PDF superior Els nens i adolescents davant el càncer avançat o terminal dels pares

Els nens i adolescents davant el càncer avançat o terminal dels pares

Els nens i adolescents davant el càncer avançat o terminal dels pares

valorar més negativament el funcionament dels seus fills (Osborn, 2007). Els pares solters o sense parella, presentaven més distrès que els pares amb parella o casats (Lewis i cols., 1996). La satisfacció marital es podia relacionar amb el bon funcionament dels fills de pares amb càncer (Visser i cols., 2004; Huizinga i cols., 2010), o no ser un factor rellevant (Vannatta i cols, 2010). El funcionament familiar es relacionaria amb els problemes emocionals i de conducta dels nens i adolescents de pares amb càncer (Watson i cols., 2006; Edwards i cols., 2008; Lindqvist i cols., 2007; Trastum i cols., 2009; Huizinga i cols., 2003; Schmitt i cols., 2008; Harris i Zakowski, 2003; Gazendam-Donofrio i cols., 2007). Les rutines diàries de la família sovint queden alterades quan es diagnostica el càncer d’un dels pares, i aquest canvis de rols familiars, tan de pares com de fills, per exemple, molts pares poden quedar-se a casa tot el dia per la malaltia i estar més amb els fills (Northouse, 1995; Shands i cols., 2000) o menys per les hospitalitzacions (Semple i McCance, 2010) i alguns adolescents assumirien més cura dels seus germans i de responsabilitats en les tasques de casa (Grabiak i cols., 2007; Davey i cols., 2005). D’altra banda, alguns estudis observaven que les famílies amb adolescents es mostraven més expressives, cohesionades i organitzades des de la malaltia dels pares (Gazendam-Donofrio i cols., 2007; Harris i Zakowski, 2003). D’altra banda, el significat de la malaltia no serà el mateix pels pares quan es tenen fills petits, significarà més preocupació pels canvis i pel futur familiar (Fife, 1994).
Mostrar más

296 Lee mas

Comunicació en càncer: Anàlisi de les preocupacions i dels recursos dels pares recents diagnosticats al comunicar la malaltia als seus fills

Comunicació en càncer: Anàlisi de les preocupacions i dels recursos dels pares recents diagnosticats al comunicar la malaltia als seus fills

Tenint en compte que, la mostra de l’Estudi Principal representa una part de la realitat (recordem les característiques principals: la major part dones adultes que són mares, que en el moment de diagnosticar-les la malaltia la meitat d’aquestes pacients tenen un estadi avançat i amb mal o dubtós pronòstic), creiem que, quan estem davant de persones afectades per una malaltia oncològica que acaba de ser diagnosticada i aquestes tenen fills al càrrec, la situació esdevé de gran complexitat a l’hora d’abordar-la per la pròpia persona, la qual cosa justifica la necessitat d’activar recursos psicològics específics per recolzar a aquests pacients i les seves famílies. Pensem que aquests, són motius suficients per justificar la creació en els nostres centres hospitalaris, de programes específics de suport psicològic i assessorament als pacients que es troben en aquestes situacions, i que es portin a desenvolupar bàsicament dues línies de treball: per una banda, l’abordatge de la preocupació per part dels pares afectats pel patiment emocional dels seus fills i els recursos que cal activar i no hem pogut identificar clarament en el nostre estudi, i per l’altra, les altres preocupacions i els altres recursos que poden tenir els pacients a part dels que hem explorat en el treball.
Mostrar más

243 Lee mas

Intervenció per millorar la comunicació dels nens i adolescents amb DAR i els seus pares : Aplicació pel programa d'intervenció online DARWeb

Intervenció per millorar la comunicació dels nens i adolescents amb DAR i els seus pares : Aplicació pel programa d'intervenció online DARWeb

