PDF superior Enquesta a la Joventut de Catalunya 2017 Volum 2 Experiències juvenils i desigualtats socials

Enquesta a la Joventut de Catalunya 2017  Volum 2  Experiències juvenils i desigualtats socials

Enquesta a la Joventut de Catalunya 2017 Volum 2 Experiències juvenils i desigualtats socials

joves declarava haver reduït la seva despesa en consums culturals (2016: 24) i que, mentre que l’any 2006 la baixa participació en activitats culturals que requereixen desplaçament, pagament d’entrades i altres costos s’explicava per part dels protagonistes, sobretot, en termes de manca d’interès i falta de temps, l’any 2014 la raó més esmentada era el preu. Per mirar de tenir més pistes sobre el grau en què les mancances econòmiques, lligades o no a la crisi, són un element important, a la taula 1.13 es presenta com els ingressos individuals es relacionen amb les activitats de sociabilitat fora de casa que tendeixen a implicar una despesa rellevant i, també, amb aquelles en què no necessàriament és així (en aquestes hem inclòs la variable “quedar amb els amics”, que probablement inclou molt més que la resta tots dos tipus de situacions). Així, s’ha analitzat el grup de joves adults, el grup que segons l’estudi de López-Sintas et al. (2012) més evidenciava l’impacte de la crisi, però no en termes d’edat sinó centrant-se en els joves que ja no estudien. I dintre d’aquests, s’ha diferenciat entre els que tenen estudis secundaris o universitaris, per aïllar també la influència d’aquesta variable, que s’ha vist que és important i està desigualment repartida. El que s’hi veu, amb totes les precaucions amb què s’ha de prendre una taula merament descriptiva d’una relació directa (com totes les d’aquest apartat) i on, per tant, no es con- trola la influència de la resta de variables estructurals, és que formar part dels dos quartils baixos o dels dos quartils alts d’ingressos 6 podria tenir una relació amb algunes de les
Mostrar más

49 Lee mas

Enquesta de la joventut de Barcelona : condicions de vida, hàbits i valors de la gent jove a inicis del segle XXI

Enquesta de la joventut de Barcelona : condicions de vida, hàbits i valors de la gent jove a inicis del segle XXI

L’Enquesta de la Joventut de Barcelona és un estudi que impulsa la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona en relació a les condicions de vida, hàbits i valors de la gent jove barcelonina compresa entre els 15 i els 29 anys. L’Enquesta permet traçar un perfil general de les característiques socials, econòmiques i demogràfiques dels joves entrevistats i fer un retrat exhaustiu dels diversos àmbits que composen la realitat juvenil: els estudis i la feina, les formes de convivència i el procés d’emancipació, l’autonomia econòmica, el lleure i consum cultural, el consum de drogues, els valors socials i la política. Aquest estudi es porta a terme en el marc de les activitats del Pla Jove cada cinc anys. Les edicions anteriors van tenir lloc al 1992 i 1997, cosa que permet obtenir un coneixement sobre l’evolució d’aquest segment de població.
Mostrar más

34 Lee mas

El tabac i la joventut

El tabac i la joventut

La prevalença del tabaquisme entre els joves catalans de 15 a 24 anys es va reduir 9,3 punts entre els anys 1982 i 1998, segons les dades del Departament de Sanitat i Seguretat Social. Els diferents programes duts a terme per reduir el consum del tabac demostren que els joves no són indiferents als danys que el tabac produeix i, com a conseqüència d’això, són menys els joves que comencen a fumar. Un tret a destacar de l’última Enquesta Nacional de Salut del Ministeri de Sanitat i Consum és que el consum de tabac en les dones ha augmentat lleugerament.
Mostrar más

5 Lee mas

Ajuntament de Xàtiva Àrea de Serveis Socials i Culturals. Secció Joventut, Cultura, Gran Teatre, Fira i Festes

Ajuntament de Xàtiva Àrea de Serveis Socials i Culturals. Secció Joventut, Cultura, Gran Teatre, Fira i Festes

19.00h EXHIBICIÓ HÍPCA A CÀRREC DELS ALUMNES DEL CENTRE HÍPIC EL SALADRAR: Exercicis de Doma Alta Escola, volteig, enganxe, monta a l’amazona, etc Organitza.: Centre Hípic La Font del Saladrar Col·labora.: Excm. AJuntament de Xàtiva Regidoria de Fira i Festes

