PDF superior Història del llibre, les biblioteques i la lectura (2010-2011)

Història del llibre, les biblioteques i la lectura (2010-2011)

Història del llibre, les biblioteques i la lectura (2010-2011)

deixat per Manuel Milà i Fontanals a la Biblioteca Pú- blica Episcopal de Barcelona (BPEB). Manuel Jorba se centra en el conjunt bibliogràfic i documental de Milà a la seva mort, dispers després en diversos fons; Joan Solé estudia la relació entre Milà i l’advocat vilafranquí Ramon Freixas i Miret, producte de la qual hi ha un extens epistolari i altres documents; Colmenares ofereix el catàleg de la biblioteca particular del savi conservada a la BPEB, i Coll-Vinent hi afegeix un estudi literari sobre la influència de Walter Scott en l’obra de Milà. En una monografia més breu, Rodrigo i Fàbregas estu- dia el fons donat per l’empresari, jurista i diputat Josep Sardà i Caylà (1785-1869) a la ciutat de Reus, avui a la Biblioteca Central Xavier Amorós. Els 400 volums, preferentment jurídics, formen un conjunt que permet resseguir les tendències i escoles jurídiques imperants a Catalunya entre el segle XVI i el començament del XIX; a banda, hi ha obres literàries, científiques i religi- oses. El fons el va donar Sardà per crear una biblioteca pública a Reus, fet que no tingué lloc fins més d’un segle després. Francesc Bernat, professor de la Secció de Lingüística del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, ha publicat un estudi sobre el fons Cambó del Centre d’Estudis Catalans de París, amb la supervisió de Denise Boyer. Aquest fons es troba avui al Centre d’Estudis Catalans de la Université Paris-Sorbonne (Paris IV), i està format per unes 3.000 obres de tot tipus, publicades majoritàriament entre la segona meitat del segle XIX i la Guerra Civil espanyola. Relacionades amb aquestes últimes, altres obres estu- dien biblioteques particulars desaparegudes, a partir d’inventaris i referències escrites conservades. Encara que fictícia, Vilà (Vilà, 2011) reconstrueix, a partir de les dades donades per Cervantes a l’episodi de l’espor- gada de la biblioteca, la biblioteca d’Alonso Quijano, el Quixot, i identifica la majoria d’obres a partir de la referència donada i de l’acarament amb la producció bibliogràfica del moment. Conclou que es tracta d’una biblioteca possible, però ja antiquada el 1605, que re- flecteix els gustos literaris d’una generació anterior, de cap al 1580, com correspon a l’edat del protagonista de la novel·la. Ja parlant de biblioteques reals, l’histo- riador cistercenc Jesús Oliver intenta reconstruir la de Pere Antoni d’Aragó Folc de Cardona, duc de Sogorb i virrei de Catalunya, que va deixar al monestir de Po- blet el 1687. La biblioteca tenia 4.322 llibres, la majoria
Mostrar más

39 Lee mas

Torre Vidal Quadras: història i arquitectura

Torre Vidal Quadras: història i arquitectura

La recerca d'informació no ha sigut la part més difícil del treball, pel fet que hi ha molta informació a internet, biblioteques i arxius. Els punts més complicats han sigut la recerca dels plànols i esbrinar qui va encarregar la construcció de la torre. Com he explicat en anteriors punts, per a obtenir una part dels plànols vaig visitar 3 arxius diferents i amb un espai de 2 mesos entremig. Pel que fa a qui va encarregar la construcció de la torre, va resultar complicat perquè hi havia dues versions, la primera es que van ser la saga dels Vidal Quadras (a la web de Patrimoni Arquitectònic de Barcelona i a la de la família Vidal Quadras), i la segona versió es que la va encarregar Nicolás Boada (al llibre Dolors Monserdà-Santapau de Cèlia Cañellas). Vaig resoldre aquest gran dubte quan a l'Arxiu Municipal Districte de Sarrià Sant Gervasi em van ensenyar dos documents relacionats amb
Mostrar más

