PDF superior Implicació funcional i prognosi dels fibroblasts associats a carcinoma en el càncer colorectal

Implicació funcional i prognosi dels fibroblasts associats a carcinoma en el càncer colorectal

Implicació funcional i prognosi dels fibroblasts associats a carcinoma en el càncer colorectal

eres  precisamente  una  “niña”  CCR,  pero  aún  así,  cuantas  charlas  banales  (y  menos  banales)  hemos   tenido,   que   momentos   de   disertaciones   y   discusiones   varias,   cuantos   ratos   de   risas   y   piques,   gracias  por  tener  la  lupa  tan  cerquita  de  mi  poyata.  Clara,  la  última  nena  CCR  en  mencionar,  però   no  per  això  la  menys  important.  Moltes  gràcies  per  estar  tant  aprop  inclús  estant  lluny,  per  estar   sempre   disposada   a   donar   una   bona   abraçada   i   per   compartir   xerrades   més   o   menys   transcendentals  a  les  escales.  Per  ser  part  també  de  la  “Chupipandi”,  un  nom  que  no  fa  més  que   referència  als  bons  amics  guanyats  durant  la  tesi,  uns  amics  que  han  fet  que  tot  fos  més  fàcil.     Mercè,  flor,  em  va  encantar  compartir  els  inicis  amb  tu,  però  m’ha  agradat  molt  més  compartir  tot   el  trajecte  i  l’evolució.  Has  estat  un  gran  suport  per  mi,  en  tots  els  aspectes,  i  amb  això  jo  ho  dic   tot.  Marta,  ets  un  solete,  no  conec  persona  més  altruista  i  bona  que  tu,  sempre  disposada  a  xerrar   i  ajudar,  sé  que  arribaràs  allà  on  tu  vulguis;  i  tu  Cris,  ets  pura  energia  i  saps  transmetre-­‐la,  la  teva   motivació  per  la  ciència  és  admirable  i  et  portarà  molt  lluny  (de  fet,  ja  ho  ha  fet,  i  et  trobem  molt  a   faltar).  Nuri,  la  meva  pseudo...  gràcies,  no  només  per  compartir  tants  moments  “bojos”  i  no  tant   bojos
Mostrar más

282 Lee mas

Avaluació de la utilitat com a marcadors pronòstics en càncer colorectal de P53, P21, P27 i ciclina E

Avaluació de la utilitat com a marcadors pronòstics en càncer colorectal de P53, P21, P27 i ciclina E

1.4.3. Pòlips adenomatosos o adenomes tubulars: La seva distribució al llarg del budell gruixut és força regular, amb un 40% localitzats al còlon dret, un 40% al còlon esquerre i un 20% al recte. La seva freqüència augmenta amb l’edat. Són més freqüents en blancs que en negres. Es detecta una certa predisposició familiar trasmesa amb caràcter autosòmic dominant. Poden ser sèssils o pediculats. La majoria són assimptomàtics però pot haver hemorràgia en cas de torsió del pedicle. Solen mesurar menys d’1 cm de diàmetre màxim però alguns poden ser prou grans com per a ocasionar canvis en l’hàbit intestinal o intussuscepció. Microscòpicament mostren un increment en el nombre de cèl.lules i glàndules per unitat d’àrea en comparació amb la mucosa normal. Els nuclis es mostren augmentats de mida, hipercromàtics i estratificats en menor o major grau, i s’observa un increment del nombre de mitosis, algunes de les quals poden ser atípiques. La producció de mucina sol estar disminuida. No s’observen diferències morfològiques consistents entre adenomes polipoides, plans o deprimits. La transformació adenomatosa sol començar per la porció superficial de les glàndules. El 76% dels adenomes de més d’1 cm de diàmetre presenten zones amb arquitectura vellosa. Els pòlips adenomatosos amb una proporció equivalent d’àrees tubulars i velloses s’anomenen adenomes túbulovellosos. El grau de displàsia present en els adenomes pot ser gradada en lleu, moderada i severa; aquesta darrera equival al carcinoma intraepitelial (carcinoma in situ en sentit estricte). En les àrees més atípiques s’observa expressió de CEA.
Mostrar más

182 Lee mas

Estudi del gen sonic HEDGEHOG (Shh) i dels gens de la família CEACAM durant l'embriogènesi del còlon humà i la seva implicació en el desenvolupament del càncer colorectal

