PDF superior Dret de les activitats turístiques, febrer 2010

Dret de les activitats turístiques, febrer 2010

Dret de les activitats turístiques, febrer 2010

És per això que, a més de l'estudi del dret públic relatiu a la intervenció admi- nistrativa en el turisme, des de la perspectiva del dret privat s'abordarà l'estudi de la contractació, partint de la fase prèvia a la formació del contracte, la se- va perfecció, i també les vicissituds que puguin sorgir i l'extinció. Aquests ele- ments generals de la contractació s'aplicaran posteriorment a diferents con- tractes turístics (allotjament, transport, assegurança i arbitratge). Així mateix, s'analitzarà la responsabilitat civil de les parts per l'incompliment de les seves obligacions.
Mostrar más

14 Lee mas

Dret processal II, febrer 2010

Dret processal II, febrer 2010

L'assignatura de Dret processal II, que ens ocupa en aquest moment, uneix dues maneres diferents d'aplicar en el cas concret dos drets substantius dispars, el dret civil i, principalment, el dret penal, per a arribar a la plenitud del dret a la tutela judicial efectiva que consagra l'article 24.1 de la Constitució espa- nyola. Els dos primers mòduls culminen l'anàlisi del procés civil, iniciat a Dret processal I, amb l'estudi de l'execució forçosa i les mesures cautelars, i es deixa per a una assignatura optativa els processos especials (monitori, matrimonials, etc.). Els tres últims mòduls se centren en el procés penal, com a instrument imprescindible per a la relització efectiva del dret penal. En aquest context, es poden diferenciar clarament dues parts:
Mostrar más

10 Lee mas

Dret penal I, febrer 2010

Dret penal I, febrer 2010

La teoria jurídica del delicte representa la part central de l'assignatura i ocupa els mòduls del 2 al 5. És molt probable que es tracti de la teoria general més elaborada i complexa del dret. En aquesta obra pretenem oferir a l'estudiant una exposició senzilla i coherent dels aspectes fonamentals comuns a totes les infraccions penals. Tot i que no es registren les polèmiques doctrinals i les diferents posicions que es generen, de vegades sí que advertim del fet que hi ha discrepàncies o plantejaments contraposats. Per aquest motiu, qui hi vul- gui aprofundir més ha de completar l'estudi amb les diferents obres generals. Naturalment, en tot cas és imprescindible acudir a les recomanades en la bi- bliografia general, i també a les que contenen els diferents mòduls.
Mostrar más

8 Lee mas

Dret de les activitats turístiques, febrer 2014

Dret de les activitats turístiques, febrer 2014

Totes les comunitats autònomes, en els seus Estatuts respectius, han assumit la competència en matèria de turisme, per la qual cosa, en cada cas, haurem de veure si en la normativa autonòmica sobre turisme, en una comunitat au- tònoma en concret, hi ha regulades qüestions de dret privat. Per exemple, a Catalunya cal destacar: la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya; la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya; el De- cret 168/1994, de 30 de maig, de reglamentació de les agències de viatges; i el Decret 159/2012, de 20 de novembre, d'establiments d'allotjament turístic i d'habitatges d'ús turístic (amb la correcció d’errades: DOGC núm. 6268, pàg. 60793, de 5.12.2012).A les Illes Balears, per exemple, hi ha: la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears i el Decret 13/2011, de 25 de fe- brer, pel qual s'estableixen les disposicions generals necessàries per a facilitar la llibertat d'establiment i de prestació de serveis turístics, la regulació de la declaració responsable i la simplificació dels procediments administratius en matèria turística.
Mostrar más

