PDF superior Enquesta de valors socials. 2006

Enquesta de valors socials. 2006

Enquesta de valors socials. 2006

9 Es consoliden amb força corrents d’opinió clarament progressistes en l’àmbit privat i d’organització de les relacions personals. Els valors d’autorealització s’imposen als de la tradició o la conformitat, i els entrevistats es posicionen clarament a favor de temes com el matrimoni homosexual o la maternitat en solitari.

29 Lee mas

Enquesta de salut de Barcelona : resultats detallats a Ciutat Vella. 2006

Enquesta de salut de Barcelona : resultats detallats a Ciutat Vella. 2006

Suport social global, confidencial i afectiu (Qüestionari Duke) segons país de naixement i sexe, valors estandarditzats per edat.. Discriminació per ètnia en diferents situacions segons[r]

367 Lee mas

Enquesta de salut de Barcelona : resultats detallats a Les Corts. 2006

Enquesta de salut de Barcelona : resultats detallats a Les Corts. 2006

Suport social global, confidencial i afectiu (Qüestionari Duke) segons país de naixement i sexe, valors estandarditzats per edat.. Discriminació per ètnia en diferents situacions segons[r]

367 Lee mas

Enquesta d'hàbits i valors sobre medi ambient i sostenibilitat : informe final. 19 de setembre - 6 de novembre de 2000

Enquesta d'hàbits i valors sobre medi ambient i sostenibilitat : informe final. 19 de setembre - 6 de novembre de 2000

Des del punt de vista ambiental i social cada cop sembla més clar que la densitat urbana és important pel futur de les comunitats locals i per la seva sostenibilitat. Es difícil mante- nir sentit de pertinença i de comunitat en un entorn urbà difús. La grandària de Barcelona i dels seus barris, de les seves comunitats locals, presenten la característica de fer-nos sen- tir i ser persones més complexes. A les ciutats s’aprèn a viure amb estranys, amb gent diferent. A les comunitats denses les distàncies fan possibles les relacions i els intercanvis sense grans costos de mobilitat i recursos. La densitat de les comunitats locals evita impactes i pres- sions molts cops irreversibles sobre els recursos naturals externs. Les comunitats denses i compactes obliguen a la barreja, i eviten o fan més difícil la segmentació social. Els usos i les funcions urbanes són més accessibles i també les interaccions i les relacions socials són més intenses. Tot plegat facilita la sostenibilitat ambiental i social, i aquest és un factor capital per enfrontar-se amb certes garanties d’èxit al futur. Aquesta densitat té certes des- avantatges, com són el major ús i desgast dels espais col·lectius, i per tant, una potencial erosió de la convivència. Per això és important mantenir la tensió densitat-civisme-corres- ponsabilitat col·lectiva dels espais públics.
Mostrar más

42 Lee mas

Enquesta d'hàbits i valors sobre medi ambient i sostenibilitat : informe final. 4 d'octubre - 5 de novembre de 2004

Enquesta d'hàbits i valors sobre medi ambient i sostenibilitat : informe final. 4 d'octubre - 5 de novembre de 2004

Existeix un fort consens sobre els avantatges que la densitat urbana té pel futur de la ciu- tat i per la seva sostenibilitat. La grandària de Barcelona i la creixent consciència d’identitat dels seus barris, de les seves comunitats locals, permeten que els avantatges i els inconvenients de la ciutat compacta puguin trobar equilibris positius. Sabem que les comunitats denses i compactes obliguen a la barreja, i eviten o fan més difícil la segmentació social. Tot plegat és més accessible i les relacions socials són més intenses, i això facilita la sostenibilitat ambien- tal i social. Però ha crescut també la sensació que si no treballem per evitar-ho, els desavantatges d’aquesta densitat poden créixer i erosionar les bases de convivència. D’aquí la importància de mantenir la tensió densitat-civisme-corresponsabilitat col·lectiva dels espais públics.
Mostrar más

37 Lee mas

Enquesta de salut de Barcelona : resultats detallats a Nou Barris. 2006

Enquesta de salut de Barcelona : resultats detallats a Nou Barris. 2006

Suport social global, confidencial i afectiu (Qüestionari Duke) segons país de naixement i sexe, valors estandarditzats per edat.. Discriminació per ètnia en diferents situacions segons[r]

367 Lee mas

Enquesta de salut de Barcelona : resultats detallats a Horta-Guinardó. 2006

Enquesta de salut de Barcelona : resultats detallats a Horta-Guinardó. 2006

Suport social global, confidencial i afectiu (Qüestionari Duke) segons país de naixement i sexe, valors estandarditzats per edat.. Discriminació per ètnia en diferents situacions segons[r]

367 Lee mas

Enquesta de la joventut de Barcelona : condicions de vida, hàbits i valors de la gent jove a inicis del segle XXI

Enquesta de la joventut de Barcelona : condicions de vida, hàbits i valors de la gent jove a inicis del segle XXI

