PDF superior Epidemiologia de la fractura a l'atenció primària de catalunya

Epidemiologia de la fractura a l'atenció primària de catalunya

Epidemiologia de la fractura a l'atenció primària de catalunya

La fractura de maluc és la localització de fractura més freqüent entre les dones i és la localització de fractura més estudiada a Espanya a través dels registres d’altes hospitalàries (CMBD). Álvarez-Nebreda et al(4) durant l’any 2000 van obtenir una taxa d’incidència de fractura de maluc per a dones a Catalunya del 8’46/1.000 pa, i del 3’50/1.000 pa en el cas dels homes, amb una edat mitjana de participants en l’estudi de 79 anys. El treball d’Hernández et al(5), realitzat a la comunitat autònoma de Cantàbria, sobre dades de 1988 revisades al cap de 14 anys (al 2002), reporta incidències inferiors a les objectivades per Álvarez Nebreda et al que són més similars a les trobades en els estudis realitzats a l’àmbit de l’atenció primària, amb una incidència de fractura del 2’77/1000 pa per a les dones i de l’1’00/1000 pa per als homes, amb edats mitjanes de 80’4 i de 76 anys respectivament. Les dades dels estudis realitzats en l’àmbit de l’atenció primària són més semblants als nostres, amb incidències del 3’25/1000 pa per a les dones i de l’1,40/1000 pa per als homes en l’estudi d’Oviedo(6), on van obtenir les dades a partir d’un sondeig aleatori d’una mostra de població obtinguda a partir del cens, amb una edat mitjana de l’estudi al voltant dels 70 anys. Per a ECOSAP(7), l’estudi realitzat en dones de l’atenció primària a nivell de tot l’estat espanyol, les incidències trobades van ser del 3’60/1000 pa i una edat mitjana de l’estudi de 72,3 anys. Existeixen com a mínim dues explicacions per les diferències objectivades en les incidències de la fractura de maluc per part dels diferents estudis: 1. D’una banda, trobaríem un cert grau d’infra-registre de la fractura osteoporòtica en la història de l’atenció primària que hem vist que comporta una sensibilitat propera al 70% per a les dades de SIDIAP en a la detecció de la fractura de fèmur/maluc utilitzant CMBD com a referent; 2. Per altra banda, l’edat mitjana dels participants en els diferents estudis citats és d’entre 5 i 13 anys més gran que la nostra població d’estudi.
Mostrar más

32 Lee mas

Epidemiologia de la infecció per clamídia en la població jove de Catalunya

Epidemiologia de la infecció per clamídia en la població jove de Catalunya

72 A Europa, el programa nacional de detecció de clamídia Anglès “National Chlamydia Screening Programme (NCSP)” va iniciar el seu desplegament l’any 2003. El Servei Nacional de Salut anglès va optar per la introducció escalonada del cribratge després de proves pilot avaluades positivament i ben acceptades per la població i els professionals sanitaris. Dos estudis pilot realitzats a Anglaterra al 2001 (82) van mostrar que aquest enfocament era factible per a les dones joves, amb un alt índex de captació, detecció de la infecció i tractament en l'atenció primària. A finals del 2007 la detecció a la població objectiu d’homes i dones sexualment actius s'havia iniciat en tots els districtes sanitaris. S’ofereix el cribatge oportunista a les dones i homes sexualment actius menors de 25 anys d'edat que assisteixen a establiments de salut seleccionats en funció de la zona (a l’atenció primària, clíniques d’ITS, farmàcies, etc) i, en determinats ambients no clínics com universitats i establiments esportius. Es recomana repetir la prova anualment o desprès d’un canvi de parella sexual. Les persones amb un resultat positiu, se’ls recomana fer una prova per al control de re-infecció almenys cinc setmanes després del tractament. Per a l’any 2014, la proporció de test positius va ser del 9,6% en els homes i del 7,7% en les dones (figura 35).
Mostrar más

244 Lee mas

Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)

Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)

D’acord amb el present estudi, es podria dividir l’Estat espanyol en CCAA amb taxes de fractura de fèmur elevades respecte la mitja del país (Catalunya, Comunitat Valenciana, Andalusia, Castella La Manxa, Illes Balears, Aragó i la Rioja); CCAA amb taxes situades en la mitja del país (Madrid, Extremadura, Múrcia i Navarra) i CCAA amb taxes per sota la mitjana (Galícia, Canàries, Astúries, Cantàbria, Castella-Lleó i País Basc). Aquest fenomen s’ha observat en d’altres estudis, encara que, habitualment es donen quan s’analitza el gradient nord-sud com passa a Europa entre els països escandinaus i els països mediterranis i en Amèrica entre els països del nord i del sud (24,95,96). També s’han trobat diferències geogràfiques en un mateix país a Europa. S’han suggerit causes genètiques i ambientals com la dieta, l’exposició solar o les concentracions plasmàtiques de vitamina D (97). Altres factors ambientals com el tabaquisme, obesitat i consum d’alcohol no s’han considerat rellevants per explicar les diferències en la incidència de fractura de fèmur (83).
Mostrar más

