PDF superior Institucions i grups socials a la Catalunya dels Àustries

Institucions i grups socials a la Catalunya dels Àustries

Institucions i grups socials a la Catalunya dels Àustries

Fins a la celebració d'aquest congrés, hom podia ser optimista o pessimista, segons la perspectiva de cadascú, sobre la suficiirncia dels estudis dedicats a les grans institucions cata[r]

9 Lee mas

Institucions socials i polítiques contemporànies, setembre 2014

Institucions socials i polítiques contemporànies, setembre 2014

... no és correcta des del punt de vista de les reivindicacions i discurs del mateix movi- ment. No són grups que estan en contra de la globalització, sinó que rebutgen el tipus de globalització que s’imposa: la globalització econòmica i cultural de signe neoliberal. De fet, defensen aferrissadament la globalització dels drets humans i la justícia (per ex., el Tribunal Penal Internacional), la circulació lliure de les persones (per ex., les lluites con- tra les lleis d’estrangeria), la lluita global contra el canvi climàtic i el deteriorament del medi ambient, la globalització dels drets socials, de l’educació, la salut, el desenvolupa- ment i la participació. Fins i tot molts d’aquests grups del moviment defensen el refor- çament i la reforma de l’ONU o la creació d’algun tipus de control polític per sobre de les multinacionals i dels organismes econòmics internacionals (per ex., ATTAC, Fifty Years is Enough). Aquesta etiqueta d’“antiglobalització” la van començar a divulgar els mitjans de comunicació arran de les manifestacions de Seattle i d’altres de posteriors. Tanmateix, nosaltres la farem servir perquè s’ha fet habitual i és breu, però sempre tenint en compte el que acabem d’esmentar.
Mostrar más

50 Lee mas

Els Mediadors interculturals a les institucions educatives de Catalunya

Els Mediadors interculturals a les institucions educatives de Catalunya

e) En l’àmbit dels progenitors, un punt a treballar seria establir canals de comunicació permanents entre famílies i escola. En aquest sentit s’hauria de pensar a potenciar: grups de treball, espais d’intercanvi... on no solament es rebi una formació concreta (com ja s’està portant a terme), sinó on es pugui donar suport al procés de reflexió en l’àmbit de l’educació intercultural, desmuntant els prejudicis que tendeixen a reiterar la importància de les diferències entre les persones (Carbonell, 2000). Però tot i que aquest punt és necessari, no és suficient quant a les famílies minoritàries, que presenten «necessitats especials» que cal incorporar al projecte curricular dels centres. En aquest darrer cas (especialment els d’origen estranger que no parlen català o castellà), caldria promoure cursos específics que recolzen la tasca del mediador quan aquest hi és per ajudar a superar les barreres sorgides de la desinformació i del desconeixement. A més, s’hauria d’obrir la institució escolar a d’altres agents socials que treballen els processos de la desigualtat social, articulant mecanismes d’ajuda a les famílies minoritàries en l’educació dels seus fills, per exemple, voluntariat (entre els estudiants universitaris, animadors socioculturals, persones de tercera edat), que col·laborin, en algunes iniciatives com ara, classes de reforç, ajudes en la realització dels deures, etc. orientant aquest alumnat en l’adquisició d’hàbits i tècniques d’estudi. Aquesta ajuda periescolar podria compensar i igualar oportunitats escolars entre aquells alumnes que per la seva condició socioeconòmica o cultural parteixen amb un clar desavantatge. Per poder posar en marxa aquesta iniciativa el treball en xarxa i la coordinació entre les diferents institucions socials es fa cada vegada més necessari i patent. A més, també dins dels nuclis familiars és important afavorir la
Mostrar más

1121 Lee mas

Determinants socials i econòmics de la salut: efectes de la crisi econòmica en la salut de la població de Catalunya

Determinants socials i econòmics de la salut: efectes de la crisi econòmica en la salut de la població de Catalunya

