PDF superior Els japonesos a Catalunya i la llengua catalana. Comunitat, llengües i ideologies

Els japonesos a Catalunya i la llengua catalana. Comunitat, llengües i ideologies

Els japonesos a Catalunya i la llengua catalana. Comunitat, llengües i ideologies

140 BSC: Quan ens vam fer novios el primer regal que em va fer va ser el de gramàtica 141 japonesa, [es riu molt] Además[?] era una gramàtica que es va escriure abans de 142 la guerra. I tenia expressions que ara no s’utilitzen. I [?] per exemple, ありが 143 とうぞんじます 20 、i coses aixíns no? I...[es riu molt] a més costa eh.. és que

320 Lee mas

Llengua i Dret a la comunitat autònoma de les Illes Balears: una opció per la llengua pròpia

Llengua i Dret a la comunitat autònoma de les Illes Balears: una opció per la llengua pròpia

En el cas de les Balears, l’article 4.1 parteix de la declaració feta en el Preàmbul que ja he esmentat i pressuposa que la llengua catalana és la pròpia d’aquesta comunitat, però es limita a dir que “la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial”. A partir d’aquesta afirmació de la doble oficialitat (de la que parlaré més endavant), l’article 4 de l’Estatut estableix una sèrie de drets i de deures en absoluta paritat entre una i altra llengües que d’alguna manera buida de contingut aquesta definició, fet que resulta força criticable des del meu punt de vista, perquè la naturalesa jurídica de llengua pròpia deuria significar o expressar un lligam indissociable entre la llengua i l’àmbit del qual es tracta. Tanmateix, és del caràcter de llengua pròpia, atribuït a la catalana, d’on es deriva una conseqüència jurídica bàsica: la de ser el català la llengua normalment emprada per l’Adminis- tració. En aquest sentit, l’Administració, atenent al caràcter de llengua pròpia que té la catalana, ha d’operar i relacionar-se en aquesta llengua de forma principal, perquè és la de la comunitat a què serveix, això sens perjudici del dret d’opció política dels particulars a expressar-se en castellà i sense que tampoc l’Administració exclogui o desconegui aquesta llengua en la seva relació amb els ciutadans (STC 337/1994, FJ 21). 1 4
Mostrar más

29 Lee mas

Llengua, cultura i turisme  Perspectives a Barcelona i a Catalunya

Llengua, cultura i turisme Perspectives a Barcelona i a Catalunya

L’Aire du Village Catalan presenta una reproducció d’un “poble típic català” a la primera àrea de servei que hom troba passada la frontera espanyola i entrant al Rosselló. Probablement és un cas únic d’elaboració turística i eminentment folkloritzant de la identitat catalana. L’indret té poc sentit des del punt de vista d’un català del principat que no necessàriament associa la catalanitat amb entorns rurals i treballs d’artesania. L’ús del català hi és molt marginal: una placa d’una “Plaça dels oficis”, amb porxos que recorden viles com Santa Pau, Besalú o Peratallada, i un mural que representa “les quatre estacions”. També hi ha una plaça ombrejada amb plàtans i algun detall decoratiu que imita formes de construcció d’època medieval, no exclusivament catalanes. Hi ha un restaurant sense cap presència de la llengua catalana: ni en els menús, ni en els senyals, ni en cap part de la seva web; només dues figuretes amb vestimenta tradicional que indiquen l’entrada dels lavabos masculins i femenins. Hi ha una botiga de productes artesans no necessàriament catalans. És un bon exemple d’ambientació turística de disseny que (a banda de mostrar les grans prevencions que tenen les autoritats franceses per utilitzar altres llengües) dóna una impressió de deslligament total, fins i tot espacial-geogràfic, de la societat i de l’entorn que pretén representar. Caldria veure si efectivament compleix una funció (pròpia d’una àrea tancada d’autopista) d’atractor turístic cap a aquella zona o si almenys dóna sortida a alguna part de l’oferta turística i la producció artesanal locals. En tot cas, sembla un model difícil d’importar cap a la Catalunya sud, excepte en el marc de les àrees de serveis de l’autopista a la banda espanyola, que en arquitectura i serveis tenen molt d’envejar a les franceses.
Mostrar más

