PDF superior Estatuts de l'Associació Observatori de Barcelona per a la Rehabilitació Arquitectònica (OBRA) [2012]

Estatuts de l'Associació Observatori de Barcelona per a la Rehabilitació Arquitectònica (OBRA) [2012]

Estatuts de l'Associació Observatori de Barcelona per a la Rehabilitació Arquitectònica (OBRA) [2012]

Les reunions de l’Assemblea general, prèvia convocatòria del Vicepresident/a executiu/IVA. podran ser ordinàries o bé extraordinàries. L’ordinària se celebrarà una vegada a l’any, dins dels quatre mesos següents al tancament de l’exercici; les extraordinàries es convocaran quan les circumstàncies ho aconsellin segons el parer del president/a o el vicepresident/a executiu/IVA, quan la Junta Directiva ho cregui convenient, o quan ho proposin com a mínim i per escrit, el 10 % dels socis. En aquest darrer cas l’assemblea ha de tenir lloc en el termini de trenta dies a comptar de la sol·licitud.
Mostrar más

9 Lee mas

Estatuts de l'Associació Observatori de Barcelona per a la Rehabilitació Arquitectònica (OBRA) [2012 text no oficial]

Estatuts de l'Associació Observatori de Barcelona per a la Rehabilitació Arquitectònica (OBRA) [2012 text no oficial]

a) Portar la direcció deis treballs purament administratius de l' Associació. b) Redactar i signar les actes de les reunions de l' Assemblea General de la Junta Directiv[r]

12 Lee mas

Protocol per a la creació de l'Associació "Observatori de Barcelona per a la Rehabilitació Arquitectònica (OBRA)"

Protocol per a la creació de l'Associació "Observatori de Barcelona per a la Rehabilitació Arquitectònica (OBRA)"

Que aquesta Associació "Observatori de Barcelona per a la Rehabilitació Arquitectónica (OBRA)", ha de ser punt de trabada i d'intercanvi pera promoure la cultur[r]

7 Lee mas

Acerca de la obra de arte como soporte de intelección

Acerca de la obra de arte como soporte de intelección

Los métodos científico y artístico, si bien son diferentes en los procesos que llevan a cabo para conocer el mundo, podrían deberse a un origen común y responder ante un objetivo compartido. Antes de señalar las posibilidades de la obra artística como recurso para acceder al conocimiento de la realidad, merece la pena abrir un pequeño debate acerca de las relacio- nes entre el arte y la ciencia. Es curioso ver como Albert Einstein, uno de los físicos más respetados del siglo xx, se refiere varias veces a ambos términos aparentando dar la misma importancia a los dos campos del conocimien- to. Decía que: «... una de las más fuertes moti- vaciones de los hombres para entregarse al arte y a la ciencia es el ansia de huir de la vida de cada día, con su dolorosa crudeza y su horrible monotonía» (2011, p.224). Establece una aso- ciación entre ambas disciplinas, presentadas como recursos capaces de construir una rea- lidad paralela a la natural. También, hablando sobre el sentimiento religioso, decía que: «... la función más importante del arte y de la ciencia es la de despertar este sentimiento y mantener- lo vivo en quienes son receptivos a él» (2011, p.49). De esta manera, podríamos establecer un origen común a la ciencia, el arte y la reli- gión, con un carácter más primitivo, que po- dríamos definir como «mágico», en el sentido que Fischer destacaba: «La magia original se diferenció gradualmente en religión, ciencia y arte» (1993, p.42). Además, Einstein comenta- ba: «La experiencia más hermosa que tenemos a nuestro alcance es el misterio. Es la emoción fundamental que está en la cuna del verdadero arte y de la verdadera ciencia» (2011, p.22). En este sentido, el misterio o la capacidad de sor- prendernos sería algo implícito en ambas mate- rias, pudiendo considerarse como el origen que articula la necesidad de conocer. Por último, se sinceraba al decir que:
Mostrar más

9 Lee mas

Barcelona presenta el Pla Estratègic de Turisme 2020

Barcelona presenta el Pla Estratègic de Turisme 2020

Tant la situació actual com l’horitzó 2020 plantegen un escenari substancialment diferent al d’una dècada enrere. Barcelona s’ha consolidat com una ciutat turística i no deixarà de ser-ho en els propers anys. El pla estableix que és imprescindible deixar d’abordar el turisme com un element aliè i diferenciat, i passar a integrar-lo plenament en la gestió de la ciutat, explorant-ne millor els costos i oportunitats.

