PDF superior Ciutat, esport i educació. Núm. 02 (2010)

Ciutat, esport i educació. Núm. 02 (2010)

Ciutat, esport i educació. Núm. 02 (2010)

Des del meu punt de vista, les directrius o els manuals sobre com gestionar els temes mediambientals són més útils que no pas la legislació i les normatives. A Göteborg hem mirat de treballar de manera que els organitzadors tinguin en compte la sostenibilitat voluntàriament, nosaltres els oferim consells i idees sobre aquesta qüestió. També tenim un sistema de certificació que no és tan feixuc com les certificacions ISO o EMAS; de forma que si els organitzadors compleixen determinats requisits pel que fa a la sostenibilitat, reben un Certificat Mediambiental per a l’esdeveniment. Hem constatat que és més fàcil aconseguir el suport dels organitzadors si els motivem de manera positiva. Aquest certificat mediambiental els permet demostrar que estan acreditats pel Departament de Medi Ambient de l’administració local. Ho vam implantar ja l’any 1995 i hem seguit desenvolupant el sistema, el fem servir també per a altres sectors, però sabem que aquesta solució és especialment bona per a l’organització d’esdeveniments. En el cas dels principals esdeveniments esportius com ara els Jocs Olímpics, la certificació ISO o l’EMAS són més apropiades, però per a altres tipus d’esdeveniments un sistema més senzill pot ser suficient. Per tant, per a nosaltres la millor solució ha estat tenir directrius i sistemes de certificació.
Mostrar más

66 Lee mas

Quadern dones i esport. Núm. 04 (2010)Quadern dones i esport. Núm. 04 (2010)

Quadern dones i esport. Núm. 04 (2010)Quadern dones i esport. Núm. 04 (2010)

Com en tants altres àmbits de la societat catalana, els efectes de la Guerra Civil Espanyo- la en el terreny de l’esport van marcar un punt d’inflexió de conseqüències irreparables. Les causes d’aquesta ruptura, sens dubte, són múltiples i tenen relació amb el desenvolupa- ment del conflicte i amb la imposició d’una llarga dictadura a partir de 1939. Efectivament, el règim franquista implicà també en l’esfera del desenvolupament del món esportiu cata- là una ruptura important respecte de la trajectòria expansiva i democratitzadora de l’eta- pa anterior. No solament en relació amb la curta experiència republicana encetada l’abril de 1931 –que facilità la popularització de la pràctica dels esports i l’emergència de l’esport femení organitzat–, sinó també en contrast amb la tradició socioesportiva general viscuda des de finals del segle XIX . Aquesta ruptura fou efectiva perquè els dirigents esportius de la dictadura construïren un model basat en el control sistemàtic del teixit associatiu espor- tiu –desplegat des de les autoritats de Falange Española– i en la destrucció de bona part del sistema institucional i social que s’havia desenvolupat durant els anys anteriors al con- flicte. Des del punt de vista de la pràctica esportiva i de l’educació física femenines, aques- ta transformació va tenir profundes implicacions socials i culturals durant les dues prime- res dècades de l’existència del règim i, naturalment, també influí en l’educació de la generació posterior. En primer lloc perquè la repressió franquista sobre les entitats espor- tives se centrà sobretot en aquelles que s’havien significat com a properes a la sensibilitat democratitzadora de la República, entre les quals els clubs i les seccions més innovadors d’esport popular i d’esport femení, nascuts durant els anys trenta o a finals de la dècada de 1920. En segon lloc, a causa de la imposició d’una cultura esportiva i educativa bastida sobre un discurs de gènere discriminatori, compromesa amb la moral del nacionalcatolicisme i que portava forçosament les dones a assumir una suposada inferioritat física i la materni- tat com a missió més important de la seva vida. Finalment perquè aquest discurs i aques- ta cultura es van edificar en
Mostrar más

37 Lee mas

Barcelona educació. Núm. 72 (2010)

