PDF superior Hàbits saludables a l’aula d’Educació Infantil

Hàbits saludables a l’aula d’Educació Infantil

Hàbits saludables a l’aula d’Educació Infantil

Partint del currículum d’Educació Infantil es mencionen diferents aspectes relacionats amb els hàbits de salut, higiene i nutrició. Aquests són una part important de la infància i es necessària treballar-la des de l’escola per a potenciar l’autonomia dels infants i afavorir el seu desenvolupament integral. Encara que, com afirma Nebot (2015), citat per Gay (2016), “malgrat la importància d’aquesta ensenyança, no existeix cap assignatura curricular obligatòria per a treballar aquest tema sinó que depenent de l’interès del centre escolar es pot treballar l’educació basada en la salut de manera transversal” (p.18). Dintre del currículum, es troben diversos blocs que tenen una relació directa amb la salut, concretament a l’àrea Coneixement de sí mateix i autonomia personal.
Mostrar más

57 Lee mas

La pissarra digital en educació infantil

La pissarra digital en educació infantil

Pel que fa al cicle d’educació infantil, que és on més em centraré, no tenen PDI dins les aules però hi ha una sala amb aquest recurs, com ja he explicar anteriorment. Per una part, crec que el fet de tenir una aula destinada exclusivament a la pissarra digital interactiva té aspectes positius, ja que d’aquesta manera es permet que els infants tinguin un primer contacte amb aquesta i amb el món de les noves tecnologies. Tot i que en la societat en la qual vivim des del moment en que un infant neix ja està rodejat de nova tecnologia, com per exemple la televisió, el telèfon (fixo i el mòbil), l’ordinador, les tablets, els electrodomèstics, els vehicles i d’altres. Amb això vull dir que els infants ja neixen envoltats de noves tecnologies però a l’escola coneixen un altre recurs, la pissarra digital interactiva, i també aprenen a utilitzar-la. Aquesta sala està ben condicionada, ja que és una aula on no entra llum solar, sinó que tenen llums artificials i aquest fet permet tenir una bona visualització de la pantalla.
Mostrar más

43 Lee mas

Comprovació dels hàbits de vida saludables de l'alumnat de secundària  Aplicació a primer i quart d'ESO

Comprovació dels hàbits de vida saludables de l'alumnat de secundària Aplicació a primer i quart d'ESO

Aquest qüestionari l’he passat a un total de 69 alumnes de l’IES Felanitx. D’aquests 69, 37 alumnes han cursat el curs de primer d’ESO i els 32 restants han cursat quart d’ESO. Com ja he explicat anteriorment, el motiu que hagi optat per passar aquest qüestionari a alumnes de primer i quart d’ESO, és perquè a més de poder saber si tenen o no adquirits els hàbits saludables que a partir del meu treball de final de grau vaig considerar que eren els que s’havien de treballar durant el transcurs de primària a les classes d’educació física, també m’interessava saber, la diferència que hi havia entre els alumnes que acabaven d’arribar al centre i que procedien de l’etapa de primària i els alumnes que ja acaben l’etapa de secundària. Penso que pot ser força interessant saber l’evolució i els canvis que sofreixen els alumnes durant el transcurs dels cursos, ja sigui per influències d’altres companys, per motius familiars, per les activitats de millora proposades, etcètera.
Mostrar más

57 Lee mas

Música com a fonament metodològic a Educació Infantil

Música com a fonament metodològic a Educació Infantil

El recurs pedagògic que es presenta, es pot fer servir sigui quina sigui la disposició d’aula i distribució d’alumnes que triï el docent i és adaptable al seu propi estil metodològic. Segueix per tant, una línia metodològica eclèctica inspirada en les aportacions dels diferents corrents pedagògics: treball per racons, combinació d’activitats individuals-col·lectives, lliures-dirigides (Montessori, M.); metodologia globalitzadora (Sensat, R.); importància de l’organització i els estímuls (Pikler E.); educar amb tendresa, optimisme i alegria( Malaguzzi L.); estimulació sensorial i creativa (Waldorf) i concepció del fracàs com a mitjà d’aprenentatge (escola sistèmica).
Mostrar más

