PDF superior Contribució de l'agroecologia al desenvolupament de les competències clau

Contribució de l'agroecologia al desenvolupament de les competències clau

Contribució de l'agroecologia al desenvolupament de les competències clau

Al llarg de la proposta descobrirem els valors que la fonamenten i com, a partir de l’agroecologia, s’incideix en el desenvolupament de les competències a partir d’unes activitats de caràcter eminentment pràctic i funcional. Les activitats suggerides pretenen ser un primer marc de contextualització per treballar l’agroecologia des de perspectives molt diverses, a partir de les quals es podrien dissenyar activitats i unitats didàctiques adaptades a cada realitat. Coneixerem els objectius adequats al context per al desenvolupament de les 3 competències clau més significativament relacionades: competència matemàtica i en ciències i tecnologia, aprendre a aprendre, i competències socials i cíviques. Veurem com, en el rerefons de la metodologia, la manera de fer de l’educador acaba sent l’ànima de les estratègies d’aprenentatge.
Mostrar más

39 Lee mas

L'eix intestí cervell  Contribució de la microbiota intestinal a les malalties mentals

L'eix intestí cervell Contribució de la microbiota intestinal a les malalties mentals

Bravo i cols (2011) van realitzar un experiment per posar de manifest l’eficàcia de les bactèries làctiques, en concret Lactobacillus rhamnosus (JB-1) per a regular el comportament emocional i l’expressió de receptors centrals GABA en ratolins, a través del del nervi vague (Bravo et al., 2011). En les proves per avaluar el comportament relacionat amb la depressió, forçant-los a nedar, els animals als quals van administrar el probiòtic van demostrar perdre menys temps estant aturats que els control. També es va observar que aquells animals alimentats amb el probiòtic mostraven nivells de corticosterona induïda per estrès molt menors que les rates alimentades amb el brou control (Bravo et al., 2011). Aquest estudi demostra a més la capacitat del probiòtic Lactobacillus rhamnosus d’afectar directament a les respostes conductuals i fisiològiques, depenent del nervi vague. També modula l’expressió d’ARNm de GABA (Aa1, Aa2 i B1b), que estan implicats en l’ansietat. Es posa de manifest l’efecte psicològicament positiu sobre el SNC al veure’s disminuïts els nivells de corticosterona induïts per l’estrès. S’havia demostrat que alteracions en l’eix HPA estaven relacionades amb el desenvolupament de desordres en l'estat d’ànim i en la composició de la microbiota intestinal (O’Mahony et al., 2009). S’ha demostrat que aquestes alteracions en l’eix HPA poden ser revertides gràcies al tractament amb Lactobacillus i Bifidobacterium. Pero l’important és que l’eix HPA és clau en la comunicació bidireccional entre el SNC i l’intestí, i pot ser modificat per canvis produïts en la microbiota intestinal. (Bravo et al., 2011).
Mostrar más

31 Lee mas

Competències informacionals : introducció, febrer 2011

Competències informacionals : introducció, febrer 2011

De la mateixa manera, aquest model d'ensenyament també representa un repte per als docents, que han de posar en pràctica noves metodo- logies d'ensenyament i aprenentatge que estimulin l'adquisició d'aquestes competències que han d'esdevenir clau per a l'èxit futur dels graduats en el desenvolupament de les seves futures activitats professionals.

8 Lee mas

Implementació de l'avaluació de competències transversals i específiques

Implementació de l'avaluació de competències transversals i específiques

identifica en quin nivell l'estudiant assoleix cada competència. Concretament, en les rúbriques s'han descrit com a competències transversals Comunicació escrita, Treball en equip en xarxa, Orientació a la qualitat, Ús de les TIC, Gestió d'informació i Compromís, i com a competència específica compartida en les tres proves d'avaluació Gestió de bases de dades. Per a cada una d'aquestes competències s'han descrit els components competencials i els objectius que hi estan relacionats. A més, el contingut de cada rúbrica precisa com és avaluat el component competencial i l'objectiu relacionat tenint en compte quatre nivells de valoració (“No arriba al mínim”, “Mínim exigible”, “Desitjable” i “Excel·lència”), els quals tenen una descripció detallada del nivell d'assoliment de cada nivell i una puntuació associada que queda finalment representada per una nota que equival al suspens, l'aprovat, el notable o l'excel·lent. En la figura 1 podem observar de quina manera queden descrites les rúbriques.
Mostrar más

9 Lee mas

Competències profesionals del tècnic superior en informàtica

Competències profesionals del tècnic superior en informàtica

La resta de preguntes pretenen copsar la visió dels estudiants sobre les competències que no han arribat a assolir el nivell desitjat. Bé perquè no estan incloses en el cicle, o bé per altres motius. En les respostes es denota que en bona mesura les dificultats es troben a nivell personal. A voltes per manca de temps de dedicació, altres per manca de preparació o de base prèvia. L’extensió del temari és una altra de les dificultats que manifesten.

