PDF superior Dret col·lectiu del treball, febrer 2012

Dret col·lectiu del treball, febrer 2012

Dret col·lectiu del treball, febrer 2012

també necessitava la pau social. Així, es va passar d'un primer estadi en el qual les diverses manifestacions de l'acció col·lectiva obrera eren tipificades penal- ment a un altre, l'actual, en el qual s'ha produït el seu ple reconeixement cons- titucional i s'han erigit en un dels pilars fonamentals de l'estat social de dret.

6 Lee mas

Dret individual del treball (I), febrer 2012

Dret individual del treball (I), febrer 2012

Històricament, enfront de l'imperi de l'autonomia de la voluntat que regeix en el dret comú, la branca de l'ordenament jurídic coneguda com el dret del tre- ball neix amb la pretensió d'atenuar els desequilibris derivats de la desigualtat intrínseca de les parts que negocien un contracte de treball. En la mesura que l'Estat, inspirat en els principis del liberalisme econòmic, adopta una posició essencialment abstencionista, el joc de l'autonomia de la voluntat col·loca ir- remeiablement la gran massa de treballadors a càrrec de la libèrrima voluntat del poder empresarial.
Mostrar más

8 Lee mas

Economia del treball II, febrer 2013

Economia del treball II, febrer 2013

En qualsevol cas, com assenyalen els autors esmentats, malgrat les diferèn- cies que hi ha entre totes dues línies, el fet que hi hagi una directiva euro- pea sobre els acomiadaments col·lectius de 1975, completada per una altra de 1998, obliga a introduir a tots els països de la Unió Europea uns requisits mínims: preavís, consultes amb els representants dels treballadors i notifi- cació a l'administració pública. Així mateix, la directiva d'acomiadaments col·lectius estableix els llindars del nombre de persones acomiadades en relació amb la grandària de la plantilla a partir de les quals els acomiada- ments deixen de tenir la consideració d'individuals i passen a tenir la de col·lectius. També la directiva estableix que no serà aplicable als treballa- dors de les administracions públiques o de les institucions de dret públic. Aquests requisits mínims s'han interpretat restrictivament en els països de línia liberal i més àmpliament en els altres països, i destaca la conversió de les consultes en vertaderes negociacions entre empresaris i treballadors, com succeeix, per exemple, a Bèlgica, i l'obligatorietat de l'autorització ad- ministrativa prèvia, vigent a Espanya fins al febrer de 2012.
Mostrar más

54 Lee mas

Dret del treball individual II, setembre 2012

Dret del treball individual II, setembre 2012

L’exigència legal es refereix a la data de l’acomiadament efectiu, a partir de la qual cessa el contracte de treball, i és diferent de la que pugui tenir la carta d’acomiadament, de manera que la data de l'acomiadament no ha de coinci- dir necessàriament amb la de la carta, encara que mai no pot produir efectes abans que el treballador conegui la decisió empresarial. En aquest últim cas, és a dir, en cas que la carta d’acomiadament es rebi després de la data d’efectivitat d’aquest acomiadament, el termini de vint dies es comença a computar a par- tir de l’endemà de la recepció de la carta. Com a situació particular, la juris- prudència (STS de 20 de febrer de 1991) defensa que aquest termini queda obert des del moment en què hi hagin fets concloents a partir dels quals el treballador pugui tenir certesa de la voluntat de l’empresari d’extingir el con- tracte de treball.
Mostrar más

