PDF superior Delinqüència sexual i violència, febrer 2013

Delinqüència sexual i violència, febrer 2013

Delinqüència sexual i violència, febrer 2013

Es presentaran les respostes que, des d’una perspectiva científica, s’han pro- posat com a possibles�solucions�a�l’abordatge�de�la�delinqüènciasexual en la mesura que és un problema social que requereix una atenció especial. Aquestes estratègies es desenvolupen des de la perspectiva de la prevenció. En primer lloc, es farà referència a la prevenció�primària, la qual va adreçada a la població en general i cerca actuar fins i tot abans que aparegui el problema. Per això en aquest tipus de prevenció tots els esforços aniran encaminats a desenvolupar pautes de neutralització molt focalitzades cap a l’educació i la intervenció en etapes primerenques del desenvolupament de l’individu. En segon lloc, ens aturarem en les estratègies de prevenció�secundària, que es- tà indicada principalment per als joves en situació de risc de protagonitzar aquesta problemàtica. L’objectiu principal d’aquest tipus de prevenció és actu- ar abans que el problema es cronifiqui. I, finalment, farem especial atenció als programes d’intervenció en prevenció�terciària. Aquesta última està dirigida a persones que ja han presentat el problema i s’orienta bàsicament a evitar la repetició de les conductes criminals que ja s’han exposat.
Mostrar más

42 Lee mas

Drogues i delinqüència, febrer 2013

Drogues i delinqüència, febrer 2013

Entre les repercussions negatives que enumeren s’esmenten la creació d’un mercat il·legal i l’aparició i sofisticació de les organitzacions criminals. Aquest mercat il·legal és prou potent per a desplaçar la producció de les substàncies des d’àrees geogràfiques o països excessivament pressionats per la política res- trictiva cap a altres països (generalment més desafavorits) on la producció és més rendible i és més fàcil escapar de la pressió internacional. A més, el mercat de substàncies fa que si la pressió sobre una és especialment intensa i la seva oferta es veu reduïda, apareguin noves substàncies alternatives que satisfacin la demanda. Finalment, la pressió policial ha estat més eficaç en la baula més feble, el consumidor o el petit traficant, que en les organitzacions criminals. Això ha fet que poblacions per si mateixes socialment desafavorides hagin quedat relegades a un estil de vida encara més marginal. I aquestes poblacions excessivament marginades tenen un accés encara més difícil als recursos tera- pèutics. En aquesta mateixa línia, mantenir una política restrictiva i policial representa un cost econòmic i en recursos important, que es resta dels neces- saris per a donar una bona assistència de salut pública.
Mostrar más

58 Lee mas

Desviació i control social, febrer 2013

Desviació i control social, febrer 2013

Quan els historiadors han examinat la violència de les societats d’altres èpo- ques, han trobat d’una manera més o menys sistemàtica nivells de violència molt més alts que en les societats actuals –amb algunes excepcions. Els ar- queòlegs ja han mostrat repetidament que en les societats antigues la propor- ció d’enterraments de cadàvers amb signes de mort violenta és molt elevada. Aquests nivells augmenten fins i tot entre les societats medievals europees, en què el domini immediat de l’autoritat local era exercit per mitjans expeditius i fatals, i la distància de l’espai d’intercanvi i comerç habitual estava limitada a unes poques desenes de quilòmetres, per la qual cosa el marge per a passar a ser un estrany era curt. Segons els antropòlegs Lawrence Keeley, Stephen LeBlanc, Phillip Walker i Bruce Knauft, si la proporció de baixes típica de les guerres tribals s’hagués mantingut al segle XX , la xifra no hauria estat en els cent milions reconeguts, sinó entorn dels dos mil milions.
Mostrar más

42 Lee mas

Educació afectiva i sexual per a la sensibilització i prevenció de la violència masclista

Educació afectiva i sexual per a la sensibilització i prevenció de la violència masclista

