PDF superior Els usos lingïístics a Catalunya del Nord

Els usos lingïístics a Catalunya del Nord

Els usos lingïístics a Catalunya del Nord

nyà, ens situa en el lloc ideal per a fer aquest treball d’observació i d’anàlisi. Haig de precisar de bell antuvi que sóc relativament exterior a la Catalunya del Nord encara que faci uns 25 anys que, des de Bar- celona, hi hagi vingut i uns 10 anys que, fi nalment, hi visqui. Exactament a Ceret, capital del Vallespir. És clar que una cosa, és venir-hi un cop a la setmana per a fer-hi cursos a la Universitat de Perpinyà, i l’altra, molt diferent, és de viure-hi. És molt clar que no s’entén el país de la mateixa manera. Vull dir amb això que la meva mirada actual és alhora, exterior amb tot el que implica com a mancança, però també ara, implicada i relativament interna o integrada, en la mesura que hi treballo activament amb i per la llengua i la cultura nord- catalanes, per exemple, dirigint la revista “Aïnes Noves” publicat per les Premses Universitàries de Per- pinyà i també la revista cultural i literària Vallespir. En dir que sóc exterior a la Catalunya del Nord he recordat que he coincidit sovint amb l’opinió d’altres per- sones exteriors també però provi- nents del nord i no precisament oposades a la llengua catalana, tot el contrari. Coincidir en què ? És el que m’agradaria comentar ara, encara que sigui breument, sobre el context global de la Catalunya del Nord, tant del punt de vista econòmic com polític i cultural, per a entendre millor la situació de la llengua.
Mostrar más

7 Lee mas

Percepció del patrimoni militar a la província de Girona i la Catalunya Nord

Percepció del patrimoni militar a la província de Girona i la Catalunya Nord

Conegut tradicionalment com a Castell de Sant Ferran, aquesta fortalesa va ser erigida com a conseqüència estratègica del Tractat dels Pirineus (1659), firma que va posar fi a la Guerra dels Trenta anys, durant la qual es van enfrontar, entre d’altres, les monarquies francesa i espanyola. Amb el Tractat hi va haver un canvi geogràfic de la frontera que separa els dos països, quedant tal i com la trobem a dia d’avui, sent els antics Comptats de la Catalunya Nord part de França. Aquesta circumstància va convertir la comarca de l’Empordà en una terra hostil, necessitada d’un element defensiu. Finalment es dugué a terme el projecte de construir una fortalesa que, per les seves dimensions, constituís un obstacle estratègic i alhora allotgés una força de maniobra – cavalleria i artilleria de campanya – suficient. Així doncs, sota el regnat de Ferran VI de Borbó i a partir del projecte de l’enginyer militar Juan Martín Zermeño, s’inicià la construcció el 4 de setembre de 1753 de la fortalesa o Real Plaza de Guerra de San
Mostrar más

70 Lee mas

El «catalanisme» a la Catalunya del Nord (1918- dècada dels setanta)

El «catalanisme» a la Catalunya del Nord (1918- dècada dels setanta)

Però tot i la imatge d’una terra agrícola —i que era capaç de barrejar la qüestió identitària amb la vinya, tal com ho demostren els fets de les revoltes vinícoles de 1907: la Catalunya del Nord va viure amb intensitat els moviments socials i les crisis agrícoles de principis del segle XX , i des de 1904 s’estableix un enfrontament directe entre els productors i l’Estat—, el Rosselló seguia exercint de pont entre Barcelona i Europa. La introducció d’elements simbòlics i discursos republicans havien tingut un efecte clar sobre la població, a voltes contradictòria des de la seva tradició local. Tanmateix, tant l’Empordà com la Cerdanya i les terres més properes s’havien impregnat a poc a poc d’una ideologia republicana, o com a mínim la coneixien bé. Perpinyà, en aquells anys de guerra, però, també va incrementar els seus recels cap a la capital catalana. El període d’entreguerres permet plantejar preguntes com a conseqüència de tot el primer procés de principis del segle XX , com ara: per què no es dóna el pas cap a un catalanisme afirmat com al sud? Quina era la idea del «modernisme»? Emergeix més clarament, llavors, una cultura de reconeixement i revitalització catalana antagònica (revistes, treballs contradictoris, etc.), si bé, en el fons, construeixen sempre la idea d’una identitat catalana.
Mostrar más