Barcelona educació. Núm. 72 (2010)

nostra ciutat, del nostre país, com a ex- pressió d’una voluntat explícita de ser- vei i de participació, sense perseguir cap mena de finalitat lucrativa, ni de caire individual ni com a col·lectiu. Per aquest motiu, el plajovebcn—pla director de la política de joventut de l’Ajuntament de Barcelona per al perí- ode 2006-2010—, aprovat pel Consell Plenari el 6 d’octubre de l’any 2006, explicita com un dels seus objectius es- tablir mesures que garanteixin el desen- volupament de les associacions ju venils de la ciutat, principalment d’aquelles que mantenen una base associativa sota els principis d’igualtat i democrà- cia i d’aquelles que, actuant des del vo- luntariat, porten a terme una tasca im- portant en el camp de la formació i la participació d’infants, adolescents i jo- ves. Així, el pla de suport a les associa- cions juvenils d’educació en el temps lliure que s’està impulsant presenta tot un seguit de mesures que permeten as- solir efectivament l’objectiu que plan- teja el plajovebcn.e LÍNIES D’ACTUACIÓ Suport al funcionament ordinari Aquest suport es porta a terme mit- jançant: •Signatura de convenis plurianuals amb les principals federacions i as- sociacions d’educació en el temps lliure de la ciutat (Esplac. Acció Es- colta de Catalunya, Escoltes Cata- lans, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, Moviment de Centres d’Esplai Cristians – Fundació Pere Tarrés i Federació de Centres Juve- nils Don Bosco de Catalunya). Aquests convenis inclouen una subvenció específica. •Compra d’espais publicitaris en les publicacions i revistes que realitzen les federacions i associacions d’e- ducació en el temps lliure per tal de donar suport a la seva edició i també per donar a conèixer dife- rents serveis que promou l’Ajunta- ment de Barcelona i que poden ser del seu interès. Millora dels locals Aquesta millora ha de donar-se a partir de: •Concessió de subvencions, mitjan- çant una convocatòria anual, a les federacions i associacions d’educa- ció en el lleure per a la realització d’obres de millora, restauració, re- paració menor, adequació i altres actuacions complementàries, sot- meses al règim d’assabentat (co- municació prèvia sense requerir do- cumentació especial), a l’interior
Mostrar más

32 Lee mas

Quadern dones i esport. Núm. 02 (2008)Quadern dones i esport. Núm. 02 (2008)

Quadern dones i esport. Núm. 02 (2008)Quadern dones i esport. Núm. 02 (2008)

Els nens i nenes quan arriben a les nostres escoles passen per tot un procés abans no s’a- dapten a la nostra quotidianitat: pateixen un “xoc cultural”. Per què es produeix aquest xoc? Perquè les famílies i els nens i nenes entenen l’educació d’una manera diferent a la nostra. Aquestes diverses concepcions de l’educació, que s’acosten més a la instrucció, impliquen una relació determinada amb el centre educatiu, atès que els valors que emmarquen les relacions entre l’escola i la família, entre el professorat i l’alumnat i entre el mateix alum- nat són diferents; perquè l’escola al seu país d’origen està organitzada de diferent manera (aquí gaudeixen, per exemple, de la possibilitat de moure’s, d’un cert grau de llibertat); per- què aquí existeix contacte entre nens i nenes; perquè la disciplina, els mètodes d’ensenya- ment i els objectius que aquí volem promoure són molt diferents dels mètodes i objectius a què estaven acostumats els pares i les mares dels nens i nenes que vénen a l’escola... Per tal d’ajudar les famílies a entendre millor com és l’escola, des de la Comissió per l’Aco- llida hem establert un protocol d’acollida per a les famílies nouvingudes. Una de les mesu- res que hem pres és citar la família, un cop formalitzada la matrícula, per tenir-hi una entre- vista. A aquesta entrevista hi assisteixen pare i mare, un/a traductor/a, si cal, la tutora de l’aula ordinària i la tutora de l’aula d’acollida. L’objectiu principal d’aquesta trobada consis- teix a explicar què es fa a l’escola, com es fa i per què es fa. Exposem a les famílies: • la importància de les sortides escolars, ja que tenen una orientació educativa i pedagògica; • la importància del coneixement del català i dels costums catalans per entendre la nova
Mostrar más

46 Lee mas

Quadern dones i esport. Núm. 06 (2012)Quadern dones i esport. Núm. 06 (2012)

Quadern dones i esport. Núm. 06 (2012)Quadern dones i esport. Núm. 06 (2012)

