PDF superior Esport, identitat i globalització

Esport, identitat i globalització

Esport, identitat i globalització

Per això, l’era de la globalització és també la del ressorgiment nacio- nalista, expressat en l’extensa (re)construcció de la identitat col·lectiva atenent a la nacionalitat, sempre afirmada contra l’altre. Aquesta ten- dència històrica ha sorprès alguns observadors, després que s’hagués declarat la defunció del nacionalisme com a conseqüència de tres fenò- mens. Primer, la globalització de l’economia i la internacionalització de les institucions polítiques. Segon, l’universalisme d’una cultura en gran part compartida, difosa pels mitjans de comunicació electrònics, l’edu- cació, l’alfabetització, la urbanització i la modernització. I, finalment, l’assalt teòric al concepte mateix de nacions, declarades “comunitats imaginades” en les versions tèbies de la teoria antinacionalista o, fins i tot, “invencions històriques arbitràries”, en l’enèrgica formulació de Gellner 2 , que sorgeixen d’un moviment nacionalista dominat per
Mostrar más

24 Lee mas

Esport i identitat nacional a Catalunya. Anàlisi de sis esdeveniments esportius a la premsa d'informació general de Catalunya (2006-2009).

Esport i identitat nacional a Catalunya. Anàlisi de sis esdeveniments esportius a la premsa d'informació general de Catalunya (2006-2009).

Tanmateix, a El Punt el marc referencial espanyol també apareix en força ocasions. Així, en la competició de waterpolo: «No tenen rival en el debut. La selecció espanyola, concentrada, va golejar fàcilment el Canadà» (11 agost, pàg. 9), únic partit mencionat de waterpolo del dia. O «Waterpolo. Espanya venç la campiona del món, Croàcia, i acaba cinquena» (25 agost, portada suplement esports), en aquest cas l’única referència a la portada de la competició de waterpolo és aquesta informació relativa a la selecció espanyola, sense que n’hi hagi cap d’alguna de les tres seleccions que obtingueren medalla als Jocs. També a l’hoquei herba: «Gol d’or per al setè lloc. Espanya va vèncer els EUA a punt d’acabar-se la prórroga» (21 agost, pàg. 9), única informació –5 punts d’espai– de la competició femenina. I també en el tennis taula: «Inquieten el Japó. Espanya va plantar cara però va perdre i va quedar eliminada» (15 agost, pàg. 7); «Tennis taula. Punt final a la representació espanyola» (21 agost, pàg. 9), única informació relativa a aquest esport del dia. I en l’handbol, competició en la qual, per exemple, dels quatre partits de quarts de final d’handbol masculí, el d’Espanya-Corea del Sud ocupa tres quarts de la pàgina (21 agost, pàg. 8), mentre que els altres tres es recullen en un breu de la mateixa pàgina amb el títol «Els altres quarts».
Mostrar más

356 Lee mas

El trilema de Rodrik i els límits de la globalització

El trilema de Rodrik i els límits de la globalització

Els darrers anys un tsunami polític imprevist està afectant els països occidentals. Els EUA van escollir en les darreres eleccions presidencials del 8 de novembre de 2016 un presi- dent, Donald Trump (1946), contrari a la immigració, contrari als acords de lliure comerç com el North American Agreement on Free Trade (NAFTA) o el Transatlantic Trade and Investment Partnership (TTIP) i que durant la campanya electoral va de- fensar de manera desacomplexada el proteccionisme. Al Regne Unit, els partidaris de la sortida de la UE van guanyar el referèndum convocat per un govern conservador, el del primer ministre David Cameron (1966), que defensava la continuïtat a la UE. La seva substituta, la també conserva- dora Theresa May (1956), ha iniciat les negociacions per a concretar la sortida de la Unió que duraran dos anys. I a França, la candidata del Front National, Marine Le Pen (1968), que havia afegit a la seva línia política basada tradicionalment en la defensa de la identitat i l’opo- sició a la immigració, la crítica a la UE i la possible sortida de França de l’euro, va passar a la segona volta en
Mostrar más