13 Lee mas

L'empresa xarxa a Catalunya : TIC, productivitat, competitivitat, salaris i rendiment a les empreses de Catalunya  Informe final de recerca (volum I)

L'empresa xarxa a Catalunya : TIC, productivitat, competitivitat, salaris i rendiment a les empreses de Catalunya Informe final de recerca (volum I)

Dèiem a l’inici d’aquesta investigació que la consolidació de l’empresa xarxa es basa, sobretot, en la possibilitat de descentralitzar l’activitat econòmica, fins a tal punt que a l’empresa hi hagi tantes línies de negoci com productes/serveis diferenciats es comer- cialitzin. Aquesta opció estratègica té dos requeriments. En primer lloc, un disseny or- ganitzatiu, això és, un canvi en l’organització del conjunt d’activitats empresarials per a respondre a aquest nou enfocament productiu. I, en segon lloc, un requeriment tecno- lògic. En efecte, l’e-business es construeix sobre una possibilitat tecnològica: un ús in- tensiu de les TIC. Precisament, l’àmbit de les operacions és l’element de valor en el qual la descentralització productiva s’ha de manifestar amb més evidència, ja que és a la producció on es relacionen els elements interns amb els integrants externs més pro- pers, com són els proveïdors i els clients. L’anàlisi dels usos de les TIC en aquest àmbit ens permetrà confirmar fins a quin punt les empreses usen el procés de digitalització amb l’objectiu de consolidar una interrelació amb xarxa amb els seus agents externs im- mediats. Precisament, els usos externs de les TIC fan que, a l’àrea d’operacions, les activitats d’aprovisionament i la distribució (segons que es consideri la part de la de- manda o de l’oferta) superin la concepció clàssica orientada a posar a disposició del sis- tema de producció els recursos que necessita. Així, l’economia del coneixement dóna un nou sentit a aquesta funció, tot integrant les diferents unitats de negoci amb un elevat grau de relació estratègica (i, fins i tot, participant en el seu disseny). En aquest apartat veurem, doncs, quins són els usos de les TIC en l’àmbit de les operacions de les em- preses catalanes, això és, en l’àmbit de producció i en l’àmbit de les relacions externes immediates: proveïdors i clients (taula 5). En cadascun dels dos casos, a més de tenir el detall dels percentatges d’ús tant a escala agregada com a escala desagregada (per sectors empresarials i per dimensió d’empresa), coneixerem quins són els principals motius per a no haver implantat les tecnologies corresponents.
Mostrar más

566 Lee mas

Ajuntament de Xàtiva Àrea de Serveis Socials i Culturals. Secció Joventut, Cultura, Gran Teatre, Fira i Festes

Ajuntament de Xàtiva Àrea de Serveis Socials i Culturals. Secció Joventut, Cultura, Gran Teatre, Fira i Festes

23.30h ANIMACIÓN NOCTURNA AL REAL DE LA FIRA Grupo de música i danza internacional: GRUP DE FOLKLORE INTERNACIONAL: PORTUGAL Copatrocinan: FEDERACIÓN DE FOLKLORE DE LA COMUNIDAD VALENCIANA, DIPUTACIÓN DE VALÉNCIA, EXCMO. AYUNTAMIENTO DE XÁTIVA

13 Lee mas

Les Polítiques de joventut a Catalunya durant el període democràtic

Les Polítiques de joventut a Catalunya durant el període democràtic

— Manquen encara espais i infraestructures que permetin el desplegament de les polítiques de joventut amb comoditat i possibilitats. Durant els darrers anys del segle XX s’ha progressat i s’han construït en moltes poblacions centres cívics, equipaments esportius, casals, ateneus, etc. S’ha criticat també, en algun sentit, l’opció de crear equipaments adreçats només a un col·lectiu determinat —en aquest cas, els casals de joves—, però més enllà d’això, o no s’ha trobat un model alternatiu o l’alternativa no ha acabat de ser del tot reeixida. Moltes ciutats enca- ra pateixen un dèficit d’espais per a joves i infants. La majoria de les infraestruc- tures que hi ha són en gran part espais privats i, pel que fa als joves, aquestes es redueixen sovint a locals que tenen com a finalitat principal el consum. Caldria pensar en la reutilització i la major rendibilitat que poden tenir molts equipa- ments públics que ja existeixen i que funcionen en unes franges horàries míni- mes, i romanen la resta del temps tancats i desaprofitats. Es podria plantejar la possibilitat d’obrir, en alguns casos, equipaments com ara les escoles, els centres cívics, els pavellons esportius, els teatres, etc. en horaris en què ara estan tancats o en dies que no tenen activitat, i oferir en aquests equipaments projectes d’aco- llida i promoció de joves.
Mostrar más