Estudi del gen sonic HEDGEHOG (Shh) i dels gens de la família CEACAM durant l'embriogènesi del còlon humà i la seva implicació en el desenvolupament del càncer colorectal

• CEACAM 5: Conegut amb el nom de CEA. A mitjans de 1960, va ser identificat com un antigen associat a tumor molt important del càncer de còlon humà. És el producte obtingut de l’expressió del gen CEACAM5. Es caracteritza per tenir 7 dominis d’immunoglobulina extracel·lulars i un anclatge a la membrana cel·lular de glicosil fosfatidil inositol. Aquest tipus d’anclatge, que penetra una mica dins la membrana cel·lular, és una de les raons per les que el CEACAM5 soluble és detectable en sèrum. En situació normal el trobem expressat en cèl·lules epitelials i és el marcador més abundant trobat a la superfície apical de les cèl·lules de l’epiteli gastrointestinal; encara que també pot trobar-se en altres epitelis mucosos com el de la nasofaringe, l’epiteli pulmonar, el tracte urogenital i a les glàndules sudorípares. Pot presentar unions homofíliques i heterofíliques amb altres membres de la família CEACAM i també pot intervindre en les adhesions entre cèl·lules (Benchimol, 1989). És el marcador tumoral clàssic utilitzat en la detecció de diferents tipus d’adenocarcinoma; especialment en adenocarcinomes d’origen colorectal. Encara que el trobem en major quantitat en els tumors CCR que en el teixit sa, això és degut a diferencies en quant a l’expressió i a diferencies en la ràtio d’eliminació. CEACAM5 també és un inhibidor de l’anoikis; un procés apoptòtic que manté l’arquitectura tissular matant aquelles cèl·lules que han perdut el seu punt d’anclatge amb la matriu extracel·lular (Ordonez, 2000). Una sobreexpressió de CEACAM5 10-30 vegades superior a la normal afecta a l’arquitectura tissular; cosa observable de manera tridimensional en cultius de línies cel·lulars de carcinoma de còlon (Ilantzis, 2002). El trobem expressat a la mucosa colorectal normal juntament amb altres 3 membres de la seva família que són: CEACAM1, CEACAM6 i CEACAM7.
Mostrar más

153 Lee mas

Estudi de factors clínic-patològics i valor pronòstic de l’expressió subcel·lular d’e-caderina en metàstasis hepàtiques de càncer colorectal

Estudi de factors clínic-patològics i valor pronòstic de l’expressió subcel·lular d’e-caderina en metàstasis hepàtiques de càncer colorectal

La mateixa pràctica clínica posa de manifest que l’actual sistema d’estadiatge del carcinoma colorectal (TNM) 40 i les característiques clínic-patològiques utilitzades per a indicar el tractament adequat de cada pacient, no són suficients per a identificar els casos de pitjor pronòstic, els quals presentaran durant la seva evolució, unes supervivències lliure de malaltia i global disminuïdes. Per aquest motiu és necessari l’estudi de factors genètics i moleculars que aportin informació addicional al sistema d’estadiatge usat actualment i permetin identificar aquell subgrup de pacients de mal pronòstic, amb un major risc de presentar recurrència de la malaltia i, conseqüentment, menor supervivència global.
Mostrar más

