PDF superior Intel·ligència emocional: "Què és i com s'aplica a l'empresa?"

Intel·ligència emocional: "Què és i com s'aplica a l'empresa?"

Intel·ligència emocional: "Què és i com s'aplica a l'empresa?"

José A. Lacoste, director de Soydigital.com, ens diu que “per aconseguir l’èxit a la Internet d’avui en dia no n’hi ha prou amb tenir un alt coeficient intel·lectual (CI) i uns coneixements tècnics molt grans. Els canvis del segle vint-i-un estan essent testimonis del predomini del coeficient emocional (CE), un concepte nou que inclou l’autoconeixement i l’autodomini, el zel i la persistència, la capacitat d’automotivar-se i d’aconseguir resultats, entre d’altres conceptes”. La intel·ligència emocional és una forma d’interactuar amb l’entorn que valora molt els
Mostrar más

8 Lee mas

Intel ligència emocional a les aules d'educació infantil i educació primària  Una nova forma d'ensenyament a les aules

Intel ligència emocional a les aules d'educació infantil i educació primària Una nova forma d'ensenyament a les aules

Per entendre això, s’ha d’entendre l’estructura del cervell i com funciona, ja que aquest fa que es tingui la capacitat de respondre de forma instintiva a les emocions segons les necessitats. Per tant, a partir d’aquest punt es pot explicar les diferents parts del cervell en relació amb les emocions. Aquest està format pel tronc encefàlic, que és la part primitiva del cervell i regula les funcions bàsiques com: la respiració, el metabolisme, el cor… i seguidament hi ha el sistema límbic que és d’on venen les emocions i el lloc que indica si hi ha perills i dificultats en les situacions a les quals una persona s’enfronta, per això el sistema límbic té relació amb l’aprenentatge i la memòria. Aquest valora de forma positiva o negativa les experiències que es tenen segons la forma d'aprenentatge que té, per tant, això tindrà una forta repercussió en el dia a dia de la persona. En el límit del sistema límbic es troba l’escorça orbito frontal, la qual és d'on surten les ordres de la part emocional d'una persona. Seguidament, aquestes ordres les rep el lòbul frontal, que té la missió de planificar i crear estratègies, el qual ajuda a definir bé quines accions es portaran a terme i quines no. De fet, tal com diu Ibarrola (2013), si un alumne té pors i està estressat, es produeix una inhibició cortical, això fa que el procés del pensament es vegi afectat, així com la capacitat d’executar accions del lòbul frontal, d'aquesta forma es produeix un bloqueig en el seu aprenentatge.
Mostrar más

48 Lee mas

2a Convenció dels Signants del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat: 2010-2011

2a Convenció dels Signants del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat: 2010-2011

El 2002, quan tancava el segon llibre sobre el projecte —que es titula Quan els infants diuen prou!— vaig llegir aquesta afirmació de Kofi Annan a Nova York, en la sessió especial de les Na- cions Unides sobre la infància, que deia: “Com podem fallar en aquesta empresa si sabem que cada dòlar invertit en la infància suposa un benefici d’almenys set dòlars?”. Jo pensava: “Això no pot ser un acudit perquè ho diu a tots els caps de govern del món”. Així que ho vaig posar al llibre sense saber d’on procedia el convenciment d’aquest home. Fa dos o tres anys en vaig descobrir la font: la font no és un pedagog ni és un filòsof, sinó un economista. I no un economista qualsevol. És el premi Nobel d’economia de l’any 2000. Es diu James Heckman. És dels Estats Units, i va fer una investigació molt simpàtica amb la qual acabaré. Va escollir uns quants nens de barris molt marginals dels Estats Units (no sé exactament de quina ciutat). Els va escollir d’entre els barris que presentaven un índex de criminalitat més alt, d’entre els pobres, i amb un coeficient d’intel·ligència inferior a la mitjana —és pitjor del que em podia imaginar. A aquests nens, els va oferir la possibilitat d’anar a una escola infantil d’alt nivell, que als Estats Units estan reservades a la gent rica perquè són de pagament. La investigació es va fer càrrec de pagar l’escola a aquests nens, i quan van haver fet els vint anys se’ls va fer un seguiment per analitzar el que havia succe- ït. I què havia succeït? Doncs que havien tingut una carrera escolar i professional molt més ele- vada i més bona que la dels companys que no havien participat en la investigació. Amb això en vaig tenir prou; no necessito res més per dir que val la pena, costi el que costi. Però com que ell no era ni pedagog, ni filòsof, ni un idealista, sinó que era economista, es va centrar a comptabilit- zar els sous, els diners, quant havia valgut i si havia estat rendible, i va descobrir amb sorpresa —o no sé si amb sorpresa— el que diu Kofi Annan, que cada dòlar invertit li havia rendit més de set dòlars, per la qual cosa podia preveure que la projecció de la vida d’aquestes persones podia superar els vuit dòlars, és a dir, un cost d’un 800% en un temps en què els bancs ens donen un zero coma no sé què.
Mostrar más