L’Observatori sobre els efectes de la crisi econòmica en la salut de la po- blació ha de ser un instrument per orientar les polítiques públiques a partir de les necessitats detectades. Així, en el proper informe caldrà, a més de continuar analitzant els determinants socioeconòmics per perfils poblacio- nals a partir de fonts d’informació com l’ESCA 2013, aprofundir en l’anàlisi en funció de la classe social, el nivell de renda o el territori, dels indicadors d’accessibilitat i utilització dels serveis sanitaris. Aquest abordatge és es- pecialment rellevant ja que a través de l’anàlisi global de la població pot ser que no es detecti l’evolució negativa d’alguns dels indicadors de salut en grups poblacionals específics. Alguns d’aquests grups vulnerables en els quals s’ha de fer especial èmfasi en properes anàlisis són la població infan- til, les persones grans que viuen soles i disposen de poca xarxa social, els qui pateixen situació d’atur de llarga durada, els immigrants -especialment els que es troben en situació administrativa irregular- i els grups amb risc d’exclusió social (pobresa extrema, persones sense sostre). A més, serà im- portant no només obtenir totes aquestes dades que siguin rellevants i vàli- des sinó també amb la major puntualitat possible.
Mostrar más

82 Lee mas

Els museus com a institucions de Recerca i d'Innovació: col·leccions i mercat. El Museu Nacional d’Art de Catalunya entre la valorització del patrimoni cultural i l'atracció del públic

Els museus com a institucions de Recerca i d'Innovació: col·leccions i mercat. El Museu Nacional d’Art de Catalunya entre la valorització del patrimoni cultural i l'atracció del públic

Quant a l’eix Social, s’adverteix l’evident orientació als públics, constatant una manca d’arrelament en el públic del seu entorn. A partir d’aquí apareixen qüestions al voltant de l’estratègia a seguir. Conxa Rodà destaca dos grups principals de públics que cal atreure. D’una banda el públic jove o adolescent que fora de les visites escolars no entra mai a les instal·lacions del museu. Per aquesta tipologia de públics s’esmenten accions com l’obertura de portes durant la nit en què se celebra el festival de música electrònica del Sónar. Per altra banda, s’esmenta el públic turista emergent, provinent de països com Rússia o el Japó. S’exemplifica amb la dada que el públic rus representa un 6% de les visites, la mateixa proporció que el públic de la resta de l’estat espanyol. Qüestionada sobre l’estratègia digital que se segueix quant a públics, Conxa Rodà esmenta que aital estratègia és quelcom transversal a tota l’organització del museu i remet a la presentació que va fer amb motiu del Museum Next 2013 177 . Fa referència a la col·lecció del museu en línia, projecte iniciat l’any 2009 i que actualment compta amb 5.200 peces de les 120.000 amb què compta el MNAC. La filosofia és similar a la del Victoria & Albert Museum de Londres, que aboca la col·lecció a la xarxa independentment de la informació que continguin les fitxes, plantejant-ne la millora com un procés continu que no ha de limitar d’entrada la disponibilitat digital de la informació. Per altra banda, també es planteja la interoperabilitat de les col·leccions dels museus d’art de Catalunya, per respondre a la finalitat de foment de la recerca. També s’esmenta el Google Art Project, un projecte de digitalització de 1.500 obres, que inclou visites de 360º de les sales del museu.
Mostrar más

