PDF superior Els Borja: una família, un temps, una llegenda

Els Borja: una família, un temps, una llegenda

Els Borja: una família, un temps, una llegenda

Basten aquestes citacions per comprovar quin era el to i el volum de les acusa- cions contra els Borja, tan fantàstiques i espectaculars com absolutament irreals. No caben ja més infàmies, en la carta. Però fixem-nos en la set de sang humana, en la prosa llatina del redactor, i sobretot en la set de poder, de domini, de passar tot el país a sang i a foc, de repartir als fills i néts incestuosos del papa les senyories confisca- des als barons, afegeix l’autor anònim. Aquesta era la qüestió: els barons romans, ame- naçats pel poder creixent de la família papal, reaccionaven violentament amb l’arma de la calúmnia feroç i del pamflet. Escriure pamflets contra el papa no era cap novetat, i Alexandre VI no solia fer-ne molt de cas. De fet, ja els anys anteriors havia estat objecte de tot tipus de versos satírics per la seua relació pública amb la jove Giulia Farnese, filla d’una família noble i coneguda, i casada amb un Orsini; i les aventures femenines del papa, algunes reals i la major part imaginàries, eren matèria d’epigrames, de pasquins en les parets i de rumors eixits dels mateixos palaus romans. El divorci de la seua filla Lucrècia ja va donar peu a tot tipus d’insídies, quan el marit rebutjat, cosí dels ducs Sforza de Milà, va atribuir al papa unes vagues relacions incestuoses amb la seua pròpia filla. Relacions que, amb tota probabilitat, formen part de la llegenda iniciada aquells mateixos anys com a efectes i resultat del que ara en diríem “propaganda política” dels seus enemics italians. Giovanni Sforza llançà aquella acusació terrible mogut per la rancúnia, per venjança, i per mirar de justificar la vergonya d’un divorci forçat.
Mostrar más

9 Lee mas

La Família Borja: historiografia, llegenda, tema literari

La Família Borja: historiografia, llegenda, tema literari

La família valenciana dels Borja constitueix un cas insòlit: aconseguí al llarg dels segles xv i xvi el màxim poder ecle- siàstic i també polític a Itàlia i una sòlida situació a Valèn- cia. Està formada essencialment per dos papes, oncle i ne- bot, i pels fills d’aquest darrer. La família actuà com un veritable clan i pel seu poder i riquesa fou considerada com una família perversa, criminal, incestuosa, però també emprenedora, vital, lliure d’hipocresia, defensora del patri- moni eclesiàstic. El seu poder provocà por, enveja i ani- madversió, sentiments que es plasmaren en una història llegendària coneguda amb el nom de llegenda negra que afectà tota la família i que ha durat fins els nostres dies. La llegenda, basada principalment en l’escàndol, pretenia ex- plicar el poder insòlit d’aquesta família, s’anà consolidant amb el temps i produí una gran quantitat de publicacions: obres polèmiques, tendencioses, que abraçaren tots els gè- neres, des dels simples pamflets o pasquins, a cròniques, poesia, obres de teatre, novel·la i finalment més de quaranta pel·lícules. Caldrà esperar el darrer terç del segle xix per trobar les primeres investigacions serioses basades en fonts arxivístiques. Aquestes investigacions s’han anat consoli- dant, però no han desbancat la literatura basada en la lle- genda que encara persisteix. En definitiva cal concloure que, a Europa, els Borja no han deixat indiferent ningú i han suscitat interpretacions diverses en bona part mediatit- zades pels aires dels temps en què han estat escrites.
Mostrar más

12 Lee mas

Lluís Cerveró, Miquel Batllori i la renovació de la  historiografia sobre els Borja des dels arxius valencians

Lluís Cerveró, Miquel Batllori i la renovació de la historiografia sobre els Borja des dels arxius valencians