115 Lee mas

Llengua i immigració a l'Estat Autonòmic i a Catalunya: una aproximació jurídica

Llengua i immigració a l'Estat Autonòmic i a Catalunya: una aproximació jurídica

la Llei, que fixa l'obligatorietat d'“emprar en les accions informa- tives i formatives, a més del català, les llengües pròpies dels usua- ris del servei, sempre que sigui necessari, i també incloure-les en els materials didàctics d'acord amb les recomanacions i el protocols tècnics elaborats amb aquesta finalitat”. El darrer incís de l’apartat 4, relatiu al contingut propi de l’acció formativa del servei de pri- mera acollida, s’ha d’interpretar de manera conjunta amb l’apartat 5 del mateix article 9. D’acord amb el primer, citat més amunt, l’aprenentatge de les competències lingüístiques bàsiques co- mençarà pel català; i, afegeix l’apartat cinquè: “Finalitzada la for- mació de llengua catalana, el servei de primera acollida ha d’oferir la formació per a l’adquisició de les competències bàsiques en llen- gua castellana per aquelles persones que hagin assolit l’adquisició de competències bàsiques en llengua catalana i que ho sol·licitin o ho requereixin.” El Consell de Garanties Estatutàries, després de reiterar que la precedència del català en aquest àmbit no implica que s’exclogui la llengua castellana de la formació lingüística ni constitueix una mesura desproporcionada, considera que enfront d’una possible interpretació en clau subjectiva i depenent de la voluntat del titular del dret de l’incís “que ho sol·licitin o ho reque- reixin”, seria preferible objectivar per l’Administració aquesta ne- cessitat de formació en castellà, sense que amb això es qüestioni la literalitat de la norma. 104 Nogensmenys, aquesta consideració s'hauria d'emmarcar per la voluntarietat de l'accés al servei i per la consideració anteriorment efectuada sobre els efectes de l'oficialitat, que entenem que no poden significar una obligació d'estricte parel·lelisme de l'oferta en les dues llengües oficials.
Mostrar más

47 Lee mas

El coneixement de la llengua catalana i la llengua castellana per part de l'alumnat estranger escolaritzat a l'educació primària de Catalunya: factors explicatius i relacions d'interdependència lingüística.

El coneixement de la llengua catalana i la llengua castellana per part de l'alumnat estranger escolaritzat a l'educació primària de Catalunya: factors explicatius i relacions d'interdependència lingüística.

través d’elles a causa de les propietats d’una llengua particular i el seu sistema d’escriptura. L’autora, tot i acceptar l’existència de certs principis universals sobre la gramàtica de la lectura, defensa l’important paper que té l’aprenentatge formal i l’experiència dels nens en l’ús de les formes de llenguatge escrit en la L1 per a l’adquisició de les habilitats lectores en la L2. Així, per exemple, l’establiment de relacions entre la llengua oral i la llengua escrita - el “general mapping principle” (Perfetti, 2003) que permet entendre l’establiment de correspondències so-grafia en el cas de les llengües alfabètiques o, en el cas dels nens que han d’aprendre a llegir xinès, el reconeixement de que cada símbol (caràcter) correspon amb el significat i el so d’un sol morfema - seria un patró universal i, per tant, una vegada desenvolupat en una llengua, estaria disponible per a utilitzar-lo en qualsevol altra llengua. Però de la mateixa manera, com que els mecanismes de transformació de la llengua oral a la llengua escrita estan regulades per normes arbitràries que depenen específicament de les característiques formals de cada llengua, són diferents entre cada comunitat i, llavors en el cas de l’adquisició de les habilitats lectores en una segona llengua, es fa necessari un treball explícit sobre les convencions lectores que s’han de seguir per a les diferents llengües i en funció de l’activitat lectora proposada (treball de consciència metalingüística, el que proposarien Herdina i Jessner, 2002; Candelier, 2003). D’aquí la importància de l’experiència prèvia en les activitats lectores per tal que els aprenents puguin ser més estratègics i reflexius a l’hora de portar a terme activitats escolars en diferents llengües (Nussbaum, Escobar i Unamuno, 2006; Tolchinsky, 1993).
Mostrar más