62 Lee mas

Contractació, dret de danys i dret societari, febrer 2015

Contractació, dret de danys i dret societari, febrer 2015

onal, preveu l'extensió a aquests supòsits del règim de responsabilitat professional que la mateixa Llei estableix (i sense minva de les competències que en l'àmbit deontològic i disciplinari corresponguin al col·legi professional respectiu per als casos d'exercici de l'activitat professional per una societat que, havent d'estar col·legiada, no figuri en el Re- gistre d'aquest col·legi). Des d'aquest punt de vista, atenent una interpretació teleològica de la Llei 2/2007, quedarien�excloses�de�l'àmbit�d'aplicació�d'aquesta�Llei�les�deno- minades�societats�de�serveis�professionals, que tenen per objecte la prestació d'aquests serveis fets per professionals contractats per la societat sense que, per tant, es tracti d'una activitat promoguda en comú pels socis mitjançant l'exercici de la seva activitat professi- onal al si de la societat. Per això, es pot concloure que la mera inclusió en l'objecte social d'activitats professionals, faltant la resta de requisits o pressupòsits tipològics imprescin- dibles de la figura societària professional, no pot ser considerada com a obstativa de la inscripció (cf., per exemple, la referència a «activitats professionals» admesa en l'article 2.4 dels estatuts tipus aprovats per l'Ordre JUS/3185/2010, de 9 de desembre). En aquest cas s'inclou una activitat professional (assessorament jurídic), per a la qual, considerada genèricament, no s'exigeix la titulació o col·legiació prevista específicament per la Llei. Una qüestió diferent és que determinat assessorament jurídic estigui reservat legalment a professions col·legiades (cf. l'art. 1.2 de la Llei 34/2006, de 30 d'octubre, sobre l'accés a les professions d'advocat i procurador dels tribunals, sobre la necessitat d'obtenció del títol professional d'advocat «per a prestar assistència lletrada o assessorament en dret uti- litzant la denominació d'advocat»). Però no tenint com a objecte la societat constituïda l'assessorament jurídic com a advocat, en exercici col·lectiu d'aquesta
Mostrar más

124 Lee mas

Dret de la Seguretat Social I, febrer 2013

Dret de la Seguretat Social I, febrer 2013

Respecte a la durada d’aquesta prestació, cal tenir present que neix el dia en què comença la suspensió de la relació laboral i s’acaba el dia abans d’aquell en què comença la suspensió de la relació laboral per maternitat o el de rein- corporació al lloc de treball anterior o a un altre de compatible amb la situació de la treballadora (art. 135.2 LGSS i 35.1 i 35.2 RD 295/2009). La durada és, doncs, variable, depenent de les circumstàncies presents en cada cas. En el cas de les treballadores fixes discontínues es fixa una regla especial: el dret a la prestació se suspèn durant els períodes entre temporades, ja que no hi ha cap activitat que impliqui cap risc, i es reactiva quan es produeix una nova crida per a reprendre l’activitat laboral. Per la seva banda, les treballadores a temps parcial perceben la prestació durant tots els dies naturals en què es mantingui la suspensió de la relació laboral.
Mostrar más

70 Lee mas

L'ocupació i el sector turístic a Barcelona : informe

L'ocupació i el sector turístic a Barcelona : informe

En general, el sector es caracteritza per una gran diversitat, complexitat i fragmen- tació de les relacions laborals, atès que inclou un ventall molt ampli d’ocupacions, tant en les activitats directament vinculades amb el turisme, com en les que ho fan indirectament. Moltes d’aquestes tenen un component estacional, concentrat bàsica- ment en el segon i tercer trimestre de l’any, fet que comporta que algunes relacions laborals siguin temporals i precisin de formes laborals flexibles, no només en termes d’estacionalitat anual, sinó també per períodes inferiors, com ara la setmana o fins i tot el dia. Aquesta flexibilitat està lligada amb unes condicions de treball caracte- ritzades per horaris freqüentment irregulars, torns discontinus, de cap de setmana, nocturns o en períodes de vacances.
Mostrar más

79 Lee mas

Execució i dret penitenciari, febrer 2012

Execució i dret penitenciari, febrer 2012

El material didàctic que oferim planteja les qüestions fonamentals relatives a l'execució de les sancions penals, especialment les que es refereixen al seu règim jurídic. L'enfocament que s'adopta és globalitzador, en el sentit de con- siderar les diverses classes de sanció penal, a partir d'un estudi comparatiu dels diversos sistemes penals europeus i una anàlisi més aprofundida del dret es- panyol. Aquesta és l'orientació que més s'adequa als estudis de Criminologia, on poder oferir un coneixement del funcionament de l'execució és bàsic, atesa la importància que assoleix aquest element del sistema de justícia penal en la recerca criminològica i en el disseny, avaluació i revisió crítica de la política criminal.
Mostrar más

8 Lee mas

Dret individual del treball (I), febrer 2012

Dret individual del treball (I), febrer 2012

L'itinerari expositiu dels materials docents de l'assignatura Dret individual del treball I pretén il·lustrar cadascun dels estadis vitals de la relació de treball per compte d'altri, partint d'una aproximació històrica i de la descripció del sistema de fonts que regeix en el dret del treball, i que nodreix normativament qualsevol relació de treball. Sobre aquest tema, es posa un èmfasi especial en la negociació col·lectiva com a font reguladora de les condicions de treball.

