PDF superior El sistema universitari a les Illes Balears

El sistema universitari a les Illes Balears

El sistema universitari a les Illes Balears

Pel que fa a la taxa neta, es calcula com a nombre d’estudiants de 18-24 anys en ensenyaments de grau i postgrau, en relació amb la població de 18-24 anys. És a dir, només es considera l’alumnat d’aquesta franja d’edat. Segons les dades del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (MICINN, 2019), la taxa a les illes Balears per a l’any acadèmic 2017-2018 era del 10,9%, la més baixa de totes les comunitats de l’Estat. La taxa neta per al conjunt de l’Estat era del 32,1% el mateix any acadèmic. Com els darrers anys, les comunitats de Madrid (48,6%) i Castella i Lleó (40,1%) són les que presenten taxes més altes; mentre que, a més de la nostra, les comunitats de Castella-la Manxa (12,9%) i La Rioja (16,5%) tenen menys alumnat universitari.
Mostrar más

18 Lee mas

Innovació en turisme a les Illes Balears 2000 2012

Innovació en turisme a les Illes Balears 2000 2012

L’origen del Sistema Regional d’Innovació (SRI) de Balears es troba a la Llei de la Ciència del Govern de les Illes Balears 7/1997 del 20 de novembre. Dos anys més tard, el 1999 es creà la Conselleria d’Innovació i Energia, que creà la Direcció General de I+D+i. “Aquesta actuació va ser pionera a l’Estat i va posar de manifest la voluntat política del Govern per avançar decididament cap a la societat i economia del coneixement” (Tortosa, 2010). Aquesta direcció general ha estat la responsable de posar en marxa quatre plans de I+D+i, que són; I Plà d’I+D (2001-2004), I Plà d’innovació (2001-2004), II Plà de Ciència, Tecnologia e Innovació (2005-2008) i III Plà de Ciència, Tecnologia e Innovació (2009-2012). Els primers plans d’I+D i d’innovació varen permetre “assentar les bases per a un bon començament del sistema, sobre bases metodològiques comunament acceptades en el món de la ciència i la tecnologia. I això pensant que les ensenyances polítiques d’un adequat principi podrien permetre la necessària continuïtat de les polítiques d’I+D+i” (Tortosa, 2010).
Mostrar más

21 Lee mas

L’evolució de l’agricultura ecològica a Europa, Espanya i Illes Balears

L’evolució de l’agricultura ecològica a Europa, Espanya i Illes Balears

La modernització a Espanya arribà més tard que a altres països europeus, així com l’Agricultura Ecològica. El sector orgànic a Espanya va començar als anys 70 entorn a associacions preocupades per una alimentació sana i natural, vinculades al moviment naturista i vegetarià i a col·lectius alternatius. Els professionals comencen a implicar-se al sistema de producció ecològica als anys 80. Això afavoreix que algunes administracions regionals comencin a sensibilitzar-se amb aquest sistema, tot i que no deixa de ser una activitat marginal. A partir de llavors es multipliquen per tot el territori estatal les experiències de consum associatiu d’aliments ecològics, que avui en dia en dia són centenars i agrupen a milers de persones en les ciutats i en moltes zones rurals, adoptant diversos models. Les associacions de consumidors han obert poc a poc el mercat interior estatal, i suposen una possibilitat per als petits agricultors que puguin vendre la seva producció en bones condicions i puguin mantenir-se en l’activitat. (López, 2011)
Mostrar más

50 Lee mas

Estudi de sistemes d'aerotermia a les Illes Balears

Estudi de sistemes d'aerotermia a les Illes Balears

Pel que fa al sector de l’aerotermia, a pesar de que encara és un gran desconegut, ja que fa relativament pocs anys que es comercialitza la bomba de calor capaç de produir ACS, calefacció i aire acondicionat i existeix molta desinformació al respecte, es troba a l’alça, abandonant altres sistemes més rústics, ja que els clients cerquen la millor alternativa del mercat que els hi proporcioni eficiència, consum baix, el màxim confort possible i el més important renovable. I queda del tot demostrat que aquest sistema es la bomba de calor, però el poc coneixement del sistema, la poca confiança de les empreses amb sistemes nous i la inversió inicial que s’ha de realitzar per la instal·lació d’aquests sistemes, encara que a la llarga surten rentables, són els grans inconvenients que haurà de salvar el món de l’aerotermia els pròxims anys abans de consolidar-se al mercat.
Mostrar más