26 Lee mas

Història de la Joventut Nacionalista de Catalunya (1980-2003)

Història de la Joventut Nacionalista de Catalunya (1980-2003)

«Reforçar la cohesió social i desenvolupar la societat del benestar amb el reforçament de la prestació dels serveis socials des de l’àmbit no governamental i comunitaris des de l’àmbit privat; desenvolupar un Pla d’habitatge que presti unes millors condicions d’accés als joves als habitatges de promoció pública i oficial, mesures fiscals per facilitar l’adquisició, el lloguer o la rehabilitació; millores en les beques i el traspàs d’aquest tema a la Generalitat de Catalunya; supressió de la Llei d’Objecció de Consciència i la transferència a la Generalitat per tal d’elaborar programes alternatius per millorar la prestació; promoure la fi del Servei Militar Obligatori, defensant un nou model d’exèrcit vinculat a la societat i amb una clara perspectiva de vinculació al futur exèrcit europeu; realització de campanyes de sensibilització ciutadana per reduir la SIDA i la drogodependència per tal d’evitar la marginació dels afectats potenciant els recursos d’atenció social i psicològica tant els afectats com als familiars; supressió de l’actual sistema d’accés a la universitat amb la introducció d’una nova prova d’accés i la millora de les universitats amb noves titulacions amb un suport adequat i concordant-les amb els projectes de la resta d’estats de la Unió Europea; millores en tots els camps per a un major medi ambient i protecció del patrimoni natural; realització de polítiques de gènere al servei de les dones sobretot amb l’equiparació de la remuneració salarial; el dret a la diferència amb una regulació lògica i solidària de la immigració amb l’objectiu de superar el sentiment i l’actitud de provisionalitat que envolta aquesta realitat i en la perspectiva de l’assoliment de la seva plena ciutadania caldrà
Mostrar más

289 Lee mas

Enquesta a les llars sobre equipaments i l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a Catalunya

Enquesta a les llars sobre equipaments i l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a Catalunya

completat amb individus pertanyents a llars suplents. El procés de selecció de l’individu a enquestar ha estat bietàpic. Sobre la base d’un mostreig estratificat de les llars amb telèfon se selecciona en primer lloc la llar i, a continuació, aleatòriament, un individu d’entre els components de la llar de 15 anys o més. Aquesta persona és la que forma part de la mostra i,per tant,és entrevistada. Se li fan tant les preguntes relacionades amb l’equipament de la llar com les referides a l’ús que l’entrevistat fa de les noves tecnologies.

45 Lee mas

Els moviments socials del segle XIX. Espanya i Catalunya

Els moviments socials del segle XIX. Espanya i Catalunya

1.1 El naixement dels sindicats obrers a Catalunya (1) La primera legislació liberal no contemplava cap norma per regular les relacions obreres i prohibia l'associació obrera, ja que es considerava contrària a la llibertat de contractació.

17 Lee mas

Història de la Joventut Nacionalista de Catalunya (1980-2003)

Història de la Joventut Nacionalista de Catalunya (1980-2003)

El tercer i darrer capítol comprèn el període 1993-2003 i fa referència a la reestructuració interna que es veié obligada a fer CDC arran del tema que ja hem esmentat. Inicialment, aquest fet fou molt beneficiós per als interessos polítics de la JNC. Els nous dirigents del partit, molts d’ells antics militants de les JCDC i la JNC, donaren un suport total a l’organització juvenil, que es féu palès en una més gran presència política i física a la seu del partit. No obstant això, a la JNC li costà, cada cop més, obtenir diputats en les diferents eleccions generals i autonòmiques a causa del retrocés electoral de CiU a partir de 1995. La privilegiada situació política de què gaudí la JNC pel fet de ser les jo- ventuts del partit al govern a Catalunya també fou una arma de doble tall, ja que a l’hora d’expressar certes propostes ideològiques o de realitzar activitats reivindicatives no sempre comptaven amb el beneplàcit del partit. És més, en algunes ocasions, el mateix partit hagué d’intervenir per alleugerir el to polític de les demandes juvenils. Malgrat això, en alguns moments als dirigents de CDC també els interessà que els joves divulguessin plantejaments radicals, atès que ells no ho podien fer públicament. Tot i això, aquests entrebancs puntuals no impediren que milers de militants seguissin actuant políticament en aquesta organització per poder influir políticament, en més o menys grau, en la societat catalana.
Mostrar más

