PDF superior Dret financer i tributari II, febrer 2012

Dret financer i tributari II, febrer 2012

Dret financer i tributari II, febrer 2012

En particular, analitzarem els elements essencials de cadascun d’aquests im- postos per entendre’n els diferents mecanismes de liquidació. D’altra banda, proporcionarem una formació bàsica fiscal que permeti a l’estudiant actualit- zar i ampliar en el futur els coneixements en aquesta matèria.

12 Lee mas

Dret financer i tributari I, febrer 2013

Dret financer i tributari I, febrer 2013

En relació amb els primers, són específics els que, com passa en l’impost sobre l’alcohol i begudes alcohòliques (art. 39 de la LIE), consisteixin en una quantia invariable de diners (la qual s’identifica amb la quota íntegra del tribut), men- tre que són graduals els que vagin variant a l’alça en funció de la magnitud de la base imposable (com és el cas de l’ITPAJD en relació amb les lletres de canvi –art. 37 del TRLITPAJD–). En el mateix sentit, els tipus de gravamen per- centuals són proporcionals quan es mantinguin constants sigui quina sigui la magnitud de la base imposable (o liquidable), de manera que són progres- sius quan vagin augmentant a mesura que es vagi incrementant la base im- posable (o liquidable). No obstant això, en aquest últim cas, la progressivitat també pot ser de dos tipus: contínua (quan a la totalitat de la base imposable –o liquidable– s’apliqui el percentatge que correspongui en funció de la seva quantia) o escalonada (que significa que la base s’haurà de dividir en trams ideals i aplicar a cada part el percentatge que correspongui, de manera que la quota íntegra serà la suma dels corresponents resultats, com és el cas, per exemple, del tipus de gravamen sobre l’estalvi, tant estatal com a autonòmic, de l’IRPF –art. 66 i 76 de la LIRPF–).
Mostrar más

60 Lee mas

Dret penal econòmic, febrer 2012

Dret penal econòmic, febrer 2012

Malgrat tot això, el nostre Codi penal no ha optat, com havia demanat un sector doctrinal, per regular els delictes econòmics separadament dels delic- tes patrimonials. Tots dos tipus d'il·licituds penals es regulen en el títol XIII del llibre II del Codi penal, la qual cosa no constitueix cap obstacle perquè altres delictes amb un caràcter marcadament econòmic puguin estar situats de manera sistemàtica fora d'aquest títol. De fet, la naturalesa patrimonial o eco- nòmica d'alguns delictes no està absolutament definida. Això explica l'opció reguladora del legislador, i també que en el programa d'aquesta assignatura, juntament amb els delictes de caràcter marcadament econòmic, analitzem fi- gures delictives en què el vessant patrimonial té una gran transcendència.
Mostrar más

14 Lee mas

Dret financer i tributari II, setembre 2013

Dret financer i tributari II, setembre 2013

Precisament, a principis dels noranta, va sorgir la polèmica que l’Estat pretenia que les comunitats autònomes assumissin la responsabilitat de definir i fixar la pressió tributà- ria als seus territoris i les comunitats autònomes reclamaven que poguessin disposar de recursos propis significatius per a la seva autonomia i suficiència financera, i encara que es van aprovar una sèrie d’acords que van incorporar canvis rellevants en relació amb els tributs cedits (com l’Acord 6/2009, de 15 de juliol, adoptat pel Consell de Política Fiscal i Financera de les Comunitats Autònomes), l’única mesura relacionada amb els tributs propis va ser la modificació de l’article 6.3 de la LOFCA en els termes que ja hem descrit – que va passar a prohibir la creació de tributs propis sobre fets imposables que ja han estat gravats per tributs locals en lloc de prohibir que afectessin la mateixa matèria imposable (tret que estigués prevista l’habilitació específica).
Mostrar más

48 Lee mas

Dret individual del treball (I), febrer 2012

Dret individual del treball (I), febrer 2012

El dret individual del treball gira principalment entorn del règim jurídic de la relació de treball per compte d'altri, des del seu inici fins a la seva finalització. Matèria que en el grau de Relacions Laborals i Ocupació és objecte d'estudi en dues assignatures diferenciades: Dret individual del treball I i Dret individual del treball II.

