PDF superior Competències comunicatives i acció didàctica: estudi d’un cas a primària

Competències comunicatives i acció didàctica: estudi d’un cas a primària

Competències comunicatives i acció didàctica: estudi d’un cas a primària

6 Quadre 3a: Ítems de l’eina d’anàlisi Estudi d’un cas real en Educació Artística a Primària La mestra del cas real que hem utilitzat en la verificació de l’eina, treballa en una escola d’un poble d’uns 1.500 habitants de la província de Girona. És a l’escola des de fa 5 anys com a especialista de música, imparteix també la matèria de visual i plàstica, i és actualment la cap d’estudis del centre. Es varen enregistrar dues sessions durant el curs 2008/2009, una sessió de música impartida al curs de cinquè de primària i una sessió de plàstica impartida a un grup de segon. Les dues classes es varen enregistrar el mateix dia, i per a prendre les imatges vàrem entrar a l’aula dos investigadors, amb una càmera cada un. Una càmera va enfocar prioritàriament l’acció de la mestre, mentre que l’altra va enregistrar principalment els alumnes. Els investigadors en cap cas varen interferir en l’acció i el desenvolupament de la classe, i els alumnes varen assimilar molt bé la nostra presència a l’aula així com el fet en si de ser enregistrats. La mestra va comentar, després dels enregistraments, no haver observat cap conducta o reacció dels alumnes diferent al que és habitual. Els enregistraments es varen editar i les preses de les dues càmeres es varen convertir a una sola seqüència d’imatges, alternant la perspectiva de professor i d’alumnes al llarg de la sessió. També es va fer la transcripció, en les dues sessions, de tota la comunicació oral entre la mestra i els alumnes. Arribats a aquest punt, amb la visualització de les imatges s’ha fet la tria de les seqüències didàctiques per poder ser processades mitjançant l’eina d’avaluació que em presentat. La metodologia es basa doncs principalment en l’enregistrament de vídeo del cas real – entrant en el medi (l’aula) sense participar-hi–. El processament de tota la informació, primer formatant el material i posteriorment fent-ne l’anàlisi, es realitza a partir de l’eina ja presentada. Exemplifiquem al Quadre 3b. l’ús d’aquesta eina en una seqüència extreta de la sessió de visual i plàstica.
Mostrar más

10 Lee mas

Anàlisi de les competències comunicatives transversals dels graus d'enginyeria informàtica, enginyeria de telecomunicació i multimèdia a l'estat espanyol

Anàlisi de les competències comunicatives transversals dels graus d'enginyeria informàtica, enginyeria de telecomunicació i multimèdia a l'estat espanyol

En el cas sota estudi, hem revisat totes les memòries oficials de verificació disponibles dels graus en ’enginyeria en informàtica, enginyeria en telecomunicació i multimèdia amb l’objectiu d’analitzar diferents aspectes de la presència de diferents competències comunicatives transversals. En concret ens hem centrat en les competències d’expressió oral i escrita en llengua pròpia i estrangera (anglès), en l’habilitat en les relacions interpersonals i en la capacitat de comunicar-se amb audiències expertes i profanes sobre els matèries dels estudis. Els resultats d’aquesta anàlisi han demostrat que les competències estudiades són presents en un percentatge molt elevat dels graus estudiats amb l’excepció de les capacitats de relació interpersonal que només serien presents en una lleugera majoria dels graus. En el cas concret de l’enginyeria informàtica, hem aprofundit l’estudi amb més detall, centrant-nos en el pes i disposició de les competències respecte de les matèries en estudi. Hem pogut observar que si bé d’una banda les competències es distribuïen, de mitjana, per més de la meitat la titulació (tant pel que fa respecte al nombre de matèries com pel pes en ECTS), d’altra banda aquestes solien recaure en un percentatge significativament major en els darrers 2 semestres de la carrera, tant en matèries obligatòries com en d’optatives.
Mostrar más

105 Lee mas

Estudi de la situació de l’Educació Estadística a l’Etapa de Primària

Estudi de la situació de l’Educació Estadística a l’Etapa de Primària

Respecte a l’entrevista, els professors del PuntMat diuen el següent en relació a la situació de l’Educació Estadística: “En tenim una idea aproximada, poc seriosa, però dóna la impressió que no és un tema al que se li doni molta importància a Matemàtiques a Primària”. No creuen que la qualitat tant dels continguts d’Estadística com de la metodologia duta a terme en els centres educatius en aquesta matèria sigui diferent de la resta. Pensen que el temps s’ha d’invertir en relació a la quantitat de continguts que té cada bloc, però que no tenen clar si a aquesta matèria se li dedica el temps que requereix. Opinen que el fet de que sigui el darrer bloc de continguts no és un menyspreu cap aquesta, consideren que “Una raó podria ser que per les seves característiques és un tema que ens pot ser servir per avaluar competències o continguts assolits anteriorment: proporcions, tants per cent, fraccions, mesura d’angles, en cas de fer gràfics de sectors, relacions i canvi, etc”. I per concloure, afirmen que la societat no s’ha de deixar influir per la imatge i que el més important és saber analitzar els gràfics correctament.
Mostrar más