147 Lee mas

Competències d’infermeria en l’àmbit de salut esportiva

Competències d’infermeria en l’àmbit de salut esportiva

gaire en compte. Tenint en compte que infermeria és un ampli col·lectiu dins dels professionals de salut amb una gran formació científica i que en molts llocs constitueix el primer i més ferm punt de contacte dels individus amb el sistema sanitari, es converteix en la ideal defensora i promotora de la salut en el camp de l’activitat física, i pot tenir les seves competències en àmbits de fisiologia, d’assistència, docència, investigació i educació i promoció de la salut, i així convertir-se en un membre més dins d’un equip multidisciplinari, donant com a resultat una eficàcia òptima en els diagnòstics, els seguiments i en les recuperacions dels esportistes i un estalvi d’un recurs molt important: el temps. Tot això amb l’única finalitat d’aconseguir el millor estat de salut de l’esportista.
Mostrar más

118 Lee mas

Millora de les competències cognitives en la edat escolar

Millora de les competències cognitives en la edat escolar

La diferència entre les dues zones de competència, autònoma i amb l'ajut de l'adult, és el que Vigotski anomena la zona de desenvolupament potencial o proper. El professor s'ha de col.locar molt sovint en aquesta zona per intentar estirar l'alumne, perquè sigui capaç de realitzar nous aprenentatges que li permetin ampliar la zona de desenvolupament autònom. Amb el temps i la mediació de l'adult, la zona de desenvolupament potencial s'anirà transformant en zona de desenvolupament autònom i l'alumne serà capaç de realitzar per ell sol una sèrie de tasques que abans estaven fora del seu abast. D'aquesta manera anem construint noves zones de desenvolupament proper i, per tant, assolim el desenvolupament progressiu de les capacitats de l'alumne.
Mostrar más

99 Lee mas

La innovació en educació. Aspectes clau i reptes de futur

La innovació en educació. Aspectes clau i reptes de futur

Per tal d’implusar processos innovadors significants cal que la figura del professor i la seva eficàcia sigui reconeguda. En aquest sentit, és important proporcionar eines per a la capacitació professional del professorat per tal que aquest pugui donar resposta a les necessitats d’aprenentatge del seu alumnat divers, en entorns canviants. La formació inicial del professorat hauria d’incloure temps necessari per practicar en diferents escoles. Situacions de classe flexibles i mètodes com l’ensenyament en equip poden acompanyar el professorat en el procés d’autoformació i també induir-lo a compartir les tasques amb altres companys. El suport del desenvolupament de relacions interpersonals en el centre educatiu esdevé un altre punt clau per afavorir un grau més elevat de l’autoeficàcia del professorat. Així, la creació de relacions interpersonals en el centre educatiu amb l’equip directiu, altres professors i alumnat també és considerat un aspecte afavoridor de la innovació. La creació d’espais de treball compartit, d’una banda, i la possibilitat de fer canvis respecte als horaris o l’edifici també ho serien. El tercer punt seria el foment de la col·laboració entre el professorat. L’informe TALIS evidenciava molt poques sinergies de col·laboració entre col·legues. Les pràctiques col·laboratives, com observar els companys, donar feedback o treballar en equip, haurien de ser més arrelades als centres educatius. 6. LA INNOVACIÓ EN EDUCACIÓ DES D’UNA MIRADA INTERNACIONAL La innovació és un procés dinàmic de visió, canvi i creació. Requereix una aplicació d’energia i passió vers la creació i implementació de noves idees i solucions creatives.
Mostrar más

13 Lee mas

Diccionari de Competències : Sistema d'Ordenació Municipal

Diccionari de Competències : Sistema d'Ordenació Municipal

El procés seguit per definir les competències ha estat diferent segons les famílies professionals. Concretament, les famílies professionals de Guàrdia Urbana i la de SPEIS han seguit un procés específic de definició de competències; i la resta de famílies professionals un altre. Això s’explica per les peculiaritats organitzatives i de funcionament dels llocs de treball dels cossos especials; diferents de la resta de llocs de l’Ajuntament i dels organismes autònoms.

75 Lee mas

Càpsula de coneixement: el procediment d'acreditació de competències

Càpsula de coneixement: el procediment d'acreditació de competències

Al novembre de 2011 apareix a Catalunya el programa ACREDITA’T, promogut pel ministeri . El procediment d'acreditació de competències professionals adquirides mitjançant l'experiència laboral o vies no formals de formació permet a les persones que hi participen d'aconseguir una certificació que els pot servir per arribar a obtenir un certificat de professionalitat, un títol de formació professional o totes dues coses.

