PDF superior Internet i la xarxa d'universitats catalanes Informe de recerca

Internet i la xarxa d'universitats catalanes  Informe de recerca

Internet i la xarxa d'universitats catalanes Informe de recerca

Trobem, també, altres estudis que pretenen extreure generalitzacions a partir d’estudis de cas concrets sobre l’inici d’oferiment d’educació en línia. En aquest sentit, per exemple, Mason va dur a terme un estudi de la transformació que es va esdevenir a la OUUK (Open Universisty of United Kingdom) quan va començar a oferir educació en línia. Més específicament, va estudiar la introducció de l’ús del correu electrònic i de conferencing systems en un curs concret i va identificar els punts clau i els obstacles en aquest procés. L’autor assenyala que els punts clau que van determinar l’evolució d’aquest projecte van ser els problemes tècnics, les barreres socials, la diversitat de punts de vista entre el professorat i, també, el fet que aquestes aplicacions s’introduïssin aïlladament en un marc general de funcionament basat en altres mitjans (Mason, 2000). Per la seva banda, Garrison i Anderson assenyalen els aspectes organitzacionals clau següents en l’inici d’oferiment d’e-learning: direcció estratègica, infraestructura i lideratge (Garrison i Anderson, 2003: 107-113). Segons Taylor, Lopez i Quadrelli, la introducció de la tecnologia en l’educació superior topa amb tres obstacles: l’actitudinal, el tècnic i l’estructural, i assenyalen que, entre aquests, el més important i difícil de superar és l’actitudinal (Taylor, Lopez i Quadrelli, 1996: 16). Johnston planteja que qualsevol procés de canvi comporta una sèrie de dificultats, però, més específicament, planteja que els processos de canvi en les institucions educatives en el seu camí cap a l’oferiment d’ensenyament en línia comporten, principalment, problemes relacionats amb l’aparició de nous papers i competències. Segons l’autora, el fet que els acadèmics no puguin fer front a aquestes noves necessitats comporta que passin a dependre de l’expertesa d’altres persones (Johnston, 2000).
Mostrar más

446 Lee mas

Internet i la participació ciutadana en la presa de decisions públiques: el cas de Consensus, ciutadans en xarxa

Internet i la participació ciutadana en la presa de decisions públiques: el cas de Consensus, ciutadans en xarxa

Resum: La incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a la política ha introduït canvis fonamentals en els sistemes polítics de- mocràtics. Les TIC s’incorporen també en les noves pràctiques de participa- ció ciutadana en la presa de decisions públiques, on poden proporcionar ajuda tècnica de millora dels canals d’informació, comunicació, deliberació i participació en la presa de decisions. Aquest article exposa les principals conclusions d’una recerca sobre les aportacions que Internet pot introduir en la participació ciutadana en la presa de decisions públiques impulsada per les administracions. L’anàlisi se centra en les administracions locals a Catalunya, una de les comunitats autònomes amb més experiències partici- patives electròniques. S’agafa com a objecte d’estudi Consensus, ciutadans en xarxa (www.e-consensus.org), una plataforma de participació ciutadana a Internet utilitzada per una vintena d’ajuntaments catalans. L’estudi as- senyala que tot i que Internet té la potencialitat de facilitar la participació ciutadana, la participació electrònica encara és inferior a la presencial i no suposa un augment dels nivells de participació. Així, és encara aviat per als processos participatius exclusivament electrònics, tot i que és molt positiva la incorporació d’Internet en les experiències de participació ciutadana que tenen lloc de manera presencial.
Mostrar más

18 Lee mas

L'escola a la societat xarxa : Internet a l'educació primària i secundària  Informe final de recerca (volum I)

L'escola a la societat xarxa : Internet a l'educació primària i secundària Informe final de recerca (volum I)

