PDF superior Els ordes militars a Catalunya

Els ordes militars a Catalunya

Els ordes militars a Catalunya

Els ordes jerosolimitans de l’Hospital, el Sant Sepulcre i el Temple tingueren una presència molt primerenca a Catalu- nya, entre d’altres causes, per la relació amb els territoris provençals arran del matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença i també per la propaganda dels pelegrins catalans que havien visitat els Sants Llocs. Els comtes i la noblesa, principalment, els feren objecte de donacions de terres, drets i béns que motivaren la seva implantació al Prin- cipat, on a la segona meitat del segle xii ja havien constituït les seves respectives xarxes de convents, amb una incidència especial a la Catalunya Nova. Si bé institucionalment depenien dels convents centrals establerts a Orient (Jerusalem, Sant Joan d’Acre, Xipre i Rodes, en aquest darrer lloc els hospitalers), les cases catalanes es desvincularen de les provín- cies originàries provençals i formaren circumscripcions pròpies que integraren Aragó i, després de les seves conquestes, Mallorca i València. Els mestres provincials catalans, gairebé tots procedents socialment de la mitjana i la petita noblesa, representants del convent central, dirigien les circumscripcions assessorats pels capítols o reunions anuals dels comana- dors o responsables de les diverses cases, els quals, així mateix, governaven i administraven les comandes. Una part dels ingressos era tramesa anualment als convents centrals. A banda de diners, les províncies catalanes aportaven també a Orient queviures, cavalls, armes i sobretot personal. Alguns frares catalans assoliren la màxima dignitat de l’orde, com ara fra Arnau de Torroja, mestre major del Temple entre el 1181 i el 1184, Antoni de Fluvià (1421-1437) i Pere Ramon Sacosta (1461-1467), mestres majors de l’Hospital. Els ordes militars participaren a les campanyes d’expansió territorial dels segles xii i xiii i en les actuacions militars de la monarquia catalana dels segles xiv i xv. L’Hospital i Sant Jaume fundaren al territori català convents femenins on ingressaren dames nobles. Només un orde militar es fundà al territori català, el de Sant Jordi d’Alfama, creat el 1201 per Pere el Catòlic i que, tot i la protecció de la monarquia, fou incorporat el 1400 a l’orde valencià de Montesa.
Mostrar más

25 Lee mas

Els serveis socials a Catalunya. Una visió històrica

Els serveis socials a Catalunya. Una visió històrica

l’establiment general de la beneficència, que més endavant comentarem. Tanmateix, va tenir una vida efímera, ja que aquesta etapa liberal fou truncada per la intervenció dels Cent Mil Fills de Sant Lluís i el suport de la Santa Aliança a Ferran VII, a partir de la qual Espanya s’immergí novament en l’absolutisme i entrà en l’anomenada dècada ominosa, amb la nova derogació de les normes de les Corts de Cadis i amb una situació econòmica catastròfica, la pèrdua de colònies i l’oposició liberal a l’exili. La Constitució de Cadis encara va revifar uns mesos, a partir del motí dels sergents a la Granja (12 d’agost de 1936), que la imposaren a la regent Maria Cristina, que aconseguí reemplaçar- la per una constitució més moderada, promulgada el 18 de juny de 1937. La beneficència va néixer legalment, doncs, dins de l’Estat liberal, que li va donar cabuda “y desarrolló la asistencia al indigente, que empezará a denominarse beneficencia, dentro de un contexto público, como servicio administrativo (...)”. 409 Tanmateix, es discuteixen els motius pels quals es va crear: creixement de les necessitats, economia ciutadana, influx del protestantisme perquè l’Estat assumís tasques assistencials o influència de la secularització i del moviment racionalitzador. 410 Altres autors assenyalen com a possibles causes la supressió de les facultats dels gremis, que ensorrà la protecció social gremial, la desamortització dels béns de l’Església, la supressió d’ordes religiosos, monestirs i convents que destrueixen les bases financeres i institucionals de l’assistència religiosa, o la liquidació del sistema senyorial. 411 Tampoc no es poden excloure motivacions de caire controlador: “Nace la beneficencia concebida, no como una fundación personal, sino como un servicio público de clasificación, control, asistencia o represión de las clases populares más necesitadas.” 412 En les taules 14 i 15 que figuren al final d’aquest apartat es pot veure una síntesi de les dues lleis de beneficència promulgades a Espanya. 413 La primera, la Llei de 6 de febrer de 1822 sobre establiment general de beneficència, de signe més radical, aprovada durant el Trienni Liberal, va tenir una vigència molt breu, i va ser suprimida per Ferran VII a l’entrada de la dècada ominosa, encara que fou restablerta per poc temps el 1836. Aquesta llei assignà un paper molt rellevant als ajuntaments i a les juntes de beneficència municipals i parroquials; tanmateix, no tenia experiència, disposaven de pocs recursos i la seva curta durada impedí el desenvolupament i la posada en marxa de moltes accions. D’aquesta llei s’han de remarcar alguns aspectes:
Mostrar más

