PDF superior Estudi de les funcions nuclears d'IKKAalpha en el càncer colorectal

Estudi de les funcions nuclears d'IKKAalpha en el càncer colorectal

Estudi de les funcions nuclears d'IKKAalpha en el càncer colorectal

Els mecanismes que regulen la formació de la P-p45/IKKα queden per determinar, no obstant hem observat que l’estimulació crònica amb TNFα (8-16h.) incrementa els seus nivells en detriment de la forma de 85kD. Les proteïnes IKK, com altres proteïnes quinasa, regulen la seva activitat mitjançant la fosforilació de dues serines localitzades en el loop d’activació dins del propi domini quinasa. En el cas de la IKKα, aquestes serines corresponen als residus 176 i 180. Existeixen anticossos que reconeixen la fosforilació en un o dos d’aquests residus, que s’utilitzen indistintament com a mesura de l’estat d’activació del complex IKK. Els nostres resultats, utilitzant ambdós tipus d’anticossos, demostren que només les formes nuclears de les IKKs, i majoritàriament la de 45kD, es troben fosforilades en les dues serines del loop d’activació. Pel contrari, l’activació de les formes citoplasmàtiques d’IKK té lloc a través de la fosforil·lació de les serines 180/181, suggerint que la fosforilació en un o dos d’aquests residus pot regular diferencialment l’activitat IKK. D’altra banda, hem identificat mutacions similars a les identificades prèviament en carcinomes del pell humans (SCC), que mapen, totes elles, en els exons 14 i 15 de la IKKα (Liu et al., 2006). No obstant, en els nostres resultats la gran majoria de mostres tumorals analitzades no presenten cap canvi en la seqüència de la IKKα, tot i expressar la forma truncada de la proteïna, suggerint que les mutacions somàtiques no són la causa principal de la presencia d’aquesta isoforma. Pel contrari, les nostres dades experimentals suggereixen que la p45/IKKα es pot generar per un processament proteolític de la IKKα sencera, probablement depenent de la prèvia ubiqüitinació de la proteïna per β-TrCP, de manera similar al processament de p100 a p52 pel proteasoma. Encara que, es possible que la p45/IKKα, o altres formes truncades funcionalment equivalents, puguin ser generades per diferents mecanismes. En aquest sentit, en limfòcits T s’ha descrit un splicing alternatiu del mRNA de la IKKα, que causa la deleció de 152 nucleòtids que comprenen la regió del LZ de la proteïna i provoca un canvi en la pauta de lectura que dóna lloc a l’aparició d’un codó STOP prematur 20 aminoàcids a C-terminal de la deleció. El resultat final és que aquesta forma de processament alternatiu del missatger codifica per una IKKα de 471 aminoàcids a la que li manquen els dominis LZ i HLH (McKenzie et al., 2000). A més, el canvi de pauta de lectura causat per l’splicing alternatiu fa que l’extrem C-terminal de la proteïna contingui una seqüència exclusiva de 20 aminoàcids que la diferencien de la IKKα sencera. La possibilitat de que hi hagi formes de processament similar associades al càncer colorectal queda per determinar. El fet que aquestes formes generin seqüències específiques com a conseqüència del canvi en la pauta de lectura podria permetre obtenir anticossos específics per a identificar-les.
Mostrar más

128 Lee mas

Estudi de l'efecte de la curcumina en la reversió de la resistència adquirida a oxaliplatí mitjançant la inhibició de la via de senyalització de NF-kB en models cel·lulars de càncer colorectal

