PDF superior Infraestructura d'empresa amb programari lliure

Al ser una derivada d'aquesta, MariaDB, té una alta compatibilitat amb MySQL atés que compartix les mateixes ordres, interfícies, APIs i biblioteques. De fet, la idea dels seus creadors és que es puguen intercanviar l'un per altre sense cap problema. En la practica MariaDB pot reemplaçar la mateixa versió de MySQL amb algunes diferencies com ara l'ampliació del nombre de mecanisme d'emmagatzemament, millor rendiment de l'optimitzador i per a molts ser més fàcil d'utilitzar. En el diagrama plantejat, s'instal·laran tres servidors de base de dades amb MariaDB. Aquests servidors estaran configurats en cluster i tots ells estaran actius en mode escriptura. La capa d'aplicació accedirà a la base de dades mitjançant un balancejador de càrrega, HAProxy.

Xbmc és la solució integrada pel que fa la reproducció d'àudio i vídeo. Xbmc és un programari destinat a centres multimèdia que incorpora un gestió de tot el nostre contingut incorporant-lo en una base de dades i oferint-nos-el de forma organitzada. És capaç de llegir les metadades dels fitxers d'àudio, i fins i tot recuperar informació dels nostres vídeos a partir del seu nom i llocs webs dedicats. És capaç d'ordenar els nostres discs per diversos criteris, d'agrupar les nostres sèries per temporades, les pel·lícules per gènere, oferir-nos una sinopsi d'una pel·lícula o sèrie, i tot un conjunt de funcionalitats més. La seva interfície esta pensada per a ser utilitzada amb facilitat tant amb teclat com amb ratolí, i a més, incorpora suport per vdpau.

• Evitar�la�territorialitat: Una situació que s'ha d'evitar és aquella en la qual certs membres de la comunitat pretenen apropiar-se d'una part ("la seva part") del projecte, i no accepten cap crítica o contribució dels altres. En- cara que al principi aquesta actitud pot semblar positiva, ja que aquest ti- pus de membres solen ser experts i dediquen molt temps a la seva part del projecte, a llarg termini la conseqüència és que cap altre desenvolupador no revisa el codi realitzat, amb la consegüent pèrdua de qualitat, i la co- munitat es fragmenta.

No s’han d’estalviar esforços en aquest sentit, ja que quan un usuari busca un programari, el seu procés d’avaluació se sol limitar a la ins- tal·lació d’un producte i a un primer cop d’ull de la seva funcionalitat (si és en mode gràfic, a la seva interfície). Amb un error en la ins- tal·lació n’hi sol haver prou perquè l’usuari rebutgi el nostre progra- ma per molt bo que sigui. I si això passa sovint, limitem les nostres possibilitats, no solament des del punt de vista de nombre d’usuaris, sinó també des de la perspectiva de la realimentació quant a infor- mes d’errors, documentació externa, o fins i tot, que hi hagi usuaris que puguin arribar a ser codesenvolupadors. És per aquest motiu que resulta gairebé imprescindible una documentació exhaustiva del pro- jecte, almenys pel que fa a les instruccions de compilació, instal·lació i empaquetament.

f) Per als usuaris particulars ofereix gran varietat de programari adaptat a tas- ques comunes, ja que bona part del programari ha estat pensat i ha estat im- plementat per persones que volien fer aquestes mateixes tasques però no tro- baven el programari adequat. En el cas de l'usuari particular, un paràmetre molt important és el cost del programari, però la paradoxa és que en l'usuari domèstic és on es fa més ús de programari de propietat. Normalment, els usu- aris domèstics fan ús de productes de programari amb còpies il·legals. Algunes estadístiques recents indiquen índexs del 60-70% de còpies il·legals domèsti- ques en alguns països. L'usuari sent que només per tenir l'ordinador domès- tic PC ja té "dret" de disposar de programari per a usar-lo. En aquests casos estem sota situacions "il·legals" que, encara que no han estat perseguides àm- pliament, ho podrien ser, o bé s'intenten controlar per sistemes de llicències (o activacions de productes). A més, això té uns efectes perjudicials indirectes sobre el programari lliure, ja que si els usuaris fan un ús ampli de programari de propietat, això obliga qui es vulgui comunicar amb ells, ja siguin bancs, empreses o administracions públiques, a fer ús del mateix programari de pro- pietat, i aquests sí que abonen les llicències dels productes. Una de les "bata- lles" més importants per al programari lliure és la possibilitat que capti els usu- aris domèstics, el que es denomina mercat desktop (o escriptori), referit a l'ús domèstic o d'oficina en les empreses.

