PDF superior Els processos de metropolinització a Catalunya, un estat de la qüestió

Els processos de metropolinització a Catalunya, un estat de la qüestió

Els processos de metropolinització a Catalunya, un estat de la qüestió

A aquest fenomen de fixació de la residència definitiva per part de persones del nord d’Europa s’hi suma l’arribada de població estrangera d’origen extracomu- nitari per motius laborals, així com l’efecte de les dinàmiques lligades amb els fluxos de mobilitat i les migracions que s’estableixen des de les principals àrees metropolitanes. En el cas de Catalunya, aquestes dinàmiques es despleguen des de Barcelona i els seus voltants, però també des d’altres ciutats catalanes, grans i mitjanes (Tarragona, Girona, etc.), en un procés que s’ha produït amb molta força al litoral central barceloní, però que s’ha estès també per la resta del litoral, tant de la Costa Brava com de la Costa Daurada (Anton, 2004b; Donaire, 2005). Aquestes zones turístiques del litoral perimetropolità han jugat un paper rellevant en el procés d’urbanització a Catalunya, quedant cada vegada més integrades des del punt de vista funcional, i adquirint un major component residencial (González Reverté, 2003). Així és com, basant-se en la seva oferta immobiliària, fonamentada en un inici en la segona residència, s’ha produït el creixement de població, amb la progressiva conversió en àrees residencials permanents de les urbanitzacions de segona residència, en municipis de primera i segona línia de zones costaneres com l’àrea central de la Costa Daurada (Rovira i Anton, 2014), el Baix Penedès (González Reverté, 2004), la Selva (Valdunciel, 2005), el Baix Empordà (Solana, 2002) o l’Alt Empordà (Cuadrado, 2006; Molleví i González Rodríguez, 2007). Amb aquest increment demogràfic, i amb la progressiva integració en la realitat metropolitana, aques- tes àrees experimenten importants transformacions d’índole socioeconòmica com, per exemple, canvis en la composició social de la població, o en el teixit productiu i l’estructura laboral (González Reverté, 2003, 2005).
Mostrar más

24 Lee mas

Catalanisme radical, nacionalisme integral i feixisme a la Catalunya dels anys trenta: historiografia, teoria i estat de la qüestió.

Catalanisme radical, nacionalisme integral i feixisme a la Catalunya dels anys trenta: historiografia, teoria i estat de la qüestió.

Tanmateix, i tornant ja a l’objecte central que esmentàvem unes línies abans,dos elements han marcat a mode succint aquests constrenyiments interpretatius. D’una banda, el de plantejar el debat en termes d’existència o no existència d’un feixis- me català, i no en termes de com es plasmaren bona part d’aquests ingredients en una part dels separatistes catalans més enllà dels factors estètics d’una desfilada amb aires militaristes. Mentre que, d’altra banda, s’ha tendit a reduir els processos de radicalització ideològica per la dreta únicament a l’espanyolisme, en tant que moviment(s) organitzat(s) que poc després acabarien conformant la base social i política del franquisme. Ambdós factors, doncs, han provocat una certa distorsió interpretativa sobre l’abast real dels processos de feixistització en el cas català. I és en aquest marc on s’ha produït una problemàtica epistemològica a l’hora d’encaixar des de figures com un Foix o un teòric racista com Rossell i Vilar fins a la violència política practicada pels escamots d’Estat Català; o a l’aparició, el 1935, d’un Moviment Nacionalista Totalitari (MNT) partidari de la construcció d’un estat català totalitari.
Mostrar más

32 Lee mas

Els processos de normalització lingüística en l'àmbit municipal valencià.

Els processos de normalització lingüística en l'àmbit municipal valencià.