Estudi de l'efecte de la curcumina en la reversió de la resistència adquirida a oxaliplatí mitjançant la inhibició de la via de senyalització de NF-kB en models cel·lulars de càncer colorectal

a les cèl·lules normals. Així per exemple, estudis in vitro han demostrat que la curcumina indueix l’aturada del cicle cel·lular i l’apoptosi en cèl·lules tumorals de càncer de mama i fetge sense exercir un efecte citotòxic en hepatòcits primaris de rata (239). Els fibroblasts humans i les cèl·lules epitelials normals del colon també han mostrat una menor sensibilitat a la curcumina en comparació a la línia tumoral HCT116 (240, 241). Resultats similars han estat descrit s al c omparar l’efect e de l a curcumi na en cèl·lul es epitelials normals de la muc osa oral i cèl·lules de carcinoma escamós de cap i coll (242). Les raons d’aquests efectes diferencials no han estat ben establertes però s’han proposat diversos mecanismes. En primer lloc, mitjançant tècniques espectroscòpiques i d’absorció, s’ha observat una major captació de curcumina en cèl·lul es tumoral s que en cèl·lul es normals, probablement c om a resultat de l es diferències estructurals entre les seves membranes cel·lulars (243). En segon lloc, els nivells de l’enzim glutatió són en general inferiors en les cèl·lules tumorals. Una disminució dels nivells de glutatió es tradueix en un augment de la generació de ROS per part de la curcumina, un augment de l'apoptosi i per tant, en una major sensibilitat a l a curcumi na de le s cèl·lules tumoral s en comparaci ó a l es cèl·lul es normal s (239). Finalment, l’activaci ó en cèl·lules tumoral s i no en cèl·lul es normal s d e cert es vie s de senyalitzaci ó protumorogèniques modulades pel tractament amb curcumina, com la via de NF-kB, també ha estat plantejada com una explicació plausible a aquest fet.
Mostrar más

208 Lee mas

Estudi del paper de la Isoforma M2 de Piruvat Quinasa (PKM2) en la resposta i resistència a oxaliplatí en línies cel∙lulars i en pacients amb càncer colorectal avançat

Estudi del paper de la Isoforma M2 de Piruvat Quinasa (PKM2) en la resposta i resistència a oxaliplatí en línies cel∙lulars i en pacients amb càncer colorectal avançat

Figura  17.  Diferents  estructures  cel∙lulars  formades  a  les  cèl∙lules  HT29  com  a  resposta  a  diferents  dosis  d’oxaliplatí  al  llarg  de  72  hores  d’exposició  a  aquest.  A:  *:  metafase  multipolar.  Fletxes:  Cèl∙lules  que  han  duplicat  el tamany nuclear.B:  *: aberració  cromosòmica. Flexta:  cèl∙lula  en possible metafase o  telofase del  cicle cel∙lular. C: acumulació de PKM2 en vacuoles. D: PKM2 associada a cromatina condensada. Objectiu 40x  oli d’immersió. 

235 Lee mas

Estudi del gen sonic HEDGEHOG (Shh) i dels gens de la família CEACAM durant l'embriogènesi del còlon humà i la seva implicació en el desenvolupament del càncer colorectal

Estudi del gen sonic HEDGEHOG (Shh) i dels gens de la família CEACAM durant l'embriogènesi del còlon humà i la seva implicació en el desenvolupament del càncer colorectal

CEACAM1 s’expressa a les cèl·lules que tenen origen epitelial i mieloide. Neumaier i col·laboradors (Neumaier, 1993) van realitzar un estudi on suggereixen que la pèrdua o un reducció en l’expressió de CEACAM1 és un esdeveniment important en la carcinogènesi colorectal. Altres estudis demostren, mitjançant assajos angiogènics realitzats in vitro i in vivo, que BGP presenta propietats angiogèniques. BGP purificat de granulòcits i de cèl·lules endotelials estimula la proliferació, la quimiotaxis i la formació d’estructures similars a tubs capil·lars de les cèl·lules endotelials microvasculars humanes. El VEGF165 incrementa l’expressió de CEACAM1 tant a nivell de mRNA com a nivell proteic. Anticossos monoclonals de BGP bloquegen la formació de capil·lars formats a partir de VEGF165 (Ergun, 2000). Aquests experiments suggereixen que CECACAM1 és el principal efector de VEGF en els primers passos de la formació de microvesícules. Donat que CEACAM1 s’expressa en microvesícules tumorals però no en els grans vasos sanguinis podríem pensar que CEACAM1 podria ser una diana important en la inhibició de l’angiogènesis tumoral. L’expressió de CEACAM1 a tumors primaris, ens indicaria una recaiguda metastàsica (Sienel, 2003)
Mostrar más

