PDF superior Estudi de la població d’Aedes albopictus a les Illes Balears

Estudi de la població d’Aedes albopictus a les Illes Balears

Estudi de la població d’Aedes albopictus a les Illes Balears

Amb el creixement de la població, els humans hem començat a ocupar nous territoris i modificar els hàbitats naturals de les espècies silvestres. Els insectes que necessiten d'una font de sang de vertebrats tendeixen a desenvolupar-se als ambients on l'aport pot ser constant, per això s’estableixen a llocs propers als nuclis urbans. Aquesta ''domesticació'' va ocórrer ja amb Aedes aegypti (Linnaeus, 1762), el mosquit de la febre groga i el dengue. És originari de l'Àfrica Subsahariana, habitant escletxes d’arbres i proveïnt-se de sang animal no humana. Entrant en contacte amb les poblacions del Nou Món a través del transport, el mosquit ha passat de tenir un cicle selvàtic a urbà (Powell i Tabachnick, 2013). D'una manera similar, el mosquit tigre ha sofert el mateix procés. Estudis reporten que la urbanització massiva pot haver modificat potencialment l'ecologia de mosquits del gènere Aedes, canviant la composició i dinàmica de les espècies a l'ambient, i incrementant l'abundància dels llocs d'aliment (Li Y et al., 2014).
Mostrar más

25 Lee mas

Estudi de la prevalença de l'obesitat juvenil a les Illes Balears

Estudi de la prevalença de l'obesitat juvenil a les illes Balears

A Espanya, la prevalença d’obesitat en nins i adolescents ha augmentat considerablement els darrers anys, arribant a una de les taxes més altes d’obesitat infantil d’Europa. L’única informació disponible sobre la prevalença de sobrepès i obesitat a les Illes Balears procedeix de l’Estudi de Nutrició de les Illes Balears (ENIB), un estudi epidemiològic transversal realitzat per l’equip de Nutrició Comunitària i Estrès Oxidatiu de la Universitat de les Illes Balears, gràcies al qual se sap que en els adults, el 1999-2000, hi havia una prevalença de sobrepès i obesitat del 27.8% i del 13.1%, respectivament [177]. Aquest estudi també identificà els factors predictors del sobrepès i l’obesitat en els adults, els quals foren el baix nivell educatiu, la inactivitat física i una dieta desequilibrada, molt energètica i rica en àcids grassos saturats. Respecte a la població juvenil balear, l’única referència disponible prové d’un estudi realitzat l’any 1998 per aquest mateix equip en adolescents de la ciutat de Palma, en el qual la prevalença d’obesitat i sobrepès va ésser, respectivament, del 6.5% i 9.7% en al·lots i del 3.5% i 12.3% en al·lotes de 17 anys [178]. Aquests resultats, la tendència a un increment de la prevalença de l’obesitat infantil al nostre país en els darrers anys, l’occidentalització progressiva dels hàbits nutricionals entre la població jove i l’augment de la població immigrant a la nostra societat, ens indueix a suposar que avui dia existeixen taxes elevades d’obesitat entre la població infantil i juvenil balear. Igualment, cal suposar que aquesta prevalença obeeix a l’acció de diversos factors, cadascun dels quals exerceix l’acció en diversa mesura.
Mostrar más

378 Lee mas

Estudi de sistemes d'aerotermia a les Illes Balears

Estudi de sistemes d'aerotermia a les Illes Balears

A Balears, segons el registre que realitza el Govern de les Illes Balears, hi ha un total de 1.189 empreses instal·ladores, però per a realitzar aquest estudi s’han emprar les dades d’una empresa instal·ladora especialitzada únicament en climatització i refrigeració industrial. Aquesta empresa, igual que la resta i les que ja han desaparegut, també notà l’afecte de la crisi del país, i com es pot comprovar als següents gràfics, s’arribà a obtenir un descens màxim del 76% en la facturació anual al 2012 respecte al millor any abans de la crisi.
Mostrar más

