PDF superior Els ocellaires de la Catalunya Central

Els ocellaires de la Catalunya Central

Els ocellaires de la Catalunya Central

La caça amb reclam és una activitat generalitzada a la Península ibèrica, tant en els fringíl·lids com en altres aus. Podem pensar que des d’un inici la caça va estar pensada per aconseguir un suplement alimentari, però el fet que els ocells fringíl·lids es poguessin mantenir en captivitat i no perdessin les seves propietats de cant, sinó que es poguessin educar va fer que s’iniciés tota una cultura al voltant de determinades especiés, generant competicions de cant anomenades concursos on els ocellaires enfronten els ocells de la mateixa espècie per tal de veure quin canta més.
Mostrar más

36 Lee mas

Per què Catalunya no és Escòcia? : els diferents camins jurídics cap a la independència

Per què Catalunya no és Escòcia? : els diferents camins jurídics cap a la independència

d) Mitjançant la llei Llei 4/2010 del Parlament de Catalunya de 17 de març, de consultes populars per via de referèndum. El Govern estatal ha advertit que s’oposarà a la convocatòria de consultes a través d’aquesta llei contra la qual va presentar recurs d’inconstitucionalitat contra els articles 1 a 30, 43 i 45 el 27 desembre de 2010. EL TC va admetre a tràmit el recurs el 15 de febrer de 2011 en aplicació de l’article 161.2 CE i va suspendre l’aplicació parcial de la llei de consultes fins el 9 de juny del mateix any quan el TC va decidir aixecar la suspensió de la llei al entendre que “la viabilitat de les consultes depèn directament de la decisió que l’Estat adopti al respecte en l’exercici de la competència d’autorització que no es posa en qüestió en el present procés constitucional”. L’Alt Tribunal també va afegir que el fi de la suspensió “es realitza sense perjudici que donada la finalitat de preservar l’interès general que concerneix en la defensa de la Constitució i dels seus continguts, sigui possible, en cas d’acreditar-se algun canvi en les circumstàncies, que resulti rellevant per a modificar el que s’ha acordat, sol·licitar a aquest Tribunal la reconsideració de la resolució acordada”. Per tant, aquesta via compta amb l’amenaça d’una nova suspensió per part del TC així com l’oposició del Govern i obligaria al Parlament català a obtenir un acord previ del Govern Central si volgués fer una consulta emparada en aquesta norma.
Mostrar más

22 Lee mas

Els fets d’octubre de 1934 a Catalunya: més enllà de l’acció governamental.

Els fets d’octubre de 1934 a Catalunya: més enllà de l’acció governamental.

Segovia (AGMS) hi apareixien les diverses causes per rebel·lió i auxili a la rebel·lió instruïdes per l’octubre català, tot i que sí que hi hem consultat aquelles causes instruïdes contra els oficials de l’exèrcit que havien pres part en l’acció d’octubre arreu de Catalunya. No es pot descartar que aquest gruix de documentació judicial militar acabi apareixent entre la gran quantitat de metres lineals de documents sense inventariar existents a l’Arxiu intermedi militar del Bruc o en qualsevol dependència de la més aviat poc accessible Capitania general. 26 Aquesta dificultat ens ha obligat a cercar les fonts de la justícia militar existents en altres arxius ja que el treball d’aquestes el consideràvem important per dotar de solidesa els plantejaments inicials de la recerca. D’aquesta manera, a l’Archivo Histórico Nacional (AHN) hem treballat una part de les causes i expedients per delicte de rebel·lió, auxili a la rebel·lió militar o sedició del 6 d’octubre, amb els recursos i expedients d’indult presentats per diversos acusats davant el Tribunal Suprem, com ara Amadeu Aragay, Josep Tomàs Piera, Jaume Aiguader o diversos socialistes de Tortosa, entre molts altres. Aquesta documentació ens ha orientat cap a l’Archivo Central del Tribunal Supremo (ACTS) per a poder trobar una part quantitativament més important de les causes instruïdes per l’autoritat militar sobre els fets d’octubre. Tant al fons de Secretaria de Gobierno com al de l’antiga Sala Sexta, encarregada de la jurisdicció militar, de l’ACTS hem treballat diversos expedients instruïts en virtut de les comunicacions rebudes per part de l’Auditor de la Quarta divisió, Ricardo Ferrer, així com una cinquantena de causes d’arreu de Catalunya procedents de l’Auditoria de guerra de la Quarta divisió en recurs de cassació o en expedient d’indult. Aquestes fonts, al costat de les del mateix tipus del AHN, del AGMS i, en menor mesura, les existents a l’AHN-Sección Guerra Civil de Salamanca (actual Centro Documental de la Memoria Histórica), han permès posar una base empírica inicial a gairebé totes les grans qüestions de la recerca. 27
Mostrar más

