PDF superior Desviació i control social, febrer 2013

Desviació i control social, febrer 2013

Desviació i control social, febrer 2013

Una variant actual de la línia d’interpretació més naturalista del comporta- ment humà és la representada per la psicologia�evolucionista. La psicologia evolucionista és un programa d’investigació que aspira a explicar el compor- tament humà en termes del valor evolutiu dels comportaments que observem. Per tant, s’extrapola des d’una teoria general de la genètica evolutiva fins a comportaments humans específics com la lluita, l’homicidi i l’agressió sexual (Daly i Wilson, 1988), i intenta explicar altres aspectes de la conducta humana com l’homosexualitat, l’infanticidi, la promiscuïtat, la percepció de la bellesa i una sèrie d’institucions descrites per l’antropologia, com el dot i el preu de la núvia o els patrons de matrimoni. Presa en conjunt, la psicologia evoluci- onista ha afegit un punt de vista valuós sobre fenòmens com l’aparició de la consciència i del llenguatge, els models d’aprenentatge o la personalitat, però en el seu enfocament de la violència i l’agressió ha despertat certa cautela en- tre la comunitat d’investigadors.
Mostrar más

42 Lee mas

Fiscalitat de fundacions i associacions, febrer 2013

Fiscalitat de fundacions i associacions, febrer 2013

En segon lloc, hem d’analitzar si les activitats realitzades per la FAMA estan o no exemptes de l’IVA. L’article 20.u.14è. declara exemptes determinades prestacions de serveis culturals realitzades per entitats de caràcter social. Entre aquestes prestacions figuren expressament les representacions teatrals, musicals, coreogràfiques, audiovisuals i cinematogràfiques (lletra c). Per tant, l’organització d’esdeveniments realitzada per la FAMA estaria exempta de l’IVA per- què és una prestació de serveis culturals realitzada per una entitat privada de caràcter social, ja que la FAMA té reconeguda aquesta condició. En canvi, la venda de CD no estaria empa- rada per l’exempció. Aquesta activitat tampoc no tindria cabuda en l’exempció de l’article 20.u.12è. relativa a les prestacions de serveis i lliuraments de béns realitzats directament als seus membres per entitats sense ànim de lucre. Aquesta exempció requereix que per aques- tes operacions no es cobrin contraprestacions específiques diferents de les quotes estatutàri- es, circumstància que no concorre en aquest cas, en què la FAMA exigeix una contrapresta- ció específica per la venda de CD. A més, també hauria de complir altres requisits perquè l’exempció fos aplicable, com ara que el lliurament de CD fos accessori a una prestació de serveis i que aquesta es realitzés directament als membres de la fundació.
Mostrar más

38 Lee mas

Delinqüència i TICs, febrer 2013

Delinqüència i TICs, febrer 2013

Precisasment les xarxes socials han fet un gir important a la comunicació per les implicacions que porten associades. Encara que ja hi havia mecanismes que permetien establir perfils d’amics i altres funcionalitats de les xarxes socials, no és fins�a�la�meitat�de�la�dècada�passada, amb la popularització de MyS- pace, primer, i de Facebook i altres xarxes més localitzades geogràficament, després, que les pàgines�web�que�faciliten�i�fomenten�les�relacions�entre persones�sense�els�límits�especials�i�temporals�tradicionals esdevenen un element essencial de la vida social per a moltes persones i molt especialment per al sector dels joves. Una de les raons, encara que no única, de l’èxit de les xarxes socials prové del fet que han aconseguit la convergència de molts serveis que ja oferien les TIC que fins al moment estaven separats, com el correu electrònic, la missatgeria directa, els xats, la creació de webs, els diaris electrònics, els àlbums de fotos, la selecció de música o els vídeos. Això permet als usuaris controlar el grau de comunicació amb les persones i converteix les xarxes socials, d’una banda, en esferes de desenvolupament del lleure i de les relacions socials en què el grau d’intimitat plasmat en la web pot ser molt alt, però de l’altra, també en un mitjà integral de gestió de la pròpia identitat, de la personalitat i de les relacions socials.
Mostrar más

