PDF superior Històries de vida i educació social, setembre 2012

Històries de vida i educació social, setembre 2012

Històries de vida i educació social, setembre 2012

El� context� d’intervenció� et� marca� molt� també� els� límits� institucionals, perquè per encàrrec tu has de tenir clar en quin tipus de recurs treballes i aquí, bàsicament, són xavales que amb divuit any han viscut tres o quatre vides teves o meves i que a nivell emocional estan molt cascades, que a nivell de xarxes de suport les tenen cremades, les seves xarxes de suport o una relació familiar molt conflictiva. I l’encàrrec és que ha de decidir si vol ser mare i optar per una sèrie de condicionants. I jo penso: aquesta persona ha tingut algun fonament per poder construir un projecte de futur? Si mires la seva història, no ha tingut aquesta possibilitat, o quan l’ha tingut, no l’ha pogut aprofitar. Perquè hi ha altra gent que et diu: la meva opció és aquesta, però veus que és una opció, però moltes noies necessiten una mare per a elles, o un pare per a elles. [...] Si no han tingut aquest procés, com vols que puguin decidir segons què! [...] Aquí per esgotament, em demano una excedència i torno al CRAE de noies. [...]
Mostrar más

36 Lee mas

El món clàssic I, setembre 2012

El món clàssic I, setembre 2012

"He vist que molts historiadors han relatat les diverses guerres per separat i alguns dels fets relacionats amb aquestes guerres. Pel que he pogut saber, cap d'ells no ha volgut examinar la dinàmica global i general dels esdeveniments, quan i perquè començà i com ha arribat fins al final. Per això, he considerat absolutament necessari no relegar ni deixar que passés inadvertit sense explicació el millor i el més útil ensenyament de la fortuna (Týche). En efecte, tot i que la sort canvia les circumstàncies i sovint s'interfereix en les vides dels homes, amb tot, de manera categòrica mai no ha dut a terme accions com aquestes ni ha provocat conflictes com una guerra com la que hem presenciat. Però, això no és possible comprendre-ho a partir de la lectura de les històries parcials, llevat que algú visités les ciutats més importants, una per una, o que no cregui –per Zeus– de tenir al cap la geografia del món sencer, la seva situació universal i el seu ordenament, cosa que no seria creïble."
Mostrar más

58 Lee mas

Aprenentatge al llarg de la vida, setembre 2012

Aprenentatge al llarg de la vida, setembre 2012

intel·ligents” van entrar en grups especials d’alt nivell o en classes o programes accelerats, uns “espais” en què els tractaven com a estudiants d’alt rendiment i en què s’identificaven a ells mateixos com uns bons estudiants. La participació en aquests programes va fomentar en aquests estudiants una consciència de la seva posició a l’escola que els va oferir certes formes de poder i privilegi en els seus “mons figurats”. Els mons figurats són activitats produïdes socialment i constituïdes culturalment en què les persones construeixen unes compren- sions d’elles mateixes mitjançant la participació en activitats que fins llavors no formaven part dels seus mons. Com a resultat d’això, aconsegueixen el seu estatus privilegiat dins d’aquests espais “intel·ligents” a costa d’un distancia- ment físic i social dels altres estudiants d’origen mexicà. Això fa que sovint es desenvolupi un sentiment d’èxit personal i alhora que es tingui una opinió negativa de la seva pròpia gent. Aquest mateix patró d’aprenentatge i desen- volupament va ser experimentat per estudiants de totes les edats, va configurar les seves pròpies identitats i els va situar com a estranys dins de la seva pròpia comunitat. Van participar activament en estudis en què el seu grup ètnic era invisible en el currículum o bé apareixia retratat negativament. Van acabar acceptant acríticament aquests retrats, caracteritzats per uns estereotips nega- tius i una imatge hostil que transmetia el missatge que els americans d’origen mexicà eren uns membres de la societat poc importants o sense valor.
Mostrar más