La genealogia de la branca dels Borja, ducs de Gandia, ha estat força ben estudia- da pels genealogistes del segle XVII ençà. Però la història de la família, des de la reconquesta del regne de València el 1238 pels catalans i aragonesos sota Jaume I fins a Roderic de Borja (Alexandre VI), i la genealogia de les branques secundàri- es fins al temps de Carles V havien d’ésser completades i revisades. És el treball que hem emprès, sobre la base de milers de fitxes entorn de les famílies nobles de València extretes dels arxius locals per Lluís Cerveró i Gomis i dels documents de Barcelona i del Vaticà. Ara preparem en col—laboració uns volums, Diplomata- ri genealògic i social dels Borja: segles XII-XVI, que apareixeran a cura de la Ge- neralitat Valenciana. Els documents dels arxius de València –complets o en ex- tracte, segons llur importància– han estat recopiats per Lluís Cerveró; la revisió sobre els originals ha estat feta per María Amparo Cueves i d’altres; jo preparo una llarga introducció sobre la història d’aquesta família a partir de les noves re- cerques de Lluís Cerveró i de les meves pròpies investigacions als arxius de Ma- drid, de Roma, de Nàpols, de Florència, de Venècia, etc. 25
Mostrar más

36 Lee mas

La Família Borja: historiografia, llegenda, tema literari

La Família Borja: historiografia, llegenda, tema literari

A més de tots aquests condicionaments generals, tres factors —entre d’altres— contribuïren a centrar les críti- ques en la família Borja: el fet de ser estrangera, el fet de ser rica i el fet d’haver reeixit a establir un domini real a tot Itàlia en detriment dels senyors establerts. L’anomenada llegenda negra anti-Borja nasqué arran del famós diari del propi mestre de cerimònies d’Alexandre VI, Johannes Burckard, i anà prenent cos, amb elements nous, com el de considerar que la riquesa i l’èxit del papa Alexandre només eren explicables per un pacte amb el diable o con- siderar-lo encarnació del mateix diable o Anticrist. Efecti- vament, els Borja van tenir una mala imatge, especialment a Itàlia, ja durant el pontificat d’Alexandre VI —sabem que ell no feia cas de les acusacions i que més aviat hi feia broma. A més de ser estranger, el poder i la riquesa que va acumular fomentà l’enveja i el temor dels diversos prín- ceps italians, en especial d’aquells que eren teòricament vassalls del pontífex. El comportament familiar del papa d’intentar utilitzar els seus fills per crear un regne a Itàlia i consolidar la seu pontifícia dins la família ajudà a crear enemistats. I si bé els papes anteriors també tingueren fills, 60 Alexandre VI en tingué almenys nou de legitimats i
Mostrar más

12 Lee mas

Sobre el poder, fatal, de la llegenda

Sobre el poder, fatal, de la llegenda

3 Sobre el poder, fatal, de la llegenda JOAN F. MIRA Un dia de primers de gener de l’any 1500, Lucrècia Borja va eixir del seu palau contigu a Sant Pere del Vaticà, per anar a guanyar el jubileu. Va recórrer les basíliques romanes rodejada d’un brillant seguici de dames, cavallers, nobles i prelats, va resar les oracions corresponents, tornà a casa, i els pelegrins van poder constatar que la filla del papa regnant Alexandre VI complia devotament els seus deures religiosos. En aquell moment, Lucrècia era esposa feliç del seu segon marit, el príncep napolità Alfons d’Aragó, i el seu germà Cèsar havia deixat el cardenalat per tal de casar-se amb Carlota d’Albret, germana del rei de Navarra, i assegurar-se així la protecció del rei de França per als seus plans militars al centre d’Itàlia. Quant als altres germans Borja, Joan –duc de Gandia i marit d’una cosina del rei Ferran el Catòlic– havia estat assassinat misteri- osament tres anys abans, segurament per instigació de la gran família romana dels Orsini, enemiga dels Borja, fet que va produir un dolor terrible al seu pare el papa; i el petit Jofré estava casat amb Sança, una altra princesa de la casa de Nàpols, una jovene- ta de conducta lleugera i poc exemplar.
Mostrar más

9 Lee mas

La introducció de la llegenda negra dels Borja a la Península: Gonzalo Fernández de Oviedo i Jerónimo Zurita

La introducció de la llegenda negra dels Borja a la Península: Gonzalo Fernández de Oviedo i Jerónimo Zurita