645 Lee mas

Poder i llengües a Catalunya

Poder i llengües a Catalunya

L’esquema d’anàlisi de Pierre Bourdieu (vegeu Ce que parler veut dire, 1982) és molt útil per avançar en la comprensió de les varietats lingüístiques com a recursos. Bourdieu reïx a aplegar aquestes dues visions del poder: a) com un objecte de què disposen els actors so- cials i b) com a fruit d’unes relacions, sempre canviants, dins l’es- tructura social. En aquest esquema d’anàlisi, els actors socials pos- seeixen capitals econòmics, socials, culturals i simbòlics, cadascun dels quals té un valor variable segons els camps socials en què s’a- pliqui. Cada camp social és un terreny de joc amb regles específi- ques, de manera similar a com ocorre en el món esportiu. Un mateix terreny de joc, amb la condició que se’n canviïn els traçats, s’usa per a diferents especialitats esportives, cadascuna de les quals es regula amb normes diferents. Uns dels principals capitals culturals són els lingüístics, és a dir, el conjunt de varietats lingüístiques que, aplega- des, formen el repertori d’un individu o d’una comunitat. La llengua té un paper especial en les relacions de poder, perquè alhora reflec- teix i crea poder. Com diu Gep Boterut (Humpty Dumpty) a Alícia a través de l’espill, el més important és la significació que s’atribueix a les paraules, i que alguns tenen més poder per fer aquesta atribu- ció que d’altres. 2
Mostrar más

18 Lee mas

França i Catalunya al segle XVII. Identitats, contraidentitats i ideologies a l'època moderna (1640-1700)

França i Catalunya al segle XVII. Identitats, contraidentitats i ideologies a l'època moderna (1640-1700)

En segon lloc, les intencions de França i el seu interès sobre Catalunya han estat abastament tractades al llarg del treball. Fem-ne un curt repàs. L’arrel de les intencions de França a Catalunya era el desig de conquesta, d’ampliació del seu espai, però, per damunt de tot, l’allunyament del perill espanyol. Les decisions geoestratègiques portaren la corona de França a ampliar efectivament el seu territori -Alsàcia, Franc-Comtat o Rosselló-. En aquest moment es plantejà el dilema de les accions que calia portar a terme i els interessos reals per conservar dits espais humans. D’alguna manera, el primer interès fou militar: l’atac defensiu de l’estratègia militar de França anà en augment amb la guerra d’Holanda i la progressiva solidificació del poder gal a Europa. I és que, ¿quin fou l’objectiu de conquerir i mantenir el Rosselló sinó una decisió de geoestratègia militar? La historiografia ha debatut llargament sobre l’assimilació o la integració del Rosselló a França. Si bé pensem que es tracta d’una discussió estèril, ja que hom pot apreciar com els fonaments van ser posats en lloc a finals del segle XVII, les assimilacions van ser exclusivament parcials. La primera, per exemple, va ser la de l’elit catalana; un grup que era forà al Rosselló, provenint del Principat, però que malgrat el seu servei a França va mantenir les arrels suficients amb la seva pàtria catalana, com per considerar-los únicament com una col·lectivitat d’assimilació progressiva i activa. Ben segur, van ser els seus descendents els que van assumir el paper d’assimilats i actors “naturals” de la francesitat al Rosselló. Quant a la resta, ni l’Església, ni la població en general, ni tan sols el món cultural i artístic van patir grans transformacions. Això no vol dir, però, que les autoritats franceses no haguessin intentat esborrar part de les tradicions. Les condicions només van permetre la introducció progressiva i necessària d’elements profrancesos (llengua, professors, jesuïtes, etc.). L’assimilació només va produir-se per l’elit, però aquesta mateixa no va considerar necessària una assimilació popular, ja que l’estabilitat de la província permetia tal situació.
Mostrar más

741 Lee mas

La intervenció en les competències, els usos, les ideologies: d'"El català, cosa de tots" a "El català, llengua comuna"