• En el seu llibre sobre teràpia cognitivo-conductual per dolor crònic en nens i adolescents, Palermo (2012), proposa estratègies concretes dirigides als pares per tal de millorar la comunicació amb els seus fills que pateixen dolor crònic: mostrar predisposició a escoltar al fill i escoltar-lo adequadament, comunicar-se de manera clara i directa amb el fill, no discutir problemes de dolor amb altra gent davant el fill, intentar solucionar problemes conjuntament amb el fill en comptes de solucionar-los per compta pròpia, estar accessible a qualsevol lloc i temps per parlar amb el fill, no preguntar massa per donar al fill cert espai i privacitat que l’ajudaran a ser més independent, exposar clarament límits i expectatives. L’autora remarca la importància de la comunicació a l’hora de fomentar un grau adequat d’independència del fill. També exposa la necessitat d’aportar informació als pares sobre barreres comunicatives – sermons, comentaris crítics, expressions d’enuig, generalitzacions, debilitament dels sentiments del fill, etc.
Mostrar más

50 Lee mas

Benestar i acolliment d'infants en família extensa: percepcions, avaluacions i aspiracions dels principals agents implicats

Benestar i acolliment d'infants en família extensa: percepcions, avaluacions i aspiracions dels principals agents implicats

14 són comarcals i n’hi ha 9 de supracomarcals. Ara bé, aquests equips no van haver d’assumir els seguiments dels nens i nenes que es trobaven amb la família extensa fins a principis de l’any 2000, donat que la DGAIA tenia uns equips propis dedicats a fer el seguiment d’aquestes famílies (l’anomenada i extingida secció d’acolliments parentals). Aquests equips van desaparèixer a finals de la dècada dels 90 i a principis del 2000 pràcticament tots els EAIAs de Catalunya tenien encomanada aquesta funció. Una precisió important a fer és que els acolliments en família extensa depenen de la DGAIA, no de l’ICAA (organisme encarregat dels acolliments en família aliena, adopcions nacionals i internacionals). Això vol dir que els EAIAs s’ocupen de l’estudi, avaluació, proposta i seguiment tant dels progenitors, com dels seus fills/es, com dels parents que s’ofereixen per acollir-los. Si tota la família es troba en el mateix territori, la intervenció recau en un mateix EAIA; si la família viu en diversos territoris, diversos EAIAs s’hauran de coordinar pel cas. Aquesta organització queda reflectida en el Document marc on consten les directrius tècniques als EAIAs (Generalitat de Catalunya, 1996). Aquest document és d’ús intern i ha sofert algunes modificacions recentment. Pel que fa a la part que correspon a la intervenció dirigida als acollidors en família extensa, el funcionament té les següents característiques:
Mostrar más

343 Lee mas

Recomanacions i recursos per a la gestió i l’acompanyament emocional de la infància i l’adolescència en espais educatius i de lleure, durant l’epidèmia de COVID-19

Recomanacions i recursos per a la gestió i l’acompanyament emocional de la infància i l’adolescència en espais educatius i de lleure, durant l’epidèmia de COVID-19

Discapacitat funcional. Al l’inici del casal o esplai cal preveure temps i dinàmiques lúdiques que permetin al NNA, junt a un educador, descobrir, a través dels sentits dels quals ell disposa, tots els canvis que la situació actual comporta: palpar els objectes nous, acompanyar-los a descobrir i sentir els nous espais, etc. Trastorn de l’aspecte autista (TEA). Aquest trastorn pot suposar a l’infant o adolescent veritables dificultats a comunicar les seves emocions i escoltar les dels demés, ajustar-se als canvis, desenvolupar-se a nivell social, i seguir activitats que no siguin del seu interès. Serà favorable per a aquest rang d’infants i adolescents ajudar-los/les a adaptar-se als canvis explicant-los/les les rutines i les activitats amb antelació. L’adult/a pot realitzar un exemple de rutina amb el NNA vàries vegades, per tal que es pugui preparar emocionalment. I podríem inclús explicar-li la rutina amb el suport de dibuixos o pictogrames si cal, o preparar-lo/la amb aquest mateix mitjà per a imprevistos: excursions, festes, visites culturals...
Mostrar más