Administrativa de la Generalitat Valenciana, que recull totes les disposicions normatives aprovades i publicades en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana; la Generalitat de Catalunya, que és una font inesgotable d’informació sobre la llengua i la política lingüística en tots els àmbits i sectors; la Generalitat Valenciana, que ha estat ben útil per recollir informació sobre l’ensenyament i sobre les darreres dades sociolingüístiques; el Govern de les Illes Balears, que ens ha proporcionat una informació bastant valuosa a través de les memòries del 2000 i 2001 de la Direcció General de Política Lingüística; el Centre de Documentació en Sociolingüística, que recull una gran quantitat de bases de dades de fons documentals relacionades temàticament (Administració local, País Valencià, Estat espanyol...): revistes, llibres, articles de premsa, fullets informatius, campanyes...; la Direcció General del Llibre i Biblioteques de la Generalitat Valenciana i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, ja que ambdues entitats ens han facilitat les dades suficients per tal d’elaborar una base de dades més completa sobre els premis literaris convocats al País Valencià; l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans, ja que ens han facilitat les dades més actuals sobre els coneixements i els usos lingüístics al País Valencià i a tots els territoris de parla catalana, respectivament; l’Institut Valencià d’Estadística, que ens ha ofert les dades sobre l’evolució de la darrera onada d’immigració al País Valencià; i per una gran quantitat de pàgines web de serveis lingüístics municipals i d’associacions per la llengua catalana. A més, també ens ha estat de gran valor la informació difosa a través de les llistes de distribució sobre llengua catalana d’InfoZèfir, Trobada o Migjorn.
Mostrar más

1201 Lee mas

L’estat de la qüestió del patrimoni bibliogràfic en les biblioteques públiques de Catalunya

L’estat de la qüestió del patrimoni bibliogràfic en les biblioteques públiques de Catalunya

De l’altra, la validesa interna ha d’estar vinculada amb el fet de poder garantir que els fenòmens descrits i les causes presentades estan realment relacionades i que no hi intervenen significativament aspectes no explorats en la recerca. Es fonamenta en la presentació de descripcions significatives i riques en context, en la bona relació entre les dades presentades i les categories d’anàlisi, en la coherència interna dels fets presentats i en la revisió de les conclusions per part dels participants.

22 Lee mas

Cementiris i diversitat religiosa a Barcelona, un estat de la qüestió : resum executiu

Cementiris i diversitat religiosa a Barcelona, un estat de la qüestió : resum executiu

En aquest informe s’han identificat les principals demandes de les comunitats religioses, les respostes dona- des per l’Administració pública en relació amb aquestes demandes i les controvèrsies derivades d’aquestes respostes. Davant de l’àmplia diversitat religiosa que hi ha a Barcelona, l’estudi s’ha centrat en aquelles con- fessions que han tingut o tenen demandes específiques en relació amb els enterraments. Es tracta del juda- isme, l’islam i la fe bahà’í. A Barcelona, a quatre dels nou cementiris de competència municipal s’hi poden trobar parcel·les específiques per a persones jueves o musulmanes. Aquestes parcel·les estan ubicades als cementiris de les Corts, Sant Andreu, Montjuïc i Collserola. Pel que fa a les persones bahà’ís, tenen un espai reservat al cementiri de Roques Blanques, gestionat per l’empresa NOMBER, SL. En tots els casos es tracta d’espais circumspectes dins del mateix cementiri i no componen, per tant, la creació d’un cementiri específic. Mentre que en el cas de la comunitat bahà’í la gestió d’un espai reservat per a l’enterrament no ha tingut gaire controvèrsia i ha trobat una solució efectiva amb la parcel·la al cementiri de Roques Blanques, les comunitats jueves i musulmanes representen un panorama més complex i canviant al llarg dels últims anys. Així, el primer aspecte que ha marcat la gestió de la mort en el si d’aquestes confessions religioses ha estat la diversitat d’interpretacions i les decisions i els criteris corresponents sobre qui pot ser enterrat a les par- cel·les religioses i qui no. És important tenir en compte l’heterogeneïtat rellevant interna tant en termes de corrents doctrinals com de procedències geogràfiques de les confessions religioses presents a Catalunya; aquesta heterogeneïtat, a més, queda especialment palesa en confessions com el judaisme o l’islam, o en què no hi ha una autoritat religiosa central reconeguda per tots els membres que pugui representar les co- munitats i dirimir les disputes doctrinals. Aquest fet obliga l’Administració, i també les mateixes comunitats, a establir un diàleg multilateral i una certa disposició a la negociació.
Mostrar más