La intervenció en les competències, els usos, les ideologies: d'"El català, cosa de tots" a "El català, llengua comuna"

El segle XXI comença amb una clara necessitat de reforç de la intervenció en les com- petències lingüístiques. En primer lloc, per capacitar la nova població immigrada en l’ús del català: s’aboquen molts recursos humans i econòmics, esforços organitzatius, d’innovació metodològica, d’adaptació a necessitats i horaris dels potencials alum- nes... a gestionar el que es denomina acolliment lingüístic, un servei que vol integrar l’aprenentatge de la llengua amb el coneixement de l’entorn i la transmissió de la cul- tura i dels valors bàsics de la societat catalana. Mai com fins ara s’han posat a dispo- sició de les persones tants recursos i eines per aprendre català i fer-lo servir amb seguretat: els cursos presencials per a persones adultes (amb més de cent vint mil alumnes l’any 2009), les aules d’acollida d’immigració en el sistema educatiu obliga- tori, el curs en línia Parla.cat (www.parla.cat), el servei de consultes lingüístiques en línia Optimot (www.optimot.cat), els diversos serveis de traducció automàtica en línia, etc. En segon lloc, el reforç de la capacitació lingüística de la població també s’adreça, explícitament, a aconseguir persones poliglotes, no només en les llengües oficials a Catalunya, sinó en anglès i altres llengües de comunicació internacional, d’acord amb les recomanacions de la Unió Europea. 7 A aquest objectiu el Govern destinarà també un esforç ingent, especialment a través de l’ensenyament reglat.
Mostrar más

13 Lee mas

L'ensenyament competencial a l'assignatura de Llengua catalana i literatura de 1r d'ESO

L'ensenyament competencial a l'assignatura de Llengua catalana i literatura de 1r d'ESO

L’ensenyament-aprenentatge competencial aconsegueix desfer-se de molts dels aspectes més comuns de l’educació tradicional i aplicar uns nous prin- cipis educatius basats en una educació globalitzadora i integral, en què es po- tencien les capacitats de l’alumne de forma individual i en què s’ajuda l’individu a créixer sent un ésser competent per a la resolució de possibles futurs conflictes o situacions problemàtiques en qualsevol dels àmbits, i no només en l’escolar. Durant l’actuació de la seqüència didàctica s’ha pogut observar com en cada una de les situacions plantejades es treballen la gran majoria de les competències i, que arran d’aquestes, s’han anat donant tota una sèrie de continguts curriculars relacionats amb els procediments i les actituds que es duien a terme sense la necessitat prèvia d’establir obligatòriament uns continguts en concret. A més, gràcies a l’enfocament competencial els alumnes són avaluats de forma qualita- tiva, tenint en compte el progrés dels alumnes de forma individual i potenciant les capacitats i habilitats de cada un d’ells. Per últim, l’avaluació formativa em- prant rúbriques d’autoavaluació i coavaluació afavoreixen un aprenentatge molt més significatiu de l’alumnat adonant-se dels errors que ha comés i afavorint a la coordinació entre els companys.
Mostrar más

58 Lee mas

L'hàbit lector en la llengua catalana i la influència d'aquest en la seva ortografia

L'hàbit lector en la llengua catalana i la influència d'aquest en la seva ortografia

apareguin les paraules dificultoses ortogràficament de cada unitat o tema: aquesta activitat es pot dur a terme en tots els nivells de primària. Consisteix a posar un tauló a la classe o un tros de paper continu en la paret, en el qual es vagi escrivint totes aquelles paraules que apareguin en la unitat i resultin d'especial dificultat per a l'escriptura de l'alumnat, permetent d'aquesta manera facilitar la producció escrita de manera correcta. Una altra forma de realitzar- ho és a partir de la unitat didàctica amb les paraules que els alumnes i alumnes hagin tingut majors problemes a l'hora d'escriure-les. Per realitzar el panell, primer es mostren les paraules que poden resultar de difícil ortografia per al nostre alumnat i després de busquen en el diccionari, per trobar la forma correcta d'escriptura, per posteriorment escriure-la en el tauló de manera correcta i així permetre a l'alumnat aprendre el correcte. D'aquesta forma, es potencia també el caràcter exploratori de l'alumnat, ja que a partir del dubte de la forma d'escriure una paraula han d'explorar i investigar
Mostrar más