10 Per últim, cal destacar que els estudis citats anteriorment comparteixen que l’haver assistit a un taller o classe sobre educació afectiva i sexual té una gran influència positiva en l’alumnat de cara a les seues pràctiques i actituds diàries (Eresta i Delpino, 2013; CIMOP, 2011; INJUVE, 2008; Ubillos i Navarro, 2004). També, estan els qui assenyalen que són els mateixos adolescents els qui demanden uns millors elements i estratègies formatives per assegurar el benestar de la seua vida afectiva i sexual. En dades més concretes, en la investigació “Relaciones afectivas y sexualidad en la adolescencia” coordinada per María Jesús Eresta i María Antonieta Delpino, la meitat de les persones enquestades, xics (57%) i xiques (45,5%), demanaven que s’haurien de fer xarrades en major freqüència i indicaren que s’hauria de millorar l’explicació dels mètodes anticonceptius. Referent a les qüestions tractades amb anterioritat, en aquest mateix estudi, la joventut es mostrà d’acord o totalment d’acord (68,3%) en aquesta afirmació: “Hi ha relacions de parella entre els joves en les que hi ha violència” (Eresta i Delpino, 2013: 54), el percentatge desagregat per sexes correspon a les xiques (78%) i als xics (57,5%). I en relació a la diversitat sexual, els i les entrevistades estigueren totalment en desacord (62%) amb l’afirmació “Hui en dia la joventut respecta als gais i lesbianes en els centres educatius” (Eresta i Delpino, 2013: 53-54). Els percentatges ens evidencien una clara diferència entre els sexes, sent els xics els més permissius davant una situació de violència masclista, probablement per ser la força i la violència dues qualitats del rol sexual masculí. Cal, per tant, educar des de la coeducació amb igualtat i amb perspectiva de gènere per tal que no s’establisquen diferències sexuals alhora d’entendre i abordar l’educació afectiva i sexual, la diversitat sexual i la violència masclista.
Mostrar más

84 Lee mas

Delinqüència juvenil, setembre 2013

Delinqüència juvenil, setembre 2013

exemple, era acusat per Werhtam de feixista, mentre que Batman, Robin i la Dona Meravella eren acusats de vehicular estereotips homosexuals. Wertham va comparèixer després com a expert davant el Subcomitè de Delinqüència Juvenil del Senat nord-americà i aquest Subcomitè, en l’informe final, va re- comanar als editors de còmics que controlessin voluntàriament el contingut de les seves publicacions. Els editors, que havien format una associació (Co- mics Magazine Association of America) pocs mesos després de la publicació del llibre de Wertham, hi van respondre elaborant un Codi dels còmics, al qual van decidir sotmetre’s voluntàriament. Aquest Codi exigia, per exemple, que el bé triomfés sistemàticament sobre el mal i que els delinqüents fossin castigats; que els delinqüents no fossin presentats amb glamour ni d’una ma- nera que pogués crear simpatia o desig d’imitar-los, o que no s’hi incloguessin escenes excessivament violentes, ni sagnants, ni amb contingut sexual. Una cosa similar va passar amb les pel·lícules, per a les quals la seva Associació de Productors i Distribuïdors (Motion Pictures Producers and Distributors As- sociation) va elaborar el denominat codi Hays, que porta el nom del senador William Hays, que també era el president d’aquesta Associació als anys tren- ta. Aquest codi es va aplicar de 1934 a 1966 i va inspirar, sens dubte, el Codi dels còmics que ja hem presentat. També va prohibir la representació positiva dels delictes i els delinqüents, i la nuesa i el sexe (és per aquest motiu que a les pel·lícules d’aquesta època, fins i tot els matrimonis s’han de presentar dormint en llits separats), entre altres coses. Com veiem, als Estats Units, els artistes prefereixen imposar-se una certa autocensura; mentre que a Espanya i en molts països de l’Amèrica Llatina la censura va ser imposada durant el segle XX per diferents governs autoritaris.
Mostrar más