31 Lee mas

Barcelona educació. Núm. 40 (2004)

Barcelona educació. Núm. 40 (2004)

E n primer lloc, crec que és important deixar ben clar des d’un bon inici que aquestes són les meves reflexions, simplement les meves reflexions personals. Són uns pensaments que des de fa molt temps he tingut i que he anat formulant en els darrers anys. Gràcies al meu treball amb Les Tres Bessones, he pogut conèixer el món de la tele- visió, i això m’ha permès tenir contacte amb molta gent de la indústria televisiva. Així doncs, crec que hem arribat a una situació límit, on és necessari actuar amb fermesa i rapidesa. Com a ciutadana, estic molt preocupada quan veig com els nens i nenes creixen en un entorn televi- siu que no és gens positiu: programes porqueria en horaris en què els nostres fills i filles estan davant el televisor, sèries infantils en què s’em- pra un llenguatge poc respectuós i moltes vegades insultant; la llista seria molt llarga. Els culpables són molts, però hem de ser tots junts els que hem de canviar les coses.
Mostrar más

32 Lee mas

"Mira què faig": un projecte de prevenció de l’assetjament a través de l'aprenentatge servei

"Mira què faig": un projecte de prevenció de l’assetjament a través de l'aprenentatge servei

a) S’aplica en àmbits educatius formals i no formals, a qualsevol edat i a totes les etapes educatives, sempre que el projecte s’adapti a les característiques pròpies de cada realitat; b) Concep el servei com una resposta a necessitats reals de la societat; c) Desenvolupa processos conscients, planificats i sistemàtics d’ensenyament i aprenentatge que relacionen les tasques de servei amb continguts i competències importants per a la vida; d) S’inspira en una pedagogia i que s’esforça per aplicar principis com: l’experiència o la relació directa i significativa amb la realitat; la participació activa o la intervenció dels protagonistes en els diferents fases del projecte; la reflexió (...) ; la interdisciplinarietat(...) ; la cooperació o feina conjunta (...); la immersió en pràctiques de valor o l’adquisició de valors (...) i l’avaluació múltiple o regulació continuada de l’experiència i la feina dels participants; e) Requereix un treball en xarxa que coordini les institucions educatives i les entitats socials que en faciliten la intervenció en la vida real; f) Incideix en l’aprenentatge de continguts intel·lectuals, afectius i de comportament; desenvolupa competències (...); estimula el pensament crític i la responsabilitat cívica; transmet valors i virtuts que fomenten el desenvolupament personal i la ciutadania i contribueix a millora l’entorn social, com també les institucions implicades en el projecte (p. 22-24).
Mostrar más

54 Lee mas

Notícies de l'Agenda 21 Escolar. Any 6. núm. 13 (2007)

Notícies de l'Agenda 21 Escolar. Any 6. núm. 13 (2007)

d’informar i animar les famílies perquè separin la brossa a casa. Una de les maneres ha estat a través de la nostra cartellera matemàtica, que ens serveix per recollir dades de tots els nens i nenes d’educació primària i per a interpretar-les posteriorment. Hem començat amb una pregunta clau per a tothom: A casa, separeu el vidre?. Aproximadament un cop al mes canviem la pregunta que els nens i nenes han de respondre. Sempre recollim les dades i analitzem els resultats a partir d’un treball d’estadística que fem a
Mostrar más