71 Lee mas

Edició crítica i estudi introductori del Llibre d'intenció de Ramon Llull

Edició crítica i estudi introductori del Llibre d'intenció de Ramon Llull

29 terme a casa de l’italià, els devia desenquadernar i enquadernar novellament, 25 per vendre’ls a biblioteques i llibreters, llibreters que es posaren a favor de Ferrajoli quan es desencadenadà l’afer. És en aquest punt que la relació amb Joan Gili es pot fer evident: bona part de l’espoliació anà a parar a Londres. 26 Gili emigrà a Anglaterra l’any 1934 i pogué ser a Londres mateix que trobà el conjunt dels tres còdexs, ja separats, reenquadernats i amb noves foliacions. La pista del manuscrit saragossà s’hauria esvanit definitivament per donar pas a un nou manuscrit, sense història i de procedència incerta. L’any 1961 s’obrí la causa contra els lladres de la biblioteca. Hi hagué penes de presó civil i de reclusió religiosa per als implicats, però tant des del Govern de Madrid com des del Vaticà s’intentà silenciar l’afer, per la xarxa d’implicacions que suposava, i, sobretot, per la voluntat d’exculpar la cúria eclesiàstica. La història va tenir un ressò ampli en la premsa internacional, però no en la censurada premsa del règim franquista. Els còdexs clarament identificats com a procedents de Saragossa eren del tot irrecuperables per la manca de proves sobre llur origen. 27 El cas de la desaparició, per tant, restava tancat sense possibilitat de resolució.
Mostrar más

784 Lee mas

Normativa d’ús de les Biblioteques del Consorci de Biblioteques de Barcelona [2013]

Normativa d’ús de les Biblioteques del Consorci de Biblioteques de Barcelona [2013]

2.13. La Diputació de Barcelona pot cedir a Biblioteques de Barcelona, per a la prestació dels serveis multimèdia municipals, les dades personals següents: codi del carnet de la biblioteca, sexe, tipus d’usuari o usuària en funció de la data de naixement, municipi i barri de residència, i país de naixement. La finalitat de la cessió és la realització d’estadístiques sobre l’ús del servei. L’ús d’alguns serveis multimèdia municipals exigeixen la cessió d’aquestes dades a Biblioteques de Barcelona i, per tant, si l’usuari o usuària no accepta aquesta cessió no es pot accedir al servei.
Mostrar más

8 Lee mas

Aplicacions mòbils i disseny web adaptatiu a les biblioteques de Catalunya

Aplicacions mòbils i disseny web adaptatiu a les biblioteques de Catalunya

Es va optar per aquesta opció per diversos motius. D’una banda, calia incorporar la «mobilitat» a la resta de ser- veis que ofereixen les biblioteques de la UAB. De l’altra, les dades ens indicaven que les peticions de descàrrega i consulta no estaven sent gaire elevades, mentre que pel que feia a recursos humans i econòmics, sí que ho havien estat. De fet, aquestes conclusions ens van dur a descartar l’adaptació de l’app del catàleg per a dispositius d’Apple, prevista per a una segona fase del projecte. En segon lloc, el mercat de la tecnologia mòbil comença- va a polaritzar-se. Dels cinc sistemes operatius per a mò- bils del 2010, el 2012 només en despuntaven amb dife- rència dos: Android i iOS. S’obrien dos mercats gegants, ambdós amb plataformes diferents i necessitats de pro- gramació dobles. I mentre que en alguns àmbits, com ara les xarxes socials, els diaris i els mitjans de comunicació, les aplicacions instal·lables prenien cada cop més força, altres sectors comercials i institucionals apostaven per dissenys multiplataforma que s’havien simplificat gràcies
Mostrar más

14 Lee mas

Mequinensa i Ainielle: pobles literaris i fantasmes : Història de dues desaparicions

Mequinensa i Ainielle: pobles literaris i fantasmes : Història de dues desaparicions