65 Lee mas

Manual d activitat física en atenció primària

Manual d activitat física en atenció primària

Tot i així, dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya de l’any 2006 assenyalen que almenys un 48 % de la població catalana no realitza una suficient activitat física per millorar la seva salut, valor que ha augmentat respecte del dels anys 1994 i el 2002 4 . Davant d’aquesta situació, és lògic que des de l’atenció primària, el nivell més accessible del sistema de salut, es vulgui actuar per aconseguir promoure l’activitat física. A Catalunya, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya impulsà el Pla integral per a la promoció de la salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludable (PAAS) 5 . Dintre aquest Pla, impulsar la promoció d’activitat física des dels centres d’atenció primària (CAP) és una acció prioritària, ja que a Espanya, almenys un 70 % dels pacients que visita els CAP són inactius 6 .
Mostrar más

58 Lee mas

ATENCIÓ A LA SALUT MENTAL INFANTIL I ADOLESCENT A CATALUNYA

ATENCIÓ A LA SALUT MENTAL INFANTIL I ADOLESCENT A CATALUNYA

assistencial per a l’exercici de planificació dels recursos humans. En aquest mapa es destaquen els serveis de base territorial amb referència de proximitat disponibles per a l’etapa infantil i juvenil. D’aquesta manera, des del mapa es puntualitza que l’Atenció Primària de Salut (APS) ha de treballar per tenir un paper singular dins el sistema de salut garantint l’accessibilitat, la integralitat, la coordinació i la longitudinalitat, ja que és el primer nivell d’accés de les persones a l’assistència sanitària. És per això que equips de professionals especialistes en salut mental, compostos per psiquiatres i psicòlegs, donen suport als equips d'atenció primària i s'integren en els centres d'atenció primària (CAP). L’APS, per tant, és l’epicentre de la detecció precoç i l'atenció de les problemàtiques de salut mental dins del sistema sanitari, ja que es deriven molts casos de sospita des de l’escola i, alhora, els metges de família i els pediatres són els que més deriven als centres especialitzats.
Mostrar más

61 Lee mas

Manual d activitat física en atenció primària

Manual d activitat física en atenció primària

Justificació del Manual L’objectiu principal d’aquest Manual ha estat elaborar un document únic en el territori de Catalunya, dirigit a tots els professionals que treballem a l’atenció primària per tal de treballar sobre unes mateixes directrius a l’hora d’abordar la promoció de l’activitat física. Com sabem, cada vegada hi ha més estudis que demostren la influència del sedentarisme sobre el desenvolupament de les patologies més prevalents a la societat moderna. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha publicat un informe en el qual situa la inactivitat física com un dels principals factors de risc i causa de mort, sobretot en els països industrialitzats 1 .
Mostrar más

58 Lee mas

Atenció a les drogodependències a Catalunya, 1999

Atenció a les drogodependències a Catalunya, 1999

Les directrius per a la prevenció de les MTS han estat elaborades pel Programa per a la prevenció i control de les MTS del Departament de Sanitat i Seguretat Social i posteriorment consensuades per un comitè d’experts, i es basen en estra- tègies de prevenció primària i secundà- ria. En els PAD i en les consultes espe- cialitzades de dermatologia i urologia es portaran a terme les activitats de preven- ció primària i prevenció secundària. A les àrees bàsiques de salut s’han de realitzar bàsicament les recomanacions per a la prevenció primària de les MTS, especial- ment la promoció de canvis de comporta- ment sexual en aquelles persones amb més probabilitat de contreure i estendre les MTS. Si alguna àrea bàsica de salut realitza activitats de prevenció secundà- ria, caldrà fer-ho de manera coordinada amb el PAD o bé amb l’uròleg o el der- matòleg assignat.
Mostrar más

12 Lee mas

Atenció a les drogodependències a Catalunya l'any 2014

Atenció a les drogodependències a Catalunya l'any 2014

Pel que fa a la infecció pel VIH, cal assenyalar que des de l’any 2001 fins a l’actualitat hi ha hagut una disminució de casos de sida entre els usuaris de drogues per via parenteral (UDVP). Cal destacar la importància dels programes d’inter- canvi de xeringues (PIX) que duen a terme els centres d’aten- ció primària (CAP), les farmàcies, els educadors de carrer i els centres de la XAD, el desplegament dels quals ha suposat la dispensació de 779.205 xeringues.