818 Lee mas

Història social de l'escola a la Catalunya central. Vic 1830-1900

Història social de l'escola a la Catalunya central. Vic 1830-1900

Des de La Veu sentim l’alenar del pensament catòlic ciutadà profundament influenciat pel pensament religiós, amb un llenguatge paternal i combatiu contra el liberalisme. L’Estat liberal és sentit com un pes que oprimeix la ciutat i la ciutadania i que per tant es contradiu amb el valor que enarbora, la llibertat: “… los que preconisan l’instrucció obligatoria son los lliberals, que’ns han pres totas las llibertats y tots los drets, fins lo dret de viure, agobiantnos ab contribucions… D’aquesta generació que han fet los lliberals podem estarne cofats: qui no es anarquista es socialista y’l que no porta sas ideas tant enllá sol esser un indiferent que tant se li’n dona si’l mon vá bé com malament, que no creu en Déu ni en lo diable y que constituheix d’aquesta manera’l personatge més odiós de l’actual societat, primer responsable sens cap mena de dubte dels mals que á tothora’ns cal deplorar. Sí. La lectura fácil i generalisada ha produhit á dalt gent egoista è inepta y á baix son contrast natural, lo socialista y anarquista...”. Els liberals, doncs, han fet socialistes, anarquistes i indiferents. La Veu del Montserrat qüestiona indirectament la llibertat de premsa opinant que molts llibres més valdria cremar-los: “… Aixís potser se perdrá l’afició á llegir, y un dels medis més actius de propagació de la cisanya social, com es la prempsa impía, quedaría anulat en suprimint tota lectura…” 262
Mostrar más

356 Lee mas

Barcelona i el canvi climàtic

Barcelona i el canvi climàtic

A la Taula 2 es donen els resultats corresponents als canvis de la tempe- ratura, per a la regió esmentada. En concret, es dóna, per a cada estació i també per a l’any sencer, la mediana i els valors mínim i màxim (correspo- nents a dos models particulars). En resum, doncs, podríem dir que segons el quart informe de l’IPCC, l’AR4, i per a aquesta àmplia regió dins la qual es troba Barcelona i per a finals de segle, cal esperar per a l’escenari A1B un augment de temperatura mitjana de 3,5ºC [3,0-4,0] (el primer valor és el de la mediana, i el rang entre claudàtors correspon al donat pels per- centils 25 i 75). L’augment seria més marcat a l’estiu (4,1ºC [3,7-5,0]) que no pas a l’hivern (2,6ºC [2,5-3,3]). L’anàlisi de la taula ens indica que tots els anys de finals de segle, i la majoria d’estacions, serien considerades com a “molt càlides” prenent com a referència el clima actual.
Mostrar más

17 Lee mas

Memòria de la Sindicatura de Greuges del curs 2014 2015 de la UOC

Memòria de la Sindicatura de Greuges del curs 2014 2015 de la UOC

L’informe conté un resum de les activitats portades a terme per la Sindicatura, les quals es van centrar bàsicament en el tracta- ment i la resolució de les queixes que es van rebre; s’acompanya amb un conjunt de dades que permet veure’n l’evolució, la tipo- logia i les característiques. Si bé s’ha evitat una referència detallada de les particularitats de cada assumpte, també s’hi inclouen algunes reflexions generals sobre els casos vistos i es fa esment de les recomanacions que, com a resolució d’algunes de les queixes, es van fer arribar als òrgans de govern de la Universitat.
Mostrar más

16 Lee mas

Gaseta municipal de Barcelona. Any 089, núm. 13 (30 abr. 2002)

Gaseta municipal de Barcelona. Any 089, núm. 13 (30 abr. 2002)

