PDF superior El desplegament d'un servei de préstec i consulta de llibres electrònics: l'experiència de la Biblioteca Virtual de la Universitat Oberta de Catalunya (BUOC)
La tria d’aquests models va ser principalment perquè van ser els que van obtenir millor qualificació per part dels estudiants de la UOC, a l’anàlisi desenvolupat al projecte TRIA de la UOC. I en concret per què recullen característiques que hem considerat essencials per al nostre propòsit: facilitat d’accés i navegació (pantalla tàctil), valor afegit en la interacció amb els continguts (opció de prendre notes i subratllar), connectivitat (wifi), i lectura del formats dels materials de producció UOC (ePub, mobipocket i PDF). El dispositiu en modalitat de préstec s’ofereix amb una col·lecció de llibreselectrònics de la literatura anglesa, a més d’una guia d’ús i funcionament de l’aparell. Es dóna per tant llibertat a que l’usuari, segons el seu perfil i les seves necessitats acadèmiques es pugui descarregar a l’aparell els documents en format electrònic que siguin del seu interès per a consultar-los al dispositiu.
CAT: La Biblioteca de la UOC (BUOC) ha ofert durant tres mesos (octubre- desembre 09), en fase de prova pilot, un servei de consultaipréstec de lectors de llibreselectrònics (e-readers). Aquest nou desplegament s’ha desenvolupat d’acord amb l’aposta general de la Universitat per la innovació en tecnologies aplicades a l’ensenyament, i la voluntat de potenciar les col·leccions de llibreselectrònicsi l’ús dels dispositius de lectura de llibreselectrònics com una extensió més de la tecnologia del Campus 5.0, en el suport a l’aprenentatge dels estudiants durant la seva formació a la Universitat. Aquest treball presenta en detall les especificacions de la prova pilot, a més de contenir una anàlisi i una avaluació dels resultats obtinguts: punts forts i punts febles, i relació dels aspectes que cal millorar i modificar amb vista a la consolidació final del servei.
El text que es presenta mostra com es du a terme la gestió dels llibreselectrònics a la Bibliotecavirtual (d'ara endavant BV) de la UniversitatOberta de Catalunya (d'ara endavant UOC). La BV posa un èmfasi especial en l'adquisició de llibres digitals per millorar l'accés als usuaris als recursos i col·leccions d'una universitat que es caracteritza per la virtualitat. El document presenta, en primer lloc, l'entorn en què s'adquireixen i s'utilitzen els llibreselectrònics: s'expliquen els diferents escenaris d'adquisició en els quals es pot trobar la bibliotecai es defineixen els circuits interns que en permeten la gestió i els processos tècnics dels documents. A continuació es mostren les diferents opcions d'accés iconsulta de llibreselectrònics que actualment s'ofereixen des de la bibliotecai s'expliquen les anàlisis d'usos d'aquests documents. Finalment es presenten les conclusions a les quals arriba la BV sobre el nou context de llibreselectrònics.
Resultados: Treinta y siete pacientes se incluyeron en el estudio. El 48,6% eran hombres. Nueve pacientes (24,3%) tenían baja probabilidad de TVP según el índice Wells, 10 (27%) probabilidad media y 18 (48,6%) alta probabilidad. El dímero D no obtuvo rela- ción estadísticamente significativa con el resultado de la ecografía de compresión. El índi- ce Kappa de la ecografía de compresión respecto al patrón oro (ecografía-Doppler veno- so realizada en radiología) fue 1. La sensibilidad fue del 100%, la especificidad del 91,7%, el valor predictivo de 92,86% (75,8-100) y el valor predictivo negativo del 100%. Conclusiones: Nuestro algoritmo puede ser válido en la valoración de pacientes con sospecha de TVP. La ecografía de compresión en extremidades inferiores por parte de médicos de urgencias tiene una concordancia elevada con la realizada en radiología. [Emergencias 2009;21:177-182]
Las entidades integradas en el Consorci son proveedoras de alguna/s (incluso to- das) de las líneas de servicios médicos y so- ciales, comportándose cada una de ellas co- mo una OSCI, por su integración en red. El Consorci Hospitalari de Catalunya pro- mueve la atención a las personas desde una organización de servicios sanitarios y so- ciales de responsabilidad pública, proximi- dad y calidad, y es sostenible. Cada asocia- do tiene autonomía de gestión y de decisión, e incorpora aquello del común que le resulta más apropiado. Los asocia- dos pueden comprar los servicios que pre-
Así, este estudio de caso se basa en la Universidad Nacional Autónoma de México y en específico de su Ciudad Universitaria (campus principal) que se localiza dentro de la Ciudad de Méx[r]
entonces hacía los domicilios con el mismo material que utilizaba en con- sulta. Como era un día no muy ajetreado, y para intentar demostrar una tesis que me rondaba la cabeza hacía tiempo, me propuse pasar la con- sulta sin fonendo. Lo intentaría, creía que podría hacerlo de igual mane- ra que si lo tuviera; sólo me puse como límite que bajo ningún concepto mi empeño en pasar la consulta sin este instrumento podría perjudicar a los pacientes, y que haría y utilizaría lo que hago y utilizo en la consulta de un día normal. Mi empeño fue vano, al quinto paciente ya lo echaba de menos y dos pacientes más tarde tuve que pedirle a mi enfermero el fonendo tipo dra pepis que junto a los aparatos de toma de tensión ador- nan las paredes de las consultas de mi centro de salud.
