PDF superior Diversitat religiosa i cohesió social

Diversitat religiosa i cohesió social

Diversitat religiosa i cohesió social

142 però també per a la vida social, la for- mació, el suport moral i espiritual o, fins i tot, material, en cas de necessi- tat. En definitiva, un punt de referèn- cia. Tenint en compte la situació del mercat immobiliari a casa nostra, ar- ribar a aconseguir un espai així és una aventura molt difícil per a les comuni- tats petites i amb pocs recursos, com són la majoria de les de nova creació. Per això, moltes vegades es veuen for- çades a utilitzar locals que havien es- tat botigues, magatzems, garatges o, fins i tot, sales de ball, poc adequats per a l’ús que les comunitats els do- nen i que, sovint, es molt difícil (o molt car) adaptar a les normatives munici- pals que afecten els locals de pública concurrència (una mostra de la situa- ció de precarietat de les comunitats religioses minoritàries a Catalunya és la seva poca visibilitat a nivell urbanís- tic, el fet que pràcticament no hi hagi edificis religiosos singulars de confes- sions diferents de la catòlica). Aquestes normatives es refereixen, sobretot a se- guretat (sortides d’emergència, mesu- res antiincendis, seguretat de l’estructura i de les instal·lacions, etc.), higiene (ven- tilació, serveis) i accessibilitat, així com altres mesures que evitin molèsties a l’entorn (insonorització, situació de sortides de fum, climatització i extrac- tors, entre d’altres).
Mostrar más

5 Lee mas

Món local i diversitat religiosa : una mirada a Europa

Món local i diversitat religiosa : una mirada a Europa

L’espai local: l’àmbit clau de la gestió de la diversitat re- ligiosa L’àmbit local és identificat arreu d’Europa com el context on la necessitat de repensar nous models d’acomodació de la diversitat religiosa és més visible i apressant. Tres ra- ons atribueixen a l’àmbit local aquesta prominència es- tratègica en la gestió: en primer lloc, les autoritats locals són els interlocutors polítics més pròxims a les autoritats religioses i, per tant, esdevenen els primers receptors de les demandes i reivindicacions de les minories religioses. En segon lloc, és en l’espai local on, en primera instància, emergeixen i es produeixen les controvèrsies i/o els con- flictes relacionats amb la diversitat religiosa; quelcom que, per tant, atorga un rol central a les autoritats locals en la construcció de la cohesió social i en el foment de la bona convivència. En tercer lloc, és a l’espai local on els grans principis sobre la «laïcitat», «la aconfessionalitat» o la «lli- bertat religiosa» han de traduir-se en accions polítiques concretes, coherents i útils.
Mostrar más

5 Lee mas

Tangramfilms, un projecte pel foment de la cohesió social i la participació juvenil a Sta. Margarida i els Monjos

Tangramfilms, un projecte pel foment de la cohesió social i la participació juvenil a Sta. Margarida i els Monjos

de noies àrabs que portin mocador per jugar, ja que podrien fer-se mal jugant. Quan nosaltres anem al seu país ens hem de posar el mocador, oi? Doncs elles igual. No podem anar a mitges”. Amb aquesta afirmació ens posa clarament en qüestió l’efecte que ha tingut en aquesta noia el projecte. Per una banda veiem que les seves accions han estat acompanyades d’una voluntat de fer poble. Inclús amb gent que no és originària d’aquí, ho ha realitzat amb Tangramfilms. Però en canvi, quan se l’hi qüestiona “Creus que els immigrants s’han d’integrar?”, no et sap respondre el per què del sí, sinó el com. D’alguna manera ens demostra que no té la o les respostes, que encara les ha de trobar. I en aquest punt, entrem nosaltres. Amb aquesta cita ens fa qüestionar quin és el posicionament que té el Servei de joventut de Sta. Margarida i els Monjos davant la integració dels immigrants. Si rescatem el que ens afirma el Pla Local de Joventut (PLJ) 2009-2011 de Sta. Margarida i els Monjos, observem que un dels seus objectius és “Acollir la diversitat cultural que hi ha al nostre municipi perquè tots els i les joves se sentin identificats en el servei de joventut municipal”. En tot el PLJ no apareix cap altre objectiu relacionat amb la integració. Així doncs, sense poder comptar amb cap altre ideari més que el PLJ, o un posicionament clar que s’hagi consensuat en una reunió per tots els que formem part del Servei de joventut, ens plantegem que, com a projecte pel foment de la cohesió social i la participació juvenil, potser no hem sigut clars en el model que volem d’integració dels i les joves de procedència immigrada. Per tan necessitem posicionar-nos, i sobretot provocar el debat en els i les joves, sobre els diferents punts de vista de la integració. A Propostes de millora es desglossa el nostre posicionament. Mentre, ens quedarem amb la frase que va pronunciar la Montse Rovira i                                                                                                                          
Mostrar más