6 Lee mas

Llengua, cultura i identitat en l'era global

Llengua, cultura i identitat en l'era global

És en aquest context que arriba la globalització contemporània i canvien tant el camp de joc com les regles. Avui dia els estats ja no garanteixen el funcionament d’uns espais públics monolingües des del moment en què els fluxos econòmics, les grans decisions polítiques o les dinàmiques comunicatives que faciliten les TIC segueixen una lògica global o transnacional. Al costat d’això, el mateix creixement econòmic es concentra en els sectors dels serveis, la producció cultural i la gestió dels fluxos d’informació, cosa que comporta que la mateixa economia sigui cada cop més lingüística. Són dos processos que es retroalimenten per a impulsar un autèntic canvi de paradigma després del qual res no serà igual. Això comporta, en definitiva, que els actors socials cada vegada més organitzin la seva vida (comunicació, treball) amb persones i en contextos que transcendeixin aquesta esfera pública que fins fa poc era predominantment de caràcter local-nacional. La inter- nacionalització de l’economia és un d’aquests processos, ja que implica que les empreses organitzin la producció (i, per tant, els treballadors), dissenyin les estratègies de comercialització (clients objectiu) i cerquin aliances que transcendeixen les fronteres de l’estat (i, per tant, la cultura i la llengua pròpies). L’articulació d’una esfera política internacional és un altre aspecte que qüestiona el principi que feia que l’estat fos l’única font de dret i l’únic marc
Mostrar más

7 Lee mas

La globalització i els seus efectes sobre la nostra relació amb el territori

La globalització i els seus efectes sobre la nostra relació amb el territori

mica i molt menys de la nostra capacitat de col·laborar i relacionar-nos amb veïns. No obstant això, els últims anys estan emergint pràctiques que promouen una nova con- dició de vida on les activitats quotidianes tornen a estar relacionades amb les dinàmi- ques que caracteritzen la identitat dels llocs que habitem. Comencem a redescobrir el territori i les comunitats de les quals for- mem part, i generem nous ecosistemes de sinergia on l’espai, el temps, les persones i la capa d’informació queden connectats contínuament.

6 Lee mas

Jo, la identitat i Internet: com el ciberespai ens modifica

Jo, la identitat i Internet: com el ciberespai ens modifica

El 2006, de les mans de la companyia Odeo, sorgeix Twitter. Prin- cipalment permet escriure missatges de no més de 280 caràcters i penjar-los al teu mur, fent que qualsevol persona, ja sigui o no segui- dor teu, pugui comentar-los, compartir-los (retuitejar) o posar like. Aquesta xarxa treballa a partir de la impulsivitat de l’usuari d’una forma senzilla: qualsevol cosa que pensem, podem bolcar-la directa- ment en un tuit que pot arribar als ulls de tothom. Això sol fer que es vagin creant converses espontànies que formen part de la conversa global que és Twitter, que a l’abril del 2018 té 336.000.000 usuaris en actiu. (Gonzalo, 2011)
Mostrar más

36 Lee mas

Esport, intervenció educativa i exclusió social. Un estudi de casos.

Esport, intervenció educativa i exclusió social. Un estudi de casos.

[# # 9)# $ ' F 9 $ '9 $ A@4D#D#AG9C D# D# G ) # # A@.IA# ) $9 D# ) G G ' $ D#I A?59#D#!AI 9 O D# # GF D# '# $ @ D# 9 D# '# #'## #D#!AI $I?D##9 D#I?D# #@ 9 D# D# ) D# 5#O # A . 5GF9 D# 5#$? $ @9) ## D#@$'#9 C%#D# @ D#I I D#I "5D#!AI Q#9 ?# D# D# ) # R9

