PDF superior Impacte del sistema de beques de menjador de Catalunya sobre la igualtat d'oportunitats educatives

Impacte del sistema de beques de menjador de Catalunya sobre la igualtat d'oportunitats educatives

Impacte del sistema de beques de menjador de Catalunya sobre la igualtat d'oportunitats educatives

El pensament de Roemer (1998) està pròxim al de Sen, i critica el concepte d’igualtat d’inputs educatius afirmant que dos alumnes amb idèntics recursos poden fer-ne un ús molt diferent en funció de les seves circumstàncies socioeconòmiques i individuals. Afirma que els individus només podran ser responsables de les seves eleccions sempre que no estiguin relacionades amb les seves circumstàncies. El gran problema és que cada alumne té una capacitat diferent per fer un ús efectiu dels recursos educatius i que, alhora, conflueixen multitud de circumstàncies que queden fora del control dels nens i nenes que determinen la seva habilitat per processar els recursos educatius. Així, les autoritats públiques han d’escollir un objectiu (què es vol? Per exemple, igualar rendiment, inputs, inserció en el mercat laboral?) i una circumstància dels alumnes sobre la qual volen actuar. La política pública (beques de menjador, en aquest cas) haurà incrementat la igualtat d’oportunitats educatives si, un cop aplicada la política, les diferències de resultats entre els diversos alumnes d’un mateix tipus (per exemple, alumnes procedents de famílies amb pocs recursos econòmics) només depèn del seu nivell d’esforç.
Mostrar más

17 Lee mas

Declaració sobre La igualtat d oportunitats en educació per a tots els infants 1

Declaració sobre La igualtat d oportunitats en educació per a tots els infants 1

4. Abordar la segregació escolar, tant interna com externa Els estats part haurien de desenvolupar mecanismes efectius per evitar l’impacte negatiu de la pobresa en l’educació i les oportunitats de desenvolupament. Concretament, els estats haurien d’evitar una gran concentració d’infants en risc en centres o classes especials i s’hauria de posar fi a la segregació religiosa en l’educació. Així mateix, idealment, els estats haurien d’evitar una classificació primerenca en el seu sistema educatiu i haurien de crear oportunitats per avançar dins del sistema de classificació. També, els estats haurien d’evitar formes de diferenciació dins de les escoles que puguin derivar en una provisió desigual d’oportunitats educatives.
Mostrar más

6 Lee mas

INFORME SOBRE LA IGUALTAT D OPORTUNITATS A L EDUCACIÓ INFANTIL (0-3 ANYS)

INFORME SOBRE LA IGUALTAT D OPORTUNITATS A L EDUCACIÓ INFANTIL (0-3 ANYS)

L’increment de més de 40.000 alumnes entre els cursos 2001/2002 i 2011/2012 (un 80,3%) o de quasi 10 punts percentuals de la taxa d’escolarització dels infants de 0 a 2 anys en aquest mateix període (del 27,6% al 37%), especialment a causa de la forta expansió del sector públic, o el desplegament normatiu de les condicions de provisió i dels seus continguts a través del Decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres, de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació, i del Decret 101/2010, de 3 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments del primer cicle de l’educació infantil, són evidències d’aquest avenç i posen de manifest no només la forta inversió pública feta en aquesta matèria, sinó també la importància de les polítiques públiques a l’hora de desenvolupar un determinat àmbit educatiu. Val a dir, però, que el pressupost de la Generalitat de Catalunya per al 2015 estableix una nova partida de 3 milions d’euros per a beques de menjador, que abans no existia.
Mostrar más

93 Lee mas

Per a l elaboració del Pla de xoc contra la segregació i per a la igualtat d oportunitats i èxit educatiu ha estat rellevant el treball d anàlisi fet

Per a l elaboració del Pla de xoc contra la segregació i per a la igualtat d oportunitats i èxit educatiu ha estat rellevant el treball d anàlisi fet