8 Lee mas

Dret financer i tributari II, febrer 2011

Dret financer i tributari II, febrer 2011

Respecte a l'autoria d'aquests materials, l'apartat 2 del mòdul 1, l'apartat 1 del mòdul 2 i l'apartat 1 del mòdul 5 han estat a càrrec de J. Zornoza Pérez; els apartats 1, 2 i 3 del mòdul 4 han estat redactats per A. Menéndez Moreno; l'apartat 1 del mòdul 1 és obra d'E. Quintana Ferrer; els apartats 2 i 3 del mòdul 2 corresponen a M.L. Esteve Pardo, i els apartats 1, 2, 3 i 4 del mòdul 3, l'apartat 2 del mòdul 5, com també les introduccions i la coordinació dels diversos mò- duls, són obra d'A. Agulló Agüero. Les activitats, els glossaris, els casos pràctics i els exercicis d'autoavaluació, i també una bona part dels esquemes i dels qua- dres que complementen el tractament didàctic, són deguts a l'esforç de Rafael Oliver Cuello i Ana María Delgado García.
Mostrar más

8 Lee mas

Dret de les activitats turístiques, febrer 2010

Dret de les activitats turístiques, febrer 2010

Per a comprendre el dret aplicable a aquestes empreses és imprescindible saber prèviament que l'administració, sigui quin sigui el seu àmbit territorial i, so- bretot, l'autonòmic, actua�sobre�el�turisme�i�els�subjectes�que�operen�en�el sector. L'administració fa servir diversos mètodes per a controlar la prestació de serveis de les empreses turístiques. Aquest control opera com a conseqüèn- cia dels efectes que té l'activitat que desenvolupen aquestes empreses sobre els usuaris turístics, en particular, i sobre la societat, en general.
Mostrar más

14 Lee mas

Dret de les activitats turístiques, febrer 2014

Dret de les activitats turístiques, febrer 2014

Finalment, s'ha de dir que per a la regulació de la matèria de turisme cal tenir en compte el repartiment de competències entre l'Estat i les comunitats autò- nomes que fa la Constitució espanyola, per tal de determinar quina instància podrà dictar normes. L'article 148.1 CE estableix quines són les competènci- es que les comunitats autònomes poden assumir, i l'apartat 18 fa referència a "promoció i ordenació del turisme en el seu àmbit territorial". Totes les comu- nitats autònomes, en els seus Estatuts respectius, han assumit aquesta compe- tència i podríem pensar, doncs, que l'únic poder regulador correspon a les co- munitats autònomes. Tanmateix, això no és així. D'entrada cal remarcar que l'article 148.1.18 CE fa referència, principalment, a la regulació administrativa del turisme. Però a més a més hi ha altres competències de les que es preveuen en l'article 149 CE (que són de competència exclusiva de l'Estat) que, tot i no utilitzar expressament el terme turisme, hi incideixen directament. En concret, respecte al vessant de dret privat que regula el turisme, es tracta dels articles 149.1.6 i 149.1.8 CE. El primer atribueix a l'Estat la competència exclusiva so- bre legislació mercantil i el segon, si bé atribueix d'entrada la competència en matèria de legislació civil de forma exclusiva a l'Estat, a continuació estableix una excepció a favor de les comunitats autònomes amb dret civil propi que hagin assumit aquesta competència en els seus Estatuts per legislar en matèria civil, però dins uns límits fixats pel fet que algunes matèries civils són compe- tència exclusiva de l'Estat (com per exemple, les bases de les obligacions con- tractuals).
Mostrar más

62 Lee mas

Dret de la funció pública, febrer 2014

Dret de la funció pública, febrer 2014

Els funcionaris exerceixen, en el seu treball diari, el poder discrecional de maneres diverses: en la gestió dels recursos públics; en la relació amb els ciutadans; i en el context de les seves funcions de creació d'una política determinada. L'ètica és un dels factors de control i equilibri més importants per impedir l'ús arbitrari d'aquest poder públic. És un factor vital en la creació i el manteniment de la confiança en l'Administració i les institucions, i proporciona el criteri per jutjar les pràctiques, les convencions i la conducta, de manera que el públic pugui tenir la tranquil·litat que les seves necessitats són ateses amb les garanties degudes. Així doncs, l'ètica es revela com un element clau de la qualitat de l'acció de govern.
Mostrar más