56 Lee mas

Anàlisi del desenvolupament de les competències bàsiques en el currículum d’educació física en l’ESO a la Marina Baixa. Un estudi de cas

Anàlisi del desenvolupament de les competències bàsiques en el currículum d’educació física en l’ESO a la Marina Baixa. Un estudi de cas

En segon lloc, creiem que el professorat no ha inte- grat l’enfocament per competències en la seva pràctica i que aquesta no s’ha modificat de manera substancial, ja que hi ha àmbits de desenvolupament competencial que es perceben com a teòrics o externs a l’àrea. La realit- zació d’una intervenció competent es caracteritza per la mobilització simultània i interrelacionada de components conceptuals, procedimentals i actitudinals, ajustats a la situació específica (Zabala, 2011). Tota acció compe- tent, per senzilla que sigui, posarà en joc aquests com- ponents. Per tant, si existeixen sistemàticament àmbits que es consideren allunyats de l’àrea i se li assignen ma- joritàriament funcions extrínseques, poden revelar-nos que el disseny de la pràctica de l’EF segueix la mateixa racionalitat que es duia a terme abans de l’entrada en vigor de la LOE (2006).
Mostrar más

9 Lee mas

Les competències bàsiques en l’Educació Primària a Catalunya: Relació entre l’Escola i l’Esplai

Les competències bàsiques en l’Educació Primària a Catalunya: Relació entre l’Escola i l’Esplai

Tal com s’ha assenyalat en apartats anteriors, el present estudi s’emmarca en l’educació no formal, dins l’àmbit d’actuació de l’educació en el lleure, concretament aquella que es desenvolupa l’esplai. Tal com afirmen Coromines et al. (2010), la base del fet educatiu en aquest tipus d’institucions és la relació educador-educand, que es pot realitzar directament o bé a través d’uns mediadors (el grup, les activitats, les institucions, etc.) i suposa una interacció entre persones, no pas una relació unilateral. D’aquesta manera, s’estableix una relació d’ajut al creixement i pretén el desenvolupament màxim de totes les facultats de l’educand, alhora que l’educador o educadora també en surt transformat. Vygotsky (1996) ja estableix que les funcions superiors s’originen com relacions entre les persones i que el desenvolupament cognitiu està directament vinculat amb la societat i la cultura. Tal com apunta Freire (1997), la relació entre educador i educand ha d’estar mediatitzada pel diàleg que fomenti la curiositat. Aquest diàleg és una reivindicació a favor de l'opció democràtica dels educadors. A fi de promoure un aprenentatge lliure i crític, els educadors han de crear les condicions pel diàleg que a la vegada provoqui la curiositat epistemològica de l'aprenent. L'objectiu de l'acció dialògica és sempre revelar la veritat, interactuant amb els altres i amb el món. En la taula 3.4 s’evidencia la relació entre la intencionalitat educativa per part de l’educador i la consciència educativa per part de l’educand, en les diferents modalitats d’educació, tot identificant en l’educació no formal aquells elements característics de l’educació a l’esplai
Mostrar más

515 Lee mas

Aproximació a les competències digitals musicals i la seva didàctica als estudis de grau de mestre en educació primària. Estudi de casos múltiple en la menció d'educació musical de les universitats catalanes

Aproximació a les competències digitals musicals i la seva didàctica als estudis de grau de mestre en educació primària. Estudi de casos múltiple en la menció d'educació musical de les universitats catalanes

