PDF superior El professional del museu. Proposta de formació

El professional del museu. Proposta de formació

El professional del museu. Proposta de formació

En un primer moment els objectes que va recollint el mateix Marès es guardaven al taller d’escultura i a l’habitatge familiar, i així va esdevenir una col·lecció privada, desconeguda per al gran públic. No va ser fins a 1944, que l’associació Amics dels Museus de Catalunya organitzà una exposició amb una selecció de la seva col·lecció, i Marès féu pública la seva voluntat de donar-la a la ciutat. El 1946 va quedar oberta la que podem considerar com la primera sala del museu, instal·lada al primer pis d’un edifici del carrer dels Comtes de Barcelona. El 1952, Frederic Marès es trasllada a viure en un pis construït expressament per a ell a la tercera planta de l’immoble. Així doncs, el recinte va esdevenir una casa museu. Les obres d’ampliació i condicionament van continuar fins al 1970, any en què el museu adquireix el volum arquitectònic actual. El 1997, s’elaborà des del mateix museu un projecte museogràfic per adequar-lo a les necessitats del segle XXI tan pel que fa als serveis que el museu pot oferir al visitant com a l’adequació de les col·leccions a l’espai d’exposició. La inauguració d’una sala d’exposicions temporals complementa l’oferta expositiva i difon la tasca investigadora que porta a terme la institució; una tasca basada en la catalogació i l’anàlisi de
Mostrar más

244 Lee mas

Anuari de la formació professional a Barcelona : mercat de treball i formació professional a Barcelona. 2012

Anuari de la formació professional a Barcelona : mercat de treball i formació professional a Barcelona. 2012

tes va adreçada a persones graduades d’FP i dins d’aquestes amb un major pes entre els de CFGM. Podem pensar que o bé les places destinades a aquests nivells d’instrucció especialitzats s’oferten mitjançant canals de recerca de feina més específics (premsa especialitzada, portals temàtics, xarxes socials, etc.), o bé no es generen tants llocs de treball d’alt valor afegit. No obstant, cal remarcar que prop d’un 20% de les ofertes no especifica cap nivell formatiu concret. Si repliquem l’anàlisi segons l’activitat a desenvolupar, apreciem que les acti- vitats vinculades al sector comercial i de vendes és el que ofereix més llocs vacants amb diferència a la resta: tres de cada cinc. Aquest fet ens confirma la hipòtesi anterior en el sentit que el gruix d’ofertes correspon a sectors que requereixen d’una qualificació formativa baixa. Malauradament les dades pu- blicades no ens ofereixen la desagregació per categories socioprofessionals a fi de poder observar els perfils associats als nivells formatius de la formació professional.
Mostrar más

206 Lee mas

Impuls a la formació professional dual per millorar la formació i l'ocupabilitat dels joves : mesura de govern

Impuls a la formació professional dual per millorar la formació i l'ocupabilitat dels joves : mesura de govern

En l’actual context de grans canvis econòmics i socials, amb unes elevades taxes d’atur juvenil, la Formació Professional (FP) està esdevenint una eina cada vegada més rellevant per tal de promoure una qualificació professional adequada als reptes existents. La FP ha estat i és una educació de qualitat, que ofereix oportunitats de formació a les noves generacions i, a la vegada, proveeix de tècnics qualificats el nou mercat de treball. Per això mateix, la FP juga i ha de jugar un paper determinant en la inserció laboral i professional dels joves.
Mostrar más

8 Lee mas

Anuari de la formació professional a Barcelona : mercat de treball i formació professional a Barcelona. 2011

Anuari de la formació professional a Barcelona : mercat de treball i formació professional a Barcelona. 2011

Per accedir als cicles formatius de grau mitjà, és una condició necessària pos- seir el títol de graduat en ESO, tal com es preveu al Reial decret 1538/2006, de 15 de desembre, d’ordenació general de la formació professional del sistema educatiu, segons el que estableix l’article 41.1 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació. Les proves d’accés als cicles de grau mig s’adrecen a les persones que volen cursar un cicle formatiu de grau mitjà, però que no disposen del títol de graduat en educació secundària obligatòria. Per poder fer les proves d’accés, aquestes persones han de tenir 17 anys o bé complir-los durant l’any de realització de les proves. D’altra banda, per accedir als cicles de grau superior s’ha de posseir el títol de batxiller, tal com també s’estableix en el Reial decret 1538/2006, de 15 de desembre, d’ordenació general de la forma- ció professional del sistema educatiu, d’acord amb el previst a l’article 41.1 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació. Les persones que vulguin accedir als cicles de grau superior i no disposin del títol de batxiller poden fer les proves si tenen 19 anys o els fan el mateix any de realització de la prova, o 18 si acrediten la possessió d’un títol de tècnic (cicle de grau mig) relacionat amb el cicle al qual es vol accedir 2 .
Mostrar más