16 Lee mas

Les cartes de serveis de les biblioteques de recerca, biblioteques públiques i arxius catalans: un estat de la qüestió

Les cartes de serveis de les biblioteques de recerca, biblioteques públiques i arxius catalans: un estat de la qüestió

La Biblioteca de Catalunya té la missió i exerceix les funcions de biblioteca nacional tal com marca l’article 7 de la Llei 4/1993, de 18 de març, del Sistema Bibliotecari de Ca- talunya (LSBC). És, doncs, «una institució nacional al servei del patrimoni, la recerca i la cooperació» (http://www.bnc.cat/bc/qualitat/pestrategic2004_2008.doc ). Al llarg del temps la funció més important d’una biblioteca nacional ha estat bastir la millor col·lec- ció bibliogràfica nacional, ara, però, l’èmfasi es posa en la seva consideració com a es- pai de memòria; una memòria que es vol compartida, democràtica, oberta a tots els ciutadans i que esdevingui factor de cohesió entre ells. Les tecnologies de la informa- ció i la comunicació faciliten aquesta obertura mitjançant l’oferta de productes i serveis a través del web. L’obertura, però, és també física pels canvis en les polítiques d’accés i en l’organització d’activitats per a que tots els ciutadans accedeixin a un patrimoni bi- bliogràfic-documental que adquireix tot el seu sentit amb la difusió (Rodríguez-Parada, 2008).
Mostrar más

16 Lee mas

Seguiment i avaluació de polítiques i serveis municipals : estat de la qüestió i recopilació d'actuacions del Mandat 2015-2019

Seguiment i avaluació de polítiques i serveis municipals : estat de la qüestió i recopilació d'actuacions del Mandat 2015-2019

Tota administració pública compromesa amb la participació democràtica, la transparència, la qualitat dels serveis i la creació de valor social ha d’estar plenament capacitada per al seguiment i l’avaluació de les seves accions. En els darrers 20 anys als països més innovadors en matèria de gestió pública s’ha passat d’una avaluació bàsicament centrada en la percepció de la qualitat dels serveis -serveis estables, que se suposen necessaris i eficaços- a una avaluació que també vol arribar a saber fins a quin punt els efectes d’una política pública (i/o dels seus components) transformen la realitat en el sentit desitjat i previst. El corrent favorable a les “polítiques basades en l’evidència” es sustenta sobre dos canvis molt rellevants: una creixent complexitat dels problemes socials (wicked problems) i una creixent capacitat tecnològica per obtenir i analitzar evidències. Aquests estudis d’avaluació requereixen una base teòrica (una teoria del canvi), uns objectius i una metodologia ben acotats i definits. Poden ser de diversos tipus, segons allò que pretenguin observar i mesurar (necessitats, processos, productes, impactes...).
Mostrar más

11 Lee mas

Els educadors socials en els processos d'acompanyament de les acollides infantils en famílies alienes a Catalunya

Els educadors socials en els processos d'acompanyament de les acollides infantils en famílies alienes a Catalunya

D.- Jo crec que hi ha una qüestió fonamental i és la del personal i la ràtio. Per poder fer un bon seguiment no has de portar tants casos, en el moment en que portes vint casos és inviable. Tu fas un seguiment però el fas com pots perquè evidentment hi ha molt de temps que dediques a les visites biològiques, a reunions, informes... llavors la realitat és que hi ha famílies en que hi ha mesos amb les que parles molt poc o tens molt poc contacte però no perquè no vulguis fer un bon seguiment si no perquè no tens temps. Això també és una realitat, vull dir que jo crec que la feina es fa bé, és una feina agraïda però, a vegades, és molt dura perquè hi ha una realitat que és que el fet de portar casos i casos fa que després per poder organitzar-te i poder fer un seguiment acurat amb totes les famílies costi més i de vegades prioritzes. Les famílies que saps que van molt millor estan més soles per dir-ho entre comentes perquè veus que van tirant i potser et centres en famílies amb les que tens més problemes. Això fa que de vegades, a mi em passa moltes vegades, que arribes a diguis vaig a parlar amb aquesta acollidora perquè fa molts dies que no sé res, tinc la seguretat que està be, però jo crec que és molt d’agrair encara que sigui un truc perquè sàpiguen que continues estant allà. La realitat és que el personal som els que som, si la Generalitat donés més suport econòmic a les ICIF per a què poguessin comptar amb més suport seria molt millor però, clar, entrem en política i és un debat que podríem estar hores.
Mostrar más