L’informe del Síndic de greuges La segregació escolar a Catalunya (II): condicions d'escolarització (2016) alertava sobre els desequilibris existents en els nivells de demanda dels centres i en la seva composició social, i també recordava que les administracions que gestionen el procés d’admissió d’alumnat juguen un paper clau tant en la reproducció de la segregació escolar com en la lluita contra aquest fenomen, a través de la programació de l’oferta, la reserva de places, la zonificació escolar, etc. El text de l’informe descriu detalladament “l’espiral de la reproducció de la segregació”, els mecanismes que retroalimenten la tria d’uns determinats centres per part de les famílies de classes mitjanes i la seva fugida de centres on hi ha un alumnat de composició social diversa, i denuncia, sense embuts, els resultats desiguals que obtenen uns i altres centres educatius.
Mostrar más

7 Lee mas

Oportunitats educatives a Barcelona 2016 : l'educació de la infància i l'adolescència a la ciutat: informe [versió presentació]

Oportunitats educatives a Barcelona 2016 : l'educació de la infància i l'adolescència a la ciutat: informe [versió presentació]

→ Les polítiques educatives, tal com preveu la LEC, cal que s’orientin a compensar les desigualtats socials. Així l’educació podrà ser efectiva com a política predistributiva i com a estratègia central per trencar la transmissió intergeneracional de la pobresa i per afavorir la igualtat d’oportunitats i el dret dels infants al seu màxim

24 Lee mas

Oportunitats educatives a Barcelona 2016 : l'educació de la infància i l'adolescència a la ciutat: informe [versió resum]

Oportunitats educatives a Barcelona 2016 : l'educació de la infància i l'adolescència a la ciutat: informe [versió resum]

H. Augment i priorització de la inversió als centres amb més complexitat per tal d’assegurar que poden reduir ràtios, reforçar l’equip docent amb altres professionals, oferir activitats de suport escolar, garantir ajuts de menjador, de llibres i material escolar, de sortides i colònies escolars (i de transport per als qui no es poden beneficiar de la T-16).

41 Lee mas

Secretaria de Salut Pública. Impacte a Catalunya. 10 anys d aplicació de la Llei 28/2005

Secretaria de Salut Pública. Impacte a Catalunya. 10 anys d aplicació de la Llei 28/2005

legislatius en matèria de tabac a molts Estats d’Europa i a nivell mundial. El 27 de febrer de 2005 va entrar en vigor el Conveni Marc per al Control del Tabac (CMCT) de l’Organització Mundial de la Salut. Aquest conveni té com a objectiu protegir la salut pública impulsant mesures de reducció de la demanda de tabac per part de la població i altres orientades a reduir el cultiu, l’elaboració i el comerç de productes del tabac. Aquest Conveni és el primer tractat internacional negociat sota l’auspici de l’ OMS, i ha estat un dels més ràpidament aprovat per les Nacions Unides fins a la data. En aquest moment està subscrit per 179 estats de tot el món i per la Unió Europea, que cobreixen el 90% de la població mundial. El Conveni Marc sobre Control del Tabac de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) insta a fer front al tabaquisme impulsant 6 mesures d’efectivitat demostrada que configuren l’estratègia MPOWER: el monitoratge de l’ús de tabac i de les polítiques preventives, la protecció de les persones del fum del tabac, l’ajuda per deixar de fumar, la difusió d’advertències sobre els riscos del tabac, el compliment estricte de la prohibició de la publicitat i la promoció dels productes del tabac, i l’augment de la fiscalitat del tabac. Les actuacions que es porten a terme a Catalunya segueixen aquestes línees.
Mostrar más

19 Lee mas

NOU PROGRAMA D AJUTS I BEQUES. Tota la informació d activitats esportives i beques al web

NOU PROGRAMA D AJUTS I BEQUES. Tota la informació d activitats esportives i beques al web

Excursionistes de Catalunya i Climbat. L’esport fa per a tu Amb l’objectiu de donar a conèixer esports poc practicats per l’alumnat de la ciutat de Barcelona, les federacions posen a l’abast de les escoles una proposta educativa de qualitat. Així es pretén facilitar l’apropament i coneixement de la seva modalitat esportiva als alumnes per tal de fomentar la pràctica d’aquell esport en horari extraescolar.