34 Lee mas

Dret de la Seguretat Social I, febrer 2013

Dret de la Seguretat Social I, febrer 2013

En efecte, l’article 48.4 de l’ET preveu que, en cas de part, i sense perjudici de les sis set- manes immediatament posteriors al part, de descans obligatori per a la mare, en cas que tots dos progenitors treballin, la mare, quan comença el període de descans per materni- tat, pot optar perquè l’altre progenitor gaudeixi d’una part determinada i ininterrompuda del període de descans posterior al part sia de manera simultània o successiva amb el de la mare. L’altre progenitor pot continuar fent ús del període de suspensió per maternitat cedit al començament, encara que en el moment previst per a la reincorporació de la mare a la feina la mare mateixa estigui en situació d’IT. L’opció a favor de l’altre proge- nitor queda revocada si es produeixen circumstàncies que la fan inviable, com absència, malaltia o accident, abandó de la família, separació, violència de gènere o altres causes anàlogues. Si quan l’altre progenitor ha començat el gaudi es mor aquest altre progenitor, la mare podrà fer ús de la part que quedi fins a aconseguir la durada màxima de la pres- tació per maternitat contributiva, fins i tot quan ja s’hagi reincorporat al lloc de treball. En el supòsit d’adopció o acolliment, si tots dos progenitors treballen, el període de sus- pensió es distribuirà segons la tria que facin, i en podran gaudir de manera simultània o successiva, sempre amb períodes ininterromputs. Si, una vegada començada la percepció de la prestació es mor el beneficiari, l’altre adoptant o acollidor pot fer ús de la part que quedi fins a arribar a la durada màxima, sempre que compleixi els requisits establerts legalment.
Mostrar más

70 Lee mas

Delinqüència i TICs, febrer 2013

Delinqüència i TICs, febrer 2013

Davant el gran nombre de tipus de victimització social que hi ha, esdevé molt difícil extreure elements comuns que ens permetin establir un perfil únic de cibervíctima social; tanmateix, certament alguns estudis apunten al fet que en la majoria de casos les víctimes són joves, cosa no gens estranya ja que, com mostren els estudis, la victimització social està relacionada amb la quantitat i el tipus d’ús que es fa d’Internet. Avui dia es tenen a l’abast un gran nom- bre d’eines com la missatgeria instantània i les xarxes socials que permeten realitzar activitats de risc, i especialment tenint en compte la facilitat d’accés des dels smartphones, com penjar fotos personals perquè les vegin els amics, fer comentaris sobre l’estat d’ànim o sobre notícies i temes d’actualitat, posar informació personal sobre el lloc de naixement o l’estat civil a la web perso- nal, agregar persones al cercle de contactes individual, comentar les fotografi- es dels altres, tenir converses verticals en pàgines pròpies o alienes, mantenir converses privades en xats de les xarxes. Totes aquestes formes de comunicació estan més generalitzades entre la població juvenil i per tant no és estrany que els joves siguin els que més pateixen aquest tipus de victimització. Així i tot, els joves no són les úniques víctimes d’aquest tipus d’atac; els adults també poden ser víctimes de ciberassetjament a la Xarxa.
Mostrar más

42 Lee mas

Llenguatges d'especialitat i terminologia, febrer 2013

Llenguatges d'especialitat i terminologia, febrer 2013

L’any 1996, Alan Sokal, professor de física de la Universitat de Nova York, va escriure un article pretesament científic, amb un llenguatge volgudament obs- cur i recargolat, que contenia errors i moltes informacions sense fonaments, i el va enviar a una prestigiosa revista postmoderna d’estudis culturals, la So- cial Text, que el va admetre com a correcte i el va publicar. El mateix dia de la publicació, Sokal, en un article publicat en una altra revista, explicava el seu engany: segons el mateix autor, el seu article era una barreja de llenguat- ge recargolat, ressenyes aduladores, citacions grandiloqüents fora de context, un text sense sentit que es recolzava en les citacions més estúpides que havia pogut trobar sobre matemàtiques i físiques. El fet va causar un gran escàndol acadèmic i va demostrar que al darrere d’un pretès llenguatge científic, dens i obscur, poden amagar-se textos absolutament incoherents i mancats de qual- sevol rigor acadèmic.
Mostrar más