39 Lee mas

Land art a educació infantil: un projecte possible

Land art a educació infantil: un projecte possible

Aquesta activitat, encara que el resultat final és molt positiu, el procés va ser una mica complicat. Com que les sessions es duen a terme els dimarts, aquesta va caure en un dia que estava convocada una vaga, per tant, al centre tot anava rodant de manera no habitual. A la meva aula hi havia 11 infants i la tutora no hi era, en principi això no havia de suposar cap problema perquè les activitats les duc a terme jo sola amb 14 infants. Però, com que a l’altra aula de tres anys també hi havia pocs infants, la seva tutora va decidir que aniríem les dues aules a fer l’activitat, això suposava 21 infants pintant un mural, i com que eren molts ella mateixa va decidir fer dos murals. Jo ja no vaig començar del tot contenta perquè se m’estava imposant una cosa que jo no tenia planificada ni prevista, però bé, com que només era una practicant havia d’acceptar. Les coses seguiren sense anar-me bé, durant la projecció del vídeo, l’ordinador anava a mitja marxa i es quedava tot el temps carregant, el que ja em va posar una mica nerviosa, a més de sentir-me observada i jutjada per la tutora de l’altra aula. L’activitat va seguir posant-me entrebancs, el paper continu que jo tenia pensat posar a la paret d’una manera a l’altra tutora no li va anar bé i decidí posar-lo com a ella li pareixia de la millor manera, què va passar? que així com anaven posant argila al paper el pes va fer que es desenganxés de la paret. Però bé, també va tenir solució, vàrem posar el paper a terra i els infants varen seguir pintant. Però no tot en aquesta activitat va ser negatiu, no, el resultat fou molt positiu, els infants gaudiren manipulant l’argila, no varen tenir por de ficar la mà dins la ribella i posar-se fang fins a les orelles, no n’hi va haver cap que decidís no pintar o només tocar el fang amb un dit, tots participaren i crearen una obra d’art fantàstica. Se’ls veia engrescats i gaudint al màxim. Al tornar a l’aula i veure el resultat de l’obra els va sorprendre molt que Long fes un cercle, varen quedar fascinats. Una altra cosa que per mi no fou positiva és que no vaig poder enregistrar les converses, i no perquè no pogués, sinó que amb els nirvis i l’angoixa no hi vaig pensar. Tot d’una que vaig arribar a casa i vaig descarregar les fotografies em vaig anar recordant de coses puntuals que m’havien dit, però no de tot.
Mostrar más

52 Lee mas

Educar per a la Mort en Educació Infantil

Educar per a la Mort en Educació Infantil

Per altra banda, a partir de la recerca bibliogràfica, i de la investigació de cada un dels autors que defensa una Educació per a la Mort, s’ha pogut identificar que cada autor defensa una visió i unes propostes específiques pel treball d’aquesta dins els centres educatius. Per una banda, Agustín de la Herrán i Mar Cortina són els que fonamenten amb més profunditat l’aplicació d’aquest projecte, centrant principis metodològics, implicacions curriculars, estratègies i recursos per treballar dins l’aula, i les diferents avaluacions, tot de manera molt extensa i indagadora. Joan Carles Mèlich i Anna Nolla també realitzen pinzellades sobre el que significa una pedagogia de la mort, més enfocats al treball preventiu a una pèrdua significativa. Per altra banda, Vicenç Arnaiz es centra en contextualitzar la necessitat d’un canvi de perspectiva i en realitzar diversos reculls de contes per treballar-los dins l’aula, tant de manera preventiva com pal·liativa a una pèrdua significativa. Finalment, Concepció Poch, Olga Herrero, Elisabeth Kübler-Ross i Inmaculada Díaz es centren més en la identificació i tractament d’un procés de dol ens els infants més petis. Així, a partir d’aquests autors i d’altres, dels quals ara no he fet esment, al llarg d’aquest treball s’ha anat fent un recull dels trets i recursos més primordials enfocats, i totalment aplicables segons el Decret 71/2008, de 27 de juny (BOIB), al sistema educatiu de les Illes Balears.
Mostrar más

