En la mesura que s’ha elaborat aquest Treball de Fi de Màster, s’han anat conformant les parts necessàries per poder dur-lo a terme, avançant des dels objectius, l’estratègia, el missatg[r]
Un dels obstacles per aconseguir l’alfabetització científica de la nostra societat és la presència arrelada d’idees prèvies errònies sobre biologia. En concret, moltes d’aquestes idees errònies són tan fortes que es mantenen al llarg dels anys, malgrat s’estudiïn els mateixos temes vàries vegades durant l’etapa d’ensenyament secundari. De forma que alguns estudiants acaben l’Educació Secundària Obligatòria sense haver adquirit els coneixements bàsics correctes amb els que poder entendre la ciència que forma part de la seva vida, fet que dificulta que prenguin decisions de forma crítica i responsable. Un dels camps de la biologia on s’ha detectat una presència freqüent d’idees prèvies és la genètica. Per això, és un dels camps on les idees prèvies han estat més estudiades. Una de les possibles causes de la persistència d’aquestes idees podria ser el continuisme del model educatiu, ja que els temes es segueixen explicant igual que anys enrere, malgrat veiem que aquesta metodologia no aconsegueix erradicar les idees prèvies incorrectes. Per tant, no sols és crucial conèixer les idees prèvies que presenten els alumnes sobre la nostra assignatura, en el cas d’aquest TFM sobre genètica, sinó també quines són les noves tendències educatives per poder afavorir el canvi cap al coneixement dels conceptes correctes.
D’altra banda, la Web 2.0 i les TIC ofereixen noves ferramentes per enriquir les estratègies didàctiques. En el cas de les Xarxes Socials, ja son pocs els centres que no hagin incorporat una xarxa social vertical (o tancada) com Moodle, com una forma de millorar les comunicacions entre la comunitat educativa i compartir continguts de forma més ràpida i senzilla. Però alguns proposen també aplicacions educatives per a les xarxes socials horitzontals (obertes) i existeixen alguns exemples d’experiències d’aquet tipus. Aquestes XS, tot i estar associades a un ús més lúdic i d’oci, constitueixen la realitat actual i tenen característiques que poden ser positives per al procés d’aprenentatge. S’ha de tenir en compte que son les més emprades pels joves, i cada cop més, com es el d’Instagram, una aplicació i XS horitzontal basada en imatges. Per aquet motiu es pot considerar justificat introduir-les a classe i guiar als alumnes en un ús de les mateixes responsable i profitós, més enllà dels “selfies” i emmarcat en un nou entorn d’ensenyament-aprenentatge.
concebuts in vitro i amb tècniques de selecció genètica. Vincent (Ethan Hawke), un dels últims nens concebuts de manera natural, neix amb una deficiència cardíaca i no li auguren més de trenta anys de vida. Se'l considera un invàlid i, com a tal, està condemnat a fer les feines més desagradables. El seu germà Anton, en canvi, ha rebut una esplèndida herència genètica que li garanteix múltiples oportunitats. Des de nen, Vincent somia amb viatjar a l'espai, però sap molt bé que mai serà seleccionat. Durant anys exerceix tota mena de treballs fins que un dia coneix a un home que li proporciona la clau per formar part de l'elit: suplantar Jerome (Jude Law), un esportista que es va quedar paralític per culpa d'un accident. D'aquesta manera, Vincent ingressa a la Corporació Gattaca, una indústria aeroespacial, que el selecciona per a realitzar una missió a Tità. Tot anirà bé, gràcies a l'ajuda de Jerome, fins que el director del projecte és assassinat i la consegüent investigació posa en perill els plans de Vincent. (FILMAFFINITY)
La societat evoluciona i cada vegada més hem de preparar els nostres alumnes per donar respostes innovadores en una societat canviant i en evolució constant. Una primera definició per a entrar en el tema podria ser la que ens ofereix Vicent Pascual (2006): “el tractament dels continguts d’una o més disciplines no lingüístiques —Ciències, Història, Matemàtiques, Educació Artística, etc.— conjuntament amb els recursos lingüístics adequats per a aprendre’ls d’una o de més llengües”. Si el nostre objectiu és afavorir que l’aprenentatge escolar siga útil per a formar ciutadans i ciutadanes crítics, amb opinió pròpia, autònoms i que siguen capaços de resoldre els nous reptes en cooperació amb els altres, el model que presenta els aprenentatges de manera fragmentada per disciplines s’ha de revisar.