42 Lee mas

Drogues i delinqüència, febrer 2013

Drogues i delinqüència, febrer 2013

Al costat d’aquestes variables, val la pena aturar-se en aquelles de contingut més social o cultural que exerceixen un pes important. De l’estudi de les re- percussions de la delinqüència relacionada amb drogues en la comunitat local (escala microsocial), es poden treure conclusions interessants sobre factors so- cials que condicionen la relació entre droga i delinqüència (JIFE, Epstein i altres). Encara que relacionada amb la delinqüència a escala macro (tràfic de subs- tàncies per mitjà d’organitzacions criminals internacionals), la delinqüència a escala microsocial manté algunes diferències importants que convé consi- derar. La violència relacionada amb drogues com a característica d’un entorn comunitari o localitat concrets és un fet particularment present en països com el Brasil, Colòmbia, Mèxic i altres de l’àrea centreamericana (càrtels, bandes, etc.), on el percentatge de delictes comesos per consumidors i el percentatge de consumidors que delinqueixen és excepcionalment elevat. En els entorns locals on les drogues i la delinqüència són presents, aquestes comunitats vi- uen sota l’amenaça constant de la violència i dels delictes (JIFE). En aquest entorn particular es poden estudiar de manera clara les repercussions de les variables socials i culturals (i no solament les de caràcter biològic i psicològic): les desigualtats socials, la marginació social, les taxes de desocupació i la falta d’alternatives econòmiques, la inseguretat social, els efectes aïllats de progra- mes repressius policials, el paper de la cultura i de la subcultura, etc. (CIPC).
Mostrar más

58 Lee mas

Intervenció en les organitzacions i qualitat de vida, febrer 2013

Intervenció en les organitzacions i qualitat de vida, febrer 2013

El survey feedback és una metodologia desenvolupada als anys quaranta a l’Institut d’Investigació Social de la Universitat de Michigan. S’hi van fer una sèrie de proves sobre com cal transmetre als treballadors la informació obtin- guda i es va constatar que en funció d’això els efectes eren més o menys posi- tius en els receptors de la informació. Les conclusions indicaven que els canvis que es produeixen són ínfims si el directiu proporciona les dades obtingudes a l’equip i aquest falla en la manera de discutir-les amb els col·laboradors o en la manera de planificar amb ells les possibles millores. No obstant això, si els supervisors i els col·laboradors discuteixen junts les dades i els plans d’acció futura, la recepció d’informació i el diagnòstic sobre el que passa en l’equip o departament (per exemple, nivell de vendes) pot produir canvis importants.
Mostrar más

48 Lee mas

Cultura i mercat, febrer 2013

Cultura i mercat, febrer 2013

Pel que fa a la difi cultat creixent per generar benefi cis a partir de la distribució de còpies reproduïdes dels materials culturals, observem que la legitimitat social de les lleis de propietat intel·lectual també s’està debilitant. Quan, a co- mençaments del segle XXI, es comença a popularitzar la banda ampla d’Internet, de sobte, compartir llibres o arxius musicals d’un consumidor a l’altre es fa immensament més fàcil del que ho era amb les fotocòpies, les cintes de casset o l’enregistrament de CD. Amb l’aparició i immediata popula- rització de Napster a partir de l’any 1999 (l’any 2001 ja tenia segons les fonts entre 26 i 80 milions d’usuaris a tot el món), es va facilitar l’intercanvi d’arxius no només amb coneguts, sinó amb tots els usuaris de la plataforma a nivell mundial. La indústria musical es va trobar de sobte que els seus potencials consumidors intercanviaven els arxius musicals sense pagar, amb la qual cosa l’estructura retributiva dels drets d’autor va patir un daltabaix. Només a tall d’exemple, a la Gran Bretan- ya els ingressos per la venda de música va caure, entre el 2004 i el 2011, segons dades de la indústria (IBPI), quasi un 40%; a Espanya, també segons dades de la indústria (Promusicae), els ingressos van caure un 75% entre el 2001 i el 2012.
Mostrar más

83 Lee mas

Delinqüència sexual i violència, febrer 2013

Delinqüència sexual i violència, febrer 2013

Es presentaran les respostes que, des d’una perspectiva científica, s’han pro- posat com a possibles�solucions�a�l’abordatge�de�la�delinqüència�sexual en la mesura que és un problema social que requereix una atenció especial. Aquestes estratègies es desenvolupen des de la perspectiva de la prevenció. En primer lloc, es farà referència a la prevenció�primària, la qual va adreçada a la població en general i cerca actuar fins i tot abans que aparegui el problema. Per això en aquest tipus de prevenció tots els esforços aniran encaminats a desenvolupar pautes de neutralització molt focalitzades cap a l’educació i la intervenció en etapes primerenques del desenvolupament de l’individu. En segon lloc, ens aturarem en les estratègies de prevenció�secundària, que es- tà indicada principalment per als joves en situació de risc de protagonitzar aquesta problemàtica. L’objectiu principal d’aquest tipus de prevenció és actu- ar abans que el problema es cronifiqui. I, finalment, farem especial atenció als programes d’intervenció en prevenció�terciària. Aquesta última està dirigida a persones que ja han presentat el problema i s’orienta bàsicament a evitar la repetició de les conductes criminals que ja s’han exposat.
Mostrar más