95 Lee mas

L'escola municipal de mallorquí de Manacor i la recuperació del paper educatiu i social de la llengua catalana a Mallorca (1960 1980)

L'escola municipal de mallorquí de Manacor i la recuperació del paper educatiu i social de la llengua catalana a Mallorca (1960 1980)

Dins el clima de reivindicació que viu el país cal distingir diferents actors propulsors de canvi. En la presentació que Pere Ysás fa en el marc d’un congrés que té lloc a València l’any 2005 (monogràfic sobre l’etapa de la transició), es centra amb els moviments antifranquistes en confrontació amb la força i el poder del règim. En les seves tesis defensa que les estructures de l’Estat havien entrat en decadència a partir dels anys 70 i que amb la mort de Franco es va enfonsar tot l’edifici institucional. Ell considera que part de l’esfondrament és a conseqüència de la pressió dels moviments antifranquistes interns i externs. 49 Una oposició que estava conformada per l’activisme de les associacions veïnals, la lluita obrera organitzada, els moviments cívics i culturals i els partits polítics en situació de clandestinitat. L’articulació conjunta i les accions per separat de totes aquestes forces va acabar erosionant la jerarquia del poder franquista, des de les corporacions municipals, passant pels governs civils fins arribar al govern central. La societat va perdre la por mentre la resposta de la dictadura era la repressió social. 50
Mostrar más

346 Lee mas

Per què Catalunya no és Escòcia? : els diferents camins jurídics cap a la independència

Per què Catalunya no és Escòcia? : els diferents camins jurídics cap a la independència

d) Mitjançant la llei Llei 4/2010 del Parlament de Catalunya de 17 de març, de consultes populars per via de referèndum. El Govern estatal ha advertit que s’oposarà a la convocatòria de consultes a través d’aquesta llei contra la qual va presentar recurs d’inconstitucionalitat contra els articles 1 a 30, 43 i 45 el 27 desembre de 2010. EL TC va admetre a tràmit el recurs el 15 de febrer de 2011 en aplicació de l’article 161.2 CE i va suspendre l’aplicació parcial de la llei de consultes fins el 9 de juny del mateix any quan el TC va decidir aixecar la suspensió de la llei al entendre que “la viabilitat de les consultes depèn directament de la decisió que l’Estat adopti al respecte en l’exercici de la competència d’autorització que no es posa en qüestió en el present procés constitucional”. L’Alt Tribunal també va afegir que el fi de la suspensió “es realitza sense perjudici que donada la finalitat de preservar l’interès general que concerneix en la defensa de la Constitució i dels seus continguts, sigui possible, en cas d’acreditar-se algun canvi en les circumstàncies, que resulti rellevant per a modificar el que s’ha acordat, sol·licitar a aquest Tribunal la reconsideració de la resolució acordada”. Per tant, aquesta via compta amb l’amenaça d’una nova suspensió per part del TC així com l’oposició del Govern i obligaria al Parlament català a obtenir un acord previ del Govern Central si volgués fer una consulta emparada en aquesta norma.
Mostrar más

22 Lee mas

Potencial actual i perspectives de la nutrigenòmica com a eina preventiva en el manteniment de la salut: revisió bibliogràfica

Potencial actual i perspectives de la nutrigenòmica com a eina preventiva en el manteniment de la salut: revisió bibliogràfica

Hi ha evidència científica que alguns components de la dieta juguen un paper clau en la regulació de l’expressió genètica (4-7). Per tant , està clar que l’entorn nutricional (tan d’origen vegetal com animal) influeix al genoma humà, així alguns gens es veuran modificats com a resposta als components de la dieta. Són molts els components de la dieta que poden alterar esdeveniments de l’ambient i genètics, i així influenciar en la salut de la persona. Aquesta gran varietat de nutrients i components que sembla que influencien significativament en la salut, modifiquen un nombre de processos cel·lulars que estan relacionats amb la prevenció de malalties i associats amb la salut, aquests poden ser la carcinogènesis, l’angiogènesi, l’apoptosi entre d’altres. Fins i tot a vegades aquests components modifiquen diversos processos a l’hora. D’aquí a que sigui tot un repte la identificació d’aquests processos moleculars, tan de forma individual com en combinació, ja que són un dels factors al que estem més exposats.(3)
Mostrar más

