PDF superior El cinema com a eina didàctica per a treballar en valors a l’Educació Secundària Obligatòria

El cinema com a eina didàctica per a treballar en valors a l’Educació Secundària Obligatòria

El cinema com a eina didàctica per a treballar en valors a l’Educació Secundària Obligatòria

El cinema té molta força i riquesa comunicativa, ben conduït representa un recurs pedagògic complet que abasta infinitat de temes, una eina per a alfabetitzar-nos emocionalment que haurien d’emprar els docents en el procés d’ensenyament-aprenentatge amb l’alumnat. Conde (2013) creu que hi ha en el cinema el que es denomina la pretensió d'universalitat; a partir d'un fet o tema particular es toca d'una manera sensitiva emocional el tòpic universal, que sigui quin sigui sempre acaba apuntant a problemes humans (llibertat, justícia, amor, felicitat, etc.). És a dir, el sèptim art empra situacions particulars per abordar lo universal. Bona part del que la pel·lícula transmet en l’espectador és resultat de la seva visió subjectiva. La història de vida de cada persona condicionarà la seva visió de la realitat, i de tot el que percep i veu en aquesta, inclòs les pel·lícules que visualitzi. Per aquesta raó, en el cas de l’escola serà clau que perquè aquest procés sigui positiu serà imprescindible la figura de l’orientador per a guiar els alumnes.
Mostrar más

101 Lee mas

La Química Computacional com a eina per promoure l’aprenentatge basat en models en els centres d’educació secundària

La Química Computacional com a eina per promoure l’aprenentatge basat en models en els centres d’educació secundària

La proposta didàctica es recolza amb el programari propi de la Química Computacional per corregir els errors en l’aprenentatge que es desprenen d’una mala interpretació dels models curriculars. Les activitats de modelització també són una excel·lent oportunitat per mostrar l’efectivitat de treballar en grup per resoldre un problema i promoure l’ús del mètode científic (familiaritzant-se amb la manera de presentar la recerca en publicacions científiques a través de l’elaboració d’un informe de resultats). A més, contribuiria a l’assoliment de competències clau com la d’aprendre a aprendre i la digital. El valor pedagògic d’aquest proposta està fonamentat en els precedents a la literatura sobre la necessitat d’introduir activitats basades en la creació de models a secundària. Desafortunadament, aquesta proposta no s’ha pogut portar a la pràctica i, per tant, no s’ha quantificat ni la seva viabilitat ni efectivitat. Seria essencial disposar de l’opinió de l’alumnat mitjançant una enquesta de valoració per conèixer quins punts del contingut o la temporització s’han de millorar.
Mostrar más

80 Lee mas

El teatre com assignatura obligatòria a educació secundària

El teatre com assignatura obligatòria a educació secundària

Com hem pogut veure, el teatre permet construir un procés d’aprenentatge i d’expressió dramàtica, de comunicació grupal, com també de creació. És una activitat educativa que implica el desenvolupament de la personalitat de l’alumne, a més a més, contribueix a cultivar la cultura i a formar la seva sensibilitat, aspectes que, sobretot a l’adolescència, tenen molta importància. A l’educació secundària cada vegada hi trobem més problemes d’abandonament escolar, falta de motivació, problemes conductuals d’agressivitat, o per el contrari , de timidesa i sobretot falta d’autoestima. Amb el teatre, es dona la possibilitat de treballar tots aquests aspectes i contribuir a que l’alumne pugui créixer amb uns valors que despertin la seva humanitat, el seu esperit sociable, de comunicació i respecte als altres, com també la seva capacitat de decisió.
Mostrar más

47 Lee mas

Una proposta didàctica sobre l'ús de telèfons intel·ligents a l'àrea de llengua catalana del segon cicle d'Educació Secundària Obligatòria (ESO)

Una proposta didàctica sobre l'ús de telèfons intel·ligents a l'àrea de llengua catalana del segon cicle d'Educació Secundària Obligatòria (ESO)