8 Lee mas

Eixample. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Febrer 2009

Eixample. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Febrer 2009

tres activitats que es duran a terme són: l’exposició de foto- grafies “Cada dia”, també a les Cotxeres Borrell, i una con- ferència sobre la pensadora María Zambrano a la Casa Golferichs, el dia 5 de març. El llibre sobre l’Eixample és un testimoni de com era el barri en el seu inici i la transforma- ció que ha experimentat, com també els llocs d’origen de les persones que hi van anar a viure. Recull també el treball domèstic i la cura de les perso- nes a les cases, dues tasques habitualment realitzades per les dones i que gairebé mai no queden reflectides en els estu- dis històrics i econòmics. Un altre apartat està dedicat a la vida de la comunitat i els es- pais de relació informal, des de les festes dels carrers fins a les reclamacions de millores per al barri, posant èmfasi en el pa- per i protagonisme que hi han tingut les dones. El llibre acaba amb un nomenclàtor dels car- rers i espais públics amb nom de dona amb una biografia de cadascuna.
Mostrar más

8 Lee mas

Els àlbums il·lustrats i els valors: de la mà per ajudar a créixer els nens

Els àlbums il·lustrats i els valors: de la mà per ajudar a créixer els nens

La informació recopilada al llarg d'aquest treball és fruit d'una recerca bibliogràfica, pel que fa a la part més teòrica, com és el tema dels valors. Però també es complementa amb la part pràctica, on ha estat molt útil poder parlar amb una professional del tema. Actualment gaudim de molts bons materials, molt bons recursos, que ens permeten poder treballar amb material de qualitat per als nens i, personalment, he descobert un nou món d'oportunitats pel que fa al treball de valors amb els nens. He descobert que aquests àlbums il·lustrats estan molt complets pel que fa al contingut: treballen imatges i text a la vegada, i això resulta molt estimulant pels nens. Mitjançant aquestes històries, es poden crear situacions que serveixin com a base d'aprenentatge, a dins l'aula, biblioteca o un altre espai, i no només pel que fa al tema dels valors, sinó que es pot explotar de diferent maneres, tot depèn de l'ull amb que es mira. Cada àlbum és especial i únic, i per tant cada persona és lliure d'agafar el que més li agrada i treballar-ho de la millor manera possible.
Mostrar más

43 Lee mas

Els Ambients d’Aprenentatge

Els Ambients d’Aprenentatge

33 garantint que, a partir de tots els recursos que se’ls hi ofereix, cada un pugui desenvolupar-se de forma integral. Per tant, tots i totes se’n podran beneficiar de les grans quantitats de propostes que hi trobaran dins cada ambient. En tot moment, es tracta de que cada nin pugui escollir el camí que més s’adequa a les seves capacitats per, a partir d’aquí, satisfer els seus objectius. Per altra banda, està clar que davant l’educació inclusiva, l’organització de l’escola canvia completament. Començant pels mestres que, passen de ser simples instructors a ser acompanyants o guies dels infants durant el seu procés d’aprenentatge. A més, es converteixen en un suport per l’alumne/a basat en un model curricular. Això significa que hi ha una feina col·laborativa entre els diferents professionals que permet que tots els alumnes se’n beneficiïn. Davant aquest nou plantejament, els Ambients d’Aprenentatge sorgeixen com una forma més per evitar que els infants es vegin obligats a sortir de l’aula ordinària, entre d’altres formes d’exclusió. Per tant, permeten acollir a grups totalment heterogenis, els quals podran accedir a un ampli ventall de possibilitats i opcions. De mentre, els docents vetllaran per la construcció d’una personalitat autònoma i creativa de tot l’alumnat. Es cert que, l’atenció individualitzada cobra molta importància i, per això, és necessari un treball col·laboratiu entre tots els professionals. Tot i això, serà gràcies a aquest treball que l’infant es sentirà valorat i motivat, fet que no fa més que augmentar la seva autoestima i motivació per aprendre.
Mostrar más

