PDF superior Els mitjans de comunicació al País Valencià

Els mitjans de comunicació al País Valencià

Els mitjans de comunicació al País Valencià

e L confLIcte socIopoLítIc (1976-1982) I La confrontacIó deLs medIa El conflicte sociolingüístic valencià és el resul- tat d’un procés llarg i complex de castellanització idiomàtica que s’inicia amb la decadència del País Valencià a partir del segle xvi i que conduirà a una castellanització més intensa pel paper que hi van tenir l’església catòlica i l’aristocràcia i, en temps més pròxim, per l’escolarització generalitzada de la població i la quarta generació de mitjans de co- municació de masses (ràdio i cinema, fonamen- talment, en un primer estadi, i, de manera més generalitzadora encara, amb la televisió), a més dels forts contingents d’immigració castellana no integrada culturalment, procés que anirà acom- panyat per l’elaboració i difusió de discursos ideo- lògics favorables a la substitució lingüística en la mesura que es titlla la pròpia llengua d’inadequada per a la producció cultural i l’adopció del castellà esdevé símbol d’estatus. El substrat castellanista- espanyolista d’aquests discursos ha quedat ben es- tablert, com també el component provincià d’un tal plantejament (Ninyoles, 1979). Els seus principals portaveus sorgiran de la burgesia valenciana. Seria llarg d’explicitar, ara i ací, la gènesi del sucursa- lisme de la burgesia valenciana i el comportament lingüístic procastellà que ha comportat, així com també l’espanyolisme dependent i l’anticatalanis- me en què es fonamenta. El seus trets han estat
Mostrar más

14 Lee mas

Recomanacions del CAGG de Barcelona sobre el tractament i la participació de la gent gran en els mitjans de comunicació

Recomanacions del CAGG de Barcelona sobre el tractament i la participació de la gent gran en els mitjans de comunicació

La jornada «Les persones grans i els mitjans de comunicació», que es va celebrar el 22 de març de 2010 a l’Auditori del Centre Cívic Fort Pienc. L’objectiu d’aquesta jornada fou reflexionar sobre el paper de la gent gran en els mitjans de comunicació. Es va comptar amb la participació de la Sra. Rosa Gil, periodista de RNE i directora del programa “Gent Gran”, de Ràdio 4, la Dra. Carme Triadó, catedràtica de Psicologia i experta en gent gran i el Sr. Toni Puig, expert en comunicació de l’Ajuntament de Barcelona. En aquesta jornada es va posar de manifest la necessitat de tenir un discurs clar i senzill sobre el paper de la gent gran dins de la societat per poder-lo fer arribar als mitjans de comunicació i a la ciutadania en general.
Mostrar más

8 Lee mas

Les reformes penals i la seva relació amb: les demandes socials i els mitjans de comunicació

Les reformes penals i la seva relació amb: les demandes socials i els mitjans de comunicació

En el llibre “La política Criminal Mediàtica” de la Laura Pozuelo Pérez de la Editorial Marcial Pons, tracta en un dels seus temes de la interacció entre els mitjans de comunicació i el Codi penal. Arribant a la conclusió que per causa de les demandes socials han esdevingut les reformes penals i aquestes una vegada aplicades no han estat efectives, ja que s’ha intentat que la llei penal del menor tracti aquest de manera diferenciada als adults, però l’enduriment de la llei encara no ha estat suficient, com a mesura coactiva.
Mostrar más

13 Lee mas

El procés de normalització del català en els mitjans de comunicació: notes sobre l'evolució de la recerca, 1980-2010

El procés de normalització del català en els mitjans de comunicació: notes sobre l'evolució de la recerca, 1980-2010

Es tracta d’una modalitat de recerca bàsicament descriptiva, que se sol centrar en l’anàlisi dels processos sobre la incorporació del català als mitjans i als circuits (pro- ducció, difusió, usos) de la comunicació social. El nou marc polític a l’Estat espanyol derivat de la transició i de l’establiment del nou mapa de les autonomies afavorí unes primeres línies de reflexió i debat públics sobre els canvis en els mitjans en relació amb les perspectives d’incorporació del ca- talà. Als estudis pioners de finals dels setanta en aquest àmbit, s’hi sumaren aviat au- tors procedents del món professional i de la jove Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Hi contribuí l’aparició de la primera revista acadèmica sobre recerca comunicativa a la UAB, Anàlisi (1980), seguida poc després per la revista de l’Associació de la Premsa de Barcelona, Annals del Periodisme
Mostrar más