Tot això fa d’aquests dispositius una eina amb molts de beneficis, tal com recull l’informe de la UNESCO (2013) esmentat. En primer lloc, constitueixen un mitjà excel·lent per a ampliar les oportunitats educatives d’educands que no tenen accés a una educació de qualitat, ja que són una tecnologia barata. A més, faciliten l’aprenentatge personalitzat, perquè poden oferir a l’estudiant major flexibilitat per a avançar en el seu propi ritme i seguint els seus interessos personals, ja que és l’usuari únic d’aquests dispositius, cosa que podria augmentar la seva motivació a l’hora d’aprofitar les oportunitats d’aprenentatge. Pel seu caràcter interactiu, també permeten simplificar les avaluacions i proporcionar, tant als docents com als alumnes, indicadors de progrés més immediats. Un altre dels avantatges és la ubiqüitat: permeten l’aprenentatge en qualsevol moment i lloc i, a més, per l’ús de determinats algoritmes amb aquest objectiu, tenen una eficàcia demostrada per a reforçar la retenció d’informació essencial. La guia de la UNESCO (2013)
Mostrar más

77 Lee mas

DESPLEGAMENT DEL CURRÍCULUM A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (ESO)

DESPLEGAMENT DEL CURRÍCULUM A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (ESO)

Cal seleccionar els continguts en funció dels conceptes clau o dels models teòrics escollits com a princi- pals referents per a aconseguir els objectius del procés d’ensenyament establert en el projecte educatiu. Els continguts no tenen gaire sentit tractats d’una forma aïllada, sinó en el marc d’una idea general, que n’interrelaciona moltes altres. Quan es prepara una unitat didàctica, és important tenir ben clar quina és la idea que es vol treballar i, quins són els continguts més adients per a vehicular aquesta idea general. Per preparar la selecció dels continguts que s’han de tractar pot ser útil fer un mapa conceptual que en posi de manifest la jerarquització, així com les seves interrelacions.
Mostrar más

15 Lee mas

La Sortida didàctica com a recurs per a l'Educació Secundària Obligatòria en el municipi de Ses Salines

La Sortida didàctica com a recurs per a l'Educació Secundària Obligatòria en el municipi de Ses Salines

En les activitats de preparació s’ha de tenir en compte dos aspectes. En primer lloc, les activitats que el professor realitza de manera individual a modus de preparació de la sortida. Entre aquestes es trobaria la visita personal als llocs on es realitzaran les aturades, conjuntament amb la recollida de la documentació sobre els temes a tractar. En segon lloc, a la sessió prèvia amb els alumnes es parlaran de temes a tenir en compte amb els alumnes fent una petita introducció sobre els aspectes més importants que es visitaran (es realitzarà una pluja d’idees com a prova inicial per veure els coneixements que tenen els alumnes sobre els continguts a treballar), conjuntament amb l’exposició dels materials que els alumnes han de portar per a que les activitats es puguin realitzar amb èxit. Aquest material són: instrument per realitzar fotografies, llapis o bolígraf, fotocòpies, crema solar (en cas de realitzar la sortida en primavera o estiu) i roba còmoda. També és important haver recollit totes les firmes dels pares o tutors que donen el consentiment per a que els joves puguin realitzar les activitats fora de l’aula.
Mostrar más

231 Lee mas

Els Itineraris com a recurs didàctic per a la Geografia del Turisme: Un itinerari didàctic per la Platja de Palma

Els Itineraris com a recurs didàctic per a la Geografia del Turisme: Un itinerari didàctic per la Platja de Palma