93 Lee mas

Pla local d Inclusió i Cohesió Social de Tarragona Tallers sectorials de diagnosi participativa octubre 2010

Pla local d Inclusió i Cohesió Social de Tarragona Tallers sectorials de diagnosi participativa octubre 2010

Aquest taller participatiu forma part de la diagnosi social de la ciutat, que és un dels elements fonamentals del Pla Local d’Inclusió i Cohesió Social de Tarragona (2009-2012). L’Observatori Social de Tarragona, d’altra banda, és l’espai d’informació, intercanvi i difusió dels diversos treballs d’anàlisi dels fenòmens d’inclusió i cohesió social a la ciutat. En les darreres dècades, hem assistit a canvis socials que ofereixen noves oportunitats desenvolupament individual i col·lectiu (noves formes familiars, diversitat cultural i social, augment de l’esperança de vida de la població, flexibilitat de les trajectòries laborals, noves tecnologies, etc). Simultàniament, també han sorgit noves necessitats socials, i els processos d’exclusió social i vulnerabilitat s’han diversificat i són més complexos. Davant les noves dificultats socials, afavorir la inclusió i la cohesió social ja no és, doncs, una tasca només dels serveis socials, sinó que requereix la intervenció de professionals i ciutadans/es d’àmbits cada vegada més diferents (salut, serveis socials, habitatge esports...), tot utilitzant noves metodologies d’intervenció (treball en xarxa, transversal).
Mostrar más

31 Lee mas

Ahl al-Kitab: mecanismes de cohesió social entre les religions monoteistes en la convivència ibèrica

Ahl al-Kitab: mecanismes de cohesió social entre les religions monoteistes en la convivència ibèrica

Mots clefs : omeyades, al-Andalus, arabes, wisigoths, juifs, chrétiens, droit, cohabitation, Écritures, Coran, foi, Mishnah, Ahl al-Kitab, commendatio, Méditerranée. Les qüestions que s’aborden en aquest treball i que són susceptibles d’atiar reaccions emocionals, concerneixen la cooperació sectària i l’hegemonia al llarg dels segles de la convivència ibèrica. L’estudi comença amb la invasió omeia de la Península (cap a l’any 700 dC), que donà lloc a gairebé vuit segles caracteritzats per períodes alternatius de conflicte i d’harmonia entre les tres religions monoteis- tes que en àrab es designen col·lectivament amb el terme Ahl al-Kitab (‘els pobles de les escriptures’), i finalitza amb la completa reconquesta de la Península i l’ex- pulsió de jueus i moriscos l’any 1492. Les friccions ètniques, el tribalisme i les pretensions de superioritat religiosa podrien haver provocat banys de sang i bar- bàrie. No obstant això, per mitjà de mecanismes de cohesió social, els membres de les tres comunitats monoteistes van trobar vies de col·laboració en aspectes diver- sos com el dret, el comerç, les arts, les ciències, la filosofia o l’arquitectura. Aquests mecanismes estaven informats per antigues aliances jurídiques que en la tradició romanística i en les lleis visigòtiques es coneixen amb el nom de patronat. Aques- ta institució, centrada en la dualitat patronus/client, implicava llaços de protecció i lleialtat que anticipaven les relacions feudals entre el senyor i el vassall. Entre els invasors àrabs, els pactes de lleialtat i protecció s’agrupaven dins el terme wala, un terme associat a la solidaritat tribal. Aquests pactes també van proporcionar un model per a l’aljama ibèrica i per a empreses societàries com la commenda i la
Mostrar más