Una cosa és ben certa; néixer en un lloc determinat és un atzar. Però quan l’atzar ja ha fet la seva feina, es forgen les identitats i les pertinences a aquell lloc, on hi has anat a parar per atzar, sí, però que és el teu lloc. On has nascut i on t’agradaria morir. La pèrdua d’aquest lloc, tal com passa amb Mequinensa i Ainielle, és traumàtica. Només cal parar atenció al lèxic que empren els dos autors al llarg dels seus llibres i a mesura que avança la destrucció dels dos pobles: drama, destrucció, demolició, escampadissa, desastre, sinistre, mort, sepultura, ensorrar, enfonsades, incertesa, èxode, malesa, desfigurats, abatre, esquarterar, endolada, famèlica, rovell, desfetes, nafra, desbandada, implacable, cucs del podriment, endolat, irreversible, ruïnosa, empestada, cementiri, malenconia, morta, invasors, embestida, brutal, rosegar, corroïts, silenci, malson, cruel, patir, perir, podrien, assolada, arrasada, buit, ruinas, soledad, ahogados, podredumbre, olvido, sórdido, abandono, cementerio, invadir, profanar, roer, dentelladas, cadáver, destrucción, fantasmas, gemido, agotarse, miedo, borrando, pena, crueldad, despojos, pálido, tedio, desolada, sombra, maldición, herrumbroso, atormentado, mutilados, desgarrones, reventados, corrompidas, congelado, vértigo, heridas, condenado, ausencia, despojos, lamento, tormenta, miseria, guerra, víctima, lepra, moho, i un llarg etcètera. N’hi ha moltes més i els dos llibres en comparteixen algunes. Per què, sigui de la manera que sigui, és tan dolorós perdre un poble?
Mostrar más

53 Lee mas

Josep Ferrater Mora i la història intel·lectual : mètode, ontologia i ontologies

Josep Ferrater Mora i la història intel·lectual : mètode, ontologia i ontologies

InPho parteix de quatre subontologies bàsiques: i) pensador; ii) docu- ment, iii) organització, iv) idea. La primera es subdivideix en diversos tipus (científic, filòsof, teòleg, artista etc...). Les dues següents adopten estructures ja existents en biblioteques d’ontologies estàndard. La quarta és la més com- plexa i la que permet captar l’especificitat de InPho, perquè organitza les idees-clau en funció de les relacions d’«herència» segons els seus continguts més que no pas segons les seves menes. I després crea i pobla la subontologia amb grups d’idees segons la seva rellevància semàntica. Això permet prosse- guir les divisions clàssiques (metafísica, ètica, lògica, filosofia de la ment...) amb noves subdivisions sotmeses a avaluació experta i enriquiment semàntic. En una sèrie de passos, les respostes i classificacions dels autors es combinen amb la populació semi-automàtica de l’ontologia mitjançant tècniques es- tadístiques, de classificació automàtica (e.g. hipònims i hiperònims) i de rao- nament no-monotònic. Això crea una «ontologia dinàmica», resultant d’un «programa de generació de meta-contingut» (meta-content generation engine) que permet resoldre (almenys parcialment) el problema del cost del manteni- ment manual de l’ontologia.
Mostrar más

49 Lee mas

Recull d'activitats 2009-2010 i programa 2011 = Activity report 2009-2010 and programme for 2011Recull d'activitats 2009-2010 i programa 2011 = Activity report 2009-2010 and programme for 2011

Recull d'activitats 2009-2010 i programa 2011 = Activity report 2009-2010 and programme for 2011Recull d'activitats 2009-2010 i programa 2011 = Activity report 2009-2010 and programme for 2011