14 Lee mas

La producció agrícola d'època romana al nord-est de Catalunya

La producció agrícola d'època romana al nord-est de Catalunya

temàtica permet, ni que sigui de manera aproxi- mada, intentar refer algunes de les principals activitats econòmiques desenvolupades a l’entorn d’aquest tipus d’establiments rurals que, alhora, són la prova més evident de la «romanització» efectiva del camp. L’estudi del món rural a les co- marques del nord-est de Catalunya ja ha estat objecte d’algunes publicacions monogràfiques (N OLLA i C ASAS , 1984; C ASAS [ et al.], 1995a) que encara avui són el punt de partida per a al- tres treballs més específics. A banda dels resultats proporcionats per les anomenades «excavacions programades» i d’aquests treballs de síntesi que acabem de referir, també comptem amb les da- des procedents de jaciments excavats de manera puntual o resultat d’intervencions «d’urgència», sovint encara pendents d’un estudi i d’una publi- cació exhaustiva, que poden ajudar a completar i ampliar aspectes concrets de la vocació producti- va d’aquestes vil·les.
Mostrar más

11 Lee mas

Algunes reflexions sobre història i memòria a la Catalunya del Nord

Algunes reflexions sobre història i memòria a la Catalunya del Nord

Òbviament el resultat es deu a fets determinats de diversos tipus. Primer s’ha de subratllar que ens trobem aquí en una àrea prou ben circumscrita entre Albera i Corbera, un món alho- ra afaiçonat per la història i la geografia, per la gent de dins i per la de fora. Aquest conjunt de terres és a la vegada una interfície entre macroentitats, un tall de Catalunya actualment i des de fa més de tres segles fora del Principat, un bocí de península ibèrica a França, la porta d’en- trada d’Espanya durant segles altament estratègica. En els temps contemporanis pels quals se sol dir que allunyen els del nord dels del sud, que posen cada vegada més distància entre una França rica, conqueridora i colonial i una Espanya que s’en- fonsa en un reguitzell de problemes estructurals, molts han pensat que aquesta localització l’ha feta passar a ser un «ultra- migdia» molt sovint oblidat de dos o més móns diferents i centrífugs, sense oblidar de precisar que a més aquest procés d’aïllament manté la Catalunya del Nord tant a part de la recu- peració econòmica del Principat com de l’aventura de la potència colonial francesa. Però mirant-ho de prop –¡i queda claríssim que el camp d’investigació queda obert!–, sembla ser ben bé que la zona nord-catalana també treu el seu profit de la situació: participa activament a la colonització a partir del port de Portvendres i grans fortunes es fan a Perpinyà. Igualment no es tanca al sud, al qual proporciona gent (treballadors del suro, de les fàbriques, de la mar, etc.) i idees (republi- canisme del «nord» empordanès) i per al qual serveix d’interfície comercial o econòmica. La recerca futura potser ho ampliarà...
Mostrar más

8 Lee mas

Panorama del catalanisme a la Catalunya del Nord fins a la Primera Guerra Mundial

Panorama del catalanisme a la Catalunya del Nord fins a la Primera Guerra Mundial