552 Lee mas

La implantació militar romana a Catalunya: caracterització d’espais militars al NE de la Citerior en època tardorepublicana (ss. II – I ane).

La implantació militar romana a Catalunya: caracterització d’espais militars al NE de la Citerior en època tardorepublicana (ss. II – I ane).

Per tant sembla que l’enclavament d’Antona està altament antropitzat i durant molts segles. L’entorn està conformat per un turó amb restes que engloben pràcticament 1 ha i amb hàbitat discontinu des del s. IV ane i fins el s. XV (Garcés i Principal 1994, 491; Ros i Solanes 2001, 278). Les restes medievals han malmès i deteriorat els contextos més antics, però sembla força evident que es troba en aquest indret un important oppidum indígena almenys ja durant el s. IV i que com a mínim perduraria fins al s. II i I ane (Ros i Solanes 2001, 284; Bermúdez et al. 2008, 41). Dins el context ilerget, J.R. González (1986, 278-279) i seguit per I. Garcés (2005, 417), es relaciona aquest jaciment, juntament amb Monteró I (Núm. 5) i Monderes II (Núm. 3) com a frontera septentrional d’aquest poble iber. Ara bé, amb els treballs realitzats els últims anys en alguns d’aquests jaciments i altres com Monteró I (Núm. 5) i Puig Castellar de Biosca (Núm. 12), demostren fases més importants dins el context romà republicà que del món ibèric, en un moment de plena implantació romana de caràcter militar i logístic en aquest territori i per tant un context o funcionalitat diferent a l’atribuït en aquests treballs de marcat caràcter indigenista. Les restes defensives són diverses però de difícil adscripció pels arqueòlegs, s’han localitzat fins a tres línies de muralla diferents, algunes amb torres i altres sense. La tercera muralla presenta torres quadrades i J. Maluquer la defineix com a romana (Maluquer 1982, 254; Lladonosa 1990, 59) mentre que J. Ros i E. Solanes la consideren de les mateixes característiques que el castell superior (Ros i Solanes 2001, 282). Sigui com sigui la presència de material ibèric i romà fa entreveure una important fase tardorepublicana que fa pensar en Antona com un castellum ocupant un antic oppidum. Segons alguns dels autors (Bermúdez et al. 2008, 41-42), la posició de domini visual de l’entorn i especialment del Segre, encaixonat als seus peus, que permet el control d’aquesta via de comunicació nord-sud, element important durant els segles de la conquesta romana del nord-est peninsular, potser s’hauria de situar a partir de la segona meitat del s. II ane i fins a la Guerra de Sertori, al no presentar restes de Campaniana C.
Mostrar más