54 Lee mas

Acompanyament residencial i infància en risc social, setembre 2012

Acompanyament residencial i infància en risc social, setembre 2012

D’altra banda, hem escollit dos conceptes que, per la seva iteració i per la seva complexitat, considerem rellevants en l’anàlisi del PEM. El primer d’aquests conceptes es refereix a la participació. Un concepte singular i actual que re- corre diferents circuits socials i educatius. En aquest sentit, la participació és llegida com la possibilitat de prendre part, si bé amb un matís clau que en re- funda la consideració. Si entenem la participació com un dret no sols a pren- dre part, sinó també a “ser part” (Núñez, 2005, p. 121), no n’hauríem de fitar el camp al fet que els nens acollits en un CRAE participin en les decisions, en l’organització, fins i tot en la gestió, sinó garantir que puguin prendre i ser part social. Aquí és on es juga la participació com a dret, i no com a regal. Per tant, aquí la dimensió educativa que propugni la possibilitat d’iniciar recorreguts socials i culturals és la que estarà proporcionant els elements necessaris per a una participació real del subjecte en l’àmbit social. El segon dels conceptes que apareix constantment en el desenvolupament del text analitzat és el de la temporalitat. Aquesta, en la majoria de les ocasions, es refereix al mateix temps que els nens romanen a la institució. La recurrència persistent a aques- ta qüestió instal·la certa provisionalitat en el treball educatiu. És cert que els nens s’estan al CRAE un temps limitat, però l’educació té uns altres temps, el subjecte té uns altres temps i les institucions, per descomptat, tenen una altra dimensió temporal. Així, doncs, supeditar els recorreguts educatius dels nens a la seva estada facilita considerar un treball educatiu allotjat en la propensió a l’establiment de prioritats. Això, si ho acarem amb els principis compensa- dors de l’educació proposada, introdueix un caire obturador a les possibilitats educatives del subjecte.
Mostrar más

136 Lee mas

Històries de vida professional : Una perspectiva sobre la visió i la percepció de la pròpia construcció professional de l'educador i l'educadora social en l'educació secundària obligatòria a Catalunya

Històries de vida professional : Una perspectiva sobre la visió i la percepció de la pròpia construcció professional de l'educador i l'educadora social en l'educació secundària obligatòria a Catalunya

Los primeros años, en que yo había acompañado más a menudo a los chavales a cosas como natación, el refuerzo escolar, el casal,…yo sabia que entre unas cosas y otras iba a salir a las 8 de la tarde…Entonces lo que no vas a hacer es entrar a las 8 o las 9 de la mañana. Yo no estoy autorizado a hacer horas extras, con lo cual son horas que regalo, así que yo hago mis 35 horas. Siempre haces de más. Pero lo que te quitas es la obligación de entrar a las 8 si sabes que acabas a las 8 de la tarde, porque yo no vivo aquí. Si hago la parada para comer dos horas, ¿qué hago? ¿Sentarme en una plaza un rato? Yo aquí no vivo y no puedo irme a casa i volver en un rato, yo estoy aquí tirado. Pero eso me han dejado hacerlo siempre. No me controlan. De hecho yo no ficho cuando los profes y otros compañeros sí lo hacen y les hacen un seguimiento de la asistencia y del horario. A mi no, porque luego llegan momentos en los que…yo se cuando tengo que hacer de más y cuando de menos. Cuando me tengo que quedar una tarde para atender a una mamá, porque no podemos coincidir en otro horario, yt se que voy a salir a las 5 y media, no entro a las 8 de la mañana. Pero en un centro en que te impongan una rigidez en el horario dices, vale, de 8 a 3 todo lo que quieras, fuera de ese horario, nada. Yo siempre he hecho más horas de las que me tocaban, porque el cómputo, al final, sale negativo. Pero no me sabe mal hacer reuniones de tarde, porque se que me lo puedo gestionar y compensar en cuanto al horario. Intento compensar, sobre todo para no quemarme. Ha habido años que he hecho muchas horas, en que llegaba cada día a las 10 pero me iba todos los días a las 8 y comía aquí, delante del ordenador, porque aquí el centro está abierto hasta las 9 y media, porque hay ciclos formativos.
Mostrar más

