PDF superior Els estudis universitaris en educació social (O allò que ja sabem i del que sovint no parlem)

Els estudis universitaris en educació social (O allò que ja sabem i del que sovint no parlem)

Els estudis universitaris en educació social (O allò que ja sabem i del que sovint no parlem)

Al contrari, penso, per comenyar, que cal I'acreditació académica universitaria deis estudis d'educació social com a reconeixement d'unes tasques educatives important[r]

8 Lee mas

Les diplomades i els diplomats en Educació Social a la Universitat de Barcelona: més d'una dècada de trajectòria en el mercat laboral

Les diplomades i els diplomats en Educació Social a la Universitat de Barcelona: més d'una dècada de trajectòria en el mercat laboral

— Inserció per compaginació de feina i estudis. La gran majoria dels titulats (80 %) ha compaginat estudis i feina, si bé la feina a temps parcial predominava. Però, independentment de la dedicació horària, el 69 % ja estava treballant en l’àmbit de l’educació social, els uns des de l’inici de la diplomatura i els altres entre segon i tercer curs. Aquest perfil d’inserció es pot explicar per la situació del mercat laboral, per les empreses que contracten estudiants per desenvolupar feines com a monitors o auxiliars d’educadors. Però, amb el títol d’Educació Social a la mà, només un 32 % manté la feina amb una certa probabilitat de promoció. En aquesta perfil de possible promoció dins de la mateixa empresa, cal tenir en compte els titulats que ja tenen uns estudis de cicles formatius de grau superior d’Integració Social i Animació Sociocultural, ja que ja treballen en el sector quan comencen els estudis universitaris d’Educació Social. S’ha de considerar que aquestes dues titulacions de formació professional són una de les vies d’entrada als estudis d’Educació Social.
Mostrar más

24 Lee mas

Educació social, ètica professional i formació: una relació més que necessària

Educació social, ètica professional i formació: una relació més que necessària

En un primer moment, s’ha dut a terme una anàlisi del pla d’estudis del Grau d’Educació Social de la UIB i s’han detectat aquelles assignatures vinculades amb el tema, tant en continguts específics com aquelles que tracten la qüestió ètica de forma transversal. L’objectiu, en aquest cas, era definir el component ètic del pla formatiu mitjançant una revisió sistemàtica de les competències, mòduls, matèries i assignatures que tracten sobre aspectes ètics. En paral·lel a aquesta revisió, i per tal de conèixer el valor atribuït a aquestes, s’ha incorporat la visió dels professionals, el professorat i l’alumnat. En aquest cas, l’objectiu ha estat identificar les competències més rellevants des de perspectives diferents, fent una reflexió sobre els reptes formatius.
Mostrar más

11 Lee mas

El paper dels social media als estudis adaptats a l'EEES

El paper dels social media als estudis adaptats a l'EEES

L'objectiu inicial, va ser desenvolupar un entorn on els universitaris hi pugessin compartir experiències, gustos, relacionar-se, etc... Geocities, una experiència semblant que ja s'havia dut a terme anys enrere, ja havia demostrat l'èxit d'espais orientats a la creació de comunitats i la relació entre persones. La iniciativa creada per Mark Zuckerberg però, pren forma en un moment en que la tecnologia es troba en un estat superior de maduresa i l'alfabetització digital dels usuaris fa que superar algunes de les barreres inicials per l'accés a aquesta mena d'eines sigui molt més assequible. Així, una eina creada per la gent i en la que la seva força rau, precisament, en el nombre de gent que hi participa, ha aconseguit entrar en un espiral de creixement exponencial que l'ha situat a primera plana i ha posat de moda l'ús de xarxes socials a tots els àmbits.
Mostrar más