105 Lee mas

Estudi de les funcions nuclears d'IKKAalpha en el càncer colorectal

Estudi de les funcions nuclears d'IKKAalpha en el càncer colorectal

En comparació amb els inhibidors generals del proteosoma, que basen la seva funció en l’estabilització d’IκB, la utilització d’inhibidors de les IKK (revisat a Lee and Hung, 2008), així com d’anticossos monoclonals contra el receptor de TNFα o receptors solubles contra aquest factor han significat una millora en l’especificitat dels tractaments (Egberts et al., 2008; Madhusudan et al., 2004; Maisey, 2007), ja sigui en models animals com en assajos clínics amb pacients. No obstant, existeixen múltiples evidències de que l’absència d’activitat IKK pot causar efectes secundaris greus que qüestionen l’ús d’aquests inhibidors en els tractaments contra el càncer o de processos inflamatoris crònics. Per exemple, l’activitat IKKα és molt important en el manteniment de l’homeòstasi de la pell i prevenint l’aparició de tumors en aquest òrgan (Liu et al., 2006; Marinari et al., 2008). En diferents models s’ha demostrat que la IKKβ és important pel correcte funcionament d’alguns teixits. Per una banda, en un model de carcinoma hepàtic (HCC) induït pel pro-carcinogen químic DEN, la deleció específica d’IKKβ als hepatòcits incrementa la multiplicitat i el tamany dels tumors (Maeda et al., 2005). L’explicació d’aquest fenomen la trobem en l’augment de la producció d’espècies reactives d’oxigen (ROS), degut al tractament, que incrementen l’activitat de JNK. L’activació de la via de JNK causa la mort dels hepatòcits, i això provoca la proliferació compensatòria dels hepatòcits que sobreviuen que facilita la formació de tumors. A més, en un model d’inflamació de l’intestí induïda per isquèmia, la deleció d’IKKβ en els enteròcits prevé la resposta inflamatòria sistèmica pròpia d’aquest model, però causa un dany massiu de la mucosa intestinal. Aquests resultats indiquen que NFκB juga un paper dual en aquest model, induint el procés inflamatori i protegint la integritat dels teixits (Chen et al., 2003). A més, el processament i secreció d’IL-1β està negativament regulat per l’activació d’NFκB depenent d’IKKβ, de manera que l’ús d’inhibidors de l’activitat IKK poden incrementar el procés inflamatori, enlloc de bloquejar-lo (Greten et al., 2007). Encara més, hem observat que l’administració sostinguda de l’inhibidor de les IKKs (BAY11-7082) indueix la pèrdua de massa muscular (caquèxia) en el model de ratolins atímics utilitzat en el nostre estudi (resultats no publicats). Totes aquestes dades indiquen que, des d’un punt de vista terapèutic, és imprescindible definir quins són els mecanismes que regulen les funcions tumorigèniques de les IKKs per tal de dissenyar nous inhibidors específics d’aquestes que no afectin a les seves funcions fisiològiques.
Mostrar más

128 Lee mas

Estudi de l'efecte de la curcumina en la reversió de la resistència adquirida a oxaliplatí mitjançant la inhibició de la via de senyalització de NF-kB en models cel·lulars de càncer colorectal

Estudi de l'efecte de la curcumina en la reversió de la resistència adquirida a oxaliplatí mitjançant la inhibició de la via de senyalització de NF-kB en models cel·lulars de càncer colorectal

a les cèl·lules normals. Així per exemple, estudis in vitro han demostrat que la curcumina indueix l’aturada del cicle cel·lular i l’apoptosi en cèl·lules tumorals de càncer de mama i fetge sense exercir un efecte citotòxic en hepatòcits primaris de rata (239). Els fibroblasts humans i les cèl·lules epitelials normals del colon també han mostrat una menor sensibilitat a la curcumina en comparació a la línia tumoral HCT116 (240, 241). Resultats similars han estat descrit s al c omparar l’efect e de l a curcumi na en cèl·lul es epitelials normals de la muc osa oral i cèl·lules de carcinoma escamós de cap i coll (242). Les raons d’aquests efectes diferencials no han estat ben establertes però s’han proposat diversos mecanismes. En primer lloc, mitjançant tècniques espectroscòpiques i d’absorció, s’ha observat una major captació de curcumina en cèl·lul es tumoral s que en cèl·lul es normals, probablement c om a resultat de l es diferències estructurals entre les seves membranes cel·lulars (243). En segon lloc, els nivells de l’enzim glutatió són en general inferiors en les cèl·lules tumorals. Una disminució dels nivells de glutatió es tradueix en un augment de la generació de ROS per part de la curcumina, un augment de l'apoptosi i per tant, en una major sensibilitat a l a curcumi na de le s cèl·lules tumoral s en comparaci ó a l es cèl·lul es normal s (239). Finalment, l’activaci ó en cèl·lules tumoral s i no en cèl·lul es normal s d e cert es vie s de senyalitzaci ó protumorogèniques modulades pel tractament amb curcumina, com la via de NF-kB, també ha estat plantejada com una explicació plausible a aquest fet.
Mostrar más

208 Lee mas

Factors socials associats a l'ús dels recursos sociosanitaris en pacients geriàtrics : Un estudi des del treball social sanitari

Factors socials associats a l'ús dels recursos sociosanitaris en pacients geriàtrics : Un estudi des del treball social sanitari