52 Lee mas

La relaxació a través de la psicomotricitat en Educació Infantil

La relaxació a través de la psicomotricitat en Educació Infantil

Alguns psiquiatres i psicoanalistes creuen que moltes persones desenvolupen una ansietat bàsica en la seva infantesa que perdura durant l'edat adulta. Si aquesta és molt profunda, tal com diu Hewitt (2006) “la musculatura reflectirà la tensió psiquíca subjacent i la conducta tindrà algun component de rigidesa” (p. 180). A més, Bergès i Bounes (1983) defensen que la relaxació està unida a la intel·ligència emocional: “la relaxació és una tècnica que permet establir a poc a poc nous vincles entre el cos i la ment” (p.10). Llavors, les activitats o tècniques de relaxació que es duguin a terme, afavoriran en certa manera, a dur una vida relaxada i equilibrada, ja que depèn de la freqüència amb què es realitza. Quan més es practiqui la relaxació més beneficis obtindrà el nostre cos i ment. Això és afavoridor en totes les etapes de la vida, però si es comença en l'etapa d'Educació Infantil, com ja s'ha esmentat anteriorment, es propiciarà un estil de vida equilibrat, però també afavorirà la resolució de conflictes, generant un clima d'aula tranquil i respectuós.
Mostrar más

71 Lee mas

Revisió dels programes de promoció de la salut a l'escola adreçats a l'Educació Primària

Revisió dels programes de promoció de la salut a l'escola adreçats a l'Educació Primària

Els hàbits són les conductes apreses per reiteració, és a dir per la repetició continuada de l’acte. Es considera òptim l’aprenentatge dels hàbits en aquella època de la vida en que el nen i la nena són heterònoms, és a dir, dependents d’un altre, al que no qüestionen. Als 12-13 anys, amb l’arribada de l’adolescència, s’inicia el pensament crític, caracteritzat pel qüestionament de la realitat. Per tant, el període dels anys previs (0-12 anys) és el període vital ideal per l’adquisició dels hàbits bàsics i fona- mentals (higiènics, alimentaris, d’activitat i descans, de cooperació i solidaritat...). Dels 6 als 12 anys coincideix amb l’Educació Primària i l’escola apareix com un lloc ideal per a l’entrenament i assentament dels hàbits. L’Educació per a la salut i els programes que es proposen per aquestes edats han de tenir en compte d’incloure activitats que possibilitin l’entrenament dels diferents hàbits saludables. Tanmateix el treball i aprenentatge dels hàbits és un dels objectius que travessa tots els cursos, especialment dels dos primers cicles de l’etapa.
Mostrar más

47 Lee mas

Programa emocional a Educació Infantil

Programa emocional a Educació Infantil

En l’educació emocional, es parla de la intel·ligència emocional que és la que determina l’èxit en les relacions socials, a més dels actes i les decisions importants en la vida. Aquesta absència d’educació emocional pot provocar temors, frustracions, entre altres sentiments negatius i també, desajustos socials i falta de control en els nostres desitjos (De la Torre, 2000). És per això, que és tant important treballar les emocions i encara més rellevant treballar-la en l’educació infantil perquè en aquestes edats sorgeixen sentiments com ansietat, enuig, enveja, inseguretat, entre d’altres. A més, les emocions tenen molta influència en la motivació dels infants i ajuden a crear un bon clima per l’aprenentatge en l’aula (Bisquerra, 2008).
Mostrar más

76 Lee mas

Les intel·ligències múltiples a Educació Infantil

Les intel·ligències múltiples a Educació Infantil

Com bé diuen Prieto i Ferrándiz (2001), les intel·ligències són potencials que poden manifestar- se o no en activitats significatives, depenent dels diferents factors culturals i ambientals. No són independents; qualque paper social requereix una combinació d’habilitats i intel·ligències i tothom posseeix les vuit; a més, comenten que hi ha moltes formes de ser intel·ligent dins cada categoria. La teoria de les IM destaca la diversitat de maneres en què les persones demostren les seves destreses dins cada intel·ligència, així com entre les intel·ligències (Gardner, 1993b). Una vegada arribats a aquest punt, Gardner (1983), segons Prieto i Ferrándiz (2001), proposa un procediment concret per avaluar les IM: l’avaluació “portfoli”, terme encunyat per ell mateix. Aquesta avaluació consisteix en valorar la competència cognitiva dels infants dins del context d’aprenentatge; això inclou els estils de feina i/o modes que manifesta l’infant per iniciar les activitats i les observacions dels mestres i famílies, els quals han de valorar els conceptes previs, habilitats i actituds manifestades pels infants. El mestre anima els infants a col·leccionar totes les feinetes realitzades durant el curs; això servirà per realitzar una valoració mitjan uns criteris prèviament establerts. Està orientada a valorar l’aprenentatge de les habilitats, coneixements, actituds i hàbits de treball dels infants. En ella s’inclouen els seus coneixements, pensaments i reflexions; s’hi reflexa la seva evolució. És una avaluació qualitativa, que explica el succeït durant el curs escolar. Segons Prieto i Ferrándiz (2001), Seidel i Walters (1997) afirmen que realitzant aquests tipus d’avaluació els infants s’impliquen més activament en les tasques i aprenen a jutjar la qualitat dels seus treballs i la dels seus companys.
Mostrar más