Orientals (Rosselló, Capcir, Cerdanya, Vallespir i Conflent), cal dir que Comtats —de Rosselló i Cerdanya— és el que s’utilitzà durant el període coetani dels segles XVI a XVIII . Ara bé, entrats al segle XIX i amb la proliferació d’estudis històrics, aquests es van circumscriure al mot Rosselló, com un sinònim del conjunt. Curiosament, la historiografia de la segona meitat del segle XX ha recuperat el concepte Comtats, fent-ne una aproximació territorial més exacte o més precisa a l’hora de referir-se a l’època moderna. La Nouvelle Histoire du Roussillon (Trabucaire, Perpinyà, 1999), encàrrec editorial-institucional, va intentar assentar un estil políticament correcte entre l’antiga denominació de Comtats i la jacobina —però assimilada— Pirineus-Orientals. Ara bé, aquest compendi en llengua francesa per penetrar millor les diverses capes dels lectors i, potser, estudiants del territori, es van trobar davant una sèrie d’articles contraposats, fins i tot contradictoris, on Catalunya queda en un segon terme i el neologisme nord-
Mostrar más

14 Lee mas

Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord

Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord

ORIGEN DEL NOMENCLÀTOR En el context de la situació de la llengua catalana a la Catalunya del Nord, amb una reculada en l’ús social molt significativa al llarg del segle XX , hi ha un àmbit, la toponímia, que presenta algunes característiques específiques. Des d’un punt de vista general, la topo- nímia nord-catalana ha patit més una francesització gràfica –i fonètica– dels topònims que ja existien (com podem comprovar, per exemple, en els mapes publicats per l’Institut Géo- graphique National (IGN) en les edicions menys modernes) que no pas una substitució per topònims d’origen francès; aquesta situació possiblement ha estat afavorida per la gran riquesa i densitat de la toponímia a les comarques del nord de l’Albera.
Mostrar más

8 Lee mas

181 anys de recerca megalítica a la Catalunya Nord (1832-2012)

181 anys de recerca megalítica a la Catalunya Nord (1832-2012)

Els dòlmens simples, del tipus reutilitzable amb llosa frontal rebaixada o cambres pirinenques, s’enlairen encara més, donat que prefereixen les zones de muntanya mitjana o alta del Rosselló, Conflent, Alta Cerdanya i La Fenolleda, i molt sovint els trobem en cims o carenes força alts i dominants, encara que també en colls o vessants. Les seves cotes se situen, doncs, entre els 285 m de la Cabana del Moro de Llauró i els 1.563 m de la Borda d’Eina, encara que la majoria estan entre els 400-1.100 m s.n.m. Les caixes megalítiques, que ocupen les muntanyes de l’Alta Cerdanya, el Capcir, el Conflent, la Fenolleda, el Vallespir i el Rosselló, encara arribaran a cotes més altes. La majoria se situen també entre els 400-1.100 m s.n.m., encara que hi hagi excepcions com el de collets de Cotlliure (271 m) a Argelers o el de Miralles (1.214 m) a Conat. El grup de monuments de l’Alta Cerdanya cal considerar-los a part, perquè no baixen dels 1.500 (1.554 m, el Molí)-1900 (1.881 m, Jaça Gran I-II) i també, molt especialment, els que hem anomenat grup d’alta muntanya del Capcir i Conflent. Es tracta de caixes megalítiques dins de grans tarters situades en cotes per damunt dels 2.000 m, de les quals ja hem parlat abans: el Roc Mauri de Real (2.247 m) al Capcir i el seu veí del coll dels Gavatxos (2.343 m) a Le Bosquet, ja a l’Aude; i els túmuls I (2.317 m) i II (2.379 m) de la collada Verda, a Prats de Molló-la Presta (Vallespir), i Pi de Conflent (Conflent), respectivament. Del conjunt d’aquestes dades podem deduir que els dòlmens de la Catalunya Nord es construïen sobretot a les zones de muntanya o de peu de muntanya, segurament perquè les planes litorals estaven cobertes d’aiguamolls, com passava a l’Alt Empordà i no eren aptes per als hàbitats humans. En tot cas, aquesta qüestió es podria matisar pel que fa a les planes més allunyades de la costa, on segurament hi hauria dòlmens que han desaparegut a causa de les ocupacions humanes medievals o modernes. La presència, en algun cas, d’hàbitats del neolític mitjà o final en aquestes planes prelitorals, tant a l’Alt Empordà com al Rosselló, així ens ho fa pensar. Quant a l’ocupació de la muntanya, ja hem vist que l’altitud augmenta conforme passem dels sepulcres de corredor antics (entre 150-450 m) o evolucionats (entre 300-800 m) als dòlmens simples, del tipus cambres pirinenques (400-1.100 m) i caixes megalítiques (400- 2.300 m). Aquesta tendència a enfilar-se dels dòlmens al llarg del temps pot ser conseqüència del període d’aridesa que caracteritza el pas del període Atlàntic (6000-3000 aC) al Subboreal (3000-1000 aC), que obligaria aquestes poblacions, bàsicament ramaderes, a buscar pastures cada cop més altes.
Mostrar más