284 Lee mas

Ciutat, adolescències i educació social, febrer 2012

Ciutat, adolescències i educació social, febrer 2012

Atenc en la meva consulta a una adolescent de 15 anys acollida des dels 5 anys. Paula, filla de pares toxicòmans, viu en un CRAE dels 3 als 5 anys. La mare acollidora diu d’ella que el que més li impressiona durant els primers temps és que P. plorava sense emetre cap so. El seu plor era com una ganyota, que no semblava cridar a l’altre. Mala estudiant, ve a consultar ara perquè per a l’acollidora s’ha tornat insuportable el despertar sexual de P. Sap que porta nois a casa quan ella no hi és i P. va deixant mostres de les seves activitats: un condó, el menjar a les escombraries i en el seu lloc la ingesta de brioixeria, cigarrets, etc. L’insuportable per a la mare va in crescendo fins al punt que decideix deixar l’acolliment. Deixa a P. en un CRAE religiós sota la convicció de què P. es farà embarassar i que ella no pot protegir-la d’això. En una entrevista posterior revela la causa d’aquesta convicció: ella mateixa, sent una estudiant, queda «accidentalment» emba- rassada i forçada per la seva família decideix continuar. Per a ella la seva vida canvia de manera radical i no vol que això es repeteixi amb P. No obstant això no pot veure que el seu abandó tal vegada sigui una embranzida al fet que aquesta repetició es produeixi. La veritat és que P. al poc temps d’estar en el CRAE comença un reguitzell de fugides. Què és el que explica quan hi torna? Explica que es dirigeix als seus altres referents del passat, adults i semblants, tractant d’esbrinar si hi ha allí un lloc per a ella o si està en la solitud més radical. El CRAE, que no és nou en la seva vida, és per a ella la representació del buit i la solitud.
Mostrar más

172 Lee mas

Dependència i educació per a l'autonomia, febrer 2012

Dependència i educació per a l'autonomia, febrer 2012

Candidat a Doctor pel Departa- ment de Filosofia, Llenguatge i Li- teratura de la Universitat Carlos III de Madrid. Becari contractat JAE- Predoc a l'Institut de Filosofia (De- partament de Ciència, Tecnolo- gia i Societat) del CSIC. Llicenciat en Ciències Físiques (Universitat Complutense de Madrid, 2003) i en Humanitats (Universitat Car- los III, 2006), i màster oficial en Humanitats i diploma d'estudis avançats (Universitat Carlos III, 2008) obtingut amb la tesina titu- lada Agencia y Funcionalidad. So- bre Mundos Prácticos para perso- nas/cuerpos diversos. Els seus in- teressos investigadors se centren en el següent: estudis sobre cièn- cia, tecnologia i societat; movi- ment de vida independent; drets civils de les persones amb disca- pacitat; el concepte de discapa- citat en l'enfocament d'Amartya Sen; anàlisi filosòfica de les idees d'agència i funcionalitat sota una consideració de la persona basada en la diversitat. Algunes publicaci- ons destacades: "Cuerpos, capaci- dades, exigencias funcionales... y otros lechos de Procusto", Política y Sociedad (47(1), 2010); "Funda- mentos éticos para la promoción de la autonomía: hacia una ética de la interdependencia", Alterna- tivas. Cuadernos de Trabajo Social (17, 2010); "Diversidad funcional. Análisis en torno a la propuesta de un cambio terminológico para la discapacidad", Seminario Internaci- onal de Jóvenes Investigadores. Cla- ves actuales de pensamiento (María G. Navarro, Antolín Sánchez Cu- ervo i Betty Estévez (eds.), Plaza y Valdés, Mèxic, 2010), "Hermenéu- tica de la persona. Modos de re- conocimiento a través de la agen- cia", Revista Latinoamericana de Es- tudios sobre Cuerpos, Emociones y Sociedad (ISSN: 1852.8759, núm. 3, 2010).
Mostrar más

14 Lee mas

Justícia, conflicte i educació social, setembre 2012

Justícia, conflicte i educació social, setembre 2012

Entitat TransFORMAS És una associació de professionals que, des de 2004, investiga la re- lació entre art�i�transformació�si- tuant la persona al centre i apun- tant a un alt impacte en la comu- nitat. Aposta per la innovació�en totes les facetes dels seus projec- tes. Aquests poden tenir diverses formes: producció, acció, inter- venció, formació i investigació. teatroDENTRO és un projecte de formació i producció artística en presons amb un interès especial a crear canals de comunicació inte- rior-exterior a través de les obres generades.