32 Lee mas

La metàfora com a procés cognitiu : el futbol és una guerra

La metàfora com a procés cognitiu : el futbol és una guerra

A més a més, la lingüística cognitiva ha demostrat que la metàfora impregna la nostra vida quotidiana, no només el llenguatge, sinó també el pensament i l’acció. El nostre sistema conceptual ordinari, mitjançant el qual pensem i actuem, és de naturalesa metafòrica. Tanmateix, els ésser humans no som conscients del nostre sistema conceptual. Senzillament, pensem i actuem en el nostre dia a dia de manera automàtica. De totes maneres, si observem detingudament el llenguatge, podem adornar-nos que la comunicació es basa en el mateix sistema conceptual que utilitzem per pensar i actuar. I, alhora, aquesta observació ens demostra que la major part del nostre sistema conceptual ordinari és de naturalesa metafòrica. Com ens exposa Jesús Tuson (2008: 7-8), “hem sentit a dir que les metàfores eren matèria literària, expressions fosques, d’interpretació difícil. Ben al contrari: les metàfores són el nostre pa de cada dia. I sense les metàfores no podríem ni arribar a dir la meitat de les coses que diem, que volem expressar, que necessitem fer fora. Traguem-nos-ho del cap, les metàfores literàries (una glòria) no són res més que interpretacions noves, sovint agosarades, tal vegada misterioses, fetes sobre el patró d’un esquema constructiu ben vell que forma part indissociable de nosaltres mateixos. Perquè les metàfores són substància natural de la nostra dotació conceptual i lingüística”.
Mostrar más

150 Lee mas

Barcelona metròpolis : revista d'informació i pensament urbans. Núm. 70 (2007)

Barcelona metròpolis : revista d'informació i pensament urbans. Núm. 70 (2007)

Passava alguna cosa semblant en un altre llibre anterior de Valentí Puig, aquell volum titulat Cien días del milenio (2001), on havia de cedir a l’actualitat política nacional i internacional massa pàgines de to i voluntat periodístics, però de tant en tant tornava a reaparèi- xer el millor Valentí Puig. Prou sé que és un premi, prou sé que és una caixa qui ho finança i entenc que les coses són com són. Però, precisament per això, es fa difícil callar la nostàlgia d’un escriptor amb llibre sencer, en comptes d’un llibre amb pàgines de bon escrip- tor, com la que dedica als bojos, cap al final, i que allí és una mena de deformi- tat novel·lesca, encara que sigui la deformitat de l’excel·lent literatura: “Hi havia uns bancs i tot traspuava la humi- tat dels vells murs que el sol mai no toca. Algú donava miques de pa als ocells. La ciutat passava de llis amb el brogit d’una torrentada d’aigües brutes. Gairebé era una litúrgia perquè cada dia hi havia algú assegut en un dels bancs, parlant sol. Eren monòlegs una mica estripats, fragments d’un teatre cru i despoblat. Homes i dones, mig enca- rant el cel, repensaven les seves vides, i com per efecte d’una espiral dialèctica anaven a parar finalment a la gran feri- da, a la traïció que els havia malmès. La veu irreprimible, esgarrifosa, contra el batec uníson del món. Ells es revolta- ven contra una conjuració primària i devastadora, la dona infidel, el soci que t’estafa, els fills que et rebutgen. Parlar sol era a la vegada una manera d’evitar la trencadissa definitiva. Parlar sol els feia una mica més forts que la fragilitat extrema de l’existència.” Quan unes línies després el narrador reprèn el per-
Mostrar más

108 Lee mas

Què hem de menjar, com i perquè?: consells saludables per a les persones grans

Què hem de menjar, com i perquè?: consells saludables per a les persones grans

És un programa d’exercici físic i salut que es practica a dife- rents parcs i jardins de Barcelo- na. Pretén incentivar l’exercici físic per fer salut, mantenir una vida activa en l’àmbit psicolò- gic i social, trobar-se en millors condicions i disminuir el risc de malalties. Combina dos tipus d’activitat: caminades suaus pels parcs, d’uns 30 mi- nuts de durada amb exercicis previs d’escalfament, i pràctica gimnàstica oriental com ara el tai-txi i txi-kung, que proposen una sèrie de moviments suaus i harmònics on es combina la respiració, la concentració mental i el moviment.
Mostrar más