“El pensament, la filosofia, els sistemes polítics, les arts, etc., de cada període són una conseqüència directa de l'estat de la ciència i la tecnologia d'aquell moment. A la realitat, aquests processos són frenats per la gran inèrcia del cos social. D'una banda, la gran quantitat. de gent que no arriba mai a saber el que esta passant, i de l' altra aquells que haurien d’assabentar-se’n però que troben més fàcil repenjar-se en el que han après, memoritzant regles i lleis comprovades, que seguir dia a dia el curs mutable de les coses, tot traient-ne les conseqüències i prenent el risc que suposa enfrontar-se amb quelcom de nou. La música, en tant que activitat humana, es troba sotmesa a aquest mateix procés de cicles progressius estimulats per descobertes fonamentals i frenats per les regles establertes." (Les persones que no s’adapten a les noves tecnologies) “solen amagar la seva ignorància amb manifestacions d’indiferència, escepticisme, menyspreu i fins i tot indignació. (...) Tindran molta feina, ja que estem entrant en una nova era en la qual la informàtica està transformant l'entreteixit cultural de la nostra societat, deixant sense sentit infinitat de conceptes i de comportaments conservats amb perseverança durant moltes generacions. Però no cal que es preocupin, la natura s'ocupa de la perpetuació de l'estupidesa i també trobaran el seu racó.” (Mestres Quadreny, 2000).
Mostrar más

1008 Lee mas

Estudi introductori sobre l’educació per a la ciutadania a primària

Estudi introductori sobre l’educació per a la ciutadania a primària

incessantment en el medi i, de cadascuna de les seves actuacions, es generen experiències. Tanmateix, aquestes només esdevenen coneixement significatiu quan l’individu dóna sentit a l’acte que està realitzant o realitzarà. Aquest interès, segons Dewey, apareix quan a l’home se li presenta una situació problemàtica i sent la necessitat de resoldre-la per poder continuar. Per tal de superar l’obstacle que se li ha presentat s’ha de servir del raonament, ja que és l’eina que li possibilita establir connexions entre les experiències passades amb la situació actual. Aquest seguit de relacions són les que li permeten analitzar les implicacions que es podrien succeir de les diferents accions que podria desenvolupar. Un cop l’individu ha aconseguit vincular les suposades prediccions amb les possibles conseqüències, és quan pot decidir l’acció que li cal emprendre per solucionar el problema. Amb tot, és només quan executa l’acció deliberada que podrà establir si el raonament que ha realitzat és vàlid. En el cas que la solució plantejada sigui correcta, l’experiència esdevé coneixement, però sense deixar de ser una experiència més dins del bagatge vivencial, ja que aquest coneixement, essent també experiència, pot servir-li per predir altres conseqüències d’accions futures. És per això, que el procés de coneixement de Dewey comença i acaba en l’experiència, en tant que l’experiència no és concebuda només com una font de coneixement, sinó el vincle entre l’ésser humà i el seu medi.
Mostrar más

92 Lee mas

La Formació inicial dels mestres d'educació primària de la UAB en didàctica de les ciències socials un estudi de cas /

La Formació inicial dels mestres d'educació primària de la UAB en didàctica de les ciències socials un estudi de cas /

El calendari del curs 2000-2001 va perjudicar l'assignatura en el segon quadrimestre. A més de veure reduït el nombre de classes per diverses festes, es va produir un fet que no s’havia donat mai des que es va iniciar l'experimentació de les unitats didàctiques a les escoles de primària, i és que no hi va haver cap classe de Ciències Socials i la seva Didàctica a la facultat entre la tornada de les vacances de Setmana Santa i l’inici de l’experimentació de les unitats didàctiques a les escoles. Això va comportar alguns problemes en la preparació de les unitats didàctiques. Es van haver de buscar hores fora dels horaris habituals per fer les tutories necessàries per preparar la unitat didàctica i això va representar més feina tant per les professores de la facultat com per als estudiants de formació inicial, que no van disposar dels últims dies de classe, abans d’anar a l’escola, per acabar de concretar els últims detalls de les seves unitats didàctiques.
Mostrar más

587 Lee mas

Guia didàctica del Cicle Solistes a l aula Primària

Guia didàctica del Cicle Solistes a l aula Primària

que l'harmònica funciona: una llengüeta que oscil·la lliurement, vibrant dins d'un flux d'aire, per a produir una nota; ja era conegut antigament en la cultura xinesa fa alguns mil·lennis... • Els origens de l'instrument, la seva història i les seves anècdotes: El 1821 un jove berlinès anomenat Friedrich Buschmann construeix el primer instrument amb les característiques bàsiques de l'harmònica que avui coneixem. Va ser Matthias Hohner el 1857, qui va començar la producció comercial d'aquest instrument que gràcies a les seves característiques ha esdevingut un dels instruments més populars i més venguts arreu del planeta...
Mostrar más