73 Lee mas

Evolución del perfil del turista en Illes Balears

Evolución del perfil del turista en Illes Balears

Por su parte, Ortega (2010) afirma que internet ha servido para tres diferentes propósitos en turismo: la planeación del viaje, lo que supone un acceso a mayor información, comparativa de precios y posibles destinos; favorecer el comercio, puesto que esta parte de la población reserva por internet; y mejorar el sistema estructural del sector de la industria, principalmente mediante los Global Distribution Systems o GDSs. Introducidos en la década de los 60, su utilización se extendió en aerolíneas y agencias de viajes como modo de reserva de viajes mediante el uso de bases de datos, mejorando la oferta para los turistas, con más opciones y a mejores precios. Estos sistemas de distribución globales supusieron una revolución para agencias de viajes puesto que les permitía aumentar su oferta y conseguir que el consumidor obtuviera una mayor información en tiempo real sobre paquetes turísticos.
Mostrar más

37 Lee mas

Partit Socialista de les Illes Balears – PSOE

Partit Socialista de les Illes Balears – PSOE

Com escrivia fa gairebé una dècada el professor Blanco Valdés, cal adoptar les mesu- res jurídico-polítiques destinades a completar el que falta encara perquè el nostre Estat descentralitzat pugui convertir-se en un Estat federal. Com apuntava el catedràtic de la Universitat de Santiago de Compostel·la, entre aquestes mesures cal incloure “la millora de la cooperació entre les Comunitats Autònomes (i entre aquestes i l’Estat) a través de les denominades conferències sectorials; la consolidació de la Conferència de Presidents Au- tonòmics; el rodatge i perfeccionament dels mecanismes per a la participació de les Comu- nitats Autònomes en les instàncies europees; o les molt més complexes, de la reforma del Senat o de la fixació d’un mapa competencial raonablement estable”. Aquestes mesures, en tant que sigui possible, haurien de conduir a reduir un dels defectes més enquistats de l’actual “sistema”, el de la bilateralitat Estat central/autonomies, i a eliminar algun dels seus problemes associats: des del mercat de competències fins al constant reforçament de les tendències polítiques centrífugues (amb el reforç consegüent de les forces regionalistes o nacionalistes), passant per la incertesa, gairebé endèmica, respecte de la futura evolució del model autonòmic espanyol. I és que, contra el que estem acostumats a sentir un dia sí i un altre també, el que ens falta per recórrer del camí federal no hauria de encaminar-se en la direcció d’introduir més desunió en el sistema, sinó més col·laboració i lleialtat”. Cal reduir al màxim del raonable la bilateralitat, apostant decididament pel màxim possible de multilateralitat. És, per tant, imprescindible per aconseguir aquest objectiu superar el vo- luntarisme i el nominalisme, reforçant i creant, quan calgui, els mecanismes i instruments idonis per a això.
Mostrar más

31 Lee mas

Implantació d'un sistema de business intelligence al Banc de Sang de les Illes Balears

Implantació d'un sistema de business intelligence al Banc de Sang de les Illes Balears

Birt Analytics disposa d’una eina molt potent d’anàlisi, data mining, prediccions i enriquiment que és el principal fort del sistema ja que és capaç d’analitzar grans quantitats de dades en temps molt reduïts. A més l’interfície gràfica és senzilla i intuïtiva i permet a usuaris no tècnics tractar la informació emmagatzemada al datawarehouse o a datamarts específics sense tenir coneixements tècnics d’informàtica. Aquesta eina mos ha servit per explorar les dades 28 del datawarehouse i analitzar-la per assegurar que les dades fossin les correctes i estiguessin tractades de forma adequada; inclús ha servit per fer proves d’enriquiment i transformacions ja que les funcions disponibles a l’eina analítica són les mateixes que se disposa a l’ETL Birt FastDB Loader.
Mostrar más

415 Lee mas

Ley 19/2006, de 23 de noviembre, del Sistema Bibliotecario de las Illes Balears

Ley 19/2006, de 23 de noviembre, del Sistema Bibliotecario de las Illes Balears

5. La extensión de servicios bibliotecarios puntuales –fuera del local dela biblioteca, mediante agencias, puntos de préstamo y lectura, fijos, móviles o estacionales, como bibliopiscinas, bibliometro, bibliotren, etc.– junto con el establecimiento de redes y de consorcios urbanos y de mancomunidades de bibliotecas públicas con colaboración de distintas instituciones, son objeto de especial atención por parte de los órganos responsables del Sistema de Lectura Pública, regulado en los artículos 17 y siguientes de esta ley.