Els summes pontífexs, els cardenals i els bisbes, ja fa molt de temps que imiten a cons- ciència la conducta dels prínceps, i gairebé la superen. Ara, si un d’ells considerava que la blancor esclatant del seu sobrepellís no representa sinó una vida irreprotxable, que la mi- tra de dues puntes unides per un mateix nus expressa la coneixença igualment aprofundi- da de l’Antic i el Nou Testament, que els guants signifiquen la puresa en l’administració dels sagraments amb unes mans no contaminades per les coses humanes, que el bàcul in- dica l’atentíssima vigilància sobre l’arment que els ha estat confiat, que la creu que ex- hibeixen simbolitza la victòria sobre totes les passions humanes..., si un d’ells se les feia aquestes consideracions i moltes d’altres de semblants, ¿no viuria trist i ansiós? Però avui dia s’acontenten de pasturar bé ells. Altrament, la vigilància del ramat la confien al mateix Crist o l’encarreguen als qui anomenen “germans” o als vicaris. I no recorden pas que llur nom, la paraula “bisbe”, significa treball, vigilància, Ara, per esgarrapar diners, són uns excel·lents bisbes i no tenen pas la vista entelada.
Mostrar más

11 Lee mas

Temps d'educació

Temps d'educació

L'homologia estructural és explicada per John Blacking, Dick Hebdige i Richard Middleton, i es fonamenta en els estudis subculturalistes. Es basa en una correspondèn- cia similar entre el material musical i l'estructura de la societat que el produeix, o sigui els elements que conformen l'estructura musical, i això vol dir que paràmetres musicals com la textura, l'harmonia, els timbres, les escales o l'organització dels temes són gene- rats com a reflex de la distribució dels estrats i normes socials, com per exemple els sistemes patriarcals o matriarcals, els règims polítics, les classes socials, etc. (Revilla, 2011); segons Pelinski «les infraestructures socials exercirien una determinació sobre les superestructures artístiques» (Revilla, 2011, p. 6). Aquest paradigma va tenir els seus detractors i crítics en el moment que es plantejaven qüestions com: per què diferents actors socials s'identifiquen amb un cert tipus de música i no amb una altra? Amb tot, l'homologia estructural es mostrava incapaç de proposar una explicació viable davant de fenòmens com la varietat del gust musical dins d'una mateixa comunitat social o les diverses preferències que pot tenir un mateix individu; en paraules de Shepherd, «l'ho- mologia estructural no permet als agents socials negociar el sentit o significat de les pràctiques musicals, perquè es basa en una relació estàtica i essencialista entre música i societat» (Revilla, 2011, p. 7).
Mostrar más

14 Lee mas

Pacte del Temps : Programa Temps i Qualitat de Vida

Pacte del Temps : Programa Temps i Qualitat de Vida

L’any 2014 se celebra el XXè aniversari de l’Any Internacional de Família (http://www.family2014.org/home.php), amb el qual l’ONU insta als estats membres a adoptar mesures de millora del benestar de les famílies, entenent que “malgrat els transcendentals canvis demogràfics, socials i econòmics que estan passant a tot el món i que afecten la família, aquesta continua sent la unitat social bàsica de reproducció, consum, generació d'actius i, en moltes parts del món, de producció. (...) Per tant, les polítiques orientades a les famílies tenen un paper fonamental en ajudar que aquestes compleixin les seves funcions i beneficiïn la societat en el seu conjunt.”. Un dels tres temes que s’insta a desenvolupar és l’equilibri entre treball i família (els altres dos són la pobresa de les famílies i la solidaritat intergeneracional). L’objectiu de l’ONU és fomentar polítiques dirigides a aconseguir l'equilibri entre el treball i la família promovent millores en tres àmbits: augmentar la prestació i flexibilitat de la llicència parental, invertir en l'atenció i l'educació en la primera infància i millorar flexibilitat del temps de treball d'acord amb els objectius del treball decent i la igualtat de gènere. L’Ajuntament de Barcelona ha impulsat i renovat la seva aposta en la creació i consolidació de polítiques adreçades a la Família com ho demostra el Pla Municipal de Família 2013-2016.
Mostrar más