24 Lee mas

Entrevistes i Estudi de Cas. desembre 2013 i gener 2014

Entrevistes i Estudi de Cas. desembre 2013 i gener 2014

l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya i també la Coordinadora de Colles Castelleres. b) Cal ressaltar que el gran increment en el nombre de festes populars i d’elements festius que es produïa en aquells anys i que incorporaven la gralla –sovint tant si els pertocava per tradició com si no– va provocar una mena de col·lapse en el sistema tradicional de transmissió oral (vell graller amb uns pocs alumnes) i va portar a un autodidactisme “cutre” que va acabar en una caiguda en picat de la qualitat artística i tècnica de molts dels nous grallers i va fer témer per la pèrdua de prestigi social que això representava per l’instrument. Simultàniament, es veia que tant el flabiol com el sac de gemecs, recentment recuperat, estaven en perill de quedar com a instruments residuals per culpa del desmesurat creixement demogràfic de la gralla, que els desplaçava de les seves
Mostrar más

17 Lee mas

Didàctica de l’expressió musical en l’educació primària  Dossier d’activitats pràctiques

Didàctica de l’expressió musical en l’educació primària Dossier d’activitats pràctiques

En aquesta activitat utilitzarem els recursos que ens proporciona YouTube per tre- ballar la «Dansa hongaresa núm.5» de Brahms. Primer posarem la cançó i direm als alumnes que pensen en una situació que els suggereix aquesta cançó (un adéu, una parella d’enamorats, una persona major amb nostàlgia, etc.) i els animarem a recre- ar-la. Mostrarem una escena de la pel·lícula «El gran dictador» de Charles Chaplin on interpreta una escena amb aquesta obra com a banda sonora (https://www.you- tube.com/watch?v=oppIGxJ69HE). Després els ensenyarem un musicograma que recrea una altra escena que pot ser quotidiana per als alumnes (https://www.youtu- be.com/watch?v=BAiFOMfDqr0). Ací dedicarem més temps per mostrar-los com canvia la imatge quan canvia la música, etc. (també podem mostrar el que hi ha al gràfic perquè vegen com es poden fer manualment, encara que aquesta activitat està centrada en YouTube). Per a finalitzar, posarem altres versions de la mateixa obra (només l’àudio, sense ensenyar el vídeo) perquè endevinen els instruments que so- nen: amb acordió (https://www.youtube.com/watch?v=S0CGzvwdU2c) i amb gui- tarra elèctrica (https://www.youtube.com/watch?v=Mhf5DPcM2UE).
Mostrar más

86 Lee mas

Pla d Acció Tutorial de la Facultat d Economia i Empresa

Pla d Acció Tutorial de la Facultat d Economia i Empresa

ajuts econòmics, beques i premis, sobre el funcionament de les tutories, sobre la integració del currículum nuclear al seu itinerari curricular, etc.  Orientació professional: Inclou una anàlisi sobre el perfil de l’estudiant en base als seus interessos, motivació i capacitats per tal de poder-lo orientar professionalment amb el suport del servei d’orientació professional gestionat per l’Oficina d’Orientació Universitària de la URV ja sigui amb orientació individual o amb tallers d’orientació. L’estudiant també pot rebre orientació de la Borsa de Treball de la FEE per tal de facilitar la informació sobre el mercat laboral i sobre possibles sortides professionals que s’adiuen amb el seu perfil. Se li informarà també de l’oferta de formació continuada (màsters i doctorat).
Mostrar más

12 Lee mas

Programa d animació a la lectura i visites d autors i autores PRIMÀRIA

Programa d animació a la lectura i visites d autors i autores PRIMÀRIA

40 pàg. | 978-84-17599-72-0 Sabies que els arbres són una mica tímids? Però si et prens la molèstia d’observar-los atentament, t’adonaràs que parlen, es mouen i fins i tot tenen ulls per veure-hi! El petit protagonista d’aquesta història els amansirà a poc a poc i, amb una mica d’imaginació, emprendrà un viatge meravellós per descobrir els seus secrets.

16 Lee mas

Matemàtiques. Educació Primària Cicle Superior. Guia didàctica

Matemàtiques. Educació Primària Cicle Superior. Guia didàctica

a la classe de Matemàtiques o a qualsevol altra, ajuda, entre altres coses, a comprendre millor el concepte de mesura i la seva relació amb els nombres. Així mateix, els nombres apareixen en la majoria de blocs i, en particular, tant en el bloc de mesura com en el d’estadística es poden treballar aspectes que apareixen en el bloc de numeració i càlcul. Així, el treball sobre la recta numèrica, que implica, entre d’altres, un pro- cés de visualització, relaciona continguts numèrics i geomètrics. També la introducció tant de les fraccions com dels decimals va lligada a la mesura; la interpretació d’alguns gràfics recolza en el treball sobre la recta numèrica. I, pel que fa al bloc de geometria, la representació geomètrica dels nombres permet utilit- zar la visualització per conèixer propietats numèriques, la qual cosa possibilita la relació entre continguts numèrics i geomètrics.
Mostrar más