31 Lee mas

Propuesta metodológica para trabajar de manera integrada las destrezas lingüístico comunicativas partiendo de la lectura, en el aula de Lengua y Literatura Castellana

Propuesta metodológica para trabajar de manera integrada las destrezas lingüístico comunicativas partiendo de la lectura, en el aula de Lengua y Literatura Castellana

Màster Universitari de formació del professorat Especialitat/Itinerari de Llengua i Literatura Espanyoles de la UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS.. Nom Tutor del Treball: Maria Gené Gil..[r]

69 Lee mas

Illes Balears

Illes Balears

b) Controvertida fue también la reforma operada en la Ley Electoral por la Ley 4/1995, de 21 de marzo. En concreto, la polémica se suscitó por la ele- vación de la llamada «cláusula barrera», esto es, el porcentaje mínimo de votos válidos emitidos en una circunscripción que debe obtener una candidatura para ser tenida en cuenta a efectos de la atribución de escaños. La Ley Electo- ral, en su redacción originaria, establecía esa barrera electoral en el tres por ciento, y la reforma de 1995 la elevó al cinco por ciento. En principio, nada cabe objetar a la legitimidad de este cambio, que, como es sabido, también se ha producido en otras Comunidades Autónomas. Lo que sí hay que cuestio- nar, en cambio, es el modo de llevar a cabo esa reforma y el momento en que se hizo. En efecto, la modificación de la Ley Electoral –en un punto, además, de indudable trascendencia para la participación política– se hizo cuando falta- ban escasamente dos meses para las elecciones al Parlamento de la Comuni- dad Autónoma, a la vista de las encuestas electorales y con el decisivo voto de un tránsfuga. De esta manera, se obviaba por entero un principio básico de todo sistema electoral, cual es la interdicción de reformas sorpresivas del mis- mo, cuyo auténtico objeto sea la eliminación de adversarios mediante la agra- vación de las condiciones para participar u obtener representación. Como todo el mundo sabía, la razón que subyacía a la citada modificación era espuria: se trataba de evitar que Unió Mallorquina, anterior coaligada del Partido Popu- lar y ahora enfrentada a él, obtuviera representación en el Parlamento de las Illes Balears. A tenor de lo anterior, y para evitar alteraciones carentes del sufi- ciente consenso en tema tan decisivo para la legitimidad democrática del siste- ma, proponemos que la futura reforma del Estatuto consagre una «cláusula barrera» ampliamente aceptada por todas las fuerzas parlamentarias (a nues- tro juicio, el cuatro por ciento respetaría adecuadamente la representatividad sin afectar negativamente a la gobernabilidad).
Mostrar más

8 Lee mas

Memòria del Consell Social 2002 2003

Memòria del Consell Social 2002 2003

El Consell Social ha demostrat una inquietud constant pel que fa a la millora de la qualitat del servei universitari, especialment quant a la definició dels camps d’actuació de la UIB i també dels criteris de ponderació entre la docència i la investigació en cada àrea de coneixement i en cada estudi, entenent que per ara a les Illes Balears la Universitat és l’única institució que té la responsabilitat de la docència universitària, mentre que la funció d’investigació pot ser i ha de ser compartida amb altres instàncies públiques o privades. Amb aquesta finalitat, i altres, el Consell Social participa en l’Agència de Qualitat Universitària de les Illes Balears, i ha nomenat representants seus per als diferents comitès d’avaluació externs en processos d’avaluació de títols de la UIB, entre d’altres accions. 3. Col·laboració institucional amb la UIB
Mostrar más