76 Lee mas

ACCIONS EDUCATIVES D ÈXIT COMUNITATS D APRENENTATGE

ACCIONS EDUCATIVES D ÈXIT COMUNITATS D APRENENTATGE

posin les teories i bases científiques de les actuacions educatives d’èxit, de manera que el professorat sigui coneixedor de quines són les actuacions avalades per la comunitat científica internacional i alhora, que puguin disposar d’un espai on compartir i reflexionar sobre les diferents pràctiques exposades. Aquesta formació està oberta a orientadors, assessors, voluntaris i voluntàries, i a tothom que vulgui participar de la comunitat. Con- tribueixen doncs a posar en comú reflexions i donar força a un projecte compartit per tots. Les tertúlies sobre els textos científics es realitzen un cop a la setmana, mentre que les formacions portades per persones expertes es fan cinc cops l’any.
Mostrar más

11 Lee mas

El Bages territori d oportunitats empresarials

El Bages territori d oportunitats empresarials

El caràcter professional del Bages és empre- nedor. Això explica la vitalitat de la indústria i el seu elevat índex d’internacionalització. El màxim exponent de l’aposta del territori pels projectes de R+D+i serà el futur Parc Tecnològic de la Cata- lunya Central, ubicat a la capital, Manresa, recone- guda com a Ciutat de la Ciència i la Innovació per part del govern central. Reforcen aquesta faceta el Centre Tecnològic de Manresa, el Centre d’In- novació en Productivitat de Microsoft i el Centre d’Aplicacions TIC, a més d’un sector universitari abocat als projectes de recerca.
Mostrar más

8 Lee mas

L ENERGIA NUCLEAR A CATALUNYA: EL SEU IMPACTE

L ENERGIA NUCLEAR A CATALUNYA: EL SEU IMPACTE

tones d’estèrils de la mineria de l’Urani (més de 31 milions de tones de residus líquids i més de 21 milions de tones de residus sòlids), estèrils que romanen en els indrets on s’ha concentrat el mineral, contaminant radioactivament l’aire i les aigües. Això vol dir que l’electricitat nuclear generada a Catalunya (des de l’inici de funcionament de Vandellòs I fins a finals de 2002) ha significat la producció de 8,7 tn d’estèrils per habitant del país.

5 Lee mas

Les Noves tecnologies i l'agricultura. Impacte a Catalunya

Les Noves tecnologies i l'agricultura. Impacte a Catalunya

L’agricultura ha estat sempre una activitat innovadora per la necessitat de fer servir les millors tecnologies agronòmiques i els millors materials agríco- les per tenir un bon producte i un bon rendiment . Ha estat també una activi- tat oberta a l’entorn històric . En l’entorn globalitzat actual disposem també d’unes tecnologies noves que tenen un gran impacte sobre les varietats i les tècniques de conreu que es fan servir . Al mateix temps, sobretot a Europa, es busca la manera que el producte tingui el valor afegit més gran possible i per tant es desenvolupen diverses formes de producció que incorporen criteris geogràfics o de tradició, entre d’altres . En un país com el nostre cal trobar la manera que es faci possible la coexistència entre els diferents tipus d’agricultura que permetin respondre als reptes complexos que la nostra societat té davant seu .
Mostrar más