64 Lee mas

Temps d'educació

Temps d'educació

Finalment, caldria citar alguns dels molts reconeixements que el projecte ha anat obtenint al llarg d’aquests 10 anys de trajectòria. Al cap de només un any de ser posat en marxa, Xamfrà és reconegut per l’Ajuntament, que li atorga el Premi d’Educació Ciutat de Barcelona 2006. L’any 2009, el projecte és reconegut amb el Premi Federico Mayor Zaragoza i el 2010 és un dels 24 projectes triats en la segona edició del llibre Pez de Plata, que recull projectes exemplars de sostenibilitat mediambiental i social, editat per BMW. En el 2013, la Fundació l’ARC Música va rebre el Premio Nacional en ense- ñanzas no universitarias 2013 pel projecte Xamfrà, concedit pel Ministerio de Educació, Cultura y Deporte en la categoria d’entitats de promoció educativa i innovació. El 2014 va rebre el Premi Tatiana Sisquella a la Solidaritat, del diari Ara. També destacaríem alguns dels premis i reconeixements més importants que ha rebut l’Ester Bonal, la direc- tora i una de les creadores de Xamfrà, com per exemple el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Carulla en la seva 32a edició, així com el reconeixement que va obtenir al poder realitzar l’any 2012 un TEDx talk en el que va exposar el projecte del centre, els resultats d’aquest, així com la seva trajectòria.
Mostrar más

14 Lee mas

El procés participatiu de Temps de barri, temps educatiu compartit

El procés participatiu de Temps de barri, temps educatiu compartit

L’activitat de Patis Oberts és una de les més ben valorades per part dels agents educatius i socials. Consideren que és una iniciativa molt oportuna, sobretot en els barris on hi ha pocs espais de joc lliure. Cal destacar que és en aquests territoris on s’ha demanat més explícitament l’obertura de patis escolars, mentre que en els contextos territorials amb força espais públics per a la pràctica del joc lliure, no s’ha prioritzat d’una manera tan clara. Un exemple és el de la zona del Guinardó i Baix Guinardó, on l’obertura de dos patis durant el darrer curs escolar s’ha viscut com una gran aportació al barri. El mateix ha passat en altres zones de la ciutat, com la Zona Nord de Nou Barris i el Districte de Sant Andreu, on els patis oberts han donat res- posta a la necessitat de disposar d’espais públics per al joc.
Mostrar más

53 Lee mas

Projecte Temps de barri, temps per tu : mesura de govern

Projecte Temps de barri, temps per tu : mesura de govern

Consentiu expressament en el tractament de les vostres dades per a la finalitat indicada més endavant, d’acord amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, us informem que les vostres dades personals s’incorporaran al fitxer “Usuaris de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de Barcelona” de l’Ajuntament de Barcelona, amb la finalitat de “donar suport a les persones amb discapacitat i amb dependència així com a les seves famílies, a través de les activitats del projecte Temps de barri, temps per tu”.Les vostres dades no seran cedides. Podeu exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, adreçant-vos per escrit al Registre General de l’Ajuntament: Pl. Sant Jaume 2, 08002 Barcelona, indicant clarament en l’assumpte Exercici de Dret LOPD.
Mostrar más

22 Lee mas

El compromís de la família Guanyabens i Martí Vivès amb els exiliats molletans

El compromís de la família Guanyabens i Martí Vivès amb els exiliats molletans

Ferran Callicó, el pintor murcià Pedro Flores i el marxant i promotor d’art Joan Merli (aquest episodi fa que Vivès mantingui una amistat indestructible amb Antoni Clavé). Val la pena esmen· tar que amb Pedro Flores es van trobar casualment per primera vegada a Per· pinyà, dies després que aquest passés la frontera, el febrer de 1939 amb uns quants guaixos sota el braç. Vivès els hi va demanar per vendre’ls perquè Flores obtingués alguns diners. Poques hores després d’aquest encontre, Flores és de· tingut i com que no té cap document que acrediti la seva situació a França, el porten al camp de refugiats de Les Haras, a prop de Perpinyà, avui barri cèntric d’habitatges socials prop de l’estació, on també hi ha Clavé. Passats uns dies, loca· litzat el camp on era, apareix Vivès amb 3.000 francs de la venda dels guaixos, diners que serveixen per acreditar que Flores podia començar un treball i sortir del camp (sembla que els mateixos di· ners també van servir per alliberar Anto· ni Clavé). (CABAÑAS, 2006)
Mostrar más