Deportes de Falange, que entre 1956 i 1961 inicià una lenta renovació del discurs tradi- cional falangista cap a una visió més peda- gògica i oberta de l’esport, tot fixant-se en les tendències que es desenvolupaven en els països de l’entorn occidental. Si bé és cert que es tractava d’una transformació formal i molt limitada a causa de l’escenari autoritari en què es donava, cal valorar que es produí en un context social també can- viant, que afavorí l’expansió de la pràctica esportiva i d’un clima d’obertura cap a nous hàbits de consum que deixaven enrere els difícils anys de la postguerra. La nova Llei d’educació física (1961), per exemple, ja superava l’estricta retòrica falangista i se situava en un discurs –poc efectiu, si es vol– proper al de l’esport com a necessitat pública per als ciutadans. Aquesta nova perspectiva, unida al desenvolupament internacional de l’esport femení, va facilitar un canvi en la consideració de l’atletisme femení per part de les autoritats esportives de la dictadura. Es tractava d’una progres- siva aproximació a la normalitat, que ja es va deixar notar en les assemblees de la Federació Espanyola d’Atletisme de la sego- na meitat de la dècada de 1950, en algunes de les quals es recomanava la represa de l’atletisme femení. A Catalunya, on com ja hem vist tenia una llarga tradició, aquest procés va ser aprofitat per alguns clubs com ara l’Hispano-Francès, que l’any 1959 va instaurar el festival Jean Arnaud, amb proves de la categoria femenina.
Mostrar más

50 Lee mas

MHCB  : informatiu del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona. Núm. 02 (2004)

MHCB : informatiu del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona. Núm. 02 (2004)

nerari guiat El Born i la Ribera, que pretén mostrar com era el sector dens i actiu de la Barcelona de prin- cipis del segle XVIII i explicar quin va ser l’impacte de la construcció de la Ciutadella a la zona i, per extensió, en el conjunt de la ciutat. Les visites guiades, sempre amb reserva prèvia, s’ofereixen al pú- blic en general tots els dissabtes i diumenges en català i castellà. L’i- tinerari es fa el primer dissabte de mes en català i el tercer dissab- te en castellà. Per a grups organitzats, es poden concertar qualse- vol dia de la setmana en català, castellà, anglès i francès.
Mostrar más

8 Lee mas

Programa de detecció precoç del càncer de mama, Barcelona ciutat : butlletí. Núm. 02 (des. 2006)

Programa de detecció precoç del càncer de mama, Barcelona ciutat : butlletí. Núm. 02 (des. 2006)

A l’actualitat la majoria de ginecòlegs del PASSIR de Barcelona no disposen de la informació dels resultats de les mamografies del programa de cri- bratge degut a la dificultat de trans- missió d’informació entre el programa i el PASSIR i a l’hora entre el PASSIR i el propi EAP. A Barcelona a l’actuali- tat, només un hospital del programa transmet aquesta informació a través de cartes nominals per cada dona, sent aquesta una via poc resolutiva pels equips receptors d’aquestes car- tes. Per tant, es una via que de mo- ment els altres hospitals implicats en el programa no se la plantegen. Tenint en compte que s’està duent a terme l’adaptació de tots els centres d’atenció primària de l’ICS a un únic programa informàtic de gestió així com la informatització de la història clínica (EAP) s’estan realitzant proves pilot per tal de poder incorporar aquesta infor- mació de manera automatitzada a les bases de dades dels diferents CAPS. Això, es duu a terme a través d’un fit- xer d’intercanvi que utilitza el codi CIP com a identificador comú per a relaci- onar les bases de dades.
Mostrar más

28 Lee mas

Quadern dones i esport. Núm. 01 (2007)Quadern dones i esport. Núm. 01 (2007)

Quadern dones i esport. Núm. 01 (2007)Quadern dones i esport. Núm. 01 (2007)

Les esportistes són presents en les 71 federacions catalanes; tenen la majoria de llicències en gimnàstica, taekwondo i voleibol; aconsegueixen resultats brillants en bàsquet, hand- bol, hoquei sobre herba i sobre patins, i, en l’esport d’alt rendiment, s’enduen el 75% dels bons resultats obtinguts en competicions internacionals. I no podia ser d’una altra mane- ra si tenim en compte que a Catalunya l’atracció de les dones per l’esport té una llarga tra- dició. L’any 1909 (aviat farà un segle, doncs) l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per la Dona va implantar unes classes d’educació física i, el 1912, es va crear el Fémina Natación Club, el primer centre esportiu de tot l’Estat, el qual organitzava curses i campionats de natació i regates de vela. En la dècada dels anys vint, la pràctica de l’excursionisme, de l’es- quí, del tennis i el ciclisme era més freqüent del que ens podem imaginar, fins al punt que l’any 1928 es va fundar a Barcelona el Club Femení i d’Esports, un centre creat per afavorir la pràctica esportiva que aviat va comptar amb més de 1.500 associades. Una iniciativa que va donar molts fruits, ja que una bona part de les seves afiliades va participar i guanyar en campionats de natació, de llançament de javelina, d’atletisme o d’esquí, entre altres esports. Enguany podem presumir de tenir un bon nombre de campiones en diferents especialitats: la set vegades campiona del món de trial, Laia Sanz; la medalla de plata de natació sincro- nitzada, Gemma Mengual; la selecció espanyola de hoquei sobre herba, que a més de fer una excel·lent actuació en el Mundial, va aconseguir que la seva capitana, Núria Camón, fos escollida com la millor jugadora del Mundial; l’equip femení del Reial Club Deportiu Espanyol, que ha guanyat la Lliga i la Copa de la Reina, i tantes d’altres que s’entrenen amb il·lusió i perseverança per aconseguir triomfar en la seva especialitat. Esportistes que ser- veixen d’exemple i estímul per a moltes nenes que veuen en elles
Mostrar más