11 Lee mas

Catàleg de competències genèriques de la UOC: una primera aproximació

Catàleg de competències genèriques de la UOC: una primera aproximació

Per tal de fer una primera aproximació integradora dels diferents mapes competencials existents en les titulacions actuals, es fa un buidatge dels enunciats de totes les competències transversals informades al portal dels programes oficials en oferta. El document resultant es comparteix al conjunt del grup. Amb la informació sintetitzada, cada estudi du a terme un procés de racionalització de les competències transversals dels seus programes fins a obtenir una única llista comprensiva de totes les competències de l’estudi corresponent.

25 Lee mas

Aprenentatge cooperatiu en l'ensenyament superior: diferències en la percepció de la contribució al grup

Aprenentatge cooperatiu en l'ensenyament superior: diferències en la percepció de la contribució al grup

Con el objetivo de analizar la percepción que los estudiantes tienen sobre el trabajo realizado dentro del grupo en comparación con la percepción que el resto de los compañeros tiene so[r]

15 Lee mas

La fantasia del marit monstruós en 'La clau de ferro', de Pere Calders

La fantasia del marit monstruós en 'La clau de ferro', de Pere Calders

El misteri sense resoldre, que caracteritza «La clau de ferro» i altres contes de Calders com «L’arbre domèstic», assenyala la desorientació i la con­ fusió d’aquests personatges; s’allunya, així, d’altres versions del tòpic en què, tot i castigar l’home, no es posa en dubte el sexisme del sistema patriarcal. En efecte, l’amor de la dona redimeix l’home del seu mal, perpetrat per una espo­ sa anterior que li havia sigut infidel —en Rebecca (1940), la pel·lícula d’A. Hitch­ cock basada en la novel·la homònima de Daphne Du Maurier— o per una mare negligent —com en el film Secret Beyond the Door, de Fritz Lang (1947), que presenta una història de tints freudians al voltant del complex d’Èdip; la versió de Calders també difereix del relat de Barba Blava de Perrault, en què els germans de la muller atemorida maten el terrible marit. Al contrari que aquestes obres, «La clau de ferro» manifesta la crisi d’una masculinitat tradi­ cional —sinistra, agressiva— que reacciona desconcertada i atemorida davant el progressiu ascens social de la dona, que com veurem se sap aprofitar preci­ sament del sexisme imperant per sobreviure: «The crisis in hegemonic mascu­ linity that the Gothic depicts is also, ultimately, the crisis of the whole culture, its social regulations and politics» (Wieckowska, 2011: 110).
Mostrar más

16 Lee mas

Jornada Alumni Madrid 2018: "La realitat en clau de gènere"

Jornada Alumni Madrid 2018: "La realitat en clau de gènere"

Madrid Alumni 2018: 'Tuning in to gender realities' Colegio de Arquitectos de Madrid Vice President, speakers, Alumni President, alumni, friends, The comedian George Burns once said, "th[r]

5 Lee mas

2009-2011, moments clau d'una història galopant

2009-2011, moments clau d'una història galopant

al costat d’aquestes activitats trimestrals i freqüents, la xarxa dels Centres Cívics pensa que cada centre ha de ser també un punt perquè la ciutadania d’un barri plantegi els seus ne[r]

51 Lee mas

El polifosfat és un element clau durant la replicació del DNA.

El polifosfat és un element clau durant la replicació del DNA.

encarregats de catalitzar les diferents reaccions que es produeixen en aquest procés (Reichard, 1988), provocant de sobte un augment de la concentració intracel·lular de dNTPs justament abans d’entrar a fase S (Chabes et al., 2003; Koc et al., 2004). De totes les reaccions n’hi ha dos que són clau perquè es pugui realitzar correctament la síntesi (Figura 2). La primera, està catalitzada per l’enzim central de la via de síntesi, la ribonucleòtid reductasa que s’encarregarà de transformar els nucleòsids difosfat (NDPs) en deoxinucleòsids difosfat (dNDPs). I la segona, està catalitzada per la nucleòsid difosfat quinasa (NDK) que s’encarregarà de transformar els dNDPs a deoxinucleòsids trifosfat (dNTPs) amb l’aportació d’energia en forma d’ATP. A continuació es passarà a explicar en més detall la bioquímica d’aquests enzims.
Mostrar más

175 Lee mas

Contribució de Twitter a la millora de la comunicació estratègica de les universitats llatinoamericanes

Contribució de Twitter a la millora de la comunicació estratègica de les universitats llatinoamericanes