154 Lee mas

Els territoris del nord-est de Catalunya durant l'alta edat mitjana (segles VI-XI d.C): Organització territorial i arqueologia del poblament.

Els territoris del nord-est de Catalunya durant l'alta edat mitjana (segles VI-XI d.C): Organització territorial i arqueologia del poblament.

En aquest sentit, cal dir que en els darrers anys el desenvolupament de l’arqueologia de l’Alta Edat Mitjana al nord-est de Catalunya ha experimentat un gran avenç. Això s’ha produït, d’una banda, a partir de l’augment del nombre d’excavacions d’urgència derivades de les obres de grans infraestructures, el que ha accelerat el procés de coneixement i, d’una altra, mitjançant diversos projectes d’excavació que s’estan desenvolupant des del Laboratori d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Girona, des del Museu d’Empúries i també des de l’equip OCORDE de la Universitat Autònoma de Barcelona que han estudiat i estan estudiant diversos assentaments rurals, esglésies, necròpolis i fortificacions. Així, totes aquestes excavacions han mostrat un conjunt de jaciments molt importants per conèixer les característiques del poblament durant l’Alta Edat Mitjana i han permès que aquesta zona de Catalunya sigui, ara com ara, un marc idoni per al seu estudi, tenint en compte, sempre, les pròpies limitacions que poden sorgir de la recerca que s’ha efectuat fins ara. Evidentment, aquesta investigació ha estat condicionada ja que en alguns casos els resultats parcials i les males datacions que s’ofereixen en les excavacions efectuades no permeten anar més enllà d’una simple descripció dels jaciments. En tot cas, i per tal de resoldre aquestes mancances, hem treballat preferentment aquells exemples excavats amb una metodologia actual, que presenten un tant per cent excavat el més elevat possible de la seva extensió i bones datacions, el que fa que puguem treballar amb registres de qualitat. Així mateix, per complementar les informacions que podem obtenir d’aquests jaciments, també hem estudiat alguns casos excavats d’antic per la seva significació, ja que tots plegats, i en el nord-est de Catalunya són bastants en nombre, poden oferir una visió més clara i fidedigna de les seves característiques, el que ens ha garantit fer un estudi bastant acurat.
Mostrar más

644 Lee mas

ASSOCIACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT RURAL INTEGRAL DE LA ZONA NORD ORIENTAL DE CATALUNYA

ASSOCIACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT RURAL INTEGRAL DE LA ZONA NORD ORIENTAL DE CATALUNYA

1.- ACTIVITAT DE L’ASSOCIACIÓ L’associació per al Desenvolupament Rural Integral de la zona Nord-Oriental de Catalunya (ADRINOC) és una entitat sense ànim de lucre té com a objectiu principal la promoció del desenvolupament sostenible dels municipis rurals de les comarques de l’Alt Empordà, la Garrotxa, Osona i el Pla de l’Estany. Com a un Grup d’Acció Local(GAL) la seva principal tasca és la gestió dels ajuts Leader, integrats en el Programa del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya (PDR) 2007-2013. Es tracta d’uns ajuts que tenen la finalitat de millorar la qualitat de vida a les zones rurals, augmentar la competitivitat del sector agrícola i forestal, cofinançats per la Generalitat de Catalunya i la Unió Europea.
Mostrar más