68 Lee mas

Organització i processos periodístics, febrer 2013

Organització i processos periodístics, febrer 2013

Amb el desenvolupament de la comunicació digital i concretament amb la irrupció d’Internet, ara les fonts tenen accés a la comunicació pública i poden difondre el seu missatge sense que calgui la intermediació dels mitjans de co- municació. Malgrat això, les fonts poden seguir interessades en el fet que les seves informacions es difonguin pels mitjans perquè els seus missatges poden impactar més i, en conseqüència, es poden multiplicar els canals pels quals es distribueixen. Al seu torn, els mitjans poden estar atents als missatges que les fonts publiquen en els llocs web institucionals o als perfils que els personatges públics creen a les xarxes socials. Aquest últim aspecte genera un nou debat en què es qüestiona la imparcialitat del mitjà o periodista que es presenta públi- cament com a “seguidor” o “amic” d’aquestes fonts oficials o dels personatges públics.
Mostrar más

10 Lee mas

Plataformes de publicació i distribució, febrer 2013

Plataformes de publicació i distribució, febrer 2013

Jazztel va ser la primera de respondre amb la seva pròpia oferta d’IPTV el desembre del 2005, anomenada Jazztelia TV, començant de primer a Saragossa i estenent-se després de mica en mica. Wanadoo TV (ara Orange TV), Ono TV, etc., li van seguir la petja. Ya.com va començar el camí en IPTV quan encara pertanyia a T-Online, filial de Deutsche Telekom, basant-la en la plataforma Microsoft TV i oferint un descodificador amb disc dur intern, però ho va dei- xar estar quan va ser comprada per France Télécom. Totes tenen oferta de triple play, i fins i tot n’hi ha que afegeixen ofertes comercials indirectes als serveis de telefonia mòbil.
Mostrar más

46 Lee mas

Llenguatge, ment i cervell, febrer 2013

Llenguatge, ment i cervell, febrer 2013

En aquest període formatiu de la psicolingüística moderna, si bé ja trobem estudis que s’interessen per la relació entre llenguatge i pensament, encara hi ha un predomini de la tradició antimentalista. L’aproximació conductista a l’estudi del llenguatge culmina amb la publicació de l’obra Verbal Behavior de Burrhus�Frederic�Skinner (1957). Aquest autor va proposar una teoria de l’adquisició i de l’ús del llenguatge que prescindia totalment de les nocions de llenguatge, símbol o significat, tot un seguit de conceptes que foren substituïts per la noció de conducta verbal, entesa purament com un conjunt de respostes verbals apreses que el subjecte executa davant de certes condicions ambientals. La qüestió més important que cal destacar és que Skinner es mostra clarament contrari a l’innatisme del llenguatge i considera que el nen aprèn el llenguatge gràcies al procés d’imitació i al reforç successiu de les emissions correctes per part dels adults; és a dir, la conducta verbal seria conseqüència de determinats factors externs: estímul, resposta, reforçament, etc. Observem, per tant, que Skinner va portar la filosofia conductista a l’extrem, per això es coneix amb el nom de conductisme�radical.
Mostrar más

40 Lee mas

Impost sobre societats i comptabilitat, febrer 2013

Impost sobre societats i comptabilitat, febrer 2013

També es poden produir ajustos fiscals com a conseqüència de la primera aplicació d'un nou Pla general comptable, tal com ha succeït amb l'actual aprovat pel Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre. D'acord amb les disposicions transitòries 26a. a 28a. TRLIS, la regla general ha estat, en aquest cas concret, atorgar efectes fiscals als càrrecs i als abonaments a partides de reserves, que tenen la consideració d'ingressos o despeses generats amb motiu dels ajustos de primera aplicació, amb excepció dels càrrecs o dels abonaments a reserves que estiguin relacionats amb despeses o amb ingressos que es van meritar i van integrar a la base imposable en exercicis anteriors. El subjecte passiu ha po- gut optar per integrar el saldo net, positiu o negatiu, que hagi resultat d'aquest còmput, per parts iguals a la base imposable corresponent a cadascun dels tres primers períodes impositius que es van iniciar a partir d'aquesta data (del 2008 al 2010), i va haver d'afegir un esment específic d'aquest règim transitori en la memòria.
Mostrar más

