PDF superior Drets humans i desenvolupament

Drets humans i desenvolupament

Drets humans i desenvolupament

S’ha vist (o he pretès mostrar) que l’afirmació d’un dret com el del desenvolupament no implica necessàriament la seua posada en pràctica. En el nostre cas, la pràctica, almenys dels darrers vint anys, ha estat diametralment l’oposada, en haver-se accelerat la tendència a la polarització. Amb això, s’ha insinuat (no era ací el lloc d’ampliar-ho) que tal volta el desenvolupament, com a tal, forma part d’un complex ideològic, una fe global com l’anomena Rist, la funció de la qual no acaba d’estar clara i que podria incloure la de ser «opi del poble» en la mesura que, com més es predica, menys es practica, però fa que no es perden les esperances. Davant d’aquesta posició «realista», és possible l’«idealisme» d’utilitzar els drets com instrument almenys defensiu. Ja que no és un dret en sentit «objectiu» (normes que de fet regeixen una societat), almenys que ho siga en sentit «subjectiu», que faculta per a lluitar justament per alguna cosa (Martínez Guzmán, 1998).
Mostrar más

11 Lee mas

Panorama de la vigilància del compliment dels Drets Humans en l’àmbit internacional i europeu, a l’estat Espanyol, Catalunya i Barcelona : Observatori de Drets Humans de Barcelona

Panorama de la vigilància del compliment dels Drets Humans en l’àmbit internacional i europeu, a l’estat Espanyol, Catalunya i Barcelona : Observatori de Drets Humans de Barcelona

Aquest recorregut territorial iniciat en les Nacions Unides ens duu, final- ment, a la ciutat de Barcelona, el marc on s’emplaça l’Observatori de Drets Humans. Abans de prosseguir, però, ens cal fer esment que som plenament conscients d’haver deixat pel camí ini- ciatives interessants d’altres municipis catalans, de la mateixa manera que en l’àmbit autonòmic hem hagut de deixar forçosament de banda la labor d’altres Comunitats Autònomes de l’Estat. En aquest àmbit local, la perspectiva que hem adoptat en els capítols pre- cedents té més sentit que mai. Ens re- ferim, concretament, a la doble òptica oficial/no oficial que hem anat seguint sistemàticament. En efecte, aquest Observatori s’adscriu a l’Ajuntament de Barcelona però és alhora un òrgan independent, que des de la seva matei- xa constitució ha tingut en compte la veu de les entitats no governamentals considerades més significatives, que hi han fet diferents aportacions junta- ment amb les que han fet organismes oficials de Catalunya o Barcelona que també s’ha considerat necessari in- cloure en aquesta consulta.
Mostrar más

92 Lee mas

Guia per a la protecció i la promoció dels drets humans en la contractació pública

Guia per a la protecció i la promoció dels drets humans en la contractació pública

La inclusió en els procediments de contractació pública de consideracions sobre els drets hu- mans no ha estat freqüent fins avui dia. La raó principal n’és, probablement, que la legislació sobre contractació pública no ho ha exigit explícitament. A aquesta raó cal sumar-hi que l’exigibi- litat del compliment amb drets humans a les empreses encara té una regulació poc precisa, i les directrius en aquest sentit estan moltes vegades emmarcades dins del soft law i es tracta, doncs, de recomanacions i propostes d’actuació, però sense caràcter vinculant per a les empreses. Aquest document té per propòsit esdevenir una Guia que serveixi per assessorar les administra- cions públiques, especialment les locals catalanes, i els seus ens públics vinculats o dependents sobre com incloure la protecció dels drets humans en els seus processos de contractació pú- blica amb les empreses proveïdores més enllà de les clàusules que ja troben un reconeixement exprés en la llei actual a fi de promoure un món més just, sostenible, social i solidari en què les violacions de drets humans no quedin impunes. Així doncs, aquesta Guia s’adreça als poders locals de Catalunya, a les administracions públiques i a les seves empreses municipals amb par- ticipació majoritària pública. Això no obsta que esdevingui també un text de referència per a la resta d’ens locals de l’Estat espanyol.
Mostrar más