9 Lee mas

Els clubs de lectura a les Illes Balears

Els clubs de lectura a les Illes Balears

dades recollides, puc resoldre que se segueixen certs criteris per a la selecció d’obres però que no formen part d’un cànon literari prou planificat i que els clubs de lectura milloren l’hàbit lector dels seus participants que, a mesura que avancen en aquest camí, van incorporant nous mecanismes de recepció i tenen més en compte els aspectes formals de les obres. També, puc situar el club de lectura com una eina que sí que és vàlida com a dinamitzador potent del foment de la lectura, la literatura, la llengua catalana i de les biblioteques. Amb la recerca de camp també he pogut concloure que un club de lectura millora l’hàbit lector dels usuaris que hi participen. Així també, el suport institucional per al foment d’aquesta activitat resultaria molt productiu en aquest moment de creixement dels clubs de lectura a les Illes Balears, a més de l’avantatge que suposa que sigui una iniciativa que tot i que necessita dedicació, no necessita un pressupost elevat. Tant els lectors com els bibliotecaris dels clubs de lectura que he visitat han demostrat un entusiasme total cap a aquestes trobades, i un agraïment sincer cap a la meva tasca, fet que, en part representa l’èxit d’aquest fenomen.
Mostrar más

100 Lee mas

Educació ambiental sobre les espècies invasores a les Illes Balears

Educació ambiental sobre les espècies invasores a les Illes Balears

Com s’ha pogut comprovar, l’educació ambiental sobre espècies invasores a les Illes Balears actualment és mínima i, a la vegada, molt necessària. Per tant, aquest treball proposa la programació d’una Unitat Didàctica enfocada a l’educació ambiental en general i a les espècies invasores en concret, donant-li un paper més important dins el programa escolar. Les espècies invasores és un tema molt preocupant actualment, encara així probablement no seria útil impartir una Unitat Didàctica dedicada exclusivament a elles. Per aquest motiu, basada en un programa d’educació ambiental de la Comunitat de Madrid, la idea proposada és incloure aquest tema dins una Unitat Didàctica complementària enfocada a la Biodiversitat i que la durada total fos d’un trimestre, dividint-la en els temes següents:
Mostrar más

31 Lee mas

Una benvinguda als nouvinguts: Proposta pràctica per fer d'un centre un espai obert a l'acollida inclusiva

Una benvinguda als nouvinguts: Proposta pràctica per fer d'un centre un espai obert a l'acollida inclusiva

Aleshores, quedaria confirmada certa incompatibilitat entre els principis prioritaris del sistema educatiu amb el fet de donar suport a una diversitat real com a tret constituent o com a base d’una educació inclusiva centrada en la interculturalitat. En tot cas, repetir que aquesta anàlisi dels principis a partir dels quals es regeix el sistema educatiu, no pretén contradir la idea de, perquè un alumne formi part d’una comunitat, ha de tenir coneixement d’allò i d’aquells que l’envolten, inclosa la llengua. L’únic que es pretén reivindicar és que la inclusió mai pot anar en una sola direcció, i una pràctica inclusiva no consisteix a esperar que aquell que arriba, l’alumnat nouvingut, sigui el que activament desenvolupi tota la feina al voltant del procés d’integració.
Mostrar más

60 Lee mas

Estudi de la prevalença de l'obesitat juvenil a les Illes Balears

Estudi de la prevalença de l'obesitat juvenil a les Illes Balears

A Espanya, la prevalença d’obesitat en nins i adolescents ha augmentat considerablement els darrers anys, arribant a una de les taxes més altes d’obesitat infantil d’Europa. L’única informació disponible sobre la prevalença de sobrepès i obesitat a les Illes Balears procedeix de l’Estudi de Nutrició de les Illes Balears (ENIB), un estudi epidemiològic transversal realitzat per l’equip de Nutrició Comunitària i Estrès Oxidatiu de la Universitat de les Illes Balears, gràcies al qual se sap que en els adults, el 1999-2000, hi havia una prevalença de sobrepès i obesitat del 27.8% i del 13.1%, respectivament [177]. Aquest estudi també identificà els factors predictors del sobrepès i l’obesitat en els adults, els quals foren el baix nivell educatiu, la inactivitat física i una dieta desequilibrada, molt energètica i rica en àcids grassos saturats. Respecte a la població juvenil balear, l’única referència disponible prové d’un estudi realitzat l’any 1998 per aquest mateix equip en adolescents de la ciutat de Palma, en el qual la prevalença d’obesitat i sobrepès va ésser, respectivament, del 6.5% i 9.7% en al·lots i del 3.5% i 12.3% en al·lotes de 17 anys [178]. Aquests resultats, la tendència a un increment de la prevalença de l’obesitat infantil al nostre país en els darrers anys, l’occidentalització progressiva dels hàbits nutricionals entre la població jove i l’augment de la població immigrant a la nostra societat, ens indueix a suposar que avui dia existeixen taxes elevades d’obesitat entre la població infantil i juvenil balear. Igualment, cal suposar que aquesta prevalença obeeix a l’acció de diversos factors, cadascun dels quals exerceix l’acció en diversa mesura.
Mostrar más