Se puede afirmar que las redes sociales ofrecen una oportunidad para la comunicación estraté- gica de las universidades, siempre que tengan en consideración la figura del community mana[r]

16 Lee mas

Contribució sociolingüística a la Viquipèdia: entrades de conceptes i d'autors

Contribució sociolingüística a la Viquipèdia: entrades de conceptes i d'autors

Josep J. Conill (Castelló de la Plana, 1961) és un sociòleg del llenguatge valencià, a més de crític cultural, literari, i poeta. Ha manifestat reiteradament la seva discrepància amb la institucionalització de la disciplina, tal com ha cristal·litzat als Països Catalans, en un estret maridatge entre quantofrènia i dialectologia social. En els seus escrits es mostra obertament partidari de considerar la sociolingüística com a sociologia del llenguatge stricto sensu. Les seves principals aportacions s’han produït sobretot en tres camps: l’estudi i exegesi de l’obra de Lluís V. Aracil, de la qual n’és un dels principals coneixedors; la construcció de models teòrics susceptibles de donar compte alhora de les situacions de contacte lingüístic conflictives i consensuals, mitjançant el recurs, entre d’altres, a la teoria de catàstrofes de René Thom i a la sociologia sistèmica de Niklas Luhmann; i el disseny de polítiques lingüístiques democràtiques de caire participatiu i autogestionari, destinades a respondre als reptes posats per la creixent complexitat glotològica de les societats postindustrials. D’altra banda, s’ha ocupat també molt especialment de la precària situació de la llengua catalana a la ciutat de Castelló, en articles sovint escrits amb Anna Salomé, que combinen la sociologia del llenguatge amb la crítica situacionista del “castellonerisme”. És també autor d’estudis literaris sobre algun poeta modernista valencià poc conegut, com ara Eduard Buil, o sobre els poetes castellonencs del primer terç del segle XX, en especial Maximià Alloza, autor de Ioesa. La seva activitat com a crític cultural s’ha manifestat sobretot a través de la pràctica de l’aforisme i de la seva activa participació al bloc col·lectiu “Ronda de cerveses al Patio Virtua"l . Pel que fa a la seva obra poètica, apareix com a hereva de l’herència simbolista i revela una especial preocupació per la reflexió sobre l’escriptura i la condició de l’escriptor en una època marcada per la devastació del llenguatge i la seva usurpació a mans de la burocràcia i la propaganda. Recentment, Enric Sòria l’ha qualificat com “l’heterodox valencià que diu més coses d’interés per pàgina que conec”.
Mostrar más

86 Lee mas

Avaluació per competències a la universitat: les competències transversals

Avaluació per competències a la universitat: les competències transversals

competències transversals, amb major o menor incidència, han d’impregnar els plans docents de totes les assignatures de qualse- vol ensenyament de grau. Tanmateix, a efectes pràctics, aquest su- pòsit genera inconvenients de caire acadèmic i administratiu que cal analitzar. En primer lloc, és evident que les competències transver- sals no es veuen reflectides de la mateixa manera en les diferents assignatures. Com ja s’ha vist en l’anterior apartat, aquest fet obliga a establir diferents graus de responsabilitat i d’incidència. La clau està en elaborar una espècie d’itinerari de la competència, tot espe- cificant quines assignatures s’encarreguen de desenvolupar la com- petència des dels nivells més primerencs d’adquisició i quines altres s’encarreguen del nivells més elevats i, alhora, entomen l’avaluació acreditativa. Des d’aquest punt de vista, el treball col·laboratiu en- tre els membres dels diferents equips docents i la coordinació inter- disciplinària és fonamental . Al marge de projectar una seqüenciació pertinent del procés d’adquisició de les competències transversals, aquest fet facilitarà el traspàs d’informacions i d’evidències entre els equips docents de les assignatures implicades .
Mostrar más

62 Lee mas

COMPETÈNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT

COMPETÈNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT

Posseir la competència comunicativa significa ser capaç de mobilitzar totes les capacitats d'expressió quan cal en els diversos contextos acadèmics i socials. En algunes circumstàncies caldrà expressar fets, conceptes, idees i pensaments i, en altres, convindrà expressar correctament emocions i sentiments. La competència comunicativa implica també una actitud d'estimació de la creativitat implícita en l'expressió d'idees, experiències o sentiments. La competència comunicativa, a més, afavoreix i participa en el desenvolupament de les altres competències generals, com la personal i interpersonal, la competència en el coneixement i interacció amb el món i la competència en la gestió i el tractament de la informació, atès que amb la comunicació es relacionen les accions de cercar i gestionar la informació, treballar cooperativament, interpretar la realitat, habitar el món i conviure-hi i desenvolupar el pensament i identitat propis.
Mostrar más

10 Lee mas

Show all 10000 documents...