54 Lee mas

Contractació, dret de danys i dret societari, febrer 2015

Contractació, dret de danys i dret societari, febrer 2015

onal, preveu l'extensió a aquests supòsits del règim de responsabilitat professional que la mateixa Llei estableix (i sense minva de les competències que en l'àmbit deontològic i disciplinari corresponguin al col·legi professional respectiu per als casos d'exercici de l'activitat professional per una societat que, havent d'estar col·legiada, no figuri en el Re- gistre d'aquest col·legi). Des d'aquest punt de vista, atenent una interpretació teleològica de la Llei 2/2007, quedarien�excloses�de�l'àmbit�d'aplicació�d'aquesta�Llei�les�deno- minades�societats�de�serveis�professionals, que tenen per objecte la prestació d'aquests serveis fets per professionals contractats per la societat sense que, per tant, es tracti d'una activitat promoguda en comú pels socis mitjançant l'exercici de la seva activitat professi- onal al si de la societat. Per això, es pot concloure que la mera inclusió en l'objecte social d'activitats professionals, faltant la resta de requisits o pressupòsits tipològics imprescin- dibles de la figura societària professional, no pot ser considerada com a obstativa de la inscripció (cf., per exemple, la referència a «activitats professionals» admesa en l'article 2.4 dels estatuts tipus aprovats per l'Ordre JUS/3185/2010, de 9 de desembre). En aquest cas s'inclou una activitat professional (assessorament jurídic), per a la qual, considerada genèricament, no s'exigeix la titulació o col·legiació prevista específicament per la Llei. Una qüestió diferent és que determinat assessorament jurídic estigui reservat legalment a professions col·legiades (cf. l'art. 1.2 de la Llei 34/2006, de 30 d'octubre, sobre l'accés a les professions d'advocat i procurador dels tribunals, sobre la necessitat d'obtenció del títol professional d'advocat «per a prestar assistència lletrada o assessorament en dret uti- litzant la denominació d'advocat»). Però no tenint com a objecte la societat constituïda l'assessorament jurídic com a advocat, en exercici col·lectiu d'aquesta
Mostrar más

124 Lee mas

Dret penal econòmic, febrer 2012

Dret penal econòmic, febrer 2012

Si són parts diferents del dret penal, hi ha d'haver també una diferència neta de béns jurídics protegits entre un grup i l'altre, i aquesta diferència es vol traçar per la via de la titularitat�del�bé�i�no�per�la�naturalesa, tot i que hi pot haver canvis de titularitat (individual, col·lectiva o plural) sense modificació de na- turalesa, i al contrari. Els delictes econòmics afecten necessàriament interessos patrimonials, ja que, fet i fet, en les relacions econòmiques s'hi juguen moltes coses, però també els diners de persones concretes. Al costat del gaudi pacífic del patrimoni personal, als ciutadans, als quals s'ofereix una vida immersa en el liberalisme econòmic però amb promesa de control públic (el que ofereix l'anomenat estat social), se'ls ha de brindar una expectativa de mercat possible per a la seva activitat o la seva participació en el mercat, i també un sistema sòlid de control raonable del risc.
Mostrar más

14 Lee mas

Dret penal I, febrer 2010

Dret penal I, febrer 2010

La primera part estudia el concepte de dret penal i els principis constitucionals que limiten el poder punitiu de l'Estat. De totes les branques de l'ordenament, el dret penal és, sens dubte, la que es mostra més directament sensible als prin- cipis constitucionals. No s'ha dit en va que el Codi penal és una Constitució en negatiu. I és que, d'una banda, la norma fonamental selecciona els valors al servei dels quals s'ha de posar el cos punitiu i, de l'altra, limita l'actuació de l'Estat per mitjà dels principis constitucionals. La llibertat és el valor superior de l'ordenament i s'ha de constituir en el fonament de qualsevol intervenció estatal. Els principis de legalitat i intervenció mínima, principals inspiradors del dret penal, deriven, al seu torn, del principi general de llibertat: l'actuació de l'Estat s'ha d'adreçar a obtenir al màxim grau de llibertat dels ciutadans.
Mostrar más