73 Lee mas

Estudi taxonòmic i ecofisiològic dels membres de la família faucheaceae (Rhodymeniales, Rhodophyta) de la Península Ibèrica i de les Illes Balears

Estudi taxonòmic i ecofisiològic dels membres de la família faucheaceae (Rhodymeniales, Rhodophyta) de la Península Ibèrica i de les Illes Balears

ESTUDI TAXONÒMIC I ECOFISIOLÒGIC DELS MEMBRES DE LA FAMÍLIA FAUCHEACEAE RHODYMENIALES, RHODOPHYTA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA I DE LES ILLES BALEARS Noemí SÁNCHEZ.[r]

228 Lee mas

Converses privades: Estudi dels grafits latrinaris del campus de la Universitat de les Illes Balears

Converses privades: Estudi dels grafits latrinaris del campus de la Universitat de les Illes Balears

Gràcies a aquest caràcter divisori que hi ha a les facultats és més fàcil establir grups humans més tancats i determinar més fàcilment la vivacitat del folklore latrinari que s'expressa en els diferents casos. Dit això, puc afirmar que m'he sorprès en veure l'enorme diferència que hi ha entre facultats. He visitat els edificis: Ramon Llull (Facultat de Filosofia i Lletres), Guillem Cifre (Facultat d'Educació), Mateu Orfila i Rotger (Facultat de Ciències), Guillem Colom Casasnovas, Anselm Turmeda (Escola Politècnica Superior), Gaspar Melchor de Jovellanos (Facultat d'Economia i Empresa i Facultat de Dret), Arxiduc Lluís Salvador (Facultat de Turisme). De tots aquests edificis, el 97% dels materials recopilats pertanyen al Guillem Cifre. Aquest fet no hauria estat així si aquest treball l'hagués fet quatre anys enrere perquè hi ha certs edificis en els quals han pintat els banys a fons. Un exemple molt clar és el Ramon Llull, la facultat de filosofia i lletres, en la qual es poden observar perfectament alguns rastres d'antigues pintades (il·legibles actualment). Els banys d'aquesta facultat es varen pintar ara fa tres anys i s'esborraren tots els grafits de les parets, portes i d'altres llocs dels banys per donar pas a la pulcritud més legal. Sembla ser que la censura es va apoderar dels banys d'aquesta facultat, perquè des de llavors les pintades que s'han pogut fer fins avui en dia han estat esborrades ràpidament pels serveis de neteja o de manteniment, que s'han encarregat de pintar i eliminar qualsevol rastre. Un cas similar és el de la facultat de l'Escola Politècnica Superior, l'Anselm Turmeda. Aquest edifici aporta a aquest estudi l'1% restant dels materials recopilats, i és que també ha sofert el càstig de la supressió de materials folklòrics que ara resten il·legibles sota una capa de pintura tant a les parets com a les portes. Pel que fa a la resta de facultats, primerament pens que seria adient remarcar l'espectacular nivell de neteja que hi ha a l'edifici Jovellanos, on no he trobat cap rastre de grafits; ni tan sols d'adhesius, ni antics ni nous. A les facultats de ciències, el Mateu Orfila, s'hi deixen veure alguns rastres d'algunes petites pintades a les portes, però que han estat esborrades amb molta cura i posteriorment s'han pintat. He observat com, tant els banys del Mateu Orfila com els del Guillem Colom Casasnovas tenen una capa de pintura molt recent que fa pensar que també varen passar per una fase molt semblant a la que passà el Ramon Llull ara fa tres anys. Finalment, la facultat d'educació, Guillem Cifre, és la que presenta major quantitat, amb moltíssima diferència, de materials latrinaris; tant en els banys d'homes com en els de dones.
Mostrar más

