PDF superior Els usos del temps a Catalunya

Els usos del temps a Catalunya

Els usos del temps a Catalunya

Finalment, cal parlar d’una tercera tendència que fa referència al conjunt d’activitats amb una participació femenina intermitja (gràfic 6) i més mercantilitzades (gràfic 9). Com era d’esperar, es corresponen amb les activitats menys valorades socialment pel seu valor simbòlic associat a relacions de submissió pròpies del servei domèstic. Així doncs, netejar els lavabos, treure la pols, escombrar i fregar el terra són les principals tasques d’aquest grup. Si bé és cert que no coincideixen amb les tasques amb menys participació masculina, no és menys cert que cal parlar de diferències dins d’aquest col·lectiu segons l’edat i el nivell d’estudis. Pel que fa a l’edat, es manté la tendència del pic en els homes i augmenta l’efecte ascendent amb l’edat entre les dones, proba- blement reflex d’una major interiorització de les responsabilitats domèstiques entre les generacions grans socialitzades en un context on el servei domèstic era un privilegi exclusiu de les classes altes. La influència del nivell d’estudis canvia de sentit en el cas dels homes i s’accentua en el cas de les dones. És a dir, els homes sense estudis i amb estudis universitaris són els que menys hi participen, lògicament, per raons diferents. Mentre que l’absència dels primers sembla respondre a una major interiorització del paper de cap de família, l’absència dels segons s’explicaria per un major poder adqui- sitiu que facilitaria la contractació de personal per dur a terme aquestes tasques menys agradables. Per la mateixa raó, caldria explicar el no trencament de la tendència del nivell d’estudis en el cas de les dones amb estudis secundaris.
Mostrar más

61 Lee mas

Els Usos interpersonals o privats a Catalunya. Balanç i perspectives de futur

Els Usos interpersonals o privats a Catalunya. Balanç i perspectives de futur

Actualment, la dinamització és limitada pràcticament al V×L. El fons de la qüestió és, però, que aquest programa té unes limitacions evidents o, dit d’altra manera, no se li pot confiar gairebé tota la responsabilitat de la dinamització per fer que els catalano- parlants parlin en català amb els qui no el parlen. En primer lloc, el nombre de pare- lles, encara que pugui resultar impactant, no seria mai suficient per aconseguir un canvi en la situació global sociolingüística, que és d’una magnitud de milions de per- sones. En segon lloc, l’eficàcia és més relativa probablement del que pot semblar tam- bé per les xifres, ja que són moltes les parelles que funcionen menys, si funcionen, del que en un principi podria semblar (per manca de temps i altres problemes diversos). En tercer lloc, no he trobat una constància sistematitzada dels resultats obtinguts. Tot això dit des del respecte i fins l’admiració per la feina feta i per les persones que hi participen, d’una manera o una altra, passant pel reconeixement per la feina d’inte- gració desenvolupada i per l’acceptació total de la teoria que «tota pedra fa paret», absolutament fonamental en aquests tipus d’actuacions. En tot cas, es tracta d’un programa que ni té ni tenia la vocació de resoldre per ell mateix la situació. I per molt que se l’estiri a més àmbits no donarà més del que pot.
Mostrar más

14 Lee mas

Enganxats a la tele. Consum de televisió a Catalunya en temps de coronavirus

Enganxats a la tele. Consum de televisió a Catalunya en temps de coronavirus

Finalment, pot resultar d’interès analitzar els rànquings de programes i emissions més vistes abans i després de la crisi del COVID-19, ja que això també pot donar pistes sobre hipotètics canvis en els usos comunicatius derivats de la nova situació. En la comparativa entre les 10 emissions televisives més vistes entre l’1 de gener i el 12 de març de 2020 i les 10 més vistes entre el 13 de març i el 12 d’abril s’observa que, tot i el domini dels informatius de TV3 en ambdós casos, a partir del confinament prenen rellevància els Telenotícies del migdia i del cap de setmana que, en canvi, no es troben entre les emissions més vistes en el període previ. Naturalment, això resulta força lògic tenint en compte que molta més gent es troba a casa en hores que fins llavors eren d’activitat laboral o d’oci. Per altra banda, de les 10 emissions més vistes abans de la crisi, només les tres primeres superen en audiència mitjana alguna de les emissions més vistes a partir del 13 de març. Així doncs, es constata que l’audiència global ha crescut i que, per tant, ara calen més espectadors perquè una emissió pugui entrar en el rànquing de les més vistes.
Mostrar más