25 Lee mas

Els estudis sobre premsa a la Catalunya Nord

Els estudis sobre premsa a la Catalunya Nord

El número tres de la bibliografia de Noëll comprèn dels anys 1940 al 1960 i va ser publicat el 1969; és a dir, que va ser el primer a sortir. S’interessa per l’època més baixa de l’activitat intel·lectual a la Catalunya Nord, tant a nivell català (entre el 1945 i el 1955 les famílies abandonen la llengua catalana per adoptar el francès) com a nivell francès. Entre els dinou documents d’arxius apareixen els de Marcel Robin, de Pere Ponsich, de Maties Delcor, de Jean- Gabriel Gigot, director dels arxius departamentals, que publica la revista CERCA. La revista CERCA és, d’altra banda, la més citada en aquest apartat. A la bibliografia apareixen els noms de Georges Claustres, Marcel Durliat, Enric Guiter, Eugène Schmidt (bibliotecari de la Biblioteca Municipal de Perpinyà), Henry Noëll… Els diaris i les revistes es redueixen a 26 entrades. Hi figura Le
Mostrar más

11 Lee mas

Les Primeres passes del cristianisme al nord-est de Catalunya: Estat de la qüestió

Les Primeres passes del cristianisme al nord-est de Catalunya: Estat de la qüestió

llarg de la segona meitat del s. XX, encara és possible fer-se una idea de quin devia ser l’antic paisatge. Aquest estava format per dos turons: el de Santa Maria, a l’oest (on hi ha l’església romànica i on hi hagué la vila medieval) i l’anomenat turó de l’Escorxador, cap a l’est. Entre ells hi discorria una riera, el rec Fondo, que amb la construcció de les mura- lles modernes es desvià. De fet, s’ha documentat un llarg mur que va en direcció nord-sud que podria haver servit per contenir les crescudes d’aquesta riera. Sembla que aquests dos turons corresponen també a dos nuclis diferents de població. En ambdues zones (que avui correspondrien a l’espai de la vida medieval i al pati d’armes de la Ciutadella) s’han detec- tat restes d’ocupació des del s. V dC, amb una important intensificació durant el s. VI. Són murs que dibuixen estructures difícils d’interpretar (cases o zones industrials), a excepció d’una factoria de salaons, en l’anomenat edifici A. No sembla pas que hi hagués una urba- nització acurada de l’espai ni tampoc s’han trobat les restes de cap muralla. Dins del segle VII, es detecta una reducció sobtada de l’espai habitat (amb alguns estrats d’incendi), el qual és ocupat ràpidament per enterraments. És també durant la segona meitat del s. VII que s’edifica el castrum de Puig Rom 64 , al nord de Roses. Es tracta d’un petit poblat situat al cim d’un turó i molt ben fortificat, amb una única porta protegida per dues torres rec- tangulars. Malgrat el seu aspecte militar, les excavacions documentaren sobretot l’utillatge propi d’una població de camperols i pescadors. Cal destacar la troballa de l’única moneda coneguda de la seca de Girona (encunyada durant el regnat d’Àkhila i que ens proporciona un terminus post quem pel castell d’entre el 713 i el 720), d’una llàntia paleocristiana (s. IV-V) i d’un gerret litúrgic de bronze, al qual se li devia donar un ús profà donada la man- ca d’una església a dins del poblat. Potser, com deia Pere de Palol, cal relacionar tots a- quests esdeveniments (regressió urbana a la Ciutadella al s. VII i construcció del castell) amb l’episodi de la rebel·lió del dux Paulus (672) contra el rei got Wamba. Potser les tro- pes reials, una part de les quals ens diuen les cròniques que va passar per la costa, van castigar la població local per recolzar els revoltats i es decidí construir una fortalesa per controlar millor el pas a l’altra banda dels Pirineus a través del Cap de Creus.
Mostrar más