80 Lee mas

Polítiques culturals i de comunicació, febrer 2013

Polítiques culturals i de comunicació, febrer 2013

La voluntat d’influir sobre les polítiques i els reguladors ha estat un motiu tradicional de polèmica, ja que sovint es veu com la voluntat de trencar l’ordre democràtic establert per mitjà del tràfic d’influències. Per aquesta raó, alguns països regulen les funcions dels lobbies, els grups de pressió que intenten influir sobre la presa de decisions polítiques (Xifra, 2009). La funció d’aquests grups és fer arribar la posició dels seus representats sobre determinats temes perquè es tingui en compte. És una forma de participació en l’elaboració de polítiques que utilitza tant vies directes, enteses com els mecanismes de consulta oficialment establerts en aquests processos, com indirectes, com per exemple per mitjà de l’exposició pública dels seus punts de vista amb mitjans de comunicació. Aquesta activitat és legítima i no s'ha de confondre amb el fet que els responsables de les polítiques públiques es deixin influir i afavoreixin els interessos privats per sobre de l’interès comú i majoritari de la ciutadania, amb aquest intercanvi de favors tan propi del clientelisme politicomediàtic (Fernández-Quijada i Arboledas, 2013).
Mostrar más

36 Lee mas

Política i direcció de persones, febrer 2013

Política i direcció de persones, febrer 2013

La plantilla de què disposava Consur, SA era de 230 empleats fixos, quantitat que es dupli- cava en les èpoques de vacances mitjançant contractacions temporals entre el personal de la zona. L’estructura organitzativa de Consur era molt simple: una direcció general, un director administratiu i un director d’instal·lacions i serveis. La direcció general estava ocupada per una persona que era al servei de l’empresa des de feia més de trenta anys, que va comen- çar en el món de l’hostaleria des dels llocs més baixos, i que tenia com a valor principal l’experiència acumulada, el lliurament i la dedicació. La direcció administrativa tenia entre les seves responsabilitats la gestió dels recursos humans. Les tasques que es duien a terme eren principalment les relacionades amb les altes, baixes, noves contractacions, nòmines i controls d’absentisme. L’anàlisi dels costos de personal representava un punt d’atenció molt important i es considerava que gran part de l’èxit econòmic que Consur havia tingut en el passat era degut a la contenció de la despesa en recursos humans. La política salarial era clara: seguir el conveni del sector. Els salaris estaven basats principalment en el lloc de treball i gairebé el 100% era fix, tant per al personal amb contractes de durada indefinida com per a les contractacions temporals que es feien.
Mostrar más

34 Lee mas

Comportament i regulació dels mercats, febrer 2013

Comportament i regulació dels mercats, febrer 2013

Els centres tecnològics són fruit de la concentració industrial, que afavoreix, per un cos- tat, la col·laboració entre les empreses properes i, per l'altre, la creació d'un mercat intern tant de clients com sobretot de proveïdors. El principal avantatge comú, però, de concen- trar indústria és l'estalvi de costos, principalment els destinats a la recerca, desenvolupa- ment i innovació. Pot ser el cas d'una col·laboració en què una empresa mare subvencio- na bona part de la despesa destinada a R+D+I i d'altres satèl·lits se n'aprofiten, com seria el cas de la Phillips a Eindhoven; o també una col·laboració mútua entre empreses similars, com és el cas de Silicon Valley amb Microsoft, Sun Microsystems o Google, entre d'altres. La història de Silicon Valley neix del coneixement ja que són les principals universitats de la zona, especialment Standford, les que decideixen traslladar la seva investigació a la zona, i hi aporten els primers recursos econòmics, però sobretot investigadors, és a dir, coneixement. Aquesta concentració fa que de l'associació de professionals, professors i estudiants privilegiats en comencin a sorgir empreses que de seguida reben suport i que acabaran essent el centre del parc tecnològic. L'exemple més representatiu és la creació d'HP per William Hewlett i David Packard al garatge d'aquest segon.
Mostrar más

42 Lee mas

Pla municipal per a la igualtat d'oportunitats real i efectiva entre dones i homes : 2012-2015 : textos de lectura fàcil

Pla municipal per a la igualtat d'oportunitats real i efectiva entre dones i homes : 2012-2015 : textos de lectura fàcil

• Elaborar materials per fomentar la salut entre la gent gran en col·laboració amb el Consell del Col·legi de Farmacèutics, l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària, l’Agència de Salut Pública de Barcelona i el Consell Assessor de la Gent Gran.