8 Lee mas

Estudi sobre els usos lingüístics a les operadores de telecomunicacions

Estudi sobre els usos lingüístics a les operadores de telecomunicacions

Així, segons la declaració de la direcció de les operadores de telecomunicacions que ofereixen els seus serveis a Catalunya, el 78,1 % dels treballadors de les operado- res disposa actualment dels coneixements adequats de català. Amb tot, un 21,9 % presenta mancances en aquest sentit. Per altra banda, cal afegir que el 66,7 % dels treballadors que presenten mancan- ces de coneixements suficients de català no fa formació en català. Val a dir que, tot i això, a les operadores de comunicacions que ofereixen els seus serveis a Catalunya s’incentiva la formació de català en un 57,1 %, tot i que no hi ha incentivació o suport a la formació d’aquesta llengua en un 42,9 %. A més, la majoria dels entre- vistats de les operadores de telecomunica- cions (83,3 %) on s’incentiva la formació de català assenyala que a la seva organitza- ció el suport quant al finançament és total. Tenint en compte aquest aspecte, cal afe- gir que les operadores on s’incentiva o es dóna suport a la formació en català, la in- centivació quant a temps a càrrec de l’or- ganització és menys freqüent que la incen- tivació quant al finançament. Així, una de cada tres persones entrevistades (33,3 %) declara que la incentivació quant a temps és parcial i el 16,7 % afirma que no hi ha incentivació pel que fa al temps a càrrec de l’organització.
Mostrar más

6 Lee mas

Usos del temps i famílies

Usos del temps i famílies

Els gràfics i les taules només poden mostrar alhora els resultats de dues o tres va- riables i, tot i que permeten obtenir-ne una clara visió, si es presenten moltes varia- bles relacionades entre si, els resultats poden ser enganyosos. Aquesta situació és força freqüent en l'anàlisi de temps. Per analitzar l'efecte de variables relacionades entre si, fem servir el «mètode de regressió lineal». Encara que la comprensió dels resultats requereix una mica més d'atenció, aquest mètode permet de distingir la contribució de cada variable al resultat final tenint en compte l'efecte de les altres variables. És a dir, es mesura l'efecte de cada variable prenent en consideració la manera en què dita variable varia en modificar-se les altres variables. Quan presen- tem els models de regressió, expliquem amb detall com cal interpretar els resultats. L'enquesta es va dur a terme a la totalitat d'Espanya. A Catalunya, un acord amb l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) va facilitar una mostra prou gran com per analitzar Catalunya per separat. Malauradament, les dades disponibles de l'INE no permeten d’identificar províncies o altres desagregats territorials, i encara que és possible identificar «Barcelona capital», el nombre de casos no és suficient per per- metre una anàlisi fiable. No obstant això, els resultats publicats per l’IDESCAT reve- len poques diferències substancials entre diferents àrees de Catalunya. Per tant, el nostre informe proporciona dades per al conjunt de Catalunya.
Mostrar más

54 Lee mas

Els homes i els seus temps: hegemonia, negociació i resistència

Els homes i els seus temps: hegemonia, negociació i resistència

De manera global, l’anàlisi de les entrevistes revela que no hi ha diferències significatives entre els immigrants i la població autòctona pel que fa a l’ús del temps i a les categories de masculinitat que hem comentat fins ara. Ara bé, sí que apareixen algunes diferències en funció de la cultura d’origen (més o menys igualitària amb relació al treball reproductiu; més o menys familiar amb relació al temps lliure), però el principal factor explicatiu dels seus usos del temps és la classe social: els immigrants entrevistats de classe obrera adop- ten una pauta molt semblant a la dels entrevistats autòctons; i els entrevistats de classe mitjana són molt semblants als seus companys de classe autòctons. La primera sorpresa ens la proporciona el tema identitari. Pensàvem que a la primera pregunta de l’entrevista, en què els entrevistats s’havien d’auto- definir mitjançant una sèrie de frases que comencessin per «Jo sóc...», tro- baríem de manera majoritària alguna referència al seu origen nacional o ètnic. De fet, com veurem en el següent capítol sobre orientació sexual, els homosexuals sí que s’autodefineixen com a tals en aquesta pregunta. En el cas que ens ocupa, només dos dels sis immigrants entrevistats s’autodefi- neixen en funció del seu origen nacional; en un cas de manera accentuada, ja que, a més d’autodefinir-se com a equatorià, l’entrevistat afegeix un «jo sóc immigrant», la qual cosa ens indica la importància que aquest fet pot tenir per a la seva vida. En l’altre cas, tenim la situació oposada; un marro- quí que va arribar a Catalunya quan tenia dos anys, s’autodefineix així: «Jo sóc català, espanyol, marroquí, europeu, una mica de tot».
Mostrar más