13 Lee mas

Annex metodològic I : Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya, 2011

Annex metodològic I : Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya, 2011

L’ECVHP compta amb quatre edicions més d’estadís- tica no oficial que comprenen el període 1985-2000. Aquesta etapa s’inicia l’any 1985 amb la denominada Enquesta metropolitana. Condicions de vida i hàbits de la població de l’àrea metropolitana de Barcelona que només cobreix la ciutat de Barcelona i els 26 munici- pis que integraven l’antiga Corporació Metropolitana de Barcelona. Amb el pas de les diferents edicions els territoris objecte d’estudi s’han anat ampliant successi- vament. De l’Àrea Metropolitana de Barcelona de 1985, la mostra passa, l’any 1990, a expandir-se al conjunt de comarques que conformen la Regió I de Catalunya (Baix Llobregat, Barcelonès, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Maresme). En l’edició de 1995, s’afegeixen les comar- ques de l’Alt Penedès i el Garraf amb les quals s’arriba a tota la regió metropolitana de Barcelona. El 2000 s’hi afegeixen les comarques d’Osona, Bages i Berguedà i s’abasta tota la província. El 2006, s’inicia la segona eta- pa de l’enquesta, el període d’estadística oficial, i l’àmbit territorial arriba a la seva màxima expansió, tot englo- bant el conjunt del territori català, el qual s’ha mantingut en l’actual edició 2011.
Mostrar más

7 Lee mas

Enquesta de salut a la població institucionalitzada de Catalunya, 2006: residències i centres de llarga estada

Enquesta de salut a la població institucionalitzada de Catalunya, 2006: residències i centres de llarga estada

La població institucionalitzada de 65 anys i més és majoritàriament femenina (72,0%) i més envellida que la masculina. Més de la meitat ha nascut a Catalunya (57,2%) i també més de la meitat és vídua (62,2%), vivia en parella o familiars de primer grau (50,2%), i més d’una tercera part vivia sola abans d’ingressar en un centre. Quasi tota la població ha cursat com a màxim estudis primaris (92,3%), i tres de cada quatre persones disposa d’uns ingressos inferiors a 600 € nets mensuals. En la majoria de casos, els problemes de salut i autonomia són la causa principal d’haver ingressat al centre (57,9%), seguit de tenir companyia o no estar sol (18,8%) i de raons familiars (16,0%). El 62,9% fa tres anys o menys que resideix al centre (el 61,9% dels que viuen a residències i el 70,0% dels que ho fan en un centre de llarga estada).
Mostrar más

140 Lee mas

Bretxa i desigualtats salarials de gènere a Catalunya. La discriminació salarial, un element estructural de la nostra economia

Bretxa i desigualtats salarials de gènere a Catalunya. La discriminació salarial, un element estructural de la nostra economia

, 3,7 punts per sobre de la mitjana del 26%. de les persones treballadores a l’empresa petita és sense dubte un element que contribueix a la major desigualtat salarial. Les petites moltes vegades no apliquen el conveni col•lectiu de referència o les persones treballadores que hi treballen tenen menys força negociadora. Aquest fet, que comportaria una major discrecionalitat per part de l’empresa a l’hora d’atorgar condicions laborals i salarials als seus treballadors i treballadores, podria ser element clau en la major generació de
Mostrar más

13 Lee mas

VELLES DESIGUALTATS, NOVES DESIGUALTATS

VELLES DESIGUALTATS, NOVES DESIGUALTATS

terme durant les èpoques de creixement econòmic anteriors a l'actual situació. Les diferències en les taxes d'activitat, ocupació i atur, de temporalitat i parcialitat, segregació vertical i horitzontal, de retribucions, de formació, experiència i promoció, entre dones i homes, han seguit essent un fet, com posen de manifest les dades oficials any rere any. D'altra banda, la destrucció d'ocupació està empitjorant la situació de les dones, ja que, si bé la crisi ha tingut un impacte més gran en un primer moment en determinats sectors, tradicionalment masculinitzats, com la indústria i la construcció, no és menys cert que altres sectors, en els quals les dones s'ocupen majoritàriament, com la sanitat, l'educació i els serveis socials, s’estan veient afectats per les retallades de la despesa pública per complir amb els objectius de reducció del dèficit, disminuint la seva oferta i els llocs de treball als quals tradicionalment hi accedien les dones, a més del sector serveis.
Mostrar más