64 Lee mas

Pla Municipal per la Diversitat Sexual i de Gènere : mesures per a la Igualtat LGTBI

Pla Municipal per la Diversitat Sexual i de Gènere : mesures per a la Igualtat LGTBI

El Pla Municipal per la Diversitat Sexual i de Gènere (2016 – 2020) constitueix el principal instrument d’actuació de l’Ajuntament de Barcelona per a promoure la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere i per a l’eliminació de les desigualtats i violències que es deriven de l’orientació sexual, la identitat de gènere i les diferències en el desenvolupament sexual. Es tracta d’un pla transversal que es proposa incorporar i reforçar aquesta perspectiva en totes les polítiques en què sigui rellevant i en el funcionament i organització del mateix Consistori. D’aquesta manera es vol contribuir a eradicar l’homofòbia, la lesbofòbia, la transfòbia, la bifòbia i la intersexfòbia (LGTBIfòbia, en endavant) reforçant els circuits de prevenció, detecció, denúncia i acompanyament de les víctimes; oferir eines de promoció social per a l’assessorament i empoderament del col·lectiu; promoure unes polítiques de coeducació que incloguin la lluita contra l’assetjament per raó d’orientació sexual, expressió i identitat de gènere; incorporar la perspectiva de diversitat sexual i de gènere en les polítiques de salut, especialment en els àmbits de la salut sexual i reproductiva de les dones lesbianes i bisexuals, la despatologització de la transsexualitat, la prevenció de les infeccions de transmissió sexual i l’acompanyament a les persones intersex/amb diferències en el desenvolupament sexual (DDS en endavant) i les seves famílies; promoure la inclusió laboral de les dones trans; vetllar pels drets de les persones grans LGTBI i garantir els drets de les persones que sol·liciten refugi a causa de la seva orientació sexual o identitat de gènere.
Mostrar más

77 Lee mas

Pla municipal de lluita contra la Islamofòbia : mesura de govern

Pla municipal de lluita contra la Islamofòbia : mesura de govern

Com a principi fonamental dels drets humans, la discriminació és protagonista de fins a tres instruments internacionals de protecció, on cal destacar la Convenció Internacional sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació Racial (de 1965, ratificada per l'Estat Espanyol el 1983 i per tant jurídicament vinculant per Barcelona). Segons l'article 1 de la Convenció, l'expressió "discriminació racial" fa esment a "tota distinció, excloent, restricció o preferència basada en motius de raça, color, o origen nacional o ètnic que tingui per objecte o per resultat anular o menyscabar el reconeixement, gaudi o exercici, en condicions d'igualtat, dels drets humans i llibertats fonamentals en les esferes política, econòmica, social, cultural o en qualsevol altra esfera de la vida pública". Aquesta definició inclou, per tant, les manifestacions d'islamofòbia tal com l'hem definida a la present mesura i podem, per tant, proposar aplicar el seu articulat. En aquest sentit, ens centrarem en les dues línies d'actuació que plantejarem: la prevenció i la garantia.
Mostrar más

33 Lee mas

Drets humans, setembre 2014

Drets humans, setembre 2014

En conclusió, aquesta reforma suposa abandonar la pràctica seguida fins ara pel TEDH segons la qual s'acceptava presentar un escrit inicial en el qual es manifestava la voluntat d'introduir la demanda dins d'un termini de sis mesos i, a més, es facilitava un termini addicional de vuit setmanes per a presentar la demanda completa. Per tant, a partir d'aquesta reforma les demandes hauran de ser presentades de forma completa dins del termini improrrogable de sis mesos des del moment en què es produeixi la decisió definitiva i es reduirà així la necessària protecció dels drets humans de les persones demandants.
Mostrar más

46 Lee mas

Drets humans, febrer 2008

Drets humans, febrer 2008

En diferents cursos, els Estudis de Dret i Ciències Polítiques han rebut mostres del seu interès per adquirir coneixements més profunds en qüestions relatives a la promoció i protecció dels drets humans que no es podien satisfer per mitjà d'aquelles assignatures pel seu caràcter generalista.