10 Lee mas

Els trastorns emocionals en els mitjans de comunicació

Els trastorns emocionals en els mitjans de comunicació

d’intervenció propi d’aquests professionals. Cal afegir que la presència de psicòlegs a publicacions relacionades amb els trastorns emocionals és més elevada que a qualsevol altre tema de la psicologia. Quan es tracta de simptomatologia que afecta a la resta de l’organisme i/o que podria tenir conseqüències greus per a la salut de les persones, els psicòlegs queden exclosos. Els mitjans de comunicació recorren a altres professionals, sobretot del camp de la medicina (tant metges d’atenció primària com especialistes en psiquiatria i en neurologia) en lloc dels psicòlegs, que són qui tracten a les persones amb trastorns emocionals (tant a la sanitat pública com a la privada), posant-se de manifest el solapament que hi ha entre els diferents professionals. El fet que els metges i els psicòlegs exerceixen professions complementàries, la seva presència als mitjans de comunicació també s’hauria de
Mostrar más

36 Lee mas

Els mitjans de comunicació i el medi ambient: informació i desinformació a parts iguals

Els mitjans de comunicació i el medi ambient: informació i desinformació a parts iguals

DESENVOLUPISME I CONSERVACIONISME A les Illes Balears tenim exemples d’ambdues parts. El desenvolupisme i les polítiques conservacionistes conviuen i s’enfronten a les mateixes pàgines, segu- rament amb la mateixa barreja que la societat acull el debat sobre la sostenibilitat del seu model econò- mic, és a dir, contradictòriament. Per això és bo apren- dre a destriar unes pàgines de les altres i, fer-ho, a la llum d’una necessària educació o formació. Educa- ció a través de la qual l’home esdevé independent davant el pensament que els mitjans de comunicació mediatitzen en un o altre sentit. Per això, la premsa, el periodisme, tenen una gran responsabilitat com a agents d’integració social, al servei de la societat i, per descomptat, per a la democràcia. Informació sense lliber- tat de premsa és, simplement, propaganda, encara que des d’aquesta llibertat no tots els valors que es transmetin tenguin la mateixa legitimitat quan tracten sobre la relació social de l’home amb el seu entorn. Allò que succeeix és que, dissortadament, la nostra societat, que ja ha estat educada en democràcia, no té una opinió unànime sobre l’obligatorietat de determinats comportaments que, en al- terar l’ecosistema posen en perill la mateixa subsistència.
Mostrar más

5 Lee mas

El fet difrencial: la comunicació alternativa i els moviments socials al País Valencià

El fet difrencial: la comunicació alternativa i els moviments socials al País Valencià

amb l’exemple de la comunicació com a moviment social i els moviments amb els quals s’associa, es pot evidenciar aquesta realitat. També es pot constatar com el propi projecte de L’Avanç acredita com en el camp dels moviments socials les velles mobilit- zacions han introduït noves formes en mecànica i contingut. En el funcionament, per la pròpia exis- tència del projecte, desvinculat de partits o sindicats, format per membres d’altres col·lectius, i amb vo- luntat expressa de recollir les veus de la ciutadania i de la resta de moviments socials. En el contingut precisament pel fet de no tenir una línia editorial dura o ortodoxa. Però, paral·lelament, el projecte sorgeix com un intent d’organització del conjunt de moviments socials que llavors es donaven al País Valencià entorn d’un element de comunicació que hauria de servir per coordinar-los. Periodisme ciu- tadà i periodisme cívic en un mateix mitjà que es materialitzava en suport de paper i electrònic i que quan s’acaba l’època daurada de la mobilització valenciana decau fins a desaparèixer. Té tant de significat la seua aparició com la seua desaparició en aquesta anàlisi. Però el que realment obliga a la reflexió és el fet que aquesta curta vida tinga lloc al País Valencià.
Mostrar más