60 Lee mas

Play the game: ludificació i hàbits saludables en l'educació física

Play the game: ludificació i hàbits saludables en l'educació física

El present estudi mostra l’impacte de l’ús de la ludificació com a estratègia d’aprenentatge en l’assignatura d’educació física per al desplegament de conductes saludables. L’estudi, dissenyat en forma d’unitat didàctica ludificada anomenada Play the Game s’ha implementat al segon curs de l’educació secundària obligatòria de tres centres educatius de Barcelona i ha tingut com a objectiu prin- cipal aplicar la freqüència cardíaca saludable en l’activitat física mitjançant la consecució de reptes ludificats i organitzats mitjançant un sistema de nivells, punts, classificacions i insígnies (badges). A més a més, Play the Game ha introduït elements innovadors com la personalització, la cooperació, les emocions, la tecnologia i la combinació de contextos formals i informals a fi de respondre a les demandes educatives actuals i a les noves ecologies d’aprenentatge (Coll, 2013). L’estudi s’ha basat en una metodologia sociocrítica qualitativa i s’ha implementat mitjançant un disseny d’investigació-acció (I-A). Els instruments utilitzats han estat el qüestionari i el grup de discussió. Els resultats obtinguts evidencien el potencial de la ludificació com a estratègia d’aprenentatge emergent en educació física que augmenta la motivació i afavoreix el desenvolupament d’hàbits saludables.
Mostrar más

9 Lee mas

Creatividad musical y emociones: proyecto didáctico en l aula de Educación Infantil

Creatividad musical y emociones: proyecto didáctico en l aula de Educación Infantil

Lograr en estos profesionales, habilitados para el ejercicio de la profesión regulada de Maestro en Educación Infantil, la capacitación adecuada para afrontar los retos del sistema educativo y adaptar las enseñanzas a las nuevas necesidades formativas y para realizar sus funciones bajo el principio de colaboración y trabajo en equipo. (p.16) Estos educadores deben conocer los objetivos, contenidos curriculares y criterios de evaluación de la Educación Infantil y desarrollar estrategias didácticas tanto para promover y facilitar los aprendizajes en la primera infancia, desde una perspectiva globalizadora e integradora de las diferentes dimensiones cognitiva, emocional, psicomotora y volitiva, como para diseñar y regular espacios y situaciones de aprendizaje en contextos de diversidad que atiendan a las singulares necesidades educativas de los estudiantes, a la igualdad de género, a la equidad y al respeto a los derechos humanos (p.22)
Mostrar más

43 Lee mas

El joc com a eina didàctica en Educació Infantil

El joc com a eina didàctica en Educació Infantil

En les programacions d'aula, el joc ha de ser treballat com a objectiu educatiu, perquè s’ha d'ensenyar a jugar; com a contingut, ja que són molts els aprenentatges vinculats als jocs que els nens poden construir; i com a recurs metodològic perquè a través del joc es poden realitzar aprenentatges referits a les diverses àrees de coneixement i experiència. Per tant, en Educació infantil s'hauria de dotar de caràcter lúdic a les diferents activitats que s'hi realitzin, evitant la falsa dicotomia entre joc i treball, així com potenciar els jocs infantils, reservant per ells temps, espais i recursos. D'aquesta manera es rendibilitzarà
Mostrar más