10 Lee mas

Pla de formació interna en drets humans i diversitat : accions per a l'efectivitat dels drets humans a la ciutat: mesura de govern

Pla de formació interna en drets humans i diversitat : accions per a l'efectivitat dels drets humans a la ciutat: mesura de govern

La incorporació de l’enfocament basat en drets humans i la perspectiva intercultural a la cultura institucional es concreta en tres línies d’actuació que es desenvolupen mitjançant quatre accions. La primera consisteix en incorporar els criteris sobre la perspectiva dels drets humans i la diversitat des del moment de l’acollida del nou personal al seu lloc de treball (acció 7), la segona, en procurar que els criteris sobre l’enfocament basat en drets humans i la diversitat es tinguin en compte en relació a les accions formatives existents. Per això, es contribuirà amb materials o continguts concrets en altres formacions que puguin tenir relació amb la temàtica (acció 8) i es capacitarà en la matèria als equips interns de formació que les porten a terme (acció 9). Finalment, per a que aquest conjunt de mesures tinguin incidència en el lloc de treball és necessari que també el personal directiu estigui sensibilitzat en la matèria, per això, es tractarà d’informar i formar les persones amb responsabilitats de gerència, direcció i comandament mitjançant els diferents canals existents (acció 10).
Mostrar más

28 Lee mas

Bases reguladores del procés de creació, selecció i designació de l'equip intern de formació de l'Ajuntament de Barcelona [2014]

Bases reguladores del procés de creació, selecció i designació de l'equip intern de formació de l'Ajuntament de Barcelona [2014]

El Departament de Desenvolupament de la Gerència de Recursos Humans i Organització de l'Ajuntament de Barcelona establirà el model formatiu i facilitarà els instruments i la coordinació necessaris per a l'elaboració de materials formatius. El personal formador intern que elabori el material per a les activitats formatives de les quals és docent, en cedeix els drets d'explotació en exclusiva a l'Ajuntament de Barcelona, que el podrà reproduir, distribuir i utilitzar d'acord amb allò que estableix l'art 48 del Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual. Amb aquesta finalitat, la producció de material formatiu suposarà el dret a la gratificació econòmica que acordi el Plenari del Consell Municipal. La gratificació per a elaborar materials formatius s'abonarà, per una única vegada, en nòmina, un cop finalitzada la formació i s'hagi lliurat tot el material i la documentació vinculada a l'acció formativa.
Mostrar más

6 Lee mas

Barcelona + Drets : pla de treball 2008

Barcelona + Drets : pla de treball 2008

El fet de que 2008 sigui el 60 aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans facilita un eix de treball molt positiu que també permetrà una visualització important de la Regidoria de Drets Civils. Es preveu una campanya de sensibilització ciutadana, una commemoració unitària de les adminis- tracions públiques catalanes i la Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans del 10 de desem- bre (recordem també la VI Conferència Ciutats pels Drets Humans de Ginebra) i una publicació mono- gràfica de la revista de la FCONGDDHH.
Mostrar más

22 Lee mas

Subvencions en el marc de diversos programes 2017 : convocatòria

Subvencions en el marc de diversos programes 2017 : convocatòria

En el marc del programa d'Educació per a la Justícia Global, i en base a l'objectiu estratègic 4 del Pla Director, d'ampliar les capacitats en l'Educació per al Desenvolupament, l'Educació pels Drets Humans i l'Educació per la Pau, s'estableix una nova modalitat de projectes per a la sensibilització i conscienciació en matèria d'asil i refugi. Aquesta modalitat d'educació per a la justícia global parteix de la voluntat de donar a conèixer a la ciutadania la realitat, històrica i actual, de les persones que deixen els seus països a causa dels conflictes bèl·lics i la vulneració continuada de drets humans, i de la necessitat de desmentir mites sobre aquest tipus de població immigrada. D'altra banda es pretén dur a terme una tasca informativa sobre els conflictes arreu del món que generen moviments migratoris, incidint en els valors de la pau. Aquesta modalitat s'adreça a les entitats que treballin l'educació per a la justícia global amb experiència i expertesa en l'àmbit de les migracions, refugi, conflictes i educació per la pau.
Mostrar más