72 Lee mas

Informe anual de les empreses i institucions municipals 2002

Informe anual de les empreses i institucions municipals 2002

L’any 2002 l’Institut de Cultura ha treballat per fer del territori un element fonamental del cicle de la cultura a Barcelona. Ha estat l’any dels treballs d’anàlisi dels Plans culturals de districte (presentats en el decurs de l’any 2003) a ran d’una de les conclusions del Pla estratègic de cultura de Barcelona, que afirmava la necessitat de diagnosticar la situació de la cultura en cadascun dels districtes de la ciutat, per tal de definir les prioritats i estratègies culturals de cada territori. A cada districte de la ciutat s’han realitzat diversos processos de consulta amb entitats i agents culturals i socials, per detectar fortaleses i debilitats del teixit cultural (1a fase) i realitzar propostes d’acció (2a fase) en funció de les oportunitats que apareixen tenint en compte tant la dinàmica de cada districte com les dinàmiques municipals i metropolitanes. Una altra prioritat han estat els programes “+ a prop”, que tenen l’objectiu de coordinació i difusió conjunta de les activitats culturals dels centres cívics en sis camps: art contemporani, dansa, espectacles infantils, música clàssica, músiques urbanes i teatre. Enguany el programa de música clàssica s’ha reconvertit en el programa de músiques, on s’han inclòs a més de la programació de música culta, el jazz i les músiques modernes, el flamenc i les músiques del món. Cal destacar l’augment del nombre de centres participants en la xarxa dels “+ a prop” i l’edició del CD recopilatori 2002, realitzat en el marc de la taula de Músiques Urbanes, que mostra els grups i propostes que estan emergint amb força a l’escena musical de Barcelona. També el 2002 han continuat els programes
Mostrar más

229 Lee mas

Estratègies i resultats en el desenvolupament de Barcelona 1990-2010. Un estudi de les polítiques de màrqueting territorial, i dels seus costos i beneficis, per als grups socials i districtes.

Estratègies i resultats en el desenvolupament de Barcelona 1990-2010. Un estudi de les polítiques de màrqueting territorial, i dels seus costos i beneficis, per als grups socials i districtes.

Un exemple rellevant d ʼ acord en una xarxa el trobem l ʼ any 1993 amb la constitució del Consorci Turisme de Barcelona, format per la Cambra de Comerç, l'Ajuntament i els diferents Gremis; i, d ʼ altra banda, amb les associacions Barcelona Centre Mèdic (BCM) i Barcelona Centre Universitari (BCU). Unes aliances que compten amb la participació de les institucions públiques, les universitats, els hospitals privats, els gremis professionals i les empreses de serveis vinculats al món mèdic i universitari. A banda de la col·laboració dels distints agents i quant a l ʼ impacte general dels Jocs en la ciutat, cal posar de relleu la singular utilització d ʼ un gran esdeveniment per transformar físicament la ciutat i millorar-ne “l ʼ estat d ʼ ànim” col·lectiu. Els barcelonins i les barcelonines, progressivament, tornaven a sentir-se orgullosos de la seva ciutat. L ʼ organització de l ʼ esdeveniment i l ʼ impuls econòmic associat va aprofitar diferents capitals 151 atresorats per Barcelona. En aquest sentit, es recuperà i es posà en valor
Mostrar más

326 Lee mas

Els serveis socials a Catalunya. Una visió històrica

Els serveis socials a Catalunya. Una visió històrica

Totes aquestes instàncies incidien, d’una manera o una altra, en la cobertura de les necessitats socials. S’ha comentat el sistema feudal i la societat estamental que estableix i les relacions de vassallatge i servitud que creen uns lligams complexos i desiguals, però entre els quals sembla que cal incloure una certa obligació de protecció i defensa als vassalls, “incluyendo la atención de sus necesidades sociales en casos graves”, 273 que pel lloc que ocupava el subjecte responsable es podria considerar com una acció pública, encara que no sense dificultats, ja que no es tractava d’una acció exigible. Una altra forma d’intervenció pública és la que es refereix a la regulació del comportament privat, i en els documents jurídics s’observa un incipient grup de normes que caldria estudiar amb més deteniment però que regulen situacions de protecció social i altres elements relacionats amb l’atenció social. Cal recordar que les relacions jurídiques establertes durant l’època feudal sovint es van anar regulant mitjançant la jurisprudència i, per aquesta via, es van crear una sèrie d’usos i normes consuetudinàries, la majoria d’origen local, tot i que va anar creixent un procés d’unificació del dret, exigit per l’increment de les relacions entre les societats i l’augment del tràfec comercial, com els Usatges 274 de Barcelona (des del segle XII), que fou el primer codi feudal escrit que apareix a Europa 275 i comprèn disposicions de dret públic i de dret privat; així per exemple, entre aquestes darreres es regulen alguns aspectes relacionats amb els drets i deures dels menors i la tutela, com es desprèn d’aquest fragment: “Q üestions derivades del caràcter feudal de certes relacions patrimonials, i institucions ja purament civils, com les donacions en vida, les millores dels hereus, la successió intestada, els drets successoris de la vídua, la responsabilitat judicial del tutor pel pupil i les obligacions que té envers aquells (...)”. 276
Mostrar más

