) amb la ciència; 2) no està epistemològicament garantida, i 3) els seus defensors intenten crear la impres- sió que sí que és científica. Kurtz (1978/1981), en canvi, defineix les pràctiques pseudocientífiques com a matèries que: 1) no utilitzen mètodes experimentals rigorosos a les seves investigacions; 2) manquen d’un corpus conceptual con- trastable, i 3) afirmen haver aconseguit resultats positius, encara que les seves proves són altament qüestionables i les seves generalitzacions no han sigut cor- roborades per investigadors imparcials.
Mostrar más

23 Lee mas

Joves, mitjans de comunicació i consum cultural

Joves, mitjans de comunicació i consum cultural

L’escriptor i pedagog Joan Triadú (ribes de Freser, ripollès, 30 de juliol de 1921 —Barcelona, 30 de setembre de 2010), diu a les Memòries d’un segle d’or (Proa, 2008) que el segle xx ha estat el segle d’or de la cultura catalana. I ho argumenta apun- tant que mentre Catalunya va viure fora del règim de l’Estat, la cultura va estar en mans de la societat civil, i que això va permetre la construcció d’una xarxa civil. Els nostres avis escoltaven música catalana als ateneus. I, a més, eren els responsables de les programacions musicals. Ara els joves escolten música en català gràcies als llan- çaments de la indústria, als webs i a les xarxes socials (Spotify, Myspace, recomana- cions al Facebook), en què el que mana és la indústria dels aparells i els controladors de la difusió a Internet. El consum de cultura depenia de la societat civil al segle passat i ara depèn de la indústria de consum. Hem passat d’una cultura compartida al carrer i als locals a una cultura domèstica de consum individual, encara que esti- guem connectats a la xarxa. Hi ha hagut un canvi d’accés a la cultura i un canvi d’accés a la informació.
Mostrar más

10 Lee mas

Avaluació d'aplicacions HPC sobre Clouds públics / privats

Avaluació d'aplicacions HPC sobre Clouds públics / privats

A  nivell  personal  m’agradaria  esmentar  que  la  realització  d’aquest  treball  m’ha  comportat un experiència final molt gratificant, gràcies a la qual he pogut conèixer més  de  a  prop  el  paradigma  del  Cloud  Computing  i  el  funcionament  d’una  aplicació  HPC  real i la seva aplicació  en entorns d’alt rendiment. Durant el procés de  preparació del  entorn EC2 he patit alguns problemes relatius a la posta a punt que han representant  moments  de  certa  desesperació  i  que  han  precisat  de  molta  dedicació  per  tal  de  ser  superats amb  èxit.  Voldria  emfatitzar  el fet  que  la  familiarització  amb  aquest entorn,  així  com la  seva  posta  en funcionament  i  execució de  les  proves,  han  representat  un  gran esforç i hores de treball que potser no es veuen reflectides d’aquesta manera en  els  resultats  finals  obtinguts.  Tot  i  això  m’emporto  un  bagatge  molt  enriquidor  amb  una visió i experiència aplicable al món laboral. 
Mostrar más

72 Lee mas

Esport, mitjans de comunicació i la cultura de la pau

Esport, mitjans de comunicació i la cultura de la pau

Un al tre exem ple de la na tu ra le sa dialè cti - ca dels mit jans de co mu ni ca ció en re la ció amb la gue rra sor geix del que Ma noff (2002) qua li fi ca com el “mite de l’ob jec ti - vi tat”. Les nor mes d’im par cia li tat en nar - rar les no tí cies, pròpies del se gle XX , es van de sen vo lu par en un pri mer mo ment als Estats Units, com una es tratè gia co - mer cial per en co rat jar di fe rents per so nes d’in cli na cions po lí ti ques di ver ses a lle gir un ma teix dia ri. Ma noff sos té que el ‘pe - rio dis me im par cial’ de ri vat d’a ques ta estratègia co mer cial evi ta que els pe rio - dis tes ad vo quin per la pau o do nin preferèn cia a les veus que cri den a fa vor de la re so lu ció de con flic tes. Alho ra, tan - ma teix, s’ha de mos trat prou, en el camp de la in ves ti ga ció so bre co mu ni ca ció, que ‘l’ob jec ti vi tat’ del co rrent ma jo ri ta ri de no - tí cies es pro dueix de fet en els lí mits d’u na ma ne ra es pe cí fi ca i na cio nal de veu re el món. En el te rreny dels as sump tes in ter - na cio nals, aquest ‘punt de vis ta’ ten deix a anar en la ma tei xa di rec ció, amb po ques ex cep cions, de la po lí ti ca del go vern. Per tant, men tre sem bla que els mit jans de co mu ni ca ció exer cei xen un cert grau de pers pec ti va in de pen dent din tre d’u na so cie tat de mocr àti ca, de fet te nen di fi cul - tats per ju gar aquest pa per en trac tar te - mes re la cio nats amb la gue rra en el pla in - ter na cio nal.
Mostrar más

7 Lee mas

Anàlisi comunicativa de la crisi de les aigües Eden en els principals mitjans de comunicació impresos i digitals

Anàlisi comunicativa de la crisi de les aigües Eden en els principals mitjans de comunicació impresos i digitals

retirada dels lots d’aigua afectada genera cert alarmisme en el lector, ja que no conclou en cap cas la retirada total dels lots que es poden haver vist afectats, i no es donen dades numèriques del total de lots que poden estar afectats ni la quanti- tat exacta de lots que s’han retirat o bé els que encara es troben en possessió del consumidor final amb el risc probable de ser consumits. En referència al rigor cien- tífic, hi ha una falta greu en classificar l’aigua com a «intoxicada». Segons el Regla- ment 852/2004 del Parlament i del Consell Europeu relatiu a la higiene dels pro- ductes alimentaris, una intoxicació alimentària és la presència de toxina preformada d’origen microbià en l’aliment, i és la toxina ingerida la que produeix la intoxicació. Segons aquesta definició, el periodista dona per fet que l’agent causant del brot és una toxina, quan pot no ser aquest el motiu del brot. El brot podria tractar-se d’una infecció alimentària, una toxiinfecció alimentària o bé una intoxicació alimentària. Per això, es demostra que el periodista no és coneixedor de la matèria i que els conceptes que ha d’aplicar en un cas de brot de malaltia causat per un aliment no són els correctes. Tanmateix, en referència a la intervenció que realitzen els serveis mèdics, no han de ser metges d’empreses exclusivament els informadors del brot al sistema d’alerta sanitària. Existeix la possibilitat que una persona que ha consu- mit l’aigua a la feina presenti símptomes fora del lloc de feina i es presenti als ser- veis mèdics com a particular, i siguin altres metges els qui informin el sistema d’aler- ta i tractin el pacient. Finalment, malgrat que la notícia tingui un caràcter primerenc, el periodista hauria de ser coneixedor que el procés d’embotellament el realitza una empresa que és proveïdora de l’empresa distribuïdora, de manera que atribuir la responsabilitat de l’embotellament a l’empresa distribuïdora és del tot incorrecte. Cal esmentar també errors gramaticals.
Mostrar más

20 Lee mas

En defensa dels mitjans públics

En defensa dels mitjans públics

canvis: "Els mitjans públics són més necessaris que mai, però s'han hagut d'adaptar a una redefinició interna". Però el canvi no afecta tan sols els[r]

10 Lee mas

Show all 10000 documents...