18. Constituir un dret real de superfície a favor de la Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació i Gestió, SA (Regesa) sobre la finca de propietat mu- nicipal situada als carrers de Garcilaso núms. 1-9, de la Ciutat d’Elx, núm. 31, i de la Sagrera, núms. 77-81, grafiada en el plànol annex, per un termini de setan- ta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la construc- ció i gestió d’habitatges per a gent jove en règim de lloguer, de conformitat amb el Conveni de col·labo- ració amb l’esmentada empresa aprovat pel Plenari del Consell Municipal en sessió d’1 de juny de 2001 i formalitzat el 18 d’octubre de 2001, retornant a la Corporació Municipal la propietat d’un espai de 1.342 metres quadrats construïts amb la finalitat de desti- nar-lo, juntament amb un espai de 688 metres qua- drats construïts situat a la finca del costat, carrer de Garcilaso, núms. 1-19, amb el qual formarà una unitat constructiva, a equipament sanitari; practicar les operacions de segregació, agrupació o altres ne- cessàries per a identificar la finca objecte del dret de superfície; constituir les servituds i afeccions neces- sàries entre les finques, per tal de garantir els ac- cessos de vianants i rodats, en el seu cas, a tot el conjunt dels edificis i aparcament projectats; for- malitzar-ho en escriptura pública d’acord amb les condicions del document annex, que s’aproven; ins- criure-la en el Registre de la Propietat; i facultar l’Al- caldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el pre- sent acord.
Mostrar más

56 Lee mas

En los márgenes de la poesía fontanellana: los textos de atribución dudosa o falsa (una aproximación)

En los márgenes de la poesía fontanellana: los textos de atribución dudosa o falsa (una aproximación)

pot ser significatiu. En efecte: el text d’aquesta gileta del ms. V2 va ser copiat al costat de la columna normal de text fontanellà al llarg de tot el manuscrit. I la lletra és de la segona mà de V2 de què parlàvem més amunt, la que afegeix textos a partir del f. 224, textos que hem descartat com a atribuïbles a Fontanella. En definitiva: aquest text ha estat afegit més tardanament en el marge de la pàgina al costat dels poemes fontanellans copiats per la primera mà (ff. 1-223). Per la mateixa raó que he considerat que no podíem atribuir a Fontanella els textos de la segona mà del ms. V2 en l’ocasió anterior, no ho faig en aquest cas. Algú es va entretenir a fer una versió del núm. 149 amb lleugeres variants, probablement la mateixa segona mà del ms. V2. La presència del text núm. 143 al ms. L4 és negligible, per tal com és un manuscrit més tardà que copia textos a partir de testimonis molt diversos i perfectament podia haver arribat a mans del copista aquesta versió modificada i ampliada de manera apòcrifa que ell va decidir incorporar a continuació de la versió que procedeix de l’original.
Mostrar más

36 Lee mas

Barcelona economia. Núm. 55 (2004)

Barcelona economia. Núm. 55 (2004)

Tant els creixements previstos com els primers resultats obtin- guts enguany mostren una notable i preocupant disparitat entre països. Mentre el Regne Unit i Espanya, juntament amb econo- mies menys potents com ara les d’Irlanda i Grècia encapçalen el creixement de la UE-15 durant el primer trimestre, Alemanya i Itàlia han començat l’any amb uns ritmes de creixement que milloren els de trimestres anteriors però que es revelen insufi- cients per fer bones les previsions. França, un dels pesos pe- sants de l’economia europea, sembla haver iniciat el 2004 amb una trajectòria expansiva ajustada a les previsions. La incapa- citat que mostra el teixit productiu europeu per rellançar les se- ves exportacions manufactureres i l’anunciat canvi de cicle de la política monetària apareixen com dos obstacles afegits al pro- cés de consolidar el creixement de l’economia europea. La demanda interna continua monopolitzant el creixement de l’economia espanyola.
Mostrar más

74 Lee mas

Com conduir sessions de lectura fàcil : directrius d'organització, planificació i dinamització dels clubs de lectura fàcil

Com conduir sessions de lectura fàcil : directrius d'organització, planificació i dinamització dels clubs de lectura fàcil