d’una manera molt similar al concepte de Vygotsky de zona de desenvolupament pròxim (Cubero i Luque, 2008). Tal i com resalta Sanchez Ferrezuelo (2010), segons la tradició Vygotskiana, la zona de de desenvolupament pròxim es un sistema interactiu en el que un individu, junt a la seva capacitat d’aprenentatge, se relaciona amb altres persones i amb altres espais tot ampliant el coneixement i les competències de l’individu. Però aquesta zona de desenvolupament pròxim no es estàtica, per la qual cosa en l’educació secundària un itinerari didàctic pot ser una eina clau que permeti ampliar els seus horitzons. Segons Benejam (1992:41-42), la didàctica de la geografia hauria precisament d’emmarcar-se dins una aproximació constructivista de l’aprenentatge, ja que ofereix una integració social i personal de l’aprenentatge adient a la Geografia. I en aquest marc, l’itinerari didàctic es un recurs idoni per establir aquest tipus d’aprenentatge. La metodologia de l’itinerari s’haurà d’adaptar en tot moment a les característiques de l’alumnat i el seu entorn, permetent així atendre la diversitat de la millor manera possible. Una forma molt adient de fomentar la innovació metodològica, atendre la diversitat i afavorir la construcció pròpia de l’aprenentatge dins els itineraris és l’aprenentatge basat en problemes (ABP). En efecte, l’ABP pretén que els alumnes adquireixin els coneixements, els apliquin a situacions reals, fonamentin el seu desenvolupament, autonomia i autoestima i al mateix temps es potenciï el treball cooperatiu. Tal i com explica García de la Vega (2012:171- 172), l’itinerari didàctic potencia processos cognitius tals com la observació, la identificació i la associació. L’itinerari suscita situacions d’aprenentatge entre iguals des de la dinàmica flexible en petits grups que propiciïn l’aprenentatge col·laboratiu i cooperatiu. Així doncs, es pot considerar l’itinerari didàctic com a un bon recurs per treballar les ciències socials sempre i quan es tenguin en compte les bases teòriques anteriorment citades.
Mostrar más

161 Lee mas

El patinatge com a eina per educar l’equilibri

El patinatge com a eina per educar l’equilibri

També és tindrà en compte la diversitat de l’alumnat i la tasca educativa es produirà de manera individualitzada i personalitzada, respectant la diversitat i els ritmes de l’alumnat. Es plantejaran objectius ajustats als alumnes de necessitats educatives específiques, amb els que es motivin per la pròpia pràctica, i aconsegueixen que les dificultats que hi puguin haver siguin acceptades com un part més del procés d’aprenentatge, i es constatin els propis progressos i es reforça l’autoconcepte i, per tant, el sentiment de competència. Es faran les adaptacions metodològiques necessàries a partir del coneixement de l’estil d’aprenentatge de l’alumne i del nivell del que parteixi.
Mostrar más

67 Lee mas

L'arqueologia també fa Història  L'ús de l'arqueologia i el patrimoni arqueològic com a una eina didàctica als centres de secundària de Borriana (Castelló)

L'arqueologia també fa Història L'ús de l'arqueologia i el patrimoni arqueològic com a una eina didàctica als centres de secundària de Borriana (Castelló)

Aquesta pràctica està bastant establerta en països del nord d’Europa – d’on veurem exemples més endavant –, encara que no ha sigut fins fa ben poc que s’ha començat a dur a terme a Espanya. Tot i això, ací generalment consisteixen en, com hem dit, recreacions, és a dir, es crea ex professo una “excavació” per tal que els alumnes puguen experimentar amb la feina de l’arqueòleg, mentre que en altres països és comú que s’organitzen excavacions reals en les que participen alumnes tant de primària com de secundària, sempre supervisats pels seus responsables i per experts 2 . En Espanya, en canvi, sol consistir en una xicoteta superfície tancada amb murs baixos i emplenada de terra o sorra, en la que es situen les rèpliques de les restes arqueològiques que l’alumne ha de desenterrar (Figura 2). És ben cert que no és comparable una pràctica amb altra, però la resposta entre l’alumnat sol ser positiva, com hem pogut comprovar de primera mà durant una eixida al Museu d’Almassora amb alumnat de 2n d’ESO durant l’estada en el Pràcticum. Val a dir, però, que en alguns casos, eixes simulacions han anat més enllà, com és el cas de la realitzada en l’IES El Bohío de Cartagena, que després explicarem amb més deteniment.
Mostrar más

67 Lee mas

Educació virtual : Els dispositius mòbils com a eina d'ensenyament aprenentatge

Educació virtual : Els dispositius mòbils com a eina d'ensenyament aprenentatge

És important començar a tenir en compte aquestes noves metodologies per tal de poder aplicar a l’aula, estils i maneres de fer diferents a allò que s’ha estat fent fins ara. Tots els professionals de l’educació hem de col·laborar per aconseguir que l’alumnat del s.XXI es senti identificat amb el que aprèn, com ho aprèn i sobretot, amb les eines que utilitza per fer-ho. No podem escapar al ritme frenètic de la tecnologia actual, per tant és l’educació la que ha de fer l’esforç de canviar una metodologia que no lliga amb les eines i ments actuals. Hem d’apropar-nos al nostre alumnat, i la millor manera de començar és compartint tot allò que impregna les seves vides. Molts professionals i centres ja estan actualment treballant en aquesta línia que aposta per noves concepcions en educació, ara falta que les excepcions es converteixin en la norma.
Mostrar más