190 Lee mas

Avaluació de l'impacte de la formació professional agrària al camp de Tarrgona

Avaluació de l'impacte de la formació professional agrària al camp de Tarrgona

Des de l’any 1991 estic vinculat professionalment al camp de l’ensenyament secundari, on he estat professor de batxillerat, formació professional i ensenyament secundari obligatori. Des de l’any 1993 he tingut responsabilitats, bàsicament com a coordinador pedagògic, en la direcció d’instituts d’ensenyament secundari. Des de l’any 1994 he participat en la formació permanent del professorat no universitari, així com en l’assessorament de centres educatius del Baix Camp, del Priorat, de la Conca de Barberà, del Tarragonès i de la Zona d’Escolarització Rural (ZER) de la Terra Alta, accions centrades en l'elaboració de projectes curriculars, l’avaluació i l’atenció a la diversitat. En aquesta mateixa línia he coordinat diferents grups de treball i seminaris, elaborant materials didàctics i reflexionant sobre la pràctica docent. Tot això m’ha portat a tenir un coneixement exhaustiu del sistema educatiu actual en l'etapa 12-16 (ensenyament obligatori) i 16-18 (ensenyament postobligatori), així com de la realitat que envolta al professorat i l’alumnat.
Mostrar más

670 Lee mas

Anuari de la formació professional a Barcelona : mercat de treball i formació professional a Barcelona. 2010

Anuari de la formació professional a Barcelona : mercat de treball i formació professional a Barcelona. 2010

En aquest sentit, la fi gura del professor especialista permet als centres d’FP disposar de professionals amb experiència reconeguda que, malgrat no tinguin la titulació correspo- nent, aportin a l’ensenyament reglat un coneixement específi c i actualitzat en un deter- minat sector d’activitat. El Departament d’Educació, en l’Ordre EDU/321/2009, de 3 maig, crea la borsa de treball de professors especialistes d’FP i convoca el procediment per accedir-hi. Es considera, doncs, que l’expertesa que pot aportar un professor especialis- ta és especialment rellevant en uns determinats camps d’activitat professional. La distribució observada del professorat segons el cos professional porta a plantejar algunes qüestions sobre si és adequat per a la qualitat de l’FP que la meitat del profes- sorat d’FP provingui de secundària. En aquest sentit, amb molta probabilitat és neces- sari que un subsistema com el de la formació professional reglada compti amb un percentatge més alt de professorat especialista en els diferents àmbits de la formació professional.
Mostrar más

184 Lee mas

Formació Professional : guia de la Formació Professional a Barcelona. 2011-2012

Formació Professional : guia de la Formació Professional a Barcelona. 2011-2012

L’FP segueix actualitzant-se, ofe- rint nous títols i adaptant-se al mercat laboral i a les demandes del món empresarial. La Llei de les qualificacions i de la formació professional (2002) ordena un sistema integral de la formació professional i permet aquesta flexibilització i adaptació. El que fa possible que l’FP s’adap- ti a les diferents i diverses necessi- tats de les persones indepen- dentment de la situació en la que es trobin és, precisament, l’estruc- tura dels seus ensenyaments. QP Les qualificacions professio- nals són el referent en el món laboral i contenen les competèn- cies necessàries per poder portar a terme activitats i tasques en un lloc de treball. Et donen informa- ció sobre el que has de saber fer, amb quin grau de responsabilitat i eficàcia, i amb quins materials, recursos, etc., per poder ocupar un lloc de treball. Aquestes com- petències es poden adquirir mit- jançant formació o bé a través de l’experiència laboral. Totes les qualificacions professionals exis- tents a casa nostra les pots trobar agrupades al Catàleg de qualifi- cacions professionals de Catalu- nya (CQPC). 1
Mostrar más

100 Lee mas

Pressupost anual 2017 de la Fundació BCN Formació Professional

Pressupost anual 2017 de la Fundació BCN Formació Professional

El pressupost de la Fundació BCN Formació Professional que es presenta a l’aprovació d’aquest Patronat per a l’exercici 2017 és de 2,243.212€. Aquest pressupost representa un increment del 25.71% respecte a l’aprovat pel Patronat per a l’actual exercici 2016, increment causat principalment per les aportacions a projectes diversos, concretament un projecte europeu aprovat a darrera hora.