S’identifiquen elements que actuen com a malla de seguretat i proporcionen un cert benestar a l’hora d’afrontar l’envelliment : la pensió, l’habitatge i les xarxes socials en són alguns exemples ( 6) . Relacionen la pensió com un element clau per poder mantenir una bona qualitat de vida en les persones grans, identificant elements de vulnerabilitat, la quantia i l’escletxa del gènere. La disminució de les pensions pot afectar, també, al manteniment de les despeses d’ún pis de lloguer per exemple. La família, per la seva banda, segueix sent la principal font de cuidados, pel que la composició actual d’aquestes, la reducció dels membres, les dificultats estructurals existents per conciliar una vida laboral i familiar, o el paper de la gent gran en la provisió de suport poden resultar factors de vulnerabilitat important.
Mostrar más

73 Lee mas

La relació entre la implicació de les famílies i el rendiment escolar a l’etapa d’educació primària

La relació entre la implicació de les famílies i el rendiment escolar a l’etapa d’educació primària

Com es pot observar, es pot afirmar que els infants de l’escola consideren que la implicació de les famílies a l’aula és nul·la o quasi nul·la. A més, l’alumnat assenyala que la gran part de les famílies no està involucrada en l’associació de mares i pares. No obstant això, destaca la gran implicació que hi ha en la celebració de la festa de final de curs. Referent als altres ítems, es pot considerar que estan una mica més equilibrats. Quan es demana a l’alumnat per l’ajuda que rep a l’hora de realitzar les tasques escolars, la gran part dels infants assenyala que poques vegades reben ajuda però, així i tot, hi ha un gran nombre d’alumnes que assenyalen que les famílies els ajuden sempre. Pel que fa als ítems d’exàmens i esdeveniments destaca el gran equilibri que hi ha entre totes les respostes, en concret, en relació als exàmens, un àmbit on les famílies s’impliquen molt. Finalment, en relació als esdeveniments, l’alumnat assenyala que la gran majoria hi acudeix sempre o moltes vegades, no obstant això, el nombre de famílies que no hi van o hi van molt poc és bastant elevat.
Mostrar más

66 Lee mas

Estudi del metabolisme del glicogen en la funció neuronal i la seva implicació en la malaltia de Lafora i l’envelliment

Estudi del metabolisme del glicogen en la funció neuronal i la seva implicació en la malaltia de Lafora i l’envelliment

També   haig   d’agrair   l’ajuda   de   molta   gent   que   de   fora   del   lab,   però   que   han   contribuït   a   fer   possible  aquesta  tesi:  el  Dr.  Soriano  i  la  gent  del  seu  laboratori,  que  mai  es  van  cansar  de  resoldre   els  meus  dubtes  i  de  deixar-­‐me  els  seus  reactius.  Especialment  el  Lluís,  de  qui  vaig  aprendre  com   fer  immunos  de  cervell,  i  el  Carles,  que  van  trobar  temps  per  col·laborar  amb  nosaltres.  Gràcies  a   ells   he   pogut   portar   endavant   una   tesi   centrada   en   el   sistema   nerviós.   De   la   mateixa   manera,   l’Anna  Serafín,  la  seva  actitud  incansable  per  provar  les  tincions  que  fessin  falta  i  per  explicar-­‐ho   tot  tan  bé  han  estat  clau.  El  Dr.  Pumarola  i  la  gent  del  seu  laboratori,  especialment  la  Merce,  que   van  acceptar  la  col·laboració  i  totes  les  meves  suggerències  des  del  primer  moment.  Ha  estat  un   luxe   treballar   amb   vosaltres.   Estic   segur   que   això   no   acaba   aquí.   Analía   (i   Marta)   gracias   por   dedicar   tu   tiempo   a   mi   loco   proyecto   y   a   enseñarme   tu   arte   en   estereotaxia.   Lamento   que   se   quedara  a  medias  porque  trabajar  contigo  fue  un  placer,  se  contagia  tu  optimismo.  Espero  que  te   guste   lo   que   hice   en   lugar   de   nuestro   proyecto   fallido.   Gracias   por   aceptar,   de   nuevo,   mi   propuesta.  Y  por  hablar  de  proyectos  que  quedaron  sin  terminar,  también  quiero  recordar  aquí  al   laboratorio  del  Dr.  Ramón  y  Cajal:  Carlos,  Ma.  Ángeles.  Espero  que  los  dos  estéis  bien.  Quizá  algún   día   escribamos   el   artículo,   eh   María?   Y   si   ese   día
Mostrar más

178 Lee mas

Estudi dels mecanismes de mort cel·lular induïts per un model d’isquèmia cerebral in vitro: implicació dels antagonistes dels receptors de mortJosé Rodríguez Álvarez