284 Lee mas

Flora medicinal de les Illes Balears

Flora medicinal de les Illes Balears

articles sobre la flora de les Balears, així com el farmacèutic i quimic Pius Font i Quer (1888-1964), que va herboritzar a les nostres illes i va publicar una obra mestra sobre la botànica medicinal: Plantas medicinales. El Dioscòrides renovado (1962), considerada encara avui en dia de referència obligada i de necessari estudi i font inesgotable de coneixements científics. L’apotecari Pere C. Palau i Ferrer (1881-1956) va herboritzar per l’arxipèlag balear, va fer l’Herbarium Balearicum del Col·legi d’Apotecaris de Balears i publicà la petita obra Les plantes medicinals baleàriques (1954), amb la qual molts afeccionats han tingut el seu primer contacte amb la botànica medicinal. El micropaeontòleg Guillem Colom i Casasnovas va també influir en molts joves amb les seves obres Biografia de las Baleares (1957) i El medio i la vida en las Baleares (1964), que aportaven una visió de les illes amb la mirada del cientific divulgador. El pare Francesc Bonafè i Barceló (1908-1994) va publicar la Flora de Mallorca (1977-80) en quatre volums, i farcida de referències etnobotàniques, poètiques, literàries i medicinals. L’americà Anthoni Bonner (1928-) va escriure la deliciosa obreta Plantes de les Balears (1976), que ha servit a molts estudiosos per a iniciar-se en la botànica balear, tot caminant per bosc i garriga, camps i camins, muntanyes i parets, voreres i llits de torrent i la regió costera, i éssent capaços amb la seva lectura de poder identificar moltes de les plantes presents.
Mostrar más

1363 Lee mas

L'estudi de la geografia de la població als estudis de secundària

L'estudi de la geografia de la població als estudis de secundària

Des de fa una sèrie d’anys s’està analitzant des de totes les institucions educa- tives quina és la causa de que els resultats educatius a Espanya i a les Illes Balears siguin tan negatius, ja que l’estat espanyol és el país de la Unió Euro- pea amb un major percentatge d’abandonament escolar prematur, com es pot observar al gràfic 1, i dins l’estat espanyol, a més, les Illes Balears és de les comunitats amb els pitjors resultats educatius (gràfic 2) i la que té la menor taxa neta d’escolarització en alumnes de 17 anys (gràfic 3), senyal de que una part molt important de la població ha abandonat els estudis, un fet lligat fins fa no molts anys al mercat laboral, que atreia a molta població jove, però també de- gut al rebuig dels estudiants cap a la idea de seguir estudiant (Fernández, Me- na i Riviere, 2010). En aquests anys de crisi, però, sembla que hi ha hagut un canvi de tendència en l’abandonament escolar a l’etapa de secundària, pels canvis que s’han donat al mercat del treball, encara que són dades encara des- conegudes per ser encara molt recents i per tant no es poden treballar.
Mostrar más

52 Lee mas

El sistema universitari a les Illes Balears

El sistema universitari a les Illes Balears

Segons les principals conclusions de l’estudi titulat: Anàlisi de la inserció laboral dels titulats universitaris a la Universitat de les Illes Balears, La taxa dels titulats de grau de la Universitat de les Illes Balears se situa en el 77 per cent quan fa tres anys que han acabat els estudis. La taxa del primer any després d’haver titulat ja és del 65 per cent i augmenta amb el temps. La taxa d’inserció de l’any 2013-14 va ser del 61 per cent just un any després d’haver conclòs els estudis, i augmenta fins al 77 per cent dos anys més tard. A mesura que avancen els cursos, la taxa s’incrementa. En concret, la taxa d’inserció s’apuja al voltant de 8 punts percentuals per cada any extra que passa, i s’observa que cada promoció obté un nivell d’inserció al voltant de dos punts percentuals superiors al de la promoció prèvia, fet atribuïble a la millora del context macroeconòmic.
Mostrar más