552 Lee mas

La comunicació al servei dels grups de música. Estratègia en màrqueting i aplicació de la comunicació en el pop i el rock en llengua catalana

La comunicació al servei dels grups de música. Estratègia en màrqueting i aplicació de la comunicació en el pop i el rock en llengua catalana

De discos, cada any se n’editen més però se’n venen menys. El sector discogràfic acumula, a més dels efectes de la crisi, el descens de les vendes com a causa de les descàrregues d’internet sense cost per a l’usuari. Es tracta d’un canvi de costums en què Internet esdevé l’eina predilecta per a l’intercanvi i el coneixement musical. La conclusió d’aquesta tendència és que la música cada cop és més dependent de la política cultural de les institucions. De tota manera, l’Associació de Productors i Editors Fonogràfics i Videogràfics de Catalunya (APECAT) afirma que el futur de la discogràfica no va lligat al futur del CD, igual que en el seu moment no anava lligat al de la casset o el vinil, sinó simplement a la música enregistrada, a la qual internet dóna una difusió mai imaginada abans. De fet, les companyies discogràfiques s’han adaptat a l’entorn digital i totes tenen el seu catàleg en línia per als usuaris. Per als qui temen pel seu futur, l’APECAT afirma que, siguin quins siguin els canvis tecnològics futurs, sempre caldrà algú que seleccioni, financi, promogui, distribueixi i guiï professionalment els nous talents.
Mostrar más

465 Lee mas

E privadesa i xarxes socials

E privadesa i xarxes socials

Però aquesta evolució jurisprudencial, quins efectes té sobre la privadesa en general, i sobre l’e-privadesa en particular? En breu, la decisió sobre l’article 18.4 de la CE redueix els efectes de les noves tecnologies sobre els drets fonamentals a la problemàtica de les bases de dades. Per entendre-ho, cal saber que la Constitució espa- nyola, a diferència de la portuguesa o l’americana, per exemple, no conté cap clàusula d’actualització de drets fonamentals. Per tant, els possibles nous drets que apare- guin com a conseqüència de l’extensió de les noves tecno- logies de la informació i la comunicació no poden ser descoberts autònomament pel Tribunal Constitucional. L’article 18.4 de la CE és l’única referència a la informàti- ca en una Constitució de 1978, anterior al creixement exponencial d’Internet als noranta. Per tant, si hem acotat els problemes informàtics al dret a la protecció de dades, les altres garanties han de provenir dels drets fonamen- tals tradicionals: la llibertat d’expressió i d’informació, el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge i el dret al secret de les comunicacions.
Mostrar más

11 Lee mas

De Tàrraco a Bàrcino : Factors econòmics, polítics i socials decisius pel canvi de capitalitat a la futura Catalunya

De Tàrraco a Bàrcino : Factors econòmics, polítics i socials decisius pel canvi de capitalitat a la futura Catalunya