378 Lee mas

Hábitos alimentarios de la población adolescente de las Illes Balears

Hábitos alimentarios de la población adolescente de las Illes Balears

Los adolescentes de las Islas Baleares que consumen menos grasas totales y saturadas y más fibra, fruta y verduras son los que muestran mejor cumplimiento con los objetivos nutricionales[r]

276 Lee mas

La problemàtica territorial a les Illes Balears; Mallorca

La problemàtica territorial a les Illes Balears; Mallorca

Per entendre aquesta problemàtica que hi ha a les Illes Balears avui en dia, en concret a Mallorca, hem de mirar els inicis del passat i analitzar com és que s’ha arribat fins a aquest punt. Podem dir que el problema comença amb el turisme prop dels anys seixanta, quan s’estableixen els primers allotjaments i es comença a incrementar el nombre de turistes i residents. Un creixement constant en tots els sentits a una illa on no hi havia cap tipus de previsió ni planejament urbanístic.

29 Lee mas

Estudi de la població d’Aedes albopictus a les Illes Balears

Estudi de la població d’Aedes albopictus a les Illes Balears

El passat 8 de març de 2016, es va presentar a Espanya el projecte Observatorio de la Ciencia Ciudadana, ha estat promogut per la Federació Espanyola de Ciència i Tecnologia (FECYT) i el Ministeri d'Economia i Competitivitat (MINECO). Aquesta plataforma s'encarrega de valorar la situació general de la CC al nostre pais. De moment, existeixen 149 projectes de CC a Espanya i 2 a les Illes Balears. L'any 2016 va començar el projecte Vespapp per la Dra. Mar Leza amb el Laboratori de Zoologia de la Universitat de les Illes Balears amb la finalitat de detectar i controlar la Vespa velutina, una espècie exòtica invasora que va ser introduïda l'any 2015. L'altre projecte que està actiu és Ojo a las invasoras, començat l'1 de maig de 2015 pel grup d'Ecologia i Macròfits Marins i l'IMEDEA per recollir dades sobre la flora invasora de les Balears.
Mostrar más

25 Lee mas

¿Qué repercusión tiene la formación del profesorado en la Universidat de les Illes Balears?

¿Qué repercusión tiene la formación del profesorado en la Universidat de les Illes Balears?

Como se puede observar, la mayoría de docentes no tienen conocimiento de ninguna acción institucional favorecedora de la innovación docente, es más, en el apartado dedicado a Comentarios, aparecen referencias que señalan la voluntariedad de las estrategias innovadoras puestas en funcionamiento, la poca implicación por parte del departamento en el tema o la dedicación exclusiva de los Consejos de departamento a las cuestiones administrativas. Así, podemos concluir que en el marco de la Universitat de les Illes Balears es necesaria una regulación institucional en la innovación docente y la difusión de aquellas políticas institucionales ya existentes.
Mostrar más

18 Lee mas

Sobre la situación de la toponimia oficial en las Illes Balears: el Nomenclátor de Toponimia de Menorca y el futuro Nomenclátor Geográfico de las Illes Balears

Sobre la situación de la toponimia oficial en las Illes Balears: el Nomenclátor de Toponimia de Menorca y el futuro Nomenclátor Geográfico de las Illes Balears

El NGIB integra la toponimia del MTIB5, una base car- tográfica que, durante las tres últimas décadas ha sufrido diversos procesos de recogida y revisión de los contenidos toponímicos. Los trabajos se iniciaron en los años 1989 y 1990, cuando el Gobierno de las Illes Balears encomen- dó a la Universidad de las Illes Balears la revisión de los nombres de lugar recogidos en las fuentes cartográficas baleares de las cuales se disponía hasta aquel momento. Entonces se llevó a cabo un importante trabajo de campo, de recopilación de topónimos de informadores orales, para verificar, corregir y ampliar las bases toponímicas que habían de pasar a formar parte de dicho MTIB5. En el año
Mostrar más

9 Lee mas

Show all 10000 documents...