42 Lee mas

La gestió de la diversitat religiosa a Torí

La gestió de la diversitat religiosa a Torí

Activitats del Comitato Interfedi Al llarg de l’existència del comitè, les qüestions que s’han portat a terme des de la seva creació han estat diverses. Fonamentalment, s’ha treballat en l’àrea de la sensibilització respecte al pluralisme religiós a Torí. S’han realitzat diverses tau- les rodones; cada any el comitè participa en les jornades de Torino Spiritualità, així com col·labora en cursos de formació al centre, els quals poden estar dirigits a professionals de l’educació, la sanitat, l’assistència social, etc. o estar oberts a tot- hom. Alhora, el comitè assisteix a diversos centres educatius sempre que aquests ho demanen per formar, tant mestres com alumnat, en temes, ja sigui de la religió en general, d’alguna religió en concret, del pluralisme o el diàleg interreligiós. Alguns dels grans projectes realitzats en els darrers anys són els següents: 1. Després de la seva activitat durant els Jocs Olímpics, es va publicar un llibre, Le religioni e lo sport, que recull la feina i els debats que van portar a terme durant aquell temps. Així, es recullen els aspectes relatius a les sales d’oració per a ca- dascuna de les tradicions religioses, les diferents pràctiques alimentàries, la ges- tió de diferents serveis, i algunes reflexions sobre els valors universals que unei- xen la religió i l’esport.
Mostrar más

13 Lee mas

Diversitat religiosa i món local una mirada a Europa

Diversitat religiosa i món local una mirada a Europa

El finançament públic En la majoria de països la decisió de finançar o no les organitzacions religioses no recau en l’esfera local i és l’Estat el que té competències en la matèria. Ara bé, i tal com hem mencionat, són cada vegada més nombrosos els ajuntaments que per vies indirectes financen les comunitats religioses. Aquest finançament, general- ment, es justifica per dues qüestions: per una banda, són nombroses les autoritats locals que s’han fet seva la noció de l’acomodació raonable segons la qual aque- lles comunitats que estan en inferioritat de condicions poden ser ajudades fins a arribar a una situació d’igualtat amb la resta. No tothom, però, està d’acord amb aquesta opció, ja que hi ha qui considera que això pot generar malestar entre les altres comunitats o, fins i tot, amb altres tipus d’associacions i entitats de la ciutat. És a dir, pot ser vist com a competència deslleial o com un ús injustificat dels fons públics. Per altra banda, hi ha autoritats locals que aporten finançament a les co- munitats a través de projectes d’interès cultural i/o social. Aquesta és la via més habitual de finançament a les comunitats religioses i que trobem notablement es- tesa a Europa. Alhora, però, hi ha dues vies diferents. En primer lloc, pot ser que es consideri les organitzacions religioses en igualtat de condicions que les enti- tats culturals i socials del municipi i, per tant, es facilita que aquestes puguin parti- cipar en les convocatòries públiques de subvencions generals de l’ajuntament. En segon lloc, hi ha determinats ajuntaments que opten per generar partides especí- fiques per justificar aquest finançament si es considera que les comunitats poden fer aportacions concretes més enllà de la seva dimensió religiosa: projectes d’aco- llida d’immigrants, projectes de revitalització associativa del barri, projectes cultu- rals, etc.
Mostrar más

186 Lee mas

Analisis del centre cívic Can Verdaguer: difusió i cohesió social

Analisis del centre cívic Can Verdaguer: difusió i cohesió social

La mostra de la programació del centre ens ha mostrat com l’empresa “LleureSport” ha creat un programació bàsica però variada que funciona per a la demanda del centre, i ha donat la possibilitat que els veïns proposessin les seves pròpies activitats. Així no sols és un centre de dinamització cultural sinó de promoció pels artistes que volen donar-se a conèixer. Tanmateix, podem veure com gràcies a les activitats gratuïtes i els preus reduïts de les activitats el centre compleix el principi de democratització de la cultura ja que és accessible a tothom. Dins de la programació hem extret diferents problemes: els horaris, millorar la diversitat cultural i falta promoció. Pel que fa als horaris, quasi un 20% dels entrevistats ens van confirmar el que ens havíem plantejat anteriorment, molts d’ells no participen al centre cívic perquè les activitats que els interessen no tenen varietat horària. Caldria analitzar més a fons els usuaris i els seus perfils per veure si hagués la possibilitat d’augmentar la varietat horària i la seva viabilitat amb el pressupost existent.
Mostrar más