45 Lee mas

Històries de vida i educació social, setembre 2012

Històries de vida i educació social, setembre 2012

Quan vaig fer COU, em van quedar unes assignatures per al setembre i, ja no em vaig poder matricular dels estudis universitaris. En aquell moment, només existia el treball social o la pedagogia i jo hauria optat pel treball social. Però en aquest any que vaig haver d’esperar-me, va sortir la possibilitat d’estudiar educació social. En una xerrada, [...] unes educadores parlaven de tot el tema de toxicomanies, de prevenció de drogodependències [...]. Van parlar de la fi- gura�de�l’educador�social. I va ser quan vaig pensar: em veig més com a edu- cadora social que com a treballadora social i m’interessa molt la intervenció directa i la pràctica. [...] El meu recorregut personal, a nivell de voluntariat i fins i tot professional, com a monitora de lleure i [...] el voluntariat que estava fent, em portava a planificar un tipus d’itinerari formatiu propi que m’aportés amb el que ja estava fent i la il·lusió de poder-m’hi dedicar professionalment. Quan em van explicar què era un educador social, vaig dir, però si "esto es lo que quiero ser yo". A més, amb l’èmfasi de l’acompanyament�en�la�vida�quotidi- ana. Perquè tampoc em veia com una mestra d’escola, m’agrada més treballar acompanyant la gent en la seva vida, en general. I això va ser una mica el que em va fer optar per l’educació social.
Mostrar más

36 Lee mas

Estudi dels perfils de personalitat dels estudiants de medicina en relació a variables sociodemogràfiques: evolució durant els estudis i entre el període 1999 - 2014

Estudi dels perfils de personalitat dels estudiants de medicina en relació a variables sociodemogràfiques: evolució durant els estudis i entre el període 1999 - 2014

Des de la perspectiva de l’aprenentatge, hem de tenir en compte que existeixen diferents nivells de desenvolupament curricular, tots ells rellevants però no tots explícits: el formal, el real, l’avaluat i l’ocult. El currículum formal explicita el que la institució ensenya i el que els alumnes han d’aprendre. És el currículum normatiu que es publica al BOE. El currículum real comprèn tot allò que els alumnes han dut a terme realment; mentre que el currículum après i avaluat és aquell en què es recullen els assoliments dels alumnes i són avaluats per la institució (Joan Prat-Corominas & Oriol-Bosch, 2011). Però afegit a aquests currículums hi ha també el currículum ocult que representa un transfons de normes, valors i regles latents en el procés formatiu, que els estudiants han d’assumir i adoptar per desenvolupar convincentment un paper social. Des del punt de vista pràctic es podria definir com el conjunt de regles, regulacions i rutines institucionals no escrites. Suposa considerar els hospitals, centres de salut i les institucions formatives com entitats culturals i comunitats morals, íntimament involucrades en la construcció de definicions del que està bé i el que està malament, el que és “bona medicina” o “mala medicina”, la qual cosa exigeix dels professors, dels tutors i dels educadors, en conjunt, el reconeixement de l’educació mèdica com un procés cultural i, per tant, en constant canvi i sotmès a forces externes. (Rodríguez de Castro, 2012).
Mostrar más

248 Lee mas

Diàleg interreligiós i educació social, febrer 2013

Diàleg interreligiós i educació social, febrer 2013

Tota persona té necessitats espirituals, una mirada oberta a la dimensió es- piritual ens dóna la possibilitat d’incorporar al treball educatiu alguns aspectes que tot sovint passen desapercebuts o mal atesos. En el col·lectiu de persones amb discapacitat, les necessitats assistencials són tan evidents i ineludibles que acaben tapant altres tipus de necessitats més lligades a la interioritat, a la cons- trucció o al reconeixement de la pròpia identitat. També és veritat que en el nostre àmbit hi ha hagut poca recerca al voltant de la dimensió espiritual de les persones com a espai a treballar des de l’educació o el treball social. Una vi- sió holística de la persona ha d’incorporar també aquesta dimensió tan especial i tan fonamental. La dimensió espiritual dels humans està lligada a l’objectiu i al sentit de la vida, a la consciència de ser un mateix, a la vivència de la lliber- tat interior, al goig de sentir-se membre d’un grup, a veure’s reconegut com a persona. La dignitat de la persona requereix poder crear i viure el propi camí des de l'autonomia, sentir-se reconegut com per l'altre.
Mostrar más