Tots els seus membres pertanyien a l’alta aristocràcia local i gaudien dels mateixos privilegis que els magistrats (Keay, 1992). A banda de les diferents divinitats que adoraven els romans, una altra de les maneres d’unificar el culte religiós va ser a través de pràctica de l’adoració a l’emperador, el culte imperial. Pel que sembla aquesta pràctica va tenir el seu origen a la ciutat de Tàrraco, que va mantenir-se des de sempre com un dels centres religiosos més importants de tota Hispània. L’origen tarragoní del culte es trobava en un altar erigit el 26 aC per al culte conjunt d’August i de Roma, que coneixem gràcies a la seva representació en algunes monedes. Després de la mort d’August, es va permetre a Tàrraco construir el primer temple dedicat a un August divinitzat, l’any 14 dC (Keay, 1992). En el culte imperial, l’Emperador era el pontífex màxim de l’Estat Romà, i els déus romans tradicionals quedaven emparentats amb el mateix emperador. D’aquesta manera s’intentava transformar la lleialtat religiosa en lleialtat política. A través del culte es promovia la lleialtat a l’emperador i es recordava totes les fites d’August i dels emperadors que s’anaven succeint (Keay, 1992). A banda dels sacerdots (flamines), dins del culte imperial hi tenien un paper destacat els esclaus alliberats, els lliberts, que podien accedir al càrrec de sevir augustal, sacerdots que es dedicaven al culte imperial i a la seva promoció. El culte imperial donava prestigi a la ciutat, alhora que proporcionava cohesió social i la possibilitat d’ascens social dels esclaus. Els sevirs podien gaudir de gran prestigi dins la comunitat, com va ser el cas de Luci Lucini Segon, llibert del general Luci Lucini Sura, que va ser sevir de Tàrraco i de Bàrcino al segle II dC. A Bàrcino se li van dedicar inscripcions dedicades a la seva persona en més de 20 estàtues del fòrum de la ciutat, erigides per iniciativa d’altres seviri i del senat de la ciutat (Keay, 1992). Després de Tàrraco, Bàrcino va ser, potser només a excepció de Mèrida, el centre més important de culte imperial municipal que hi va haver a tota Hispània, el que ens dóna una idea de la importància d’aquestes ciutats dins del món romà. El culte imperial es va estendre a tot l’Imperi amb gran força i es va mantenir fins que va començar a decaure entorn l’any 170 dC, en temps de Marc Aureli (Tovar, 1975).
Mostrar más

42 Lee mas

Lobbisme i grups d'influència, febrer 2011

Lobbisme i grups d'influència, febrer 2011

Els dos últims mòduls se centren en el lobbisme (mòdul 3) i la seva estratè- gia (mòdul 4). El tercer n'aborda la definició, funcions, estructura professio- nal i legitimitat, i atorga un espai significatiu a la qüestió de la seva regula- ció jurídica i deontològica, segurament el tema més debatut quan es tracta d'analitzar el lobbisme. La seva percepció pejorativa, que sol assemblar-lo al tràfic d'influències, ha propiciat el debat i algunes iniciatives en aquest sentit, entre les quals destaquen les dels Estats Units, el Canadà i la Unió Europea. El lobbisme és una activitat legítima si es practica des de la seva funció informa- tiva, és a dir, com a estratègia d'informació als poders públics perquè prenguin les decisions més justes possibles; però la informació no exclou la persuasió: es tracta d'influir informant de la bondat dels nostres interessos amb informa- cions creïbles i veraces. Qualsevol altre comportament s'ha de rebutjar dins del lobbisme.
Mostrar más

10 Lee mas

Anàlisi dels efectes de l edat, la generació i el període en el suport a la independència de Catalunya

Anàlisi dels efectes de l edat, la generació i el període en el suport a la independència de Catalunya