42 Lee mas

Impost sobre societats i comptabilitat, febrer 2013

Impost sobre societats i comptabilitat, febrer 2013

i) Activitats de contribució�empresarial�a�plans�de�pensions�de�treball 76 (in- closos els plans de pensions transfronterers d'àmbit comunitari), a mutualitats de previsió social que actuïn com a instrument de previsió social empresarial, a plans de previsió social empresarial o a aportacions a patrimonis protegits de les persones amb discapacitat: 10%. Aquesta deducció ha estat substituïda a partir de 2012 amb caràcter permanent, en l’actual art. 43 TRLIS, per dues deduccions per creació d’ocupació. En primer lloc, les entitats que contractin al seu primer treballador a través d’un contracte de treball per temps indefinit de suport als emprenedors, definit en l’article 4 de la Llei 3/2012, de 6 de juli- ol, de Mesures Urgents per a la Reforma del Mercat Laboral, que sigui menor de 30 anys, podran deduir de la quota íntegra la quantitat de 3.000 euros. I d’altra banda, les entitats que tinguin una plantilla inferior a 50 treballadors en el moment en què concertin contractes de treball per temps indefinit de suport als emprenedors, definit en l’article 4 de la Llei 3/2012, de 6 de juliol, de Mesures Urgents per a la Reforma del Mercat Laboral, amb aturats benefi- ciaris d’una prestació contributiva per desocupació, podran deduir de la quota íntegra el 50% del menor dels següents imports: l’import de la prestació per desocupació que el treballador tingués pendent de percebre en el moment de la contractació, o l’import corresponent a dotze mensualitats de la prestació per desocupació que tingués reconeguda.
Mostrar más

80 Lee mas

Contractació, dret de danys i dret societari, febrer 2013

Contractació, dret de danys i dret societari, febrer 2013

Així, la STS, Sala Primera, de 27 de maig de 2009 tractava un supòsit de reclamació dels accionistes d’una societat contra l’auditora de la societat mateixa, perquè considerava que s’havien fiat de l’auditoria per a subscriure una ampliació de capital, i després s’havia demostrat que la solvència de la societat auditada no era tanta, de manera que la confi- ança dipositada en l’auditoria els havia causat danys. Els socis volien que hi hagués una “responsabilitat contractual”, perquè el contracte de l’auditora amb la societat s’estenia als socis integrants de la societat mateixa, i acudien en tot cas a la unitat de la culpa civil. Per al Tribunal, “en suma, la responsabilitat exigida pels socis als auditors fora de l’àmbit de legitimació reconegut per a l’exercici de l’acció social de responsabilitat en la LSA té caràcter extracontractual i està subjecta al termini de prescripció establert per a aquest tipus d’acció en l’article 1968.2n. del CC [...]. Inaplicabilitat de la teoria de la unitat de la culpa civil. Segons la jurisprudència d’aquesta sala és aplicable el règim de la responsabilitat extracontractual, encara que hi hagi relació obligatòria prèvia entre el causant del dany i el perjudicat, quan el dany no hagi estat causat en l’estricta òrbita dels pactes pel fet de tractar-se de danys aliens a la naturalesa del negoci encara que s’hagin esdevingut en l’execució del negoci mateix (STS de 22 de juliol de 1927, 29 de maig de 1928, 29 de desembre de 2000). Aquest principi, anomenat de vegades doctrinalment i jurisprudencialment d’unitat de la culpa civil, només és aplicable en supòsits d’existència de zones mixtes, sobretot quan l’incompliment resulta de la reglamentació del contrac- te, però es refereix a béns d’una importància especial, com la vida o la integritat física, que es poden considerar objecte d’un deure general de protecció (STS de 22 de desembre de 2008, RJ 2009/162). En suma, la distinció que manté la jurisprudència més recent en- tre la responsabilitat contractual i l’extracontractual i l’àmbit específic a què es redueix l’aplicació de la teoria de la unitat de la culpa civil no permet fer-ne la invocació amb la finalitat d’aplicar el règim contractual a una responsabilitat nascuda fora de l’àmbit subjectiu del contracte, com s’esdevé en el cas examinat”.
Mostrar más