7 Lee mas

Liquidació del pressupost 2012 de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (Barcelona)

Liquidació del pressupost 2012 de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (Barcelona)

En els estatuts dell'lnstitut no figura com una de les seves funcions la de gestionar els ingressos de l'Ajuntament de Barcelona i per tant creiem que la gestió de recapta[r]

59 Lee mas

Comptes anuals 2013 de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona (juntament amb l’informe de l’auditoria)

Comptes anuals 2013 de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona (juntament amb l’informe de l’auditoria)

Segons s'estableix en els Estatuts de I'IMMB, I'objecte social de I'IMMB compren entre d'altres, la realització per compte de I'Ajuntament de Barcelona deis projectes inv[r]

162 Lee mas

Estatuts del Consorci de Turisme de Barcelona [2012 text no oficial]

Estatuts del Consorci de Turisme de Barcelona [2012 text no oficial]

TURISME DE BARCELONA té lo seu al municipi de BarcelOna.. El Consell General. El Comite Executiu. El Consell General assumeix la més alta representació de TURISME [r]

16 Lee mas

Estatuts de la Fundació Barcelona Cultura [2012 text refós]

Estatuts de la Fundació Barcelona Cultura [2012 text refós]

La reunió, en aquest cas, s’ha de fer en el termini màxim de 30 dies a comptar des de la sol·licitud. Les reunions han de ser convocades amb un mínim de vuit dies d’antelació per qualsevol mitjà que garanteixi la recepció pels interessats i queden vàlidament constituïdes quan hi concorren almenys la meitat dels seus membres en primera convocatòria i una tercera part dels membres en segona convocatòria. El President presidirà les reunions del Patronat sense perjudici del que recull l’article 15.4 en el cas de la seva absència o delegació.

8 Lee mas

Arquitectura representada i espai pictòric en l'art del segle XX. Ortodòxies i heterodòxies de la perspectiva de les avantguardes pictòriques a través de l'arquitectura representada

Arquitectura representada i espai pictòric en l'art del segle XX. Ortodòxies i heterodòxies de la perspectiva de les avantguardes pictòriques a través de l'arquitectura representada

d’una simplificació formal i superposició d’espais que provoquen la conjunció d’uns nous conceptes geomètrics, efectes que podem trobar en l’obra de Picasso del mateix període c.49*. En aquest punt considerem l’opinió de Gris sobre els progressos del Cubisme quan expressa "novetats, desordre, i animació dins d'un art intel·lectualista però fora de la llum de Picasso", segons la cita d' Apollinaire c.50*. Referint-se a les obres de caire arquitectònic, les cataloga com poc il·luminades (aspecte llum-ombra). Malgrat que no enfoca el problema globalment sinó de forma col·lateral, no entra en la definició dels volums que esdevé ben diferent als canons que manaven en la pintura fins llavors. En un altre aspecte, apareix la sensació de la mobilitat d'alguns cossos respecte al punt de referència fix que seria la direcció de l’enfocament, i sense una confusió exagerada de volums que provoqui un allunyament del criteri perspectiu clàssic. En aquest sentit podríem dir que entra en la distorsió de les formes, però que per la seva figuració no s’allunya excessivament de la visió perspectiva anterior, situant-se en una certa inflexió que proposa una lleugera variació dins de l’estat general de les heterodòxies expressades fins al moment. Altres autors coincideixen que el seu art prové de les formes angulades de l’escultura africana, a base de l’expressió geomètrica de les figures, ja vista, i ho relacionem en els models arquitectònics en forma de simplificació de les cares. Totes aquestes motivacions i justificacions estètiques són els origens i el motor dels models cubistes i es concreten en les noves expressions de les formes i una redefinició de l’ espai geomètric que s’ aparta de la concepció renaixentista.
Mostrar más