39 Lee mas

El treball col·laboratiu mitjançant comunitats virtuals d'aprenentatge com a eina de formació per al professorat d'Educació física de secundària

El treball col·laboratiu mitjançant comunitats virtuals d'aprenentatge com a eina de formació per al professorat d'Educació física de secundària

La informació recollida serà escrita i amb significat social i personal. El rol de l’observador es centrarà en mirar, indagar, preguntar, demanar respostes i aclariments des d’un punt de vista èmic, sense considerar la reactivitat com un biaix (Riba, 2009). L’observador s’implicarà en la relació amb l’observat per aconseguir una posició èmica que permeti una interacció fluida i productiva amb el participant, de manera que les variacions reactives formin part de la informació que es voldrà aconseguir. El professorat observat i l’observador representaran un flux d’interacció i comunicació en totes dues direccions. El professorat observat coneixerà el seu rol d’informant i actuarà donant dades i responent amb sinceritat. L’observació participant s’utilitzarà de forma positiva per obtenir informació densa, profunda i èmicament vàlida pròpia de l’enfocament qualitatiu. Tanmateix, tal com afirma Kawulich (2005) l’observació participant permet recollir diferents tipus de dades, qualitatives o/i quantitatives atorgant major credibilitat a les observacions de l’investigador Per evitar problemes relacionats amb la informació de la mostra, el fet que sigui de conveniència i seleccionada en funció de la participació en recerques anteriors ajudarà a evitar aquests tipus de problemes, fet que coincideix amb el que proposa Kawulich (2005) d’avaluar prèviament els participants o seleccionar aquells que són culturalment competents en aquest tòpic.
Mostrar más

122 Lee mas

Les aules d'acollida : anàlisi del projecte d'aules d'acollida en educació secundària obligatòria a Catalunya

Les aules d'acollida : anàlisi del projecte d'aules d'acollida en educació secundària obligatòria a Catalunya

El funcionament de les Aules d’Acollida canvia a cada centre segons les seves característiques peculiars: nombre de tutors, nombre d’alumnes, sensibilitats cap a l’acollida per part dels docents, tradició i experiència d’arribada d’alumnes nouvinguts.... En alguns centres l’Aula d’acollida és un espai que es obert tot l’horari lectiu i diversos professors del claustre donen classe a grups reduïts ( a més a més del tutor d’Aula d’Acollida que ha estat nomenat a tal efecte). En d’altres només és oberta les hores lectives que tingui assignades el tutor d’Aula d’Acollida ja que només ell imparteix classe. Hi ha alguns aspectes comuns a tots el centres amb Aules d’Acollida: tots reben la mateixa formació i tracten d’assolir els mateixos objectius, que per altra banda venen determinats per Departament d’Educació. També tots reben l’assessorament setmanal d’un Assessor en Llengua i Cohesió Social, que és un funcionari assignat a diversos centre i que alhora coordina l’elaboració del Pla d’Acollida que cada centre confecciona segons les seves característiques.
Mostrar más

52 Lee mas

Prevenció del sobrepès i l’obesitat a través d’un estil de vida actiu per a alumnes d’educació secundària obligatòria

Prevenció del sobrepès i l’obesitat a través d’un estil de vida actiu per a alumnes d’educació secundària obligatòria