25 Lee mas

Els discursos sobre atenció a la diversitat en la comunitat educativa a Catalunya

Els discursos sobre atenció a la diversitat en la comunitat educativa a Catalunya

un dels eixos fonamentals per al seu desplegament, i concreta i defineix aquesta dinàmica en el sistema dels plantejaments institucionals: des d’aleshores, els centres i el professorat han de participar activament en la presa de decisions curriculars que afecten a la seva tasca docent. Irrompen en el discurs educatiu conceptes com ara “nivells de concreció del currículum” (Decret 75/1992 de 9 de març sobre l’ordenació general dels ensenyaments d’Educació Infantil, Primària i Secundària Obligatòria a Catalunya), “modificacions i adaptacions curriculars” (Ordre 25 agost 1994 sobre el procediment per a l’autorització de modificacions d’elements prescriptius del currículum de les etapes d’Infantil i Primària), i tants d’altres que han passat a formar part del discurs educatiu en general i d’atenció a la diversitat en particular (Projecte educatiu de centre, Projecte curricular de centre, etc.). El que no queda tan clar és, en primer lloc, si la comunitat educativa ha identificat plenament aquests elements com mesures generals d’atenció a la diversitat de l’alumnat. I en segon lloc, i més important encara, si la comunitat educativa ha sabut passar del discurs a la pràctica educativa. La influència de l’Adminsitració educativa ha modificat substancialment la manera d’enfocar l’atenció a la diversitat de l’alumnat, però queda oberta la qüestió sobre si aquesta modificació ha quedat instal·lada en l’abstracció discursiva sense cap conseqüència sobre la intervenció o bé eld discurs ha permès millorar la pràctica.
Mostrar más

349 Lee mas

Epidemiologia de la malaltia pneumocòccica invasiva: Catalunya, 2001-2008

Epidemiologia de la malaltia pneumocòccica invasiva: Catalunya, 2001-2008

El seguiment del programa “Atenció primària sense fum” (APSF) inclou lʼavaluació objec- tiva dels nivells de fum ambiental del tabac als centres dʼatenció primària (CAP). Lʼany 2006 el Departament de Salut va realitzar un estudi per conèixer la situació del nivell de compliment de la Llei 28/2005, coordinat amb lʼInstitut Català dʼOncologia i la Xarxa Catalana d'Hospitals sense Fum. 1,2 Lʼobjectiu dʼaquest informe era descriure els nivells de fum ambiental de tabac (FAT) lʼany 2006 als CAP de Catalunya i així disposar dʼuna pri- mera aproximació sobre el nivell de compli- ment de la nova Llei de tabac, instaurada a lʼEstat espanyol lʼ1 de gener de 2006. 3,4,5
Mostrar más

17 Lee mas

lumbar en l'adult Patologia de la columna Direcció clínica en l atenció primària Guies de pràctica clínica i material docent

lumbar en l'adult Patologia de la columna Direcció clínica en l atenció primària Guies de pràctica clínica i material docent

Un percentatge alt de casos es valora en el primer nivell assistencial, en una visita mèdica de curta durada. Per a l’atenció primària, la lumbàlgia suposa una sèrie de reptes. En primer lloc, la majoria de pacients (80 – 90%) tenen un dolor lumbar simple o no complicat que millorarà, inde- pendentment de la nostra actuació, abans d’un mes. No obstant això, hem d’identificar aquelles lumbàlgies que deriven de fractura osteoporòtica (4%), neoplàsia (0,7%), infecció (0,01%), hèrnia de disc amb dèficit neurològic (2%), que necessiten d’una valoració urgent. 3 En segon lloc, s’ha de tenir en compte que hi ha un petit nombre de pacients (10 – 20%) amb lumbàlgia aguda simple que evolucionaran a lumbàlgia crònica. 4
Mostrar más