576 Lee mas

Els tancaments de terres a la Catalunya del segle XIX

Els tancaments de terres a la Catalunya del segle XIX

notes al peu de pàgina per oferir una dimensió política i cultural més àmplia. Entre aquests, hisendats, nobles, comerciants i pagesos grassos hem localitzat un «americano» de Tossa de Mar amb un ban pels masos Franquesa i Estruc de Caldes de Malavella. Aquest fet, que també trobem en la segona meitat de segle, ens indica un cert patró, d’«americanos» de la Selva marítima que una vegada havien obtingut èxit econòmic –a Cuba, sobretot–, invertien en béns immobles, en masos –bàsicament– de la plana interior de la comarca. Aquesta modalitat, ens ajuda a definir aquest altre perfil de propietari que des de la distància –i a través de familiars o apoderats– estava en sintonia amb l’individualisme agrari i els tancaments de terres d’aquesta part de la metròpoli. El cas que hem trobat en la documentació és prou significatiu i vindria a corroborar una certa tradició. La sol·licitud fou de la consort, Elena Esteva Bordas, a nom de Gerardo Esteva i Llach que el 1825 advertia que «de muchos años a esta parte está ausente en la America». La seva muller, en sintonia amb exemples anteriors, apuntava que no es respectava la propietat per una causa política, «particularmente en estos últimos desgraciados tiempos en que roto el freno de la subordinación, se han multiplicado los ecsesos de todas clases». 431 Esteva, com a comerciant resident a Buenos Aires, tingué una important actuació durant la defensa de la ciutat davant les «invasions angleses» de principis de segle XIX . 432 Altres personatges també militars i peticionaris d’un ban foren el pare i fill (capità i tinent, respectivament), Josep Maranjas i Marimon i Josep Lluís Maranjas Riera de Ribas. 433 Amb dos masos a Viladamat, i amb peces de terra a Bellcaire, Albons, l’Escala, Torroella de Montgrí, La Bisbal d’Empordà, Monells i Santa Eugènia de Vilarromà, el primer fou aficionat a l’antiquarisme i autor del Compendio histórico, de l’antiga urbs d’Empúries. 434 Maranjas tingué relació amb la cort de Ferran VII, un vincle que es feia explícit en forma d’obsequis procedents de les ruïnes de la ciutat clàssica. Un altre aspecte del llenguatge simbòlic, d’ascens i de diferenciació social en el sí de les comunitats rurals, el trobem en hisendats que afegien –a aquesta categoria autodefinida–, algun càrrec honorífic i de prestigi. Foren els casos
Mostrar más

797 Lee mas

Joan Ventosa i Calvell, l'home de la Lliga Catalana a Burgos. Les relacions dels catalanistes conservadors amb els militars rebels durant la Guerra Civil

Joan Ventosa i Calvell, l'home de la Lliga Catalana a Burgos. Les relacions dels catalanistes conservadors amb els militars rebels durant la Guerra Civil

el que vulguessis ficar-te en l’ordre i prelació de les operacions militars. Crec, però, que no seria cap impertinència dir a n’En Franco, les enormes ventatges que tindria el que es pogués apressar el recobrament de Catalunya. El dia que es tingui Catalunya, la guerra està virtualment acabada, perquè els rojos perden la font principal dels seus recursos, tant en diners (rendiment d’impostos, especialment el d’aduanes) com en aprovisionament de productes industrials, molts d’ells de caràcter militar. Represa Catalunya, el reconeixement del govern d’En Franco no podria sisquiera discutir-se, perquè d’un cantó hi hauria la gran massa agrícola i industrial de Espanya, i de l’altre alguns nuclis desperdigats i sense connexió: avui és Catalunya el que dóna una connexió i una força interna a tota l’Es- panya roja. Naturalment que tu donaries l’argument que no obstant és d’un pes immens: retrassar la guerra de Catalunya és fer-la immensament més dura i destructora i, així com una regió agrícola en un any pot refer-se de tota mena de devastacions, una regió industri- al pot quedar quebrantada per moltíssim anys i, encara que això ho poguessin veure amb gust molts ximples, tota persona d’enteniment que estimi a Espanya i es preocupi de la sort d’Espanya, ha de comprendre que sense la producció industrial catalana, i la capacitat de consum de Catalunya, Espanya entera quedaria reduïda a una situació de misèria». 50
Mostrar más