85 Lee mas

ELS USOS LINGÜÍSTICS A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

ELS USOS LINGÜÍSTICS A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

Preàmbul El desenvolupament legislatiu i reglamentari dels articles 3.1 i 3.3 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix un marc normatiu que obliga els poders públics a emprendre les accions adients per tal que l’ús del català, com a llengua pròpia de Catalunya, esdevingui també el propi de les administracions públiques catalanes. D’aquest mandat cal no exclou- re les universitats que, com a administracions titulars d’un servei públic, tenen la seva seu al territori català i estan sotmeses a les competències i disposicions que, en matèria d’ensenyament superior, corresponen a la Generalitat de Catalunya.
Mostrar más

13 Lee mas

Els usos lingüístics en la retolació a Barcelona

Els usos lingüístics en la retolació a Barcelona

C onèixer els usos lingüístics de la retolació exterior en relació amb les varia- bles següents: marca comercial, zona d 'ubicació, activitat de l'establiment i sec- tor , centres comerc[r]

10 Lee mas

Els orígens de la servitud a la Catalunya Medieval

Els orígens de la servitud a la Catalunya Medieval

aquesta opció, però personalment considero, que el rigor acadèmic és perfectament compatible amb les experiències personals, de fet, trobo que són aquestes experiències les que donen més sentit a l’estudi de la Història. Les recerques genealògiques són representatives d’aquestes experiències personals i alhora esdevenen una caixa de sorpreses. Quan s’obre la porta de les fonts documentals que t’introdueixen, generació rere generació, cap a un món gairebé desconegut i de difícil comprensió als ulls contemporanis, comencen a aparèixer successivament les peces del trencaclosques de la vida dels nostres avantpassats. La meva participació en les recerques genealògiques d’una part de la meva família política, em va posar de manifest que el meu limitat coneixement sobre el món rural medieval es basava en quatre estereotips mal recordats. De la documentació consultada anàven emergent elements que relacionats entre sí esbossaven la família, el mas, les terres, els àlies, els heretaments, les compravendes, les àpoques, el baró, els homenatges, el molí usurpat i reclamat a en Verntallat, els documents de redempció, i a partir d’aquí les preguntes, remences? què implicava ser remença? Com, qui i quan s’esdevé remença? perquè uns pagesos ho eren i altres no? Com condicionava aquesta situació les seves vides i la de les seves famílies? Buscar respostes a aquestes qüestions és el que m’ha portar a interessar-me per la qüestió remença i en bona part, també és la raó d’aquest treball.
Mostrar más

69 Lee mas

Noves dades sobre els gasteromicets de Catalunya

Noves dades sobre els gasteromicets de Catalunya

Gasterocarp piriforme o claviforme ; gleba bruna i subgleba cellular, de color groguenc ; en els exemplars joves , exoperidi en forma de v el blanc que , en madurar , es fragmenta en for[r]

24 Lee mas

L'estadística sobre usos lingüístics a Catalunya

L'estadística sobre usos lingüístics a Catalunya

Aquest nou projecte havia de tenir en compte dues coses alhora, en primer lloc, aprofitar les enquestes esmentades per poder establir comparacions amb el passat, però, en segon lloc, havia de mirar cap al futur i havia de construir un instrument de mesura que fos útil per conèixer periòdicament aquelles dades que fossin fonamentals per descriure la realitat sociolingüística d’un moment determinat i també per establir les accions adequades de política lingüística. Calia aprofitar, doncs, totes aquelles preguntes pertinents que ja s’havien fet en altres enquestes. Així, es va estudiar un bon nombre de qüestionaris i es van fer anàlisis factorials de les preguntes dels qüestionaris que s’havia passat a població escolaritzada per esbrinar quines eren les que tenien una relació més gran amb els usos de les llengües.
Mostrar más