8 Lee mas

Introducció al dret processal, febrer 2013

Introducció al dret processal, febrer 2013

Es tracta, com es pot comprovar, d'un principi molt estretament relacionat amb l'anomenat dret�de�defensa o, el que és igual però expressat de mane- ra negativa, amb la prohibició d'indefensió establerta en l'article�24.1�CE. Si seguim el parer de De la Oliva, sembla convenient assignar al mot indefensió o dret de defensa una significació més àmplia que la que s'acaba de donar al principi d'audiència o contradicció amb la finalitat d'atribuir a les expressions una significació tan precisa com sigui possible. D'aquesta manera, hi hauria indefensió o lesió del dret de defensa sempre que algú veiés perjudicades les seves oportunitats d'al·legació o prova. El principi que ara ens ocupa, però, tan sols restaria vulnerat quan aquelles oportunitats es neguessin o s'ignoressin de manera absoluta o total. Si hi ha alguna possibilitat d'influir en el sentit d'una resolució judicial que s'ha de dictar, ja quedaria satisfet el principi d'audiència o contradicció, fet que no exclou que s'hagi produït indefensió. Això també significa que no respectar el principi d'audiència o contradicció sempre impli- ca vulnerar el dret de defensa, provocar indefensió i, consegüentment, que aquest principi cau dins de l'àmbit de protecció de l'article 24.1 CE, fet que, a part d'elevar-lo a rang constitucional, fa que la seva vulneració es pugui de- nunciar per mitjà de la protecció processal reforçada que representa el recurs d'empara.
Mostrar más

102 Lee mas

Dret mercantil I, febrer 2011

Dret mercantil I, febrer 2011

El Dret mercantil és una disciplina acadèmica que aglutina un conjunt de nor- mes i institucions jurídiques d'una importància decisiva en les societats mo- dernes. Aquesta importància deriva de les matèries regulades per aquestes nor- mes i institucions jurídiques, ja que es tracta de matèries vinculades a una part de la realitat econòmica. La part de la realitat econòmica constitutiva de la matèria mercantil és, a més, la més dinàmica i la que està present en la majo- ria dels petits i grans esdeveniments econòmics de la nostra societat. L'estudi del Dret mercantil com el de qualsevol altre sector de l'ordenament jurídic es facilita mitjançant l'exposició sistemàtica dels seus continguts que es presenta en forma de programa de la corresponent disciplina acadèmica. El programa de Dret mercantil de la UOC es presenta dividit en dues parts que al seu torn comprenen diferents mòduls temàtics de l'ordenació, significat i contingut dels quals ens ocuparem a continuació.
Mostrar más

8 Lee mas

Dret de la Seguretat Social I, febrer 2013

Dret de la Seguretat Social I, febrer 2013

No hem de confondre una situació de risc durant l’embaràs amb un “embaràs de risc o difícil”, ja que en el primer cas, com hem vist, són les condicions laborals concretes les que comporten un risc per a l’embaràs, cosa que no passa quan es tracta d’un embaràs de risc o difícil (art. 31.2 RD 295/2009). Aquesta última situació queda coberta, si escau, per la via de la IT per malaltia comuna. En aquest sentit, la STSJ de Catalunya de 8 de març del 2011 (AS 1515) afirma que “per si això encara fos poc, la raó de ser de la prestació de risc durant l’embaràs no és la mateixa que la de la prestació d’IT per risc de l’embaràs mateix, ja que, en el primer cas, es pot donar l’afectació patològica i de la salut del fetus o de la mare a causa dels riscos que genera l’activitat laboral per a l’un o l’altra, encara que es podria desenvolupar aquella afectació, de manera que podria canviar de lloc de treball en l’empresa, mentre que, en el segon cas, la dona està impedida per a dur a terme la feina i necessita assistència mèdica […]”.
Mostrar más