153 Lee mas

Estudi de factors clínic-patològics i valor pronòstic de l’expressió subcel·lular d’e-caderina en metàstasis hepàtiques de càncer colorectal

Estudi de factors clínic-patològics i valor pronòstic de l’expressió subcel·lular d’e-caderina en metàstasis hepàtiques de càncer colorectal

Actualment no es disposa de coneixements consistents que expliquin aquest fenomen. S’interpreta que el microambient pulmonar podria ser biològicament més tolerant a la càrrega tumoral. Igualment podria influir, en detriment al fetge, que en aquest estadi de la malaltia, el pulmó és un òrgan quirúrgicament verge i sense els efectes patològics de la quimioteràpia, i que més de la meitat de les recurrències pulmonars són resecables. En el nostre estudi, el 45% dels pacients amb metàstasis pulmonars després d’una primera cirurgia per metàstasis hepàtiques, són sotmesos a resecció quirúrgica, per contra del 30% dels pacients amb recidiva de nou hepàtica.
Mostrar más

105 Lee mas

Estudi genètic integral de la regió 4p15 i identificació de PI4K2B i STIM2 com a gens alterats en càncer colorectal

Estudi genètic integral de la regió 4p15 i identificació de PI4K2B i STIM2 com a gens alterats en càncer colorectal

Segons el nostre coneixement del tema, només hi ha un altre treball, de Ruano et al., en què es relaciona a STIM2 amb càncer. Mitjançant arrays d’expressió i de CGH, els autors identifiquen una sèrie d’amplicons en tumors de glioblastoma multiforme. Un d’aquests amplicons mapa una regió de 6 Mb a 4p15. El grau de solapament amb la Regió A que nosaltres hem descrit és complet. Com en el nostre estudi, troben sobreexpressió de STIM2.També troben sobreexpressat LOC203389, present a la Regió A però pel qual no hem detectat expressió en el còlon (Ruano et al., 2006). STIM2, es va descriure per primer cop, juntament amb l’altre membre de la família, STIM1, al 2001 (Williams et al., 2001). La funció amb la qual se l’ha identificat és la de regular els nivells de Ca 2+ intracel·lular mitjançant el control dels SOC (store- operated channels) (Brandman et al., 2007; Parvez et al., 2008). STIM1 ha estat proposat com a candidat a gens supressor tumoral per la seva capacitat de segrestar el creixement cel·lular i la proliferació, quan és introduït en cultius cel·lulars de rabdomiosarcoma (Sabbioni et al., 1997; Sabbioni et al., 1999). A més, també s’ha publicat que la inhibició de STIM1 mitjançant siRNA dóna lloc a un increment de la motilitat i la capacitat metastàtica en línies de melanoma (Suyama et al., 2004). El rol que els dos membres de la família juguen en el control dels nivells de Ca 2+ és sens dubte el que més s’ha estudiat d’aquestes dues molècules. STIM1 seria un activador de SOC i per tant, de l’entrada del Ca 2+ extracel·lular a través de la membrana plasmàtica en resposta a la davallada en els nivells de Ca 2+ al reticle endoplasmàtic.
Mostrar más

241 Lee mas

Identificació de nous marcadors moleculars en metàstasi hepàtica de càncer colorectal

Identificació de nous marcadors moleculars en metàstasi hepàtica de càncer colorectal