6 Lee mas

Projecte d'aplicació de les pràctiques restauratives a la Formació Professional de Grau Mitjà

Projecte d'aplicació de les pràctiques restauratives a la Formació Professional de Grau Mitjà

Respecte a les mesures d’atenció a la diversitat, cal destacar que el professor haurà d’estar en contacte amb el departament d’orientació per conèixer si existeixen alumnes amb necessitats educatives especials al seu grup-classe i poder realitzar les adaptacions curriculars no significatives que consideri necessàries, ja que a la Formació Professional no es poden realitzar adaptacions curriculars significatives. Per exemple, en el cas que un dels alumnes del seu grup-classe sofreixi dislèxia, a més d’aplicar el Protocol d’Actuació del CAIB, el docent podria augmentar els continguts audiovisuals disponibles a través de les TIC per facilitar que l’alumen pugui desenvolupar les competències necessàries del mòdul.
Mostrar más

109 Lee mas

Estatuts de la Fundació BCN Formació Professional [2006 text no oficial]

Estatuts de la Fundació BCN Formació Professional [2006 text no oficial]

La missió de la Fundació BCN Formació Professional és la de participar en el desenvolupament socio-econòmic de la ciutat, a partir del foment de la relació entre la formació professional de la ciutat i l’entorn productiu de l’Àrea Metropolitana, potenciant una formació professional adequada i compatible amb les necessitats del sistema productiu i facilitant la transició al món del treball i la plena integració laboral del jovent, mitjançant la realització i gestió de projectes i l’execució d’accions específiques adreçades a les empreses i centres de formació.
Mostrar más

11 Lee mas

Formació Professional : guia de la Formació Professional a Barcelona. 2009-2010

Formació Professional : guia de la Formació Professional a Barcelona. 2009-2010

a la consolidació del concepte de Barcelona territori obert a Europa mitjançant la gestió d'accions de mobilitat per Europa destinades als estudiants, al professorat de formació professional i al personal de les empreses. El patronat de la Fundació està integrat per l’Ajuntament de Barcelona; la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona; l’Autoritat Portuària de Barcelona; els sindicats Unió Sindical de Comissions Obreres del Barcelonès i Unió General de Treballadors de Catalunya; el Consorci d’Educació de Barcelona; el Servei d’Ocupació de Catalunya; el Consorci de la Zona Franca; l'associació empresarial Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC); la societat 22@, SA; la Fundació Gas Natural; el Gremi d’Hotels de Barcelona; Gutmar, SA; Nestlé, SA i Roca Junyent, SL. En són membres honorífics el Sr. Xavier Carbonell i Roure, el Sr. Joan Clos i Matheu, el Sr. Pasqual Maragall i Mira, la Sra. Marina Subirats i Martori i la Sra. Eulàlia Vintró.
Mostrar más

100 Lee mas

Estat de la formació professional a la ciutat de Barcelona 2015 : informe

Estat de la formació professional a la ciutat de Barcelona 2015 : informe

La formació professional ha experimentat aquests darrers anys un augment important d’interès per part de la societat i en conseqüència de matrícula tant a nivell general com especialment a la ciutat de Barcelona. S’ha valorat aquesta formació com un instrument especialment útil en temps de crisi, no només perquè té un marcat caràcter finalista que permet als seus estudiants l’accés relativament ràpid al món laboral, sinó com a eina de formació i posada al dia per a professionals que ja estaven treballant i també com a mitjà de recuperació de persones que havien quedat sense feina i d’aquells joves que havien accedit al món laboral deixant a mig camí els seus estudis, i que amb l’arribada de la crisi varen ser els primers en ser expulsats del sistema laboral.
Mostrar más

14 Lee mas

Les altes capacitats intel·lectuals als ensenyaments de formació professional

Les altes capacitats intel·lectuals als ensenyaments de formació professional

Un dels objectius del nostre treball era conèixer les percepcions i opinions d’alguns docents de formació professional respecte els alumnes amb ACI. Per tal de tenir una idea en relació a què coneixen els docents d’FP de les persones amb ACI, com creuen ells que poden potenciar els seus talents i quins obstacles detecten per tal d’atendre adequadament aquests alumnes, hem analitzat la informació proporcionada per una mostra de 16 docents que imparteixen classe a FP, 11 dones i 5 homes. La mostra s’ha recollit a 9 centres diferents, de Mallorca i Menorca, tant a centres públics com concertats. L’edat mitjana dels professors entrevistats és de 41,5 anys i el temps que duen exercint com a professionals de la docència, de mitjana, és de 12,8 anys.
Mostrar más

132 Lee mas

Programes de formació professional i ocupacional per a l'alumnat amb  NESE i estratègies per atendre la diversitat en la FPT  Una proposta de formació per al professorat de FPB “específica”