19 Lee mas

Drets humans al carrer: cuentos infantiles sobre derechos humanos

Drets humans al carrer: cuentos infantiles sobre derechos humanos

I al cap de quatre dies, que era divendres, se’n van anar cap a l’Aquàrium. Mentre tots estaven fent fila per entrar, en Greis va veure una noia que portava una galleda plena de peixos de colors i vestia amb una granota de goma i botes d’aigua de color blau fosc. La va seguir sense que ella se n’adonés i van arribar davant d’una porta que semblava de submarí perquè tenia un pany en forma de volant. La noia va pitjar un botons i va girar el volant. En aquell moment el terra estava mullat de l’aigua de la galleda que portava ella i en Greis va relliscar perquè duia bambes de sola finíssima. I com si fes surf damunt d’una planxa va anar disparat cap a un tobogan que el va conduir fins la peixera gegant dels peixos pallasso. I... xoooffff!!! , va caure dins l’aigua. En Greis, sense tenir por, va nedar fins el fons de la peixera on hi havia pedres i anemones. I va començar a tocar suaument els peixos que se li acostaven i donaven voltes i s’esmunyien per tot el seu cos. Ell els acariciava les escates, la cua, les aletes i parlava amb ells. Se’l veia tan feliç... perquè s’imaginava que era un peix!
Mostrar más

209 Lee mas

Balanç i perspectives de futur de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat

Balanç i perspectives de futur de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat

El llegat de la lluita històrica contra l'esclavitud i la igualtat de drets del col·lectiu afroamericà explica l'ènfasi posat per nombroses ciutats dels Estats Units en garantir la no discriminació. Si bé, en un inici, la qüestió racial constituïa l'eix transversal sobre el qual es basava la lluita contra la discriminació, actualment s'actua en relació al més ampli ventall de situacions i elements identitaris que poden ser objecte de discriminació, com l'origen nacional, la religió, l'edat, el sexe, l'orientació sexual, la identitat de gènere, estar embarassada, la lactància materna en espais públics, ser veterà de guerra, qualsevol tipus de discapacitat sensorial, mental o física (real o percebuda), tenir la sida o l'hepatitis C, l'ús d'animals de servei o l'estat civil.Sobre aquesta base, el denominador comú de les experiències dels Estats Units és la creació de mecanismes de garantia, particularment Comissions de Drets Humans. A diferència dels ombudsman locals, que constitueixen la tendència més arrelada al continent europeu i poden únicament supervisar l'actuació de les administracions municipals, les Comissions de Drets Humans nord-americanes també poden intervenir en casos que impliquin a subjectes privats (individus o empreses).Una segona diferència significativa és que estan legitimades no només per resoldre queixes o mediar entre les parts (aquest és el mandat habitual dels ombudsman locals), sinó també sotmetre a un procediment judicial eventuals violacions de drets. A tal efecte, les Comissions de Drets Humans fonamenten la seva actuació en una llei local que les legitima a perseguir jurídicament els casos que se'ls presenten.
Mostrar más

77 Lee mas

Resum d'activitats 2012

Resum d'activitats 2012

En aquests anys de treball, des de l’OND es veu que cal aprofundir la consciència social dels drets i facilitar a les persones el seu exercici, així com ajudar a les víctimes per part de tots els estaments públics. Per això també són necessàries les associacions i entitats que defensen els drets de les persones i la implicació dels col·lectius que pateixen situacions de discriminació. En la mateixa línia creiem que és important que l’Administració local mantingui el seu lideratge en la defensa dels Drets Humans i en la identificació de les situacions de vulneració que es produeixen a la ciutat, per poder treballar preventivament perquè la nostra ciutat sigui més justa i igualitària.
Mostrar más

12 Lee mas

Resum d'activitats 2013

Resum d'activitats 2013

L’ Oficina per la No Discriminació (OND) és un servei que ofereix la Regidoria de Dona i Drets Civils de l‘Ajuntament de Barcelona per promoure els drets humans, garantir la igualtat a[r]