8 Lee mas

Especialització en Higiene industrial I, setembre 2012

Especialització en Higiene industrial I, setembre 2012

Com hem dit més amunt, la manera més eficient d’eliminar un contaminant de l’ambient és captar-lo en la proximitat immediata del focus contaminant que l’allibera recorrent a l’anomenada extracció�localitzada, com es fa, per exemple, mitjançant les campanes utilitzades a les cuines domèstiques o pro- fessionals. Perquè una instal·lació d’extracció localitzada sigui eficaç és neces- sari que sigui capaç de reduir la concentració ambiental del contaminant que vol captar fins a nivells considerats segurs. D’altra banda, la instal·lació ha de ser eficient, és a dir, ha d’aconseguir ser eficaç usant cabals d’aire raonables, ja que els cabals excessius generen costos innecessaris a causa del sobredimen- sionament del sistema i d’un alt cost de funcionament.
Mostrar más

80 Lee mas

Fiscalitat internacional i duanera, setembre 2012

Fiscalitat internacional i duanera, setembre 2012

“1) Les autoritats competents dels Estats contractants han d’intercanviar les informaci- ons necessàries per a aplicar aquest Conveni o la legislació interna dels Estats contrac- tants relativa als impostos compresos en el Conveni en la mesura que la imposició exigi- da no sigui contrària al Conveni. L’intercanvi d’informació no és limitat per l’art. 1. Les informacions rebudes per l’autoritat competent d’un Estat contractant han de ser man- tingudes en secret de la mateixa manera que les informacions obtingudes sobre la base de la legislació interna d’aquest Estat i només es comuniquen a les persones o autoritats (inclosos els tribunals i òrgans administratius) encarregats de la gestió o recaptació dels impostos compresos en el Conveni, dels procediments declaratius o executius relatius a aquest impostos o de la resolució dels recursos relatius a aquests, i han de ser utilitzades solament per a aquestes finalitats.
Mostrar más

34 Lee mas

Fonaments de l'aprenentatge i del llenguatge, setembre 2012

Fonaments de l'aprenentatge i del llenguatge, setembre 2012

Per concloure el capítol revisarem algunes de les regles implícites que manegem a l’hora de dialogar i que sens dubte contribueixen a la comprensió entre els par- lants. Una de les màximes expressions de les convencions compartides pels interlo- cutors durant la conversa és el principi de cooperació (Grice, 1975), que intervé en les relacions entre les intencions dels parlants i els enunciats que figuren en el dis- curs. Per a Grice, durant la conversa, els parlants i els oïdors cooperen perquè sigui significativa i tingui sentit. Això s’aconsegueix mitjançant l’ús de quatre màximes conversacionals (regles que ajuden a fer que la conversa tingui sentit): ser tan infor- matiu com es pugui, però no més del necessari (quantitat); que la contribució d’in- formació sigui veritable (veracitat); parlar del que té relació amb el que ja s’ha dit o amb l’objectiu de la conversa (pertinència); i, finalment, ser precís, clar, breu i orde- nat, evitant l’ambigüitat o la verborrea (intel·ligibilitat). En general, la falta d’ajus- tament a aquestes màximes fa que la conversa perdi ràpidament el sentit, si això passa sense un propòsit concret. No obstant això, el nostre coneixement d’aquestes màximes al costat de l’ocupació d’un altre tipus d’inferències, fa que fins i tot en situacions en què la conversa sembla incomplir-ne clarament alguna, puguem treu- re sentit d’aquestes violacions. Imaginem que davant la nostra pregunta sobre: «Com em queden aquestes ulleres?», la resposta del nostre interlocutor és: «Doncs sembla que avui plourà». Malgrat l’evident infracció de la màxima de rellevància en aquest exemple, negar-se a contestar una pregunta directa com aquesta podria implicar l’intent de l’interlocutor de no danyar l’oïdor, evitant emetre explícita- ment un judici negatiu. La comprensió d’aquesta mena de situacions conversacio- nals es mostra intervinguda per un tipus d’inferències particulars denominades per alguns autors implicació conversacional (Holtgraves, 1998) o inferències que fem en les converses per mantenir el sentit, fins i tot quan semblen infringir-se les màximes conversacionals.
Mostrar más