10 Lee mas

IMPACTE DE LA REFORMA DE PROTECCIÓ PER ATUR A CATALUNYA

IMPACTE DE LA REFORMA DE PROTECCIÓ PER ATUR A CATALUNYA

L’estalvi per a l’Estat d’aquestes mesures respecte subsidis, serà a l’entorn de 1.500MEUR i caldran 24 mesos per a que tinguin efecte i, en canvi, els efectes sobre les persones beneficiàries seran enormes. En primer lloc, perquè les persones afectades són especialment vulnerables (no disposen de rendes superiors a 426€ mensuals), en alguns casos tenen càrregues familiars i, sobretot, perquè les oportunitats de retorn al mercat de treball a partir dels 45 anys i després de romandre aturat/da durant un llarg període de temps, són pràcticament nul·les en un moment com l’actual.
Mostrar más

20 Lee mas

L IMPACTE ECOLÒGIC DELS PEIXOS INTRODUÏTS A CATALUNYA

L IMPACTE ECOLÒGIC DELS PEIXOS INTRODUÏTS A CATALUNYA

els Pirineus han actuat històricament com una forta barrera que fa que molts peixos abundants i molt estesos a Europa (madrille- ta vera, gardí, perca, brema, etc.) no siguin autòctons de la península Ibèrica (i en canvi tinguem moltes espècies endèmiques, és a dir, que no es troben enlloc més). La intro- ducció coneguda de peix més antiga seria la de la carpa, que malgrat la seva popularitat a Catalunya només és autòctona de la conca del Danubi i altres conques de les mars Negra i Càspica i d’Aral. Tot i que el romans ja van moure la carpa per Europa sembla que a la Península va arribar cap al segle XVII. Però la gran majoria d’espècies han estat introduïdes durant el segle XX, ja sigui per “millorar” la pesca esportiva, accidentalment en escapar- se de granges d’aqüicultura o per allibera- ments d’aquariofília. La taula 1 recull les deu espècies més invasores a Catalunya, n’hi ha unes poques més que també estan establer- tes, mentre que moltes altres s’han introduït, però no s’ha establert.
Mostrar más

5 Lee mas

PLA D ACCIÓ PLA INTERN D IGUALTAT AJUNTAMENT DE SABADADELL

PLA D ACCIÓ PLA INTERN D IGUALTAT AJUNTAMENT DE SABADADELL

Integrar el compromís de l’Ajuntament amb la igualtat de gènere a les comunicacions internes i externes. 4.1.7 Nom de l’acció concreta: Posar a disposició del personal de nova incorporació un manual d’acollida que permeti conèixer el funcionament municipal i l’existència del Pla Igualtat Intern, així com el lliurament de tots els Protocols: Assetjament, Mobbing, etc...

38 Lee mas

Pla de funcionament del menjador escolar PLA DE FUNCIONAMENT DEL MENJADOR

Pla de funcionament del menjador escolar PLA DE FUNCIONAMENT DEL MENJADOR

 Quan es produeixi una falta greu o molt greu el monitor ho comunicarà al coordinador i es farà un comunicat d’incidència escrit per la família amb còpia a la direcció del centre i a la empresa.  A l’hora d’aplicar una sanció, el coordinador ho ha de fer amb la supervisió de la direcció del centre. Aquest comunicat es lliurarà al tutor de l’alumne perquè el faciliti a la família i quedarà registrat al full corresponent del menjador.

25 Lee mas

AJUTS PER REALITZAR ESTUDIS INTERNACIONALS PROGRAMA DE BEQUES DEL PATRONAT CATALUNYA MÓN

AJUTS PER REALITZAR ESTUDIS INTERNACIONALS PROGRAMA DE BEQUES DEL PATRONAT CATALUNYA MÓN

Amb la voluntat de formar especialistes en qüestions relatives a les relacions internacionals, el Patronat Catalunya Món ha establert el programa d’Ajuts en estudis internacionals l’objectiu del qual és oferir ajut econòmic per realitzar estudis de postgrau en un centre situat a qualsevol país del món, fora de l’Estat espanyol.