39 Lee mas

Gènere i TIC: el procés d’autoinclusió de les dones en les TIC. Una aproximació des de les tecnòlogues artístiques i les tecnòlogues informàtiques

Gènere i TIC: el procés d’autoinclusió de les dones en les TIC. Una aproximació des de les tecnòlogues artístiques i les tecnòlogues informàtiques

Per un altre costat, preguntant-me sobre l’autoinclusió, he traslladat una pregunta recurrent del feminisme de la tecnologia (la inclusió de les dones en les TIC) a un marc del postfeminisme de la tecnologia (l’autoinclusió de les dones en les TIC). D’acord amb això, ho he reforçat problematitzant la concepció de dona, però també de les TIC entenent-ho en la seva diversitat. No només he ampliat la definició de dona a altres identificacions menys essencialistes i immutables, sinó també ho he fet amb les TIC. A més d’incorporar les tecnòlogues artístiques com a dones en les TIC i, en aquest sentit, en el debat sobre la representació de les dones en les TIC, he traslladat la preocupació per les quantitats a una reflexió sobre les qualitats. A través d’una anàlisi qualitativa he apreciat en profunditat, i en la seva complexitat, la relació gènere i TIC i les especificitats dels processos d’autoinclusió de les dones en les TIC. He identificat i explorat les problemàtiques associades, però, sobretot, les oportunitats de canvi que es poden generar, contribuint així, al paradigma de la inclusió. El paradigma de la inclusió ha irromput en el feminisme de la tecnologia molt recentment. Com he esmentat prèviament, no és fins a partir de l’any 2000 que es desenvolupa amb força (Sorensen, 2002; Faulkner i Lie, 2007; Trauth i Quessemberry, 2007; Lagesen, 2007). En aquesta tesi doncs, he contribuït a desenvolupar un paradigma d’estudi del gènere i les TIC de diverses formes. Tot i no ser la primera en analitzar les trajectòries TIC de les dones i destacar-ne l’agència, sí que he estat pionera en definir, explorar i analitzar el procés d’autoinclusió de les dones en les TIC com a tal. Encara que les motivacions i possibilitadors d’accés TIC havien estat més explorats en la literatura prèvia (Faulkner i
Mostrar más

278 Lee mas

Noms de domini: què són i per a què serveixen?

Noms de domini: què són i per a què serveixen?

DNS és l’acrònim de Domain Name System, que podríem traduir com a Sistema de Noms de Domini. Es tracta del sistema enginyat per traduir el número IP d’un ordinador localitzable a la xarxa a un text fàcilment memoritzable per qualsevol persona com, per exemple, google.com. Aquest text fàcilment memoritzable rep el nom tècnic "nom de domini" i forma part de la URL, l’element que apareix en la barra d’adreces dels navegadors d’Internet i que sol tenir la següent forma:

8 Lee mas

La pressió social i el català a Europa

La pressió social i el català a Europa

Els promotors de Stádas van quedar sorpresos per la gran acollida del seu ob- jectiu, no ja en sectors tradicionalment mobilitzables en favor de la llengua, sinó entre joves irlandesos ben formats, que ningú associava amb el moviment pro irlandès. Segons Ó Riagáin, aquesta nova generació són fills del “Tigre Celta”, la profunda i ràpida transformació econòmica d’Irlanda, amb un cap- girament total, a més, de l’autopercepció dels mateixos irlandesos: una gene- ració segura, ambiciosa, pro europea, i sense els neguits heretats de l’època postcolonial. Els partits de l’oposició van ser sensibles a l’estat d’opinió gene- ral, i el Govern —que d’entrada feia poc cas a la campanya— es va veure for- çat a declarar-s’hi a favor. La pretensió espanyola segurament va precipitar que el Govern irlandès, justament durant la seva presidència de la Unió, presentés la seva demanda, que seria acceptada per unanimitat a la 2667a sessió del Consell de la Unió Europea (Afers Generals), reunit a Luxemburg el 13 de juny de 2005, en forma d’una modificació del Reglament núm. 1/1958, i que té efecte des de l’1 de gener de 2007. 13 Per aconseguir-ho, el que havia de pre-
Mostrar más

30 Lee mas

Neandertals  Per què podrien haver parlat i per què no?

Neandertals Per què podrien haver parlat i per què no?