211 Lee mas

Subvencions per a la rehabilitació d'edificis d'ús residencial i d'habitatges 2012 : convocatòria

Subvencions per a la rehabilitació d'edificis d'ús residencial i d'habitatges 2012 : convocatòria

En el programa d’ajuts per a la instal·lació d’ascensors i en el de patologies estructurals per als edificis d’habitatges del barri Sud Oest del Besòs amb conveni específic signat entre l’Ajuntament de Barcelona, el Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona i les respectives associacions de veïns, aquells propietaris les unitats de convivència dels quals acreditin tenir ingressos familiars inferiors a 2 vegades l’IRSC, podran sol·licitar un ajut complementari de fins al 100% de l’aportació individual que li correspongui fer per la instal·lació de l’ascensor o per la rehabilitació de patologies estructurals respectivament, sempre que acompleixin els següents requisits:
Mostrar más

18 Lee mas

Observatori de Salut i Treball de Barcelona

Observatori de Salut i Treball de Barcelona

L’Observatori vol ser el referent de Barcelona en l’àmbit de la salut i el treball, seguint les prioritats proposades pel Consell Assessor de Salut Laboral de Barcelona. Partint del nucli constituït a l’Agència de Salut Pública de Barcelona i en col·laboració amb altres organismes i agents, l’Observatori aprofita al màxim tota la informació disponible de qualitat, esdevenint així la principal font d’informació sobre salut i treball de Barcelona.

6 Lee mas

Pla d'inversions per a la modernització de les infraestructures del Mercat Central de fruites i hortalisses de Mercabarna 2013

Pla d'inversions per a la modernització de les infraestructures del Mercat Central de fruites i hortalisses de Mercabarna 2013

En segon lloc cal definir quin és l‟esforç que aquestes empreses poden assumir com a límit, expressada en euros/any. És inútil el camí d‟investigar els comptes d‟explotació de cadascuna d‟elles, ja que ens trobem sense la informació del resultat que s‟obté per l‟activitat d‟explotació de la casella en el mercat. A més, en les empreses que ha estat possible fer aquest estudi, perquè no tenen un altre activitat, la casuística es massa dispar: empreses amb pèrdues, empreses amb pocs guanys relatius i empreses amb guanys suficients. Això ens obliga a referenciar l‟esforç econòmic respecte a la renda que actualment estan satisfent a MERCABARNA, per tot allò que els hi permet desenvolupar la seva activitat. L‟any 2012 i seguint amb el col·lectiu d‟empreses majoristes, una parada de superfície promig aplicant un preu promig, satisfaria una renda de 10.688 €/any. Si considerem un període d‟esforç d‟ almenys 24 anys, equivalent a la vida útil mitja dels nous actius, llavors l‟esforç calculat com a part de la renda que satisfà és del 38,25% respecte aquesta. En aquest context, entenem que el pagament addicional d‟aquesta renda es compatible amb l‟equilibri financer de les autoritzacions.
Mostrar más

31 Lee mas

Estatuts de l'Associació Barcelona Medical Destination [2012 text no oficial]

Estatuts de l'Associació Barcelona Medical Destination [2012 text no oficial]

2. Els membres de la Junta Directiva estan obligats a assistir a totes les reunions que es convoquin, encara que, per causes justificades, poden excusar-se’n. L'assistència del president o del secretari o de les persones que els substitueixin hi és necessària sempre. Els membres de la Junta que no puguin assistir podran delegar en un altre membre de la Junta. En el cas de que el càrrec de membre de la Junta recaigui en una persona jurídica, aquesta haurà de designar, i així comunicar-ho a l’Associació, a una persona física.