16 Lee mas

Els Mitjans de comunicació i l'ús de la llengua

Els Mitjans de comunicació i l'ús de la llengua

Des de l’època franquista fins avui s’ha instrumentalitzat una sub- til argumentació entorn de la codificació fabriana, que consisteix a titllar-la d’artificiosament difícil. Doncs bé, des de llavors, aquesta tàctica ha tingut grans efectes, perquè ha arribat a crear en nosaltres mateixos el complex que, quan parlem el català normatiu, fem servir una llengua estranya. Els resultats de l’autoodi són evidents. Fins a l’extrem que de vegades es percep que es fan esforços per tal de defu- gir la correcció, perquè no soni rar allò que hom diu o escriu. Ens arribem a ruboritzar de parlar correctament la nostra llengua!; ens ruboritza allò que òbviament és motiu de satisfacció en altres comu- nitats. Tot el que és massa específic del català, que s’allunya massa del castellà, ens provoca prevenció: preferim la solució menys marcada. Qui fa servir en els registres més formals el llur?; Miquel Martí i Pol, en un poema en què s’adreça virtualment a Pompeu Fabra (Paraules
Mostrar más

8 Lee mas

Els Jocs Olímpics, els mitjans de comunicació i els reptes d'elaborar una imatge global

Els Jocs Olímpics, els mitjans de comunicació i els reptes d'elaborar una imatge global

Al igual que la cobertura mediàtica internacional, la cobertura dels Jocs Olímpics també es guia  per  un  conjunt  de  formats  i  fórmules  comuns.  Per  exemple,  hi  ha  estudis  que  revelen  una  agenda bastantrutinària dels temes pre‐olímpics que formen part del discurs dels mitjans i que  s’utilitzen per acolorir la imatge de la seu abans de l’inici dels Jocs. Aquestes històries tracten  els  temes  següents:  seguretat,  el  cost  total  dels  Jocs,  l’esperit  comercial,  les  drogues  i  una  constant avaluació de la preparació de la seu (molt important de cara a l’objectiu d’una imatge  global).  El  “discurs  de  preparació”  pre‐olímpic  fa  atenció  a  protestes  locals,  els  esforços  del  govern  per  a  “netejar”  les  zones  més  pobres  de  la  ciutat  i  els  retards  en  el  progrés  de  construcció/preparació  (un  tema  “Estaran  preparats?”)  (p.ex.,  Kang,  J.,  1992;  Rivenburgh,  1992). Chalip (1989) i Larson i Park (1993) parlen de la importància de la narració pre‐olímpica  realitzada pels mitjans internacionals utilitzant l’exemple de les Olimpíades de Seül. Durant el  període  pre‐olímpic,  els  mitjans  internacionals  es  van  centrar  principalment  en  les  tensions  entre  el  nord  i  el  Sud,  el  terrorisme  iqüestions  de  seguretat,  cosa  que  provocà  una  imatge  negativa  de  la  seu  que  els  organitzadors  de  Seül  van  haver  d’afrontar  a  l’inici  dels  Jocs.  La  implicació d’aquests fets és que les seus olímpiques podrien fer molt més per guiar la narrativa  pre‐olímpica molt abans de l’inici dels Jocs. 
Mostrar más

21 Lee mas

L'apoderament i democratització financera vist a través de l'evolució de la informació econòmica en els mitjans de comunicació a Catalunya

L'apoderament i democratització financera vist a través de l'evolució de la informació econòmica en els mitjans de comunicació a Catalunya

2.- Perquè fallen les autoritats supervisores; en el nostre cas el Banc d'Espanya i el Ministeri d'Economia. Que els bancs s'autoenganyessin pot ser comprensible. Els biaixos informatius son individuals però acaben agregant-se en els mitjans. La bombolla la fan entre tots però a partir d'una acció individual. Ara bé ¿i el Banc d'Espanya? , li correspon una tasca de vigilància del sistema. Hi han declaracions del Governador del Banc d'Espanya , Jaime Caruna, de l'any 2003 dient que no hi havia bombolla. A mi em costa molt d'entendre però vaig trobar un senyor que semblava molt savi – Juan José Millás - que escrivia aquesta profecia l'any 2003 11 :
Mostrar más

17 Lee mas

La dona, els mitjans de comunicació i els trastorns de la conducta alimentària

La dona, els mitjans de comunicació i els trastorns de la conducta alimentària

“La publicidad se ha convertido para nosotras en un espejo distorsionado de un mundo poblado de mujeres delgadísimas, jóvenes y radiantes (...) mujeres que nos venden como perfectas, modelos ideales que nos recuerdan cada día «cómo tenemos que ser». La publicidad, como el espejo de la madrastra del cuento, nos refleja a las «más hermosas», y se olvida que ese mundo al que pertenecen es tan lejano e irreal como el país de las hadas. Así mujeres fuertes, sanas y guapas torturan su cuerpo sometiéndolo a regímenes desquiciados, sesiones brutales de gimnasio, tratamientos estéticos absurdos...y sus cuerpos nunca se acercan a la imagen que quieren que el espejo les refleje” (p.45).
Mostrar más

