PDF superior Els Usos interpersonals o privats a Catalunya. Balanç i perspectives de futur

Els Usos interpersonals o privats a Catalunya. Balanç i perspectives de futur

Els Usos interpersonals o privats a Catalunya. Balanç i perspectives de futur

Actualment, la dinamització és limitada pràcticament al V×L. El fons de la qüestió és, però, que aquest programa té unes limitacions evidents o, dit d’altra manera, no se li pot confiar gairebé tota la responsabilitat de la dinamització per fer que els catalano- parlants parlin en català amb els qui no el parlen. En primer lloc, el nombre de pare- lles, encara que pugui resultar impactant, no seria mai suficient per aconseguir un canvi en la situació global sociolingüística, que és d’una magnitud de milions de per- sones. En segon lloc, l’eficàcia és més relativa probablement del que pot semblar tam- bé per les xifres, ja que són moltes les parelles que funcionen menys, si funcionen, del que en un principi podria semblar (per manca de temps i altres problemes diversos). En tercer lloc, no he trobat una constància sistematitzada dels resultats obtinguts. Tot això dit des del respecte i fins l’admiració per la feina feta i per les persones que hi participen, d’una manera o una altra, passant pel reconeixement per la feina d’inte- gració desenvolupada i per l’acceptació total de la teoria que «tota pedra fa paret», absolutament fonamental en aquests tipus d’actuacions. En tot cas, es tracta d’un programa que ni té ni tenia la vocació de resoldre per ell mateix la situació. I per molt que se l’estiri a més àmbits no donarà més del que pot.
Mostrar más

14 Lee mas

Balanç i perspectives de futur de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat

Balanç i perspectives de futur de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat

Com s'ha indicat a l'inici d'aquesta secció, les experiències que s'han identificat responen generalment a algun dret en concret (tot i que, en ocasions, dos o tres drets estan relacionats amb la iniciativa descrita). En aquest sentit, es pot afirmar que manca encara dur a terme un treball més integral que permeti, d'una banda,institucionalitzar els drets humans com a marc orientador de l'actuació municipal i, de l'altra, garantir la seva transversalitat en el conjunt de les polítiques públiques locals. Una important excepció a aquesta tendència, però, és el cas de Barcelona, que ha desplegat una política de drets humans més àmplia que els seus homòlegs catalans. Fora de Catalunya i, de fet, de la regió europea, destaquen de manera important les experiències de Gwangju o Seül, que seran objecte de comentari més endavant. Val a dir que a la província de Barcelona han existit les condicions perquè fos possible avançar cap a la institucionalització i transversalització de les polítiques municipals de drets humans. En aquest sentit, és important mencionar que la Diputació de Barcelona, a banda de promoure l'adhesió a la CESDHC a través de la Xarxa de Pobles i Ciutats pels Drets Humans, dugué a terme durant diversos anys un treball molt important d'assessoria als municipis que es va traduir en l'elaboració de diversos materials. Destaca, en primer lloc, laGuia per a l'Adaptació de les Normatives Municipals a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat(Diputació de Barcelona, 2007), que persegueix facilitar la tasca dels pobles i ciutats signatàries respecte a la implementació del punt 2 de la Disposició Final de la Carta, segons el qual “les ciutats signatàries incorporen dins l'ordenament local els principis i les normes de la Carta”. A tal efecte, la guia comprèn un conjunt d'orientacions per a l'aplicació i desenvolupament del contingut
Mostrar más

77 Lee mas

Quantificació de les externalitats ambientals del sector porcí : anàlisi de la situació a Catalunya i perspectives de futur

Quantificació de les externalitats ambientals del sector porcí : anàlisi de la situació a Catalunya i perspectives de futur

La pressió total per agricultura intensiva sobre aquesta massa s’ha considerat baixa. L’agricultura intensiva pot aportar una quantitat notable de N a l’aigua subterrània. S’ha realitzat el balanç de nitrogen als camps i estimat l’excedent per hectàrea de superfície de conreu. En aquest balanç s’hi tenen en compte les aportacions de N per fertilització mineral i orgànica, per fixació biològica, per aigües de reg, per llavors i per aportacions atmosfèriques i la sortida és l’eliminació de manera natural. A tots els municipis sobre els que s’ubica aquesta massa, els excedents de N procedent de l’agricultura són inferiors als 68 kg i per tant pràcticament no influiran en l’estat químic de les masses d’aigua subterrània.
Mostrar más