10 Lee mas

Estatuts de Barcelona Centre Financer Europeu [2012 text no oficial]

Estatuts de Barcelona Centre Financer Europeu [2012 text no oficial]

amb les normes legals i estatutaries.. Exposar a l ' Assemblea General i a la Junta Directiva tot el que considerin que pugui contribuir afer més plena la vida de I'[r]

12 Lee mas

Morts a Barcelona per lesions per accident de trànsit. 2012

Morts a Barcelona per lesions per accident de trànsit. 2012

L’evoluci ´o del nombre de persones mortes a Barcelona per lesions per tr`ansit des de l’any 1997 mostra quatre periodes: De 1997 a l’any 2001 una marcada reducci ´o de 155 a 89 morts. De l’any 2002 a l’any 2005 un per´ıode estable amb uns 90 morts anuals. De l’any 2006 a l’any 2008 un altre periode decreixent passant de 76 a 55 morts. Finalment l’ ´ultim per´ıode de 2009 a 2012 amb uns 60 morts anuals. (Taula 4.1).

27 Lee mas

Estatuts del Consorci Barcelona Centre Internacional per la Pau [2009 text no oficial]

Estatuts del Consorci Barcelona Centre Internacional per la Pau [2009 text no oficial]

En l'esmentada Comissió, l'Ajuntament de Barcelona tindrà una representació majoritària i ostentarà la seva presidència durant tot el període de durada del Consorci, i a través de l'Alcalde de l'esmentada corporació, o persona en qui delegui. En aquest sentit, la Comissió Consultiva Patrimonial estarà integrada per:

12 Lee mas

Estatuts de l'Associació Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació [2008]

Estatuts de l'Associació Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació [2008]

El senyor Joan Carles Zabala Domínguez, major d’edat, amb domicili a Sabadell, Ram- bla, 207, 1r, 1a, i DNI núm. 43.500.598-P, que obra en nom i representació de l’entitat Lloc Nou Societat Cooperativa Catalana Limitada, domiciliada a Sabadell, Rambla 207, 1r, 1a i proveïda del NIF núm. F- 61421756, en qualitat d’apoderat de la mateixa, en ús de les facultats que consten en l’escriptura atorgada el dia 03.06.2008 davant el notari de Barcelona, Sr. Javier García Ruiz, número 2201 del seu protocol, que assegura vigent.

5 Lee mas

Com redactar els estatuts d'una associació?

Com redactar els estatuts d'una associació?

funcionament democràtic intern. Així doncs, en aquest capítol caldrà regular la tipologia, el procediment i els requisits per adquirir la condició de persones associades a l’entitat, així com tot allò que pot ser motiu per perdre-la, i els seus drets i deures. És important reflexionar si volem incorporar com a socis/es a persones físiques o bé jurídiques (per exemple d’altres associacions) i descriure quins seran els mecanismes per a la seva entrada.

8 Lee mas

Pacte per la Mobilitat Barcelona

Pacte per la Mobilitat Barcelona

• Que el Pacte per la Mobilitat es constitueixi com un acord obert a tothom, amb vocació de ser subscrit per altres grups, associacions o entitats que estiguin a favor dels seus princi- pis i accions. Alhora, per assegurar una mobilitat sostenible no només a la nostra ciutat, seria desitjable i encoratjador que la iniciativa de Barcelona es fes extensible a l’àmbit de la regió metropolitana i fos assumida pels ens polítics, ges- tors o administradors d’aquesta realitat i del conjunt del país. • Que el Pacte per la Mobilitat no sigui el final d’un procés de reflexió i consens, sinó l’inici d’un treball comú que es con- creti en plans d’actuació. En aquest sentit és prevista la cre- ació de grups de treball temàtics d’acord amb els deu punts que configuren el Pacte. S’invitarà a tots els signants del Pacte a participar als grups de treball, per tal que hi estiguin representades les entitats i associacions més directament interessades en cada cas.
Mostrar más

19 Lee mas

Show all 10000 documents...