8 Lee mas

Introducció al dret processal, febrer 2013

Introducció al dret processal, febrer 2013

Tot i que el principi d'aportació de part acostuma a posar-se en relació amb el dispositiu, no sembla que aquest, estrictament, en sigui conseqüència o se'n derivi. Aportar les proves no és el mateix que aportar els fets. Aportar els fets, en efecte, és tant com delimitar l'objecte processal, el tema objecte de debat. És, en definitiva, una manifestació processal del poder de disposició sobre el dret subjectiu. Atorgar al jutge facultats per a configurar l'objecte processal se- ria tant com minvar el poder de disposició sobre el dret subjectiu per part del seu titular o, si es prefereix, equivaldria a atorgar al tribunal facultats de dis- posició sobre un dret subjectiu aliè. La disposició sobre el dret subjectiu deduït en el procés i la iniciativa del jutge per a portar al procés proves dirigides a acreditar els fets ja introduïts per les parts no són, però, coses incompatibles sinó, conceptualment, perfectament conciliables. Es podria, respectant escru- polosament el principi dispositiu, permetre al jutge cercar proves per a acredi- tar els fets ja introduïts en el procés.
Mostrar más

102 Lee mas

Notícies de l'Agenda 21 Escolar. Any 10. núm. 11 (2011)

Notícies de l'Agenda 21 Escolar. Any 10. núm. 11 (2011)

disminuir els residus que produïm; començant per la reducció, la reutilització i el reciclatge. També ofereix activitats que es poden dur a terme amb unes gotes d’imaginació, una engruna d’enginy, un raget d’habilitat i molta il·lusió per transformar un residu en un nou objecte. El podeu trobar aquí.

9 Lee mas

Dret públic de Catalunya, febrer 2012

Dret públic de Catalunya, febrer 2012

En la preparació dels mòduls didàctics s'ha considerat especialment el dret positiu i la seva interpretació jurisprudencial. En relació amb la jurisprudèn- cia s'ha fet servir bàsicament la doctrina ja consolidada. Aquests materials es- tan pensats com uns "apunts de classe" que cal completar consultant algun dels diversos manuals que expliquen aquesta assignatura. També resulta im- prescindible per aprofundir i actualitzar el que aquí s'exposa la consulta de les webs de les institucions que són objecte d'estudi; en la majoria hi ha molta informació i molt ben estructurada.
Mostrar más

8 Lee mas

Activitat de la Sindicatura de Greuges de Barcelona : Informe 2016

Activitat de la Sindicatura de Greuges de Barcelona : Informe 2016

de la Sindicatura, i en determinades peticions que se li adrecen, que la informació en determi- nades matèries està estructurada de forma que, si no es disposa d’un coneixement previ, d’una denominació precisa o la data exacta, pot resultar molt difícil accedir-hi. L’article 9 de la Llei 29/2010, de l ús dels mitjans electrònics en el sector públic de Catalunya, estableix que la in- formació del sector públic que es difon per mitjans electrònics ha de ser, entre d’altres, útil, perquè sigui fàcilment usada per la ciutadania en l’exercici de llurs drets i el compliment de llurs obligacions. A aquest efecte, la informació ha de ser clara, senzilla, comprensible i fàcil de trobar per mitjà de l’ús de cercadors o d’altres mitjans i instruments que s’habilitin. En el mateix sentit, l’article 6.c de la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, diu que la informació pública d’interès general cal organitzar-la de manera que fa- ciliti una consulta àgil i ràpida. Al punt d) també diu que cal ordenar temàticament la infor- mació perquè sigui fàcil i intuïtiva de localitzar, incorporant-hi índexs o guies de consulta. Un altre àmbit en què s’han detectat aspectes que cal esmenar per millorar és en els processos de canvi de denominació de vies de la ciutat. Un ciutadà es va adreçar a la Sindicatura per ex- posar la seva preocupació pel procediment a través del qual s’havia portat a terme el canvi de nomenclatura de la plaça Llucmajor a plaça de la República. En aquest cas, la síndica va esti- mar parcialment la queixa, perquè, si bé aquest canvi es va desenvolupar segons el que s’esta- bleix en les Normes de funcionament de la Ponència del Nomenclàtor dels carrers de Barcelo- na, s’observa un tractament diferent en el procediment d’exposició i informació pública quan les propostes es realitzen d’ofici o quan són sol·licitades per instància de part i, per tant, reco- manava que s’equiparés aquest tractament. Així mateix, la síndica també va recomanar que, en els canvis de denominació de carrers, es vetlli per tal que la informació es divulgui per di- ferents mitjans accessibles a tot el veïnat.
Mostrar más

152 Lee mas

Dret financer i tributari II, febrer 2011

Dret financer i tributari II, febrer 2011

3. Assimilar el coneixement tècnic de la matèria emprant els conceptes bàsics estudiats en la part general del dret tributari de l'assignatura Dret financer i tributari I, per a obtenir una formació sòlida en el coneixement del sistema tributari, que asseguri en el futur una relació fluida amb un sistema tribu- tari complex que es troba en un procés de canvi permanent.