Sempre començo el club fent una breu introducció del llibre, ampliant-ne aspectes ja presents a la guia i la fitxa que vam repartir en la sessió anterior, i remarcant-ne algun fragment que valgui la pena rellegir. Després, si el grup és molt nombrós, fem una roda de participació en la qual, breument, tots els participants apunten si l'obra és ha agradat o no, què no han entès, si se l'han acabada de llegir o si han llegit altres obres de l'autor. [...] Això és més complicat del que sembla, tal com deia, sobretot tenint en compte que no hi ha ningú amb un rellotge cronometrant el temps de les intervencions, ni decidint de què es parla i de què no. Un cop fet aquest primer recull d'impressions, poso damunt la taula els temes que més han sortit i, aleshores, ja comencem a aprofundir-hi més. (...) Al final el que tothom s'enduu de l'experiència d'un club de lectura és l'intercanvi amb altres persones, el plaer d'haver compartit, i per això hem d'estar disposats a sentir tot tipus d'opinions, ens resultin més o menys interessants.
Mostrar más

71 Lee mas

El cant coral infantil i juvenil educa en valors, hàbits i competències

El cant coral infantil i juvenil educa en valors, hàbits i competències

bé unes sorgien amb l’excusa de cantar Caramelles, altres ho feien pel sol gust de cantar en grup, o eren pensades per esdevenir la pedrera de les corals adul- tes a les quals estaven lligades, o per acompanyar els cants litúrgics o com a secció musical i/o cultural d’algun centre excursionista o d’alguna associació sense afany de lucre. El fet és que la societat es va nodrir d’agrupacions corals infantils i juvenils que feien una tasca de preservar la llengua, les tradicions i la cultura popular i tradicional. Un patrimoni que va néixer de la societat civil i va esdevenir una riquesa cultural molt important. Aquest perfil de cors són els que anomenem corals independents, o dependents d’altres corals o d’altres institu- cions. Amb una conversa mantinguda amb Teresina Maideu de Ripoll, directora de la coral Els Follets, ens deia que «pel fet de cantar en una coral es treballen aspectes educatius molt importants i, sobretot, alguns d’ells avui dia en poca pràctica, ja que el cant coral infanti integra l’infant dins el món de la cançó, do- nant-li la possibilitat de conèixer la de la nostra terra i, partint d’ella, introduir-se en la d’arreu. Aprèn, tot compartint, ja que la veu és una de les coses més im- portants del nostre cos. L’infant no es veu mai discriminat per no saber cantar bé, ja que el conjunt l’embolcalla i li proporciona seguretat i així, veritablement, arriba a gaudir i fer-ho bé. Enriqueix el seu coneixement en relació a autors, estils i paraules de la nostra llengua i la nostra cultura, i mil coses més». La trajectòria de la coral Els Follets de Ripoll és remarcable. Enguany celebren els quaranta anys del naixement, amb entusiasme i il·lusió.
Mostrar más

306 Lee mas

Horta Guinardó. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Abril 2007

Horta Guinardó. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Abril 2007

E l poeta Josep Carner va descobrir el talent poètic d’una jove Mercè Rodoreda, la qual poc després va abandonar els versos per endinsar-se en el terreny de la novel·la. Sense voler jugar aquest paper de “pigmalió”, però amb l’objectiu d’apropar aquest gènere mino- ritari al gran públic, la bibliote- ca que pren el nom de l’autora de La plaça del Diamant va en- cetar fa cinc anys un cicle poè- tic que arriba ja a la novena edició: "De pensament, parau- la i obra".

8 Lee mas

Barcelona economia. Núm. 40 (1999)

Barcelona economia. Núm. 40 (1999)

Barcelona i les zones turístiques de Catalunya són els àmbits territorials on es registren els creixements més notables al llarg d'aquest trimestre, mentre decau lentament el ritme de cr[r]

84 Lee mas

Agenda magna pretérita de 2013

Agenda magna pretérita de 2013

parlamentos nacionales y, por tanto, depositarios de la soberanía popular. La declaración del parlament de Catalunya sobre el derecho de Cataluña a decidir su futuro es para la Generalitat un acto de soberanía que el gobierno central, obligado por juramento a «respetar y hacer cumplir la Constitución», no puede considerarlo tal, pues, según la Constitución, la soberanía reside en el conjunto del pueblo español, representado por los diputados y senadores. El lehendakari vasco Urkullu ha sido mucho más prudente que el president catalán Mas, pues siempre ha afirmado que actuará desde la legalidad vigente, mientras Artur Mas ha manifestado su propósito de celebrar el referéndum de soberanía con o contra la ley. Aunque últimamente parece decidido a intentar el camino legal.
Mostrar más

6 Lee mas

Esport i identitat nacional a Catalunya. Anàlisi de sis esdeveniments esportius a la premsa d'informació general de Catalunya (2006-2009).