2003). Dissortadament, no s’ha vist cap associació significativament estadística, suggerint que no existeix regulació gènica per metilació en aquests punts analitzats. Tot i la manca de significació, han estat seleccionats 12 gens propers a les bandes B/C que estan sobreexpressats, segons dades de l’array, en el grup de tumors no metilats. Amb l’objectiu de saber si aquests gens estan regulats per metilació, s’ha fet RT-PCR quantitativa en cèl·lules HCT116 tractades amb AZA (agent desmetilant de l’ADN) i TSA (acetilador d’histones). S’ha pogut comprovar que la majoria d’ells, exceptuant LIG1 i HCFC1R1, són gens d’expressió regulada per metilació ja que la línia desmetilada (tractada amb AZA) mostra nivells transcripcionals més elevats que la wild-type. De totes maneres, en cap cas podem afirmar que aquesta regulació sigui depenent de l’estat de metilació concret de les bandes B i C. És curiós que pel gen TMEM143 no haguem obtingut uns resultats més favorables, tal i com esperàvem, doncs es tracta del gen dins el qual es troba localitzada la banda B. Per aquest gen veiem nivells d’expressió molt similars abans i després del tractament. Els resultats més rellevants els trobem pel gen ZNF75A (140Kb lluny de la banda C) l’expressió gènica del qual es triplica quan HCT116 rep tractament amb AZA i arriba a ser 6 vegades superior després del tractament amb AZA + TSA. No existeix informació a la literatura en referència a aquest gen, però sabem que pertany a la família d’enzims associats a zinc i que típicament actuen com a reguladors transcripcionals. Queda pendent en aquest estudi l’anàlisi de metilació de la regió promotora del gen ZNF75A amb una sèrie gran de tumors colorectals per tal d’avaluar-ne la seva possible implicació.
Mostrar más

212 Lee mas

Avaluació de la utilitat com a marcadors pronòstics en càncer colorectal de P53, P21, P27 i ciclina E

Avaluació de la utilitat com a marcadors pronòstics en càncer colorectal de P53, P21, P27 i ciclina E

tenen lloc a nivell de proteïna, per redistribució o per ubiqüitinització i degradació, la qual té lloc únicament al citoplasma. P27 pot interaccionar amb la proteïna mNPAP60 (Muller D et al., 2000), associada al porus nuclear, facilitant l’entrada de ciclina D-CDK4 al nucli. Ademés, també bloqueja la interacció entre ciclina D1 i l’exportina CRM1, augmentant els nivells nuclears de ciclina D. Les funcions de p27 en el procés apoptòtic no es conèixen bé. Si bé la sobreexpressió de p27 pot induir protecció contra l’apoptosi, altres estudis han reportat efectes pro-apoptòtics (Philipp-Staheli et al., 2001). Hi ha poca evidència de que p27 pugui regular factors de transcripció. En la fase G1 temprana, p27 inhibeix l’activitat del factor de transcripció AP-1 interaccionant amb el seu cofactor JAB1 i impedint l’activació de gens promotors del creixement. JAB1 es transloca al citoplasma afavorint la degradació de p27, però aquesta translocació citoplasmàtica de p27-JAB1 impedeix l’associació entre JAB1 i AP-1. Les proteïnes Cip/Kip no segueixen la teoria dels dos events de Knudson, dels gens supressors tumorals. Mentre que la pèrdua d’un al.lel de p27 s’ha reportat, la inactivació de les dues còpies del gen p27 és molt infreqüent. Experiments amb ratolins homozigots p27-/- han mostrat propensió al desenvolupament d’adenomes hipofisaris, adenomes i adenocarcinomes intestinals i de pulmó, tumors ovàrics de cèl.lules de la granulosa, i diferents tipus de tumors uterins. Els ratolins heterozigots per p27+/- han mostrat també la predisposició d’aquests animals a desenvolupar tumors, indicant que p27 és haplo-insuficient en la seva funció supressora tumoral (Fero et al., 1998).
Mostrar más

182 Lee mas

Les funcions trigonomètriques

Les funcions trigonomètriques

La funció tangent és una altra de les funcions trigonomètriques que a cada valor (en radians) hi fa correspondre la seva tangent. La funció tangent és una funció periòdica, de període π. El seu domini són tots els nombres excepte alguns punts i la seva imatge són tots els nombres.