7 Lee mas

La formulació magistral i els receptaris en el temps del modernisme

La formulació magistral i els receptaris en el temps del modernisme

S i ara es considera l ' aspecte galènic , igual m ent s 'ha de convenir que durant el període és m a nifest un canvi notable respecte a èpoques an­ teriors. Fonnes galèniques clàssiques molt util i tzades a Catalunya durant el segle X V I I I , com confeccions, electu­ aris i conserves, desaparei xen de la fonn ulació: amb a i xò el presc ri ptor demostra que prefere i x substitu i r-les per forn1es més definides com xarops, pocions i i suspensions gomoses. De fet. les 25 fonnes diferents que es reg­ i stren en els receptari s d ' aquests anys s 'han cie classi 1i c ar -excepte els em­ plastres- com a actuals, ja que les tecnologies necessàries per preparar­ Ies encara s 'ensenyen avui dia a la nost ra Fac u ltat.
Mostrar más

8 Lee mas

Els primers habitants de Catalunya

Els primers habitants de Catalunya

A questa marca temàtica correspon als primers pobladors de Catalunya. El catàleg comprèn diverses submarques o rutes: 1.-“Homínids i Neandertals”, centrada en el procés d’hominització que tindria com a nucli central la Ruta Prehistòrica de l’Anoia amb l’Abric Romaní de Capellades com a referent principal; 2.-“Art Rupestre”, amb els nombrosos jaciments inclosos en la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO en el marc de la candidatura de l’Art rupestre de l’arc mediterrani de la Península Ibèrica i els museus i centres d’interpretació associats a la Ruta de l’Art Rupestre; 3.-“Coves Prehistòriques”, que integren els principals jaciments arqueològics visitables de Catalunya com les coves de la Font Major, Serinyà i del Toll, i també altres jaciments singulars com el poblat neolític lacustre de la Draga i les mines prehistòriques de Gavà; 4.-“Rutes del megalitisme”, que agrupa la principal oferta d’enclaus singulars i itineraris de senderisme per visitar dolmens, menhirs i cromlecs; 5.- incloure un darrer apartat amb els jaciments arqueològics, museus i col·leccions singulars del bronze final i primera edat del ferro, especialment les necròpolis tumulars. En molts d’aquests casos, el més important seria crear productes integrats que evitin l’actual fragmentació i esmicolament de les ofertes basades en jaciments arqueològics prehistòrics.
Mostrar más

6 Lee mas

Nous temps, nous usos i noves tecnologies

Nous temps, nous usos i noves tecnologies

La feminització de la pobresa: l’hem d’entendre com el risc major que té la do- na, en comparació amb l’home, de caure en la pobresa. Aquest risc és degut, bà- sicament, a la dèbil posició de la dona en el mercat laboral, ja que, tot i la creixent participació femenina al món del treball, les dones tendeixen a accedir a les feines a temps parcial i a concentrar-se en les categories professionals amb remunera- cions més baixes i amb graus de qualificació més baixos. Les conseqüències d’a- questa pauta d’integració al mercat laboral són, per una banda, que perceben menys protecció, i per l’altra, que tenen menys recursos per combatre la pobresa. El risc de caure en la pobresa és encara més gran quan són elles les caps de família (sus- tentadores de la llar). Per això, sovint, la feminització de la pobresa està relaciona- da amb situacions de separació o viduïtat. En aquest context cal tenir en compte també les famílies monoparentals, ja que en la societat actual l’autoritat familiar con- tinua estant associada simbòlicament a l’home. Això suposa que, a la precarietat econòmica i a l’exclusió social que experimenten moltes dones –i les mares soles en són un dels col·lectius més afectats–, s’hi hagi d’afegir la menysvaloració.
Mostrar más

62 Lee mas

Els estudis sobre premsa a la Catalunya Nord

Els estudis sobre premsa a la Catalunya Nord

Revue Catalane, bilingüe, que va sortir del 1907 al 1921 i era l’òrgan de la Societat d’Estudis Catalans; acollia tant la recerca com la creació i l’opinió. Els seus primers motors van ser Joan Amade i Lluís Pastre; després, Carles Grandó. La Primera Guerra Mundial va treure-li l’embranzida inicial. El 1917 naixia, amb d’altres preocupacions, més literàries i artístiques, la Tramontane, de Carles Bauby. Aquesta revista es va obrir progressivament a la cosa catalana, en particular amb l’adveniment de la República a l’Estat espanyol, i després, al final de la Guerra Civil, amb l’exili. Ha acollit la creació tant dels nord-cata- lans com dels exiliats. Esdevingué irregular en envellir el seu director Carles Bauby, i va acabar desapareixent amb ell el 1971. Sant Joan i Barres, la revista del GREC, va començar a sortir el 1961, portant les inquietuds de la represa, donant testimoniatge de l’activitat variada de l’entitat, de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada, de la introducció del català a l’ensenyament públic, publi- cant les obres de teatre dels autors que formen el moviment del nou teatre, els anys setanta. Fa uns anys que només publica l’Almanac Català del Rosselló, ini- ciat el 1975. Terra Nostra, de Ramon Gual, va néixer com a revista escolar, amb l’ambició de fomentar la recerca dels alumnes (i de la seva família) i dels mestres, sobre les tradicions, la cançó popular tradicional, les fotografies dels temps passats que conserven la memòria del país. L’editorial de la revis- ta, que encara continua, ha publicat obres importants com la Bibliographie
Mostrar más