50 Lee mas

CRITERIS D'AVALUACIÓ 2n ESO. Departament de Llengua i Literatura Catalana. Curs

CRITERIS D'AVALUACIÓ 2n ESO. Departament de Llengua i Literatura Catalana. Curs

2. Fer les activitats de recuperació i/o millora que es proposin durant aquest període. Aquestes activitats seran del mateix tipus de les emprades per avaluar. Si una de les activitats de recuperació és un examen, no s'hi podrà presentar si no ha lliurat els treballs pendents pactats.

23 Lee mas

Els discursos sobre atenció a la diversitat en la comunitat educativa a Catalunya

Els discursos sobre atenció a la diversitat en la comunitat educativa a Catalunya

Fruit d’aquesta síntesi conceptual, doncs, passem a comentar el tercer i darrer aspecte, consistent en la definició de dinàmiques i estratègies d’atenció a la diversitat segons si donem més incidència als aspectes de diferència cultural (en la línia de Banks, 1996) o bé de desigualtat. L’atenció a la diversitat cultural des de l’òptica de la diferència genera processos i institucions que podem denominar, per lògica, multiculturals. Aquests es caracteritzen per fomentar i programar activitats que afavoreixen el coneixement de les característiques manifestes dels altres grups culturals. És una manera de donar prioritat als aspectes expressius de la cultura, en detriment dels més instrumentals i definitoris. Interessa conèixer la gastronomia, la dansa, les festes tradicionals, aspectes lingüístics... amb l´objectiu de potenciar un enriquiment del bagatge cultural i provocar directament una actitud de respecte amb allò conegut. El projecte educatiu multicultural és concebut com una oportunitat d’incrementar el coneixement. Conseqüentment, la tensió educativa es concentra en els criteris de selecció de continguts, ja que s´observa la impossibilitat material i temporal de poder afrontar l´ensenyament de tot l´univers multicultural propi de l’entorn. Generalment, s’adopta una metodologia fonamentada en criteris d´anàlisi, de curiositat per acostar-se a allò que un no sent com a seu, i els educands són percebuts, per damunt de tot, com subjectes culturals.
Mostrar más

349 Lee mas

Gènere poètic en el marc de l'ensenyament obligatori de la llengua i la literatura catalana, El

Gènere poètic en el marc de l'ensenyament obligatori de la llengua i la literatura catalana, El

Porte a la pràctica la Sessió 3 sense necessitat de modificacions, cosa que em fa pensar que els aspectes mecànics, independent de la matèria, els interessa més o els fa atendre millor perquè són de més fàcil comprensió. Comence la sessió recordant alguns eslògans que cridem a les manifestacions i fer-los pensar en com shan creat. Faig les activitats previstes: Explicació a la pissarra de la mètrica i la versificació: tipus de vers (issosil·làbic, anissosil·làbic, trencat, art major, art menor) i de rima (assonant, consonant, versos blancs i lliures). Faig corregir, per sexistes, els conceptes del llibre de text: rima masculina i rima femenina. Entre tots, busquem al poemari exemples distints de cada ítem explicat. Molts volen dir els exemples de les rimes que troben i de vegades repeteixen les que ja han estat dites perquè continuaven buscant mentre es feia la posada en comú. La participació és alta i he de frenar les intervencions si volem acabar. Comprove que he acabat la classe dins el temps previst, el que em fa pensar que domine el meu control del temps. Trobe que és enganyós, vaig a «pinyó fix» i un resultat que es tradueix en una xifra és tot un miratge. Torne a insistir-los que cal buscar els efectes que provoca la combinació de sons i de ritmes, i que no és suficient amb la identificació.
Mostrar más

