PDF superior Ensenyar i aprendre a l´Edat Mitjana

Ensenyar i aprendre a l´Edat Mitjana

Ensenyar i aprendre a l´Edat Mitjana

I aquesta no és més que una història més. Durant l’edat mitjana, període que presentem ara en aquest dossier, les històries particulars també existi- ren. Al 1493, Antoni Rius, veí de Portell de Morella, indicava que la seua muller Agnès havia mort, i que tenia dos fills, Caterina d’uns 14 anys i Ber- tomeu, d’uns 13 mesos, el qual implica cert càrrec de criar lo dit Berthomeu qui de let és restat. La filla, per edat, segurament passarà al mercat dels contractes d’afermament. Però el menut, un nadó, necessita nodrir-se. Per això el pare, juntament amb el seu cunyat, Pere Rosselló, germà de la difun- ta Agnès, i amb el consentiment d’altres parents, arribarà a cert acord. El pare es compromet a donar a la filla Caterina, quan arribe el moment del matrimoni, 240 sous per a dot i aixovar així com les vestidures de color de la mare. Però a més indica que si està contractada amb altra persona, que el salari que guanye siga exclusivament per a la xiqueta (aquella soldada o soldades sien de aquella). I pel que fa a Bertomeu, es compromet a que yo tingua e siga tengut de nodrir, e o fer nodrir e allimentar aquell fins en edat de XII o XIII anys, o en edat de guanyar alguna soldada, la qual sia per al dit Berthomeu tot ço que porà guanyar. 1
Mostrar más

7 Lee mas

Som educació : ensenyar i aprendre als museus i centres de ciència : una proposta de model didàctic [versió en català i castellà]

Som educació : ensenyar i aprendre als museus i centres de ciència : una proposta de model didàctic [versió en català i castellà]

Educar per a un consum responsable demana plantejaments educatius crítics i transformadors que assumeixin la complexitat de les decisions que intervenen en els actes de consum. Des d’aquest punt de vista, l’educació del consum assumeix que en els actes de compra dialoguen elements emocionals i racionals. Aquest problema fa néixer la recerca que es presenta amb la finalitat d’avançar en la for- mació d’equips educatius amb competència per integrar elements emocionals en les pràctiques educatives. L’objectiu es concreta a caracteritzar un equip educa- tiu en tipologies docents, en funció del paper que cada educador/a assigna a les emocions en els processos d’ensenyament-aprenentatge. Els pilars teòrics que fonamenten la recerca són el marc socioconstructivista de l’ensenyament-apre- nentatge (e-a) (Coll, 1999), la caracterització de l’emoció (Bisquerra, 2006; Dama- sio, 2007), la perspectiva hologramàtica del pensament complex (Morin et al., 2003; Bonil et al., 2004) i la perspectiva històrica de l’educació del consum (Pujol, 2002). La metodologia de recerca qualitativa utilitzada és la recerca descriptiva. Els prin- cipals resultats de la recerca presenten la diversitat de formes d’entendre l’emoció dins dels processos educatius. I aquests plantegen com a conclusions la rellevàn- cia que els educadors atorguen a les emocions, però a la vegada la falta de format i coherència a l’hora d’integrar-les en les pràctiques educatives. Aquestes conclu- sions es converteixen en un escenari estimulador per dissenyar espais formatius que permetin als equips educatius tenir una visió més complexa del paper de les emocions en els processos d’ensenyament-aprenentatge.
Mostrar más

353 Lee mas

Els tallers en temps de pati  Tothom pot aprendre  Tothom pot ensenyar

Els tallers en temps de pati Tothom pot aprendre Tothom pot ensenyar

A la majoria de les escoles, els patis sembla que són els grans oblidats dins la tasca docent. Els alumnes s’apropien dels patis com si el temps i els espais que empren fossin només de la seva propietat, i els docents es queden al marge i es dediquen a vigilar que no passi res extraordinari, que es compleixin les normes establertes o simplement passen aquesta estona berenant i prenent un cafè. En general, els patis es plantegen com “un lloc i un moment en què els nins i nines s’obliden per uns instants de la pròpia escola, per fer un parèntesi purament lúdic, i buit de qualsevol contingut pedagògic”. (EDUCACIÓ, VALORS I PATI. Morell, X., Ramis, C. i Seguí, L. Premis a l’edició de Materials didàctics 2010. Conselleria
Mostrar más