18 Lee mas

Estudi per a la rehabilitació d'habitatge al casc urbà a Campanet

Estudi per a la rehabilitació d'habitatge al casc urbà a Campanet

JOAN MIQUEL FRAU REINÉS Univeritat de les Illes Balears Carretera de Valldemossa, km 7.5 07122 PALMA, ILLES BALEARS.. REFORMA D'UN HABITATGE UNIFAMILIAR ENTRE MITJANERES 07310 c/ Llorenç[r]

172 Lee mas

Tendències del pes corporal i factors associats a la població adulta de les Illes Balears (2000 2010)

Tendències del pes corporal i factors associats a la població adulta de les Illes Balears (2000 2010)

Activitat física al temps lliure. Els nostres resultats reforçaren la idea de que l’activitat física, és un element clau en la despesa energètica i per tant fonamental en l’equilibri calòric i el control del pes corporal (1). En aquest estudi, en ambdós sexes l’activitat física al temps lliure s’associà amb una menor prevalença d’obesitat abdominal i, amb una menor prevalença d’excés de pes en el cas dels homes. En el cas de les dones, l’activitat física en el temps lliure no s’associà amb una menor prevalença d’excés de pes, fet que podria indicar que en les dones, el fet de realitzar activitat física en el temps lliure podria estar condicionat també per un alt pes corporal. És a dir, dones primes podrien fer activitat física per a mantenir el seu pes corporal i gaudir d’un bon estat de salut, i dones amb sobrepès i/o obesitat podrien fer activitat física per a disminuir el seu pes corporal. En canvi, i igual que en els homes, més dones sense obesitat abdominal que amb obesitat abdominal declararen fer activitat física en el seu temps lliure. Podria ser que l’activitat física fos menys freqüent en les dones amb obesitat abdominal, però també cal tenir en compte que el perímetre de cintura és un indicador molt sensible de la pèrdua de pes corporal, més que l’IMC, fet que podria explicar aquesta menor prevalença de dones amb obesitat abdominal en el grup de les físicament actives.
Mostrar más

230 Lee mas

La població de les Illes Balears al llarg dels quaranta anys de la UIB

La població de les Illes Balears al llarg dels quaranta anys de la UIB

Altres reptes de futur en els quals tenen un pes significatiu les característiques actuals de les estructures per sexes i edats, els canvis de la natalitat i del comportament geodemo- gràfic de la població al segle XXI, incideixen en l’emergència de la problemàtica de la so- ledat de les persones. L’Observatori Social de “la Caixa” en un informe, adaptat el 2018 per Maria Ramon a partir d’un estudi de 2017 de David Reher i Miguel Requena sobre la soledat femenina, indica que cada vegada hi haurà més dones grans que viuran soles, per a les quals el fet de tenir fills serà un fac- tor determinant en la probabilitat de viure soles a edats avançades. Independentment de l’estat civil, les persones que no tenen fills tenen més possibilitats de viure soles que les que sí que en tenen. Cal relacionar aquesta circumstància amb canvis de la relació in- tergeneracional, influïda per la reducció del col·lectiu familiar i la transformació de la di- nàmica familiar a causa de la supervivència de generacions d’edats extremes.
Mostrar más

20 Lee mas

Pressupost UIB 2015

Pressupost UIB 2015

La Universitat de les Illes Balears necessita, per desenvolupar les seves activitats, disposar de personal, ja sigui de plantilla o contractat amb càrrec a projectes de recerca o contractes de l’article 83 de la LOU, etc. A més, necessita contractar serveis amb persones físiques externes, i per la seva activitat de projecció cultural pot convocar premis de diferent naturalesa, així com atorgar beques a l’estudi i d’investigació. Per aquests serveis la Universitat satisfà uns rendiments en concepte de contraprestació. Aquests rendiments estan sotmesos a tributació, el denominat «impost sobre la renda», que, pel principi de territorialitat de l’impost, s’aplica de diferent manera als residents fiscals a Espanya ― les persones que resideixen més de 183 dies a Espanya ― i als que no ho són. Per aquest motiu, s’ha d’aplicar en cada cas la normativa corresponent. Per altra banda, aquests pagaments a persones físiques poden tenir una triple qualificació:
Mostrar más