1038 Lee mas

Identitat visual i disseny d'una app de venda de bentos

Identitat visual i disseny d'una app de venda de bentos

La gastronomia japonesa és similar a la xinesa respecte als aliments bàsics o shushoku, basats en cinc aliments rics en carbohidrats: arròs, blat, civada, fesol i mill comú. Un menjar japonès estàndard sempre consisteix en una tassa d'arròs japonès ( gohan) com a shushoku, i d'acompanyament un tsukemono, que és una tassa de sopa i una varietat de plats de guarnició (okazu) com ara peix, carn, vegetals, etc. També cal destacar que, com el Japó és una illa-nació, es consumeix molt marisc. Acompanyant a l'okazu existeixen altres elements dins de la gastronomia japonesa, com els dolços i aperitius tradicionals (wagashi). Part dels més coneguts són el kakigori (gel saboritzat ben picat) i el pa de meló. Quant a les begudes tradicionals, el te verd té predomini en les begudes no alcohòliques i el sake en les begudes alcohòliques.
Mostrar más

89 Lee mas

Adolescents i fotoblogs : la construcció de la identitat per mitjà del joc

Adolescents i fotoblogs : la construcció de la identitat per mitjà del joc

Respecte a la interpretació dels textos escrits en la cultura occidental, Olson manté que aquests es diferencien dels enunciats orals en el fet que indiquen el que es diu, però no expressen com s’han d’interpretar (Olson, 2005, pàg. 115). Olson continua el seu discurs dient que en la teoria dels actes de parla s’estableix una distinció entre l’acte locucionari –el que es diu o s’afirma– i la força il·locucionària –com pretén el parlant que s’interpreti el que s’ha dit: com una afirmació, una promesa, una ordre, una declaració o l’expressió d’un sentiment (Olson, 2005, pàg. 117). Insisteix en el fet que en els textos escrits no s’interpreta amb tota l’exactitud possible la força il·locucionària i que és més fàcil de detectar i representar gràficament. Posa com a exemple els manuscrits il·luminats de la baixa edat mitjana, com ara les bíblies o els llibres d’hores, guarnits amb curoses il·lustracions en vermell, blau i daurat, escrits amb cal·ligrafia ornamental, i es pregunta si aquestes il·luminacions no intenten compensar la simple trans- cripció de les paraules del text. Exposa que les il·luminacions no transmeten al lector un missatge ordinari, sinó la importància que tenen els textos sagrats.
Mostrar más

12 Lee mas

Aliança de ciutat per la identitat i el posicionament de Barcelona al món

Aliança de ciutat per la identitat i el posicionament de Barcelona al món

La presentació ha comptat amb la participació, a més de l’alcaldessa, del primer tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello; i el comissionat de Promoció Econòmica, Empresa i Innovació, Lluís Gómez, per part de l’Ajuntament de Barcelona, el CEO i director de GSMA, John Hofman; el soci Fundador i director de Màrqueting de Atrapalo, Ignacio Sala; el vicepresident 3er del FC Barcelona i comissionat de l’Espai Barça, Jordi Moix; el Chief Client Officer de Desigual, David Meire; la directora general del Consorci Zona Franca de Barcelona, Blanca Sorigué; el director del Parc de Recerca Biomèdica (PRBB) i la Fundació Pasqual Maragall per a la Lluita contra l’Alzheimer, Jordi Camí; i la directora general de Suara Cooperativa, Àngels Cobo, a més dels responsables de la Consultoria Summa Branding, que ha col·laborat amb l’equip del projecte Marca Barcelona, Conrad Llorens, Jordi Mateu, Aleix Gabarre i Lionel Vacle.
Mostrar más