37 Lee mas

Esport dia a dia: document de programació esportiva en edat escolar 2014-2015: Pla Barcelona Esport en Edat Escolar PBE3

Esport dia a dia: document de programació esportiva en edat escolar 2014-2015: Pla Barcelona Esport en Edat Escolar PBE3

El Consell de l’Esport Escolar de Barcelona (CEEB) és una entitat privada sense ànim de lucre que té per objectiu apropar la pràctica i la competició esportiva a la població infantil, adolescent i jove de la nostra ciutat. L’oferta esportiva que posa a l’abast d’aquest col·lectiu està composada principalment pels Jocs Esportius Escolars, trobades d’iniciació, lligues recreatives, jornades de promoció i jornades puntuals d’implementació. A més, el CEEB també ofereix cursos de tutor esportiu, de tutor de joc, xerrades puntuals sobre temes d’interès i possibilitats de formació continuada per al professorat d’educació física.
Mostrar más

86 Lee mas

Barcelovers : la revista inspirada en una ciutat que enamora. Núm. 02 (2014)

Barcelovers : la revista inspirada en una ciutat que enamora. Núm. 02 (2014)

Ana Maiques és, juntament amb el seu marit Giulio Ruffini, la fundadora d’Starlab, empresa amb seu a Barcelona que des de fa tretze anys treballa perquè la investigació en àmbits tan capdavanters com la neurociència o l’espai es concreti en solucions per a les persones. Dues àrees, diu, “més simètriques del que sembla”. La voluntat de la companyia ha estat des de sempre fer recerca d’alt nivell, desenvolupar tecnologies (per exemple, en gestió de reserves d’aigua) i ser capaç de dur-les al mercat. En el camp neurocientífic, Starlab té dos productes estrella. Per una banda, el casc Enobio, que llegeix l’activitat cerebral i s’aplica en diagnosis de malalties com l’epilèpsia o els desordres del son; i, per l’altra, l’Starstim, un estimulador neuronal amb aplicacions terapèutiques en patologies com el dolor o la depressió. Aquesta emprenedora i mare de quatre fills ha estat guardonada amb el tercer premi a la dona més innovadora de la Unió Europea. Un premi, diu, “que reconeix l’esforç que ha fet l’empresa”
Mostrar más

43 Lee mas

Quadern dones i esport. Núm. 03 (2009)Quadern dones i esport. Núm. 03 (2009)

Quadern dones i esport. Núm. 03 (2009)Quadern dones i esport. Núm. 03 (2009)