26 Lee mas

Estatuts de l'Associació Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació [2008]

Estatuts de l'Associació Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació [2008]

1. En les reunions de l’Assemblea General, correspon un vot a cada Ajuntament associat. No s’admeten les delegacions de vot d’Ajun- taments associats no assistents a la reunió. Els Ajuntaments associats tenen el dret i l’obliga- ció d’assistir a l’Assemblea per construir democràticament el projecte de l’Observato- ri, en cas de que la persona representant designat no pogués assistir podrà delegar en una altra persona la representació de l’Ajun- tament a la reunió d’acord amb la normativa municipal aplicable.

5 Lee mas

La presència de la dona periodista en els mitjans de comunicació esportius

La presència de la dona periodista en els mitjans de comunicació esportius

Després d’analitzar els diaris esportius seleccionats en aquest Treball de Fi de Grau, des del 6 de febrer fins al 6 de març, s’ha arribat a unes conclusions que s’exposen en aquests gràfics. El primer d’ells tracta la presència de la dona, és a dir, al nombre de peces que han sigut escrites per la figura femenina en comparació de les escrites pels homes. Com s’observa hi ha una gran desigualtat, i és que, només el 9% de les peces les escriuen elles pel 91% que ells escriuen. Per tant, s’han comptabilitzat 420 peces firmades per una dona enfront de les 4092 escrites per ells. El diari en el qual més fèmines escriuen pel que fa al número és el Marca amb 160. Però, quan es compara pel que fa als percentatges amb el nombre de barons és, aleshores, el Mundo Deportivo el diari on es troba menys disparitat, tot i que les xifres són decebedores: un 13% i un 87% respectivament. Seguidament es troba el Marca, en tercer lloc l’AS i per últim trobem el diari autonòmic Esportiu on només signa una dona i solament representa el 4% del total amb 18 peces de les totes escrites durant el mes analitzat.
Mostrar más

76 Lee mas

Comunicació persuasiva en els mitjans digitals, febrer 2013

Comunicació persuasiva en els mitjans digitals, febrer 2013

La televisió del segle XXI és, a més, remota: el seu valor local serà, alhora, el seu valor universal de contingut accessible des de qualsevol part. L'explosió audiovisual a Internet no solament concerneix l'ordinador, sinó també el mò- bil i el televisor, i també els nous dispositius de vídeo i àudio de butxaca. So- bre aquesta base, i amb la competència cada vegada més gran dels usuaris, 's'estableix una televisió�2.0, una televisió social. Un canvi important que es gesta a la Xarxa i que té la persona com a objecte i subjecte de la comuni- cació i el coneixement visual. I en aquest marc, els grans operadors tecnolò- gics Google i Apple també prenen posicions pel que fa a la televisió digital i aprofiten els seus ecosistemes per a treure'n profit. D'una banda, Google TV orquestra tot un conjunt de recursos sota el paraigua del concepte a http:// www.google.com/tv/, on gràcies al seu navegador Chrome, YouTube i Google Play i la connexió de l'aparell de televisió a Internet ofereix tot un conjunt de continguts i d'aplicacions. I 'de l'altra, el gran competidor Apple, amb la seva Apple TV, també connectada a la Xarxa i vinculada a l'iTunes, però també a YouTube. Sense oblidar el tercer en discòrdia, Microsoft, amb el seu Windows Media Center. Com veiem, la televisió digital obre nous escenaris i reptes a la publicitat i al màrqueting.
Mostrar más