110 Lee mas

Manuel de Pedrolo, introductor a Catalunya de la narrativa nord-americana contemporània

Manuel de Pedrolo, introductor a Catalunya de la narrativa nord-americana contemporània

The Sun Also Rises va ser publicada a Espanya per Josep Janés amb el títol de Fiesta el juliol de 1948. La traducció de José Mora Guarnido i John E. Hausner havia estat originalment publicada a Buenos Aires per l’editorial Santiago Rueda el 1944. També a l’Argentina, als anys cinquanta, apareix Al otro lado del río y entre los árboles (Across the river and into the trees), traduït per Manuel Gurrea, per a l’Editorial Guillermo Kratf Ltda., que va ser publicat a la Colección Vértice el febrer de 1952; El viejo y el mar (The Old Man and the Sea) aparegut el 1952, és traduït al número del 30 de març de 1953 de la revista Life en español, publi- cada als EUA per als països de parla hispana, amb una foto de Hemingway en por- tada, una altra foto de l’autor a Cojimar, a Cuba, i il·lustracions de Noel Sickles. És precisament el 1953 que Hemingway torna a Espanya per primer cop després de la guerra, però hom l’associa propagandísticament amb els San Fermines i amb la pugna taurina entre Luís Miguel Dominguín i Antonio Ordóñez, és a dir, amb la cara excitant i poc conflictiva de l’Espanya depauperada de l’autarquia. El 1954 Hemingway rep el Premi Nobel de Literatura i el 1955 Josep Janés reedita Fiesta. A partir d’aquest moment ja és molt més fàcil trobar traduccions castellanes de narradors nord-americans: l’editorial Luis de Caralt, per exemple, a la seva col·lec- ció Gigante, l’any 1958 ja anuncia com a publicades obres de Sinclair Lewis, John Steinbeck, Willa Cather, Pearl S. Buck, Adiós a las armas de Hemingway i Los invictos, Pylon, El villorio, La paga de los soldados i ¡Desciende, Moisés! de Faulkner. 14 Las nieves del Kilimanjaro (Stories [?]) va ser publicat per Luis de Ca-
Mostrar más

10 Lee mas

RELACIONS SUD-NORD, 2006 : QUE FEM A CATALUNYA?

RELACIONS SUD-NORD, 2006 : QUE FEM A CATALUNYA?

b) Per la seva banda, les mocions o declaracions del munici- pi estan relacionades amb assumptes -tant conjunturals com estructurals del Sud i del Nord- de temàtica política, drets humans i solidaritat. A partir de l’estudi es veu que, en general, són escasses les mocions municipals fruit de debat al mateix consell. Quan les mocions es materialitzen, només s’esmenten en tríptics o butlletins i no es produei- xen activitats associades o amb repercussió ciutadana. El major potencial dels ajuntaments en aquests temes radica en el fet que són institucions més properes als ciu- tadans i ciutadanes, amb una representació més directa i sense supeditació als interessos i compromisos polítics que marquen les relacions entre estats. Tanmateix, com mostren les pràctiques analitzades, amb les mocions municipals sovint es desaprofita l’oportunitat de fer pe- dagogia i sensibilització al voltant del seu concepte i de les seves implicacions (importància del judici moral de la ciutadania, vinculació Nord-Sud, etc.) i de crear espais d’incidència política ciutadana (capacitat de pressió dels ciutadans i dels ajuntaments, implicació de la ciutadania). c) Pel que fa als agermanaments Nord-Sud, constitueixen un vincle bilateral entre un municipi o entitat local del Nord i un municipi o entitat local del Sud. Es tracta d’una altra variant de la cooperació municipal que pot servir d’instru- ment de sensibilització per a la ciutadania. Això depèn del grau d’implicació de les institucions i les associacions ciu- tadanes dins dels mecanismes de cooperació, i té molt a veure amb qui gestiona l’agermanament: l’ajuntament –agermanament institucional- o una entitat. Quan més àm- plia sigui la representació d’institucions municipals, asso- ciacions i col·lectius ciutadans, major participació i grau de seguiment dels acords hi haurà, al mateix temps que aug- mentarà l’efecte pedagògic i sensibilitzador de l’agermana- ment. En aquest sentit, una bona pràctica posada en mar- xa per un dels municipis estudiats, ha estat la creació d’un comitè d’agermanament per cogestionar l’agermanament entre l’ajuntament i les associacions ciutadanes.
Mostrar más