44 Lee mas

Secularització i diversitat religiosa a Catalunya

Secularització i diversitat religiosa a Catalunya

apunta: «Il est facile de constater au plan statistique qu’une pluralisation reli- gieuse est en cours et qu’il s’agit d’une tendance générale dans les sociétés eu- ropéennes contemporaines» (2007:68). L’increment dels fluxos migratoris amb destí a Catalunya en bona mesura explica tant les transformacions del mapa religiós català com la creixent rellevància mediàtica, política i social de les minories religioses. Tanmateix, però, és important posar de manifest que la diversitat religiosa no és un fenomen nou, i per tal de comprendre la confi- guració del mapa religiós actual és important tenir mínimament en compte la història de la diversitat religiosa a Catalunya. És per aquest motiu que per tal d’explicar les particularitats i les característiques del mapa religiós català convé, primer de tot, fer una mirada breu a la seva història contemporània. En parlar de la història contemporània de la diversitat religiosa a Catalunya és impor- tant posar de manifest que des de finals del s. xix i principis del xx a Catalu- nya començaren a arribar missioners protestants procedents dels països europeus veïns. A principis de segle al nostre país ja existien un bon nombre d’esglésies protestants, algunes de les quals fins i tot disposaven d’escoles i altres institucions socials com l’Enfermería Evangélica (avui coneguda amb el nom d’Hospital Evangèlic). A aquests primers missioners s’hi sumaren els primers catalans convertits i el protestantisme es difongué, sobretot, a les
Mostrar más

19 Lee mas

Diversitat religiosa i escola: nous models d’ordenació acadèmica per a la cohesió social a Catalunya en la formació dels mestres de religió

Diversitat religiosa i escola: nous models d’ordenació acadèmica per a la cohesió social a Catalunya en la formació dels mestres de religió

signat un conveni de reconeixement d’estudis amb la UdG de tal manera que els crèdits cursats a l’ISCRG són reconeguts com a crèdits optatius en el pla d’estudis de Magisteri de l’UdG. A la resta d’universitats públiques s’ofereix només una optativa a 4t curs (dues en el cas de la Universitat Rovira i Virgili) pensada tan sols per a aquells alumnes que vulguin optar a ser mestres de religió catòlica i no pas com a formació general (excepte en el cas de la UdL, com assenyalarem). Els alumnes que vulguin acabar de cursar la resta dels crèdits que els falten per a l’obtenció de la DECA (12 en el cas de la URV o 18 a la resta) els hauran de realitzar en alguns dels instituts superiors en Ciències Religioses de Catalunya. Aquests instituts superiors tenen convenis amb les universitats veïnes, i aquestes convaliden o reconeixen els crèdits que s’hi realitzen. La resta de crèdits els fan en aquests mateixos instituts superiors, i seran només ells qui tramitaran davant la CEE (Conferència Episcopal Espanyola) i després els lliuraran les titulacions DECA.
Mostrar más

15 Lee mas

Programa BCN Interculturalitat: accions per a la convivència intercultural i la cohesió social en una ciutat diversa

Programa BCN Interculturalitat: accions per a la convivència intercultural i la cohesió social en una ciutat diversa

El procés participatiu de 2009 va posar en contacte bona part del teixit associatiu de la ciutat. Moltes en- titats, que ja treballaven el tema de la interculturalitat i fomentaven el coneixement de la diversitat cultural, van decidir unir esforços i recursos creant la Xarxa BCN Antirumors amb l’impuls de l’Ajuntament de Barcelona. La Xarxa BCN Antirumors està formada actualment per prop de 500 membres, entre entitats i persones a títol individual. La llista més actualitzada es pot descarre- gar aquí:

20 Lee mas

Matemtiques.
Unitat de pensament. Diversitat cultural
(Part I).

Matemtiques. Unitat de pensament. Diversitat cultural (Part I).

Em sembla molt greu que es matisi el valor de l’europeïsme estrictament històricocultural d’aquesta realitat complexa i plural que volem anomenar Europa perquè crec que, al segle xxi , caldria refermar, per damunt de tot, el valor humà i els principis recollits en la Declaració universal del drets hu- mans , com a única garantia de la igualtat de tots pel simple fet de ser humans —homes, dones, nenes, nens i nadons. Si entenem que un dels trets que l’ha caracteritzat els darrers segles —i que l’hauria de continuar caracteritzant en el futur— és la laïcitat de l’Estat i de les Institucions i, de retruc, el respecte al dret inalienable de les creences dels individus, de caràcter privat, caldria ser molt més curós a l’hora de fer l’anàlisi de la realitat d’Europa i cercar-ne els trets distintius.
Mostrar más

30 Lee mas

PROGRAMA DE MEDIACIÓ CULTURAL I PER A LA DIVERSITAT

PROGRAMA DE MEDIACIÓ CULTURAL I PER A LA DIVERSITAT

 La tolerància i el respecte vers la diferència, ja sigui cultural, de gènere, d’orientació sexual, de classe social o de trets físics. La solidaritat.  Els prejudicis i estereotips com a elements que dificulten la convivència. La discriminació, el racisme i la xenofòbia.