Si es considera que aproximadament la meitat dels països que surten d’una guerra tornen a caure en la violència en menys de cinc anys, que alguns dels episodis més dramàtics de les últimes dècades s’han donat després de les negociacions de pau, com en el cas d’Angola o de Ruanda, i que avui l’ONU té el nombre més alt de missions sobre el terreny de tota la seva història, queda patent que cada cop és més necessari afavorir la formació en noves estratègies per prevenir conflictes i per mantenir i consolidar la pau en zones post conflicte o amb risc de caure en un conflicte. L’anàlisi dels conflictes, de les seves causes i dels actors implicats s’ha de tenir en compte per planificar una intervenció evitant al màxim els impactes negatius i tractant de maximitzar els impactes positius. Per garantir la sostenibilitat dels processos és indispensable implicar la població local en el projecte i cal dissenyar una estratègia de sortida que prevegi la continuació del projecte una vegada s’acabin els fons.
Mostrar más

105 Lee mas

La nova història cultural en la història de la ciència a Catalunya

La nova història cultural en la història de la ciència a Catalunya

Les XII Trobades celebrades del 15 al 18 de novembre de 2012 van constar de 13 seccions 11 els títols de les quals ja són prou clarificadors de l’empremta cultural. El terme “fronteres” emprat en la secció dedicada als arabistes recorda la franja de contacte entre les cultures cristiana, jueva i musulmana a l’Edat Mitjana peninsular. Pel que respecta a la Medicina, el tema central són les “representacions”, un altre terme clarament pertanyent a la nova història cultural. Encara resulta més evident la secció dedicada a la literatura i ciència on hi trobem comunicacions sobre el debat de les dues cultures a les novel·les de ficció, sobre la formació del terme energia a les llengües, sobre les idees científiques i les pràctiques mèdiques en obres teatrals, a més de treballs sobre poesia i ciència o sobre la ciència en les obres de Jules Verne i Lewis Carroll. També la “cultura material” va tenir la seva secció dedicada als instruments i museus de ciència. La intersecció entre ciència i identitat va ser analitzada en una altra secció posant èmfasi en el paper que la ciència pot jugar en la construcció nacional. En aquest apartat cal destacar les contribucions sobre ciència i nació a l’esfera pública, sobre la identitat tecnològica a Catalunya i sobre els intents de fer país mitjançant la creació de zoològics o a través de la construcció de mites 12 .
Mostrar más

18 Lee mas

El judeoespanyol: concepte i orígens, història, situació actual

El judeoespanyol: concepte i orígens, història, situació actual

L'explicació té tres vessants: les comunitats jueves eren prou grans i homogènies perquè hom pogués fer la seua vida quotidiana sense necessitat de parlar sinó judeoespanyol, i si de cas[r]

27 Lee mas

La història digital: una certa idea i algunes il·lustracions

La història digital: una certa idea i algunes il·lustracions

d’un conjunt d’eines posades a disposició d’una idea, segons la qual tot passat és un lloc, de manera que es proposa engegar una investigació per explorar, conèi- xer i interactuar amb les diferents capes històriques d’una ciutat o d’un espai, tot entenent que es fan més significatives quan es relacionen i es creuen amb altres històries d’altres llocs. En aquest sentit, obtenim una hiperciutat, una ciutat real en la qual s’ha incrustat una enorme varietat d’informació, des de cartografies històriques fins a genealogies familiars, passant per relats de les persones que hi viuen o hi van viure. Així, s’ha utilitzat per mostrar com són diverses ciutats del present, per analitzar l’evolució transnacional de l’urbanisme, per representar es- pais del passat, com ara la visualització i contextualització de les estàtues en un fòrum de l’època romana, o per navegar a través de les històries dels supervivents de l’Holocaust, tot situant els llocs on van néixer, els camps de concentració on van estar i les ciutats on van viure després, tot acompanyat amb mapes actuals i històrics, documents i vídeos. Aquesta plataforma planteja, a més, altres reptes, en la mesura en què no solament ha estat emprada per tractar amb fonts histò- riques ben establertes, sinó que n’utilitza d’altres d’origen digital, el tret distintiu de les quals és que tenen una naturalesa més difusa que, però, permet un tracta- ment que s’adapta millor a la nova realitat i a les seves eines. Així, un dels seus projectes experimentals es dedica a les protestes ocorregudes a Iran entre 2009 i 2010, i intenta documentar (mostrar cartogràficament) els llocs on van sorgir els aldarulls als carrers de Teheran i d’altres ciutats després de les eleccions de mitjan juny de 2009. Les fonts no són aquí les tradicionals, sinó milers d’objec- tes multimèdia (vídeos de YouTube, missatges de Twitter, fotografies de Flickr), la qual cosa implica un treball previ de creació d’un arxiu digital sobre la història de les protestes i la corresponent repressió, però sense els controls clàssics sobre
Mostrar más