89 Lee mas

L’estatus social de l’artista mallorquí en la baixa edat mitjana

L’estatus social de l’artista mallorquí en la baixa edat mitjana

Sanç i Jaume III), obres iniciades durant els primers anys del segle XIV, tot i que les aportacions dels bisbes  prest  es  va  fer  notar.  També  hi  havia  lo  que  s’anomena  annates, era una imposició que obligava a l’aportació  d’una  quantitat  de  les  rendes  anuals del beneficis parroquials del bisbat o de qualsevol càrrec eclesiàstic que formes part de la diòcesi. Altres ingressos es feien a partir dels bacins (de la Seu, de les parròquies ciutadanes i els municipals de Mallorca i Menorca). Així com ingressos a partir de la pietat del poble, que a la seva mort deixava en el seu testament una quantitat per aportar a la Seu. Per a més informació vegeu DOMENGE I MESQUIDA, J., (1997), op. cit., pàg. 93- 123. Aquest tema també és tractat per Jaume Sastre, qui parla de  l’aportació  de  les  autoritats  municipals,  tot  i  ser  una  obra  religiosa   era un orgull i prestigi per la ciutat. Per a més informació sobre el tema de finançament vegeu SASTRE MOLL, J., (2007) a, op. cit., pàg. 59-115.
Mostrar más

52 Lee mas

Ensenyar i aprendre  La formació professional a través dels contractes d’afermament dels segles XIV i XV al Maestrat i Els Ports de Morella (Castelló)

Ensenyar i aprendre La formació professional a través dels contractes d’afermament dels segles XIV i XV al Maestrat i Els Ports de Morella (Castelló)

Amb tot, una de les notícies més antigues que coneixem per a la zona en estudi correspon al jove Joan Mauri, acusat d’heretgia per practicar el ca- tarisme. La seua confessió davant l’inquisidor al convent de Lleida al juny de 1323 ens mostra tota una adolescència dedicada al món de la rama- deria. Així, al voltant del 1310-1311, quan devia tenir uns tretze o catorze anys aproximadament, arriba a aquestes terres venint des de Montalió (Occitània). El gendre del seu oncle matern, Guillem Esteve, el va afermar com a pastor amb Jaume de Capcir, de Vilafranca de Conflent, amb qui va romandre durant un període de dos anys. Amb les ovelles anava i venia fins a Capcir. Passats aquests dos anys (1312-1313 aproximadament, i amb uns quinze o setze anys) s’aferma amb Pere Lillet, de Puigcerdà, amb qui estigué durant uns tres anys. Indica que conduïa el ramat de Lillet fins la Granadella (Lleida), acompanyat d’un altre pastor anomenat Pere Cortill. Transcorreguts aquests tres anys (1315-1316 aproximadament, amb uns 18-19 anys) retornà a la seua terra natal, a Montalió, però al cap de sis setmanes va bregar amb altres pastors que el van ferir al cap, i decidí retor- nar a terres de Catalunya. A Puigcerdà s’aferma com a pastor dels ramats de Ramon Bosser i la seua muller Brunissenda de Cervelló, per un període de quatre anys. Mentre treballa per a aquest matrimoni, recorda dur les ovelles des de Castelldases (Lleida), conjuntament amb altres pastors, cap a la plana de la Cènia, a Tortosa, des d’on després retorna cap a les mun- tanyes de Morella, i d’allí a Castelldases passant per Beseit (Terol). Amb tot, reconeix que abans d’aquest afermament estigué un temps al lloc de Bagà, a les muntanyes, amb els ramats de Pere Dezcastell. Passats aquests quatre anys (1319-1320 aproximadament, i amb 22-23 anys) es dirigeix cap al port d’Isàbena, on serà pastor de Ramon Calder. A continuació, i a prop de Castelldases, per certa bandositat entre nobles, retornarà cap a Sant Mateu, en la província de Castelló. En aquest viatge de retorn va caure malalt a Ulldecona, i a Sant Mateu va ser hoste d’una heretge anomenada Guillemeta Mauri. Finalment indica que, al moment de la confessió (juny de 1323, amb uns 26-27 anys), estava afermat com a pastor de Pere Robicau, de Sant Mateu, per un període que finalitzava a santa Maria de setembre d’aquell mateix any. Certament, pastor, i com el propi Joan declara, con- duint ramat per les muntanyes, de forma continuada, moltes vegades sol, però d’altres en companyia d’altres pastors heretges. I precisament ahí entra una altra forma d’aprenentatge: Mauri confessa que conversava amb aquells altres pastors sobre les seues creences 49 . Oralitat i transmissió de
Mostrar más