18 Lee mas

Temps per treballar, temps per viure

Temps per treballar, temps per viure

de la UE. Perdríem algunes produccions, sens dubte; en gua- nyaríem d’altres, també. No ens hem de sentir terroritzats davant l’emergència dels xinesos i els indis. Per cert, que ara Tony Blair també, i Barroso, abans d’ahir al Parlament, parlava del lleó xinès i de l’elefant indi. L’elefant indi és que en 10 anys la Índia ha passat de tenir el 0,85% del comerç mundial a tenir-ne l’1,20%. Els europeus tenim el 23% del comerç mun- dial. D’altra banda és normal, ja que el 2050 seran el 50% del comerç mundial. I també el 50% de la població del món. Ales- hores serà normal que siguin el 50% del comerç mundial. I vendran, però també compraran. Per què aquesta por? Per què hem de desfer el nostre model social? Ara, és molt impor- tant construir una Europa social de mínims. Per això dic: enca- ra que els sembli que estem defensant una ximpleria amb les 48 hores a la setmana, les 11 hores de descans, estem evitant que aquí a Barcelona o a les barriades de Madrid, o demà a Ankara, s’amunteguin com estan a Shanghai o com estan les dones en aquestes ciutats xineses. Heu vist com treballen a les fàbriques a la Xina? Heu vist reportatges del que és allò? És un malson. Com es pot posar Xina com a model? 18 hores diàries, vivint en barraques, en camps de concentració. Els prohibeixen tenir relacions afectives o sexuals, i a la primera, al carrer. Això ho feia el Corte Inglés aquí fa 30 anys. És terrible. Aprofito per dir que és clar que té futur el model social europeu: és més alt en valors, en eficàcia, en sostenibilitat. Perquè a veure quant triguen els xinesos a començar. El model social europeu es va construir perquè el capitalisme tingués futur: per evitar les vagues, les revolucions. Ja començaran les vagues i les revolu- cions a la Xina, on ja n’hi ha hagut, per cert. Diuen que a la Xina tenen un Govern comunista i això és capitalisme sense sindicats i sense lleis. Però no ens desarmaran davant d’aques- ta realitat.
Mostrar más

104 Lee mas

Temps de créixer, temps per créixer

Temps de créixer, temps per créixer

El temps que els nois i noies dediquen a l’escola també té relació amb les seves orientacions i actituds envers l’educació. Segons dades del PFI, el 13,6 % dels adolescents a Barcelona reconeixen que han deixat d’assistir sense permís a almenys una classe en les dues últimes setmanes i que el 2,8 % no han assistit a classe com a mínim quatre vegades. No tenim dades sobre què fan aquests nois i noies quan se salten alguna classe, però tot fa suposar que es tracta d’un temps que comparteixen amb els companys i companyes. El percentatge de freqüència d’absentisme no és prou elevat per considerar que la majoria dels adolescents no se senten a gust en els centres educatius. Al contrari, el 87 % diuen que se senten a gust a l’escola, però mal- grat l’actitud àmpliament positiva dels adolescents envers aquesta qüestió, les dades indiquen certes dissonàncies. El 87,7 % dels nois i noies adoles- cents declaren que l’escola els ensenya coses útils per al futur, i el 79,7 % s’esforcen a treure bones notes, però el 65,5 % diuen que no els agrada estu- diar. És a dir, encara que la gran majoria d’ells tenen una actitud favorable envers l’estudi, a un elevat percentatge no els agrada estudiar. Aquest fet sembla indicar que encara que els joves entenen la importància dels estudis i que justifiquen el temps que hi dediquen, molts ho fan a disgust, cosa que podria explicar l’alt percentatge de problemes d’indisciplina i d’expulsions de classe que es produeixen als centres escolars. El 41,4 % dels adolescents han estat expulsats de classe en el darrer any almenys una vegada, i el 9,4 % més de tres vegades.
Mostrar más