La mateixa sort, o similar, hem tingut en el terreny de la identitat nacional subjectiva. Aquest valor polític, és cert, ha estat estudiat amb molta més profunditat, tan a casa nostra com en la resta de la literatura. Però el seu canvi no ha estat analitzat amb la mateixa freqüència. Una de les raons d’aquesta aparent manca d’interès pot ser que s’assumeixi el seu caràcter d’estabilitat que, com a orientació política en termes de cultura política, se li presumeix. De fet, David O. Sears defensava en un estudi de 1983 que una actitud política com la identitat nacional subjectiva formava part d’un grup d’actituds de caràcter simbòlic que cristal·litzaven en les primers etapes de vida i que es mantindrien estables al llarg del cicle vital (Hierro 2010). Posteriorment, Zaller i altres investigadors van contradir les tesis de Sears i van afirmar que les orientacions polítiques en general no només poden canviar, sinó que també ho fan en un exercici d’adaptació al context politicoeconòmic. Concretant al cas estricte del sentiment de pertinença català, Hierro (2010) demostra com aquest pot canviar amb la conjuntura política, és a dir, seguint efectes de període. Utilitzant dades de panel arriba a la conclusió empírica que el debat entorn a la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya va modificar la identificació nacional de la població catalana i la va desplaçar lleugerament cap a posicions de pertinença més catalana. En aquesta anàlisi Hierro va detectar que a l’hora d’explicar aquest canvi l’edat té una capacitat explicativa significativa però relativament baixa. També va predir un cert efecte quadràtic sobre l’edat. Una conclusió, la del paper significatiu però modest de l’edat a l’hora d’explicar el sentiment de pertinença, idèntica a la que arriba Tormos (2006) qui, a més, hi detecta un notable efecte generacional. Aspachs, Clots i Masella (2008) conclouen que aquelles generacions educades dins el sistema educatiu que manté el català com a llengua vehicular (a partir de l’any 1983) presenten més identificació catalana que les generacions anteriors que no van estudiar dins d’aquest sistema. Per la seva banda, Guibernau (2006) assegura que els processos d’establiment d’institucions d’autogovern i el seu desenvolupament en nacions no estatals fomenta i augmenta les identitats nacionals d’aquests territoris. O el que és el mateix, el context te un efecte directe sobre el sentiment de pertinença. Sigui com sigui, tampoc hem trobat cap exemple que estableixi el repte de provar per quins mecanismes edat, període o generació poden explicar millor els canvis en la identitat nacional subjectiva.
Mostrar más

42 Lee mas

Estudi teòric de propietats espectroscòpiques i electroquímiques de polixometalats amb metalls de transició dels grups 6-9

Estudi teòric de propietats espectroscòpiques i electroquímiques de polixometalats amb metalls de transició dels grups 6-9

Hi ha conjunts de base que inclouen funcions difoses. Són funcions de tipus s i p on la seva extensió espacial és molt major que les que participen en major mesura en la descripció dels orbitals de valència. Permeten als electrons ocupar una regió de l’espai més gran. Són importants en sistemes on els electrons es troben lluny del nucli, com molècules amb parells solitaris, anions, estats excitats... Ex. 6- 31+G**: afegeix funcions difoses sobre els àtoms pesats. Un segon + indica l’addició de funcions difoses també sobre els àtoms d’hidrogen. Els conjunts de funcions de base que hem parlat fins ara van ser introduïts per Pople. 29,30 En aquests conjunts de funcions, els exponents i els coeficients de la contracció de les bases es van optimitzar sense tenir en compte els efectes de la correlació electrònica. Sens dubte, les funcions s’utilitzen, molt sovint, en càlculs post-HF, en els que sí es consideren aquests efectes. Per a superar aquesta contradicció, s’han construït diversos conjunts de funcions de base, entre els que destaquen els desenvolupats per Dunning i col. (cc-pVDZ, cc-pVTZ,...), 31 dissenyats per al seu ús en els mètodes de càlcul que inclouen correlació electrònica. L’addició de funciones difoses polaritzades i no polaritzades donen les series augmentades aug-cc-pVDZ,..., adequades per els càlculs de correlació en anions i espècies amb enllaç d’hidrógen. 31
Mostrar más