Esport i identitat nacional a Catalunya. Anàlisi de sis esdeveniments esportius a la premsa d'informació general de Catalunya (2006-2009).

- Un dia de 1998: classe de Sociologia de l’Esport amb la Dra. Núria Puig. Jo, que ja de petit era un belluguet a qui li agradava jugar a quasi tot, i que durant uns anys havia flirtejat amb l’amateurisme d’alt nivell al triatló, m’havia decidit per estudiar Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (-CAFE-, INEF en aquells temps) –tot i que les Ciències Polítiques i la Sociologia també m’atreien considerablement–, em trobava de cop i volta en una assignatura on se’ns exposava que els aspectes polítics, culturals i socials no només es trobaven imbricats a l’esport, sinó que en constituïen el moll de l’os. Concretament, el cas que més em cridà l’atenció fou el de la cerimònia dels Jocs Olímpics. Allà, als Jocs, no hi ha només una única cerimònia d’inauguració, sinó tantes com televisions del món hi ha per narrar-la. Es veu, explicava la Núria, que cadascuna de les televisions s’encarrega de construir la cerimònia adaptant-la als referents culturals i interessos que li són propis. Més endavant vaig aprendre que això s’esdevé en tots els esdeveniments esportius, i també en els que no ho són.
Mostrar más

356 Lee mas

Els petits "Harraga" menors immigrants irregulars no acompanyats d'origen marroquí a Catalunya

Els petits "Harraga" menors immigrants irregulars no acompanyats d'origen marroquí a Catalunya

Una segona dificultat de la investigació estigué relacionada amb aquesta ampliació temàtica a fi de situar els menors immigrats en el seu país d’origen, contrastar allà les entrevistes realitzades a Barcelona i aprofundir en el procés migratori des dels seus inicis. Això m’ha permès de reflexionar amb molt més coneixement de causa sobre les característiques d’aquest nou fenomen al nostre país, conèixer els objectius que impulsen l’emigració dels menors, i esbrinar perquè la resposta de les administracions protectores no ha arribat fins avui a satisfer les expectatives dels petits Harraga. Després d’haver constatat que la major part d’aquest nois procedeixen de Tànger, vaig viatjar a aquesta ciutat del nord del Marroc diverses vegades per investigar sobre el terreny aquesta realitat. Primer hi vaig fer dues estades relativament llargues a l’abril i al juliol-agost de l’any 2000. I més tard, havent crescut els meus lligams amb aquesta ciutat, hi vaig tornar de nou per diversos motius. Concretament, hi vaig tornar al novembre del 2000 amb l’equip del programa “30 minuts” de Televisió de Catalunya per assessorar-los en l’elaboració del reportatge Els nens dels camions, que fou emès per TV3 mesos després. Hi vaig viatjar de nou a l’agost del 2002, moment en què vaig completar diverses informacions després d’haver redactat ja el capítol etnogràfic. I, finalment, una cinquena i última vegada, a l’abril del 2003, un cop la Tesi estava ja pràcticament enllestida. En algunes d’aquestes visites també em vaig desplaçar puntualment a d’altres zones del nord del país (Ceuta, Tetuan, Xaouen, Laratx, Asilah..), del centre (Fes, Meknès, Kenitra, Rabat, Casablanca, Settat...), i del sud (Marrakech, Ouarzazate, Er Racchidia, pobles de l’alt Atlas...) on vaig poder ampliar el meu coneixement del país i entrevistar a d’altres especialistes sobre el tema.
Mostrar más