8 Lee mas

Informació sobre beques, ajuts, préstecs i links d interès

Informació sobre beques, ajuts, préstecs i links d interès

En els enllaços següents, entre d’altres, es pot trobar informació sobre beques i ajuts per finançar viatges i estudis, i avantatges financers.. Així mateix, també trobareu informació so[r]

19 Lee mas

Les desigualtats educatives vinculades al nivell socioeconòmic i cultural dels alumnes a Catalunya

Les desigualtats educatives vinculades al nivell socioeconòmic i cultural dels alumnes a Catalunya

* Moviments veïnals i socials: Acció Ciutadana Sta. Coloma de Cervelló, Agrupament Escolta i Guia Sant Bernat de Claravall, Agrupament Escolta i Guia Sant Sadurní, AJIC, Arran, Assemblea de Joves de Gramenet de Besòs, Assemblea de Joves de Vallvidrea, Assemblea de l’Esquerra de l’Eixample, Assemblea de Sarrià-Sant Gervasi 15M, Assemblea del Gòtic, Assemblea Groga, Assemblea Groga de Gràcia, Assemblea Groga de l’Alt Maresme, Assemblea pels Drets Socials d’Osona, Assemblea pels drets socials del Garraf, Assemblea Popular de Mollet, Associació Cultural Murtra, Associació Cultural Roig, Associació de Naturalistes de Girona, Associació de Veïns del Barri del Remei (Vic), associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample, associació El Bidó de Nou Barris, Associació EsCUP, Associació pel Debat i la Participació Política Les Franqueses Imagina, Associació Trama Serveis Culturals, Ateneu la Trona, Bramul Maresme, Casal Popular La Barrina de Molins, Casal Saltenc Independentista, Catalunya Laica, Catifaires de Dalt la Vila, Col·lectiu Jove de Nou Barris, Comissió Gent Gran 15M, Enitat cultural i esportiva ger, ESPLAC, Esplai la Tribú, Experimentem amb l’ART, FAVM, Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, Federació d’Entitats l’Harmonia, Federació d’Associació de Veïns de Badalona, Festival ÍTACA, Cultura i Acció, Front Cívic Som Majoria, Iaioflautas, Jove per la Terra, Joves Senglars, L’Emportdà es Mou, La Cultural Jordi Francolí, Marc Unitari de la Comunitat Educativa de les Terres de l’Ebre, Marxa de la Dignitat 22M, Movem Tortosa, Moviment de Renovació Pedagògica de les comarques de Girona, Moviment Laic i Progressista, Movimiento social por la Escuela Pública, PAH Barcelona, Plataforma +FP, Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute, Plataforma L’Educació és futur, Sabadell x l’educació pública, SOS Escola Pública Reus i Baix Camp, Xarxa 9 Barris Acull. * Partits polítics: AECornellà, Alternativa Jove-Joves d’EUiA, Amb Tu Sí Podem
Mostrar más

129 Lee mas

Pla d igualtat de gènere. Abril de 2015

Pla d igualtat de gènere. Abril de 2015

matèria d’igualtat. La Diputació de Barcelona, en aquest sentit, ha de poder ser la institució en què s’emmirallin la resta d’ens locals de la demarcació. La disposició addicional vuitena de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’estatut bàsic de l’empleat públic estableix que les administracions públiques estan obligades a respectar la igualtat de tracte i d’oportunitats en l’àmbit laboral i, amb aquesta finalitat, han d’adoptar mesures dirigides a evitar qualsevol tipus de discriminació laboral entre dones i homes. El Pla d’igualtat de gènere de la Diputació de Barcelona, impulsat pel Ple de la corporació, és una eina estratègica que recull el conjunt de mesures a adoptar per assolir la igualtat efectiva entre dones i homes, i eliminar possibles discriminacions per raó de sexe al sí de la corporació.
Mostrar más

47 Lee mas

Show all 10000 documents...