41 Lee mas

La promoció artística femenina a Mallorca a la Baixa Edat Mitjana

La promoció artística femenina a Mallorca a la Baixa Edat Mitjana

D'entre el grup de persones que a pesar d'estar vinculades a la Cort no formen part de les famílies importants, trobem un altre exemple d'una dona, la vídua de Rodrigo de Ulloa, comptador major dels Reis Catòlics, Doña Aldonza de Castilla. Aquesta encarrega i estableix unes determinades exigències en la contractació de Pedro Berruguete per a la realització d'un retaule, avui desaparegut. En aquest cas el vessant artístic pel qual optà la comitent fuig de l’elegit per la majoria de promotors del moment, ja que es decantà per un representant del primer Renaixement en comptes del flamenc. En el cas del retaule major de l'església de Sant Llorenç no hi ha documentació que aporti informació dels comitents però s'identifiquen a partir dels escuts que apareixen. Es tracta de l'Infant Don Pedro de Portugal i de Beatriu de Fontseca. L'autor, un reputat pintor de la zona, Fernando Gallego. Per indicació de Post en tractar-se d'un encàrrec realitzat amb posterioritat a la mort de l'Infant amb molta probabilitat s'ha d'atribuir la promoció a la vídua, Beatriu de Fontseca SILVA MAROTO, P., “Pintura y sociedad en Castilla…”, pàg. 624-631. POST, CH. R., A History of Spanish Painting, vol. IV, part I, Harvard University, New York, 1933, pàg. 87-150. YARZA LUACES, J., Isabel la Católica... Pàg. 130-132.
Mostrar más

60 Lee mas

Els territoris del nord-est de Catalunya durant l'alta edat mitjana (segles VI-XI d.C): Organització territorial i arqueologia del poblament.

Els territoris del nord-est de Catalunya durant l'alta edat mitjana (segles VI-XI d.C): Organització territorial i arqueologia del poblament.

passava per les clausurae, equivaldria, en el seu traçat per Catalunya, a la Via Augusta, i devia seguir, aproximadament, el mateix traçat que l’actual Autopista AP-7 fins a la Jonquera. Des d’aquí, un cop arriba al coll de Panissars, on s’ha identificat i excavat la mansio Summum Pyrenaeum (BURCH et alii 2006, 162-165), la Via Augusta presenta dos possibles itineraris que sembla que foren utilitzats paral·lelament: un que segueix l’actual AP-7 i l’altre situat més a llevant que anava per Siurana, Sant Miquel de Fluvià, Cervià i Girona (NOLLA; CASAS 1997). El primer, passava a l’altra banda del riu Llobregat d’Empordà i seguia travessant pel riu Ricardell, desviant-se fins a Ponts de Molins per després continuar fins a Figueres. El camí continuava travessant el riu Muga fins a l’Aigüeta, arribava fins el riu Manol i es dirigia cap a Bàscara travessant el riu Fluvià. En relació a aquest punt geogràfic, volem destacar un recent projecte de prospeccions arqueològiques, desenvolupat al terme municipal de Bàscara, on s’han pogut extreure un seguit d’informacions que ens ajudaran a proposar alguns aspectes per tal d’apropar-nos al seu traçat, encara que només sigui per aquest terme. Nosaltres proposem que el seu inici se situaria en el riu Fluvià, en una zona on s’han trobat dos jaciments arqueològics: una villa romana d’època alt i baix imperial i un villare de l’Alta Edat Mitjana. La via continuaria en direcció sud, paral·lela a l’actual autopista, travessaria el Mas Espolla i la zona de les Costes, on s’han localitzat un altre jaciment d’època romana i un altre villare de l’Edat Mitjana. A partir d’aquest punt continuaria pel vessant de la serra fins al Puig de la Perdiu, on hi ha un altre jaciment d’època romana que es va trobar durant les obres de la autopista als anys setanta. Finalment, el camí es dirigiria cap a la villa d’Orriols i continuaria en direcció sud, un lloc on s’han localitzat tres jaciments iberoromans, en aquest cas un a prop del Mas de Garrigàs i els altres dos a tocar de Mas Sales. Així, en aquesta zona, la concentració de jaciments arqueològics d’època romana, situats a banda i banda del traçat, mostren la importància de la via en l’organització del poblament en aquest moment, si més no en el tram que va de Bàscara fins a Orriols que abasta un total de 3,65 km (FOLCH; GIBERT 2007a). Més al sud, la via en el trajecte d’Orriols a Girona sembla que seguiria, aproximadament, l’actual traçat de la autopista AP-7, fins arribar a Medinyà, on es van localitzar les restes d’un mil·liari (NOLLA; CASAS 1997) i continuaria per Sarrià de Ter, creuant el riu Ter, per acabar entrant a Girona. En aquest punt, la documentació medieval torna a ser explícita i ens indica que aquesta era la via que, a partir d’aquí, anava de Girona a Barcelona
Mostrar más