114 Lee mas

Estat de la qüestió de l'estudi de l'aspecte lèxic : una proposta cognitiva de classficació d'esdeveniments

Estat de la qüestió de l'estudi de l'aspecte lèxic : una proposta cognitiva de classficació d'esdeveniments

contextos dinàmics, fet que ens fa adonar que una mateixa peça lèxica verbal pot conjugar propietats de més d’una classe aspectual. És per aquest motiu que considerem que la problemàtica dels tests aspectuals rau, en primer lloc, en la pròpia concepció de les categories aspectuals, concebudes com a classes aristòtèliques, amb condicions necessàries i suficients per a tots els elements que formen part de la classe. Aquesta aproximació a les categories com a compartiments tancats i estables ha obligat els investigadors a establir subclasses dels esdeveniments (cf. §2.1.), però ni tan sols així els resultats dels tests són sistemàtics i coherents. És per aquest motiu que considerem que una possible solució per a resoldre aquests problemes és abandonar la idea tradicional de classe i adoptar la hipòtesi que els límits entre categories són borrosos, sense fronteres clarament definides. De fet, Verkuyl (1989) ja proposa una relació entre les classes tot indicant que els processos es troben a mig camí entre els estats i els esdeveniments; per tant, estableix que no existeix un tall entre les classes: des del punt de vista de la delimitació, els processos s’agrupen amb els estats i s’oposen als esdeveniments; des del punt de vista de la dinamicitat, els processos s’agrupen amb els esdeveniments i s’oposen als estats. Verkuyl ho representa a partir d’un ‘continuum’ que anomena hinge orgering (ordre de frontissa), com es representa a la Figura 6.
Mostrar más

50 Lee mas

L'ús educatiu de les xarxes socials per part dels estudiants preuniversitaris: un estat de la qüestió

L'ús educatiu de les xarxes socials per part dels estudiants preuniversitaris: un estat de la qüestió

L’ús educatiu de les xarxes socials està generant canvis imprevists en les formes d’ensenyar, aprendre i investigar, els quals enriqueixen i modifiquen les maneres d’afrontar la docència i la recerca. La incursió de les eines 2.0 més utilitzades pels adolescents en llurs processos d’ensenyament i aprenentatge provoca que canviï la pràctica docent i s’afrontin nous reptes en relació amb els seus efectes sobre diverses variables rellevants per al procés pedagògic dels estudiants: rendiment acadèmic, comunicació, treball col·laboratiu, motivació intrínseca, participació, entre altres. Aquest estudi presenta, per a una posterior discussió, una revisió de la literatura científica, produïda internacionalment, sobre l’ús educatiu de les xarxes socials per part dels estudiants preuniversitaris. S’han analitzat un total de 46 documents publicats en revistes científiques amb revisió per parells, dissertacions acadèmiques, capítols de llibres i actes de congressos. L’objectiu principal d’aquesta recerca és analitzar les línies d’investigació més recurrents sobre els efectes que l’ús educatiu de les xarxes socials tenen en els processos d’ensenyament-aprenentatge dels estudiants que cursen l’educació secundària i els nivells preuniversitaris estrictes, així com, els paradigmes i la metodologia de recollida de dades emprats, els nivells d’estudis presos com a unitats d’anàlisi i la xarxa social més utilitzada als diferents estudis analitzats. La present revisió mostra que la recerca adreçada als nivells preuniversitaris es troba en una etapa inicial de desenvolupament, poc investigada i demostra la necessitat d’ampliar les línies de recerca sobre l’ús educatiu de les xarxes socials per part dels adolescents per incloure-hi dimensions encara no explorades.
Mostrar más