15 Lee mas

Diversitat genètica i filogeografia en Carducellus dianus

Diversitat genètica i filogeografia en Carducellus dianus

Per contra, les poblacions més petites i fragmentades es troben a Eivissa, on la morfologia dels hàbitats de Carduncellus dianius (penya-segats litorals aïllats) hauria fixat els haplotips (per un procés de deriva genètica), diferenciant-se així les poblacions encara que geogràficament estiguin molt properes (Figura 5A). A Eivissa es revela, doncs, un patró de diversitat genètica considerablement diferent del de la Marina Alta: a Eivissa la diversitat haplotípica (Hd) és la més alta de totes les zones geogràfiques, (Taula 4) fruit de la existència d’haplotips generalment exclusius per a cada una de les poblacions mentre que la diversitat nucleotídica és reduïda. El tipus de dispersió que presenta C. dianius (barocòria, és a dir, que les diàspores madures es desprenen de la planta mare i cauen pel seu propi pes) hauria afavorit els colls d’ampolla responsables de la fixació haplotips. Tot i la presència de papus, la llavor pesa massa i la LDD es veu perjudicada. Al ser plantes de vida llarga, a més, tot fa pensar que les poblacions han resistit principalment gràcies a la longevitat dels individus i a la seva elevada germinabilitat. Sobta aquest comportament en una espècie rupícola, ja que seria un comportament més típic d’una espècie colonitzadora.
Mostrar más

26 Lee mas

La Diversitat liquènica de les fagedes olositàniques, i un estudi comparatiu de la diversitat liquènica epifítica dels alzinars i les fagedes de la Garrotxa

La Diversitat liquènica de les fagedes olositàniques, i un estudi comparatiu de la diversitat liquènica epifítica dels alzinars i les fagedes de la Garrotxa

permet veure que la importància dels líquens crustacis amb Trentepohlia en ambdós tipus de boscos indicaria que, malgrat les caracterís- tiques de les masses forestals, tant les fagedes com els alzinars mantenen unes condicions amb temperatures prou elevades i constants, a més d’una humitat relativa prou constant. aquestes condicions són més típiques d’am- bients subtropicals o tropicals, on els líquens amb Trentepohlia són força abundants (Wolse- ley, 1997; lücking, 1999). una altra parella de biotipus i fotobionts interessant correspon als líquens foliacis amb trebouxioides i als foliacis amb cianobacteris. en tots dos tipus de boscos les proporcions de líquens foliacis amb trebou- xioides són semblants, però als alzinars hi ha una proporció més gran de líquens foliacis amb cianobacteris, que manquen a les fagedes. els líquens foliacis amb cianobacteris requereixen unes condicions amb molta humitat ambien- tal, gairebé assolint la saturació (McCunne & antos 1992; Nascimbene et al., 2007; amo & Burgaz, 2009). aquestes condicions, com les requerides pels líquens crustacis amb trente- polioides, només les trobem en boscos ben es- tructurats que són capaços de crear-les i mante- nir-les. a la garrotxa, sembla que els alzinars són les comunitats forestals que generen millor aquestes condicions ambientals. el fet que pre- sentin una homogeneïtat de les masses forestals més alta indica que les alzines són més grans i condicionen un alzinar més madur que les fa- gedes. Això ens fa plantejar si les fagedes es- tudiades es troben en unes condicions òptimes pel que fa a la seva estabilitat ecològica.
Mostrar más

14 Lee mas

Treballadors invisibles, ciutadans il·legals. Una esquerda en la cohesió social de Catalunya

Treballadors invisibles, ciutadans il·legals. Una esquerda en la cohesió social de Catalunya

1. “Estrangers comunitaris” són aquells estrangers ciutadans de qualsevol dels Estats de la Unió Europea (UE) i aquells als que sigui d’aplicació el règim comunitari (Estats part de l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu i la Confederació Suïssa). L’entrada, lliure circulació i residència a Espanya reconegudes a l’estranger comunitari s’estenen també als seus familiars directes. Cal remarcar que la nova ampliació de les fronteres de la UE ha donat carta de ciutadans de la Unió a aquells que fins fa pocs anys encara eren contemplats com “no europeus”. És el cas de Bulgària i Romania. Per aquest fet, l’Estat espanyol els hi ha imposat una “moratòria” de dos anys des de la seva incorporació a la UE, cosa que permet que fins el 31 desembre de 2008 –any que s’acaba la moratòria, excepte pròrroga expressa d’aquest període transitori–, aquests ciutadans circulin lliurament per aquestes fronteres però impedeix que puguin treballar per compte d’altri sense l’autorització de treball corresponent. 2. “Estrangers no comunitaris” aquesta etiqueta s’aplica a tots
Mostrar más