25 Lee mas

La comunicació política en els governs de coalició a Catalunya (2003-2014) : un estudi de cas comparat entre els governs tripartits i els de CiU

La comunicació política en els governs de coalició a Catalunya (2003-2014) : un estudi de cas comparat entre els governs tripartits i els de CiU

En aquest context, el protagonisme va correspondre a alguns consellers socialistes i sobretot als socis d’ERC i ICV-EUiA 44 , senyaladament durant el compàs d’espera de la sentència del TC. Prova d’això és que, després de les eleccions autonòmiques de 28 de novembre de 2010, el mateix president en funcions va assumir, durant una intervenció en el Consell Nacional del seu partit, que una de les causes de la desfeta electoral del 28-N havien estat els seus «problemes de lideratge» i “certa incapacitat de comunicar bé” 45 . Montilla atribuí aquest fet sobretot a la manca d’un conseller-portaveu estable com en l’etapa del govern Maragall (Joaquim Nadal). Aquest fet fou degut precisament a una exigència d’ERC durant la negociació per reeditar el pacte, per evitar que el càrrec recaigués novament en mans d’un conseller socialista. No obstant, aquesta victòria d’ERC en termes de distribució intracoalicional del poder polític es va diluí un xic més endavant amb la incorporació de la figura d’una portaveu no conseller, de perfil professional, Aurora Masip 46 . Ambdós esquemes no van evitar però els tradicionals recels entre conselleries a l’hora de designar les qüestions a incorporar a l’agenda o les desavinences sobre la identitat del conseller o consellera encarregat de
Mostrar más

47 Lee mas

Enquesta epidemiològica de prevalença de càries dental en els escolars de Catalunya (1997). Evolució de la salut bucodental a Catalunya en els darrers 20 anys (1979-1999).

Enquesta epidemiològica de prevalença de càries dental en els escolars de Catalunya (1997). Evolució de la salut bucodental a Catalunya en els darrers 20 anys (1979-1999).

Al professor doctor Emili Cuenca, catedràtic d’Odontologia Preventiva i Comunitària de la Facultat d’Odontologia de la Universitat de Barcelona i director de la present tesi, per haver-me obert moltes portes relacionades amb l’odontologia que mai no hauria descobert per mi mateix. Aquesta tesi ha estat possible gràcies al fet de formar part del seu equip a la Facultat d’Odontologia, a la seva confiança per haver pensat en mi com a col.laborador del Departament de Sanitat i Seguretat Social i a les facilitats que em va donar per dirigir la quarta enquesta epidemiològica de càries dental en els escolars de Catalunya. Espero que la seva confiança en mi i la seva experta tutela es mantinguin per sempre.
Mostrar más

253 Lee mas

Introducció els hàbits dels celíacs i celíaques de Catalunya, els seus costums, inquietuds i necessitats...

Introducció els hàbits dels celíacs i celíaques de Catalunya, els seus costums, inquietuds i necessitats...

El passat mes de juliol engegàvem la primera de les nostres enquestes a través de les quals volem conèixer els hàbits dels celíacs i celíaques de Catalunya, els seus costums, inquietuds i necessitats... per tal de posar-nos ma a l’obra i dirigir els nostres esforços a ajudar-los en tot allò que els hi calgui, facilitant-los el seu dia a dia, a ells i a les seves famílies.

6 Lee mas

Els fets d’octubre de 1934 a Catalunya: més enllà de l’acció governamental.

Els fets d’octubre de 1934 a Catalunya: més enllà de l’acció governamental.