49 Lee mas

Atenció a les drogodependències a Catalunya, 2007

Atenció a les drogodependències a Catalunya, 2007

La taula 4 mostra la distribució dels casos notificats segons el màxim nivell d’estudis completat, que posa de manifest que la major proporció de casos que no han arribat a completar l’educació primària es troba entre les persones tractades per abús o dependència de l’heroïna i de l’alcohol, men- tre que els tractaments per tabac són els que inclouen una major proporció de persones amb una titulació universitària o equivalent. Pel que fa a la distribució dels casos notifi- cats segons la situació laboral (Taula 5), es pot veure que els aturats representen el 27,5% del total de casos notificats, un per- centatge que augmenta notablement entre els casos d’heroïna.
Mostrar más

18 Lee mas

El Programa de prevenció i atenció a la cronicitat de Catalunya 2011-2014

El Programa de prevenció i atenció a la cronicitat de Catalunya 2011-2014

Per promoure l’activitat física saludable: • Pla d’activitat física, esport i salut (PAFES), amb la Secretaria General de l’Esport, en col·laboració amb municipis i altres entitats. Les persones que tenen un factor de risc cardiovascular, com ara hipertensió, diabetis i obesitat, són aconsellades pels seus professionals d’atenció primària (metges i infermers) perquè augmentin l'activitat física, principalment perquè caminin en les rutes saludables que hi ha planificades a tot Catalunya. El programa està implantat a tota l’atenció primària, amb 694 referents formats, més de 516.000 persones aconsellades i més de 2.500 km en 786 rutes saludables planificades en 250 municipis.
Mostrar más

32 Lee mas

Programa d’educació sobre la professió infermera: La infermera com a principal proveïdora de cures en Atenció Primària

Programa d’educació sobre la professió infermera: La infermera com a principal proveïdora de cures en Atenció Primària

Respecte a l’elecció de la franja d’edat descrita i sobre la malaltia crònica, cal esmentar que una de les línies d’actuació descrites al Pla de Salut de Catalunya 2011-2015, és precisament crear un sistema més orientat a aquest tipus d’usuari, doncs la prevalença i la incidència de les malalties cròniques en la societat actual és molt elevada. A Catalunya, la càrrega més gran de morbimortalitat és deguda a problemes crònics de salut. Així mateix, cal preveure que el seu pes sigui encara més significatiu en el futur, doncs l’augment sostingut de l’esperança de vida que condueix a un envelliment de la població, la relació entre l’edat i la presència de les malalties cròniques i l’empitjorament d’hàbits de vida, justifiquen aquesta tendència 13 .
Mostrar más

66 Lee mas

CATALUNYA: Maneig del pacient amb dolor neuropàtic a l atenció primària Criteris de planificació de les Unitats de dolor

CATALUNYA: Maneig del pacient amb dolor neuropàtic a l atenció primària Criteris de planificació de les Unitats de dolor

especialitzada en el cas de pacients amb dolor crònic filiat d’intensitat elevada i on els tractaments més filiat d intensitat elevada i on els tractaments més habituals no hagin alle[r]

22 Lee mas

GUIA D ACOLLIDA A L ATENCIÓ PRIMÀRIA

GUIA D ACOLLIDA A L ATENCIÓ PRIMÀRIA

Extracte de la Carta de DRETS i DEURES dels ciutadans en relació amb la salut i l’atenció sanitària, publicada pel Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya al mes de març de 2002. Els usuaris del centre disposen d’exemplars complerts de l’esmentada carta a la Unitat d’informació i Atenció al Client.

20 Lee mas

Eficàcia d'un programa multicomponent per a l'abordatge de la depressió en atenció primària

Eficàcia d'un programa multicomponent per a l'abordatge de la depressió en atenció primària

Els psiquiatres van rebre formació específica sobre el procés assistencial i les opcions terapèutiques de les depressions resistents al tractament amb l’objectiu de la remissió, a curt termini, i de la prevenció de la recaiguda, a llarg termini. L’actuació del nivell psiquiàtric especialitzat s’integrà en el procés assistencial i es va coordinar amb els altres àmbits professionals (metge de família i infermera). S’optimitzaren els recursos ja existents, com la consultoria i l’assessoria periòdica, la interconsulta i la derivació, i es van establir mecanismes àgils (via informàtica i telefònica) per compartir la informació clínica referent als pacients entre psiquiatres, metges de família i infermeres. Durant les visites al pacient, el metge de família valorava la necessitat de la derivació al centre de salut mental. El pacient sempre era informat del motiu i de l’objectiu de la derivació, que es feia amb el seu consentiment i, quan es negava a ser derivat, el metge d’atenció primària tenia el compromís de continuar amb l’atenció mèdica establerta dintre del programa d’intervenció. Aquestes interconsultes es feien per resoldre dubtes diagnòstics o terapèutics, o per consultar la indicació o la necessitat d’una derivació. El criteris mèdics motiu de derivació o interconsulta que s’establiren van ser els següents:
Mostrar más