L’Enquesta de la Joventut de Barcelona és un estudi que impulsa la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona en relació a les condicions de vida, hàbits i valors de la gent jove barcelonina compresa entre els 15 i els 29 anys. L’Enquesta permet traçar un perfil general de les característiques socials, econòmiques i demogràfiques dels joves entrevistats i fer un retrat exhaustiu dels diversos àmbits que composen la realitat juvenil: els estudis i la feina, les formes de convivència i el procés d’emancipació, l’autonomia econòmica, el lleure i consum cultural, el consum de drogues, els valors socials i la política. Aquest estudi es porta a terme en el marc de les activitats del Pla Jove cada cinc anys. Les edicions anteriors van tenir lloc al 1992 i 1997, cosa que permet obtenir un coneixement sobre l’evolució d’aquest segment de població.
Mostrar más

34 Lee mas

Enquesta de salut de Barcelona : resultats detallats a Sant Andreu. 2006

Enquesta de salut de Barcelona : resultats detallats a Sant Andreu. 2006

Suport social global, confidencial i afectiu (Qüestionari Duke) segons país de naixement i sexe, valors estandarditzats per edat.. Discriminació per ètnia en diferents situacions segons[r]

367 Lee mas

Enquesta de salut de Barcelona : resultats detallats a Sant Martí. 2006

Enquesta de salut de Barcelona : resultats detallats a Sant Martí. 2006

Suport social global, confidencial i afectiu (Qüestionari Duke) segons país de naixement i sexe, valors estandarditzats per edat.. Discriminació per ètnia en diferents situacions segons[r]

367 Lee mas

Enquesta de salut de Barcelona : resultats detallats a Sants-Montjuïc. 2006

Enquesta de salut de Barcelona : resultats detallats a Sants-Montjuïc. 2006

Suport social global, confidencial i afectiu (Qüestionari Duke) segons país de naixement i sexe, valors estandarditzats per edat.. Discriminació per ètnia en diferents situacions segons[r]

367 Lee mas

Enquesta de salut de Barcelona : resultats detallats Barcelona ciutat. 2006

Enquesta de salut de Barcelona : resultats detallats Barcelona ciutat. 2006

Quantitat mitjana de tabac que fuma al dia segons classe social i sexe, valors estandarditzats per edat.. Quantitat mitjana de tabac que fuma al dia segons país de naixement i sexe, val[r]

500 Lee mas

Enquesta a la Joventut de Catalunya 2017  Volum 2  Experiències juvenils i desigualtats socials

Enquesta a la Joventut de Catalunya 2017 Volum 2 Experiències juvenils i desigualtats socials

joves declarava haver reduït la seva despesa en consums culturals (2016: 24) i que, mentre que l’any 2006 la baixa participació en activitats culturals que requereixen desplaçament, pagament d’entrades i altres costos s’explicava per part dels protagonistes, sobretot, en termes de manca d’interès i falta de temps, l’any 2014 la raó més esmentada era el preu. Per mirar de tenir més pistes sobre el grau en què les mancances econòmiques, lligades o no a la crisi, són un element important, a la taula 1.13 es presenta com els ingressos individuals es relacionen amb les activitats de sociabilitat fora de casa que tendeixen a implicar una despesa rellevant i, també, amb aquelles en què no necessàriament és així (en aquestes hem inclòs la variable “quedar amb els amics”, que probablement inclou molt més que la resta tots dos tipus de situacions). Així, s’ha analitzat el grup de joves adults, el grup que segons l’estudi de López-Sintas et al. (2012) més evidenciava l’impacte de la crisi, però no en termes d’edat sinó centrant-se en els joves que ja no estudien. I dintre d’aquests, s’ha diferenciat entre els que tenen estudis secundaris o universitaris, per aïllar també la influència d’aquesta variable, que s’ha vist que és important i està desigualment repartida. El que s’hi veu, amb totes les precaucions amb què s’ha de prendre una taula merament descriptiva d’una relació directa (com totes les d’aquest apartat) i on, per tant, no es con- trola la influència de la resta de variables estructurals, és que formar part dels dos quartils baixos o dels dos quartils alts d’ingressos 6 podria tenir una relació amb algunes de les
Mostrar más

49 Lee mas

Enquesta de salut de Barcelona : resultats detallats a l'Eixample. 2006

Enquesta de salut de Barcelona : resultats detallats a l'Eixample. 2006

Suport social global, confidencial i afectiu (Qüestionari Duke) segons país de naixement i sexe, valors estandarditzats per edat.. Discriminació per ètnia en diferents situacions segons[r]

367 Lee mas

Enquesta de salut de Barcelona : resultats detallats a Sarrià-Sant Gervasi. 2006

Enquesta de salut de Barcelona : resultats detallats a Sarrià-Sant Gervasi. 2006

Suport social global, confidencial i afectiu (Qüestionari Duke) segons país de naixement i sexe, valors estandarditzats per edat.. Discriminació per ètnia en diferents situacions segons[r]

367 Lee mas

Primer informe de seguiment de l'Estratègia contra la Feminització de la Pobresa i la Precarietat (2016-2024) : informe 2016