151 Lee mas

Ciutat, adolescències i educació social, febrer 2012

Ciutat, adolescències i educació social, febrer 2012

«El carrer: regne del conflicte o nova institució educativa. Quan parlem de “nens de carrer”, estem simplement modernitzant les antigues imatges, els vells quadres de realisme negre, for- mats per nens esparracats, sense altre espai de subsistència que els límits degradats de la ciutat? Alguna cosa hi ha d’això, ja que la crispació econòmica que caracteritza la dècada dels 80 con- tinua generant misèria, produint subjectes —nens en aquest cas— abocats a una subsistència no gaire llunyana de la de les èpoques de misèria social. [...] Un conjunt de factors [...] han ins- titucionalitzat el carrer com a medi educatiu, un medi que a moltes zones de Barcelona i al seu cinturó industrial acaba essent l’atmosfera quotidiana del desenvolupament personal de molts preadolescents, bastants adolescents i gairebé tots els joves. [...] Però, què entenem aquí per carrer? Estem plantejant que l’espai obert constituït per l’asfalt, les llambordes, les voravies, els solars o els terrenys sense urbanitzar, s’estructura com un medi físic dominant. Cal afegir-hi els espais “tancats” d’alguns bars, d’alguna sala de joc, d’edificis abandonats o de coves i cabanyes construïdes a les zones de detritus urbà. Igualment s’hi poden afegir espais “de masses” des del Metro fins als locals musicals. [...] En aquest carrer l’adolescent estructura la seva cultura i la seva manera d’assimilar, d’interpretar, de gaudir, de patir i de viure la realitat quotidiana que envolta la seva existència. Seria convenient, però, no convertir el carrer en el nou dimoni modern. A les societats urbanes actuals, el carrer —en el sentit de no-escola, no llar-familiar— és inevitable- ment un nou i potent medi educatiu per a tots els adolescents i joves» (Fransoy: 1986, 14-16).
Mostrar más

172 Lee mas

Acció col·lectiva i educació social, setembre 2015

Acció col·lectiva i educació social, setembre 2015

i catalitzadors de l'acció social. Aquestes aportacions solen recolzar-se en una lectura del conflicte social en termes productius i no com una disminució o un atemptat contra la "societat". És més, en els últims anys, el renovat interès pel comportament col·lectiu i pels moviments socials, no només en l'àmbit de la psicologia social i d'altres ciències socials, sinó també en els entorns quotidians on es desenvolupen les nostres vides, ha permès posar de manifest justament aquest significat més "positiu" del comportament col·lectiu, que ha contribuït a omplir de ple sentit la dimensió antagonista, transformadora i, en definitiva política, que subjeu en molts processos col·lectius. Per això, a través dels dife- rents mòduls que componen aquests materials, s'examinaran construccions i processos col·lectius i s'estudiarà la seva incidència en les pràctiques socials i, en conseqüència, en la producció, en la reproducció i en l'autoalteració social. En efecte, en els diferents capítols es prestarà una atenció particular al canvi social i s'analitzarà la importància de l'acció col·lectiva en les nostres identi- tats. Tot això, a fi que el lector i la lectora disposin de mitjans per a l'estudi del comportament col·lectiu i per a l'anàlisi de les noves formes que estan ad- quirint en la societat actual.
Mostrar más

8 Lee mas

Convocatòria de centres col laboradors de la UIB en la formació inicial dels estudis de mestre d educació infantil i de primària 1

Convocatòria de centres col laboradors de la UIB en la formació inicial dels estudis de mestre d educació infantil i de primària 1

Els docents en exercici, com a professionals de l’educació i en el marc dels seus equips docents, assumeixen un compromís ètic amb la formació dels futurs mestres a través de diverses formes de col·laboració amb la Universitat (recepció d’alumnes en visites d’observació, realització de projectes conjunts, períodes de pràctiques, etc.) mitjançant les quals els futurs mestres poden viure experiències enriquidores que els estimulen i els preparen qualificadament per a la professió.