18 Lee mas

Estudi farmacogenòmic per a la identificació de gens implicats en la resposta i l'adquisició de resistència a oxaliplatí en el càncer colorrectal

Estudi farmacogenòmic per a la identificació de gens implicats en la resposta i l'adquisició de resistència a oxaliplatí en el càncer colorrectal

Les diferències entre l’oxaliplatí i el seu anàleg cisplatí apareixen en la fase de reconeixement del dany cel.lular, ja que les proteïnes que intervenen en aquest procés tenen més afinitat a les unions formades pel cisplatí que per les unions DACH-ADN, degut a diferències existents entre aquestes estructures (67). Tant el sistema d’aparellament de bases errònies o Mismatch Repair (MMR) com les proteïnes de la família HMG (High mobility group) són els responsables de detectar les estructures aberrants formades pel cisplatí, però el seu paper té molta menys importància en el cas del L- OHP, del qual no es coneixen els mecanismes que hi intervenen. Per aquest motiu, els tumors que tenen el sistema MMR mutat, presenten resistència intrínseca a cisplatí però responen a oxaliplatí, com és el cas del CCR (64). A conseqüència de la detecció de dany a l’ADN, es desencadena la parada del cicle cel.lular mitjançant principalment la proteïna p53. Aquesta proteïna, anomenada gatekeeper, s’encarrega d’organitzar la resposta cel.lular per combatre una situació d’estrès (figura 2.5). A través de l’activació de proteïnes com p21, Gadd45 i 14-3-3σ i la inactivació d’altres com la ciclina D, provoca l’aturada de la replicació de l’ADN i de les vies de proliferació, i l’activació dels mecanismes de reparació (45). En el cas del L- OHP, sembla que la parada del cicle es produeix principalment en la fase G2-M, a través del decrement dels nivells de cdc2 (83).
Mostrar más

155 Lee mas

Límits de funcions

Límits de funcions

Les regles per al càlcul de límits s’apliquen a les operacions principals: si s’opera amb dues funcions, essent les operacions suma, resta, multiplicació, divisió o potència, i es calcula el seu límit en un punt, el resultat és igual a la mateixa operació aplicada al resultat dels límits d’aquestes funcions en el punt en qüestió.

18 Lee mas

Les funcions del llenguatge

Les funcions del llenguatge

He orientat aquesta proposta al alumnes de tercer cicle, ja que, sobretot els de 6è, sofreixen un canvi sobtat amb el pas de primària a ESO, que en moltes ocasions, provoca una baixada dels resultats acadèmics al trobar-se amb un nivell que no arriba al establert. Aquets alumnes solen presentar una falta d’hàbits i estratègies d’estudi, poca motivació i interès per aprendre, multitud de faltes d’ortografia i poc domini a l’hora de comunicar-se i expressar-se oralment i per escrit. Per tant, penso que potenciar i incrementar el treball de les funcions del llenguatge partint dels seus interessos i preparant activitats innovadores, es podria millorar l’expressió oral i escrita d’una manera més eficaç i natural, millorant l’ús del català i la desinhibició a l’hora de comunicar-se tant dins l’àmbit escolar com fora d’aquest.
Mostrar más

39 Lee mas

Estudi longitudinal de les funcions neurocognitives en pacients amb un primer episodi psicòtic de l’espectre esquizofrènic investigades per variables del neurodesenvolupament

Estudi longitudinal de les funcions neurocognitives en pacients amb un primer episodi psicòtic de l’espectre esquizofrènic investigades per variables del neurodesenvolupament