21 Lee mas

Les Biblioteques Escolars

Les Biblioteques Escolars

El CEIP Rafal Nou és un centre ubicat en un barri de classe obrera del mateix nom, delimitat pels barris de Son Ferriol, El Vivero, Es Rafal Vell i l’Estadi Balear, a Palma. Es tracta d’un centre on es té molt present el concepte de biblioteca escolar. Sense arribar al nivell d’altres institucions en quan organització i implicació, com és el cas del Mata de Jonc, he de dir que vaig quedar bastant satisfet de comprovar com, en línies generals, la tasca que realitzen les responsables d’aquest espai i el temps que hi dediquen al seu funcionament resulten molt productius. Aquestes responsables, les quals em van atendre molt amablement, són dues mestres: Assumpta Mascaró, mestra jubilada que voluntàriament dedica una part del seu temps a encarregar-se de la biblioteca, i Margalida Pons, mestra de Religió, assignatura que per llei es dediquen poques hores, permetent a la responsable dedicar-se a aquest projecte. Ambdues responsables tenen el títol d’expertes universitàries en "Organització, Gestió i Dinamització de Biblioteques Escolars". A més, han assistit a diferents jornades de biblioteques escolars, a Catalunya, Salamanca i Mallorca d'ençà que el 2007 van inaugurar la nova biblioteca escolar. Aquesta va ser fruit del premi estatal al projecte que presentaren al Concurso Nacional de ideas para la mejora e innovación de las bibliotecas escolares para el año 2005. El premi va ser de 29.500 € i representà una millora extraordinària per la biblioteca i una gran motivació per part de tota la comunitat educativa. Centre
Mostrar más

59 Lee mas

2011 - 2010

2011 - 2010

) - (5) (605) 2.603 Proyecto Térmico San Antonio I 1.404 1.014 (12) 128 - - 2.534 Proyecto Hidroeléctrico Corobicí 2.480 476 (688) 190 (19) (7) 2.432 Modernización S.T. Río Macho 200 2.101 - 44 - - 2.345 Atención Integral del Cliente Empresarial 1.455 3.391 (2.605) - (1) (38) 2.202 Transformación de energía 1.261 842 - 57 - - 2.160 Proyecto Hidroeléctrico Arenal 1.262 2.059 (373) 298 17 - 3.263 Servicio Universal 2.222 2.365 (2.587) - (15) (95) 1.890 Proyecto Térmico Moín III 1.073 1.826 (1.204) 169 - - 1.864 Infraestructura Tecnológica 302 1.283 - 137 - - 1.722 Proyecto Hidroeléctrico Sandillal 1.091 507 (57) 98
Mostrar más

201 Lee mas

EL LLIBRE DE LA POLS II

EL LLIBRE DE LA POLS II

L’amfitrió era en Marcel Delamare, secretari general d’una organit- zació coneguda informalment pel nom d’aquell edifici, precisament, el mateix on tenia lloc aquella reunió. Es deia la Maison Juste. En Dela- mare tenia poc més de quaranta anys, anava ben pentinat, duia ulleres i un bon vestit de sastre que li feia joc amb els cabells d’un gris fosc. El seu daimoni era un duc blanc, que estava ajocat al respatller de la bu- taca i que clavava els ulls en el daimoni que l’altre home tenia a les mans, una serp de color escarlata que se li cargolava entre els dits. La visita es deia Pierre Binaud. Tenia més de seixanta anys, vestia amb coll de clergue i de manera austera, i era el jutge suprem del Tribunal Consistorial, el principal organisme del Magisteri per imposar disci- plina i seguretat.
Mostrar más