5 Lee mas

L'emprenedoria en els estudis d'Informació i Documentació: experipencia i visió des de la Universitat Oberta de Catalunya

L'emprenedoria en els estudis d'Informació i Documentació: experipencia i visió des de la Universitat Oberta de Catalunya

(Red Universitaria de Información y Documentación, 2004). La Red Universitaria de Información y Documentación (http://www.ruid.es), és una xarxa de la qual forma part la UOC i que integra les 16 universitats espanyoles que actual- ment imparteixen la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació o el segon cicle en Documentació. Aquest Llibre recull dins la seva llista de competències transversals (derivades del projecte Tuning) l’anomenada «iniciativa y espíritu emprendedor». Pel que fa a l’emprenedoria, així com en altres aspectes, aquest llibre blanc estableix un marc general per al disseny dels graus en Informació i Documentació. Correspon a cada universitat la selecció d’un conjunt de referents addicionals i la integració coherent de tot plegat per a respondre al context real i actual de la pro- fessió, i a l’orientació específica de cada universitat i el tipus d’estudiants que vol atreure. Pel que fa a bibliografia, s’ha tingut molt en compte en relació amb aquest tema el llibre de The New Information Professional (Myburgh, 2005), on es fa una descripció acurada dels reptes dels professionals davant els canvis tecnològics, i d’un entorn molt més com- plex i canviant que el tradicional. 5
Mostrar más

12 Lee mas

Justícia, conflicte i educació social, setembre 2012

Justícia, conflicte i educació social, setembre 2012

mada en Educació Social. Màs- ter en Criminologia i execució pe- nal. Curs de formació ocupaci- onal amb el títol Els educadors socials en el medi penitenciari. Educadora social dels Serveis Pe- nitenciaris del Departament de Justícia. Coordinadora del grup de treball d'Educació Intercul- tural de la Comunitat de Pràcti- ca d'Educadors Socials de cen- tres penitenciaris del programa de gestió del coneixement Com- partim. Cocoordinadora del grup de treball de l'àmbit penitenci- ari del CEESC (2009-2011). Co- autora de L'educador/a social a l'àmbit penitenciari pràctica educti- va i sistema penitenciari: un binomi (im)possible? (2011); Reflexions me- todològiques dels educadors socials de centres penitenciaris entorn de l'atenció individualitzada (2009); Aprendre treballant, aprendre dels companys (2010) i Educadors/es 2.0 (2010).
Mostrar más

8 Lee mas

L’aprenentatge-servei en educació física: una proposta de millora personal i social

L’aprenentatge-servei en educació física: una proposta de millora personal i social

Aquest objectiu, en edats primerenques, estarà molt condicionat pel tipus d’estímuls als quals se sotmet l’alumnat. L’escola tradicional ha estat una font d’estímuls lineals, basats únicament en el foment dels trets més conceptuals, apostant per l’acumulació de coneixements sovint sense massa significat per a l’alumnat (García-Sanz, 2011, 2014). És evident que aquest model, limitat al seu origen, no és conseqüent ni amb els plantejaments i demandes de l’actual sistema educatiu ni amb la construcció d’una ciutadania en el sentit que hem defensat anteriorment. El model tradicional ha donat preferència a determinats aprenentatges instrumentals enfront d’altres matèries més humanístiques que influeixen directament en el desenvolupament de competències relacionades amb el creixement personal i social. Ara cal apostar per una escola diferent, on la innovació metodològica amplie els aprenentatges, tot enriquint la persona des d’una perspectiva més humanística i propiciant la participació social com a eina de transformació.
Mostrar más

10 Lee mas

Investigar en educació

Investigar en educació

Les pràctiques, casos i problemes estaran distribuïts al llarg de tota l'assignatura, temporitzades en la data d'inici de la pràctica i la data de lliurament. La devolució i el seguiment de les activitats que formen part de la qualificació serà inferior a un mes. L'estudiant que vulgui revisar la nota haurà de fer-ho en els 15 dies posteriors a la seva publicació en l'horari de tutories que el professorat té establert per aquesta assignatura i que es consigna en el programa dela mateixa.