13 Lee mas

Enquesta de satisfacció als usuaris i famílies de Projecte Home Catalunya (2016)

Enquesta de satisfacció als usuaris i famílies de Projecte Home Catalunya (2016)

Amb el compromís i voluntat d’anar millorant els programes de tractament per a addiccions de Projecte Home Catalunya recollim l’opinió dels usuaris i famílies en tractament a través, entre d’altres canals, de la informació que ens proporcionen els qüestionaris anuals (que es poden consultar al final d’aquest document).

15 Lee mas

Enquesta de violència masclista a Catalunya. Resultats destacats

Enquesta de violència masclista a Catalunya. Resultats destacats

Construïda sobre la base de la tipologia de fets i la freqüència de la victimització (tipus de fet i la freqüència amb què es pateix). En aquests casos, una dona pot estar comptabilitzada en 1, 2 o 3 grups, segons els fets que ha patit. 1. BLOC NO PARELLA: Fets que han patit per part d’homes amb els quals no tenen ni han tingut cap relació de parella, coneguts o desconeguts.

56 Lee mas

Experiències de democràcia participativa local a Catalunya: un mapa analític

Experiències de democràcia participativa local a Catalunya: un mapa analític

Figura 3.13. Tipus d’experiències en què s’han detectat mecanismes participatius Font: elaboració pròpia. El grup següent en ordre d’importància el formen les experiències participatives incloses en algun pla estratègic local, ja siguin plans integrals, plans directors, etc. (14,5% del total d’experiències classificades). Trobem en aquest grup la participació ciutadana en la diagnosi i la programació del Pla integral de Can Sant Joan (Montcada i Reixac), el Pla local d’inclusió i cohesió social a Sant Boi de Llobregat o el Projecte d’intervenció integral del barri de l’Erm (Manlleu), juntament amb nou casos més. Trobem, a més, nou casos de plans específicament sobre participació ciutadana i sis casos de plans d’acció municipal (PAM). Nou de les experiències han tingut com a protagonistes els pressupostos municipals i sis són projectes impulsats des de les agendes locals 21. Sobre això cal dir que la proporció d’iniciatives vinculades a les agendes locals 21 ha disminuït des de 2001. El conjunt d’aquestes experiències recollides pel projecte IDIGOL fins al 2001 representava un 8,7% del total, mentre que des d’aquesta data fins al 2008 i en aquest estudi només signifiquen un 5,8% del total
Mostrar más

111 Lee mas

SESSIÓ 3: Com influeix el context social en les desigualtats? estats del benestar, famílies, mercats i xarxes socials

SESSIÓ 3: Com influeix el context social en les desigualtats? estats del benestar, famílies, mercats i xarxes socials

2. Ponència de Sebastià Sarasa A continuació es sintetitzen algunes idees expressades a la ponència: Els règims de benestar tenen prioritats diferents. Els moments de màxima fragilitat per les persones són la infància i la vellesa, perquè es depèn de tercers. L’exclusió social és un conjunt de privacions relatives. Hi ha una relació entre més pobresa i més desafecció política (Estudi Foesa 2009). També hi ha una relació entre salut i desigualtat de renda, que té a veure amb l’accés als serveis i un capital cultural diferent (menys conductes de risc sanitari).
Mostrar más

5 Lee mas

Generalitat de Catalunya Institut Català d Assistència i Serveis Socials

Generalitat de Catalunya Institut Català d Assistència i Serveis Socials

2.- La Llei 21/2005, de 29 de desembre, de mesures financeres, en la seva disposició addicional segona, preveia que els titulars de les entitats gestores de serveis socials podien subscriure convenis pluriennals per un termini màxim de tres anys amb entitats d’economia social o del tercer sector. Així mateix, aquesta disposició addicional establia quin podia ser l’objecte dels convenis (el finançament dels serveis relacionats amb l’economia social i la gestió dels serveis socials especialitzats) la tipologia de les entitats que en poden ser subjectes i les condicions que havien de reunir per obtenir les subvencions.
Mostrar más

22 Lee mas

Show all 10000 documents...