antes de Cristo a. C. apartado apdo. artículo art. avenida av., avda. calle c., c/ capítulo cap. código postal C. P. correo electrónico c. e. después de Cristo d. C. dirección electrónica d/e edición ed. hora h ibidem ibid. minuto min número n.º, núm. opere citato op. cit. página pág. plaza pl. por ejemplo p. ej. real decreto R. D. segundo s siguiente sig. siglo s. sociedad anónima S. A. teléfono tel. tomo t. traducción trad. varios autores VV. AA. verbigracia v. gr. Abreviaturas y símbolos
Tot seguit transcrivim l’únic poema encara inèdit del Ms. 1191. Es tracta d’un testimoni molt deteriorat per l’efecte corrosiu de la tinta ferrogàl·lica. Per aquest motiu hi ha algunes llacunes de text il·legible que, malauradament, no podem reconstruir a partir de cap altre testimoni, ja que només coneixem la còpia de l’esmentat manuscrit. Com a criteris bàsics de transcripció, seguim els procediments més usuals per a l’edició de textos catalans medievals. Resolem les abreviatures, marquem entre claudàtors el text afegit i regularitzem segons els usos moderns les alternances entre i/j i u/v, la separació de paraules i la combinació de majúscules i minúscules. Hem fet servir les actuals normes ortogràfiques d’accentuació, dièresi, guionets i apòstrofs. Hem marcat amb un punt volat les elisions que avui no tenen representació gràfica. En canvi, no hem utilitzat el punt volat ni l’apòstrof davant d’una s líquida a inici de mot. En algun cas esporàdic hem esmenat el text base, tal com queda reflectit a l’aparat crític. Aparat crític: 3 cada] cadal || 5 veïnatges] veinyatges || 16 foradà] forrada || 18 per a] para || 22 asotar] lectura conjectural || 25 portàs] lectura conjectural || 31 àngels] angells || 36 hont] en hont [lectura conjectural] || 45 vers parcialment il·legible || 58 home] homee || 59 beneÿts] beneyt || 79 companyia] companya || 80 àngels] angells || 87 vers parcialment il·legible
Para evaluar la recurrencia de las lesiones de la mucosa post resección ileocecal en pacientes con EC, Rutgeerts y cols., introdujeron un sistema de evaluación endoscópica el cual [r]
Entre las aproximaciones del autismo que consideran un modelo basado en trastornos de la conectividad cerebral y en la posibilidad de su potenciación a través del desarrollo de interacciones emocionales cada vez más complejas, cabe considerar el modelo DIR, basado en el desarrollo (D), las diferencias individuales (I) y la relación (R), y del cual el floor-time (etapa inicial) es una parte esencial (Greenspan and Wieder, 1998, 2006). Es un tipo de tratamiento que destaca la importancia de identificar las diferencias individuales en las modalida- des de procesamiento de las informaciones sensoriales y motoras, y el tipo de interacciones que el niño establece con los demás. El núcleo de este tratamiento es el aumento de modalidades interactivas vivas que sean apropiadas a las dificultades específicas del niño en el procesamiento de las informaciones. La teoría que sos- tiene esta aproximación es que el síndrome autista deri- va de la dificultad específica del niño para conectar los afectos con las acciones motoras intencionales dotadas de sentido. Se cree que el déficit a nivel de las conexio- nes entre emociones y acciones conduce a los síntomas típicos del autismo, tal y como estamos acostumbrados a verlos en niños mayores. Greenspan (1998) ha defini- do esta hipótesis del déficit a nivel de conexiones entre emociones, procesamiento de informaciones y planifi- cación de secuencias motoras como hipótesis de la diá- tesis afectiva. Según esta hipótesis se apunta que lo que en principio parece ser un déficit primario biológico del autismo es en realidad el resultado de un proceso diná- mico psicobiológico en el cual la falta de interacciones emocionales intensifica los problemas precoces de la información sensorial. La hipótesis entonces es que aumentar estas interacciones mediante una intervención específica podría ser de gran ayuda para el desarrollo de las conexiones cerebrales en estos niños. También que, en tal caso, los niños puedan llegar a ser más proactivos y así hacer emerger una mayor concienciación de sí mis- mos y del otro (o del sujeto y del objeto) en el espacio dialógico inicial.