70 Lee mas

Dret públic de Catalunya, febrer 2009

Dret públic de Catalunya, febrer 2009

el repàs de les institucions que integren la Generalitat de Catalunya, estudiant no només el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sin- dicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya, sinó també el govern dels ens locals, que l'Estatut també considera part integrant del sis- tema institucional de la Generalitat. El mòdul sisè analitza les relacions ins- titucionals de la Generalitat amb altres comunitats Autònomes i amb l'Estat central (posant un èmfasis especial en les relacions de la Generalitat amb el Poder Judicial a Catalunya), les relacions de la Generalitat amb la Unió Euro- pea, i finalment l'acció exterior de la Generalitat. El mòdul setè està dedicat a estudiar les fonts del dret i les competències de la Generalitat, així com a examinar els procediments de resolució de conflictes competencials davant el Tribunal Constitucional. Per acabar, el mòdul vuitè analitza breument els principis constitucionals i estatutaris del sistema de finançament.
Mostrar más

8 Lee mas

Dret penal econòmic, febrer 2005

Dret penal econòmic, febrer 2005

El grau d’especialització i aprofundiment assolit en l’estudi de les figures delicti- ves previstes al llibre II del Codi penal (CP) aconsella el tractament per separat dels diferents grups de delictes, i d’aquesta manera evita el sistema tradicional d’anàlisi conjunta de tota la part especial del dret penal.

12 Lee mas

Dret processal II, febrer 2010

Dret processal II, febrer 2010

L'objectiu central de l'assignatura és culminar i completar l'estudi del dret pro- cessal civil i examinar el procés penal en el seu conjunt, i deixar els processos especials, tant civils com penals, per a una altra assignatura. Aquest objectiu general es pot desglossar en els objectius de caràcter específic següents:

10 Lee mas

El mercat de treball europeu, febrer 2013

El mercat de treball europeu, febrer 2013

Una conclusió important de les anàlisis sobre les polítiques d’ocupació és el paper clau que han de tenir les autoritats locals i regionals. Les raons per les quals sembla més adequat deixar en mans d’aquest nivell del govern les po- lítiques d’ocupació són diverses: en primer lloc, són les administracions més properes als ciutadans i, per tant, són les primeres a rebre l’impacte dels pro- blemes dels ciutadans en l’àmbit social i, de fet, tenen una llarga experiència en aquest àmbit. En segon lloc, hi ha una elevada coincidència en què aquestes autoritats són les que estan més capacitades per a elaborar estratègies específi- ques per a cada situació concreta, ja que disposen de la informació necessària per a posar en contacte els diferents agents implicats tant des de la perspecti- va de l’oferta com de la demanda. Dins aquest àmbit, una dificultat afegida consisteix a delimitar adequadament quina ha de ser la unitat territorial per a la qual s’han de dissenyar les polítiques d’ocupació. La literatura sobre el tema ha assenyalat la necessitat de considerar el “mercat de treball local”. Ara bé, traslladar aquest concepte teòric a un àmbit operatiu esdevé molt compli- cat. Sovint els esforços s’han centrat a delimitar travel-to-work areas, és a dir, a identificar els territoris en què els treballadors es desplacen diàriament per acudir als seus llocs de treball. Aquesta és, probablement, la definició més uti- litzada avui en dia, tot i que pot plantejar problemes des d’una perspectiva del polític, ja que sovint implica la necessitat de treballar de manera coordinada entre diferents administracions locals. De fet, la coordinació és clau no sols entre administracions d’un mateix nivell sinó també entre les administracions de diferents nivells.
Mostrar más

52 Lee mas

Dret financer i tributari II, febrer 2011

Dret financer i tributari II, febrer 2011

3. Assimilar el coneixement tècnic de la matèria emprant els conceptes bàsics estudiats en la part general del dret tributari de l'assignatura Dret financer i tributari I, per a obtenir una formació sòlida en el coneixement del sistema tributari, que asseguri en el futur una relació fluida amb un sistema tribu- tari complex que es troba en un procés de canvi permanent.