287 Lee mas

Entre els Països Catalans i la independència de Catalunya

Entre els Països Catalans i la independència de Catalunya

mesura que es produeixi un xoc amb la lògica de l’Estat espanyol. D’altra banda, els Països Catalans ja constitueixen avui, en la lògica dels processos de regionalització i de cooperació transfronterera interns de la UE, una àrea geogràfica amb sentit per si mateixa, tant pel que fa a les relacions comercials, com al tan maltractat corredor medite- rrani. No és descartable que en un futur l’Euroregió de l’Arc Mediterrani, l’EURAM, passi per aquest tipus de regionalització europea, la qual cosa consolidaria el territori dels Països Catalans com un espai estratè- gic en les relacions comercials de la UE amb tercers. De fet, la unió estratègica dels ports de Barcelona, Tarragona i València pot constituir un pol logístic d’una importància extraordinària per al transport ma- rítim que passa pel canal de Suez. Si els Països Catalans volguessin fer valer la seva posició geoestratègica en el marc de la UE, encara es faria més evident als ulls d’aquesta que el bloqueig del corredor mediterrani que està realitzant l’Estat espanyol des de fa anys només es pot resoldre atorgant sobirania a aquest territori. Tal com apuntava Joan Vea (1987)
Mostrar más

10 Lee mas

Publicitat i llengua: la promoció del català i els recursos del cartell propagandístic

Publicitat i llengua: la promoció del català i els recursos del cartell propagandístic

La proposta didàctica que a continuació es presenta està dissenyada per ésser accessible per part de tot tipus d'alumnat idependentment del seu origen o bagatge cultural, i adaptable per diversos nivells d'educació secundària a pràcticament qualsevol centre educatiu. Pel fet de partir d'un tema tan comú i proper com la propaganda, es pot preveure que els coneixements necessaris per l'activitat d'elaboració de cartells pel foment del català seran adquirits prou ràpidament, per donar pas a l'apartat pràctic sense dificultats. Aprendre què és la publicitat no serà una lliçó nova i abstracta pels alumnes, sinó més aviat un repàs.
Mostrar más

67 Lee mas

El Patrimoni marítim i els museus de Catalunya

El Patrimoni marítim i els museus de Catalunya

EL PATRIMONI MARÍTIM DE CATALUNYA Des de l’antiguitat, la mar ha estat per a l’ésser humà un camí a través del qual s’establien relacions, un escenari on es mesuraven les forces i les ambicions dels estats, una font de riquesa i un espai de treball. Catalunya ha es- tat un lloc de pas. Del mar li han vingut els perills, però també els contactes i les influències fecundes. Catalunya ha estat destí de moltes empreses marítimes i també fo- cus innovador i exportador d’aquestes empreses. A la costa catalana, la gent havia d’acarnissar-se per sobre- viure. La gent del litoral s’havia d’adaptar al medi, i és ai- xí que quan aquesta costa accidentada i rocosa a voltes, plana i oberta d’altres, oferia bon recer i condicions favo- rables a la vida marítima, l’home es feia pescador o mari- ner. Han estat la mar i les bones condicions nàutiques dels llocs allò que ha atret la gent allí precisament. Una cala, una platja, esdevenien refugi per a homes i embar- cacions i allí s’hi desenvolupava una activitat pesquera que permetia la subsistència a una petita comunitat. De fet, des de molt antic, els indígenes havien après la utili- tat del mar per a la pesca i per a la navegació. Per a molts, la mar es va convertir en el seu camp de treball i és així que, com diu la geògrafa Y. Barbaza: «...d’aquesta activitat marítima, el paisatge humà en porta la traça a Catalunya».
Mostrar más

9 Lee mas

El Gènere poètic en el marc de l'ensenyament obligatori de la llengua i la literatura catalana

El Gènere poètic en el marc de l'ensenyament obligatori de la llengua i la literatura catalana

«La literatura en la enseñanza obligatoria» dins Aula de innovación de la enseñanza de la lengua, núm.. GRUP DE RECERCA DÉCOUEN.[r]

10 Lee mas

La Renaixensa i els terratrèmols andalusos. Vindicació de la solidaritat catalana

La Renaixensa i els terratrèmols andalusos. Vindicació de la solidaritat catalana