L’escassa contribució femenina a l’esport català anterior a la Primera Guerra Mundial es basà, com hem vist, en una participació testimonial en un món de domini masculí, el de les institucions esportives. És cert que podem afirmar que entre 1900 i 1910 un petit cercle de dones barcelonines benestants havien iniciat un camí sense precedents, però també ho és que aquest camí no havia pogut obrir encara escletxes significatives en l’àmbit associatiu. En aquest context, tot i la seva nul·la continuïtat fins a finals de la dècada de 1920, és molt destacada la creació del primer club esportiu exclusivament femení, el Fémina Natación Club de Barcelona, fundat l’octubre de 1912. El Fémina nasqué de la mà de la família de Tomàs Ribalta, que regentava l’establiment dels Banys de Sant Sebastià de la Barceloneta (1889) en un moment d’expansió dels banys marítims a la ciutat, arrossegats per l’èxit dels corrents higienistes que aconsellaven el contacte amb el sol i el mar i per la recent intro- ducció de la natació esportiva de mans de Bernat Picornell el 1907. De fet, Barcelona ja havia conegut establiments de banys femenins –per exemple, els Banys de la Junta de Dames (1876)– sense, però, cap connotació esportiva. Les germanes Ribalta, Clementina i Mercè, tingueren, doncs, un paper destacat en la creació de l’entitat i, mentre la primera en fou la presidenta, la segona en fou una nedadora rellevant. Al costat de les Ribalta, altres dones emprenedores van ser membres de la direcció del club: Agnès Sagnier, Carme Escubós i Rosita Elias. La capacitat de convocatòria del Fémina, amb tot, fou minsa per causes diver- ses com ara els obstacles socials a la pràctica femenina, el poc ressò de la natació esporti- va en una ciutat encara sense piscines, l’interès de la mateixa entitat a mantenir un elitis- me rigorós i la manca d’instal·lacions socials pròpies. En aquestes condicions, entre 1912 i 1916, les associades del club solien trobar-se exclusivament per preparar les competicions anuals que hom organitzava a finals del mes d’agost, i que comptaren amb el suport dels Banys de Sant Sebastià i amb aportacions privades i públiques per a la concessió de pre- mis en les competicions.
Mostrar más

39 Lee mas

Gaseta municipal de Barcelona. Any 097, núm. 31 (10 nov. 2010)

Gaseta municipal de Barcelona. Any 097, núm. 31 (10 nov. 2010)

Pel que fa a nous programes i projectes destaca, en primer lloc, el nou calendari escolar, que fixa una setmana abans l’inici del curs –fet que diu que ha suposat avançar l’assignació de professors de les plantilles al mes de juliol i un esforç de planificació que agraeix a tot el professorat. En segon lloc, la nova aturada per vacances durant el segon trimestre del curs, que tindrà lloc a Barcelona del 7 a l’11 de març amb el nom de «setmana blanca» i que assegura que racionalitza el calendari escolar per a una millor educació dels infants. En aquest sentit, anuncia que el Departament d’Educació ha previst atorgar ajuts a les AMPA per a l’organització d’activitats durant aquest nou període de vacances, la demanda dels quals podrà tenir lloc de l’1 al 29 d’octubre. En tercer lloc, posa de relleu el nou Projecte eduCAT1x1, el qual diu que estableix les bases de renovació pedagògica del segle XXI. Explica que aquest projecte es va iniciar el curs passat i que enguany rep un nou impuls a secundària amb la participació de 93 centres educatius –32 de públics i 61 de concertats– que conformen el 45% de tots els centres d’ESO de Barcelona; i gairebé 11.500 alumnes, el 22% del total de l’alumnat de secundària de la ciutat. Afegeix que aquest projecte s’ha estès a les escoles d’educació primària amb una prova pilot instaurada a 12 centres de Catalunya, 6 dels quals es troben a Barcelona. Puntualitza que aquest augment de la participació en el programa ve acompanyat de la implantació de 12.100 ordinadors a les escoles de Barcelona i les millores en connectivitat, pissarres digitals, formació de docents i els continguts digitals duts a terme per 39 editorials que han apostat per aquest nou sistema i 79 centres que ja han sol·licitat aquests continguts digitals, l’adquisició dels quals explica que està subvencionada en 314.000 euros –d’un total de 440.000– pel Departament d’Educació i que la resta va a càrrec de les famílies. Apunta també que els lots de llibres tenen un cost que oscil·la entre els 30 i els 101 euros i que el Departament d’Educació en subvenciona 30. Puntualitza que cada escola tria el lot que vol, que el 50% de les escoles han escollit el lot de 30 euros i que, consegüentment, el cost ha quedat sufragat al 100% pel Departament i no ha suposat cap inversió per part de les famílies, fet que assenyala que és un pas importat envers la gratuïtat dels llibres de text.
Mostrar más

239 Lee mas

Quadern dones i esport. Núm. 07 (2013)Quadern dones i esport. Núm. 07 (2013)

Quadern dones i esport. Núm. 07 (2013)Quadern dones i esport. Núm. 07 (2013)