Programes de formació professional i ocupacional per a l'alumnat amb NESE i estratègies per atendre la diversitat en la FPT Una proposta de formació per al professorat de FPB “específica”

La LOMCE no contempla una FPB específica per a l’alumat amb NEE., però el RD esmentat si afirma que aquells centres a qui havia estat concedit els PQPI, podran continuar desenvolupant la FPB. A Balears hi havia dos centres que impartien un PQPI específic (C.P. Son Ferriol i CC La Puríssima) i, per tant, poden continuar impartint una formació professional bàsica, la qual, donada la manca de legislació referida a aquest aspecte, s’hauria de regir per la normativa referent als PQPI, la qual si contemplava aquests estudis per a alumant amb NEE derivades de discapacitat intel·lectual amb un mínim d’un 33%. De totes maneres, no és aquesta la realitat, sinó que, d’acord amb les consignes de la Conselleria d’Educació i Universitats, la FPB “específica” s’ha de regir per la mateixa normativa que la FPB ordinària.
Mostrar más

72 Lee mas

L'aprenentatge basat en problemes  Una aplicació pràctica a la formació professional

L'aprenentatge basat en problemes Una aplicació pràctica a la formació professional

La informació arreplegada mitjançant l’observació directa, els comentaris del tutor i l’enquesta als alumnes per a conèixer els seus interessos i opinions sobre l’assignatura, va ser uti[r]

54 Lee mas

Aprenentatge coopertiu: metodologia participativa a les aules de Formació Professional

Aprenentatge coopertiu: metodologia participativa a les aules de Formació Professional

En canvi, si partim de la premissa que aprendre és part d’una pràctica social, l’aprenentatge a l’escola hauria de canviar de forma radical. La socialització a l’aula no s’ha de focalitzar en el paper del professor i els coneixements que aquest transmet, sinó que aquest ha de fer mediador guiant a l’alumne en el seu camí de formació i desenvolupament cap a la vida adulta (Trujillo, 2012) Com afirma Trujillo en el llibre Propostes per a una escola en el segle XXI: “Educar és socialitzar”. Entenem una socialització rica quan la diversitat és un tret característic que afavoreix que els ciutadans descobreixin nous camins. “La socialització rica és, per tant, la resposta educativa de l’escola a la complexa societat moderna”.
Mostrar más

60 Lee mas

Estatuts de la Fundació BCN Formació Professional [2014 text no oficial]

Estatuts de la Fundació BCN Formació Professional [2014 text no oficial]

2.- El President honorífic té la representació institucional de la Fundació. El President executiu tindra les funcions següents: exercira la direcció gestionara els recurs[r]

17 Lee mas

Estatuts de XARXA Formació Professional [1999 text no oficial]

Estatuts de XARXA Formació Professional [1999 text no oficial]

Ajuntament. responsable de cada Ciutat escollira aquestes tres persones · afavorint la representació de l'Administració, del sector empresarial i del sector d'educació. Les [r]

15 Lee mas

Anuari de la formació professional a Barcelona : mercat de treball i formació professional a Barcelona : executive sumery. 2012 [versió en anglès]

Anuari de la formació professional a Barcelona : mercat de treball i formació professional a Barcelona : executive sumery. 2012 [versió en anglès]

Finally, vocational education training for occupancy shows two different dynamics: the continuous vocational training increases significantly, and training for unemployed experiences an outstanding decrease. At last, Initial Professional Qualification Programs (PQPI in Spanish, for undergraduate secondary students) show almost the same number of participants.

10 Lee mas

Anuari de la formació professional a Barcelona : mercat de treball i formació professional a Barcelona. 2013

Anuari de la formació professional a Barcelona : mercat de treball i formació professional a Barcelona. 2013

Pel que fa al sector/perfil professional (les dades disponibles fan referència de manera combinada a tots dos aspectes) mostren com Atenció als clients (13%) i Administració d’empreses (12,4%) representen una de cada quatre de les deman- des totals. Com s’observa si es compara amb el sector professional vinculat a les ofertes de feina que s’ha analitzat anteriorment, no sembla haver-hi una corres- pondència clara entre el sector demandat per les empreses i el sector al que s’adscriuen els candidats a ocupar els llocs de treball vacants. El millor exemple el trobem en l’àmbit de les noves tecnologies, ja que tot i ser un dels que més vacants ha generat al 2013 (un 29% del total), només trobem un 4,5% dels de- mandants de feina amb aquesta especialitat formativa. Val a dir, en tot cas, que el total de demandants de feina que figura a la taula 60 és més elevat que el total de persones referides a la resta de taules (108.150) perquè una persona pot haver- se inclòs en més d’un perfil professional.
Mostrar más

242 Lee mas

Show all 10000 documents...

Related subjects