67 Lee mas

Els tancaments de terres a la Catalunya del segle XIX

Els tancaments de terres a la Catalunya del segle XIX

que buscaria destacar, escenificar davant el receptor la relació directa, a voltes la influència, amb el poder polític. O en tot cas mostrar la benedicció, la vènia i la llicència aconseguida de la mà del governador. Un cap polític que representava la garantia de l’ordre (i d’un ordre), la repressió i el compliment del «cànon» i la legislació vigent. Una mostra d’aquest model és l’anunci de Joaquima Moragas, «hacendada» de Terrades. L’expressió utilitzada fou «y para que nadie pueda alegar ignorancia se inserta este anuncio en el Boletín oficial de la provincia con el consentimiento del M. I. Sr, Gobernador civil de la misma». 64 Un exemple més d’aquestes altres formes d’exposar aquesta qüestió la tindríem amb Mauricio de Albert, hisendat de Figueres i propietari del mas Garballer de Vilanova de la Muga (Alt Empordà), que en concepte «de acotamiento y veda, según así se ha expuesto á la superior Autoridad, queda prohibida la entrada en mi dicha propiedad, para cazar, apacentar ganados ú otro objeto cualquiera, sin la previa licencia de su dueño, quedando sujetos los contraventores, o sean sus infracciones, á las penas consiguientes, una vez queda anunciada la prohibición pública y oficialmente, sin que por nadie pueda alegarse ignorancia». 65 Una ignorància que es pretenia combatre, perquè calia acabar amb el «no coneixement» d’un aspecte, d’altra banda, important i bàsic per la conformació de l’estat constitucional. Estem parlant d’aquesta idea de propietat que es pretenia imposar i que per les institucions formals representava, mitjançant aquests canals d’informació institucional, assentar tot un corpus ideològic i jurídic que no tenia assegurat l’èxit davant altres usos i pràctiques. 66 La intenció era que aquesta informació fos extensiva al màxim nombre d’habitants. La voluntat era que ningú pogués excusar-se del coneixement de la informació i que aquesta s’universalitzés el màxim possible, fossin veïns o forasters del lloc. Un exemple d’aquest extrem seria l’edicte per acotament de l’Ajuntament d’Aiguamúrcia –camp de Tarragona–, en el qual es feia públic el tancament de les heretats de Mateu Arnabat. Després de recordar als potencials infractors que podien enfrontar-se a les penes que preveia el codi penal aclarien que «para que nadie alegue ignorancia, tanto vecinos como forasteros» es publiqués i s’inserís en el Butlletí oficial. 67 En aquest sentit també, es pretenia i es venia a fixar jurisprudència. Aquí també hi hauria la doctrina de que «la ignorància de les lleis no excusa del seu compliment», tal com recolliria, més endavant, l’article 6.1 del Codi Civil.
Mostrar más

797 Lee mas

Els nous processos de treball. La gestió psicoambiental a l'empresa: el teletreball.

Els nous processos de treball. La gestió psicoambiental a l'empresa: el teletreball.

completament a casa i es passa dos o tres dies a casa i després va al telecentre. No és una cosa fixa. Quan ella veu que necessita molt temps, molta capacitat de concentració doncs se’n va a casa o truca i diu avui no vaig a la feina i lo que fa en un matí a casa ho feia abans en tres dies al centre perquè constantment l’estaven trucant i tal i qual. Em deia he notat un canvi radical, m’hi trobo super a gust, em sento més responsable fent la meva tasca i me n’adono que abans jo no era capaç de posar-me a treballar amb programes de disseny i ara si perquè a casa estava tranquila i amb una mica de paciència ho he anat fent i ara estic dissenyant planes web i tal a part d’escriure. És una noia que està en temes de gestió del telecentre, en temes de relacions públiques, preparant unes jornades...i bueno, parlava amb ella i estava contentíssima. Un altre cas que conec és una empresa que es diu intra catalònia que és una agència de notícies locals. Llavors aquesta agència va començar i va agafar una xarxa, setze periodistes i els va equipar amb tot, un ordinador portatil, un mòbil, les trucades de telèfon les paga. Llavors estan teletreballant, són “free-lance” que estan amb un contracte amb aquesta empresa i escriuen notícies locals des de diferents punts de Catalunya i llavors aquesta empresa ho ven als mitjans de comunicació. És com una agència EFE però només de Catalunya i de notícies locals. Llavors he estat parlant amb algun d’ells i estan encantadíssims. Es van donant casos, n’hi ha molts pocs però es van donant algunes experiències. A part d’això coneixia algunes experiències de teletreballadors en telecentres, un, dos...” (0105)
Mostrar más