En aquest context de lenta progressió, els primers esforços desenvolupats a Barce- lona van afavorir que les estructures de l’es- port de la dictadura franquista obrissin una escletxa institucional a la pràctica de l’es- port adaptat. Centrat fonamentalment en l’esport masculí, des de la Delegación Nacio- nal de Educación Física y Deportes que lide- rava Juan Antonio Samaranch, el juliol de 1968 fou creada la Federación Española de Deporte para Minusválidos (FEDM), que es reuní per primera vegada el gener de 1969 per a donar solidesa a l’esport adaptat. La FEDM entrà a formar part de la Internatio- nal Sport Organization for Disabled, presi- dida pel Dr. Ludwig Guttmann. Aquell ma- teix any s’iniciaren els Juegos Nacionales Deportivos para Minusválidos, en les edicions posteriors dels quals els equips barcelonins vinculats a l’Hospital de la Vall d’Hebron tingueren un paper molt destacat. La prima- cia de l’esport adaptat a la ciutat donà lloc a la creació, el 1969, de la Federació Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Fí- sica, inicialment anomenada Federació Ca- talana d’Esports per a Minusvàlids. Aquest impuls inicial de l’esport adaptat barceloní, tot i les evidents mancances ma- terials, es reflectí igualment en la pràctica femenina. En aquest cas, la natació cata- lana es convertí, a finals de la dècada, en l’o- rigen dels èxits internacionals de l’esport adaptat femení. Els Jocs Paralímpics de 1968 a Tel Aviv, on per primera vegada participà un combinat espanyol, foren l’escenari de l’èxit de les nedadores Carme Riu i Pascual i Rita Granada. La barcelonina Carme Riu va obtenir dues medalles d’argent en braça i en
Mostrar más

55 Lee mas

Quadern dones i esport. Núm. 05 (2011)Quadern dones i esport. Núm. 05 (2011)

Quadern dones i esport. Núm. 05 (2011)Quadern dones i esport. Núm. 05 (2011)

La mort del general Franco, el novembre de 1975, va marcar l’inici de la transició política cap a un règim democràtic, durant la qual els temes de gènere i la lluita per la igualtat entre sexes es convertiren en aspectes centrals del debat públic. Després de la llarga etapa de la dictadura, la segona meitat de la dècada de 1970 esdevingué l’escenari de l’emergència i expansió d’un ampli moviment feminista que, amb un indubtable protagonisme a la ciutat de Barcelona, plantejava nous horitzons de gènere i de transformació social. L’aprovació de la Constitució de 1978 consagrà el principi d’igualtat entre homes i dones, prohibí la discri- minació per raó de sexe i establí la igualtat en el matrimoni i en l’àmbit laboral. Durant la dècada posterior, es desenvoluparen altres canvis jurídics crucials en el camí vers l’equitat en el món del treball i en les relacions de gènere –com en el cas de la llei del divorci de 1981–, que lentament trencaven amb bona part de l’estructura patriarcal del règim anterior i obrien pas a una realitat esperançadora. En aquest context, malgrat les dificultats deriva- des de la conjuntura econòmica negativa i del llast cultural de l’etapa anterior, es féu evi- dent una creixent incorporació de les dones en el treball, l’educació i la política, fet que facilità un augment de la seva visibilitat social. Durant tot aquest procés, la participació de les dones en el món de l’esport fou un aspecte rellevant en la construcció d’una societat més igualitària, que anava normalitzant en àmbits tradicionalment sota control masculí els avenços assolits en els textos legals. La importància de la pràctica esportiva en les socie- tats avançades, consolidada amb les polítiques garantistes dels països occidentals en els anys seixanta i setanta, atorgava –en el context de la transició– un protagonisme renovat a l’esport des d’una perspectiva de gènere. Així, doncs, si a Occident la incorporació de les dones a l’esport havia contribuït històricament a la seva inclusió en la societat del benes- tar, 1
Mostrar más

50 Lee mas

Dictamen de la Carta de Ciutadania

Dictamen de la Carta de Ciutadania

serveis socials, a l’habitatge, a un treball digne, a la salut, a la cultura, al lleure, a l’esport, a l’educació, a la no-discriminació, a l’accessibilitat universal, a un urbanisme harmoniós i equilibrat i a un medi ambient de qualitat, i dels drets i deures relacionats amb la tinença i cura d’animals domèstics, caldria que fossin, conjuntament amb la promoció d’un espai públic lliure i inclusiu, pilars fonamentals de la Carta de ciutadania de Barcelona. D’altra banda, l’aplicació rigorosa de les clàusules socials en els contractes municipals, així com en la funció d’inspecció i control sobre les empreses contractades i subcontractades, inclosa l’atenció a la conciliació entre la vida familiar i la laboral, sobre les quals la Carta hauria de fer més èmfasi, contribuiria, sens dubte, a una ciutat més integradora i transparent. Finalment, el Consell de Ciutat vol insistir, d’acord amb els principis i valors expressats en la mateixa Carta de ciutadania, en la importància cabdal que l’Ajuntament de Barcelona incorpori de manera rigorosa i irrenunciable, com a elements centrals i referencials del govern de Barcelona, la participació ciutadana, en general, i el rol del Consell de Ciutat, en particular, de manera substantiva, dins el termini establert i en la forma escaient, evitant-ne usos retòrics i instrumentals. Recíprocament, el Consell de Ciutat estarà
Mostrar más