46 Lee mas

Diàleg interreligiós i educació social, febrer 2013

Diàleg interreligiós i educació social, febrer 2013

Tota persona té necessitats espirituals, una mirada oberta a la dimensió es- piritual ens dóna la possibilitat d’incorporar al treball educatiu alguns aspectes que tot sovint passen desapercebuts o mal atesos. En el col·lectiu de persones amb discapacitat, les necessitats assistencials són tan evidents i ineludibles que acaben tapant altres tipus de necessitats més lligades a la interioritat, a la cons- trucció o al reconeixement de la pròpia identitat. També és veritat que en el nostre àmbit hi ha hagut poca recerca al voltant de la dimensió espiritual de les persones com a espai a treballar des de l’educació o el treball social. Una vi- sió holística de la persona ha d’incorporar també aquesta dimensió tan especial i tan fonamental. La dimensió espiritual dels humans està lligada a l’objectiu i al sentit de la vida, a la consciència de ser un mateix, a la vivència de la lliber- tat interior, al goig de sentir-se membre d’un grup, a veure’s reconegut com a persona. La dignitat de la persona requereix poder crear i viure el propi camí des de l'autonomia, sentir-se reconegut com per l'altre.
Mostrar más

151 Lee mas

Atenció i suport social, febrer 2013

Atenció i suport social, febrer 2013

Tal com hem esmentat en el mòdul 1, aquesta construcció social es fona- menta en la interdependència. Val la pena insistir-hi. Quan algú diu de forma orgullosa “jo m’he construït a mi mateix”, està obviant i menystenint tot allò que altres persones han aportat en el seu creixement personal. L’autonomia personal només es pot entendre des de la interdependència. Hem de ser cons- cients que per construir-nos com a persones hem d’aprendre a dependre dels altres, ja que en la vida quotidiana estem constantment a redós de les altres persones. El doctor Josep Maria Terricabres explicava en una conferència que un jove se li va presentar dient-li que era molt bo, que s’havia fet a ell mateix malgrat les difi cultats que havia tingut en la vida. Ell li va respondre: “Es nota que estàs a mig fer!!!”. Si no som capaços de reconèixer les dependències que tenim en relació amb els altres per viure en societat, no estarem posant en joc les capacitats emocionals i psicosocials que tenim i ens construïm al nostre voltant una enganyosa autarquia personal que no permet desenvolupar un creixement educatiu.
Mostrar más

252 Lee mas

Dret de la Seguretat Social I, febrer 2013

Dret de la Seguretat Social I, febrer 2013

2) Quan no es pot dur a terme l’adaptació de les condicions o del temps de tre- ball o, malgrat aquesta adaptació, les condicions del lloc de treball poden in- fluir negativament en la salut de la treballadora embarassada o del seu fill, i ho certifiquin així els serveis mèdics de l’INSS o de la MATEP, segons l’entitat amb la qual l’empresa tingui concertada la cobertura dels riscos professionals, amb l’informe del metge del servei de salut que assisteixi la treballadora, aquesta treballadora ha d’ocupar un lloc de treball o exercir una funció diferent i com- patible amb el seu estat. L’empresa ha de determinar, amb una consulta prèvia als representants dels treballadors, la relació dels llocs de treball exempts de riscos a aquest efecte. El canvi de lloc o funció s’ha de dur a terme segons les regles i criteris que s’apliquen en els supòsits de mobilitat funcional (art. 39 ET) i té efectes fins al moment en què l’estat de salut de la treballadora permeti que es reincorpori al lloc anterior. En cas que, fins i tot aplicant les regles an- teriors, no hi hagi un lloc de treball o funció compatible, la treballadora pot ser destinada a un lloc no corresponent al seu grup professional, si bé conserva el dret al conjunt de retribucions del lloc d’origen.
Mostrar más