8 Lee mas

El local Olivetti de Badalona (1968) : disseny i identitat corporativa

El local Olivetti de Badalona (1968) : disseny i identitat corporativa

Federico Correa i Alfonso Milà formen part d’aquella generació intermèdia, a cavall entre les grans figures del moviment modern català i l’actualitat. La seva obra és un reflex de la lliure interpreta- ció que fan de l’herència arquitectònica rebuda, i que prové de tres fronts ben diferenciats: en primer lloc dels seus professors d’univer- sitat Josep Maria Jujol i Francesc Ràfols, que van marcar la seva obra amb l’empremta de la tradició del modernisme català; de Coderch en la primera etapa professional, al despatx del qual van col·laborar diversos anys; i, finalment, de l’arquitectura europea, sobretot la del nord d’Itàlia, de la mà de Gardella, Albini i Rogers, els quals van
Mostrar más

14 Lee mas

Diversitat cultural i globalització: nous reptes per al moviment associatiu

Diversitat cultural i globalització: nous reptes per al moviment associatiu

– Quina valoració es fa de la inter- venció mediadora realitzada? – La valoració del treball rea- litzat amb els joves llatins es considera positiva des de les diverses vessants: amb relació al grup de joves Latin Kings i amb relació als professionals dels diferents serveis. Aquest camí s’ha anat construint en total coordinació, i això ha tingut els seus efectes beneficiosos per a tothom. Els joves han anat canalitzant les seves demandes de col·lectiu i també a nivell individual. Al llarg del procés, hem anat descobrint coses noves i positives. La nostra actitud davant els professionals sempre ha estat de suport a l’aproximació a la realitat dels joves llatinoamericans de la ciutat, d’acompanyament, de coneixement i de confiança. A més, ens hem adonat que a través d’aquest procés de mediació la veu dels joves llatinoa- mericans en primera persona s’ha començat a escoltar de manera més directa i amb menys filtracions. Això ha portat a poder concretar idees i desigs en projectes reals, com en el cas de l’enregistrament del CD, fent evident que la música obria un espai d’expressió molt potent. Sota el nom «The Royal Life», que significa la vida real en el doble sentit de reial i de real, aquest producte musical per a ells era gairebé la primera oportunitat de parlar en primera persona amb el seu propi llenguatge, sense mediacions ni mediatitzacions. – Quins reptes van quedar sobre la taula arran de la intervenció per part dels diversos actors implicats?
Mostrar más

137 Lee mas

Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport

Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport

3. A l’efecte de l’organització del procediment d’elecció dels representants del claustre en el Consell Social, en el termini de 10 dies hàbils a comptar de l’endemà de la publicació de la present resolució es constituirà en cada centre una junta electoral, composta pel director o directora del centre, que serà el seu president o presidenta, un representant del professorat i un representant del personal d’administració i serveis, triats per sorteig d’entre els que no presenten la seua candidatura, així com els corresponents suplents.

5 Lee mas

Radiografia de la urbanització i la globalització a Barcelona : els reptes que enfronta una Ciutat Global

Radiografia de la urbanització i la globalització a Barcelona : els reptes que enfronta una Ciutat Global

s'estén per tota la ciutat. Així, al barri mariner de la Barceloneta hi trobem un altre dels focus d'innovació més importants de la ciutat: el Barcelona Tech City, una associació privada sense ànim de lucre amb la missió de posicionar l'urbs com un dels principals ​hubs tecnològics internacionals i s'ubica a l'edifici Pier01. Traduït al català, un moll al costat del mar que simbolitza l’importació i l'exportació del talent digital de la ciutat gràcies a l'impuls de més de 800 emprenedors locals. Les principals empreses emergents tant nacionals com internacionals que es troben a Barcelona tenen un lloc a l'associació: Airbnb, Badi, Glovo, Holaluz, LetGo, Marmota, Nubalia o Parlem, entre moltíssimes altres. La seva responsable de Premsa, Toñi Herrero, assegura que la presència d'aquestes firmes no tindrà un efecte tan devastador a la Ciutat Comtal com a l'urbs californiana: "És complicat arribar a ser un San Francisco; aquí hi ha molt d'emprenedor local que el màxim que provocarà serà que s'encareixi un sol barri". Però l'encariment és general. No només per l'augment del nivell de vida que provoquen els nous treballs qualificats del sector tecnològic, sinó també per tota l'activitat turística contra la qual carrega Herrero. Però és clar que aquestes empreses influeixen en els preus. Gutiérrez-Rubí explica que aquesta 'nova' indústria, "i principalment les grans plataformes, generen disrupcions no tan sols pels seus serveis sinó també per la seva rellevància en l'àmbit socioeconòmic en els territoris en què operen". Així, hi ha hagut un canvi de tendència durant els darrers anys: mentre que abans les Ciutats Globals competien per allotjar les principals seus d'empreses tecnològiques, recentment hem vist com a Nova York hi va haver protestes veïnals que van impedir la instal·lació d'una nova seu d'Amazon a l'urbs americana​ 15​ . Per això, l'assessor en comunicació diu que "a
Mostrar más