76 Lee mas

Dret penal econòmic, febrer 2005

Dret penal econòmic, febrer 2005

Però el Codi penal no ha optat, com havia demanat un sector doctrinal, per regu- lar els delictes econòmics separadament dels delictes patrimonials. Tots dos tipus d’il·licituds penals es regulen en el títol XIII del llibre II del CP, cosa que no cons- titueix cap obstacle perquè altres delictes amb un caràcter marcadament econò- mic es puguin trobar ubicats sistemàticament fora d’aquest títol.

12 Lee mas

Dret del treball individual II, setembre 2012

Dret del treball individual II, setembre 2012

“1. Quan l’acomiadament sigui declarat improcedent, l’empresari, en el termini de cinc dies des de la notificació de la sentència, pot optar entre la readmissió del treballador o l’abonament d’una indemnització equivalent a trenta-tres dies de salari per any de servei, prorratejant per mesos els períodes de temps inferiors a un any, fins a un màxim de vint-i- quatre mensualitats. L’abonament de la indemnització determina l’extinció del contracte de treball, que s’ha d’entendre produïda en la data del cessament efectiu en el treball. 2. En cas que s’opti per la readmissió, el treballador té dret als salaris de tramitació. Aquests equivalen a una quantitat igual a la suma dels salaris deixats de percebre des de la data d’acomiadament fins a la notificació de la sentència que declari la improcedència o fins que hagi trobat una altra feina, si aquesta col·locació és anterior a la sentència esmentada i l’empresari prova el que va percebre, per descomptar-ho dels salaris de tra- mitació.
Mostrar más

54 Lee mas

Física II, febrer 2012

Física II, febrer 2012

• Mòdul 4: fins aquest mòdul haurem vist les ones en general i els casos par- ticulars del so i la llum (tot i que en aquest cas, sense considerar-la com a ona). En aquest mòdul ens endinsarem en l’àmbit de les ones que més ens interessen: les ones electromagnètiques. Abans de fer-ho, però, repassarem les lleis de Maxwell, que ja hauríeu de conèixer. L’única novetat en aquest repàs serà que escriurem algunes expressions en funció d’un operador nou, l’operador nabla, , que, tot i que ja haurem introduït al mòdul d’ones, se- rà aquí on el treballarem realment. El mòdul acabarà presentant-vos les ones electromagnètiques. Aquest hauria de ser un mòdul que hauríeu de llegir força de pressa perquè la majoria de conceptes són coneguts.
Mostrar más

12 Lee mas

Introducció al dret processal, febrer 2013

Introducció al dret processal, febrer 2013

En efecte, com pot valorar correctament la prova qui no ha presenciat la seva pràctica? Com es poden valorar amb encert les declaracions dels testimonis o dels mateixos litigants si no s'han escoltat directament, amb la consegüent possibilitat de demanar aclariments? La transcripció d'aquestes paraules des- prés d'haver estat rebuda la declaració, per exemple, davant d'un funcionari, no permetria la majoria de les vegades que el tribunal es fes una idea encer- tada o el més propera a la realitat: un gest, l'actitud dubitativa o segura del testimoni, etc. són factors gens irrellevants en el moment de valorar la prova i mirar de cercar la veritat sobre els fets controvertits en el procés. Aquesta presència, directa i activa, del jutjador és, per tant, essencial, almenys en la pràctica de la prova. Si es tracta d'al·legacions o de discutir sobre fonaments jurídics la immediació i l'oralitat també poden ser importants, però ni de bon tros en la mateixa mesura que en el cas de la prova, on resulta absolutament ineludible. I d'altra banda, com es pot valorar lliurement la prova si el jutjador no es prengués ni tan sols la molèstia de ser present durant la seva pràctica?
Mostrar más