256 Lee mas

Atenció primària: una aproximació a l'experiència vital de l'educand com a element educatiu

Atenció primària: una aproximació a l'experiència vital de l'educand com a element educatiu

M'he adonat que en les entrevistes formulades des d'Atenció Primària, hi ha diferents tipus d'educands, que, tot i ser col·laboradors, alguns d'ells ens permeten afrontar les entrevistes amb major profunditat que d'altres, tot i que algunes situacions plantejades siguin semblants però amb diferents persones. A poc a poc, en les converses, he introduït un element que fins ara no havia utilitzat: (potser per manca de bagatge) l'experiència vital de l'individu. M'explicaré: aquells fets succeïts en el passat de l'educand, explicats per ell en forma d'aprenentatge o d'experiència, han de permetre a l'educador extreure'n les experiències positives i posar-les de nou en joc. És a dir, establir un paral·lelisme entre el passat i el present, fent adonar a l'educand que els resultats positius obtinguts en el passat també els pot aconseguir en el present. D'aquesta manera, al posar-ho en pràctica de nou, amb la finalitat d'aconseguir l'objectiu que perseguim, assegurem una probabilitat d'èxit major, un benestar personal de l'educand que li permet afrontar la situació actual de forma positiva, amb més motivació i predisposició per sortir del "forat" en el que es troba immers. Reconèixer les dificultats del present, tot recordant que en un passat ja va aconseguir superar-ho, amplia l'èxit de la nostra acció: un aprenentatge social defectuós o la falta d'experiència que possibilita l'aprenentatge adaptatiu ens condueix al fracàs, a una baixa autoestima (com alguns dirien: "tot em surt malament"). Si una cosa surt malament, les persones acostumem a emmagatzemar tal informació com un fracàs o una experiència vital negativa. Com a resultat, tots els records que van en aquesta línia seran negatius. És en aquest sentit, i seguint el problema de recerca que plantejo on, l'experiència vital de l'individu, penso, que hi té molt a dir. Una autoavaluació positiva no la podem deixar passar per alt tan fàcilment quan l'educand es troba en una situació de dificultat. El tècnic 4 ha de ser capaç de fer de "mirall" i ressaltar allò que va succeir en el passat de forma exitosa. Cal “reutilitzar” aquells elements significatius que relata el protagonista i que són els que desperten sentiment i conviden a la reflexió, a la reelaboració d'una acció que es realitza en el present, a una millora continua. Tal i com diu ROCIO RUEDA 5 :
Mostrar más

100 Lee mas

Maneig de les úlceres vasculars. Direcció clínica. en l atenció primària. Guies de pràctica clínica i material docent.

Maneig de les úlceres vasculars. Direcció clínica. en l atenció primària. Guies de pràctica clínica i material docent.

Els nostres pacients mereixen rebre una atenció sanitària basada al màxim en criteris cien- tífics i és per això que us preguem que reviseu i considereu aquest document a l’hora de prendre les vostres decisions assistencials en la pràctica clínica diària. Cal recordar però que les guies són un element de suport i d’ajut al professional, però no poden donar res- posta a totes les situacions complexes que es produeixen a la consulta, on és el profes- sional qui ha de individualitzar i decidir en funció de les característiques i preferències de cada pacient.

42 Lee mas

PROTOCOL D INTERVENCIÓ GRUPAL PSICOEDUCATIVA PER A PACIENTS AMB DEPRESSIÓ LLEU/MODERADA A L ATENCIÓ PRIMÀRIA

PROTOCOL D INTERVENCIÓ GRUPAL PSICOEDUCATIVA PER A PACIENTS AMB DEPRESSIÓ LLEU/MODERADA A L ATENCIÓ PRIMÀRIA

4.2. Coordinació entre l’Atenció Primària i l’especialitzada en salut mental És important una bona coordinació entre l’atenció primària i l’especialitzada en salut mental a l’hora de portar a terme aquest tipus d’intervenció grupal. En el període de reclutament dels pacients per al grup es poden detectar persones amb una depressió més greu, candidates a ser derivades al centre de salut mental de referència per rebre el tractament corresponent. També durant la intervenció grupal i al finalitzar-la, alguns pacients poden sol·licitar o requerir que els visiti un especialista en salut mental.
Mostrar más

123 Lee mas

Show all 10000 documents...