60 Lee mas

Esport, salut i HRV: monitorització psicofisiològica de l’estrès i la recuperació amb dispositius mòbils.

Esport, salut i HRV: monitorització psicofisiològica de l’estrès i la recuperació amb dispositius mòbils.

indicadors de referència per a l’estudi dels components aeròbic i anaeròbic i, per extensió, per a la determinació de perfils de HRV en funció de la modalitat esportiva. Tot i que els paràmetres freqüencials també semblen indicar diferències en el nostre estudi entre els 3 esports comparats, preferim no incloure’ls com a indicadors de referència per a la determinació dels perfils, ja que són sensibles a alguns aspectes metodològics (derivats de l’Estudi 2C) que es tracten en un altre apartat d’aquesta discussió (veure punt 5.8.). A nivell pràctic, disposar d’uns valors específics dels paràmetres de HRV presentats pels esportistes de diferents modalitats soluciona, en part, la crítica d’algunes revisions sobre la falta de valors de referència (Rodas et al., 2008b). No obstant això, no creiem que els valors dels paràmetres temporals obtinguts en el nostre estudi puguin generalitzar-se a tots els equips de futbol. En aquest sentit, cal analitzar cada grup d'esportistes i determinar-ne els seus propis paràmetres de referència. Anant més enllà i seguint en aquesta línia, Garcia, Arda, Rial, i Domínguez (2007) afirmen que la posició tàctica del jugador al camp de futbol determina el seu perfil de freqüència cardíaca. No obstant això, la poca mostra analitzada en el seu estudi i el nombre escàs de registres fan pensar que les diferències en la FC poden ser atribuïdes a diferències individuals, més enllà de la seva posició tàctica. Aquesta idea sobre les diferències individuals l’analitzem en l’Estudi 2B i serà discutida més endavant (veure punt 5.5.).
Mostrar más

181 Lee mas

El Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament: una institució financera internacional en el marc de la integració europea i la globalització

El Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament: una institució financera internacional en el marc de la integració europea i la globalització

Finalment, cal fer esment a la política seguida en l’àrea dels Balcans. En aquesta zona, les activitats de cooperació han estat determinades per la inestabilitat política i els conflictes bèl·lics. En efecte, com a conseqüència de l’esclat de la guerra a l’antiga Iugoslàvia, la Comunitat Europea va deixar sense efecte l’acord d’associació que tenia subscrit amb aquell pais 56 , mentre que , pel que fa a Albània, la peculiar situació política d’aquell pais va motivar que no s’hi arribessin a establir cap tipus de relacions. Tot i això, la Unió Europea va participar sempre en les iniciatives tendents a consolidar la pau i l’estabilitat en aquella reunió, especialment a partir del procés de Dayton, com el Pla de consolidació de la societat civil de novembre de 1996 i la Conferència de Londres per a l’aplicació de la pau, de novembre de 1996. A partir de 1997, però, les institucions comunitàries van resoldre impulsar la seva pròpia política envers els països d’aquella regió. En principi, l’estratègia comunitària es va fonamentar en l’establiment d’unes mesures de cooperació, com l’establiment de preferències comercials o l’aplicació del programa PHARE, subjectes al principi de condicionalitat, és a dir, al respecte pels membres beneficiaris dels principis de la democràcia, l’estat de dret, el respecte dels drets humans i l’economia de mercat 57 . Tanmateix, és a mitjan 1999, després de la intervenció militar de l’OTAN a Kosovo, quan té lloc un canvi substancial en virtut del qual la Unió Europea assumeix el lideratge de la cooperació internacional a través de dos tipus d’iniciatives, d’una
Mostrar más