15 Lee mas

L'àmbit temàtic de la saviesa en l'obra de Ramon Llull : Exemples extrets del Llibre de meravelles, del Romanç d'Evast e Blaquerna i del Llibre de virtuts e de pecats

L'àmbit temàtic de la saviesa en l'obra de Ramon Llull : Exemples extrets del Llibre de meravelles, del Romanç d'Evast e Blaquerna i del Llibre de virtuts e de pecats

Josep Maria Ruiz i Albert Soler han contribuït a aclarir quin era exactament el context en el qual es va desenvolupar la trajectòria de Llull. 2 D’una banda, el fet que un laic, com ara Llull, deixés la seva vida mundana i la seva família per tal de dedicar-se a l’escriptura amb un fons clarament religiós respon a inquietuds prou corrents entre els cristians laics dels segles XII i XIII, cristians que no se sentien satisfets tan sols amb l’espiritualitat que rebien dels monjos. És a dir, volien anar més enllà i imitar Jesús i els seus apòstols. D’altra banda, la cultura normalment reservada als clergues va començar a difondre’s entre altres capes de la societat i és així com els laics van poder accedir-hi. De fet, Llull va escriure una bona part de les seves 265 obres tot adreçant-se a burgesos i aristòcrates i, justament per aquesta raó ho va fer, en bona part, tot fent servir la llengua catalana. Finalment, hem de tenir en compte que al segle XIII la conversió de musulmans i jueus va esdevenir una meta important pels ordes mendicants. És justament a causa de la influència franciscana que Llull va voler, fins i tot, donar la seva vida per tal de convertir infidels, i el seu desig de fundar escoles on els missioners haurien d’aprendre llengües respon a idees provinents dels dominicans.
Mostrar más

51 Lee mas

La cooperació entre biblioteques, arxius i museus en la conservació, la preservació i la difusió del patrimoni a Catalunya

La cooperació entre biblioteques, arxius i museus en la conservació, la preservació i la difusió del patrimoni a Catalunya

Quant als punts en comú amb les biblioteques, és evident que n’hi ha de ben clars. Un exemple el tenim amb els fons personals. Els productors o els hereus dels fons do- cumentals sovint dipositen a l’ANC tota la seva producció documental, que no diferencien de la que els ha estat un suport per crear la seva obra. Polítics, empresaris i escrip- tors, entre d’altres, lleguen amb el seu fons documental la seva col·lecció bibliogràfica, que, sens dubte, reflecteix el procés de la seva obra creativa. Són exemplars sovint anotats, glossats, que poden relacionar-se amb obres de l’autor presents en la col·lecció d’una biblioteca o fins i tot amb obres d’altres autors. A partir d’aquestes connexions, els investigadors de l’obra d’un autor poden conèixer el context real de creació de l’obra a través dels documents en què l’autor de manera directa o indirecta n’explica la gènesi. L’ANC està fent un esforç molt important en tota mena d’accions i de recursos perquè les col·leccions bibli- ogràfiques contingudes en els fons documentals custodi- ats en el centre puguin arribar al màxim d’investigadors a través dels mitjans adequats, com ara catàlegs federats, cooperació interbibliotecària i articles de difusió.
Mostrar más

12 Lee mas

El llibre de rúbriques de Benassal

El llibre de rúbriques de Benassal

joc, exeeptat joc de gresca 14 sino que no val passadeu, ni rifa envidada e altre qualsevol joc de daus corredissos; e que los que jugaran al dit joc, fora del que és exeeptat, no comete[r]