45 La resposta, en clau antifeixista, per la mort del militant bloquista fou la convocatòria d’una vaga general l’onze de setembre que va tenir ampli seguiment a Lleida i Balaguer. Comunistes i socialistes, militants del BOC i del PCC a Balaguer, bloquistes, ugetistes i socialistes a Lleida, van respondre conjuntament amb una mobilització important. A Balaguer els comunistes van muntar punts de control pels carrers i van escorcollar alguns dels domicilis dels monàrquics més significats. Sembla que també van ser ells els que van detenir un bon nombre de carlins que després serien lliurats a la Guàrdia civil. La vaga a la capital de la Noguera fou seguida àmpliament amb forta tensió enmig de l’enterrament del militant bloquista. A Lleida la convocatòria de vaga adquirí força més duresa. 70 Els telegrames del governador civil de Lleida al seu homònim de Barcelona permeten observar la confrontació que caracteritzà la jornada antifeixista. Segons el governador, l’onze de setembre “los comunistas esta capital formando grupos de quinze o veinte individuos han intentado paralizar la vida comercials de la Ciudad suspender mercados y cerrar establecimientos habiendo tambien pretendido quemar iglesia San Pedro sin lograrlo”. Per la tarda “pretendieron elementos comunistas celebrar una manifestación que no havia sido autorizada para protestar de la muerte de un correligionario en Balaguer (...) habiendo tenido que actuar fuerza pública que disolvió dicha manifestación en el momento que un orador dirigia la palabra des de un balcón del local de los Sindicatos”. Pocs dies després el mateix governador informava que per la “autoridad judicial han sido puestos en libertad todos los detenidos con motivo sucesos desarrollados en Balaguer (...) excepto tres” i demanava “me indique criterio a seguir en lo concerniente a propaganda fascista y si debe autorizarse la constitución de entidades de dicho caracter declarado o encubierto”. 71 La vaga general de resposta als fets de Balaguer mostrava la potencialitat de l’instrumental antifeixista per vehicular mobilitzacions polítiques generals no estrictament vinculades a problemàtiques laborals o locals. Entre els cercles obreristes no hi havia cap mena de
Mostrar más

818 Lee mas

Encerts i mancances. Els transports a Catalunya en les darreres dècades

Encerts i mancances. Els transports a Catalunya en les darreres dècades

Només falta coordinar-ho i cohesionar-ho tot a escala regional i europea, lligant amb les infra- estructures bàsiques. Per exemple són encerts de planificació i de realització (malgrat algu- nes falles per manca de visió global) actuacions com: una xarxa incompleta, però significativa, d’autopistes; túnels viaris com els del Cadí, Vi- elha, Collabós, Bracons...; desdoblament de car- reteres (Eix del Llobregat, Eix Transversal, Eix Pirinenc, antiga nacional II, Eix Occidental, Eix Congost-Ter, antiga nacional N-340, accessos a la Costa Brava...); línia de Gran Velocitat (TGV estatal i regional); millores dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya; preses de la Baells,
Mostrar más

7 Lee mas

Els darrers dies de la Catalunya republicana de Rovira i Virgili

Els darrers dies de la Catalunya republicana de Rovira i Virgili

Quan ens enfrontem a unes reflexions fixades per les circumstàncies historicopolítiques, és a dir, quan el diari forma part de la biografia de l’autor, tot emmarcant-se en la identitat col·lectiva, és quan l’elaboració textual cobra un sentit més enllà de l’intrínsec valor estilístic i estètic. Aleshores és quan hom pot pensar si el diari pot esdevenir part d’unes memòries autobiogràfiques; si el text pot arribar a formar part d’un relat identitari que al·ludeixi a les anàlisis retrospectives i prospectives. Dic això perquè aquest darrer extrem és el que caracteritza Els darrers dies... que, com he dit, no es pot aïllar del seu context de redacció i de recepció. I, precisament, el fet que Rovira pensés el diari com a derivació del previ treball observacional, etnogràfic ―descripció sobre el terreny― hi incorpora un sentit de valoració de la recepció coetània. Aquest aspecte recorda l’apreciació de «film realista» que en feia Miquel Ferrer. D’altra banda, Joaquim Ventalló (1976, 40) havia observat anteriorment l’apreciació realista del diari de Rovira: «Porque si hay a menudo un real valor dramático en la vida y en la muerte, no es preciso acudir a la leyenda para encontrar el dramatismo».
Mostrar más

26 Lee mas

Els fons especialitzats a les biblioteques públiques de Catalunya: una proposta de directrius

Els fons especialitzats a les biblioteques públiques de Catalunya: una proposta de directrius