644 Lee mas

Aprendre cooperant per aprendre a cooperar

Aprendre cooperant per aprendre a cooperar

21 que treballar en grups cooperatius. Tradicionalment s’ha associat l’aprenentatge cooperatiu amb l’aprenentatge en grup a l’aula. S’associaven –i en molts àmbits encara es continuen associant– les tècniques de dinàmica de grups amb les d’aprenentatge cooperatiu, amb les quals s’esperava aconseguir resultats educatius en l’alumnat que anaven més enllà del que les dinàmiques grupals per si soles poden oferir. Pel fet de distribuir les propostes d’activitats en l’aula per grups de treball no podem deduir que això redundarà irremeiablement a promoure con- ductes més col·laboratives i solidàries entre els partici- pants. Des d’aquesta concepció del treball en grup, la pre- ocupació en la definició de l’equip va sobretot dirigida a trobar aquells criteris que ens orienten sobre quines són les característiques de composició del grup que facilitaran la seua implementació: edat, nombre de membres, homo- geneïtat/heterogeneïtat, etc. Utilitzem, d’aquesta manera, el terme equip com a oposat a individu, des d’un punt de vista quantitatiu, creient que la principal diferència entre el treball individual i el grupal radica essencialment en aquest fet. La distribució de l’aula en xicotets grups de treball posa els alumnes en situació de relacionar- se entre ells, però la naturalesa d’aquesta relació variarà en funció que, a més, estructurem tant el grup com l’activitat a realitzar i els seus propòsits de forma co- operativa.
Mostrar más

6 Lee mas

Jaume I, del rei al mite  Iconografia del Conqueridor al llarg de l'Edat Mitjana

Jaume I, del rei al mite Iconografia del Conqueridor al llarg de l'Edat Mitjana

ser titllats de conjunturals en no ser la representació del rei el principal objecte d'interès. A la dispersió de les informacions hem d'afegir la manca d'estudis iconogràfics sobretot en la sigil·lografia i la numismàtica. En qualsevol cas, hem pres com a punt de partida la investigació feta per Marta Serrano publicada l'any 2008 amb el títol Jaime I el Conquistador. Imágenes medievales de un reinado on es comenten les fonts visuals que retrataren al rei en Jaume durant l'Edat Mitjana. A partir d'aquesta, hem hagut de desconstruir el seu discurs per posar l'èmfasi en el criteri en la reunió cronològica de les obres contemporànies al rei Jaume i les posteriors, criteri cronològic que, al nostre parer ofereix una nova mirada a la iconografia del Conqueridor. Quant a la problemàtica relacionada amb aquest treball, a la dispersió bibliogràfica se li afegeix l'ús d'una biobibliografia que, en alguns casos ha estat aliena a la Universitat havent de recórrer al préstec interbibliotecari. Així, el nostre objectiu amb aquest treball és mostrar com les imatges juguen un paper clau, juntament amb els texts de les cròniques, en la mitificació de la figura del Conqueridor. Comprovam, doncs, que rere el retrat del rei en Jaume s'amaga quelcom més que el record a un bon sobirà i que és la legitimació del poder reial a partir de l'exaltació del llinatge i del lligam de la Casa d'Aragó amb fets mítics i miraculosos que fan d'ella la nissaga escollida per la Providència per a governar una pròspera i creixent nació cristiana.
Mostrar más