444 Lee mas

Els Amics dels Museus a Catalunya : Una implicació ciutadana en el patrimoni

Els Amics dels Museus a Catalunya : Una implicació ciutadana en el patrimoni

extrem, fins als museus de “banda ampla” en l'altre. Els primers són institucions que adopten una perspectiva restringida sobre les seves missions, programes i públic. Els segons són museus que tenen un sentit ampli del seu objectiu, una imatge expansiva que comunicar, una varietat de programes, un públic extens i divers al que donar serveis. Si bé l'atractiu d'un museu radica en la seva singularitat i en el seu caràcter diferencial, no es pot oblidar que cada vegada més han de competir pels públics, el suport i els recursos. No només han d’oferir programes de qualitat, saber transmetre la seva singularitat, trobar recursos per a finançar-se, sinó també han de saber establir relacions a llarg termini amb les comunitats locals si volen competir per les audiències amb altres ofertes culturals o d'oci que reclamen l’atenció del mateix públic. Els museus de major èxit ofereixen un ventall d'experiències que atreuen a diferents segments de públic, reflecteixen les necessitats variables de cada visitant i proporcionen una multiplicitat d'experiències. Tenen, doncs, la necessitat d'augmentar la seva visibilitat, d’ obtenir un públic fidel.
Mostrar más

85 Lee mas

http://www.parlament.cat/document/intrade/6800

http://www.parlament.cat/document/intrade/6800

No són adequats a l'estàndard supraregional per al registre formal els mots vulgars o informals, les formes molt locals ni les excessivament literàries. Per a determinar entre diverses variants lèxiques la més adequada a la varietat estàndard i, per tant, als textos del Parlament, tindrem en compte el tractament que en fa el Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC). Si el DIEC estableix remissions entre elles, tant si es tracta de les anomenades remissions pròpies (amb Vegeu) com de remissions sinonímiques, emprarem la forma a la qual remeten les altres. Això afecta tant les variants formals com els sinònims. Així, per exemple, en comptes de les formes àliga, junc, mitat, vet, viudo i xocolate, usarem les formes a les quals remeten: àguila, jonc, meitat, veto, vidu i xocolata. I, en lloc dels mots buscar, desenrotllar, pispar, plata, rerevera i verm, emprarem, en les accepcions corresponents, els sinònims als quals remeten: cercar, desenvolupar, furtar, argent, tardor i cuc.
Mostrar más

98 Lee mas

Informe sobre els acords assolits amb la Generalitat de Catalunya

Informe sobre els acords assolits amb la Generalitat de Catalunya

Per finançar aquesta operació l’Ajuntament adquirirà béns immobles de la Generalitat de Catalunya per valor de 40 milions d’euros, abans d’impostos, amb el compromís de que aquest import es destini íntegrament a finançar a executar les actuacions necessàries per la posta en funcionament d’aquestes dues estacions.

54 Lee mas

Els educadors socials en els processos d'acompanyament de les acollides infantils en famílies alienes a Catalunya

Els educadors socials en els processos d'acompanyament de les acollides infantils en famílies alienes a Catalunya

D.- Jo crec que hi ha una qüestió fonamental i és la del personal i la ràtio. Per poder fer un bon seguiment no has de portar tants casos, en el moment en que portes vint casos és inviable. Tu fas un seguiment però el fas com pots perquè evidentment hi ha molt de temps que dediques a les visites biològiques, a reunions, informes... llavors la realitat és que hi ha famílies en que hi ha mesos amb les que parles molt poc o tens molt poc contacte però no perquè no vulguis fer un bon seguiment si no perquè no tens temps. Això també és una realitat, vull dir que jo crec que la feina es fa bé, és una feina agraïda però, a vegades, és molt dura perquè hi ha una realitat que és que el fet de portar casos i casos fa que després per poder organitzar-te i poder fer un seguiment acurat amb totes les famílies costi més i de vegades prioritzes. Les famílies que saps que van molt millor estan més soles per dir-ho entre comentes perquè veus que van tirant i potser et centres en famílies amb les que tens més problemes. Això fa que de vegades, a mi em passa moltes vegades, que arribes a diguis vaig a parlar amb aquesta acollidora perquè fa molts dies que no sé res, tinc la seguretat que està be, però jo crec que és molt d’agrair encara que sigui un truc perquè sàpiguen que continues estant allà. La realitat és que el personal som els que som, si la Generalitat donés més suport econòmic a les ICIF per a què poguessin comptar amb més suport seria molt millor però, clar, entrem en política i és un debat que podríem estar hores.
Mostrar más

114 Lee mas

Show all 10000 documents...