168 Lee mas

Elements i actors de la globalització, setembre 2012

Elements i actors de la globalització, setembre 2012

Entre els serveis, tanmateix, hi ha un ampli ventall de possibilitats. En un ex- trem trobem alguns serveis altament deslocalitzables, com, per exemple, els programadors informàtics, que poden treballar en qualsevol lloc, ja que els co- dis informàtics es poden enviar per Internet d’una manera barata i instantània des de qualsevol lloc del món. Altres serveis dins del grup dels més desloca- litzables són els serveis empresarials (comptabilitat, publicitat, consultoria...), els serveis financers i diversos col·lectius de professionals (metges, arquitectes, matemàtics...). En l’altre extrem tenim els serveis personals (atenció a la ter- cera edat o a infants, perruqueries...), que s’han de fer a prop del beneficiari o client.
Mostrar más

26 Lee mas

Disseny i creació sonora, setembre 2012

Disseny i creació sonora, setembre 2012

Quan es perden mostres, aquestes dades redundants de seguretat permeten d'interpolar les dues mostres adjacents i obtenir uns valors aproximats que n'omplin el buit. Aquesta manera de dissimular els errors amb algorismes ma- temàtics es coneix com a cancel·lació. En un missatge musical, la interpola- ció momentània no provoca cap conseqüència perceptible. Altres sistemes més avançats fan una anàlisi en freqüència del so i quan un valor es perd, s'insereixen mostres que tinguin les mateixes característiques espectrals. Quan s'ha perdut molta informació i la cancel·lació no resol el problema, el sistema emmudeix.
Mostrar más

20 Lee mas

Direcció estratègica i lideratge, setembre 2012

Direcció estratègica i lideratge, setembre 2012

El proper mes es farà la reunió anual de Beispiel Group a Lisboa, en la qual cada delegació presenta el balanç i el pla estratègic per als propers tres anys. Amb aquest motiu, el director general d'Espanya ha convocat una reunió local amb els directors dels departaments de la Learning Network Company perquè cada director presenti el pla estratègic i destaqui els factors clau del seu departament per a aquest període, amb l'objectiu de redactar un document comú, tenint en compte les necessitats i les tendències del context espanyol, i presentar-lo en aquesta convenció internacional. En certa manera, el Departament d'E-learning és on es genera l’impacte més gran dins del procés de transformació de l'organització; per això, haurem d'analitzar profundament els factors interns i el context extern i les tendències de la formació corporativa, per potenciar la innovació en les solucions de formació (les noves línies de negoci plantejades pel grup internacional) i la internacionalització de l'e-learning a Beispiel Group, sense descurar les demandes de la resta de productes i serveis tradicionals, que representen un 80% de la facturació.
Mostrar más

37 Lee mas

Memòria 2015

Memòria 2015

nicipal de Persones amb Discapacitat compta, al final del 2015, amb 123 ciu- tats, 23 organitzacions i 341 bones pràc- tiques (www.bcn.cat/europeforall). L’IMPD és membre del grup de treball Barrier-free City for All de la xarxa de ciutats europees Eurocities, que té per objectiu l’intercanvi d’experiències en l’àmbit de l’accessibilitat i de les perso- nes amb discapacitat. Aquest espai de treball ha permès l’elaboració del docu- ment Cities for accessibility, lliurat a la Comissió Europea per posar en relleu el paper dels governs locals per donar compliment a la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU. El grup de treball ha celebrat dues reunions, en paral·lel a la conferèn- cia internacional de Lisboa, Cities for ac- cessibility, jobs and inclusion: breaking down barriers together, i al Fòrum de Mobilitat d’Eurocities celebrat a Tallin, amb la Mobilitat urbana inclusiva com a tema central, durant el qual l’IMPD va exposar l’experiència de Barcelona. Així mateix, s’ha continuat col·laboran- ten el projecte ObertaMent, l’objectiu del qual és la lluita contra les pràctiques estigmatitzadores i discriminatòries que viuen les persones amb un problema de salut mental. Durant aquest any s’ha fet la campanya No facis com si res. S’han format 47 activistes que han partici- pat dins l’equip de portaveus i s’han fet 150 intervencions en primera perso- na en mitjans de comunicació. L’equip de sensibilització ha fet accions en les quals han participat més de 415 univer- sitaris i periodistes. Es destaca l’acció Parlem-ne, amb 170 converses sobre la salut mental amb la ciutadania. Final- ment l’equip d’Alerta Estigma ha recollit 200 notificacions amb connotacions es- tigmatitzants que han analitzat i en les quals han intervingut.
Mostrar más