52 Lee mas

Guerra i Pau a l'Edat Mitjana (la Corona d'Aragó en la Baixa Edat Mitjana)

Guerra i Pau a l'Edat Mitjana (la Corona d'Aragó en la Baixa Edat Mitjana)

Una altra nissaga comtal que va tenir una gran influència a Catalunya va ser la Foix. Els comtes de Foix eren un dels comtes occitans més poderosos. Degut a la seva proximitat geogràfica, les relacions entre el comtat d'Urgell i el de Foix van ser habituals. Tanmateix, la seva entrada en la política activa catalana es va produir en el 1208. En aquella data, la pubilla del comte de Castellbò es va casar amb el fill del comte de Foix. En morir el vescomte Arnau I de Castellbò (?–[?–1226]) i la seva filla Ermessenda (?–1230), el comte Ramon Bernat II de Foix i I de Castellbò (?–[1230– 1241]) va passar a governar el vescomtat. A més, des de Roger Bernat III de Foix (?–[1265–1302]) també van passar a governar el vescomtat de Bearn, a partir del 1290. La influència de la casa de Foix va minvar en el 1315. En morir, Gastó I de Foix i VIII de Bearn (?–[1302–1315]) va deixar al seu secundogènit, Roger Bernat III de Castellbò (?–[1315–1350]), els seus dominis catalans. Va ser la segona nissaga occitana que va ostentar un comtat català. Respecte la seva relació amb la monarquia se'n pot distingir tres etapes principals. La primera d'estreta col·laboració amb Jaume I i l'infant Pere. La segona de lluita visceral contra Jaume I i, sobre tot, contra Pere III i els seus successors 2 . La tercera de tèbia col·laboració amb la monarquia, des del 1315, any en que el
Mostrar más

910 Lee mas

Guerra i Pau a l'Edat Mitjana (la Corona d'Aragó en la Baixa Edat Mitjana)

Guerra i Pau a l'Edat Mitjana (la Corona d'Aragó en la Baixa Edat Mitjana)

L'article XXVIII establia que tot aquell individu que hagués agredit a un altre, a causa d'una ofensa prèvia, no seria considerat culpable. L'article XXIX indicava que tot criminal havia de pagar l'esmena imposada pel jutge abans de ser alliberat. L'article XXX establia que els cavallers estaven obligats a satisfer els deutes, amb qualsevol cosa que poguessin entregar com a penyora. En l'article XXXI indicava que els prohomes de la ciutat havien d'estar presents en els judicis. L'article XXXII establia que un home condemnat a mort no se li podien confiscar els bens. Podia fer un testament, i repartir els seus bens segons la seva voluntat. L'article XXXIII atorgava a tot home el dret a pregonar. En l'article XXXIV s'indicaven les condicions per a que qualsevol individu pogués ser notari. Només els clergues estaven exclosos d'aquesta professió. L'article XXXV establia que tota sentència judicial s'havia de dictar amb el consell dels prohomes. L'article XXXVI assegurava la integritat física d'una persona que s'estava jutjant.
Mostrar más