Un dilema que en l’actualitat tampoc està resolt, és com pot afectar els dèficits en les funcions atencionals i si aquestes modulen els dèficits en les altres funcions. És a dir el dèficit atencional exerciria de dèficit primari i el dèficit en la resta de funcions congnitives podrien ser secundaries a l’alteració en aquesta funció neuropsicològica. En l’estudi de revisió de kremen (1994) respecte els dèficits cognitius en la malaltia de l’esquizofrènia l’atenció és el factor cognitiu més important. Un altre grup Cornblatt i Keilp (1994) fan una revisió de 40 estudis del rendiment en atenció en esquizofrènics i els seus famíliars. En tots els estudis la mesura de l’atenció és el CPT i en aquests s’observa que el CPT és més sensible a una hipofunció subcortical i que el dèficit d’atenció està més relacionat amb la malaltia que el nivell intel·lectual. Les principals conclusions d’aquesta revisió d’estudis són que el dèficit atencional és independent del moment clínic, detectable abans de la malaltia, específic en la esquizofrenia, hereditàri i un factor predictiu de trastorn del comportament. El CPT és més sensible al funcionament subcortical que cortical.
Mostrar más

188 Lee mas

Les funcions polinòmiques

Les funcions polinòmiques

A més, les funcions afins que van creixent a mesura que es desplaça la vista cap a la dreta, denominades funcions creixents, són aquelles que tenen el pendent positiu. En canvi, les funcions afins que van decreixent a mesura que desplacem la vista cap a la dreta, denominades funcions decreixents, són aquelles que tenen el pendent negatiu. Evidentment, les funcions afins que són paral·leles a l’eix X tenen el pendent igual a 0. En aquest gràfic observem una funció creixent, una decreixent i una paral·lela a l’eix X.

20 Lee mas

Valor del dímero D para el diagnóstico de tromboembolismo pulmonar en el servicio de urgencias

Valor del dímero D para el diagnóstico de tromboembolismo pulmonar en el servicio de urgencias

33- Bounameaux H, Slosman D, de Mo- erloose P, Reber G. Diagnostic value of plasma D-dimer in suspected pulmo- nary embolism. Lancet 1988;2:628-9. 34- Remy-Jardin M, Remy J, Deschildre F, Artaud D, Beregi JP, Hossein-Foucher C, Marchandise X, Duhamel A. Diagnosis of pulmonary with spiral CT: comparison with pulmonary angiography and scinti- graphy. Radiology 1996;200:699-706. 35- Trujillo-Santos AJ, Jurado Gámez B, García de Lucas MªD, Díaz Mier F. Diag- nóstico de embolismo pulmonar median- te tomografía computorizada helicoidal.

6 Lee mas

Cirugía colorectal  laparoscópica vs laparotomía en cáncer colorectal

Cirugía colorectal laparoscópica vs laparotomía en cáncer colorectal

Desde la realización de la primera colectomia laparoscópica en 1990, la introducción de la cirugía laparoscópica colorectal ha sido muy lenta, esto se ha debido, por un lado, a las altas exigencias técnicas, y por otro, al miedo a la diseminación tumoral comunicada por algunas experiencias iníciales, incluso en tumores en estadios precoces (3) .

6 Lee mas

Estudi dels gens FGFR3, EGFR, PTEN, CXCR4 i del gen de fusió TMPRSS2-ERG en càncer de pròstata

Estudi dels gens FGFR3, EGFR, PTEN, CXCR4 i del gen de fusió TMPRSS2-ERG en càncer de pròstata