23 Lee mas

Diversitat fenotípica i genotípica del gènere "Aeromonas"

Diversitat fenotípica i genotípica del gènere "Aeromonas"

A banda dels articles on es descriuen els nous medis de cultiu específics per a Aeromonas, hi ha pocs estudis comparatius dels medis utilitzats per a la detecció i aïllament d’Aeromonas, on molt pocs medis són comparats i on no són comparats els mateixos medis, fent molt difícil l’anàlisi crítica d’aquests estudis (MOYER 1987, CAHILL i MACRAE 1992, PIN i al. 1994, GAVRIEL i LAMB 1995, TSAI i CHEN 1996). Així i tot, s’han recomanat diferents medis de cultiu per a l’aïllament d’Aeromonas depenent del tipus de mostra. Per a una òptima recuperació d’Aeromonas en femtes, l’ús del medi de transport Cary- Blair, l’enriquiment amb APW (25ºC, 24 h) i la posterior sembra en BAA a 37ºC durant 24 h sembla ser la millor opció (MOYER 1987, MOYER i al. 1991). Abans de la descripció del medi ADA (HAVELAAR i al. 1987), el medi més emprat per a la detecció d’Aeromonas en aliments era l’agar SAA (PALUMBO i al. 1985), mentre en aigües el medi d’elecció era el mA prèvia filtració en membrana (RIPPEY i CABELLI 1979). Aquests medis s’incuben a 28-30ºC durant 24 h.
Mostrar más

234 Lee mas

ACORD ESTRATÈGIC Document de bases per a l impuls de la competitivitat, l ocupació i la cohesió social.

ACORD ESTRATÈGIC Document de bases per a l impuls de la competitivitat, l ocupació i la cohesió social.

L’escolarització és un element determinant per reduir el risc d’exclusió dels infants i joves, contrarestar els condicionants d’ordre socioeconòmic, socialitzar les oportunitats i afavorir l’ascens social. Assolir l’èxit escolar i el màxim desenvolupament del talent de tots els alumnes és la condició per possibilitar l’exercici de la llibertat individual i, alhora, la garantia de progrés d’un país en termes de cohesió social. En aquest sentit es fa necessari preservar el model educatiu català d’interès públic, integrador i inclusiu, i impulsar-lo com element afavoridor del progrés personal, de millora educativa del país i de cohesió social.
Mostrar más

14 Lee mas

Diferències humanes i diversitat, setembre 2014

Diferències humanes i diversitat, setembre 2014

Segons el corrent cognitiu en antropologia –també anomenat etnociència o anà- lisi componencial–, la cultura està formada per estructures psicològiques mit- jançant les quals els individus o grups guien la seva conducta. Per a Goode- nough, la cultura d'una societat consisteix en el que un ha de conèixer o creure a fi d'actuar d'una manera acceptable per als seus membres. Segons un altre autor d'aquest moviment, S. Tyler, la cultura consistiria en fenòmens mentals que poden ser analitzats amb mètodes formals semblants als de la matemàtica i la lògica. Enfront d'això, la concepció de cultura geertziana està relacionada no tant amb components psicològics, sinó amb l'espai públic on es donen els actes significatius, amb l'univers imaginatiu en el marc del qual cobren sentit. Aquí Geertz segueix Wittgenstein i el seu concepte de jocs�de�llenguatge.
Mostrar más

20 Lee mas

Direcció General d Ordenació i Innovació Educativa Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social. Llibre del professor.

Direcció General d Ordenació i Innovació Educativa Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social. Llibre del professor.

9. Cada alumne dibuixa un rectangle de 12 x 8. S’hi dibuixen la porta i les finestres. A part es tenen 8 cartronets amb diferents dibuixos: llit, tauleta de nit, llum, armari, catifa, cadira, radiador, llibre. El professor dóna una instrucció i els alumnes han d’anar col·locant els mobles i objectes en el lloc adequat del rectangle dibuixat.

8 Lee mas

Show all 10000 documents...