El fons especialitzat en gènere negre i policíac és un altre dels punts forts de les Biblioteques de l’Hospitalet. Ubicat a la Biblioteca La Bòbila, es tracta d’un dels fons amb més antiguitat, ja que es manté des de l’any 1999 amb l’objectiu de difondre i promoure aquest gènere literari i cinematogràfic, i convertir-se en la biblioteca de referència per als aficionats a la novel·la negra. Aquesta col·lecció inclou tots els gèneres, subgèneres, corrents i etiquetes de la literatura criminal; ja sigui de ficció o no-ficció. Malgrat que la majoria del fons el componen la novel·la i el cinema també s’hi poden trobar còmics, bandes sonores, premsa especialitzada o anuaris basats en fets reals. Així mateix, la biblioteca disposa d'una col·lecció de novel·la popular de diferents gèneres literaris, per l'interès que té des del punt de vista històric, editorial i sociològic; aquesta col·lecció està considerada de caràcter patrimonial i és per això que està exclosa de préstec, i adreçada a especialistes i estudiosos.
Mostrar más

33 Lee mas

Evolució de la tos ferina a Catalunya durant els anys 2004-2012

Evolució de la tos ferina a Catalunya durant els anys 2004-2012

100.000 habitants) (taula 1). En aquest grup dʼedat les taxes dʼincidència van ser supe- riors en els infants de menys de 6 mesos respecte dels de més de 6 mesos o iguals (taula 2). El percentatge de casos dʼinfants de menys de 6 mesos oscil·la entre un 77,3% i un 88,7% segons lʼany (taula 2). Després del grup dʻinfants de menys dʼun any, les taxes dʼincidència més altes en el període 2004-2010 se situen en el grup dʼe- dat dʼ1-4 anys. En canvi els anys 2011 i 2012 es caracteritzen per un augment de casos en el grup dʼinfants de 5-9 anys, fet que no sʼha produït els anys anteriors (taula 1). És rellevant que sigui en els infants de menys de 6 mesos on es troben les taxes dʼincidèn- cia més altes, ja que és en aquest grup dʼedat on hi ha més hospitalitzacions i complicacions greus de la malaltia, inclosa la mort.
Mostrar más

14 Lee mas

TítuloReestructuración administrativa de la comarca de Ordes : la unión de sus ayuntamientos

TítuloReestructuración administrativa de la comarca de Ordes : la unión de sus ayuntamientos

El municipio de Ordes, constituido por 13 parroquias y capital de la comarca, es el más grande con 157,23 km². Se encuentra en el centro de la comarca, cuyos municipios se sitúan a su alrededor: Cerceda al norte, Tordoia al oeste, Oroso al sur y Frades y Mesía al este; además linda al norte con la comarca de A Coruña (Carral y Abegondo). El municipio de Ordes, se ubica entre las ciudades de A Coruña y Santiago, tiene un lugar privilegiado al ser atravesado por las carreteras N-550 y AP-9. Oroso está formado por 11 parroquias, es el municipio más al sur de la comarca además del más pequeño de todos con una extensión de 72,60 km². Sus límites por el norte son los municipios de Frades y Ordes y por el oeste es Trazo, mientras que por el sur hace frontera con las comarcas de Santiago y Arzúa (municipio de o Pindo). Oroso, al estar situado entre Ordes y Santiago, está muy bien comunicado: las carreteras AP-9 y N-550 lo comunican con Santiago-Ordes-A Coruña y la AC-250 lo comunican con el Aeropuerto Internacional de Lavacolla (Santiago de Compostela).
Mostrar más

70 Lee mas

Per què Catalunya no és Escòcia? : els diferents camins jurídics cap a la independència