37 Lee mas

Adolescents i violència : l'escola, escenari de la violència entre iguals

Adolescents i violència : l'escola, escenari de la violència entre iguals

Els mitjans de comunicació tenen un paper important en aquesta normalitat amb la què es revesteixen les accions violentes que protagonitzem els éssers humans. Si bé han permès que el problema de la violència esdevingués públic (primer la violència de gènere i ara l’assetjament escolar) i hagi deixat de ser percebuda com un succés, ho veiem en els nostres dies molt clarament en la violència contra les dones que s’ha convertit en un dels temes significatius de la política i un motiu de preocupació social gràcies als mitjans de comunicació. No podem perdre de vista, però, que la violència, no ha rebut sempre el tractament més adequat en aquests mitjans, per exemple, quan es tractada com un mer “entreteniment” i es mostrada amb una mena de morbositat que atreu a les masses, com si fora l’acció salvadora dels mals del món, o, fins i tot, com un acte de valentia. Tal i com indiquen Alberdi i Matas al seu informe sobre els maltractaments, els mitjans de comunicació es troben atrapats entre dos interessos contraposats: respectar la seriositat de les notícies tenint en compte la gravetat dels fets i satisfer la seua necessitat d’atreure al màxim l’atenció del públic, i això és més fàcil d’aconseguir per la via del sensacionalisme. Es troben entre la responsabilitat com informadors i formadors d’opinió i la seua posició empresarial d’oferir un producte que el públic desitgi i consumeixi.
Mostrar más

62 Lee mas

Hàbits alimentaris dels infants i adolescents de Barcelona

Hàbits alimentaris dels infants i adolescents de Barcelona

La dieta mediterrània segueix essent un factor promotor de la salut de gran importància al nostre entorn. El valor de la seva adherència per a l’equilibri de nutrients i el manteniment del pes com a resultat de salut està fora de dubte des de fa temps. En els darrers temps i, davant l’emergència dels ambients obesogènics i l’augment en la incidència d’obesitat i el seu impacte en les malalties cardiovasculars, la solidesa de la dieta mediterrània per a combatre una dieta excessiva HQSURWH±QHVDQLPDOVLLQVXȴFLHQWHQIUXLWHVLYHUGXUHVKDWRUQDWD posar-se de manifest. La recuperació de l’oli d’oliva, la moderació en ODLQJHVWDGHFHUHDOVLODGHVPLWLȴFDFLµGHODLPSRUW¢QFLDGHODFDUQ vermella (i àdhuc de les processades) són les troballes més recents de l’estudi Predimed, un dels més importants en la cerca d’evidència. Per tant, entenem com a dieta saludable la dieta variada (concretada en el nostre context per la dieta mediterrània) i equilibrada (25-30% del total de calories han de ser greixos i 10-15% proteïnes; i 50-65% hidrats de carboni).
Mostrar más

64 Lee mas

Projecte de Guia de Pràctica Clínica de Cures Pal·liatives pediàtriques oncològiques

Projecte de Guia de Pràctica Clínica de Cures Pal·liatives pediàtriques oncològiques

Infermeria té un paper rellevant en les cures pal·liatives pediàtriques oncològiques, és el professional que està en contacte amb el nen i la família les 24 hores del dia. Són les encarregades de realitzar diverses activitats de la planta de l’hospital tal com: detectar de forma precoç els símptomes que pateixen els nens i s’encarrega de la valoració, prevenció i tractaments d’aquests símptomes. Així, com també, infermeria realitza l’acompanyament als nens i les famílies durant tot el procés de final de vida 5 . Però segons un estudi sobre el desgast dels professionals a oncologia s’extreuen resultats que conclouen que infermeria en moltes situacions no té la preparació adequada per el rol que ha d’exercir, així com també alguns cops es troba que no sap si les seves decisions són les correctes o no, a causa d’aquesta falta de preparació i formació 6,7 .
Mostrar más