11 Lee mas

Ciutat, Cultura i Educació. Núm. 07 (2020)

Ciutat, Cultura i Educació. Núm. 07 (2020)

en els projectes artístics, que inclouen una formació tècnica d’alt nivell, una exposició permanent a les accions de circulació i a la gestió que això implica, i la vinculació de les seves famílies. L’accés dels beneficiaris és totalment lliure, només cal que l’infant i el/la jove expressi el seu desig i que es disposi del contingent en l’àrea triada perquè pugui iniciar la formació. Hi ha una àmplia flexibilitat per a acceptar infants i joves en grups més o menys constituïts i que s’integrin en els processos de creació. Dins de la línia hi ha tres modalitats. Una és Manos a la Obra, a la qual ingressen majoritàriament nens i nenes que no tenen gaire clar quina és la pràctica artística que els agrada més; també hi ingressen joves i fins i tot adults, i s’hi desenvolupen projectes creatius en temps curts, de manera que els beneficiaris puguin provar diferents llenguatges. La intensitat és d’una mitjana de sis hores setmanals. Súbete a la Escena és on ingressen beneficiaris que tenen clar a quina àrea artística volen anar i hi arriben formant part de col·lectius artístics actius. La intensitat és de vuit hores a la setmana. Grupos metropolitanos és la selecció dels infants i joves amb més desenvolupament artístic i compromís, d’una àrea artística, que provenen dels diferents centres de formació, i es concentren en la creació i la producció de muntatges d’alt nivell professional i artístic; són les puntes de llança del programa. En l’actualitat hi ha grups metropolitans en dansa, teatre i audiovisuals. El 2018 es van atendre 8.000 joves de la ciutat en aquesta línia.
Mostrar más

96 Lee mas

Quadern dones i esport. Núm. 08 (2015)

Quadern dones i esport. Núm. 08 (2015)

La preocupació científica i acadèmica per les activitats físiques i esportives ha anat variant amb el temps. A Occident, aquestes variacions han estat subjectes a diferents elements que tenen a veure amb la progressió dels coneixements mèdics, el desenvolupament dels sistemes educatius dels estats moderns, els avenços socials i polítics, i la proliferació de l’esport modern. En general, però, és evident que a mesura que es va anar instaurant un tipus de societat nova, urbana i industrial, i que proliferaren les activitats físiques institucionalitzades, es va intensificar la preocupació social sobre les característiques, els beneficis i les repercussions de l’exercici físic. En el cas de Catalunya, i en bona mesura amb la ciutat de Barcelona com a centre de la producció acadèmica i cultural, els treballs teòrics que tenien l’activitat física dels ciutadans com a objecte d’anàlisi van començar a desenvolupar-se sobretot a partir del segle XIX. La gran majoria d’aquests treballs, com va passar en general a tot l’Estat, estaven dedicats a la pràctica masculina. En realitat, tant pel que fa a la gimnàstica –eminentment de caràcter militar i, per tant, pensada per a homes soldats i oficials– com en els casos de l’educació física, la higiene i l’esport, durant bona part del vuit- cents, les dones van quedar pràcticament oblidades 1 .
Mostrar más

66 Lee mas

Ciutat, joventut i educació. Núm. 03 (2011)

Ciutat, joventut i educació. Núm. 03 (2011)