948 Lee mas

Les biblioteques públiques a Catalunya durant els anys 2008 i 2009: estat de la qüestió

Les biblioteques públiques a Catalunya durant els anys 2008 i 2009: estat de la qüestió

anar introduint un nou concepte més obert i dinà- mic, ja molt estès a Europa, i poc a poc s’ha anat estenen per tota la geografia i entre tots els profes- sionals. Però, després de vint anys, hi ha aspectes que clarament s’haurien de revisar, sobretot si es té en compte que el model social està variant empès pel canvi de paradigma que comporta l’ús de les TIC i l’accés a la informació en tots els àmbits de la societat i dels ciutadans. I el que s’observa, en el marc de les biblioteques públiques, no és una revisió profunda dels serveis, de la seva relació amb els usuaris, de la interacció amb l’entorn, dels perfils dels professionals, sinó únicament iniciatives puntuals amb bona voluntat d’innovació però amb poca força per a poder introduir un canvi de fons i generalitzat, amb incidència social i convertir-les, així, en centres de referència i d’estímul social i cultural per a la ciutadania.
Mostrar más

11 Lee mas

Els usos lingüístics interpersonals no familiars a Catalunya. Estat de la qüestió a començament del segle XXI

Els usos lingüístics interpersonals no familiars a Catalunya. Estat de la qüestió a començament del segle XXI

En termes generals, els bilingües (catala-castella) inicials declaren un ús del catala situat per sota del que declaren els catalanoparlants inicials, pero per damunt dels castell[r]

82 Lee mas

El primer Prat de la Riba: trajectòria política, pensament i catalanisme (1887-1906). Un estat de la qüestió

El primer Prat de la Riba: trajectòria política, pensament i catalanisme (1887-1906). Un estat de la qüestió

apuntava, referint-se a Enric Prat de la Riba, el teòric més important del catalanisme finisecular, que un dels aspectes més interessants de l’evolució ideològica de Prat és haver entrat a la política amb un bagatge d’idees accentuadament reaccionàries i clericals i haver evolucionat cap a les concepcions liberals i democràtiques en virtut dels seus sentiments catalanistes. [...] El gran valor, doncs, de Prat de la Riba i de tot el catalanisme històric és que va saber comprendre que sense ser liberal i demòcrata ensems no es podia assolir un model de conducta nacional basat en la idea de llibertat per a Catalunya i els seus ciutadans. Per dir-ho d’una altra manera, el nacionalisme català fou un mitjà decisiu no tan sols per recuperar el control del destí de Catalunya, sinó, també, per alliberar-se de la tirania de formes no democràtiques de govern. I és que si no partim d’aquesta hipòtesi tan encertada de Rovira, segurament no podrem entendre mai perquè aquell catalanisme que a les “Bases de Manresa” va formular un programa conservador i antiliberal, que refusava el sistema corporatiu, va passar en relativament poc temps, el 1901, a propugnar que el catalanisme havia d’enviar diputats a les Corts i regidors als municipis. 106
Mostrar más

113 Lee mas

Més que mil paraules: Funcionament i estat de la
qüestió de la cerca i recuperació d'informació multimèdia basada en el contingut

Més que mil paraules: Funcionament i estat de la qüestió de la cerca i recuperació d'informació multimèdia basada en el contingut