En este punto de la secuencia del tratamiento, los niños saben cómo y cuándo emitir la respuesta de la tortuga; han experimentado y ejecutado la respuesta duran[r]
Maquetaci?n 1 ORIGINAL An?lisis de la calidad de uso de antimicrobianos en el servicio de urgencias de un hospital de tercer nivel Fernando Oltra Hostalet1, Mar?a N??ez N??ez2,3, Mar?a del Mar Portill[.]
En relación a la participación hay un porcentaje importante de mujeres en los equipos de los Planes Directores, cabe señalar el Plan Director de Inmigración y el Plan Director Sociosan[r]
La Constitució Espanyola i la Convenció de Drets de la lnfància adoptada per l'Assemblea General de les Nacions Unides, ratificada pel Parlament Espanyol el 1990, consideren els infants -definits per l'art. 1 de la dita Convenció com tot ésser humà des del seu naixement fins als divuit anys d'edat- com a ciutadans/es de ple dret i comprometen els poders públics amb la protecció de la infància i el respecte a les seves necessitats i drets. La socialització de la infància, el respecte dels seus drets i la seva educació en els valors cívics i democràtics es converteix avui en una necessitat i en la millor garantia per afrontar els reptes que la societat del futur ens planteja.
Los principales motivos de consulta fueron en- fermedad (55,7%); petición de recursos por or- den médica (21,9%) y causa externa (5,4%). Dentro del grupo enfermedad, tanto en hombres como en mujeres, el principal motivo de consulta fue “dolor” (13,9%), seguido de “fiebre” (10,1%), “enfermedades del aparato respiratorio” (6,3%) y “alteraciones neurológicas” (5,4%). Los “accidentes de tráfico” fueron más frecuentes los meses de junio a agosto, el 32,6% del total de accidentes se concentraron en estos meses, y las consultas por “enfermedad” los meses de no- viembre y diciembre, con un 23,5% del total. Los “accidentes de tráfico” fueron más frecuentes en el grupo de 20 a 39 años, donde destacaba que el 40,2% de los accidentes de tráfico se produje- ron en este grupo de edad, mientras que en los mayores de 60 años fueron más frecuentes las
Results: patient arriving rate at service follow an Poisson distribution (certainty level at 95%) with an average of 3,11 patients / hour. Service ratio has been adjusted to a Erlanger distribution with a shape parameter of 4 (p< 0,005), and with a value of 3,04 patients / hour. Current resources (11 beds) implies the following characteristic parameters for the sys- tem: L (expected number of patients in a time) = 11,10. W (waiting time by patient) = 3,56 hours. Lq (expected queue length)= 1,73 patients. Wq (waiting time at queue by pa- tient)= 0,56 hours. Service use rate = 85%. A simulation for a growing number of beds, with use reductions of 28 %, im- plies that waiting time at queue almost fade (0,01 hours), as well as queue length (0,03 people). On the other hand, neit- her reductions on the number of patients in a time can be obtained (9,43) nor waiting time by patient (3,02 h).
3- Mira JJ, Buil JA, Rodriguez J, Aranaz J. ¿Es posible mejorar la coordi- nación entre niveles asistenciales?. Med Clín (Barc) 1997;109:439. 4- Gea MT, Hernán M, Jiménez JM, Cabrera A. Opinión de los usuarios so- bre la calidad del Servicio de Urgencias del Centro Médico-Quirúrgico del Hospital Virgen de las Nieves. Rev Calidad Asistencial 2001;16:37- 44. 5- Lorenzo S, Mateos MA, Pombo N. Medición de la satisfacción de los pa- cientes en los servicios de urgencias. Rev Calidad Asistencial 1998;13:444-6. 6- Mira JJ, Rodríguez-Marín J, Carbonell MA, Pérez-Jover V, Blaya I, García A, Aranaz JMª. Qué es lo que más valoran y lo que más disgusta a los pacien- tes y acompañantes en Urgencias. Rev Calidad Asistencial 2001;16:390-6. 7- Camacho J. Estadística con SPSS para Windows. Ed. RA-MA. Madrid, 1998. capítulo 13. Relación entre las variables. pp 239-278.