297 Lee mas

RELACIONS SUD-NORD, 2006 : QUE FEM A CATALUNYA?

RELACIONS SUD-NORD, 2006 : QUE FEM A CATALUNYA?

Conviene destacar que nos estamos normalizando en rela- ción al presupuesto, ya que es importante que el grueso de éste sea gestionado por un solo organismo. Si antes de 2003, el peso de[r]

329 Lee mas

Els processos de metropolinització a Catalunya, un estat de la qüestió

Els processos de metropolinització a Catalunya, un estat de la qüestió

A aquest fenomen de fixació de la residència definitiva per part de persones del nord d’Europa s’hi suma l’arribada de població estrangera d’origen extracomu- nitari per motius laborals, així com l’efecte de les dinàmiques lligades amb els fluxos de mobilitat i les migracions que s’estableixen des de les principals àrees metropolitanes. En el cas de Catalunya, aquestes dinàmiques es despleguen des de Barcelona i els seus voltants, però també des d’altres ciutats catalanes, grans i mitjanes (Tarragona, Girona, etc.), en un procés que s’ha produït amb molta força al litoral central barceloní, però que s’ha estès també per la resta del litoral, tant de la Costa Brava com de la Costa Daurada (Anton, 2004b; Donaire, 2005). Aquestes zones turístiques del litoral perimetropolità han jugat un paper rellevant en el procés d’urbanització a Catalunya, quedant cada vegada més integrades des del punt de vista funcional, i adquirint un major component residencial (González Reverté, 2003). Així és com, basant-se en la seva oferta immobiliària, fonamentada en un inici en la segona residència, s’ha produït el creixement de població, amb la progressiva conversió en àrees residencials permanents de les urbanitzacions de segona residència, en municipis de primera i segona línia de zones costaneres com l’àrea central de la Costa Daurada (Rovira i Anton, 2014), el Baix Penedès (González Reverté, 2004), la Selva (Valdunciel, 2005), el Baix Empordà (Solana, 2002) o l’Alt Empordà (Cuadrado, 2006; Molleví i González Rodríguez, 2007). Amb aquest increment demogràfic, i amb la progressiva integració en la realitat metropolitana, aques- tes àrees experimenten importants transformacions d’índole socioeconòmica com, per exemple, canvis en la composició social de la població, o en el teixit productiu i l’estructura laboral (González Reverté, 2003, 2005).
Mostrar más

24 Lee mas

Els primers habitants de Catalunya

Els primers habitants de Catalunya

*** Promoure la construcció d’un parc prehistòric a les Terres de l’Ebre centrat en l’art rupestre i la vida quotidiana de les societats prehistòriques de l’arc mediterrani nord-occidental. Terres de l’Ebre *La concentració de recursos prehistòrics a les Terres de l’Ebre planteja la necessitat de crear un gran equipament turístic a la zona, que actuaria de centre de dinamització. Cal analitzar-ne l’ubicació concreta d’acord amb les polítiques de planificació turística que s’implementen a les Terres de l’Ebre. Es recomana una solució semblant a l’adoptada per l’art rupestre a França, amb el parc prehistòric de Tarascó (Foix, Arieja).
Mostrar más