L’objectiu d’aquest treball és la realització d’un bloc educatiu on es posi a l’abast de la comunitat educativa, la informació necessària per a treballar amb aquest tipus de tècniques. Aquest bloc explicarà perquè és una bona elecció la utilització d’aquestes tècniques, com és fa un còmic, quins recursos es poden fer servir, ja siguin bibliogràfics o digitals, així com a propostes docents per a diferents assignatures, etc. En cap moment l’ intenció és que el visitant del bloc dibuixi bé, per això ja hi ha altres disciplines, sino posar al seu abast tota l’ informació necessària per a fer servir de manera adequada aquest mitjà de comunicació universal sigui quin sigui el seu nivell artístic i l’assignatura a tractar.
Forjar identitat i compromís amb el col·lectiu, educar en valors i descobrir la riquesa de la nostra cultural popular i tradicional. Aquests són alguns dels aprenentatges que preparen els nostres infants per viure en societat i formar-se com a ciutadans. Aquesta proposta de treball vol dotar d’eines els docents per ajudar-los a dur a terme aquesta difícil però engrescadora tasca, i entre tots enriquir una mica més la nostra societat. Hi trobareu la metodologia a seguir i tot un seguit de propostes d’activitats que parteixen sempre de seqüències d’ensenyament i aprenentatge i uns materials de suport. Per afavorir el procés, hem ideat tot un seguit d’activitats que parteixen de preguntes problema i preguntes generadores, que propicien la participació i el treball en equip. Tanmateix, són propostes obertes que es poden negociar, escurçar i/o ampliar tant com vulgueu, però que en qualsevol cas us permetran dinamitzar les sessions de treball a partir de l’observació, la refl exió, el qüestionament, la formulació d’hipòtesis, l’arribada a conclusions i la posada en comú.
També el podem veure com a metodologia d’ensenyament-aprenentatge en temes de l’assignatura d’Història. Aquesta experiència la trobem a Veneçuela , ja que la manera tradicional d’ensenyar història, en un context passiu i amb pocs elements significatius on l’aprenentatge està basat en el desenvolupament de les funcions lògiques i analítiques del pensament, provoquen en la majoria dels estudiants una desmotivació i falta d’interès. És per això que utilitzen la dramatització com a eina per aconseguir augmentar la motivació, com també una comprensió de l’assignatura. A més a més, tal i com assenyalen Rivas i Requena: “es va aconseguir una millora en aspectes conceptuals, procedimentals i actitudinals, com també una contribució en la construcció de la identitat nacional i el desenvolupament del pensament històric”. ( Rivas & Requena, 2014)
o Quan aquesta actuació es produeix, cal tenir en compte en quin moment i, per tant, el context o la forma d’organització conjunta en què s’inscriu. Una mateixa actuació dels participants pot tenir un significat educatiu diferent segons el moment del procés en què apareix i la forma d’organització de l’activitat conjunta en què es porta a terme. Així el significat instruccional de les actuacions s’ha d’entendre pel lloc que ocupa en el procés de la interactivitat, i aquests, alhora, en el marc de la sessió i de la seqüència didàctica. Per posar un exemple, a l’inici del procés d’ensenyament i aprenentatge, quan la competència de l’alumnat és baixa, el professorat proporciona suports amb un alt grau de control que poden dirigir-se a mantenir les condicions òptimes perquè l’alumnat pugui participar en la tasca, mentre que al final del procés, quan la competència de l’alumnat és més elevada, aquests mateixos suports poden dirigir-se a fer més complexa la tasca, obrint noves possibilitats a l’alumnat una vegada que els procediments bàsics ja els són coneguts (Onrubia, 1992, p. 652).
Així, s’emeten respostes que deixen entreveure que en els centres s'apliquen mesures extraordinàries d'atenció a la diversitat sense haver esgotat altres recursos menys restrictius. Circumstància perillosa, ja que el fet de combinar un ensenyament comprensiu amb l'atenció a la diversitat pot generar pràctiques que en molts casos s'haurien d'evitar, donada la tendència a homogeneïtzar i a actuar en detriment del mateix principi d'atenció a la diversitat. En aquest sentit, Gimeno Sacristan (2000, 76) recorda que alguns cops «l'escola legitima, per la via de l’apreciació del mèrit personal de l'alumnat, les diferències i desigualtats entre individus, transformant-la en un esglaonament de consecucions escolars». Un clar exemple es troba actualment a la Llei de Qualitat de l'Ensenyament, la qual contempla, entre altres mesures, la possibilitat de repetir curs quan se suspenguin dues o més assignatures i la tria d’un itinerari educatiu als catorze anys. Entre les diverses valoracions se n'extruen les següents: en paraules del secretari general del PSOE, la nova legislació és "una llei de regressió educativa" (El País, 6 febrer, 2002, 1) i, seguint la mateixa línia, el Conseller d'Educació de la CAIB afirma que provocarà "borses d'estudiants inadaptats". (Diario de Mallorca, 6 febrero de 2002, 2), la qual cosa fa anys que s’intenta pal·liar amb les mesures d’atenció a la diversitat.