Tobella en les seves cròniques 30 ja no pot descriure les desgrà- cies provocades pels terratrèmols perquè ja ho havien fet els seus antecessors. Per això, a causa de la seva especialitat agrícola, posa l’accent en els problemes agraris que pateixen els andalusos, com ara el baix preu que reben per la collita de la canya de sucre, a causa del tractat de comerç amb França, el qual facilita la introducció del sucre de remolatxa a preu més competitiu. La comparació amb el greuge que sofreix la indústria catalana pel mateix motiu hi és present. Un altre dels problemes que afecten l’agricultura andalusa són les pluges i freds continuats, que han retardat tant la collita del blat que difícil- ment arribarà a bon port, situació agreujada per la manca de sitges adequades per guardar-lo i poder-ne disposar l’hivern vinent. El cor- responsal català també posa de relleu els esforços de les aportacions particulars, que s’han distribuït als diferents llocs per reconstruir-hi les cases afectades. I encara que, d’entrada, el nomenament del
Mostrar más

29 Lee mas

Llengua i ideologia en els partits polítics d'esquerra i centreesquerra del País Valencià: una aproximació

Llengua i ideologia en els partits polítics d'esquerra i centreesquerra del País Valencià: una aproximació

Per altra banda, s’han escollit les comarques o àrees territorials de l’Alacantí, l’Al- coià-Comtat (sense la Foia de Castalla) i l’Horta de València, que consideràvem que, a priori, podrien representar patrons identitaris diferents que condicionarien els dis- cursos dels entrevistats, en alguns casos fins i tot per damunt de l’adscripció política (Català, 2012: 747-748): l’Horta de València com a cor d’una identitat valenciana més intensament afirmada com a distintiva respecte de la hipotètica unitat amb Catalu- nya; l’Alacantí com la comarca que més ha contestat la identitat valenciana, fins al punt de plantejar una identitat alternativa, de tipus cantonal-provincial, però molt aferrada a la idea d’Espanya (vegeu Piqueras, 1996: 217-230), i l’Alcoià-Comtat com una àrea que històricament ha tingut determinats lligams amb Catalunya i això pot habilitar la fidelitat als postulats originals de Fuster. Som conscients, però, que dei- xem fora altres comarques que haurien tingut interès per a la nostra investigació (per exemple, les que fan frontera amb Catalunya, al nord de Castelló), però volíem tractar cada comarca gairebé com una mostra, fent un nombre raonable d’entrevistes, per a intentar captar tots els discursos i, així, ampliar a més de tres comarques hauria impli- cat un treball de camp massa extens. Amb aquestes tres comarques s’ha arribat a un nombre important d’entrevistes a militants, cinquanta-vuit, i s’ha anat a tres territoris que hipotèticament entenen de manera diferenciada la identitat valenciana, que era la intenció del disseny de la mostra. 5
Mostrar más

19 Lee mas

La producció catalana a la televisió els anys 2011 i 2012

La producció catalana a la televisió els anys 2011 i 2012

• En el primer hi trobaríem l’únic canal públic d’abast exclusivament català, TV3, que fa una aportació molt superior a la de la resta, d’entre 11 i 14 programes setmanals de mitjana. • En el segon hi trobaríem LaSexta, 8TV i Antena3, que programen setmanalment a l’entorn de cinc programes de producció catalana externa (excepte 8TV el 2011, que en programa tan sols 1,7 de mitjana). Aquestes xifres són resultat d’una disminució significativa a LaSexta i d’un augment significatiu a Antena3 i 8TV durant els darrers anys. La reducció a LaSexta i l’augment a Antena3 s’expliquen, en part, per la recent fusió d’aquestes dues cadenes, que ha portat Antena3 a emetre continguts de producció catalana que abans s’emetien a LaSexta, com la Fórmula1. Pel que fa a 8TV, l’augment va directament lligat a l’aparició del programa 8 al dia, produït per la productora catalana Broadcaster, i als programes derivats i les seves corresponents repeticions.
Mostrar más

13 Lee mas

Show all 10000 documents...

Related subjects