910 Lee mas

Ensenyar a escriure per aprendre a la universitat

Ensenyar a escriure per aprendre a la universitat

En relació a la quantitat de suggeriments realitzats per ambdós col·lectius de revisors - companys (ER) i tutora-, les dades obtingudes estan en consonància amb els resultats obtinguts en altres estudis en els que els professors o tutors acostumen a realitzar més comentaris i oferir més suggeriments de canvi que els estudiants (Cho, Schunn i Charney, 2006). Tanmateix, en treballs previs del nostre grup de recerca, van ser els estudiants els que realitzaven un major nombre de suggeriments (Corcelles, Cano, Bañales i Vega, 2013). Una possible explicació d’aquesta contradicció pot estar relacionada amb el fet que, en el nostre estudi, la tutora d’escriptura, de manera similar al que succeeix en entorns anglosaxons, era una persona diferent de la professora que impartia l’assignatura; consegüentment, dedicava tota la seva atenció al procés d’escriptura i revisió dels textos. Previsiblement, quan aquesta activitat l’ha de dur a terme el propi docent de la matèria, la necessitat d’atendre a altres activitats de manera simultània pot afectar, tant a la dedicació, com al nombre de suggeriments de canvi que finalment proposi. Una explicació alternativa és la que té a veure amb el tipus de suggeriment de canvi diferent que fa el professor, més enllà de la quantitat total d’aquests suggeriments, aspecte que també és present en l’estudi anteriorment esmentat (Corcelles, Cano, Bañales i Vega, 2013) i que analitzem a continuació.
Mostrar más

251 Lee mas

Ensenyar i aprendre la justícia

Ensenyar i aprendre la justícia

I jo em pregunto, al marge de la decisió de Garzón, que pot costar-li, davant del nos- tre estupor, l’expulsió de la carrera judicial, pot viure un país en pau sobre la sang de milers de desapareguts? Una democràcia pot anomenar-se així quan tergiversa, tapa, oculta i fa escarni de la seva pròpia història? No ha arribat el moment que sa- piguem tota la veritat de la repressió feixista, que tot el món quedi assabentat que el règim franquista va néixer de la traïció i el crim organitzat, que el feixisme espanyol ha estat un dels règims més criminals de la història d’Europa, que per culpa seva visquérem quaranta anys d’ignomínia que la democràcia encara no ha saldat? Crec que sí, és de justícia i la justícia no té res a veure amb la revenja, sinó amb la veritat. No es pot viure amb l’armari ple de cadàvers, sense restituir-los el seu honor, sense dir-ho de viva veu i condemnar els seus botxins. Aquesta és la missió de la Història, aquesta és l’obligació de la ciutadania.
Mostrar más

49 Lee mas

Tutoria entre iguals: De tots podem aprendre i a tots podem ensenyar

Tutoria entre iguals: De tots podem aprendre i a tots podem ensenyar

Totes les sessions han seguit la mateixa estructura, per tal que els infants interioritzessin la rutina de treball. Cada sessió tenia una durada d’uns 45 minuts, abans d’iniciar la sessió anava a la seva classe a recollir el grup corresponent, pujàvem a l’aula de suport educatiu allà on treballàvem al llarg de la sessió. Quan arribaven ja trobaven preparat el material necessari per dur a terme la sessió, que ja havia donat amb antelació a l’alumnat tutor, de manera que si no entenia alguna cosa disposaven de temps suficient per preguntar-m’ho. Seguidament, es col·locaven amb les seves respectives parelles i procedien a l’elaboració de les tasques. Passats 30 minuts, reflexionàvem sobre allò treballat al llarg de la sessió; un cop a la setmana ho feien mitjançant un qüestionari d’autoavaluació i la resta de la setmana compartíem opinions, comentaris, anècdotes, dubtes, etc. relacionats amb la sessió.
Mostrar más

50 Lee mas

Ensenyar i aprendre Infermeria amb un currículum integrat per mitjà de l'aprenentatge basat en problemes. El cas de l'EUI Vall d'Hebron

Ensenyar i aprendre Infermeria amb un currículum integrat per mitjà de l'aprenentatge basat en problemes. El cas de l'EUI Vall d'Hebron