102 Lee mas

Memoria 1996

Memoria 1996

del permís d'enderroc d'una edificació existent per a una nova construcció, segons allò que determina l'article 79,2 de la Llei d'arrendaments urbans. En síntesi, uns recurrents al.legaven que no eren ells qui havien sol.licitat l'informe sinó el Govern Civil, el qual no estava obligat per precepte legal a sol.licitar tal informe, que a més a més era innecessari i que podia significar una duplicitat en la tributació derivada de la llicència d'obres; i uns altres, que en el moment de la sol.licitud el fet imposable no figurava en l'Ordenança fiscal aleshores vigent. El Consell va proposar la desestimació en dos casos perquè va considerar que la pretesa duplicitat no s'originava atès que es tractava de supòsits molt diferents amb vista a les activitats informatives municipals per a la llicència d'obres i per a l'enderroc, i que els recurrents estaven afectats per la vigència d'una Ordenança fiscal que no va ser impugnada al seu moment. En dos casos més el Consell va proposar l'estimació perquè la sol.licitud d'autorització per a l'enderroc s'havia formulat durant l'exercici de 1994, mentre que el fet imposable només estava previst en la taxa vigent per a 1995, és a dir que no va regir per a 1994 ni per als exercicis de 1996 i successius, per la qual cosa no era procedent l'aplicació, entenent que el règim fiscal havia de ser el que regia en el moment en què es va formular la sol.licitud. I, finalment, en els dos casos restants, el Consell va entrar en el fons de la qüestió i va establir la doctrina que la normativa continguda en l'Ordenança fiscal de 1995, en el paràgraf final de l'epígraf 4t. de les tarifes, feia referència taxativament a la inspecció de l'execució d'obres, igual que el paràgraf d de l'article 2,1 de la mateixa Ordenança —que defineix el fet imposable—, quan es refereix "a l'activitat municipal d'inspecció d'execució d'obres, instal.lacions i activitats, i d'inspecció efectuada a instància particular", de manera que com que no es tractava de cap supòsit municipal d'inspecció d'execució d'obres no procedia l'exacció de la taxa.
Mostrar más

98 Lee mas

Avantguardes i literatura a Europa i Catalunya, febrer 2012

Avantguardes i literatura a Europa i Catalunya, febrer 2012

ment el moment més brillant de l'avantguarda al nostre país, marcat en alguns aspectes per la personalitat i les propostes subversives de Salvador Dalí. Les manifestacions dels nous corrents de recerca literària en aquests anys són di- verses: van aparèixer revistes significatives com L'Amic de les Arts (1926-1929) i Hèlix (1929-1930); va sortir a la llum el Manifest groc (1928), signat per Da- lí, Sebastià Gasch i Lluís Montanyà; Foix va publicar Gertrudis (1927) i KRTU (1932), escrits, almenys en part, abans; altres autors com Sebastià Sànchez-Ju- an, Carles Sindreu o els que van integrar el Grup de Sabadell –del qual van ser membres destacats Armand Obiols, Francesc Trabal i Joan Oliver– mante- nien vincles evidents amb les formes literàries provinents de l'avantguarda. En aquest període, que es va estendre amb matisos i derivades diverses durant els anys de la República, la incidència de l'avantguardisme va esdevenir més visi- ble, i per això mateix potser menys revulsiva. En van ser exponents la creació el 1932 d'Amics de l'Art Nou (ADLAN); la publicació de L'avantguardisme a Ca- talunya (1932), de Guillem Díaz-Plaja; l'aparició de la revista Art (1933-1934), de Lleida; i el número extraordinari de la revista D'Ací i d'Allà de desembre de 1934. Malgrat l'impacte de la guerra i la victòria del franquisme, tot aquest procés va tenir continuïtat a la postguerra, quan l'herència de l'època surrea- lista seria recollida pel grup de Dau al Set i, especialment, per Joan Brossa.
Mostrar más

22 Lee mas

Oficines de serveis ferroviaris: no exemptes (23/13)

Oficines de serveis ferroviaris: no exemptes (23/13)

Cinquè.- Finalment, GI al·lega l’aplicabilitat, al cas plantejat, d’una bonificació del 70% de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres amb base en allò que disposa l’art. 7.1.A.1 de l’Ordenança fiscal núm. 2.1. De conformitat amb aquest precepte, “les obres que tinguin per objecte la realització de construccions o instal·lacions declarades d’especial interès o utilitat municipal, perquè hi concorren circumstàncies socials, culturals, historicoartístiques o de foment de treball, podran gaudir d’una bonificació de la quota en els percentatges següents, en funció de les circumstàncies que a continuació s’expressen:
Mostrar más