53 Lee mas

El vidre bufat a Vimbodí

El vidre bufat a Vimbodí

Els forns més habituals, per treballar el vidre antigament eren els forns de morters anomenat també forn català; el forn consistia en una cambra avoltada on s'hi posaven els morters, fets amb materials refractaris molt resistents a la calor degut a les altes temperatures que havien de suportar que rondaven el 1800ºC. El forn tenia el foc a la part inferior que era on es posava la llenya, sobre la que hi havia la cambra - normalment de forma circular i on es situaven un nombre variable de morters (entre quatre i divuit). Hi havia dos tipus de morters davant de cada obrall: el morter de fusió on es fonia el vidre i el morter de treball amb el material a punt per a treballar. (Disseny d'un forn: 1, 2, 3). Davant de cada morter hi havia una obertura, l'obrall, amb una peça refractària anomenada rodeta d'uns 30 cm d'amplada per un es posava hi es treia la matèria vitrificable i també la peça de vidre que s'estava treballant -quan baixava la temperatura; en la rodeta hi havia un foradet anomenat claror que permetia veure l'interior. Un altre tipus de forn, que a Vimbodí es va instal·lar més tard -als voltants de 1946, segons un treballador de la indústria- va ser el forn basenc; en aquest tipus de forns ja no s'utilitzaven els morters donat que hi havia una sola cavitat (bassa) amb el vidre a punt per treballar i tots els vidriers agafaven la matèria del mateix lloc.
Mostrar más

55 Lee mas

Dissenyar un context educatiu: reforma de l’edifici de parvulari de l’Escola Folch i Torres basada en una metodologia activa

Dissenyar un context educatiu: reforma de l’edifici de parvulari de l’Escola Folch i Torres basada en una metodologia activa

Per altra banda, també cal esmentar que l’escola es va dissenyar amb unes caracte- rístiques molt innovadores per a l’època, encara que no fos la seva prioritat principal. Alguns exemples d’això serien la interconnexió d’aules mitjançant portes, l’amplitud del passadís central i el seu ús (guardar roba, armaris personals, penjar treballs, fer murals, etc), o els colors neutres dels espais perquè destaquessin els treballs dels infants en lloc de l’arquitectura. De totes maneres, a mesura que ha anat passant el temps hi ha elements que no s’han usat tal com estaven pensats en un inici. Durant la seva construcció, primerament es va realitzar l’edifici de parvulari, i poc temps més tard es va afegir l’edifici de Primària. El de parvulari no es modifica des de la seva primera construcció, fa uns 35 anys. Els seus espais segueixen igual des de llavors i els seus materials de construcció ja han quedat una mica obsolets. Només es va fer una petita modificació durant aquests 35 anys, introduint les plaques exteriors dels colors principals (blau, groc i vermell) sota les finestres.
Mostrar más

95 Lee mas

Programa de detecció precoç del càncer de mama, Barcelona ciutat : butlletí. Núm. 02 (des. 2006)

Programa de detecció precoç del càncer de mama, Barcelona ciutat : butlletí. Núm. 02 (des. 2006)

A l’actualitat la majoria de ginecòlegs del PASSIR de Barcelona no disposen de la informació dels resultats de les mamografies del programa de cri- bratge degut a la dificultat de trans- missió d’informació entre el programa i el PASSIR i a l’hora entre el PASSIR i el propi EAP. A Barcelona a l’actuali- tat, només un hospital del programa transmet aquesta informació a través de cartes nominals per cada dona, sent aquesta una via poc resolutiva pels equips receptors d’aquestes car- tes. Per tant, es una via que de mo- ment els altres hospitals implicats en el programa no se la plantegen. Tenint en compte que s’està duent a terme l’adaptació de tots els centres d’atenció primària de l’ICS a un únic programa informàtic de gestió així com la informatització de la història clínica (EAP) s’estan realitzant proves pilot per tal de poder incorporar aquesta infor- mació de manera automatitzada a les bases de dades dels diferents CAPS. Això, es duu a terme a través d’un fit- xer d’intercanvi que utilitza el codi CIP com a identificador comú per a relaci- onar les bases de dades.
Mostrar más