Estudi dels mecanismes de mort cel·lular induïts per un model d’isquèmia cerebral in vitro: implicació dels antagonistes dels receptors de mortJosé Rodríguez Álvarez

Es va picar una colònia de bacteris crescuts en plaques de LB-ampicil·lina-Agar i es va ficar dins de 5ml de LB-ampicil·lina líquid. Es va deixar al bany sec en agitació a 275rpm i 37°C durant 8 hores. Passat aquest temps es va passar el contingut del tub a un erlenmeyer amb 250ml d’LB-ampicil·lina preescalfat. Es va tornar al bany sec i es va deixar 12-16 hores a les mateixes condicions. Després es va centrifugar el contingut a 6000g durant 15 minuts a 4°C amb el rotor JA14 en una centrifuga J2-21 (Beckman). Per tal de fer l’extracció del plasmidi es va seguir el protocol descrit en el kit Maxi tip 500 (Qiagen). Breument primer es va dur a terme una llisi alcalina resuspenent el pelet en buffer de resuspensió (buffer P1: 50mM Tris-HCl pH 8, 10mM EDTA, 100μg/ml RNasa A) amb RNasa i posteriorment afegint un buffer de llisi (buffer P2: 200mM NaOH, 1% SDS (p/v)) i incubant durant 5 minuts. Passat aquest temps es va afegir buffer de neutralització a 4°C (buffer P3: 3M acetat potassi pH 5.5) i es va invertir 4-6 cops. Es va deixar incubant en gel durant 20 minuts. Durant aquest temps es va equilibrar la columna amb tampó d’estabilització (tampó QBT: 750mM NaCl, 50mM MOPS pH 7, 15% isopropanol (v/v), 0.15% Tritó X-100 (v/v)) i posteriorment es va filtrar i afegir la solució a la columna. Un cop unit el DNA es va dur a terme dos rentats (tampó QC: 1M NaCl, 50mM MOPS pH 7, 15% isopropanol (v/v)). Posteriorment es va eluir el DNA plasmídic amb el tampó d’elució (tampó QF: 1.25M NaCl, 50mM Tris-HCl pH 8.5, 15% isopropanol). Després es va precipitar el DNA plasmídic amb isopropanol barrejant i centrifugant immediatament a 15.000g durant 30 minuts a 4°C. Posteriorment es va decantar el sobrenedant i es va rentar el pelet amb etanol al 70% a temperatura ambient i centrifugant 10 minuts més a 15.000g. Finalment es va decantar el sobrenedant i es va deixar assecar el pelet 5-10 minuts i es va resuspendre el DNA amb TE o aigua MiliQ.
Mostrar más

126 Lee mas

Revisiting the thiosemicarbazonecopper(II) reaction with glutathione  Activity against colorectal carcinoma cell lines

Revisiting the thiosemicarbazonecopper(II) reaction with glutathione Activity against colorectal carcinoma cell lines

N32, respectively) acts as a connector to the contiguous Cu II ion. Thus, two kinds of polyhedra are defined: tetragonally distorted octahedral and square-pyramidal (Cu2, τ = 0.09) [121] ones (see Figures 2 and 3, Table 2). The average planes of adjacent thiosemicarbazone ligands in the chain form angles of 67.2(1) º. In spite of the planarity of the [Cu(PTSC)] + fragments, they arrange far enough and no intense π-π stacking interactions seem to be established. On the other hand, strong hydrogen bonds are present in the crystal building, being remarkable the intrachain N42···O31 contact at 2.94(2) Å (see Supporting Information). Disorder is observed in the nitrato ligands of the square-pyramidal monomers. The closest Cu1···Cu2 i distances are 4.832(2) Å (i = x,y,1+z), while Cu1 and Cu1 ii are 7.472(2) Å (ii = 1+x,y,z) away linked by nitrato ligands. The whole structure resembles that of the DMSO derivative [122] of 1. However, the presence of DMSO ligands in the latter originates an strict 1D structure of tetragonally distorted [Cu(PTSC)(DMSO)(ONO 2 )] monomers bridged through the
Mostrar más

40 Lee mas

Estudi de les alteracions dels mecanismes reguladors del cicle cel.lular, apoptosi i invasió en el carcinoma de pròstata.