8 Lee mas

Facility Management I, febrer 2012

Facility Management I, febrer 2012

Depreciación por desgaste Ddg A diferencia de otros activos, sobre todo mobiliario, maquinaría y equipos, y dado que la vida útil de los edificios es más dilatada que los bienes muebles,[r]

146 Lee mas

Crisi global, polítiques públiques i dret financer  El cas de Brasil

Crisi global, polítiques públiques i dret financer El cas de Brasil

L’’estudi critica la teoria de l’’excés d’’estalvi per a explicar la crisi: aquesta teoria «no distingeix su cientment i clara entre estalvi, un concepte relacionat als comptes nacionals, i  nançament, un concepte referent al  ux de caixa». Aquesta teoria pecaria de «concentrar-se massa en el  ux de capital líquid i no en el  ux de capital brut». [...] «El sistema  nancer pot, de manera endògena, generar mitjans  nancers, independentment del substrat de recursos reals en què es basen. En altres paraules, el sistema és altament elàstic. I aquesta elasticitat pot permetre també l’’expansió del volum de  nançament a través de vies no connexes a la capacitat de producció de l’’economia subjacent». [...] «En models macroeconòmics, la funció de la moneda i del crèdit hauria de ser essencial, i no secundària».
Mostrar más

7 Lee mas

Dret públic de Catalunya, febrer 2009

Dret públic de Catalunya, febrer 2009

En la preparació dels mòduls didàctics s'ha considerat especialment el dret positiu i la seva interpretació jurisprudencial. En relació amb la jurisprudèn- cia s'ha fet servir bàsicament la doctrina ja consolidada. Aquests materials es- tan pensats com uns "apunts de classe" que cal completar consultant algun dels diversos manuals que expliquen aquesta assignatura. També resulta im- prescindible per aprofundir i actualitzar el que aquí s'exposa la consulta de les webs de les institucions que són objecte d'estudi; en la majoria hi ha molta informació i molt ben estructurada.
Mostrar más

8 Lee mas

Contractació, dret de danys i dret societari, febrer 2015

Contractació, dret de danys i dret societari, febrer 2015

"Tanmateix, amb raó s'ha indicat que –al marge dels supòsits patològics de les modificaci- ons estatutàries dissenyades per a eludir el dret de separació del soci dissident, mitjançant l'expedient de mantenir en els estatuts l'objecte social originari per a donar la falsa apa- rença d'una mera addició objectiva– la substitució no ha de ser qualificada des d'una visió absoluta –d'acord amb la qual només seria admissible el dret de separació quan aquella substitució fos total, és a dir, amb reemplaçament en el text estatutari d'una activitat per una altra–, sinó relativa, atenent com a raó identificadora de l'objecte social la substància d'aquest objecte que permet definir-lo com a tipus, posant-la en relació amb la finalitat de la norma, que no és altra que la de respectar la voluntat del soci que va ingressar en una societat que explotava un determinat negoci, admetent que condicioni la seva per- manència a la de la finalitat objectiva que va ser la base de la seva relació amb aquella societat. No hi haurà, doncs, substitució quan la modificació, per addició o supressió, resulti intranscendent des d'aquell punt de vista i, encara menys, en els casos de mera concreció o especificació de les activitats descrites en els estatuts, als quals s'ha referit en nombroses ocasions la DGRN (resolucions de 17 de febrer de 1992, de 8 de juny de 1992, de 18 d'agost de 1993 i d'11 de novembre de 1993 [...]), però sí quan es produeixi una mutació dels pressupòsits objectivament determinants de l'adhesió del soci a la soci- etat, com a conseqüència d'una transformació substancial de l'objecte d'aquesta societat que el converteixi en una realitat jurídica o econòmica diferent: en el cas de l'eliminació d'activitats essencials, amb manteniment de les secundàries, o de l'addició d'altres que, per la importància econòmica que tenen, hagin de donar lloc al fet que una part impor- tant del patrimoni social tingui una destinació diferent de la prevista en els estatuts [...]. Amb vista
Mostrar más

124 Lee mas

Show all 10000 documents...