6 Lee mas

ELS CORREDORS BÀSICS DE TRANSPORT A CATALUNYA

ELS CORREDORS BÀSICS DE TRANSPORT A CATALUNYA

La part central del corredor, la que travessa la regió metropolitana de Barcelona, estarà formada per l’autovia orbital B-40 (quart cinturó) des d’Abrera fins a Sils, on podrà enllaçar amb l’A-2 (antiga N-II). En aquests moments s’està redactant el projecte constructiu del tram Abrera - Terrassa i un nou estudi informatiu del tram Terrassa - Granollers fins al tancament de l’autovia. La part nord, des de Sils fins a França, està servida per l’A-2 (antiga N-II).

17 Lee mas

Els Betepocs: una agrupació pictòrica pionera a Catalunya

Els Betepocs: una agrupació pictòrica pionera a Catalunya

evident com la practicada per altres artistes. En aquest aspecte, és interessant l’explicació que dóna Domènec Fita amb coneixement de causa, tenint en compte que, malgrat ser uns anys més jove que la majoria dels Betepocs, pertany a la mateixa generació del grup i va viure el mateix ambient esco- lar i artístic. L’artista es refereix a l’ambient que es respirava a les aules de l’Escola Llotja: els ense- nyaments artístics seguien els mètodes més acadèmics imaginables, basats en la còpia, que donaven als alumnes una formació tècnica útil, però que alhora els allunyava de les avantguardes practica- des abans de la guerra (fig. 1). Domenèc Fita se sorprenia en assabentar-se que professors seus com Josep M. Junoy o Subias Galter havien tingut contacte directe amb les avantguardes i el surrealis- me; un fet difícil de creure després d’haver assistit a les seves classes. És per aquest motiu que el seu procés de modernització va ser més lent i sempre subjecte a les línies clàssiques. Trigarien encara molts anys a desfer-se per complet del pes de la tècnica. En el cas dels Betepocs passà exactament el mateix. La modernitat hi és. Però va apareixent progressivament, amb timidesa.
Mostrar más

18 Lee mas

Els Mediadors interculturals a les institucions educatives de Catalunya

Els Mediadors interculturals a les institucions educatives de Catalunya

Al llarg de la recerca ens hem adonat que la trajectòria d’aquesta figura ha anat variant des dels seus inicis, fins i tot en el terme ja que no sempre s’ha anomenat així (altres noms han estat: educadors especialitzats en minories ètniques, gestors de conflictes en societats plurals...). L’aspecte terminològic és significatiu perquè verifica el procés canviant i dubitatiu en el qual s’inscriu aquesta figura, que a més agreuja la confusió d’experiències i situacions que es porten a terme. Tot aquest context, per altra banda, s’ha comparat amb el sorgiment i la construcció d’altres professions (com la d’educador social) que han assolit una consolidació en el si de la nostra societat al llarg del temps, però la diferència rau en el fet que la mediació «professional» s’ha desvirtuat considerablement del seu concepte originari, convertint-se en una eina més de control i supervisió per part de l’administració cap als col·lectius exclosos, pervertint els seus efectes. La diversificació de noms afecta també les funcions que s’espera que compleixi (intèrpret lingüístic, gestor de conflictes, etc.). En síntesi, el que cal fer seria plantejar una adaptació progressiva d’aquest discurs més teòric al que s’entén com a mediador a la pràctica quotidiana. Les experiències recollides arreu de Catalunya apunten al qüestionament i l’ambigüitat del terme, ja que la seva significació teòrica no té res a veure amb la pràctica que s’està desenvolupant. Quant a l’acceptació del contingut del terme «mediador» (entès com un pont entre cultures que proporciona les claus i les representacions culturals i socials de diferents societats: minories i societat majoritària) per part dels mediadors, veiem que alguns prefereixen una opció més reivindicativa i incisiva del que li falta al col·lectiu per estar en igualtat de condicions abans de negociar.
Mostrar más

1121 Lee mas

Show all 8154 documents...