136 Lee mas

L'Evolució dels usos privats a Catalunya del 1997 al 2008

L'Evolució dels usos privats a Catalunya del 1997 al 2008

En el cas de la llengua amb els fills (vegeu gràfic 7), també disminueix percentual- ment l’ús prioritari del català mentre augmenta l’ús d’altres llengües, però en aquesta ocasió creixen les combinacions de català i castellà. Des del punt de vista del nombre de parlants, totes les opcions lingüístiques van a més, encara que l’ús prioritari del català augmenta molt lleugerament, mentre que l’ús del català i castellà creix més que el del castellà prioritari. És interessant remarcar que, tant el 1997 com el 2008, la fun- ció lingüística en la qual s’empra més el català és en la interacció amb els fills, tant tenint en compte les preguntes aquí contemplades com de manera més general. Es tracta d’una informació certament positiva per a la llengua catalana, ja que aquest ús és el més decisiu de cara al futur.
Mostrar más

14 Lee mas

La secció de música de les biblioteques públiques de la província de Girona: anàlisi i perspectives de futur

La secció de música de les biblioteques públiques de la província de Girona: anàlisi i perspectives de futur

La segona etapa que pot marcar molt el ritme del projecte és la reunió amb el servei de contractació de la Diputació per tal de rebre assessorament sobre quin tipus de vincle contractual cal establir amb l’empresa d’esdeveniments que ha de gestionar el projecte. En cas que es plantegés la contractació de l’empresa i aquesta assumís la gestió integral del projecte (pagament directe als professionals que realitzen les activitats) segurament caldrà realitzar un concurs obert per a la contractació de l’empresa (en cas que el pressupost fos superior a 15.000€ IVA a part). En cas que calgués realitzar un concurs obert, cal disposar del temps necessari per redactar les bases, publicar-les al documents oficials que correspongui, donar el temps que marca la llei per a la presentació d’ofertes i, finalment, resoldre el concurs i signar el contracte. Tots aquests procediments poden allargar la posada en marxa del projecte varis mesos.
Mostrar más

63 Lee mas

El poder de la normalitat: Sobre els joves i la llengua a Catalunya

El poder de la normalitat: Sobre els joves i la llengua a Catalunya

Aquestes oposicions juvenils, a més, també ens aporten pistes per clarificar el que tenim entre mans. En primer lloc, perquè com hem pogut veure en les entrevistes i els grups de discussió, es tracta d’oposicions que es dissolen ràpidament fins a perdre pràcticament tota la seva rellevància a mesura que els joves s’aproximen a la vida adulta (“de petites sí que es notava una mica la diferència entre les que tiraven més cap a una banda i les que no”; “En su día cuando tenía 15 años que venía de toda mi vida social y familiar en castellano, sí que lo sentí como una imposición”). I en segon lloc, perquè fins i tot quan aquests “bàndols” i “identificacions” juvenils estan activats, tot i la seva rellevància simbòlica en molts contextos, configuren en realitat una oposició molt porosa, on les barreres són negociables i les interaccions possibles, i on només una minoria dels joves s’hi posiciona de manera forta i monolítica.
Mostrar más

28 Lee mas

La (desitjable) gestió de les infraestructures de Catalunya en el futur

La (desitjable) gestió de les infraestructures de Catalunya en el futur

La noció de gestió territorial dels serveis de rodalies i regionals és bastant comú al món de- senvolupat, i es dóna fins i tot a països com Fran- ça. Sembla segur que a Catalunya s’avançarà en aquesta direcció de cara al futur, si més no pel que fa als serveis de rodalies. En aquest sentit, les qüestions pendents no són tan relaciona- des amb la procedència de la transferència de la gestió (per altra part prevista explícitament a l’Estatut), sinó a l’acompanyament financer de la transferència. Qüestió, per cert, de gran im- portància ateses les necessitats d’inversió nova en entorns com l’àrea metropolitana de Barce- lona. En qualsevol cas, no hauria d’estar massa lluny el moment en que s’arribi als acords perti- nents, i es faci efectiva la transferència de la ges- tió d’aquests serveis.
Mostrar más

6 Lee mas

La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries en el seu vintè aniversari: balanç i reptes de futur

La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries en el seu vintè aniversari: balanç i reptes de futur