Estudi de les alteracions dels mecanismes reguladors del cicle cel.lular, apoptosi i invasió en el carcinoma de pròstata.

p21 Waf1/Cip1 , com p53, és un gen supressor que té una funció inhibidora dels complexos cdk/ciclina. L´expressió de p21 Waf1/Cip1 a les mostres del nostre estudi ha estat força variable i, aparentment, no ha semblat que adoptés cap patró definit, tant en les mostres de teixit normal, PIN i en els carcinomes. Aquestos resultats contradiuen les troballes d´alguns autors que no van observar expressió de p21 Waf1/Cip1 en el teixit normal 389 o només en escasses cèl.lules basals 390 . Si s´exceptua la relació amb el tractament previ, tampoc s´ha observat cap associació significativa amb els diversos paràmetres clínico-patològics, a diferència d´altres tipus de carcinoma, com el de mama, on sí s´ha trobat relació amb el grau tumoral 313 . De tota manera, si que s´ha observat una tendència a relacionar-se p21 Waf1/Cip1 amb el grau, marge de resecció i recidiva del PSA, malgrat no haver obtingut resultats significatius. Això ens va fer pensar que els mecanismes de regulació de p21 Waf1/Cip1 serien força complexos i, àdhuc, múltiples i no podrien ser explicats totalment amb els estudis experimentals realitzats en aquesta tesi. Aquesta idea és recolzada pel fet que, malgrat ser un gen supressor tumoral, les mutacions del gen p21 Waf1/Cip1 són rares i pel fet que estudis amb ratolins "knock-out" per p21 Waf1/Cip1 no han evidenciat un augment significatiu en el desenvolupament de tumors 182 .
Mostrar más

228 Lee mas

Estudi dels gens FGFR3, EGFR, PTEN, CXCR4 i del gen de fusió TMPRSS2-ERG en càncer de pròstata

Estudi dels gens FGFR3, EGFR, PTEN, CXCR4 i del gen de fusió TMPRSS2-ERG en càncer de pròstata

Al revisar les dades clinicopatològiques dels pacients es va veure que, alguns d’ells presentaven, a part del càncer de pròstata, altres neoplàsies simultànies diferents i independents o prèvies. Les altres lesions identificades en aquests pacients eren, principalment, tumors urotelials i tumors benignes de pell, encara que també hi havia algun cas amb càncer de còlon o pulmó associats. Els resultats de l’estudi mutacional van ser comparats en dos subgrups: els casos que només tenien càncer de pròstata, G1, i els casos amb càncer de pròstata i una neoplàsia addicional diferent, G2 (bufeta, pell, còlon o pulmó). Comparant l’estat de FGFR3 en aquests dos subgrups, la presència de mutacions de FGFR3 era molt més prevalent en el G2. En el grup de pacients amb càncer de pròstata i altres tumors, un 23% tenia mutacions de FGFR3 en el tumor prostàtic, comparat amb un 2% de mutacions en pacients que només tenien càncer de pròstata. En analitzar per separat les diferents combinacions de tumors del grup G2, la prevalença de mutacions de FGFR3 en pacients amb càncer de pròstata i bufeta era molt superior (17%) que en pacients amb només tumor de pròstata (2%). A més, el 50% dels casos amb càncer de pròstata i de pell presentaven mutacions de FGFR3 en el tumor de pròstata. Finalment, en un cas amb càncer de pròstata i còlon, el tumor prostàtic tenia una mutació. Per tant, és possible concloure que les mutacions de FGFR3 són més prevalents en un subgrup de tumors de pròstata de pacients amb càncer de bufeta concomitant. Per altra banda, encara que el nombre de casos amb càncer de pròstata i pell és molt baix a la nostra sèrie, la seva coexistència sembla estar estretament relacionada amb mutacions de FGFR3 en els respectius carcinomes de pròstata.
Mostrar más

178 Lee mas

Càncer ginecològic i exercici físic

Càncer ginecològic i exercici físic

L’activitat física es defineix com qualsevol moviment corporal produït en contraure’s els músculs esquelètics (Caspersen i altres, 1985). Així mateix, es defineixen quatre tipus d’activitat física: a) l’ocupacional, definida com l’activitat física realitzada durant el treball durant un període de temps d’unes vuit hores i que pot incloure múltiples activitats com ara caminar, alçar-se, empentar, etc.; b) la domèstica, definida com l’activitat física realitzada a casa i que inclou les obligacions típiques de la llar i l’atenció als xiquets; c) la del transport, que és l’activitat física realitzada en desplaçar-se per diferents motius com ara caminar o anar en bicicleta; i d) la recreativa, que fa referència a l’activitat física realitzada per plaer i que pot incloure una infinitat d’activitats com ara córrer, escalar, nadar, etc (Caspersen i altres, 1985).
Mostrar más