Una de les grans necessitats del món actual és la lluita contra el sobrepès i l’obesitat. La societat ha d’estar conscienciada sobre què és el que no vol i treballar perquè les noves generacions no facin els mateixos errors. Una opció encertada és intentar-ho des del sistema educatiu, intervenint i incidint en el desenvolupament d’una vida activa i saludable. No obstant això, no sempre els docents són promotors d’un bon estil de vida i d’una suficient dedicació per transmetre-ho. Ara bé, amb les dues intervencions proposades en què es té en compte el treball en equip, la potenciació de conductes positives sobre salut, els diferents agents que envolten el centre de secundària, el seguiment del currículum i les característiques d’un programa d’entrenament, es pot dir que és una bona opció per abolir gran part d’aquesta epidèmia. També cal tenir en compte que aquestes propostes són de caire general i l’aplicació en diferents centres pot variar algun aspecte perquè la intervenció funcioni de manera més eficient i eficaç. Per exemple, aquestes intervencions es poden extrapolar a centres que vulguin que els seus alumnes millorin a nivell fisiològic, psicològic, cognitiu i social.
Mostrar más

96 Lee mas

La gestió del temps periescolar com a estratègia d’aprenentatge en la millora dels resultats acadèmics en l’educació secundària obligatòria

La gestió del temps periescolar com a estratègia d’aprenentatge en la millora dels resultats acadèmics en l’educació secundària obligatòria

Aprendre és una acció que es duu a terme des què naixem. Aquest aprenentatge quasi sempre ve donat pel contacte amb el medi físic i social, pel coneixement de les normes socials establertes, per la interacció amb altres persones: pares, mares, germans, amics, professorat etc., és a dir aprenem per les relacions amb els demès, per la imitació, per la necessitat... Quan l’alumat es troba a l’escola se li ensenyen els continguts establerts en el currículum, però, açò implica que siguen bons aprenents? Se’ls ensenya el procés d’aprendre, és a dir quines estratègies de tipus cognitiu, metacognitiu, emocional o motivacional els cal desenvolupar per a tenir èxit acadèmic? Se’ls ensenya a demanar ajuda o a col·laborar amb altres persones del seu voltant? Se’ls facilita un trànsit per l’aprenentatge en el que l’alumnat es trobe còmode i segur per mantenir l’esforç i conèixer els seus punts forts i dèbils? Se’ls ensenya a resoldre o minimitzar aquells problemes o traumes que en alguns dels casos puguen sorgir de l’acte d’aprendre? Com es pot observar són moltes les preguntes que ens podríem fer al respecte i que una adequada instrucció des del col·legi en l’art d’aprendre a aprendre podria sens dubte ajudar a resoldre.
Mostrar más

590 Lee mas

Percepció per part dels aprenents de Quizlet com a eina per aprendre vocabulari

Percepció per part dels aprenents de Quizlet com a eina per aprendre vocabulari

Entre els nombrosos avantatges dels jocs en l'educació podem destacar l'aspecte emocional. Les activitats lúdiques en la classe serveixen per crear emoció i d'aquesta manera fer l'aprenentatge més significatiu. S'aprèn més i millor quan el procés d'aprenentatge està relacionat amb emocions positives. Un avantatge afegit dels jocs és la retroacció ràpida que donen als participants. A més, si t'equivoques, no perds tant com si fas un examen, per exemple. A escala social, la ludificació dóna l'oportunitat als alumnes que “no van bé” per adquirir un altre rol o una altra identitat en el joc. També el joc proporciona credibilitat i reconeixement acadèmics que en una altra forma poden ser ridiculitzats (Lee i Hammer, 2011). Una altra font de reconeixement que no sigui el professor pot resultar significativa per a l'autoestima de qualsevol estudiant, el que rep valoració positiva constant i el que no. Eines com Quizlet poden ser una manera d'enganxar alumnes poc motivats acadèmicament.
Mostrar más

57 Lee mas

L’educació emocional com a eina per pal·liar el bullying a l’escola

L’educació emocional com a eina per pal·liar el bullying a l’escola

La unitat didàctica que s’explica a continuació va dirigida a una aula de quart curs d’educació primària i treballa l’educació emocional mitjançant activitats basades en la cooperació i el treball en equip. El que es pretén mitjançant aquesta unitat didàctica és que els alumnes treballin en equip i cooperin entre ells per resoldre les diferents activitats proposades, que es respectin entre ells i al mestre i que aprenguin a confiar en els companys, així com en ells mateixos. Aquests conceptes estan molt relacionats amb la intel·ligència emocional i cal destacar que l’objectiu principal d’aquesta unitat didàctica és aconseguir que els alumnes es relacionin entre ells d’una manera positiva, evitant conflictes i, d’aquesta manera, evitant casos de bullying.
Mostrar más