100 Lee mas

Canvi d'època en els mitjans de comunicació públics i privats

Canvi d'època en els mitjans de comunicació públics i privats

Passen els anys i sobrevivim. Em trobo més a prop de la retirada que del debut i faig balanç. En primer lloc, vull agrair als que m’han aju- dat a continuar encara en actiu. Per la meva manera d’entendre la professió, per l’escola de la meva pràctica i pel que he après. He acumu- lat molts coneixements i he pertangut a un grup amb ja pocs efectius. L’altre dia vaig tenir l’ocasió de convidar al lliurament dels títols del màster de Periodisme que dirigeixo –que vaig crear i del qual en sóc director fundador, conjuntament amb l’escola de periodisme de Columbia de Nova York i la Universitat de Barcelona– a Iñaki Gabilondo, amb qui havia treballat a la Cadena SER i amb qui tinc una molt bona amistat. Ell és dels últims periodis- tes de la meva generació i ja no hi és per diver- sos motius. Em sento molt vinculat a la seva manera de fer i d’entendre la professió. Ara miro el meu entorn i ja no hi ha ningú així, amb l’estatus adquirit de manera instintiva que permeti opinar amb una major llibertat, mantenint fresca la ment i la capacitat d’anàli- si. La llibertat ajuda a no deixar-nos endur per prejudicis humans ni per tendències delibera- des i ens permet relativitzar més les coses, contextualitzar i transmetre aquest relativis- me contrastat a l’espectador per facilitar el seu judici i per convèncer-lo que el nostre paper no és opinar per la societat en general ni ser portaveus de res, sinó opinar a través de les persones.
Mostrar más

8 Lee mas

Els mitjans de comunicació i les medicines alternatives i complementàries

Els mitjans de comunicació i les medicines alternatives i complementàries

D’altra banda, es diria que la medicina moderna occidental està malalta. Els símptomes són el descon- tentament d’un creixent nombre de ciutadans de les societats occidentals que cerquen alternatives terapèu- tiques en altres tipus de medicines i les creixents manifestacions d’opinions crítiques en contra seu, quan no clarament desacreditadores, que apareixen amb major freqüència en molts mitjans de comunica- ció. Les causes, múltiples i complexes, paradoxal- ment, deriven en part de les del seu èxit. Així, per exemple, la tecnificació de la medicina occidental fa que els seus usuaris es troben, estranys i indefensos, en un fred entorn d’equips i instruments cada vegada més complexos i que semblen una cadena industrial de robots per la qual van passant, resignadament i silenciosament, un pacient darrere de l’altre.
Mostrar más

6 Lee mas

La imperativitat dels mitjans de comunicació i les TIC, en els nostres quefers polítics

La imperativitat dels mitjans de comunicació i les TIC, en els nostres quefers polítics

És innegable que els mitjans de comunicació i les TIC formen part de les nostres vides. Com estem veient, estan donant molta guerra en matèria política, però en el passat com hem observat, també ho feien. En aquesta dissertació, s’ha volgut exposar dos casos on tant els mitjans de comunicació i les TIC, mitjançant un pla de comunicació estratègic, han sorgit victoriós i han sabut influenciar a la massa social, perquè aquesta exercís el seu dret de vot en unes eleccions presidencials cap a un candidat i partit concret. Per contra, també hem volgut mostrar dos casos on els mitjans tradicionals i les TIC, realitzant també plans estratègics de comunicació i influència, els resultats no van sorgir segons les seves estimacions de resultats, i la massa social va voler dirigir el seu gest de vot, cap a unes altres posicions polítiques i d’opinió, on tots sabem que van anar a contracorrent d’aquell discurs “protector”, que aquests els hi havia “imposat” en tot moment, ja sigui dins de casa (televisió i ràdio) com arribar fins al últim tros de vida íntima que té actualment cada individu del nostre entorn com és el seu smartphone personal, ja que aquest de les moltes vegades que s’utilitza és quan l’usuari el consulta per veure les seves comptes xarxes socials. Aquests quatre casos separats entre dues dècades diferents, ens ha donat a entendre que la societat ha canviat en matèria de consumir mitjans de comunicació i TIC. En el primer, la societat era més afí a consumir mitjans de comunicació tradicionals, a causa de la no existència l’any 2004 de les TIC com les coneixem en l’actualitat, i el segon arran del 2008 li va ser més divertit consumir més TIC que no pas els mitjans de sempre i és per això que de tot allò que va succeir va sorgir el que anomenàvem com Obamamania. A partir del 2011, gràcies als resultats com era el BREXIT i les eleccions que va guanyar Donald Trump, els que ens dediquem a la comunicació, ven entendre que el
Mostrar más