70 Lee mas

Ciutat, adolescències i educació social, febrer 2012

Ciutat, adolescències i educació social, febrer 2012

Fins aquí el cas. Què ens ensenya? En primer lloc, alguna cosa primordial en el camp educatiu: quan un gest, una conducta d’un noi ens sembla sense sentit és necessari mantenir la dimensió de l’enigma. Mantenir aquesta dimensió permet donar un temps perquè sigui el propi subjecte qui ens indiqui la resposta a aquest enigma. Aquest somriure veiem que és una defensa que X. ha pres per poder enfrontar-se a l’altre. D’altra banda el que observem és com aquestes explosions desmesurades són un desplaçament que ell realitza sense saber-ho: són la seva manera de tractar el que viu com una injustícia del costat matern. Què ens toca fer als professionals que l’acompanyem? Ens toca ajudar-lo a reconèixer que explota en el lloc equivocat i que per això sembla desmesurat. Però per a això cal escoltar una dimensió de la seva demanda que ell presenta d’una manera clara: la demanda de respecte. Aquesta demanda és la que Lacadée (2010) planteja com la demanda per excel·lència dels adolescents en l’actualitat. És, com ell diu, una demanda paradoxal: són, freqüentment, irrespectuosos i no obstant això exigeixen respecte. Cal recollir aquesta demanda? Crec que encara que resulti contradictòria es tracta de cedir davant d’aquesta demanda. La sensació de falta de respecte apareix com diu Sennett (2003) quan la gent sent que no és vista, que no és tin- guda en compte. D’alguna manera estableix una condició: el «no ser vist». A l’adolescència aquesta condició empeny a la segregació. Respectar en aquesta dimensió vol dir, llavors, incloure. I per a això els adults que envolten els adolescents han de fer actes que impliquin un reconeixement.
Mostrar más

172 Lee mas

Metodologia i tècniques d'investigació social, febrer 2004

Metodologia i tècniques d'investigació social, febrer 2004

Els mètodes i tècniques d'investigació, en la psicologia i en altres ciències socials i del comportament, han estat creats, elaborats i desenvolupats al llarg del segle XX amb el punt de mira posat, lògicament, en els objectes d'estudi propis d'aquestes disciplines, els quals, òbviament, són força diferents dels que interessen a les ciències naturals. No és el mateix investigar el comportament d'un gas que el comportament d'un animal ni –per descomptat– el d'un ésser humà, tot i que aquests tres àmbits d'investigació puguin tenir un espai comú. Aquest és el nostre punt de partida. En harmonia amb aquest plantejament alguns d'aquests mètodes psicològics i socials adopten certs enfocaments i es proposen certs objectius que no coincideixen totalment amb els que adopta i es proposa la recerca en física i en ciències naturals. Actualment, moltes línies de treball psicològiques i socials, tant en el camp de la recerca com en el de la intervenció professional, es trobarien en aquesta situació. Són línies de treball qualitatives i es diu que utilitzen mètodes qualitatius.
Mostrar más

8 Lee mas

Política i direcció de persones, febrer 2013

Política i direcció de persones, febrer 2013

• La flexibilitat�funcional, entesa com la llibertat per a la mobilitat inter- na de les persones a les organitzacions, conforma un altre dels objectius estratègics en la gestió dels recursos humans. Els canvis tecnològics i en les formes de treballar han convertit aquest aspecte en un element rellevant per a les organitzacions. La permanent variació dels llocs de treball i fins i tot la del mateix concepte de lloc de treball fa que els plantejaments de gestió vinculats a aquests es vegin alterats. El treball mitjançant processos requereix mobilitat dels empleats horitzontalment, la qual cosa represen- ta en molts casos adquirir o aplicar un nombre més elevat de competènci- es, la qual cosa es podria entendre de manera positiva per a les persones. D’altra banda, la contínua desaparició de llocs de treball, sobretot dels més simples, perquè les seves activitats són absorbides per equips tècnics, re- presenta que en molts casos “la no mobilitat” de les persones porti a la possibilitat que se’n pugui prescindir.
Mostrar más