42 Lee mas

Càlcul mental a Educació Primària  Per què treballar ho? Possibles propostes

Càlcul mental a Educació Primària Per què treballar ho? Possibles propostes

El Quinzet és una eina creada per Lluís Segarra i David Barba per treballar el càlcul mental a dins l’aula. Consta d’una sèrie de fitxes, ordenades d’acord al nivell de l’alumnat, i que han de ser resoltes en un temps de dos minuts, i d’un recull de problemes contextualitzats i adaptats als diferents nivells d’alumnat. En elles els alumnes han de fer totes les operacions possibles en el temps establert. Això fa que els alumnes vagin al seu ritme i vagin seguint la seva evolució i fixant-se en les operacions on tenen més dificultat. Un dels seus autors, David Barba (2011), a les pàgines del seu bloc PuntMat, posa en entredit el paper avui en dia d’aquest mètode, ja que no és constructiu, i és un aprenentatge únicament per repetició. A més no s’adequa als diferents nivells presents dins l’aula ja que al ser una prova contra el rellotge, els més endarrerits sempre es quedaran en les primeres operacions sense poder seguir el ritme dels altres.
Mostrar más

60 Lee mas

Proposta didàctica per treballar a partir de la lectura de Rondalles Mallorquines

Proposta didàctica per treballar a partir de la lectura de Rondalles Mallorquines

La paraula ha servit a la humanitat no tan sols per comunicar el món que coneixem, sinó també per faular. Les rondalles són contes populars antics que neixen en l’oralitat i en elles perviuen i es multipliquen. Qui les conta no es preocupa de la veracitat dels fets, ni de la data en que es creà, sinó, que l’interessa el seu auditori, divertir-lo o commoure’l. També tenen un valor lúdic i estètic on el narrador sap que es transmeten models de conducta, una proposta d’acció, la saviesa de la col·lectivitat gràcies a l’ingeni i la paraula... per altra banda l’ensenyament intrínsec, ja que dóna lloc a un repertori de propostes i convida al joc simbòlic, a emular l’heroi, interpretació, evitar les comparances (amb l’agressor, beneit...) i contraposar el discurs i la vida, a establir paral·lelismes, endevinar i reflexionar.
Mostrar más

34 Lee mas

Intervenció per a l'orientació vocacional a l'Educació Secundària Obligatòria

Intervenció per a l'orientació vocacional a l'Educació Secundària Obligatòria

Respecte a la joventut, ens ha cridat l’atenció les reflexions d’alguns sociòlegs (Martín Ser- rano i Velarde, 1996) que apunten el relleu de representacions adulatòries de la joventut per representacions inculpatòries. Les primeres van sorgir en plena bonança econòmica (anys seixanta i setanta del segle XX ) i mostraven el jove com un nou ésser humà més feliç, més afortunat i més ben dotat físicament i culturalment, el qual els adults havien d’imitar. Les actuals visions inculpatòries el mostrarien com un ésser desubicat, irresponsable, inca- paç de forjar-se un futur per si mateix. El problema rau en el fet que l’origen de la desubica- ció dels joves –i podem generalitzar els adolescents– no es troba –com jutjaria gran part de la societat adulta– en el seu propi desig de no créixer sinó en les condicions socioeconòmi- ques actuals que dificulten extraordinàriament accedir a la independència.
Mostrar más

75 Lee mas

Prova lliure per a l’obtenció del títol de graduatada en educació secundària obligatòria

Prova lliure per a l’obtenció del títol de graduatada en educació secundària obligatòria

A Catalunya, la majoria de colònies van néixer a mitjan segle XIX, coincidint amb l’esclat de la segona revolució industrial per tal d’aprofitar les exempcions fiscals que comportaven i amb l’objectiu de mantenir la pau social dins de la fàbrica en un moment en què el moviment obrer era molt actiu. També servien per augmentar els nivells de productivitat de l’obrer, acostant la seva vivenda a la fàbrica, donant prestacions salarials més dignes i, sobretot, un millor i més rendible aprofitament dels recursos naturals com a fonts d’energia.

18 Lee mas

Show all 10000 documents...

Related subjects