11 Lee mas

Els inicis de la cirurgia plàstica a Catalunya

Els inicis de la cirurgia plàstica a Catalunya

Felip MARGARIT, que fou cap del Servei de Cirurgia infantil a l'Hospital de Santa Creu, traslladat a l'actual edifici de 1'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau el 1929, publich Pany [r]

16 Lee mas

Els Mediadors interculturals a les institucions educatives de Catalunya

Els Mediadors interculturals a les institucions educatives de Catalunya

e) En l’àmbit dels progenitors, un punt a treballar seria establir canals de comunicació permanents entre famílies i escola. En aquest sentit s’hauria de pensar a potenciar: grups de treball, espais d’intercanvi... on no solament es rebi una formació concreta (com ja s’està portant a terme), sinó on es pugui donar suport al procés de reflexió en l’àmbit de l’educació intercultural, desmuntant els prejudicis que tendeixen a reiterar la importància de les diferències entre les persones (Carbonell, 2000). Però tot i que aquest punt és necessari, no és suficient quant a les famílies minoritàries, que presenten «necessitats especials» que cal incorporar al projecte curricular dels centres. En aquest darrer cas (especialment els d’origen estranger que no parlen català o castellà), caldria promoure cursos específics que recolzen la tasca del mediador quan aquest hi és per ajudar a superar les barreres sorgides de la desinformació i del desconeixement. A més, s’hauria d’obrir la institució escolar a d’altres agents socials que treballen els processos de la desigualtat social, articulant mecanismes d’ajuda a les famílies minoritàries en l’educació dels seus fills, per exemple, voluntariat (entre els estudiants universitaris, animadors socioculturals, persones de tercera edat), que col·laborin, en algunes iniciatives com ara, classes de reforç, ajudes en la realització dels deures, etc. orientant aquest alumnat en l’adquisició d’hàbits i tècniques d’estudi. Aquesta ajuda periescolar podria compensar i igualar oportunitats escolars entre aquells alumnes que per la seva condició socioeconòmica o cultural parteixen amb un clar desavantatge. Per poder posar en marxa aquesta iniciativa el treball en xarxa i la coordinació entre les diferents institucions socials es fa cada vegada més necessari i patent. A més, també dins dels nuclis familiars és important afavorir la
Mostrar más

1121 Lee mas

Els serveis socials a Catalunya. Una visió històrica

Els serveis socials a Catalunya. Una visió històrica

l’establiment general de la beneficència, que més endavant comentarem. Tanmateix, va tenir una vida efímera, ja que aquesta etapa liberal fou truncada per la intervenció dels Cent Mil Fills de Sant Lluís i el suport de la Santa Aliança a Ferran VII, a partir de la qual Espanya s’immergí novament en l’absolutisme i entrà en l’anomenada dècada ominosa, amb la nova derogació de les normes de les Corts de Cadis i amb una situació econòmica catastròfica, la pèrdua de colònies i l’oposició liberal a l’exili. La Constitució de Cadis encara va revifar uns mesos, a partir del motí dels sergents a la Granja (12 d’agost de 1936), que la imposaren a la regent Maria Cristina, que aconseguí reemplaçar- la per una constitució més moderada, promulgada el 18 de juny de 1937. La beneficència va néixer legalment, doncs, dins de l’Estat liberal, que li va donar cabuda “y desarrolló la asistencia al indigente, que empezará a denominarse beneficencia, dentro de un contexto público, como servicio administrativo (...)”. 409 Tanmateix, es discuteixen els motius pels quals es va crear: creixement de les necessitats, economia ciutadana, influx del protestantisme perquè l’Estat assumís tasques assistencials o influència de la secularització i del moviment racionalitzador. 410 Altres autors assenyalen com a possibles causes la supressió de les facultats dels gremis, que ensorrà la protecció social gremial, la desamortització dels béns de l’Església, la supressió d’ordes religiosos, monestirs i convents que destrueixen les bases financeres i institucionals de l’assistència religiosa, o la liquidació del sistema senyorial. 411 Tampoc no es poden excloure motivacions de caire controlador: “Nace la beneficencia concebida, no como una fundación personal, sino como un servicio público de clasificación, control, asistencia o represión de las clases populares más necesitadas.” 412 En les taules 14 i 15 que figuren al final d’aquest apartat es pot veure una síntesi de les dues lleis de beneficència promulgades a Espanya. 413 La primera, la Llei de 6 de febrer de 1822 sobre establiment general de beneficència, de signe més radical, aprovada durant el Trienni Liberal, va tenir una vigència molt breu, i va ser suprimida per Ferran VII a l’entrada de la dècada ominosa, encara que fou restablerta per poc temps el 1836. Aquesta llei assignà un paper molt rellevant als ajuntaments i a les juntes de beneficència municipals i parroquials; tanmateix, no tenia experiència, disposaven de pocs recursos i la seva curta durada impedí el desenvolupament i la posada en marxa de moltes accions. D’aquesta llei s’han de remarcar alguns aspectes:
Mostrar más