Per tot plegat, l’ús de metadades automatitzades ajuda a la recuperació de continguts fins que aquests puguin ser descrits més exhaustivament, però són clarament insuficients. En el cas de les metadades textuals, com recullen Ramezani i Yaghmaee (2016) arran d’un article de Zhai (2013), pot ser poc precís, determinat de manera poc evident o amb etiquetes irrellevants. En altres casos, com comenten Bognadov et al. (2013) pel cas de la música, el model de la llarga cua perjudica l’etiquetat manual d’aquelles cançons menys escoltades: les cançons més escoltades estaran més i millor etiquetades que aquelles que no són tan escoltades pel simple fet que són més conegudes. Per aquest motiu, sistemes d’anotació de metadades automatitzats, com el que proposen Pelka, Nensa i Friedich (2018), en aquest cas per a les imatges, busquen no només solucionar aquesta qüestió, sinó establir criteris objectius a través del contingut. Val a dir que, en aquest cas concret, el conjunt d’imatges és limitat, amb un productor clarament definit i que hi ha un llenguatge controlat previst amb anterioritat. Així doncs, sistemes més complexos, requereixen solucions més complexes.
Mostrar más

39 Lee mas

Els Mediadors interculturals a les institucions educatives de Catalunya

Els Mediadors interculturals a les institucions educatives de Catalunya

f) En l’àmbit de l’administració educativa, fins que el Govern de la Generalitat, en compliment del mandat de la Constitució i de la LOGSE, no presenti al Parlament una proposta de Llei d’Educació de Catalunya sembla que s’haurà de reconsiderar el dret dels pares a triar centre educatiu d’entre els finançats amb diners públics, també és necessari la constitució d’un fons econòmic específic per portar a terme iniciatives i accions de lluita contra el racisme i l’exclusió sociocultural (Carbonell, 2000). Es podria consultar col·lectius rellevants de l’àmbit escolar i sociolaboral, així com grups d’experts; valorar les recerques, informes i normativa legal entorn de l’atenció a la diversitat cultural; crear un banc de dades de referents interculturals estandarditzats, d’experiències ben descrites, de materials didàctics, experimentats i avaluats, de materials de formació, incloent una bibliografia comentada i classificada sobre interculturalitat, marginació, pobresa i col·lectius en risc de marginació social i cultural. També es demostra necessària la coordinació de totes les instàncies, administració educativa, programes i serveis específics, administració local, institucions, agents socials, etc. perquè actuïn plegats. Les comunitats autònomes haurien de desenvolupar, en el seu àmbit de competència, propostes com ara: realització de projectes amb caràcter experimental d’educació intercultural; instruccions i recomanacions als centres educatius i a la inspecció ⎯després d’haver fet l’estudi jurídic adient i partint d’un plantejament global i coherent⎯ amb relació a temes com la garantia del dret bàsic d’accés a l’educació, la matriculació, els trasllats d’expedients, la sol·licitud de llibres d’escolaritat, l’absentisme, etc. En síntesi, l’atenció integral que demana aquest tema suposa el compromís de tots els recursos concrets de les administracions competents en els seus àmbits corresponents (benestar social, educació, urbanisme...) amb personal qualificat a l’hora de posar en marxa iniciatives d’interacció comunitària amb altres agents socials.
Mostrar más