Per què Catalunya no és Escòcia? : els diferents camins jurídics cap a la independència

d) Mitjançant la llei Llei 4/2010 del Parlament de Catalunya de 17 de març, de consultes populars per via de referèndum. El Govern estatal ha advertit que s’oposarà a la convocatòria de consultes a través d’aquesta llei contra la qual va presentar recurs d’inconstitucionalitat contra els articles 1 a 30, 43 i 45 el 27 desembre de 2010. EL TC va admetre a tràmit el recurs el 15 de febrer de 2011 en aplicació de l’article 161.2 CE i va suspendre l’aplicació parcial de la llei de consultes fins el 9 de juny del mateix any quan el TC va decidir aixecar la suspensió de la llei al entendre que “la viabilitat de les consultes depèn directament de la decisió que l’Estat adopti al respecte en l’exercici de la competència d’autorització que no es posa en qüestió en el present procés constitucional”. L’Alt Tribunal també va afegir que el fi de la suspensió “es realitza sense perjudici que donada la finalitat de preservar l’interès general que concerneix en la defensa de la Constitució i dels seus continguts, sigui possible, en cas d’acreditar-se algun canvi en les circumstàncies, que resulti rellevant per a modificar el que s’ha acordat, sol·licitar a aquest Tribunal la reconsideració de la resolució acordada”. Per tant, aquesta via compta amb l’amenaça d’una nova suspensió per part del TC així com l’oposició del Govern i obligaria al Parlament català a obtenir un acord previ del Govern Central si volgués fer una consulta emparada en aquesta norma.
Mostrar más

22 Lee mas

TítuloContribución a la caracterización químico mineralógica de los esquistos del "Complejo de Ordes"

TítuloContribución a la caracterización químico mineralógica de los esquistos del "Complejo de Ordes"

Fili ta carbonosa Fili ta carbonosa Esquisto anfibólico Esquisto con bioti ta-moscovi ta Esquisto con moscovita y clorita Esquisto con moscovita y clori ta, con finas venas de cuarzo Esq[r]

26 Lee mas

La Normalització del cosmopolitisme lingüístic entre els joves del segle XXI? Una exploració de les ideologies lingüístiques a Catalunya

La Normalització del cosmopolitisme lingüístic entre els joves del segle XXI? Una exploració de les ideologies lingüístiques a Catalunya

La transgressió de les fronteres del posicionament localista es dóna molt clarament en les actituds de joves autòctons, sigui quina sigui la identitat etnolingüística —d’ori- gen familiar catalanoparlant o castellanoparlant— que ells mateixos s’atribueixen. L’acceptació majoritària del bilingüisme i la preferència majoritària també pels ac- cents menys marcats —o, fins i tot, per una llengua marcada amb indicadors de per- tinença a un grup que no la té com a pròpia— semblen indicar una preferència per l’harmonia i la cohesió social. També n’és un indicador la tendència a l’anivellament de l’estatus conferit a cadascuna de les dues llengües, tot i que podem observar el manteniment d’una jerarquia etnolingüística molt lligada a varietats lingüístiques o dialectals. Les posicions localistes extremes d’orientació contraposada —la més cata- lanista i la més espanyolista—, les quals regeixen inclús comportaments de rebuig de la llengua que es considera de l’altre grup, encara existeixen. En alguns casos de joves autòctons d’origen familiar immigrant castellanoparlant hem observat també que poden arribar a assumir plenament la identitat catalana i, en conseqüència, verbalit- zen posicions localistes catalanistes. Tanmateix, tant aquestes actituds localistes en què s’identifiquen amb la societat d’acollida com les localistes fidels als orígens fami- liars semblen ser les menys freqüents, i l’ús diari d’ambdues llengües és vist i exercit amb naturalitat per molts dels joves autòctons. El canvi s’ha produït sobretot entre els joves autòctons d’origen castellanoparlant, que adquireixen ara usos i actituds bilin- gües més semblants a les que ja tenien els joves d’origen catalanoparlant. Podríem dir que, en certa manera, s’equilibra l’asimetria a la qual fèiem referència a l’inici de l’article.
Mostrar más

21 Lee mas

CRIDA DEL CONSELL DE COL LEGIS DE METGES DE CATALUNYA A PARTICIPAR EN ELS CONCURSOS ARTÍSTICS 2013

CRIDA DEL CONSELL DE COL LEGIS DE METGES DE CATALUNYA A PARTICIPAR EN ELS CONCURSOS ARTÍSTICS 2013

DE CATALUNYA A PARTICIPAR EN ELS CONCURSOS ARTÍSTICS 2013 Un any més els quatre col·legis catalans, reunits en el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, fan la con- vocatòria dels cinc concursos als seus col·legiats. Podeu contactar amb el vostre col·legi respectiu a l’hora de presentar els vostres treballs.