152 Lee mas

Català per als mitjans de comunicació

Català per als mitjans de comunicació

Òbviament, en el cas valencià, la situació és encara més complicada, ja que, d’en- trada, és imprescindible superar aquella perillosa diglòssia practicada durant anys pels responsables de la ràdio i la televisió pública, que ha bandejat l’ús de la llen- gua pròpia del doblatge del cinema i les telesèries, o bé l’ha reduïda a la mínima expressió, i de vegades mostrant una llengua d’una qualitat discutible, en les sèries de producció pròpia. A més, és urgent, en els espais vehiculats en l’oral col·loquial, la recuperació de la fraseologia i la riquesa lèxica del valencià oral, molt empobrit a causa de la pressió de la llengua dominant, que ha desplaçat formes tradicionals i les ha envoltades d’unes connotacions que en dificulten l’ús normal en els mitjans de comunicació. I és imprescindible denunciar l’acció política a l’hora de mar- car territoris de nefastes prohibicions, que contradiuen sovint les recomanacions de l’autoritat normativa i han tingut uns efectes devastadors sobre la construcció d’un estàndard oral valencià modern. Per tant, caldria evitar expressions i paraules excessivament locals i reforçar la presència de construccions compartides amb al- tres àrees del domini lingüístic, com ara els demostratius reforçats o els incoatius en eix, per construir un estàndard comú sòlid i superar aquesta perillosa etapa de subestàndards regionals que no fan més que debilitar la fràgil salut de l’idioma compartit.
Mostrar más

379 Lee mas

Anàlisi comunicativa de la crisi de les aigües Eden en els principals mitjans de comunicació impresos i digitals

Anàlisi comunicativa de la crisi de les aigües Eden en els principals mitjans de comunicació impresos i digitals

En aquest treball s’han demostrat diverses disfuncions per part dels periodistes dels mitjans de comunicació analitzats. Cal destacar que la redacció, ja sigui per part d’agències de comunicació o periodistes propis dels mitjans, de les notícies que s’emeten, influeix en la qualitat global de la informació (IQG). El periodisme d’agèn- cia es basa a fer una recerca inicial del fet que s’està produint i fer una explicació per tal que la informació obtinguda pugui ser venuda als clients, mitjans de comu- nicació que no disposen d’un periodista que s’encarregui de la cobertura de la notícia, o bé perquè el periodista del mitjà pugui tenir una informació bàsica per situar-se i, així, desenvolupar la notícia segons el seu parer. Les agències són prota- gonistes de la rutina diària dels periodistes generalistes, que inicien la seva jornada laboral amb un «ràpid repàs i selecció de les informacions que per a ells elaboren les agències de notícies i, així, a partir d’elles, decidir les prioritats informatives del dia» (Fuentes i Pujol, 1995: 45). Per tot això, les notícies no haurien de diferir en un grau important si els mitjans de comunicació utilitzen informació que prové d’agèn- cies. En tot cas, el periodista, segons la seva experiència i professionalitat, és res- ponsable que la notícia sigui de la major qualitat possible.
Mostrar más

20 Lee mas

Mitjans de comunicació i la percepció d'inseguretat

Mitjans de comunicació i la percepció d'inseguretat

En els dotze mesos analitzats van haver-hi conflictes molt rellevants en l’àmbit polític, econòmic i social, tant a casa nostra com a l’estranger. Només per refrescar la memòria dels lectors faré esment, entre d’altres, del desacord del principal partit de l’oposició amb la política antiterrorista del Govern utilitzant un discurs marcada- ment agressiu, el conflicte encara viu a l’entorn de l’aprovació de l’Estatut de Catalunya, la trama de corrupció descoberta a Marbella que obligà a constituir una Comissió Gestora per a governar la ciutat, l’OPA de Gas Natural a Endesa, la mort d’un home a la caserna de la Guàrdia Civil de Roquetas de Mar, els robatoris come- sos per grups de l’Europa de l’Est que assaltaven els xalets amb els propietaris a dintre, l’arribada massiva en pasteres d’immigrants subsaharians a les Illes Canàries, la mort de disset militars en l’accident del Yak-42 a Afganistan, etc. I en l’àmbit inter- nacional recordem els atemptats a Londres del 7J, el desallotjament de Gaza dels assentaments israelians, el pas de l’huracà Katrina per Nova Orleans, els disturbis socials originats a les rodalies de París i estesos a tot França, les eleccions a Palestina que van donar el triomf a Hamàs, les pretensions d’Iran de desenvolupar el seu propi programa nuclear, o la publicació de les caricatures de Mahoma en un diari danès, que va provocar la mort de desenes de persones a diferents manifestacions que van tenir lloc arreu del món. Aquesta llista —forçosament incompleta— de fets conflictius i violents dels quals les televisions van haver d’informar al llarg de tot l’any només pretén contextualitzar el nivell de conflictivitat que hi ha a la informació d’ac- tualitat i amb la qual tots els mitjans de comunicació es van haver d’enfrontar.
Mostrar más

13 Lee mas

Show all 6633 documents...