94 Lee mas

El retorno de algunos Borja a Borja

El retorno de algunos Borja a Borja

Esta circunstancia, aparentemente intrascendente, ha tenido especial eco en una ciudad deseosa de poner de manifiesto su relación con esta familia que, en un remoto pasado, partió de ella para crear aquí una dinastía que entró, por derecho propio, en la historia universal. De ahí que, con indudable ingenuidad, se sientan orgullosos del re- torno a Borja de los Borjas. Por eso hemos querido compartir este “hallazgo” en un congreso que aborda la contribución de la familia al arte, dado que el principal repre- sentante de esos nuevos Borjas borjanos es un reconocido artista, pintor y grabador, con una dilatada trayectoria.
Mostrar más

6 Lee mas

Model centrat en la Família i els Entorns Naturals en Atenció Primerenca: una anàlisi teòrica

Model centrat en la Família i els Entorns Naturals en Atenció Primerenca: una anàlisi teòrica

Un altre dels conceptes implícits en el model centrat en la família és el d’equip transdisciplinar. Els professionals de diferents disciplines treballaran de manera conjunta, diacrònica, unísona i transversal, juntament amb la família durant tot el procés de la intervenció. Els professionals adopten aleshores un rol de facilitador i consultor (Mikus, Benn i Weatherston, 1994), amb la finalitat de limitar la seva participació en aconsellar a les famílies i no en prendre decisions per ells. Els professionals han d’ajudar a la família, sense fer-los creure que són incompetents (Dunst, 1985). Les famílies han de tenir llibertat a l’hora de prendre decisions sobre els seus fills, encara que siguin diferents a les propostes dels professionals. No obstant, poden ocórrer situacions en les que els professionals han de limitar les eleccions familiars, com succeeix en casos de malaltia mental, discapacitat intel·lectual o inclús de qualsevol tipus de maltractament als infants, on els professionals assumeixen un major protagonisme (Kramer, McGonigel i Kaufmann,1991).
Mostrar más

64 Lee mas

Diagnosi de Temps de barri, temps educatiu compartit : temps i activitats fora de l'horari escolar

Diagnosi de Temps de barri, temps educatiu compartit : temps i activitats fora de l'horari escolar

El Debat Familiar és una tècnica utilitzada en metodologies participatives, que pretén extreure dades mesurables de les opinions dels ciutadans envers el te- ma plantejat. Les opinions recollides, en el cas de ser representatives, poden esdevenir una base sòlida per fer inferències sobre una població més àmplia. La distribució dels qüestionaris a les famílies s’ha dut a terme gràcies a la impli- cació dels diferents centres educatius participants. Les escoles mateixes s’han encarregat de repartir els qüestionaris entre els seus alumnes, que se’ls han em- portat a casa i els han contestat juntament amb la resta de membres de la llar. Pel que fa al contingut, el qüestionari es divideix en quatre parts. L’apartat anomenat L’habitació del fill/a conté preguntes adreçades als infants i ado- lescents, i recull informació sociodemogràfica i sobre les activitats fora de l’horari lectiu. L’apartat L’habitació dels pares consta de diverses preguntes dirigides als pares i/o mares amb qui conviuen, relatives a les seves caracte- rístiques socioeconòmiques i opinions i necessitats sobre les activitats extra- escolars. Finalment, els apartats denominats El menjador i La cuina s’adrecen al conjunt de la família i tenen per objecte plantejar un debat al voltant de les activitats i les seves demandes.
Mostrar más

94 Lee mas

Viure i pagar la guerra. Els efectes de la Guerra del Francès en la família i el patrimoni Carles

Viure i pagar la guerra. Els efectes de la Guerra del Francès en la família i el patrimoni Carles