En cualquier caso, aunque la cifra de Estados parte podría ser más elevada, lo cierto es que hoy en día hay 25 Estados europeos que deben someterse a un control periódico de su polític[r]

10 Lee mas

Situació actual i escenaris de futur dels aeroports de Catalunya

Situació actual i escenaris de futur dels aeroports de Catalunya

lona. Tots aquests moviments corporatius fan pensar que és difícil que Iberia canviï la seva es- tratègia de concentrar operacions de valor afe- git a Madrid, i de baix cost a Barcelona. No cal oblidar que les destinacions intercontinentals a l’aeroport de Barcelona són exclusivament ofer- tes per companyies aèries americanes (Delta, Continental, American Airlines, US Airways, Air Transat, Aerolíneas Argentinas, Avianca). En un mateix sentit, quasi una quarta part del tràfic total a l’aeroport de Barcelona és canalit- zat per companyies de baix cost, una propor- ció excessivament elevada per un aeroport que serveix a una de les àrea urbanes més poblades d’Europa amb pretensions d’esdevenir un dels principals centres de negocis d’aquest conti- nent. (gràfic 2, taula 2)
Mostrar más

8 Lee mas

Els discursos sobre la "televisió de qualitat". Àmbits de referència i perspectives d'anàlisi

Els discursos sobre la "televisió de qualitat". Àmbits de referència i perspectives d'anàlisi

En segon lloc un discurs substantiu sobre la qualitat del sistema televisiu on es poden identificar diverses nocions de qualitat: hi ha una sèrie de definicions de la qualitat en termes [r]

415 Lee mas

El futur olímpic de Catalunya : Barcelona 2026. Estudi sobre la viabilitat i l'impacte d'uns Jocs Olímpics d'hivern a Catalunya

El futur olímpic de Catalunya : Barcelona 2026. Estudi sobre la viabilitat i l'impacte d'uns Jocs Olímpics d'hivern a Catalunya

Moltes vegades els Jocs serveixen no només per canviar la ciutat, que també, sinó per cohesionar tot el conjunt de la societat. En els Jocs de Vancouver, per exemple, la comunitat aborigen -que estava infravalorada o fins i tot un punt marginada- va participar activament en la realització i organització dels Jocs. Durant la cerimònia d'obertura es van representar molts dels seus costums i tradicions, donant-se a conèixer al món sencer. Va ser també una forma que va tenir la societat canadenca d'intentar traçar ponts amb aquest col·lectiu de vegades infravalorat. A més, això va ser una fita històrica ja que mai abans en uns Jocs Olímpics hi havia participat cap comunitat aborigen. [Staging the Olympic Winter Games Knowledge Report; COI; 2009] Altres vegades, simplement s'apliquen canvis a la ciutat, però aquests sempre van de la mà de canvis en el model de vida d'aquesta. Per exemple en el cas de Barcelona, la ciutat -i la seva gent- vivia d'esquenes al mar, amb l'obertura del passeig marítim, la construcció de la Vila olímpica, el Port olímpic, etc. no només es va potenciar el mar com un element que havia estat desconegut per Barcelona, sinó que la gent va canviar la mentalitat envers aquest. S'ha de dir que el mar fins aleshores havia estat considerat gairebé un avocador (amb la desenvocadura del Besòs i totes les fàbriques que hi havia), així, van començar a aplicar-se moltes mesures ambientals, de prevenció i neteja de platges i de l'aigua.
Mostrar más

150 Lee mas

Pla de futur del barri de Vallcarca i els Penitents : 2010-2020

Pla de futur del barri de Vallcarca i els Penitents : 2010-2020

El barri de Vallcarca i els Penitents està envoltat de parcs i puja fins a la serra de Collserola. La seva singularitat, la seva força i el seu encant són precisament les característiques menys urbanes: tranquil·litat, pocs habitants, aire sa, espais verds. L’espai públic està marcat per la ferida provocada per la Ronda de Dalt, per la Plaça Alfonso Comín i per l’excessiva presència de vehicles que generen barreres als vianants i fan l’espai inhòspit. Repensar la Plaça Alfonso Comín, el cobriment de la Ronda de Dalt i valorar a nivell de ciutat els seus accessos per tal de repartir millor les entrades i sortides són les tasques pendents per permetre recuperar l’espai per a vianants.
Mostrar más

40 Lee mas

La secció de música de les biblioteques públiques de la província de Girona: anàlisi i perspectives de futur