8 Lee mas

Dret de l'empresa, setembre 2010

Dret de l'empresa, setembre 2010

En la vida de l'empresari, també és necessari conèixer quines solucions ofereix el dret en els moments de crisi. El dret concursal regula la situació en què un deutor amb diversos creditors no els pot pagar, el venciment dels seus crèdits, els pressupòsits per a la declaració del concurs, el procediment i els efectes.

10 Lee mas

Dret d'Internet, setembre 2010

Dret d'Internet, setembre 2010

Llicenciada i doctora en Dret per la UB i màster per la Columbia Univer- sity Law School, on també va ser vi- siting scholar. Ha publicat diversos articles sobre propietat intel·lectual i dret internacional privat. Des del 1997 és professora de Dret de la UOC i, des del 2001, de l'Acadèmia de l'Organització Mundial de la Pro- pietat Intel·lectual (OMPI).

6 Lee mas

Dret financer i tributari II, febrer 2012

Dret financer i tributari II, febrer 2012

En l’assignatura de Dret financer i tributari II abordarem l’estudi de les figu- res impositives que formen el sistema tributari actual en els diferents nivells d’Hisenda: estatal, autonòmic i local. Així mateix, analitzarem algunes qües- tions de fiscalitat internacional. A més, pretenem que l’estudiant tingui una visió global d’aquests sistemes tributaris, caracteritzats per la complexitat, la mutabilitat, l’extensió, la dispersió i l’heterogeneïtat, que li permeti identificar les relacions que s’estableixen entre uns i altres.

12 Lee mas

Dret financer i tributari I, febrer 2013

Dret financer i tributari I, febrer 2013

Respecte del dret a sol·licitar les devolucions derivades de la normativa de ca- da tribut, les devolucions d’ingressos indeguts i el reemborsament del cost de les garanties, la prescripció s’inicia l’endemà del dia en què finalitza el termi- ni per sol·licitar la corresponent devolució derivada de la normativa de cada tribut o, a falta de termini, l’endemà del dia en què aquesta devolució es va poder sol·licitar; l’endemà del dia en què es va fer l’ingrés indegut o, si va tenir lloc dins el termini per a presentar l’autoliquidació, l’endemà de la finalitza- ció d’aquest; o l’endemà del dia en què adquireix fermesa la sentència o reso- lució administrativa que declari totalment o parcialment improcedent l’acte impugnat. Així mateix, en el cas especial que hi hagi diversos tributs que gra- vin una mateixa operació i que siguin incompatibles entre si, la LGT assenyala que el termini de prescripció per a sol·licitar la devolució de l’ingrés indegut del tribut improcedent començarà a comptar des de la resolució de l’òrgan específicament previst per a dirimir quin és el tribut que resulta procedent.
Mostrar más

60 Lee mas

Dret públic de Catalunya, febrer 2009

Dret públic de Catalunya, febrer 2009

En la preparació dels mòduls didàctics s'ha considerat especialment el dret positiu i la seva interpretació jurisprudencial. En relació amb la jurisprudèn- cia s'ha fet servir bàsicament la doctrina ja consolidada. Aquests materials es- tan pensats com uns "apunts de classe" que cal completar consultant algun dels diversos manuals que expliquen aquesta assignatura. També resulta im- prescindible per aprofundir i actualitzar el que aquí s'exposa la consulta de les webs de les institucions que són objecte d'estudi; en la majoria hi ha molta informació i molt ben estructurada.
Mostrar más

8 Lee mas

Dret mercantil I, febrer 2011

Dret mercantil I, febrer 2011

La primera part, això és, el Dret mercantil I comprèn vuit mòduls temàtics amb una càrrega docent corresponent a set crèdits. L'ordenació d'aquests vuit mòduls respon als criteris tradicionals en l'exposició d'aquesta disciplina. El primer mòdul dedicat a l'exposició de la polèmica al voltant del concepte i les fonts del Dret mercantil persegueix mostrar la discussió doctrinal sobre el cri- teri que permet delimitar i justificar el contingut de l'assignatura i, així mateix, determinar i ordenar les fonts de producció del cos normatiu mercantil. El mò- dul 2, partint del criteri de delimitació material establert en l'anterior, delimita els conceptes ordenadors de la disciplina que deriven de les distintes dimen- sions de l'empresa com a categoria fonamental del Dret mercantil. Aquestes dimensions de l'empresa són les corresponents a l'empresari, a l'establiment mercantil i a l'activitat econòmica constitutiva d'empresa.
Mostrar más

8 Lee mas

Show all 10000 documents...