Casa de Carles”. Aquests rebuts, junt amb els d’altres particulars (com el comerciant Agustí Coris, per 200 pedres de fusell, 12 duros, 8 bótes de vi i 8 mallals d’oli; el negociant Ildefons Roig i Planas, per 75 duros i 8 mallals d’oli; o Teobald Púbol, pagès propietari i comerciant, per diferents lliuraments d’un valor total de 1.757 lliures), foren presentats per l’Ajuntament de Torroella a la Intendència per a la seva liquidació i, els anys 1817 i 1818, aquest rebé en conseqüència diferents quantitats de diners de la Comptadoria de l’Exèrcit per poder reintegrar als particulars. L’Ajuntament, però, només pogué o volgué abonar als Carles 928,5 lliures pel valor de quatre dels vint rebuts que havien presentat i els tornà els rebuts restants. L’any 1824 els Carles ho tornaren a provar i presentaren a Barcelona, a l’oficina de la Comissió de Liquidació de l’Exèrcit i a l’Intendent, dotze d’aquells rebuts, un altre de 85 quarteres de blat lliurades el 1811 i un certificat de préstecs fets a la Junta Corregimental de la ciutat de Girona els anys 1808 i 1809 per valor de 2.524 lliures.Aquella vegada només els tornaren sis rebuts, els corresponents als pagaments efectuats per al manteniment dels oficials durant el darrer setge de Girona. La Guerra del Francès havia agreujat encara més els problemes de la hisenda d’antic règim, que ja es trobava en fallida des d’abans del conflicte i no podia fer front a aquells deutes. Narcís de Carles s’emportà part d’aquell crèdit sense interessos a la tomba: en l’inventari del patrimoni que es va fer després de la seva mort l’any 1839 encara figurava el deute de les 2.524 lliures entregades a la Junta Corregimental de Girona.
Mostrar más

21 Lee mas

Temps de Barri, temps educatiu compartit : Intervenció des de la proximitat

Temps de Barri, temps educatiu compartit : Intervenció des de la proximitat

Temps de barri, temps educatiu compartit és un programa d'investigació- acció participativa, promogut conjuntament entre la Direcció d'Usos del Temps (en l’actualitat Temps i Qualitat de Vida), l'Institut d'Educació, els Districtes de l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Jaume Bofill. Aquest programa tenia l’objectiu de dissenyar i aplicar accions per construir uns usos dels temps i dels espais educatius per als infants i adolescents que contribuïssin a l'harmonització laboral i familiar de les famílies, amb actuacions que comportessin la implicació dels diferents agents que intervenien en l'àmbit educatiu i social (centres educatius, famílies, serveis, entitats...)
Mostrar más

8 Lee mas

Gestió banc de temps

Gestió banc de temps

Alguns ajuntaments, sobretot els de les grans ciutats, disposen a dia d'avui dels suficients recursos monetaris per encarregar a qualsevol empresa consultora un estudi del software que necessiten per que li facin el programari que necessiten per aquesta finalitat a mida. Tot el contrari dels ajuntaments d'entorns d’àmbit rural, que no disposen de tants recursos monetaris, la majoria dels quals quan volen portar a terme una iniciativa de certa volada ho han de fer a través de subvencions, ja siguin concedides per les entitats regionals, estatals o supranacionals. En un entorn de crisi sistèmica com la que estem patín a dia d'avui, fa que aquest ens públics retallin subvencions. Per tant tota iniciativa que es vulgui portar a terme comptant amb els diners públics en aquests àmbits rurals queda tallada, i per tant només arriben a veure la llum aquelles que la gent participa voluntàriament. En el nostre cas un banc del temps, és una iniciativa que de mica en mica s'anirà estenen pel territori i que ajudarà a la gent a resoldre petits problemes de la vida diària per vies alternatives. Els ajuntaments d'àmbit rural i amb pocs recursos si volen implementar aquest servei, s'ho hauran de gestionar tan bonament com poden, fulles d’excel, ect. Ja que no disposaran de les subvencions per cobrir les despeses per comprar o encarregar el programari de gestió per aquest afí.
Mostrar más

51 Lee mas

Show all 4284 documents...