Primer informe de seguiment de l'Estratègia contra la Feminització de la Pobresa i la Precarietat (2016-2024) : informe 2016

El Làbora treballa pel foment de l’ocupació i apropa a les persones en situació de vulnerabilitat al mercat laboral. El programa capacita per competències als i les participants provinents dels Centres de Serveis Socials de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, afavorint la igualtat d’oportunitats entre la ciutadania. L'any 2016, l'aportació de l'Ajuntament pel Làbora (que suposa un 90% del pressupost del programa) va ser de 2.880.000€. L'any 2016 el programa va rebre, derivades de Serveis Socials, més dones que homes (un 56% de dones front al 44% d'homes), i les dones van ser majoria tant en la fase d'acollida (55%) com en les insercions (54,5% de dones vers 45,5% d'homes).
Mostrar más

27 Lee mas

Els valors del subjuntiu

Els valors del subjuntiu

c) El subjuntiu és caracteritzat d’una manera àmplia com el mode de la no- concreció (Schifko, 1967), de la no-asserció (Togeby, 1951 i 1953) o de la no- actualitat (Ridruejo, 1999) vs. l’indicatiu que és el mode de la concreció, l’asserció o l’actualitat. L'asserció es defineix com l'afirmació de la veritat d'una proposició (la intenció del parlant consisteix a establir que la proposició és veritat) i es relaciona amb l'indicatiu, que sempre és assertiu. El subjuntiu, en canvi, és el mode de la no asserció: l'emissor no es compromet amb la realitat de la informació. També es considera un mode inactualitzador (en el sentit que li dóna Luquet, 2004, a aquest terme): el mode que s'usa quan el parlant no vol o no pot relacionar un esdeveniment amb el present de la seva experiència. Com indica Pérez Saldanya (1988: 29), tots ells plantegen algun tipus de problema: (a) i (b), pel fet de proposar valors semàntics tan concrets, deixen sense explicar determinades realitzacions dels modes. Per exemple, l’oració Em sap greu que se n'hagi anat tan aviat no indica realitat; o a No hi havia ningú que sabés on vivia, no sembla que es pugui detectar la presència subjectiva del parlant. En canvi, (c) planteja el problema contrari, ja que es tracta d’unes categories excessivament àmplies, cosa que les fa menys operatives.
Mostrar más

404 Lee mas

Enquesta d'hàbits i valors sobre medi ambient i sostenibilitat : informe final. 10 de desembre 2008 - 6 de gener de 2009

Enquesta d'hàbits i valors sobre medi ambient i sostenibilitat : informe final. 10 de desembre 2008 - 6 de gener de 2009

L’enquesta corresponent a l’any 2008 (realitzada entre desembre del 2008 i gener del 2009), és la tercera de la sèrie iniciada l’any 2000. Aquesta enquesta confirma alguns dels elements ja explicitats en les dues ocasions anteriors i introdueix algunes novetats. Per una banda, es constata un augment en la informació que diuen tenir les persones empadronades a Barcelona (que és la població objecte de l’enquesta) sobre temes ambientals. I més especí- ficament sobre els temes vinculats a l’aigua, als residus o a l’energia. La bona valoració sobre la informació rebuda es refereix tant a l’origen o al destí d’aquests elements vitals, així com al tipus de gestió més adequada. Es pot dir que en aquests darrers anys ha millorat la infor- mació i la consistència entre aquesta informació i el comportament dels ciutadans per tal d’estalviar recursos o gestionar millor els residus. El tema on la millora és més significativa és el de l’aigua, i segurament el període de sequera viscut l’any 2008 ha estat rellevant en aquest sentit. Cal assenyalar també la creixent consciència sobre els impactes ambientals que la ciutat de Barcelona genera en el seu entorn, o dit de manera més tècnica, sobre la “petjada ecològica” de la ciutat.
Mostrar más

55 Lee mas

tema 13 sistema financer espanyol.pdf

tema 13 sistema financer espanyol.pdf

negociat Valors emesos pel sector públic Valors de renda variable o accions Valors amb retribució fixa pactada Valors quina cotizació depèn d'altres valors de referència.. ● [r]

26 Lee mas

Enquesta d'hàbits i valors sobre medi ambient i sostenibilitat. 2008

Enquesta d'hàbits i valors sobre medi ambient i sostenibilitat. 2008

La III Enquesta d'Hàbits i Valors sobre el Medi Ambient i la Sostenibilitat, elaborada a partir de 1.600 entrevistes presencials entre la població de Barcelona major de 18 anys, constata un augment en la informació que diuen tenir les persones empadronades a Barcelona sobre temes ambientals, i més específicament sobre els aspectes vinculats a l’aigua, els residus o l’energia. Millora la informació i la consistència entre aquesta informació i el comportament dels ciutadans per tal d’estalviar recursos o gestionar millor els residus. Creix també la consciència sobre els impactes ambientals que la ciutat de Barcelona genera en el seu entorn, és a dir la “petjada ecològica”.
Mostrar más

13 Lee mas

Show all 10000 documents...