28 Lee mas

La dislèxia i les emocions: superant barreres amb la gestió de l'autoestima

La dislèxia i les emocions: superant barreres amb la gestió de l'autoestima

Tal i com s’ha indicat a l’apartat d’introducció, el 2005 Singer va portar a terme una sèrie d’intervencions amb nens dislèctics holandesos amb l’objectiu d’explorar els vincles existents entre la dislèxia, l’assetjament escolar, la baixa autoestima i els problemes psicosocials. En conseqüència, es parteix de la base que no només la lectura i l’ortografia esdevenen els principals problemes acadèmics per als alumnes dislèctics, sinó que cal tenir present que altres afeccions de tipus psicològic i emocional es converteixen en factors disruptius per al desenvolupament acadèmic a causa de la baixa autoestima i de les alterades relacions socials que molts dislèctics presenten. Pel que respecta als factors de protecció, l’estudi de Singer (2005) confirmava la gran importància dels pares com a recurs d’ajuda i seguretat. Així, als nens amb pares que no acceptaven el seu trastorn d’aprenentatge els va comportar fortes emocions negatives i confusió mental. Pel que fa al paper del professorat, de 51 nens analitzats, només un 28% es van adreçar al seu mestre per qüestions de suport, i un 14% va informar al seu tutor sobre incidents desagradables. Per tant, considerant aquests resultats, l’autora conclou remarcant les premisses que cal tenir en compte, com el fet que els docents valorin la importància de com els nens dislèctics encaren la seva situació. Una altra conclusió important és la confirmació del valor dels factors de protecció, en especial, davant de situacions desagradables, que esdevenen fonamentals per restablir la seva autoestima, trobant-se esperançats. Tanmateix, Singer (2005), basant-se en els resultats del seu estudi, no considera la figura del docent com un factor de protecció, desvinculada com a element de seguretat per als nens dislèctics amb problemes.
Mostrar más

20 Lee mas

Participació de nois i noies a Barcelona: document de treball

Participació de nois i noies a Barcelona: document de treball

L’Arxiu Alicia és un projecte d’impuls de processos de participació, diagnosi urbana i producció cultural que en la seva primera edició s’ha desenvolupat a l’Escola La Llacuna del Poblenou, en la que nens i nenes esdevenen investigadores, autores i creadores dels propis continguts de diagnosi, participació i transformació de l’espai públic. Inicien els treballs amb activitats vinculades amb l’aprenentatge en reflexivitat, és a dir, el que es pretén amb aquestes activitats és esbrinar com expliquen i com viuen nois i noies els espais i els temps, i com interpreten aquesta vivència, treballant amb conceptes i idees abstractes. Els infants desenvolupen una recerca, que s’anomena “anar a caçar”: observació etnogràfica, diari de camp, recollir dades sobre elements immaterials com els sons, sobre què hi passa i quines persones hi ha, i realització d’entrevistes sobre el barri. Organitzats en grups de diferents edats i comparteixen i analitzen tota la informació, per elaborar una diagnosi col·lectiva, processant elements positius i negatius i ubicant-los en mapes. Finalment, a partir dels conceptes d’ús i d’apropiació porten a terme accions com ocupar solars per fer-hi activitats.
Mostrar más

45 Lee mas

Oferta esportiva curs 11/12 per a infants i joves

Oferta esportiva curs 11/12 per a infants i joves

D’altra banda, per a l’Ajuntament de Barcelona, a més de ser un element educador, integrador i saludable, l’esport en edat escolar és també bressol de futurs esportistes d’elit i futurs professionals del món de l’esport, que a la seva vegada seran bons exemples per a les següents generacions. Creiem en l’esport en tot els seus nivells. L’esport és, en definitiva, una peça fonamental en l’aprenentatge del ser humà. I, en conseqüència, el nostre objectiu és que tots els barcelonins i barcelonines gaudeixin dels beneficis de l’esport i els seus valors des de la infància.
Mostrar más

45 Lee mas

Show all 10000 documents...