Les polítiques educatives que han adoptat diferents països han donat resposta als canvis produïts en els pa- trons de participació en educació de diferents formes, entre les quals trobem la tendència de l’educació se- cundària postobligatòria i de l’educació superior a ge- neralitzar-se, la introducció de cursos considerats “més adequats” per als estudiants “menys acadèmics” i un increment de l’oferta de formació professional. Malgrat aquests canvis, s’ha constatat que l’ensenyament encara manté els trets dels seus orígens industrials. Les escoles i els centres d’educació superior estaven dissenyades per preparar els joves per a un món professional caracteritzat per una estabilitat relativa, en el qual podrien aprendre “habilitats tècniques” que amb un reciclatge periòdic els assegurarien el futur, complementades amb unes “habili- tats socials”, com ara la conformitat i l’habilitat per rebre ordres. Tal com indica Wyn, “l’educació secundària s’ha generalitzat més que no pas transformat i manté els models i els supòsits antics sobre la naturalesa dels estu- diants i la manera com s’hauria d’educar” (2009: 98-99). En molts països europeus, així com a Austràlia i al Japó, més del 60% d’estudiants d’una promoció determinada fi nalitzen l’educació secundària postobligatòria amb unes qualifi cacions que els permeten accedir a estudis de grau superior (UNESCO, 2009). En conseqüència, la participa- ció en estudis superiors també ha augmentat de forma notòria. Entre aquells que continuaran la formació un cop acabada l’educació secundària obligatòria hi ha els que seguiran un itinerari acadèmic que els durà cap a una edu- cació universitària, mentre que d’altres es decantaran per la formació professional, una opció que sovint condueix els joves cap a una feina qualifi cada, però que també els ofereix l’oportunitat de poder accedir a la universitat. El fet que els joves es decantin per la formació professional es justifi ca sovint amb el pretext que alguns joves demos- tren poc interès per seguir un pla d’estudis acadèmic. Si observem els països en els quals es dóna una gran divisió entre els itineraris educatius de formació professional i els acadèmics, com ara Alemanya, es posa clarament de
Mostrar más

74 Lee mas

Ciutat, Urbanisme i Educació. Núm. 01 (2009)

Ciutat, Urbanisme i Educació. Núm. 01 (2009)

Una infraestructura innovadora, inclusiva i social En aquest nou segle, ens trobem en un procés de canvis que exigeix repensar els equipaments educatius i la seva interacció amb la ciutat. Vivim l’emergència de la societat de la informació i, en la seva economia, el que produeix més valor afegit és el coneixement per la qual cosa torna a ser necessari que l’educació s’estengui a totes les etapes de la vida i que les institucions educatives canviïn els seus continguts. Però l’educació no només ha d’assegurar les capacitats per a inserir-se en aquest nova societat sinó que, a més a més, ha de fomentar la construcció de ciutadania mitjançant valors que permetin la igualtat i la integració social, acceptant la diversitat cultural. Les escoles, les universitats i el conjunt d’infraestructures socials, esportives i culturals que planifi ca l’urbanisme són la base de la cohesió social i plataformes de creativitat. Per a això, cal que la planifi cació urbana combini criteris de proximitat, funcionalitat i formació de xarxes. En aquest article veurem com el planejament urbà es conjuga amb l’educatiu per afrontar els desafi aments actuals.
Mostrar más

68 Lee mas

Ciutat, medi ambient i educació. Núm. 04 (2012)

Ciutat, medi ambient i educació. Núm. 04 (2012)

Però el que fa que els campus siguin especialment adequats per a constituir l’avantguarda de la societat és la seva concentració incomparable d’“intel·ligència”, tant natural (personal docent i estudiants) com artificial (la infraestructura de TIC). Quan aquest conjunt d’intel·ligència biològica i tecnològica s’aplica per a una millora ecològica, parlem d’una “ecointel·ligència”. Aquest terme no és tan sols un hàbil joc de paraules. De fet, representa fidelment una tendència que ja s’ha observat en l’àmbit del disseny ecològic i la innovació en tecnologia verda: la tendència a combinar solucions “verdes” i “intel·ligents”. Generalment, en l’àmbit de la innovació en sostenibilitat i medi ambient, les “solucions verdes” fan referència a dissenys, tecnologies i pràctiques que generen productes o serveis útils sense malmetre l’ecosistema. També diem que són “netes” (com quan parlem de “tecnologia neta”). En canvi, les “solucions intel·ligents” (smart) fan referència a l’ús d’ordinadors i altres elements d’alta tecnologia per a permetre algun tipus d’automatització, detecció o (tele)comunicació. Quan aquests dispositius s’utilitzen en aplicacions mediambientals, o especialment quan s’utilitza alta tecnologia en un híbrid amb una forma de tecnologia neta, diem que aquestes solucions (o estratègies) són “verdes i intel·ligents”.
Mostrar más

81 Lee mas

Show all 10000 documents...