208 Lee mas

Contribucin de estudios entomolgicos sobre Aedes aegypti y Aedes albopictus  Retrospectiva y retos para su control en Cuba, 1981 2016

Contribucin de estudios entomolgicos sobre Aedes aegypti y Aedes albopictus Retrospectiva y retos para su control en Cuba, 1981 2016

Results: typification was performed of Ae. aegypti and Ae. Albopictus habitats, their association with other Culicidae species, and the seasonal and temporal variation of their populations. Noteworthy was the permanence of Ae. aegypti mosquitoes in their breeding sites despite the strong pressure with insecticides they have been under, and the fast dispersion of Ae. albopictus in the country. With respect to control, characterization was made of insecticide resistance in Culex quinquefasciatus and Ae. aegypti, showing that they have resistance mechanisms against the different insecticides. Resistance to temephos in Ae. aegypti larvae evolved rapidly under selection pressure in the laboratory. It was found that it is necessary to incorporate the use of residual insecticides to control adult
Mostrar más

20 Lee mas

Estudi de rehabilitació i canvi d'ús de local a Manacor

Estudi de rehabilitació i canvi d'ús de local a Manacor

Existirà un quadre de distribució general situat al local indicat sobre plans, s'ha instal·lat de forma que no sigui accessible pels alumnes de les aules i sigui fàcilment accessible des de l'exterior segons s'especifica en la ITC-BT 17, apartat 1.1. Des del dit quadre parteixen les línies d'alimentació dels diferents circuits existents, així com dels diferents subquadres. S'ubicarà a una altura mínima d'1 metre des del nivell del sòl. D'altra banda es disposa de subquadres que compliran amb les mateixes condicions del quadre general i s'ubicaran a les zones indicades en plans. Tots ells seran inaccessibles per part dels alumnes del centre. L'envoltant dels quadres a instal·lar s'ajustarà a les normes UNE 20.451 i UNE-EN 60.439-3, presentant un grau de protecció mínim IP30 (ITC-BT 12 apartat 1.2). Els circuits que formen la instal·lació elèctrica del local, aniran protegits per dispositius contra sobrecàrregues i curtcircuits a més a més contra contactes indirectes. La distribució i composició d'aquest, es representa en el pla d'instal·lació elèctrica (Esquema Unifilar).
Mostrar más

268 Lee mas

Anàlisis del cicloturisme a les Illes Balears

Anàlisis del cicloturisme a les Illes Balears

Continuando con el éxito de esta competición, ya que es la más importante de Baleares, se puede comprobar de lo emergente que es este deporte, ya que colgó el cartel de ´´ plazas agotada[r]

17 Lee mas

Susceptibilidad de larvas de Aedes albopictus (Diptera: Culicidae) a Strelkovimermis spiculatus (Nematoda: Mermithidae) en condiciones de laboratorio

Susceptibilidad de larvas de Aedes albopictus (Diptera: Culicidae) a Strelkovimermis spiculatus (Nematoda: Mermithidae) en condiciones de laboratorio

Por primera vez en Cuba se evalúa la capacidad de infección de S. spiculatus contra larvas de Ae. albopictus en condiciones de laboratorio. Estudios posteriores acerca de la efectividad de este nematodo y como afecta parámetros poblaciones de larvas de culícidos deben ser realizados en laboratorio, antes de su utilización en criaderos naturales como una alternativa en el control vectorial.