8 Lee mas

Projecte d’atenció afectiva sexual per a persones amb diversitat funcional

Projecte d’atenció afectiva sexual per a persones amb diversitat funcional

1. Tot i què al treball es defensa que totes les persones tenen a dret a poder gaudir de la sexualitat perquè tots som individus sexuats amb dret a sentir-nos desitjats, el programa que du a terme ASPACE fa una diferenciació entre usuaris, de manera, que no tots poden accedir a l’atenció sexual però sí, a l’afectiva. La discriminació es du a terme en funció del nivell d’intensitat de la discapacitat que presenta l’usuari. Les persones que no poden diferenciar el consentiment de l’abús, no accedeixen a l’atenció sexual però sí a l’afectiva cercant l’estimulació.
Mostrar más

24 Lee mas

Pla de treball 2012

Pla de treball 2012

Ple ordinari de CESB. Aprovació de la Memòria Socioeconòmica Reunions del grup de treball: Informe del mercat de treball a Barcelona Presentació de l’Informe sobre el mercat de treball a Barcelona Reunions del Grup de treball: Memòria Socioeconòmica de Barcelona

6 Lee mas

Dret de la publicitat, setembre 2012

Dret de la publicitat, setembre 2012

En primer lloc, la LOPD recull el principi�de�qualitat�de�les�dades, segons el qual les dades de caràcter personal únicament es poden tractar quan siguin “adequades”, “escaients” i “no excessives” en relació amb l’àmbit i les finali- tats determinades, explícites i legítimes per a les quals s’han obtingut (art. 4). En conseqüència, les dades objecte de tractament no es poden utilitzar per a finalitats incompatibles amb aquelles per a les quals hagin estat recollides; han de ser exactes, posades al dia, s’han d’emmagatzemar de manera que perme- tin el dret d’accés i s’han de cancel·lar quan hagin deixat de ser necessàries o pertinents per a la finalitat per a la qual han estat recollides o registrades. En tot cas, es prohibeix la recollida de dades per a mitjans fraudulents, deslleials o il·lícits.
Mostrar más

68 Lee mas

Dret financer i tributari I, febrer 2013

Dret financer i tributari I, febrer 2013

Respecte del dret a sol·licitar les devolucions derivades de la normativa de ca- da tribut, les devolucions d’ingressos indeguts i el reemborsament del cost de les garanties, la prescripció s’inicia l’endemà del dia en què finalitza el termi- ni per sol·licitar la corresponent devolució derivada de la normativa de cada tribut o, a falta de termini, l’endemà del dia en què aquesta devolució es va poder sol·licitar; l’endemà del dia en què es va fer l’ingrés indegut o, si va tenir lloc dins el termini per a presentar l’autoliquidació, l’endemà de la finalitza- ció d’aquest; o l’endemà del dia en què adquireix fermesa la sentència o reso- lució administrativa que declari totalment o parcialment improcedent l’acte impugnat. Així mateix, en el cas especial que hi hagi diversos tributs que gra- vin una mateixa operació i que siguin incompatibles entre si, la LGT assenyala que el termini de prescripció per a sol·licitar la devolució de l’ingrés indegut del tribut improcedent començarà a comptar des de la resolució de l’òrgan específicament previst per a dirimir quin és el tribut que resulta procedent.
Mostrar más

60 Lee mas

Dret i Religions, febrer 2011

Dret i Religions, febrer 2011

Dit d'una altra manera, l'autonomia d'una branca del dret significa: anàlisi d'un tipus de relacions jurídiques que es du a terme distingint-les respecte d'altres tipus de relacions jurídiques, que és possible per l'existència d'un ele- ment que caracteritza aquestes relacions i les diferencia de les altres. Aquest element diferenciador és el realment definitori per a configurar una disciplina com a autònoma i ell mateix és present en Dret i religions. Aquest caràcter d'especialitat és el que fonamenta l'autonomia científica d'aquesta assignatu- ra, i fa necessari el seu estudi com una branca jurídica unitària, també en el pla acadèmic i universitari.
Mostrar más

12 Lee mas

Show all 10000 documents...