1121 Lee mas

Els serveis socials a Catalunya. Una visió històrica

Els serveis socials a Catalunya. Una visió històrica

l’establiment general de la beneficència, que més endavant comentarem. Tanmateix, va tenir una vida efímera, ja que aquesta etapa liberal fou truncada per la intervenció dels Cent Mil Fills de Sant Lluís i el suport de la Santa Aliança a Ferran VII, a partir de la qual Espanya s’immergí novament en l’absolutisme i entrà en l’anomenada dècada ominosa, amb la nova derogació de les normes de les Corts de Cadis i amb una situació econòmica catastròfica, la pèrdua de colònies i l’oposició liberal a l’exili. La Constitució de Cadis encara va revifar uns mesos, a partir del motí dels sergents a la Granja (12 d’agost de 1936), que la imposaren a la regent Maria Cristina, que aconseguí reemplaçar- la per una constitució més moderada, promulgada el 18 de juny de 1937. La beneficència va néixer legalment, doncs, dins de l’Estat liberal, que li va donar cabuda “y desarrolló la asistencia al indigente, que empezará a denominarse beneficencia, dentro de un contexto público, como servicio administrativo (...)”. 409 Tanmateix, es discuteixen els motius pels quals es va crear: creixement de les necessitats, economia ciutadana, influx del protestantisme perquè l’Estat assumís tasques assistencials o influència de la secularització i del moviment racionalitzador. 410 Altres autors assenyalen com a possibles causes la supressió de les facultats dels gremis, que ensorrà la protecció social gremial, la desamortització dels béns de l’Església, la supressió d’ordes religiosos, monestirs i convents que destrueixen les bases financeres i institucionals de l’assistència religiosa, o la liquidació del sistema senyorial. 411 Tampoc no es poden excloure motivacions de caire controlador: “Nace la beneficencia concebida, no como una fundación personal, sino como un servicio público de clasificación, control, asistencia o represión de las clases populares más necesitadas.” 412 En les taules 14 i 15 que figuren al final d’aquest apartat es pot veure una síntesi de les dues lleis de beneficència promulgades a Espanya. 413 La primera, la Llei de 6 de febrer de 1822 sobre establiment general de beneficència, de signe més radical, aprovada durant el Trienni Liberal, va tenir una vigència molt breu, i va ser suprimida per Ferran VII a l’entrada de la dècada ominosa, encara que fou restablerta per poc temps el 1836. Aquesta llei assignà un paper molt rellevant als ajuntaments i a les juntes de beneficència municipals i parroquials; tanmateix, no tenia experiència, disposaven de pocs recursos i la seva curta durada impedí el desenvolupament i la posada en marxa de moltes accions. D’aquesta llei s’han de remarcar alguns aspectes:
Mostrar más

552 Lee mas

Impacte de les tecnologies de fabricació additiva en els processos creatius

Impacte de les tecnologies de fabricació additiva en els processos creatius

contribuyen  a  abolir  la  distinción  tradicional  entre  producción  i  consumo,  creación  y  copia,   redy-­‐made  y  obra  original.  La  materia  que  manipulan  ya  no  es  materia  prima.  Para  ellos  no  se   trata  de  elaborar  una  forma  a  partir  de  un  material  en  bruto,  sinó  de  trabajar  con  objetos  que   ya  estan  circulando  en  el  mercado  cultural,  es  decir,  informados  por  otros  (Bourriaud  2004:7,8).     Wittgenstein  deia  que  el  sentit  de  les  coses  està  en  el  seu  ús,  per  tant,  amb  l’art  contemporani   no  es  tracta  de  fer  coses  noves,  sinó  d’inventar  protocols  per  l’ús  de  totes  les  maneres  de   representació  i  les  estructures  formals  existents.  S’han  de  captar  els  codis  de  la  cultura,  les   formes  de  la  vida  quotidiana,  les  obres  del  patrimoni  global  i  fer-­‐les  funcionar,  resignificant-­‐les.    
Mostrar más

89 Lee mas

Estat immunitari enfront de les malaties immunoprevenibles dels treballadors sanitaris a Catalunya

Estat immunitari enfront de les malaties immunoprevenibles dels treballadors sanitaris a Catalunya

In addition to the authors, the members of this working group are: J Amores, T Catalán, A Company, M Cortés, C Diez, E Domenech, X Esteva, J Funes, R Llobet, A Marinetto, M Plana, J Sol, A Tar- ragó, M Vendrell (Unitats Bàsiques de Prevenció de Riscos Laborals d’Atenció Primària del Institut Català de la Salut); E Barbé, J Pe ˜ na, M L Villarte (Hospital Arnau de Vilanova, Unitat Bàsica de Pre- venció Lleida Alt Pirineu); MT Mestre, P Carbajo (Hospital U. de Tarragona Joan XXIII); I Casas, R Guerola (Hospital Germans Trias, Badalona); A Gascó (H. Viladecans); A Ayora, I Bravo (Hospital Vall d’Hebron, Barcelona); RM Labarta, J Matllo (Servei Propi Mancomu- nat de Prevenció de Riscos Laborals, Barcelona); P Varela (Hospital Clínic, Barcelona); J Espu ˜ nes, R Moreno, M Martínez (Agència de Salut Pública de Catalunya).
Mostrar más

113 Lee mas

Show all 3265 documents...