25 Lee mas

Intervenció en les organitzacions i qualitat de vida, febrer 2013

Intervenció en les organitzacions i qualitat de vida, febrer 2013

En aquests moments, l’empresa, que en els últims anys no ha parat de créixer, s’ha estabilit- zat, té una plantilla propera als 200 treballadors, i factura gairebé dos milions d’euros. No obstant això, els germans Villaroya han pensat que podrien obtenir més beneficis si la presa de decisions se centralitzés una mica més del que ho està ara. En aquests moments cada di- rector d’àrea pot prendre les seves pròpies decisions; fins i tot dins de l’àrea, els directors de producte (complements i moda) poden prendre decisions de manera independent. Si les decisions estiguessin més centralitzades, les diferents seus es podrien beneficiar de més cooperació i coordinació, i a més, l’empresa aconseguiria mostrar una imatge més coordinada en totes les botigues.
Mostrar más

48 Lee mas

Diàleg interreligiós i educació social, febrer 2013

Diàleg interreligiós i educació social, febrer 2013

Tota persona té necessitats espirituals, una mirada oberta a la dimensió es- piritual ens dóna la possibilitat d’incorporar al treball educatiu alguns aspectes que tot sovint passen desapercebuts o mal atesos. En el col·lectiu de persones amb discapacitat, les necessitats assistencials són tan evidents i ineludibles que acaben tapant altres tipus de necessitats més lligades a la interioritat, a la cons- trucció o al reconeixement de la pròpia identitat. També és veritat que en el nostre àmbit hi ha hagut poca recerca al voltant de la dimensió espiritual de les persones com a espai a treballar des de l’educació o el treball social. Una vi- sió holística de la persona ha d’incorporar també aquesta dimensió tan especial i tan fonamental. La dimensió espiritual dels humans està lligada a l’objectiu i al sentit de la vida, a la consciència de ser un mateix, a la vivència de la lliber- tat interior, al goig de sentir-se membre d’un grup, a veure’s reconegut com a persona. La dignitat de la persona requereix poder crear i viure el propi camí des de l'autonomia, sentir-se reconegut com per l'altre.
Mostrar más

151 Lee mas

Servei d’Atenció a Homes (SAH) per la promoció de relacions no violentes

Servei d’Atenció a Homes (SAH) per la promoció de relacions no violentes

Responsabilització de la violència exercida La identitat i els rols de gènere La història de vida en relació amb la violència La construcció d’alternatives a la violència.. Dimensió de [r]

15 Lee mas

Adolescents i violència : l'escola, escenari de la violència entre iguals

Adolescents i violència : l'escola, escenari de la violència entre iguals

Els i les adolescents agressors i agressores, poques vegades són bons estudiants, els seus rendiments acadèmics solen són desastrosos, però gaudeixen d’un prestigi social entre els seus companys i companyes guanyat amb d’altres habilitats conductuals com les què practiquen davant les recriminacions dels adults, sembla que han aprés les estratègies necessàries per fer mal els altres i evitar el càstig o ser descoberts. Sempre tenen alguna excusa o alguna explicació per a justificar les seues burles o el seu assetjament cap a les altres persones: sempre és l’altre qui el provoca o no ha tingut més remei que intervenir o l’altre va començar primer. La prepotència o l’abús que exerceixen aquests adolescents sobre els altres mostren un comportament cruel quan el seu argument per justificar la seua acció és la burla d’alguna característica física dels seus iguals: (dit amb menyspreu) l’”enano” aquest m’ha mirat, no té cap dret a mirar- me, per això li he fotut! 46 Aquest tipus de conductes no poden ser gestionades com un conflicte, perquè són comportaments cruels però que es donen en els centres escolars.
Mostrar más

62 Lee mas

Show all 10000 documents...