At Oberlin’s French House, teaching assistants Julia Contentin and Cécile Thivolle-Cazat —both from France— encourage their housemates to take advantage of in-house French film scree- n[r]
Bien qu’on dise que les mots ne sont pas très importants, surtout dans cette première partie de l’entretien où tout ce que vous allez dire c’est « Bonjour », vous devez connaître par[r]
D’aquesta manera, les entitats que treballen en educació per a la justícia global, amb un enfocament cap a la cooperació internacional, amplien el seu marc de treball. Aquestes entitats concreten la seva tasca en dife- rents eixos temàtics: drets humans, ciutadania i governança, sostenibilitat econòmica i social, perspectiva de gènere, cultura de pau, interculturalitat i medi ambient, territori i naturalesa (Edualter).
Expresseu el resultat en tones (1T = 1.000 kg). L’enamorament és el sentiment que impulsava les parelles a penjar cade- nats al pont sobre el riu Sena. Aquest és un dels molts [r]
En aquest sentit, al material de recursos trobareu un munt d’activitats (plàstiques, de descoberta, experimentació, musicals, lingüístiques...) associades al món dels castells i els cas[r]
el professor d’educació compensatòria es va dedicar als nouvinguts. Però ben aviat van ser necessaris altres recursos. A secundària es constituïren les Comissions de la Diversitat compostes pel psicòleg i el professor de pedagogia terapèutica del centre (departament d’orientació), el psicòleg de l’EAP, el cap d’estudis, i d’altres professors sensibilitzats amb la situació dels nouvinguts. Es van elaborar diferents projectes per afrontar els reptes que tenien al davant. El problema inicial de la comunicació era el que més amoïnava i l’administració va posar en funcionament els Tallers de Llengua (TL) que consistia en la formació de petits grups d’alumnes de diferents centres atesos per un professor especialista en llengua catalana. Els destinataris d’aquests tallers eren els alumnes de llengües romàniques que feien classes de català principalment oral. La resta d’alumnat estranger quedava al marge d’aquest recurs. Amb l’arribada massiva d’alumnes procedents de països de llengües no romàniques es van crear els Tallers d’Adaptació Escolar (TAE) . Es tractava (encara avui estan en funcionament alguns) de reunir cada matí en un centre als alumnes de diversos instituts per aprendre català, i a la tarda tornaven al seus centres de referència. Com el seu nom indica es pretenia l’adaptació a la dinàmica escolar dels centres del nostre país. Alguns d’aquests alumnes presentaven a més del desconeixement absolut del català o castellà, els desconeixement l’alfabet occidental, i en alguns casos no havien assistit mai a cap centre escolar en el seu país d’origen.
D’acord. Estem parlant d’una pluja intensa que, aparentment, està fent des- bordar ràpidament el riu Ripoll. Hi ha oients que ens estan trucant des de Terrassa, Ripollet, Mo[r]
El barri ha tingut una única presència, i des de molt aviat. Es tracta d’una Escola professional dels Jesuïtes (1899), dedicada a l’ensenyança d’arts i oficis, d’acord amb el caràcter proletari del barri. Però resulta l’extraordinària duració que ha tingut el centre: per una part, els Jesuïtes exigien una espartana disciplina i el compliment estricte de totes les pràctiques religioses, tant de l’alumnat com dels pares en nombroses ocasions. Emmotllar-se al seu estricte pensament era condició indispensable per rebre el seu ensenyament. Per altra banda, el Clot era un barri obrer, inestable, i on les idees anticlericals havien calat molt. El centre fou destruït en la Setmana Tràgica, però es va refer. No sofrí danys en 1936 gràcies a l’expulsió dels Jesuïtes d’Espanya anys abans. Des de 1940 ha funcionat fins l’actualitat. No s’han fundat més cases al barri.