6 Lee mas

Els clubs de lectura a les biblioteques públiques de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears

Els clubs de lectura a les biblioteques públiques de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears

Els treballs acadèmics dels darrers tres lustres han contribuït de manera substancial a omplir aquest buit. Malauradament, en l’àmbit de la llengua catalana encara no s’ha cobert aquest dèficit de manera suficient. Les con- tribucions més interessants que coneixem a l’estudi dels clubs de lectura en el nostre entorn són els treballs de Gemma Domingo Espinet, que bé indi- vidualment o bé amb altres investigadors ha estudiat diversos aspectes relacionats amb els clubs de lectura a partir de la seua experiència com a bibliotecària de la ciutat de Barcelona: l’expansió dels clubs de lectura de la ciutat de Barcelona (Domingo Espinet, 2004), la descripció comparada del funcionament dels clubs de lectura de Barcelona i de Lleida (Domingo Espinet & Sola Medina, 2005), l’especialització dels clubs de lectura (Do- mingo Espinet, 2007) o els clubs de lectura fàcil (Domingo Espinet & Rabat Fàbregas, 2008). Aquest darrer aspecte ha estat estudiat també per Remei López Cuadra i Núria Silvestre Gusi (2008). Amb una perspectiva diferent, cal citar també l’article recent de la professora Gemma Lluch (2017) en què s’analitzen les interaccions dels lectors adolescents en un club de lectura virtual en llengua catalana.
Mostrar más

33 Lee mas

Els petits "Harraga" menors immigrants irregulars no acompanyats d'origen marroquí a Catalunya

Els petits "Harraga" menors immigrants irregulars no acompanyats d'origen marroquí a Catalunya

De fet, l’estigmatizació dels immigrants a l’estat espanyol ha anat creixent en els últims anys a remolc de l’evolució de la legislació d’estrangeria. Des de la primera regulació d’estrangeria 7/1985, focalitzada cap al control policial, a l’última regulació 8/2000 que endureix les condicions d’entrada i de permanència a Espanya dels estrangers adults extracomunitaris, s’ha anat generant una bossa d’immigrants irregulars cada vegada més gran, i cada vegada més marginats i estigmatitzats. L’enduriment de la legislació no ha frenat l’entrada de nous immigrants i l’únic que ha aconseguit és d’incrementar el nombre de “sense papers” o irregulars. A la pregunta: poden els immigrants arribar a Espanya legalment?, l’ex-ministre de treball Manuel Pimentel (El país, 09/03/02) respon taxativament: Pràcticament no. Des de 1985, les nostres lleis tan sols contemplaven l’entrada legal a través dels contingents aprovats anualment, en funció dels treballs que el govern estimava que no serien coberts pels espanyols. En paral·lel, existia l’anomenat Règim General, pel qual es podien atorgar de forma continua els permisos de residència i treball. Altres vies son el reagrupament familiar o l’anomenada regularització per arrelament. Doncs bé, el contingent sempre va ser inferior a la demanda de la societat, veient-se utilitzat, en moltes ocasions, per legalitzar als que ja es trobaven aquí. Per tant, amb prou feines servia per a la seva inicial funció, regular l’entrada de persones. Aquesta insuficient quota, unit a l’exasperant lentitud del règim general, ha produït una dolorosa conseqüència: gairebé el 85% dels immigrants van entrar per vies al.legals, essent posteriorment regularitzats. Sabem que necessitem immigrants, però no establim cap via legal d’entrada. Resultat: els impulsem de “facto” cap a les vies il·legals.
Mostrar más

444 Lee mas

Show all 2550 documents...