Actualment, Sun Microsystems té delegacions de vendes a més de cent setanta països repartits per tota la geografia mundial, la qual cosa comporta la necessitat de disposar d’una xarxa d’àrea extensa capaç d’oferir les millors comunicacions i els millors serveis als seus més de trenta-cinc mil empleats. Aquesta xarxa es denomina SWAN (Sun Wide Area Network) i està formada per més de 6.800 subxarxes amb sis centres de processaments de dades (CPD) que allotgen els més de mil set-cents servidors i cinc-cents TB de dades. El nombre de subxarxes, servidors i sistemes d’emmagatzemament augmenten a mesura que les necessitats ho exigeixen. Per donar algunes dades re- llevants, fins avui els servidors de Sun allotgen més de quatre-centes aplicacions de xarxa, divuit mil llocs web amb més de quatre milions de pàgines web i reben més de sis-centes mil accessos diaris, alhora que mouen més de sis milions de missatges de correu electrònic al dia.

* Característiques: Programari lliure, orientat a monitorització remota, arquitectura modular i flexible, sistema orientat a dades, configuració senzilla, producte multi plataforma amb s[r]

Per tant, per afegir agilitat al treball de l’usuari, hem incorporat una previsualització (sense efectes d’edició) de les dades del centre, inclosos els tutors. Si totes les dades són correctes, l’usuari simplement comprovarà les dades i farà clic en el botó Acceptar per eixir al menú principal. És a dir, amb dos clics del ratolí es realitza tot el primer pas. Aconseguir aquesta rapidesa per a l’usuari s’aconsegueix mitjançant l’ús de les propietats enabled i visible del controls de servidor Web. Així, hem definit un mètode anomenat vistaEdicio() que ens permet simplement visualitzar les dades del centre sense poder fer canvis, o bé entrar en mode edició i realitzar les modificacions adients.

És necessari recalcar que no hi ha posició més anticompetitiva que la dels grans productors de programari propietari, que freqüentment abusen de la se- va posició dominant, perquè en innombrables casos proposen com a soluci- ons problemes plantejats pels usuaris: "actualitzi el seu programari a la nova versió" (amb càrrec per a l'usuari, sens dubte); a més, són comunes les inter- rupcions arbitràries d'assistència tècnica per a productes que només a parer del proveïdor són antics; després, per a rebre algun grau d'assistència tècni- ca, l'usuari es veu obligat a migrar (amb cost no trivial, especialment perquè sol involucrar canvis de la plataforma de maquinari) a noves versions. I com que tota la infraestructura està consolidada en formats de dades propietàries, l'usuari queda atrapat en la necessitat de continuar emprant els productes del mateix proveïdor, o realitzar l'enorme esforç de canviar a un altre ambient (també probablement propietari).

Ningú no pot exigir, no hi ha garantia, no hi ha diners com a estímul per al treball, encara que hi hagi gent que cobri per la seva feina o guanyi diners, ja que dins la comunitat #15m no hi ha cap objecció al fet que els professionals puguin ser ben remunerats pel seu treball. Tot aquest «basar» caòtic de llistes, hashtags i grups dispersos de voluntaris per internet produeix el millor banc de coneixements, amb tota la complexitat que calgui; fins al punt que el desenvolupament i els resultats als quals s'ha arribat no estan a l'abast ni de l'empresa (en el cas de programari) ni de la universitat, ni de l'estat més poderós del planeta.

En quan a recursos econòmics, el fet d’usar programari lliure fa que aquest projecte tinga un cost zero a nivell de llicències. En quan al cost de maquinari també es zero perquè es reutilitzarà un ordinador ja existent. Per tal de poder fer les descarregues I instal·lacions de les aplicacions cal una connexió a internet, que tindrà un cost zero ja que s’utilitza una connexió a internet que proveeix el propi institut. Tot i això a la taula següent es contraposa aquest cos zero amb el cost que suposaria la utilització de programari privatiu per assolir semblants objectius. (Preus amb IVA inclòs)

15. Serveis City OS. És una plataforma d’analítica avançada de dades amb una visió unificada d’informació de la ciutat, basada en productes lliures i de codi obert que s’oferirà a la comunitat per detectar problemes, escurçar els temps de resposta i millorar els serveis públics. Les diferents gerències i direccions de servei podran utilitzar aquesta plataforma de dades per a realitzar una anàlisi de la informació més acurada i dictar així millors polítiques públiques.

Molts instituts i escoles veuen el programari lliure com un model filosòfic, econòmic i operatiu, on ja no és només utilitzat per pocs, sinó que hi ha un gran número d’escoles que ho ofereixen als seus alumnes, incrementant el seu ús i coneixement. Encara que el programari lliure acostumi a ser gratuït, també és pot fer negoci lucratiu, vàlid i viable. Amb diferents casos d’estudi d’èxit en la implantació de projectes de programari lliure ens dona a conèixer que han triomfat tant en l’àmbit públic com en l’àmbit privat.

Amb el full de ruta es volen garantir el coneixement i l’aplicació de les recomanacions de l’ús d’estàndards oberts, interoperabilitat i accessibilitat marcades dins el marc europeu. També ha de servir per a coordinar les accions i les iniciatives relacionades amb el programari lliure dins del marc de la Generalitat de Catalunya. La Generalitat de Catalunya té un dels pressupostos TIC més alt de les comunitats autònomes espanyoles. El full de ruta també considera actuacions per a millorar l’efici- ència econòmica, fomentar la reutilització de progra- mari i facilitar el manteniment evolutiu i correctiu del programari, guanyant en flexibilitat i agilitat. Xavier Milà, responsable d’estratègia tecnològica del CTTI, va remarcar que «cal canviar la forma de consumir i con- tractar tecnologia i passar a col∙laborar, tant interna- ment a la mateixa Generalitat com cap a les altres administracions públiques».