5 Lee mas

Adecuación de los botiquines de antídotos de los servicios de farmacia en hospitales públicos de la comunidad autónoma de Les Illes Balears

Adecuación de los botiquines de antídotos de los servicios de farmacia en hospitales públicos de la comunidad autónoma de Les Illes Balears

Resultados: En los 7 hospitales, la disponibilidad supera el 85% según CALITOX y el 68% según ASG. Las carencias principales fueron el sulfato sódico, la apomorfina, la cia- nida kit oral y el suero anticrotálide. La adecuación cuantitativa media es del 83%, y la piridoxina es el que más veces está infradotado. Hay un exceso de carbón activado y de N-acetilcisteína. Se detectó una infradotación de glucagón y de fomepizol en el hospital de referencia. Los criterios de ubicación en el servicio de urgencias se siguieron en más del 80% (hospital de nivel I), 68% (hospital de nivel II) y 94% (hospital de referencia). Conclusiones: El grado de cumplimiento de las recomendaciones consultadas en cuan- to a composición, accesibilidad y dotación del botiquín de antídotos y otros fármacos para el tratamiento de intoxicaciones agudas en los hospitales públicos de Les Illes Bale- ars es alto, con una distribución en cada una de las islas segura para garantizar su dis- ponibilidad. La situación geográfica del hospital y su proximidad al centro de referencia más dotado de antídotos predominan sobre el grado de complejidad del hospital en los de nivel 2. [Emergencias 2014;26:354-358]
Mostrar más

5 Lee mas

Sobre la situación de la toponimia oficial en las Illes Balears: el Nomenclátor de Toponimia de Menorca y el futuro Nomenclátor Geográfico de las Illes Balears

Sobre la situación de la toponimia oficial en las Illes Balears: el Nomenclátor de Toponimia de Menorca y el futuro Nomenclátor Geográfico de las Illes Balears

Paralelamente a la creación del NGIB y al desarrollo del NTM, existe la necesidad de armonizar el NGBE del Instituto Geográfico Nacional con los nomenclátores de las diversas comunidades autónomas, ya que todos ellos constituyen el Nomenclátor Geográfico Nacional. Hace ya algunos años, el Instituto Geográfico Nacional (IGN) soli- citó la colaboración de las comunidades autónomas para contrastar los topónimos contenidos en la Base Cartográ- fica Nacional, de la cual parte el NGBE, con los nomenclá- tores que éstas han elaborado. Sin embargo, en el caso de las Illes Balears, esta tarea es realmente muy complicada de realizar, porque las Illes Balears aún no disponen de un nomenclátor geográfico que sirva de referencia. Esto provoca que los topónimos del NGBE de las Illes Balears todavía no hayan podido ser revisados.
Mostrar más

9 Lee mas

Riqueza de especies de mosquitos, distribucin y sitios de cra en el municipio Boyeros

Riqueza de especies de mosquitos, distribucin y sitios de cra en el municipio Boyeros

Introducción: la identificación de las especies de mosquitos en cada municipio en Cuba forma parte del Programa de Control de Aedes aegypti y Aedes albopictus, lo cual representa un factor importante en la aparición de eventos epidemiológicos o zoonóticos que involucren estos insectos.

6 Lee mas

Detección de virus Chikungunya y Zika en animales: Revisión sistemática y meta análisis

Detección de virus Chikungunya y Zika en animales: Revisión sistemática y meta análisis

Por otro lado, aunque el espectro de especies positivas se presenta amplio, la sola presencia se CHIKV en animales no garantiza ser un apropiado reservorio, ya que este aspecto debe ir relacionado a la competencia y patrón de alimentación del vector, además de la capacidad del animal de presentar una infección crónica o persistente, con presencia suficiente de partículas virales en sangre o fluidos corporales como para ser fuente de infección para otras especies de vertebrados o artrópodos (65) (66). De acuerdo a lo anterior y teniendo en cuenta que algunos estudios han determinado que un mosquito como el Aedes albopictus puede infectarse de sangre que contenga entre 3.6 a 3.9 log 10 PFU/ml de Chikungunya (114) (115), animales como el Eptesicus
Mostrar más

36 Lee mas

Show all 10000 documents...