236 Lee mas

Llibre blanc dels Serveis Socials d'Atenció Primària

Llibre blanc dels Serveis Socials d'Atenció Primària

El treball social comunitari s’entén com a gestió rela- cional, és a dir, s’orienta a enfortir les relacions perso- nals i institucionals en una comunitat per respondre als principals reptes socials i aconseguir un entorn de serveis i solidaritat que faciliti la integració social de les persones i la millora de la qualitat de vida del barri. Entendre el o la treballador/a social comunitari com a gestor relacional o de xarxes amb finalitat social, té la intenció de recuperar l’orientació clàssica d’enfor- timent social de la comunitat i donar-li una concep- tualització més objectiva i avaluable que l’allunyi de visions idíl·liques sobre la comunitat i es centri en les possibilitats reals del treball social comunitari. El treball social comunitari entès com a enfortiment del teixit social de la població no és específic dels SSAP, però sí que és cert que aquesta és una prestació bàsica dels SSAP que no trobem a altres serveis amb aquesta consideració de prestació fonamental o cons- titutiva del servei. Per altra banda, els professionals dels SSAP són els que, de manera regular, han tingut o tenen una formació específica en treball social comunitari. Cal, doncs, potenciar una formació espe- cialitzada i generalitzada per tenir uns referents clars i metodològics compartits per tal d’evitar que es gene- ralitzi el treball social comunitari sense tenir-ne una idea compartida. Per això també és convenient que totes les intervencions comunitàries tinguin una certa assessoria sobre el conjunt del procés. També cal no oblidar la necessitat de desenvolupar sistemes d’ava- luació del treball social comunitari així com mecanis- mes que fomentin la seva visibilitat.
Mostrar más

88 Lee mas

Formació i evolució dels enclavaments ètnics a Catalunya abans i durant la crisi econòmica

Formació i evolució dels enclavaments ètnics a Catalunya abans i durant la crisi econòmica

es conjuga amb una aparició tardana, marcada, d’una banda, per les fites legislatives que, al seu torn, varen ritmar els fluxos migratoris (principalment, les regularitzacions i, en espacial, la normalització de 2005) o, com a mínim, l’emergència de població empadronada a partir de la qual s’estableix el padró continu. Això no vol dir que el nombre de seccions censals que han esdevingut majoritàries no homogènies en els darrers anys puguin acabar convertint-se en enclavaments, la qual cosa dependrà de l’evolució a curt i a mitjà terminis. És significatiu també que la transformació en enclavament ètnic d’una secció determinada es degui tant a l’augment de la població nascuda a l’estranger com a la reducció de la població nascuda a Espanya (majoritàriament, per emigració, tot i que en alguns casos també per defunció, atès, com hem vist, el grau d’envelliment dels residents que romanen en aquestes seccions censals). En aquest sentit, s’ha de remarcar com el perfil per sexe i edat de les persones pertanyents a una secció censal per lloc de naixement ens aboca a pensar en les relacions entre autòctons i al·lòctons com a relacions mediatitzades per la generació, és a dir, que, per ara, estaran marcades no només per l’origen, sinó també per l’edat i les relacions intergeneracionals que es puguin establir. Tot i que la majoria dels enclavaments han experimentat un procés de desconcen- tració que haurem de relacionar amb la sortida de persones de nacionalitat estrangera d’alguns d’aquests municipis a causa de la crisi econòmica, recor- dem que, en els propers anys, la natalitat de la població immigrada podria guanyar protagonisme.
Mostrar más