8 Lee mas

Llibre sobre el Currículum de l’ ESO

Llibre sobre el Currículum de l’ ESO

Comprendre i saber comunicar són sabers pràctics que han de recolzar-se en el coneixement i reflexió sobre el funcionament del llenguatge i dels recursos comunicatius específics de cada àrea curricular, i impliquen la capacitat de prendre el llenguatge com a objecte d’observació i anàlisi. En aquesta línia poden ser de gran ajut les precisions que sobre la competència comunicativa es fan en el currículum de les matèries de llengua, apartat en què totes les matèries són competents i que en la de llengua s’ha desenvolupat d’una manera més detallada i precisa. Els continguts que apareixen en aquests apartats del currículum, pròpiament, s’han de tenir presents, amb les seves especificitats, en tots i cadascun. Aprendre a expressar i interpretar diferents tipus de discursos adequats a la situació comunicativa i en diferents contextos socials i culturals implica el coneixement d’alguns aspectes de la diversitat lingüística i cultural, així com algunes de les estratègies necessàries per interactuar d’una manera adequada en contex- tos plurals. Aquesta dimensió plurilingüe i intercultural de la comunicació suposa poder comunicar-se en diverses llengües amb distint nivell de domini i formalització –especialment en l’escriptura–, amb la qual cosa, s’afavoreix l’accés a noves i més variades fonts d’informació, comunicació i aprenentatge. El coneixe- ment d’altres llengües i cultures dóna, a més, més obertura cap a l’altre, fet clau per al desenvolupament d’una societat solidària que s’enriqueix amb les aportacions de tots els seus ciutadans i ciutadanes. La competència comunicativa també és imprescindible per adoptar decisions i cohesionar els grups humans: acceptar i fer crítiques constructives; posar-se en el lloc d’altri de manera empàtica; respectar
Mostrar más

287 Lee mas

Arxius i didàctica de la història. Una experiència pedagògica (1998-2014)

Arxius i didàctica de la història. Una experiència pedagògica (1998-2014)

La font bàsica fou els Llibres de Registre Civil del segle xix ; en concret el de Defuncions. El document presenta una nombrosa col·lecció d’actes d’inscripció de les persones mortes segons data de traspàs. Els llibres van ser regulats per llei de 17 de juny de 1870. Tot i això, arreu el segle i des de ben començament, es farien servir sèries documentals de Registre Civil. L’objectiu administratiu era registrar els naixements, matrimonis i defuncions dels veïns dels municipis de les províncies espanyoles. Custodiats pels jutges municipals o altres funcionaris, les actes adquirien caràcter de document públic. Una acta de defunció podria generar el dret a heretar, a percebre beneficis de l’Estat, rebre sepultura, acreditar la qualitat de vidu/vídua...No tenen el rigor dels registres parroquials, elaborats per manament del Concili de Trento (1545-1563); però, en el cas de les defuncions, el grau de fiabilitat és alt. 13 Tot i això, se’ls advertí que, en ser documents
Mostrar más

23 Lee mas

QUADERNS D ARQUEOLOGIA I HISTÒRIA DE LA CIUTAT DE BARCELONA

QUADERNS D ARQUEOLOGIA I HISTÒRIA DE LA CIUTAT DE BARCELONA

Gràcies a les excavacions de la plaça de Sant Miquel es va disposar per prime- ra vegada d’una lectura seqüencial de l’evolució de la ciutat de Barcelona en un sector concret, amb tot el que això comportava per al coneixement històric i la topografia urbana. Per això, tal i com és just reconèixer, hi ha un abans i un després de la història antiga de Barce- lona arrel de les excavacions i treballs d’Agustí Duran i Sanpere i Josep de C. Serra i Ràfols, i també hi ha un abans i un després a l’arqueologia de la ciutat gràcies a la recerca de Francisca Pallarés. Tot això es fa ben palès, de manera perenne, als dos articles que Francisca Pallarés publicà a la sèrie Cuadernos de
Mostrar más

10 Lee mas

Show all 10000 documents...