Però ni tan sols aquest valuós suport no hauria estat prou sense les dues persones que avui ocupen el meu cor, la meva vida: la meva estimadíssima Sílvia i la nostra meravellosa filla Ariadna. Els moments més durs de tot aquest procés han estat per na Sílvia, que amatent i pacient m'ha ajudat, ha escoltat les meves conferències, les meves idees, esbojarrades més d'una. Ha estat capaç d'aguantar durant anys que la seva parella fos als niguls, pensant com era que aquelles mones tenen aquells crits d'alarma, o com és que la tecnologia Neandertal no va anar més enllà del que s'ha trobat fins ara. Fins i tot va venir a visitar-me a Leipzig, al Max Planck, i va sobreviure a una colla de joves entusiasmats amb l'estudi dels primats que no feien altra cosa que parlotejar fora aturar sobre el mateix tema una vegada i un altra. En canvi, la meva filla Ariadna, l'alegria permanent de ca nostra, ha superat la generació anterior, i fa bé en no escoltar les cabòries de son pare, presentant-me una rialla i una de les seves juguetes cada vegada que se m'ocorre de fer-li un comentari. I és que ella de manera ben natural m'assenyala allò que realment té interès. Quina saviesa, la seva. Me deman on és que la vaig perdre. A elles dues, els agraesc de ser-hi cada dia amb jo.
Mostrar más

113 Lee mas

Pràctiques creatives i participació en els nous mèdia Elisenda Ardévol, Antoni Roig i Edgar Gómez-Cruz

Pràctiques creatives i participació en els nous mèdia Elisenda Ardévol, Antoni Roig i Edgar Gómez-Cruz

Aquest és un gir des de l’antropologia dels mèdia, que proposa, en primer lloc, i seguint a Mark Hobart (2010), considerar al mateix nivell d’anàlisi qualsevol pràctica productiva –sigui quin sigui l’agent; un individu, una corporació o una institució- i segon, entendre la producció i consum de productes culturals en el conjunt organitzat de les practiques socials i no exclusivament en les relacions de mercat. És a dir, es tracta de fer un tercer moviment de descentrament, en aquest cas, situar les pràctiques amb i a través dels mitjans en el context de les pràctiques socials i culturals. En l’exemple anterior, l’assistència com a audiència davant d’un partir de futbol televisat s’ha d’entendre en el context de l’activitat quotidiana, i no és tracta només d’atendre a les pràctiques relacionades o orientades cap a l’esdeveniment mediàtic, sinó com l’esdeveniment mediàtic forma part d’un conjunt de pràctiques social i culturals més ampli de les persones, els hi agradi o no el futbol, estiguin mirant la televisió o no, siguin professionals de l’esport, amateurs o afeccionats. Per entendre les decisions que pren la gent per veure o no un partit per televisió, per filmar un concert i penjar-ho a Youtube, o per baixar-se una sèrie nova d’Internet, hem d’atendre al lloc que ocupen els mèdia en la seva experiència quotidiana.
Mostrar más

17 Lee mas

Unidad_10_presentacion.pdf

Unidad_10_presentacion.pdf

El Pla general de comptabilitat és una normativa que regula i indica la manera com les empreses han de portar la comptabilitat, és a dir, el registre de tots els fets econòmics i les operacions dutes a terme, de manera que la informació mostrada sigui homogènia, comparable i fiable.

16 Lee mas

Intervenció en psicologia de la salut i qualitat de vida, febrer 2012

Intervenció en psicologia de la salut i qualitat de vida, febrer 2012

Es tracta d’una revisió sistemàtica dels treballs publicats des del 2000 fins al 2008 sobre intervencions per Internet adreçades a promocionar la salut. Els autors assenyalen tres característiques principals de la intervenció que poden influir en el canvi de comportament: la teoria que la sustenta, les tècniques de modificació de conducta utilitzades i la manera en què es porta a terme la intervenció a la xarxa. En aquesta revisió s’examinen els treballs seleccionats segons aquestes tres característiques definitòries i es comenten els resultats principals: les teories i tècniques de modificació de conducta més utilitzades i les maneres més usades per a dur a terme la intervenció. També es comen- ten els efectes principals de la intervenció en l’augment de l’activitat física, l’establiment d’una dieta saludable, o la intervenció en tabaquisme i consum d’alcohol, tenint en compte especialment l’efectivitat de les intervencions.
Mostrar más