La secció de música de les biblioteques públiques de la província de Girona: anàlisi i perspectives de futur

El primer aspecte és saber el dia que ens podrem reunir amb el diputat per explicar-li el projecte. Recentment, s’han realitzat eleccions municipals i fins a mitjans de juny no es constituiran els ajuntaments. Posteriorment, els partits han de decidir quins dels seus membres electes passen a formar part de les diputacions. Per tant, ens trobem en un moment d’impàs, desconeixem, ara per ara, qui serà el diputat de Cultura i si serà algú amb experiència a la Diputació de Girona o no. Aquest fet és clau a l’hora de marcar un calendari, en cas que continués el mateix diputat la reunió podria ser relativament aviat. En cas que fos un altre polític i, a més, no conegués la Diputació, la reunió es podria realitzar molt més tard atès que el nou diputat hauria, abans de reunir-se per parlar de projectes concrets, conèixer els diversos serveis dels quals és responsable, conèixer els caps de cada servei i adaptar-se a les seves noves funcions.
Mostrar más

63 Lee mas

Situació Catalunya Primer Semestre Catalunya. Situació i perspectives. Primer semestre

Situació Catalunya Primer Semestre Catalunya. Situació i perspectives. Primer semestre

• Cal aprofitar aquest entorn per avançar en les reformes que permetin continuar creixent , fins i tot en escenaris menys favorables que l’actual.. Primer Semestre 2015[r]

26 Lee mas

Encerts i mancances. Els transports a Catalunya en les darreres dècades

Encerts i mancances. Els transports a Catalunya en les darreres dècades

Albert Serratosa apunta els encerts i les mancances en les infraestructures de trans- port a Catalunya tot indicant alguns principis per al futur. Destaca la posada al dia de la informació estadística i cartogràfica, l’esforç planificador des dels anys 90, i mesures providencials com la integració tarifària dels sistemes públics de transport metropolità. És en aquest mateix àmbit, precisament, on s’assenyalen les grans deficiències. Serratosa assenyala tres anomalies històriques que cal resoldre, totes elles encaminades a suprimir vells obstacles de xarxa: introduir gradualment l’ample estàndard de ferrocarril; substituir els peatges físics d’autopista per altres alternati- ves; i millorar la interconnexió en general, inclosos els lligams a escala regional en els subministraments d’aigua o energia, que no s’han convertit casualment en proble- mes de rabiosa actualitat.
Mostrar más

7 Lee mas

Els alts càrrecs: política i administració a la Generalitat de Catalunya

Els alts càrrecs: política i administració a la Generalitat de Catalunya

ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tesisenred.net) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.
Mostrar más

582 Lee mas

Els japonesos a Catalunya i la llengua catalana. Comunitat, llengües i ideologies

Els japonesos a Catalunya i la llengua catalana. Comunitat, llengües i ideologies

140 BSC: Quan ens vam fer novios el primer regal que em va fer va ser el de gramàtica 141 japonesa, [es riu molt] Además[?] era una gramàtica que es va escriure abans de 142 la guerra. I tenia expressions que ara no s’utilitzen. I [?] per exemple, ありが 143 とうぞんじます 20 、i coses aixíns no? I...[es riu molt] a més costa eh.. és que

320 Lee mas

Perspectives de l’organització territorial local a Catalunya

Perspectives de l’organització territorial local a Catalunya

b) Abans de la fi prematura de la darrera legislatura, s’havia previst que el Govern aprovés formalment les Bases per a l’organització territorial de Catalunya i que a continuació s’obrís un període de consulta pública, en el qual havien d’intervenir principalment l’Administració local i les entitats i les institucions més significatives. Seria interessant que, quan es produeixi, el debat se centri sobretot en el model que propugnen les Bases; si el model aconsegueix un consens prou ampli, els de- talls concrets poden abordar-se més objectivament. Dit d’una altra manera, abans de plantejar una nova comarca o una nova vegueria, o modificar-ne els límits, cal tenir clar què seran –i també què no seran.
Mostrar más

11 Lee mas

Els objectes naturals i la identitat nacional. Les muntanyes a Catalunya i al Quebec