248 Lee mas

Estudi comparatiu de la formació clínica i optomètrica i de les competències professionals dels optometristes gal.lesos i catalans

Estudi comparatiu de la formació clínica i optomètrica i de les competències professionals dels optometristes gal.lesos i catalans

A partir de la comparació dels plans d’estudi es proposa efectuar alguns canvis en el pla d’estudi del grau per mirar de millorar el coneixement i les habilitats clíniques en optometria amb les que l’estudiant acaba. Cardiff pot servir de punt de referència, donat que tenen una visió més amplia de la part clínica i de les sortides en aquest àmbit. Així, es podria introduir assignatures específiques d’optometria des del primer curs, com per exemple Procediments Clínics en Optometria, i involucrar els estudiants en la pràctica clínica des d’un principi. També presenciar les sessions clíniques de cursos superiors, o de professors (adaptacions de lents de contacte, teràpia visual, etc.). Finalment, els estudiants podrien acudir com a pacients a les pràctiques d’altres assignatures i col·laborar amb els treballs de recerca dels alumnes que acaben el grau, màster o doctorat, per obtenir també contacte amb el món de la recerca des de bon principi.
Mostrar más

72 Lee mas

Habilitats comunicatives: Incidència de l'entrenament en l'eficàcia comunicativa. Relacions entre habilitats cognoscitives, lingüístiques i comunicatives

Habilitats comunicatives: Incidència de l'entrenament en l'eficàcia comunicativa. Relacions entre habilitats cognoscitives, lingüístiques i comunicatives

localització (PAR)  apareixen només en els Post­tests i més freqüentment en els Grups Experimentals; si bé tampoc constatem diferències a nivell estadístic en funció de la tasca, el grup[r]

226 Lee mas

Idees relacionades amb l'evolució biològica a l'alumnat de secundària  Estudi i proposta didàctica

Idees relacionades amb l'evolució biològica a l'alumnat de secundària Estudi i proposta didàctica

En relació amb aquesta pregunta, a la primera qüestió de la pregunta 8 es proposà que triessin de l’1 al 5 (1 és que segur que és falsa, 2 crec que és falsa, 3 no sé, 4 crec que és vertadera i 5 segur que és vertadera), la validesa que donaven al fet que hi ha organismes més perfectes que d’altres, com per exemple que l’ésser humà és més perfecte que una formiga. En aquest cas les respostes varen ser més igualades (taula 2), encara que foren més les respostes que ho consideraven vertader (un 52,6% sumant els nivells 4 i 5, mentre que sumant els nivells 1 i 2 un 38%). Fernández i Sanjosé (2007) al qüestionari realitzat entre alumnes universitaris inclouen dues preguntes sobre el “camí cap a la complexitat”, essent l’ésser humà el major exponent; en una primera pregunta han de respondre si estan d’acord o en desacord amb una frase que afirma que no hi ha éssers vius superiors ni més perfeccionats que altres, de forma que els escarabats i els humans estan igualment evolucionades, a la que només un 21% contesta correctament. L’altra pregunta que explora aquesta idea inclosa al seu qüestionari afirma que els organismes menys evolucionats són els bacteris, posteriorment les plantes, els invertebrats, els vertebrats, i finalment l’home com el més evolucionat dels éssers vius, a la que només un 32% contesta correctament. Per tant, els seus resultats mostren entre un 20 i un 30% d’encerts, semblant al 38% del present estudi.
Mostrar más

123 Lee mas

UNITAT DIDÀCTICA D ACROSPORT

UNITAT DIDÀCTICA D ACROSPORT

La paraula acròbata prové del Greg Akrobatos que significa caminar sobre la punta dels peus, però popularment podem definir la paraula acrosport com l’esport en el que un acròbata realitza exercicis gimnàstics i habilitats com salts, equilibris, etc.

6 Lee mas

Grau d Educació Primària

Grau d Educació Primària

OBJECTIUS 1. L’alumne ha de ser capaç d’argumentar i de convèncer als altres de la necessitat de la pràctica sistemàtica de l’activitat física en els diferents àmbits que conformen la formació integral: intrapersonal, social i comunicatiu, físic i de salut i cognitiu.

5 Lee mas

1er d Educació Primària

1er d Educació Primària

EDUCACIÓ PRIMÀRIA CURS 2014-2015 - ESCOLA MONTESSORI 1er d’Educació Primària Títol EDITORIAL ISBN Llengua Catalana: Llengua catalana 1r. Aprenem la llengua Llengua catalana 1r. Llegim i escrivim Llengua catalana. Quadern 1

6 Lee mas

Show all 10000 documents...

Related subjects