260 Lee mas

Antropologia social i cultural, setembre 2009

Antropologia social i cultural, setembre 2009

Llicenciat i doctorat en Antropo- logia Social per la Universitat de Londres, ha ensenyat Antropolo- gia i Sociologia a les universitats de Hull, Sheffield, Londres (Goldsmiths College i University College). Ha fet treball de camp al Carib (Barba- dos), recerca sobre la Història de les Idees Sociològiques i Antropològi- ques a França i a Alemanya, i actu- alment estudia el nacionalisme en l'àmbit europeu. És professor visitant d'Antropologia al University College de Londres i a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

8 Lee mas

Ciutat, medi ambient i educació. Núm. 04 (2012)

Ciutat, medi ambient i educació. Núm. 04 (2012)

seva contribució al Fons de Solidaritat per a l’Habitatge i ara destina 500.000 euros a aquesta iniciativa, que concedeix ajudes per a facilitar que les famílies més desfavorides puguin conservar el seu habitatge, concretament regularitzant les seves factures de l’aigua impagades. Igualment, partint del principi que l’aigua més social és la que no es malgasta, hem decidit instal·lar, en col·laboració amb l’empresa pública d’habitatge Paris- Habitat, 15.000 kits d’estalvi d’aigua als domicilis dels llogaters d’habitatges de protecció oficial. És una mesura alhora social i ecològica, perquè ha de permetre una rebaixa mitjana del consum d’aigua de prop del 15% i un estalvi en la factura –d’aigua i energia– d’uns 100 euros anuals per llar. Finalment, duem a terme moltes actuacions per a fomentar l’accés de l’aigua al carrer, com ara la distribució de bidons d’aigua, gots i mapes de localització de les fonts públiques als sense sostre a través de les associacions, i més recentment la distribució de 4.000 cantimplores durant l’estiu 2011. Els 1.200 punts d’aigua potable repartits pel territori parisenc permeten l’accés a una aigua gratuïta i de qualitat per a tothom.
Mostrar más

81 Lee mas

Investigació de mercat i qualitat de vida, setembre 2014

Investigació de mercat i qualitat de vida, setembre 2014

Al mateix temps, ens volem desmarcar de la imatge tradicional amb què el nostre con- sumidor ens identifica. Pensem a desenvolupar solucions d'alimentació natural pràctica, encarades a un públic objectiu jove, responsable d'escollir l'alimentació de la llar (estu- diants, joves parelles). Ens interessaria molt conèixer quina mena de necessitats tenen en alimentació, i quin estil comunicacional és el més adequat per a transmetre els valors de la marca donant una imatge innovadora.

48 Lee mas

Diàleg interreligiós i educació social, febrer 2013

Diàleg interreligiós i educació social, febrer 2013

Treballar amb persones en situació d'exclusió social, persones que tot sovint tenen un grau de desestructuració personal important pel fet de no tenir llar i d'haver trencat els lligams familiars, demana posar atenció a les seves necessi- tats materials i espirituals alhora. Acompanyar aquestes persones en el procés de reconstruir la seva dignitat personal requereix poder trobar espais on sentin valorada i apreciada la seva pròpia identitat, on puguin ser reconegudes pel seu nom. El sentiment de pertinença que potser fa tant de temps que tenen oblidat s'ha de poder reconstruir. Sentir-se formant part d'un conjunt, d'una realitat compartida, és un dels elements bàsics de l'espiritualitat, una de les coses que més ajuda a donar sentit als dies. A més, per a persones que estan acostumades a rebre, és molt convenient que la seva pertinença a un grup, a una comunitat, pugui tenir espais on la seva presència i la seva aportació sigui clara i indispen- sable. Un espai de participació on la persona pugui aportar és cabdal per a la recuperació i l'alimentació positiva del jo interior.
Mostrar más

151 Lee mas

Cinema i vídeo d'animació, setembre 2012

Cinema i vídeo d'animació, setembre 2012

L'animació ja ha complert més de 100 anys, fet que ha conduït a una reflexió sobre el sentit d'aquesta peculiar forma de narrar amb imatges, amb imatges que no provenen del món "real". Aquesta reflexió ha fet preguntar-nos quin és el seu moment, quines són les seves possibilitats. Com que aquesta assignatura es titula Cinema i vídeo d'animació, començarem pel principi, i al principi fou el cinema.

8 Lee mas

Show all 10000 documents...