Els objectes naturals i la identitat nacional. Les muntanyes a Catalunya i al Quebec

un nom. Òbviament, hi ha seriosos problemes potencials epistemològics amb l’estratègia latouriana. Per exemple, com és possible que els humans de reco- neguin els no humans d’una manera que no sigui antropocèntrica o determi- nista en l’anàlisi final? Poden els humans reconèixer del tot els no humans en els seus propis termes? És possible de distingir els elements humans i no humans en un híbrid latourià? Si això és possible, el lector és conduït novament cap a la divisió entre humans i no humans. Si això no és possible, quina és la natu- ralesa epistemologicometafísica de l’«autor», i dels texts sobre els «híbrids»? I, encara més important: com és possible reconèixer els «híbrids» en els seus propis termes? Què significa «en els seus propis termes»? Totes aquestes qües- tions han estat al cor de la nostra recerca. Els avenços futurs, tant pels geògrafs culturals com pels sociòlegs ambientals, dependran de la mesura en què aquests reptes estiguin també en el centre de les seves agendes de recerca. Enfrontat amb les crítiques, principalment de caràcter epistemològic, dels seus treballs inicials, Latour ha intentat més recentment (Latour, 2004, 2005) aportar unes propostes més concretes sobre què podria arribar a ser una «política de la hibri- dació» que reconegués tant els actors humans com no humans i fer veure com podrien arribar a ésser aquests nous «actants». Tot i fer això, Latour està arri- bant a donar elements que ens permeten trobar resposta a les preguntes plan- tejades en aquest article. De fet, Latour ha mogut ja la problematització que implica la seva contribució del pla epistemològic al polític. Si volguéssim lla- vors avaluar les preocupacions més recents de Latour, una possibilitat de futu- res investigacions podria consistir a reprendre aquesta anàlisi comparativa a partir dels esdeveniments també més recents ocorreguts tant en la construc- ció del nacionalisme contemporani com en la construcció de la «natura» en tots dos processos. A Catalunya, per exemple, aquest cas ha estat especialment paradigmàtic en la creació del Pla d’Espais d’Interés Natural, el pla més ambi- ciós de conservació de la natura mai promogut al Principat i que ha estat també estretament lligat a la consolidació de les seves institucions nacionals al llarg de les darreres dues dècades. Amb tot, però, deixarem aquesta nova hipòtesi sobre la demostració de les polítiques contemporànies de la hibridació de Latour a Catalunya i el Québec, per a la nostra futura recerca.
Mostrar más

19 Lee mas

Llengües i globalització en el món de la recerca: els coneixements i els usos lingüístics al Parc Científic de Barcelona

Llengües i globalització en el món de la recerca: els coneixements i els usos lingüístics al Parc Científic de Barcelona

Hi ha alguns autors, com Robert Phillipson (1992, 2003, 2006a, 2006b), que destaquen el lligam entre aquesta expansió i les institucions angleses i nord-americanes, i descriuen el procés en termes d’imperialisme lingüístic. Simultàniament, d’altres com Calvet i Varela (2000), Mufwene (2008) o Blommaert (2010) conceben aquesta expansió com un procés més aviat no premeditat i sobretot no dirigit per les potèn- cies anglòfones. D’altra banda, tampoc no hi ha consens sobre l’abast final real de l’expansió de l’anglès: alguns autors parlen de la killer language (Price 1984; Nettle & Romaine 2000), i en fan el principal protagonista de l’extinció massiva de llengües del món, en un procés que conduiria a la macdonaldització del món a base d’unifor- mització cultural i lingüística. D’altres autors, com Fishman (1999), assenyalen que la desaparició massiva de llengües es deu a llengües estatal-nacionals i locals més que no pas a l’anglès. En aquest sentit, i d’acord amb Mufwene (2005: 30) «The fact that a language acquires prestige from functioning as a world language does not necessarily situate it in the kind of ecological dynamic that would make it dangerous to indigenous vernaculars. Not all ecologies favor world languages over indigenous ones». Fins i tot hi ha investigadors que han gosat suggerir que el paper de lingua franca de l’anglès té els dies comptats (Ostler 2010). És interessant d’assenyalar que els autors que veuen amb més mals ulls l’expansió de l’anglès solen incidir en les conseqüències que pot tenir el fet que aquesta sigui una llengua oficial o institucional, fortament associada a la cultura moderna o a l’economia transnacional, mentre que els qui defensen una visió menys crítica amb aquesta expansió tendeixen a insistir en la diferència de fun- cions entre les llengües franques i les varietats vernaculars.
Mostrar más

30 Lee mas

Show all 10000 documents...