55 Lee mas

La promoción de hábitos saludables en ducación infantil

La promoción de hábitos saludables en ducación infantil

En las diferentes áreas de conocimiento se pueden incorporar contenidos transversales relativos al fomento de hábitos de vida saludable. Los niños en educación infantil aprenden a conocer su cuerpo, a contribuir a su propio desarrollo adoptando hábitos de salud y bienestar, e incluso a entender la repercusión de determinadas conductas sobre su salud actual y futura. En este sentido, se pueden realizar diferentes talleres que partan de una salida al mercado, en la que los niños aprendan no sólo como funciona y qué pueden encontrar en él, sino también a seleccionar los alimentos sanos que comprarán para, posteriormente, realizar en el aula diferentes talleres de cocina en los que serán los cocineros y prepararán deliciosas recetas. De esta manera, conseguiremos que estén más dispuestos a probar todo tipo de alimentos y por lo tanto a descubrir formas más variadas, equilibradas y saludables de comer. También podemos utilizar numerosos recursos como canciones, cuentos películas, juegos y recursos interactivos para tratar el tema.
Mostrar más

66 Lee mas

Canvis : canvis a l'adolescència, nutrició, valoració personal, imatge i salut

Canvis : canvis a l'adolescència, nutrició, valoració personal, imatge i salut

Els hàbits alimentaris es relacionen amb l’obesitat, alguns dèficits nutricionals selectius, l’arteriosclerosi, el res- trenyiment, les intoleràncies digestives i les intoxicacions i toxiinfeccions. L’alimentació poc equilibrada con- diciona la evolució de malalties com la diabetis o l’artrosi. Segons l’Enquesta de Salut de Barcelona un 13% dels homes i un 18 % de les dones presenten excés de pes, però, atenent la percepció del entrevistats, un 36% dels homes i un 47% de les dones consideren que el seu pes és excessiu. L’obesitat i el sobrepès afecten més les dones, moltes de les quals es troben insatisfetes per la forma i el tamany del seu cos, presentant sovint estats emocionals negatius, sobretot ansietat i depressió. En general els afectats manifesten el desig d’aprimar-se i tenen poca autoestima, a conseqüència de les dificultats per controlar el pes. En l’excés de pes, com en gairebé tots els problemes de salut, intervenen factors primordials (genètics), altres factors individuals i factors del medi (social i estructural).
Mostrar más

96 Lee mas

Programa de Prevenció de l'Obesitat Infantil de Barcelona : projecte POIBIN 2018

Programa de Prevenció de l'Obesitat Infantil de Barcelona : projecte POIBIN 2018

L’objectiu és avaluar l’efectivitat d’una intervenció preventiva de l’obesitat per millorar els hàbits alimentaris, augmentar la pràctica d’activitat física, reduir les hores de visionat de pantalles i augmentar les hores de son dels escolars de 3 a 4 anys d’edat.

25 Lee mas

Pla Local de Seguretat Viària de Barcelona : 2008-2012

Pla Local de Seguretat Viària de Barcelona : 2008-2012

En aquest marc, es va establir un conveni de col·laboració amb ANESDOR (Asociación Nacional Española de Fabricantes de Vehículos de dos ruedas motorizados) on es definia el compromís d‟ambdues parts per oferir la realització de cursos voluntaris i gratuïts sobre la conducció segura de la moto adreçats especialment als conductors novells i es va llençar una àmplia campanya de comunicació que tenia l‟objectiu de sensibilitzar tots els conductors i als motoristes, per fer-los conscients de la seva vulnerabilitat i demanant a tothom el compliment de la normativa i el respecte mutu.
Mostrar más

70 Lee mas

Can Cadena: Material didàctic complementari. Educació Infantil. Parvulari i Educació primària. Cicle inicial

Can Cadena: Material didàctic complementari. Educació Infantil. Parvulari i Educació primària. Cicle inicial

Hort urbà de Can Cadena Material didàctic - Parvulari i cicle inicial de Primària 1.. Introducció 2.[r]

13 Lee mas

L'Escolarització a la ciutat de Barcelona : recull estadístic. 2009-2010

L'Escolarització a la ciutat de Barcelona : recull estadístic. 2009-2010

En els gràfics anteriors, per facilitar la comparació amb altres àmbits territorials i per la disponibilitat de sèries històriques, hem considerat tot l’alumnat estranger dels ensenyaments de règim general a partir de 3 anys (Educació Infantil, Primària, ESO, Batxillerat i Formació Professional).

54 Lee mas

L’activitat física i el rendiment acadèmic en Educació Infantil

L’activitat física i el rendiment acadèmic en Educació Infantil

Un 80% de les nines estan davant una pantalla entre 1 i 3 hores al dia, d’altra banda el percentatge dels nins es redueix a un 60% que mira la televisió menys d’una hora, però en contrap[r]

66 Lee mas

Show all 10000 documents...