7 Lee mas

Investigar en educació

Investigar en educació

La necessitat i importància de la investigació ha anat augmentant en els darrers anys dins l'àmbit de les Ciències de l'Educació i de les Ciències Socials. Així doncs, aquesta assignatura és de cabdal importància per a configurar el perfil professional del pedagog i l'educador social, en els que una de les funcions fonamentals, enteses aquestes com a conjunt de tasques específiques d'aquests professionals, fa referència a la capacitat d' investigar, avaluar, i innovar; identificant-se concretament en dur a terme una tasca investigadora pròpia del qui ha rebut una formació científica.
Mostrar más

5 Lee mas

EQUIVALÈNCIES D ESTUDIS O DE TITULACIONS

EQUIVALÈNCIES D ESTUDIS O DE TITULACIONS

A aquests efectes, s’entén que els estudis han estat superats si es produeix un dels dos casos següents: a) Ha superat totes les àrees d’ambdós cursos. b) El centre considera que l’alumne/a va assolir els objectius del 1r cicle d’ESO (1r i 2n curs). Aquesta valoració es pot fer tant si havia cursat 1r i 2n d'ESO com si havia accedit

16 Lee mas

ESTUDIS SUPERIORS DE DISSENY

ESTUDIS SUPERIORS DE DISSENY

o Matrícula dels aspirants que hagin superat les prova d'accés al juny: del 3 al 7 juliol de 9.30 a 13 hores excepte els dijous de 16 a 19 hores. La matrícula es farà per ordre de nota degut a l’elecció de l’especialitat. En aquest document adjunt es troba la llista amb el dia i hora.

12 Lee mas

Autoeficàcia i satisfacció laboral dels titulats de la UJI i la seua relació amb les experiències durant els estudis

Autoeficàcia i satisfacció laboral dels titulats de la UJI i la seua relació amb les experiències durant els estudis

L’objectiu d’aquest estudi és explorar de l’autoeficàcia i la satisfacció laboral amb l’ocupació dels titulats de la Universitat Jaume I de les promocions de 1998, 1999 i 2000, relacionant aquests èxits laborals amb variables acadèmiques com el número d’hores invertides en activitats acadèmiques (assistència a classe, tutories, estudi) i no acadèmiques (altres estudis, treball, treball estival, tasques domèstiques i familiars, activitats d’estudi a l’estiu), les competències genèriques segons el model Tuning (compe- tències interpersonals, sistèmiques i instrumentals) i els facilitadors per a trobar un ocupació.
Mostrar más

9 Lee mas

Aplicació Android per estudiants universitaris

Aplicació Android per estudiants universitaris

Mi proyecto es una aplicación Android llamada PACK_UAB que permite a los estudiantes consultar diferentes páginas de nuestra universidad, como el expediente académi[r]

82 Lee mas

Curs Educació Infantil - P3. Educació Infantil P4. Educació Infantil P5.

Curs Educació Infantil - P3. Educació Infantil P4. Educació Infantil P5.

La Mica i els seus amics Descoberta Santillana 9788479185954 La Mica i els seus amics Matemàtiques Santillana 9788479185992 Three in a tree A. Student Pack Llengua Anglesa Oxford 9780194070553 Three in a tree A. Activity Llengua Anglesa Oxford 9780194070324 Educació Infantil – P5.

6 Lee mas

Show all 10000 documents...