Es defineix la virtualització com la possibilitat de crear múltiples entorns simulats o recursos dedicats des d'un sol sistema de maquinari físic. El programari anomenat hipervisor es connecta directament amb el maquinari i permet dividir un sistema en entorns separats, diferents i assegurats, els quals es denominen màquines virtuals (VM). Aquestes VM depenen de la capacitat de l’hipervisor de separar els recursos de la màquina del maquinari i distribuir-los adequadament. La màquina física original equipada amb l’hipervisor es denomina host, i les VM que utilitzen aquests recursos es diuen guests. Aquests tracten als recursos informàtics, com el processador, la memòria i l'emmagatzematge, com un hangar de recursos que poden traslladar-se amb facilitat. Els operadors poden controlar les instàncies virtuals de la CPU, la memòria, l'emmagatzematge i altres recursos perquè els guests rebin els recursos que necessiten quan els necessiten. [7]

• Orientades a programes web. En aquest tipus podem incloure totes les apli- cacions web que treballen sempre amb el mateix conjunt de widgets: els de- finits per HTML. L’avantatge de ser multiplataforma i molt fàcil d’utilitzar li atorga el desavantatge de tenir una interacció reduïda i una dificultat de programació elevada. Avui dia es desenvolupen diferents iniciatives per millorar la interfície d’usuari de la web (AJAX, XForms, etc.), però continua havent-hi un problema d’interacció. En una aplicació que requereix una relació propera amb l’usuari d’intercanvi de dades pot provocar grans pèr- dues de temps i funcionalitat.

Un altre gran avantatge de l’ús de programari lliure per part de les AP és l’adaptabilitat i la independència dels pro- veïdors. En el cas de països com el nostre, on la protecció de la llengua pròpia és una de les obligacions de les AP, el programari lliure ofereix la possibilitat de fer servir progra- mes completament traduïts. I si la comunitat no ha comple- tat la traducció d’un programa, la mateixa Administració que el necessita se’n pot encarregar. Per contra, és molt freqüent que es facin servir programes privatius en altres idiomes, i que s’hagi de pagar a l’empresa que el produeix perquè els tradueixi. Els programes privatius mantenen el seu client captiu de l’empresa que els produeix, en el nostre cas gairebé sempre empreses estrangeres. Per contra, el programari lliure afavoreix el creixement d’un mercat local en el sector de les TIC, on empreses de tota mida competei- xen per a oferir millors serveis. Sembla evident quina de les dues alternatives s’ajusta més a les obligacions de l’Estat envers els seus ciutadans.

CETRAMSA disposa de més 20 llocs de treball propis així com d'una xarxa d'uns 20 equips de l'Institut Municipal d'informàtica (IMI), gestionats pels seu propi servei informàtic. L'actuació es centrarà en els equips de CETRAMSA, amb una infraestructura de xarxa simple però que cobreix perfectament les necessitats de l'empresa i les dels seus treballadors. L'empresa, disposa de 2 màquines que actuen com a servidors, controlant l'accés a les unitats de disc, a Internet mitjançant un proxy, controlant la centraleta i alguns panells d'informació sobre el temps del transport. Tots els equips, tant servidors com clients, així com la majoria de programari instal·lat funcionen sobre sistemes operatius privatius.

Una corrupció de la seua base de dades, la fallida de l’encaminador que connecta el seu servidor amfitrió o senzillament una fallada o corrupció del disc dur que l’emmagatzema pot significar que tota la nostra infraestructura s’ature. Del servidor LDAP depèn el servidor de fitxers, les entrades a les estacions de treball amb Windows, el servidor d’impressió, l’autenticació de tots els serveis que la requereixen, com per exemple el correu electrònic, la comprovació dels recipients de correu vàlids, i un llarg etcètera. Per aquesta raó, serà molt interessant tindre més d’un servidor d’LDAP, de tal forma que si un falla, l’altre puga continuar atenent a les peticions normalment.

• L'accés als terminals dels docents, es realitza mitjançant una validació amb usuari i contrasenya que en moltes ocasions és genèric amb un únic usuari i contrasenya (àmpliament difós). Els docents tenen permís per a la instal·lació de programes, cosa que ha portat a la instal·lació d'una gran quantitat de programes amb poca utilitat que ha alentit enormement els equips, a més en instal·lar programes de fonts no reconegudes és habitual·la infecció dels equips per diferent tipus de malware que al seu torn en multitud d'ocasions ha fet que els sistemes de xarxa funcionin de manera ineficient. L'ús de Pen drive per part dels docents i alumnes també ha generat la propagació de tot tipus de virus o cucs informàtics