10 Lee mas

Observatori Drets Humans de Barcelona : mesura de govern

Observatori Drets Humans de Barcelona : mesura de govern

Amb la present mesura, el govern municipal es compromet a constituir I'Observatori de Drets Humans de Barcelona, que s'inaugura amb un primer informe d'investigació [r]

13 Lee mas

El respecte pels drets humans a l'antia Iugoslàvia

El respecte pels drets humans a l'antia Iugoslàvia

Així mateix, Bòsnia-Hercegovina ha quedat definida a l’acord com una democràcia liberal parlamentària. La institució central inclou un Parlament de dues cambres: la Cambra Baixa, o Cambra dels Representants, s’elegeix directament, mentre que la Cambra Alta, o Cambra dels Pobles, s’elegeix indirectament i està constituïda seguint el principi de proporcionalitat. Dues terceres parts dels diputats de cadascuna de les cambres han de ser de la Federació, mentre que la tercera part restant ha de sortir de l’entitat sèrbia. Les decisions s’han de prendre per majoria absoluta. Tanmateix, la Constitució preveu la possibilitat que alguna de les representacions faci ús del dret a veto. El Parlament elegeix el Consell de Ministres, que fa les funcions de govern. La figura de cap d’estat està formada per una presidència triple, elegida per sufragi directe i seguint criteris de pertinença a cadascuna de les tres comunitats (croata, sèrbia i musulmana). Qualsevol dels tres copresidents pot vetar les decisions amb les quals no estigui d’acord, sempre que el Parlament de l’entitat hagi aprovat aquest veto per dues terceres parts.
Mostrar más

12 Lee mas

Cooperació internacional 2015 : convocatòria

Cooperació internacional 2015 : convocatòria

El desenvolupament humà s'entén com un procés d'ampliació d'oportunitats, capacitats i llibertats dels individus per tal que puguin viure la vida que considerin més digna. En aquest context, la promoció de la democràcia i els drets humans per part de la política de cooperació al desenvolupament de l'Ajuntament de Barcelona esdevé ineludible. Les actuacions del consistori han de concebre les persones i els pobles com a titulars de drets i han de promoure que les institucions públiques compleixin les seves obligacions vers la ciutadania. Així mateix, és fa imprescindible apoderar la ciutadania i la societat civil dels països i ciutats sòcies, sobretot dels sectors més desfavorits o que han patit històricament discriminació, atès que, per mitjà de la participació civicopolítica, del control democràtic i d'una C V E
Mostrar más

16 Lee mas

Els drets humans i la cultura de la pau

Els drets humans i la cultura de la pau

La guerra freda va significar una constant amenaça per la proliferació d’armes nuclears, però avui en dia la perspectiva continua essent preocupant per diverses raons: l’amenaça permanent de conflictes ètnics, la violència i la inestabilitat entre els països i a l’interior d’aquests. Els efectes derivats d’aquest panorama inclouen la degradació del medi ambient, la pobresa, la superpoblació, les migracions i els desplaçaments massius, a més dels costos socials de poblacions assetjades i ferides per la guerra, mancades de la infraestructura o de la voluntat per construir sobre la destrucció i els trastorns ocasionats pels conflictes.
Mostrar más

6 Lee mas

Enquesta Comerç just : presentació de resultats. Juny 2007

Enquesta Comerç just : presentació de resultats. Juny 2007

2 “COMERÇ JUST” COMERCIALITZA PRODUCTES PROCEDENTS DE PAÏSOS EN VIES DE DESENVOLUPAMENT I PRODUÏTS PER COOPERATIVES QUE TREBALLEN RESPECTANT ELS DRETS HUMANS I LABORALS (EXEMPLES: CAFÈ JUST, TÈ JUST, CAMPANYA ROBA NETA...) . EM PODRIA DIR SI N’HA SENTIT A PARLAR? Sí ........................................................................ 1

15 Lee mas

Show all 10000 documents...