529 Lee mas

Escriptura i identitat nacional: la traducció de les «Guías de España» de Josep Pla i Joan Fuster

Escriptura i identitat nacional: la traducció de les «Guías de España» de Josep Pla i Joan Fuster

Voldria concloure aquest article amb una breu anàlisi del tractament que donen Pla i Fuster a les citacions d’autoritat, que em servirà per a mostrar com la seva concepció i la seva praxi de l’escriptura afecten també la seva concepció i la seva praxi de la traducció. Ja he dit –i ho ha dit Fuster abans que jo– que Pla no té gaires miraments a l’hora d’aprofitar els materials d’altri. Això el duu a incorporar als seus textos –a les seves guies, en aquest cas– materials molt diversos, de vegades citant-ne la procedència i d’altres sense fer-ho o, si més no, sense fer-ho com ho esperaríem si hi apliquéssim el punt de vista de l’aca- dèmia. Però Pla no és un acadèmic, no és un investigador, sinó un periodista, i en la praxi del periodisme, aquests aprofitaments són del tot acceptats: cal re- cordar que la norma habitual de la premsa escrita prescriu, per exemple, que les declaracions de qualsevol personatge siguin reproduïdes en la llengua de redac- ció del mitjà i no en la llengua en què hagin estat fetes, independentment que aquesta sigui comprensible o no per al conjunt dels lectors. Així, doncs, com que, ja en la redacció original de les guies, les citacions passen a formar part, en certa manera, del text propi, Pla les tracta com a pròpies en traduir els llibres i, per tant, hi apareixen en català independentment que la font original sigui catalana o espanyola. En trobarem mostres en totes les guies, però n’esmentaré només un parell. Veiem, per exemple, l’ús que fa Pla d’Historia del Ampurdán, de Josep Pella i Forgas, un llibre que aprofitarà amb profusió al llarg de tota la Guía de la Costa Brava:
Mostrar más

15 Lee mas

Discursos polítics sobre la identitat territorial en els partits valencians d'esquerra i de centreesquerra

Discursos polítics sobre la identitat territorial en els partits valencians d'esquerra i de centreesquerra