552 Lee mas

Els usos lingüístics a l'Administració de Justícia 2008

Els usos lingüístics a l'Administració de Justícia 2008

Pel que fa als coneixements de català, la pràctica totalitat del personal, més d’un 98 %, pot efec- tuar sense problemes en català les funcions passives (escoltar i llegir). Quant a les funcions actives (respondre oralment i escriure), tot i ser més baixos, els resultats mostren una bona qualificació del personal judicial en llengua catalana. Consegüentment, el baix ús de la llengua catalana en el món judicial no es pot atribuir a una baixa competència del personal en aquesta llengua, sinó a altres factors.

9 Lee mas

Els tancaments de terres a la Catalunya del segle XIX

Els tancaments de terres a la Catalunya del segle XIX

que hem detectat en els memorials. La primera feia referència a l’antiguitat i els antecessors: la hisenda que «tuvieron y poseyeron sus predecesores de quienes las ha heredado». En segon lloc, l’al·lusió a les diferents qualitats de les terres, a l’esforç i la duresa de les feines agrícoles i –aquesta no és massa usual– als consells del govern per la cria de bestiar, en un moment de certa escassetat d’animals: «para producir los frutos que dispone y prepara la fatiga de la labranza, ya en la sementera ya en los viñedos y olivares y otros naturalmente producen el alimento del ganado de toda casta, cuya cría está tan recomendada por el gobierno por la escasez que de él fe carece». Tot i això, diferents persones de la parròquia, o veïns d’aquesta, entraven a les finques «por un efecto de ambición y desatención al sagrado orden de propiedad». També existeixen referències als «hormiguillos» com a mètode agrari de producció i abonament de la terra; i de l’omnipresent dany dels ramats, les «reses, rebaños y ganados y pacer las hiervas que producen, con que tropelio comúnmente, desgracian los viñales y arboledas». Un altre punt notable de l’al·legació és la concreció i la contraposició entre els intrusos, violents; i el propietari, pacífic i garant no tant sols de l’ordre social, sinó del polític: «ha llegado a tal exceso la audacia de aquella importunos que en la ocasión que el suplicante les ha reprendido, le han hecho amenazas con palos y aun teniendo entendido que handan provistos con armas, de cuyos hechos habrían resultado varias criminalidades que ha procurado estorbar el suplicante por un efecto de su mansedumbre y espíritu pacífico». En aquest text, de gran vivesa, es percep perfectament una dialèctica, un dinamisme entre forces contràries (exagerades, o no), d’interacció i oposició. I en última instància hi consta un dels clàssics: la poca efectivitat de la justícia rural. Deia: «ha dado varias quejas al bayle del territorio no ha podido conseguir el menor alivio ni otra cosa más que efugios y escusas». 306 I anys més tard, entre els molts exemples, podem il·lustrar un altre cas com a mostra de la diferent tipologia de trànsit. Maria Montserrat de Angulo, Agustí i de Guinart, resident a Barcelona, i titular de la «peça de Guinart», a l’Hospitalet de Llobregat (de cent mujades d’extensió i amb l’excepcional presència dels limítrofs) el 1815 narrava que «como se haya experimentado que de algún tiempo a esta parte, entran y transitan ganado de toda especie por la referida pieza de tierra y que se abren carreteras con grave perjuicio mío». 307
Mostrar más

797 Lee mas

Show all 10000 documents...