11 Lee mas

Factors associats amb la persistència dels alumnes als estudis de formació professional online

Factors associats amb la persistència dels alumnes als estudis de formació professional online

Des del punt de vista lógic, el CPM organitza els factors característiques de l’estudiant, habilitats de l’estudiant i factors externs com elements que afecten als factors interns. Seran aquests els que, en última instància, provoquin la decisió d’abandonar o no els estudis. És evident que l’estudi de l’abandonament dels alumnes de les institucions educatives no és una tasca senzilla degut a les múltiples variables que afecten a una persona en un moment donat i que poden influir la seva decisió de continuar amb els estudis. El model de Rovai sembla un bon partida per a aquest tipus d’estudis ja que com engloba gran quantitat de factors que afecten l’estudiant. També resulta lògic pensar que realitzar un estudi amb tots aquests factors i/o variables pot resultar una tasca impossible, ja sigui per la dificultat de mesurar cadascun dels constructes, ja sigui per la discutible independència d’algunes de les variables envers les altres, ja sigui per la interacció que poden tenir diverses variables entre sí.
Mostrar más

108 Lee mas

El càncer, enigma i repte: orígens i possibilitats de prevenció

El càncer, enigma i repte: orígens i possibilitats de prevenció

Rous 7 es coneix que els virus induien tumors malignes en animals, treballs que no foren reconeguts en aquell temps i caldra esperar als anys 60 per a que el descobriment de virus oncoge[r]

16 Lee mas

Estudi de 4E-BP1 i la seva regulació en càncer de mama

Estudi de 4E-BP1 i la seva regulació en càncer de mama

Malgrat que la quinasa responsable de la fosforilació de 4E-BP1 als residus de l’extrem carboxi-terminal (Thr 70 i Ser 65) no ha estat clarament definida, el complex ciclina B-CDK1 ha estat implicat en la fosforilació de 4E- BP1 al residu Thr 70 durant la fase mitòtica del cicle cel·lular (Heesom et al. 2001; Greenberg and Zimmer 2005). El tractament amb Taxol indueix l’activació del complex ciclina B-CDK1 (O'Connor et al. 2002; Mollinedo and Gajate 2003). Segons els resultats obtinguts en aquest estudi, el tractament amb Taxol provocava un increment en la fosforilació de 4E-BP1 en les dues línies cel·lulars testades, encara que mostraven diferents graus de fosforilació. Vam observar que la línia cel·lular MDA-MB 231 mostrava un increment en la intensitat de la segona i tercera banda (forma β i γ , respecitvament) en resposta al Taxol mentre que la línia cel·lular HEK 293T mostrava l’aparició d’una quarta isoforma, que desapareixia al tractar les cèl·lules amb Purvalanol. El Purvalanol és un inhibidor de CDK1, CDK2, CDK5 i CDK7. Per tant, podem dir que l’aparició d’aquesta quarta isoforma de 4E-BP1 ve determinada per l’acció d’alguna d’aquestes CDKs. Donat que el Taxol para la cèl·lula en fase G2/M i és en aquesta fase del cicle cel·lular on es troba actiu el complex ciclina B- CDK1 i d’acord amb el que s’ha descrit anteriorment sobre la capacitat del complex ciclina B-CDK1 de fosforilar 4E-BP1 (Greenberg and Zimmer 2005), probablement l’aparició d’aquesta quarta isoforma és deguda a l’activitat de la CDK1. Pel que fa a les MDA-MB 231, on no vam observar l’aparició d’aquesta quarta banda en resposta al Taxol però sí un augment d’intensitat a les bandes corresponents a la Thr 70 i Ser 65, el co-tractament amb Purvalanol semblava baixar la intensitat d’aquestes dues bandes, sobretot la banda corresponent a la Thr 70.
Mostrar más