34 Lee mas

Comportament i regulació dels mercats, febrer 2013

Comportament i regulació dels mercats, febrer 2013

Si hi ha alguna indústria fortament marcada per les tecnologies digitals és la indústria�comercial, i més concretament el comerç�electrònic, tant de béns físics com digitals. Es tracta d'un comerç que està fora de les lleis físiques del mercat tradicional, i el seu creixement és de volum i de temps. Recordem que és tant important el comerç de béns digitals com la creació de totes les plata- formes electròniques per a la transacció de béns sòlids. Totes dues indústries han tingut un creixement exponencial important i han millorat l'eficiència de l'economia comercial. El comerç electrònic digital és un tipus d'indústria que dirigeix les seves vendes i d'alguna manera els consumidors n'escullen els productors (això no és novetat); però també podem dir que passa a la inversa, és a dir, que els productors escullen els compradors, sovint, fins i tot, creen les plataformes i és el consumidor qui pot escollir entrar-hi o no. És com un pacte comercial en què la informació és molt més explícita. Un bon exemple d'això seria iTunes o altres mercats d'aplicacions per a mòbil.
Mostrar más

42 Lee mas

Polítiques culturals i de comunicació, febrer 2013

Polítiques culturals i de comunicació, febrer 2013

La voluntat d’influir sobre les polítiques i els reguladors ha estat un motiu tradicional de polèmica, ja que sovint es veu com la voluntat de trencar l’ordre democràtic establert per mitjà del tràfic d’influències. Per aquesta raó, alguns països regulen les funcions dels lobbies, els grups de pressió que intenten influir sobre la presa de decisions polítiques (Xifra, 2009). La funció d’aquests grups és fer arribar la posició dels seus representats sobre determinats temes perquè es tingui en compte. És una forma de participació en l’elaboració de polítiques que utilitza tant vies directes, enteses com els mecanismes de consulta oficialment establerts en aquests processos, com indirectes, com per exemple per mitjà de l’exposició pública dels seus punts de vista amb mitjans de comunicació. Aquesta activitat és legítima i no s'ha de confondre amb el fet que els responsables de les polítiques públiques es deixin influir i afavoreixin els interessos privats per sobre de l’interès comú i majoritari de la ciutadania, amb aquest intercanvi de favors tan propi del clientelisme politicomediàtic (Fernández-Quijada i Arboledas, 2013).
Mostrar más

36 Lee mas

Biometria, febrer 2013

Biometria, febrer 2013

A l’hora de deduir l’orientació de les serralades mitjançant el gradient, no sols ens podem centrar en l’angle del gradient en un píxel concret ja que estima- ríem l’orientació a una escala massa fina i seria molt sensible al soroll de la imatge de la ditada i a la mateixa resolució del sensor. Aquest és el motiu pel qual ja hem dit que calcularem el valor de l’orientació donada una finestra local (una zona entorn del píxel que cal analitzar). D’altra banda, no podem simplement calcular la mitjana dels angles dins d’aquesta finestra. L’orientació mitjana de dues serralades amb orientacions 5 i 175° no és 90°, com resultaria de portar a terme una mitjana aritmètica, sinó 0°. A més a més, el concepte de la mitjana de l’orientació no està sempre ben definit. Considerem dues serrala- des amb orientacions 0° i 90°. L’orientació mitjana pot ser de 45° o de 135°. En la figura 15 es mostren dues serralades, el valor de la mitjana d’orientació angular, θ′ xy , i el valor de la mitjana aritmètica, a xy .
Mostrar más

68 Lee mas

Optimització, febrer 2013

Optimització, febrer 2013

Com podem observar, la diferència entre la forma estàndard i la forma canò- nica radica en el fet que així com l’estàndard no ens marcava el sentit de la funció objectiu, en el cas de la forma canònica ens marca una relació de con- cordança entre el signe de totes les restriccions (excepte la de no-negativitat de les variables, que sempre serà igual) i el sentit de la funció objectiu. Aques- ta forma canònica serà força útil més endavant, quan es presenta el tema de la dualitat.

56 Lee mas

Animació 3D, febrer 2013

Animació 3D, febrer 2013

És molt important recordar que l'esquelet de cada personatge s'inspira, en poc o en molt, a la realitat. Així doncs una serp només necessitaria una única estructura de columna vertebral. Una girafa per contra necessitaria molt poca columna a la zona lumbar, poca columna a la dorsal i molta més a la zona cervical per sobre de les clavícules i les escàpules. Aquesta girafa a més necessitaria d'un reajustament de les restriccions de rotació dels genolls ja que el seu gir té lloc just al revés que en els humans. Aquest últim fet succeeix també a la resta de quadrúpedes excepció feta del cas dels elefants dels quals per cert tenen una enorme trompa que han de poder moure i cargolar i que afectarà directament a l'estructura i quantitat d'ossos de la zona del crani.
Mostrar más

185 Lee mas

Show all 10000 documents...