18 Lee mas

Criteris, objectius i solucions generals de planejament i modificació del Pla General Metropolità per a la definició dels nous equipaments residencials : mesura de govern

Criteris, objectius i solucions generals de planejament i modificació del Pla General Metropolità per a la definició dels nous equipaments residencials : mesura de govern

Així dones, a l a vista deis fets i dels raonaments juríclic s exposats, és possiblc lcgalment la introducció de l'ús habitatgc públic de llogu e r pcr a jovcs com [r]

9 Lee mas

Els corrents de la multitud :La representació de les multituds en la narrativa de Narcís Oller

Els corrents de la multitud :La representació de les multituds en la narrativa de Narcís Oller

A l’inici del treball, ens preguntàvem, d’una banda, per les filiacions estètiques que sustenten el discurs literari de Narcís Oller sobre les multituds urbanes i, de l’altra, pels seus plantejaments ideològics. Hem vist, a través de l’anàlisi d’alguns fragments de «El transplantat» i La Papallona, que Oller s’alinea de bon començament amb les tendències estètiques europees de la narrativa realista –el discurs baudelerià de les multituds, a través del relat «L’home de les multituds», de Poe, així com l’ús d’alguns dels tòpics més destacables de la literatura del vuit-cents, com la dama fugissera, present en Baudelaire, Gógol, Balzac, etc., i un tractament estilístic proper a l’impressionisme literari−. En aquestes primeres narracions, hem detectat que l’autor vacil·la entre la fascinació estètica i el rebuig moral –més blazaquià que no pas zolià, a despit de l’afany d’adscripció al naturalisme literari− del fenomen de les multituds i de la massificació metropolitana, que amenaça amb la dissolució de la identitat en un magma de gregarisme. A La febre d’or, la perspectiva estètica de l’autor s’obre de manera notable, i les tècniques de representació s’adapten a l’objecte de representació, que ja no és la ciutat menestral que anuncia l’eclosió burgesa que hem vist a La Papallona, sinó la metròpoli orgullosa que esdevé aparador del luxe i les aspiracions de la classe dominant. El canvi d’òptica proporciona un angular panoràmic, que ofereix els resultats més genuïns en el capítol de l’Hipòdrom. Oller no deixa de sancionar mai els comportaments frívols i mesquins i les perversions monetàries dels seus personatges, però en la novel·la sura pertot una celebració de la urbanitat i la civilitat i, com hem vist, les contradiccions del progrés es resolen en l’original discurs positivista d’en Bernat.
Mostrar más

42 Lee mas

Com és una sociologia aplicada a la traducció?

Com és una sociologia aplicada a la traducció?

de traducció obligatòria per poder accedir als mercats internacionals. Per des- comptat, és absolutament legítim de postular l’existència d’una Sociologia de la Traducció en sentit estricte, d’intentar delimitar l’abast d’una aproximació sociològica útil per explicar els fenòmens relacionats amb la traducció (com ho fa, per exemple, Pym 2006), de descriure i configurar l’espai científic d’una Sociologia de la Traducció (de vegades, amb referències directes a un hipotètic social turn, o fins i tot a una Sociologia dels Estudis de Traducció), com és el cas de Chesterman (2006), Gambier (2006), Pöchhacker (2006) o Wolf (2006; 2007a) (la contribució de Wolf en aquest volum qüestiona aquesta opció). No és, en qualsevol cas, l’objectiu que s’han proposat, en aquest moment, els editors del volum que teniu a les mans.
Mostrar más

10 Lee mas

Gestió i resolució de conflictes a través de l'educació emocional

Gestió i resolució de conflictes a través de l'educació emocional

L’educació emocional és un terme que s’ha de tractar en diversos nivells, social, cultural i educatiu. A més, s’ha d’establir una correlació directa amb el tractament, gestió i resolució dels conflictes. Així doncs, es pretén millorar les competències emocionals, aprenent a conèixer quin n’és el concepte i els elements que hi formen part i influeixen indirectament a l’autoregulació emocional de les persones, l’autoestima, l’ira i el dol. Tot i això, s’hi estableix una necessitat de conèixer què són els conflictes i quins són els més freqüents segons els diversos contextos. Amb tot, es pretén reafirmar la necessitat de tractar aquests termes des d’una edat primerenca en l’àmbit educatiu, fomentant una major participació per part de la comunitat educativa mitjançant una sèrie d’activitats i pautes d’actuació establertes que guiaran el seu aprenentatge i tractament.
Mostrar más

47 Lee mas

Show all 10000 documents...