Les últimes pràctiques de la universitat les vaig realitzar ja aquí, a l’Hospital del Mar, amb el Kiko com a responsable, i la Marta i la Blanca ensenyant-me a cariotipar. Va ser llavors quan em vaig començar a plantejar la possibilitat de fer el doctorat i vaig tenir la gran sort de poder unir-me a l’equip de recerca en càncer de pròstata d’en Pep Lloreta. Un grup petit en el que he estat sempre molt a gust. Moltes gràcies, principalment als meus directors de tesi, Pep i Silvia, que sempre m’heu guiat en la investigació a seguir, a valorar els resultats obtinguts,i a fer que la meva feina anés sempre endavant. Però sobretot per l’ambient que tenim en el grup, sempre molt proper i agradable, coneixent-nos i tractant-nos com a persones i amics; no simplement com a companys de feina. Gràcies també a la Laia, la Núria i la Marta, i a tots els que han participat en un moment o altre, que com a membres del mateix grup hem compartit laboratori, sessions, congressos, i bons moments per recordar.
Mostrar más

178 Lee mas

Case study on gender perspectives in virtual debates

Case study on gender perspectives in virtual debates

10. M Csporran , Mae i y oung , Stuart. «Does Gender Matter in Online Learning?». 4th An- nual LTSN-ICS Conference, NUI Galway, 2001. <http://hyperdisc.unitec.ac.nz/research/ ALTJpaper_9.pdf>, consultat el 8-06-2009; a gosto , Denise E. «A study of girl’s and young women’s electronic information design and content preferences». Tesis Docto- ral, Douglass College, USA, 2002. <http://girlstech.douglass.rutgers.edt/gt_summary. html>, consultat el 15-06-2009; d aHlBErg , Lincoln. «The Internet and Democratic Discourse: Exploring The Prospects of Online Deliberative Forums Extending the Pu- blic Sphere, Information». Communication & Society, vol.4 (2001), pp. 615 – 633. 11. <http://ticat.org>, consultat el 17-10-2009. http://ticat.org>, consultat el 17-10-2009. >, consultat el 17-10-2009.
Mostrar más

16 Lee mas

Deep Learning en imatges mèdiques

Deep Learning en imatges mèdiques

S’ha aconseguit aprofundir i estudiar, dins de l’àrea d’intel·ligència artificial, la tècnica Deep Learning desenvolupada amb arquitectura de xarxes neuronals. Les tasques de recerca, comprensió i estudi d’aquesta tècnica m’han fet assolir uns coneixements en aquesta àrea desconeguda per a mi fins fa uns mesos. Gràcies a aquests nous coneixements he pogut reflexionar sobre possibles noves aplicacions d’aquest tipus de tècniques en projectes reals, que podrien millorar de forma considerable tasques diàries arribant a ser totalment automatitzades, o inclús tasques de coneixement podent optimitzar el temps en la seva resolució.
Mostrar más

90 Lee mas

Estudi de la recombinació en D. suboscura a nivell genòmic

Estudi de la recombinació en D. suboscura a nivell genòmic

New inversions are hardly ever found in D. subobscura natural populations (Balanyà et al., 2003), and their fate, due to their low frequency when formed is mainly determined by genetic drift (Powell, 1997). However, new gene arrangements could spread further in populations due to selection by different mechanisms, such as coadapted gene complexes (Dobzhansky, 1950) and local adaptation (Kirkpatrick & Barton, 2006, Hoffmann & Rieseberg, 2008). The most likely explanation for the low frequency of arrangements generated by recombination in natural populations is that they are non-adaptive because some form of epistasis is broken or synthetic lethality is generated. Sperlich and Feuerbach-Mravlag (1974) considered that epistatic interactions are relevant in maintaining the linkage disequilibrium between non-overlapping inversions in D. subobscura. Other authors have suggested that this strong linkage disequilibrium could be attributed to the presence of strong selective forces producing epistatic interactions or to the absence of recombination in heterozygote females (Krimbas & Zouros, 1969, Krimbas, 1993). Our results seem to reject the later hypothesis since at least one double crossover was detected in descendants of O 3+4+7 /O 3+4+8 females.
Mostrar más

224 Lee mas

Show all 10000 documents...