220 Lee mas

El Càncer a Barcelona. 2001

El Càncer a Barcelona. 2001

Amb la finalitat de disposar d'una aproximació a l'impacte del càncer a la ciutat, s'ha fet un exerci- ci de projecció de la incidència observada i les tendències del registre de Tarragona a la ciutat de Barcelona, que ha permès calcular els casos nous diagnosticats anualment i els estimats per als anys 2000 i 2005. Per efectuar les projecci- ons del nombre de casos que es diagnostiquen a Barcelona ciutat, s'ha aplicat una metodologia basada en la raó entre la incidència i la mortalitat (RIM), bo i assumint que aquesta raó és constant al nostre entorn. La RIM del registre de Tarragona s'ha aplicat a la mortalitat de Barcelona per a cada localització tumoral, ajustant el model segons el sexe, l'edat, el període de temps i la regió sanitària. Tanmateix, cal tenir present que aquestes dades tenen limitacions i que només són una estima- ció la validesa de la qual és més reduïda com més infreqüent és el tumor o quan s'aplica a un grup d'edat. Alguns factors que poden contribuir sobre les projeccions efectuades són la millora de la qualitat dels registres d'incidència i de mor- talitat, els canvis en les tècniques diagnòstiques o en la classificació dels tumors (com és el cas clàssic dels limfomes), com també els efectes de les activitats preventives. Tenint en compte aques- tes limitacions, es considera que aquest exercici de projecció pot oferir un marc de referència poblacional de l'impacte del càncer a Barcelona
Mostrar más

94 Lee mas

El sistema TNF-alfa i els seus receptors: implicació en la infecció perinatal i en el desencadenament del part

El sistema TNF-alfa i els seus receptors: implicació en la infecció perinatal i en el desencadenament del part

caracteritzen per una activació de la cascada de citocines, la qual indueix la producció de prostaglandines que promouran la contractibilitat uterina. Malgrat aquestes similituds, recentment s’ha evidenciat que ambdues patologies presenten vies moleculars divergents. Així, l’RPM es caracteritza per un increment de l’expressió de metal·loproteïnases de matriu extracel·lular, un descens dels seus inhibidors i una activació de les vies d’apoptosi mitjançades per p53/bax i pel TNF/Fas en les membranes fetals. En el part preterme aquests processos no estan presents i predominen l’expressió de gens antiapoptòtics com el Bcl-2 (Fortunato SJ and Menon R, 2001a) . Els desencadenants de cadascuna de les vies no es coneixen ni tampoc els factors que determinen que una pacient expressi risc a RPM, i una altra, a part preterme. Per tant, és difícil explicar per què l’associació del polimorfisme del TNF-α que hem analitzat es presenta només en l’RPM i no en el part preterme. Una possible explicació seria l’existència dels dos receptors del TNF-α amb capacitat d’activar vies de senyalització diferents i que, a més, presenten diferent afinitat pel TNF-α. Així, l’activació del receptor TNFR-p55 requereix de nivells més alts de TNF-α, els quals vindrien determinats per la presència de l’al·lel TNFA2. La unió del TNF-α amb el receptor TNFR-p55 activa vies de senyalització que condueixen a l’apoptosi cel·lular. En canvi, a baixes concentracions el TNF-α s’uneix preferentment amb el receptor d’alta afinitat TNFR-p75. L’activació d’aquest receptor inicia una via de transducció de senyal a través de TRAF que condueix a l’activació del NFκB i que dóna lloc a una resposta més citotòxica i proinflamatòria en comparació amb la resposta apoptòtica iniciada pel TNF-α/TNFR-p55. Es pot especular que en el part preterme pot existir aquesta via inflamatòria més que l’apoptòtica.
Mostrar más

222 Lee mas

El Càncer a Barcelona. 2009

El Càncer a Barcelona. 2009

Durant els anys 80 es van començar les campanyes d’in- formació sobre els danys que provoca el tabac i la im- portància de deixar de fumar, informació s’ha vist incre- mentada a mida que el moviment de prevenció del tabac era cada vegada més protagonista i a l’Administració es discutien propostes de regulació preventives. La impli- cació activa dels professionals de la salut per tal de pro- moure l’abandonament del tabac entre els fumadors ha crescut al desenvolupar-se programes estructurals d’ajut, actualment bona part dels fumadors afirma que ha rebut consell d’aquests professionals per deixar de fumar. Per altra banda, el cost del tabac ha crescut com a efecte dels canvis fiscals que ja es van produir als anys 90 i molt més recentment durant els anys 2005 i 2006. Finalment, l’any 2006 va entrar en vigor la Ley 28/2005 que va prohibir la publicitat del tabac i fumar en la majoria dels centres de treball i espais públics tancats. Tot i les mesures exposa- des, encara queda espai per a la millora del marc legislatiu i de la intensificació de les intervencions 25 .
Mostrar más

66 Lee mas

Show all 10000 documents...

Related subjects