Fusterià tolerant amb la tercera via. Hi hem volgut afegir aquest discurs, que, en realitat, seria una versió de la quarta via, però que es manté una mica més fidel als postulats fusterians i al marc nacional dels Països Catalans, perquè, en el treball de camp, se’ns ha revelat aquest matís que hem considerat que era inade- quat incloure’l dins de la quarta via. Els militants del Bloc que es correspondrien amb aquest discurs no critiquen la línia seguida per l’organització, que seria, en bona mesura, aquella quarta via, però es tracta de militants que personalment s’han mantingut una mica més fidels als postulats anteriors i per això hi afegim aquest discurs «Fusterià tolerant amb la tercera via». En qualsevol cas, bona part dels elements del seu discurs són coincidents amb els de la quarta via, tal com veurem ara. Concepció forta de la «valenciania», sentiment valencià i assumpció de la posició nacionalista; acceptació de certs lligams amb la resta de l’Estat, però rebuig a la idea d’Espanya; primacia tàctica del marc nacional valencià, però manteniment dels Països Catalans com a referència, no únicament cultural, sinó fins i tot amb voluntat de confederació futura, basada en un també fort sentiment català i equiparació del nacionalisme valencià al català; de tota manera, adhesió a l’estratègia d’apostar pel marc valencià, defugir la qüestió simbòlica (o, més precisament, acceptar totes les possibilitats per a eludir el conflicte) i rebaixar el protagonisme de la identitat en el discurs públic; acceptació també pragmàtica d’un estat federal espanyol, però sense renunciar a la plena sobirania futura; eliminació de les províncies i substitució per altres unitats que combinen identitat i funcionalitat (no necessàriament la comarca); defensa de l’aplicació del dret d’autodeterminació a l’Estat espanyol; preferència pels símbols fuste- rians, però acceptació dels que proposen altres tradicions valencianistes; rebuig a l’ús massiu de la bandera espanyola després dels triomfs de la selecció (tot i que algun se’n puga alegrar per motius diferents dels nacionals); ideològicament d’esquerres i crítica moderada a la dretització del partit; Fuster com a principal referent positiu i, en segona instància, Eliseu Climent, cap visible d’ACPV, d’orientació catalanista, i més aviat d’acord amb la sentència de Fuster («El País serà d’esquerres o no serà»).
Mostrar más

26 Lee mas

Conselleria de Cultura, Educación y Deporte. Conselleria de Cultura, Educació i Esport. Núm /

Conselleria de Cultura, Educación y Deporte. Conselleria de Cultura, Educació i Esport. Núm /

Les set creus o peirons, que puntuaven el camí des de Traiguera fins al santuari i que foren destruïdes en 1936, eren peces d’altíssim interés escultòric i paisatgístic. Ja Viciana, en 1563, i Enric Cock, en 1585, havien descrit el camí des del poble al santuari amb les set creus, que devien ensenyar als devots el camí “para que no yerren del”. Vici- ana el descriu com un camí ample i bell “con empedraduras para que se conserve”. Assenyala també les set creus de pedra “muy pulidas y bien acabadas” i “en cada una de ellas un retrato de los siete gozos de Nuestra Señora, en los quales los devotos peregrinos han de con- templar”. En 1598 l’escultor Vázquez encara va fer l’última creu que presidia l’accés al santuari. La gran creu coberta amb baldaquí sostin- gut per robustes columnes dòriques és l’última de les set que a manera de peirons jalonaven el trajecte des de Traiguera. De les set restants es conserven alguns elements, grades, bases i algun fust. El motiu escul- tòric de la creu coberta –Mare de Déu per un costat i incompleta Tri- nitat “tron de gràcia” per l’altre, com a relleu que destaca de la creu pròpiament dita– està sostingut sobre una columna jònica amb estries. En el seu temps, tot això formava un notabilíssim conjunt, únic en el seu gènere.
Mostrar más

7 Lee mas

Identitat i posicionament de Barcelona. Un relat coral [versió en català, castellà i anglès]

Identitat i posicionament de Barcelona. Un relat coral [versió en català, castellà i anglès]

Feta a si mateixa i reconeguda internacionalment, Barcelona és una ciutat capaç de reconvertir-se davant de cada repte i és un model de transformació urbana que han emulat moltes ciutats. No obstant, el seu relat havia quedat en certa manera ancorat i la seva projecció ha estat sovint parcial, més lligada al seu atractiu turístic que a les seves altres fortaleses, que són moltes. Barcelona posseeix una combinació d’atributs que la fan única i la converteixen en una ciutat atractiva, no solament per viure i visitar, sinó també per treballar, aprendre, invertir o emprendre. Tot i això, en un context canviant i complex que planteja nombrosos reptes i on altres ciutats —emergents i establertes— fan valer molt bé les seves capacitats i projectes, Barcelona ha d’afermar les fites assolides reivindicant els nous actius rellevants que la ciutat té. I fer-ho amb visió de futur.
Mostrar más

144 Lee mas

Show all 10000 documents...