28 Lee mas

Estudi sobre la corrupció lingüística dels polítics a les xarxes socials

Estudi sobre la corrupció lingüística dels polítics a les xarxes socials

Pel que fa al costum de no emmarcar els títols dels articles de diaris entre cometes dobles, crec que aquí els polítics hi tenen només una part de la culpa. Entenc perfec- tament que la temptació de tenir-ho tot fet en només dos passos (primer el que con- sisteix a clicar la icona de Twitter relacionada amb l’article en qüestió, i després el que consisteix a prémer el botó per dur a terme l’acció de tuitejar) sense haver de fer res més, a vegades és massa forta de resistir. Entenc que pugui fer mandra (sobretot amb el teclat d’un mòbil) haver-se de posar a afegir cometes dobles al principi i al final del títol. Entenc fins i tot que alguns usuaris no sàpiguen que s’hagi de fer això. El que no entenc és per què els diaris en línia (que, ara ho puc dir, crec que són els que tenen l’altra part de la culpa) no implementen solucions automàtiques per satisfer aquesta necessitat que els interessa directament, i no resolen aquest assumpte una vegada per totes. La solució d’afegir cometes en el codi incrustat que s’envia mitjançant la pla- taforma Twitter és tan senzilla tècnicament que em sembla absurd que els diaris no aprofitin els seus recursos informàtics per dur-la a terme. 18 I si bé és veritat que així es gastarien ineludiblement dos dels cent quaranta caràcters que Twitter posa a disposició dels seus usuaris, també és cert que tothom tindria clar a simple vista on acaba el títol de l’article tuitejat i on comencen els comentaris dels usuaris, i tots plegats ens podríem estalviar un viacrucis en el camí cap a la reinterpretació.
Mostrar más

18 Lee mas

El corporacionisme dels arquitectes a Catalunya (1874 – 1975). Compromís polític, social i cultural

El corporacionisme dels arquitectes a Catalunya (1874 – 1975). Compromís polític, social i cultural

BASSEGODA NONELL, J. “Neomedievalismo en Cataluña. La restauración del monasterio de Poblet”. A: NAVASCUÉS, P. i GUTIÉRREZ ROBLEDO, J.L. [eds.]. Medievalismo y neomedievalismo en al arquitectura española. Àvila: Ediciones de la Universidad de Salamanca, 1990, p. 119 i 120.

846 Lee mas

Informe anual de les empreses i institucions municipals 2001

Informe anual de les empreses i institucions municipals 2001

L’Ajuntament de Barcelona, amb la convicció de que l’especialització funcional i l’agilització de la gestió són premisses fonamentals per assolir nivells importants d’eficàcia i eficiència en el servei als ciutadans d’un nucli urbà de la magnitud de Barcelona, ha vingut desenvolupant en els darrers anys una política de descentralització funcional de part de les seves activitats, creant diverses entitats amb personalitat jurídica, fruit de la qual és el Grup d’Empreses i Institucions Municipals que a 31 de desembre de 2001 estava composat per quinze societats anònimes (regides principalment per dret privat) amb majoria de capital social de l’Ajuntament, sis empreses amb una important participació, si bé minoritària, i dotze organismes autònoms (regits principalment per dret públic), alhora de participar en diversos consorcis juntament amb altres administracions, configurant-se així com el grup d’empreses municipals més important d’Espanya.
Mostrar más

210 Lee mas

Institucions, empreses i entitats culturals, febrer 2010

Institucions, empreses i entitats culturals, febrer 2010

Dins aquest triangle o hexàgon de funcions, totes són necessàries però algunes tenen més visibilitat o impacte social, polític o econòmic que d'altres. Així la difusió, lògicament pel seu caràcter públic, permet arribar i fer-se veure per molta més gent que el suport a la creació: la inauguració d'una gran exposi- ció d'art d'un artista de renom internacional amb obres vingudes d'arreu del món es fa molt més visible que la cessió d'espais a joves creadors locals perquè puguin desenvolupar les seves propostes artístiques. Aquest diferent impacte pot fer que algun directiu d'organització cultural es vegi temptat d'optar per les funcions més productives en termes de visibilitat: és el cas d'institucions públiques, per exemple, que programen molt (al llarg de l'any, cicles estables i festivals), però no veuen la necessitat de produir res. Es deixa en mans dels altres els esforços en el foment de la creació i en la formació i es recullen els fruits del seu treball contractant les produccions resultants. Es pot veure que una societat que només importa cultura i no en crea, s'empobreix a poc a poc.
Mostrar más

44 Lee mas

Show all 10000 documents...