Zapico (2005) 42 afirma que la professió infermera ha avançat en els últims anys pel pas dels estudis a la Universitat i perquè s‟ha passat d‟una formació centrada en les tècniques clíniques de cura i tractament mèdic a una de dirigida a la promoció i prevenció en la història natural de salut i malaltia, i fent ús de programes específics d‟ajuda, de cures, de gestió i d‟investigació. També, perquè les pràctiques infermeres estan relacionades amb el procés de resolució de problemes i presa de decisions. Segons aquesta autora, “les activitats dels cuidatges són difícils d’identificar perquè s’emmarquen en idees abstractes (models d’infermeria), normalment fruit de tesis doctorals i poc experimentades en la realitat del dia a dia infermer” (p.281). Tot i això, arriba a la conclusió, que comparteixo plenament, sobre les accions que ens ajuden a identificar i donar significat al concepte de “què és cuidar”. I ho concreta així: ajudar les persones a centrar-se en els seus propis recursos per aconseguir de nou la seva autonomia en la presa de decisions sobre la seva salut i, per tant, sobre la seva vida.
Mostrar más

296 Lee mas

Enquesta de salut de Barcelona : Districte 4 Les Corts. 2000

Enquesta de salut de Barcelona : Districte 4 Les Corts. 2000

Taula 120. Satisfacció amb el personal d'infermeria, per model d'atenció primària de salut del metge/essa de capçalera habitual i sexe, valors estandarditzats per edat. Les Corts, persones de 15 anys o més que han visitat personal d'infermeria el darrer any i han contestat el qüestionari de satisfacció, ESB 2000.

212 Lee mas

Aprendre del Prestige

Aprendre del Prestige

AMB LA FORÇA DEL VENT I LA CALOR DEL SOL L’entrada en el mercat de les energies renovables d’importants empreses com Roya/ Shell, BP o General Electric fins ara relaciona- des exclusivament amb l’explota- ció de l’energia convencional i l’a- dopció cada cop més generalitza- da de polítiques fiscals que afavo- reixen l’estalvi, l’eficiència i l’ús de les energies renovables, fan pre- veure que malgrat els grans inte- ressos creats al voltant del con- sum dels combustibles fòssils, aquest sector experimentarà en els propers anys un espectacular creixement. Es calcula que l’any 2001 es va afegir una potència eòlica al món capaç de proporcio- nar energia a prop de 14 milions d’habitatges. Per la seva part, des de 1996, les trameses de cèl·lules fotovoltàiques (FV) a nivell mun - dial han augmentat en un índex mitjà anual d’un 33%. Europa és on es perceben mostres més evi- dents d’aquesta tendència. Alemanya, per exemple, amb una tercera part de la potència eòlica mundial i líder al món en la pr o- ducció d’energia solar FV, s’ha convertit en capdavantera de l’e- nergia renovable.
Mostrar más

52 Lee mas

Construcció i explotació d'un magatzem de dades per a l'anàlisi estadístic dels resultats del Campionat de Fórmula 1

Construcció i explotació d'un magatzem de dades per a l'anàlisi estadístic dels resultats del Campionat de Fórmula 1

Des de fa uns anys, s’ha imposat una nova realitat “la informació es poder”, poder per prendre decisions, per millorar la gestió, per preveure el que passarà en els mercats, en l’economia, en definitiva en el mon. A més la globalització i la rapidesa dels canvis no ens permet analitzar aquesta informació d’una manera estàtica, els que avui es important dema pot no ser-ho.

33 Lee mas

Enquesta de salut de Barcelona : Districte 5 Sarrià-San Gervasi. 2000

Enquesta de salut de Barcelona : Districte 5 Sarrià-San Gervasi. 2000

Taula 120. Satisfacció amb el personal d'infermeria, per model d'atenció primària de salut del metge/essa de capçalera habitual i sexe, valors estandarditzats per edat. Sarrià-Sant Gervasi, persones de 15 anys o més que han visitat personal d'infermeria el darrer any i han contestat el qüestionari de satisfacció, ESB 2000.

215 Lee mas

Enquesta de salut de Barcelona : Districte 8 Nou Barris. 2000

Enquesta de salut de Barcelona : Districte 8 Nou Barris. 2000

Taula 116. Satisfacció amb el metge/essa i el servei d'atenció primària, per model d'atenció primària de salut del metge/essa de capçalera habitual i sexe, valors estandarditzats per edat. Nou Barris, persones de 15 anys o més que han visitat el metge/essa el darrer any i han contestat el qüestionari de satisfacció, ESB 2000.

207 Lee mas

Show all 10000 documents...