200. Queda, tanmateix, oberta la qüestió de com el Departament d’Educació potenciarà les TIC amb coordinació, eficàcia i amb la menor burocràcia possible sense disposar d’una unitat específica, potent en visions, coneixements i competències administratives, i també potent en prestigi. La desarticulació de l’SGTI va crear un buit (per se i en comparació amb l’Estat) que anteriorment no existia a l’educació catalana. PIE/SGTI van estar sempre a l’alçada dels plans estatals articulats en organismes com el PNTIC (Programa de Nuevas Tecnologías de la Información y de la Comunicación) i posteriorment el CNICE (Centro Nacional de Información y Comunicación Educativa). Tot i no tenir gestió territorial, el CNICE porta actu- alment a terme de manera integrada actuacions en els camps de la formació del profesorat, amb oferta de cursos en línia i materials de formació; formació reglada a distància per a estudiants no presencials; recursos educatius per Internet i ma- terials de televisió educativa; convocatòries de materials curriculars; gestiona autònomament serveis Internet per a l’edu- cació que ofereix a tot Espanya (serveis gratuïts de hosting educatiu, correu, fòrum, publicació PHP, etc.); col·laboració i projecció internacional, publicacions, etc. La intervenció estatal en l’àmbit de les infraestructures i equipaments és cada cop major a través de l’empresa pública Red.es, que fins i tot intervé amb força en l’àmbit estadístic i està entrant en el de l’avaluació. El CNICE és autònom respecte d’unitats ministerials d’informàtica com ara la Subdirecció General de Tracta- ment de la Informació del MEC. Tal vegada en el futur es posi de manifest la necessitat de repensar la trajectòria que Catalunya ha seguit en els darrers anys.
Mostrar más

920 Lee mas

L'empresa xarxa a Catalunya : TIC, productivitat, competitivitat, salaris i rendiment a les empreses de Catalunya  Informe final de recerca (volum II)

L'empresa xarxa a Catalunya : TIC, productivitat, competitivitat, salaris i rendiment a les empreses de Catalunya Informe final de recerca (volum II)

Una vegada feta la caracterització de l’empresa catalana a l’albada de l’economia del co- neixement, hem analitzat el nivell d’equipaments i d’usos de les TIC per als diferents ele- ments de valor de l’empresa catalana. A grans trets, hem observat que l’empresa catalana està digitalment ben equipada, si bé el grau de penetració dels usos de les TIC és, certa- ment, millorable. Però, també hem constatat que hi ha aproximadament una tercera part de les empreses catalanes, bàsicament empreses mitjanes i grans i dels sectors més intensius en l’ús de la tecnologia o del coneixement, que presenta una intensitat d’ús digital mitjana o avançada. Així, hem de destacar que gairebé un 91% de les empreses catalanes té con- nexió a Internet, que un 87,4% disposa de correu electrònic, mentre que un 46,1% té pàgina web, un 21,7% compra per Internet i que un 11% ven per Internet. Amb tot, una part molt significativa de les empreses catalanes fa un ús insuficient de les TIC en els àmbits de les operacions, del màrqueting i de l’organització i els recursos humans. El 73,4% no planifica la producció (o l’oferta de serveis) amb l’ús de les TIC. El 75,7% no disposa d’un sistema tecnològic de planificació externa amb proveïdors o distribuïdors. El 77,6% de les empreses no té sistemes integrats per a obtenir i gestionar la informació que es genera amb els clients, i per tant fa un ús insuficient de les TIC en l’àmbit del màrqueting. Finalment, pel que fa referència a l’organització i els recursos humans, només el 15,4% de les empreses fa un ús que podríem qualificar de suficient dels equipaments bàsics (davant del 84,6% d’em- preses que no les usa), és a dir, disposa de sistemes de comptabilitat i facturació, de pa- gament de nòmines o bé de comunicació interna. I, un encara més baix 6,5% realitza un ús més complex de les TIC, que implica la utilització de com a mínim dos dels sistemes següents: de gestió de dades i d’explotació de la informació, d’informació per a la direcció (EIS) o de gestió integrada (ERP). Sectorialment, però destaca que la indústria de tecno- logia alta i els serveis menys intensius en coneixement liderin els usos suficients, mentre que per dimensió, les empreses grans, en la seva gran majoria, fan un ús suficient de les TIC a tots els elements d’operacions (un 77,8% de les empreses planifica la producció i un 55,6% en el cas dels proveïdors i distribuïdors), de màrqueting (55,6%), i d’organització i RH (77,8%).
Mostrar más

452 Lee mas

La transició a la societat xarxa a Catalunya  Informe final de recerca (volum II)

La transició a la societat xarxa a Catalunya Informe final de recerca (volum II)

L'observació dels tipus d'usos d'Internet per als usuaris amb un alt índex d'activitat ciutadana té resultats interessants. És el grup que sembla més atret per l'ús d'Internet per a obtenir informació política i sindical: un 36,4% dels qui tenen un nivell alt d'activitat ciutadana busquen aquesta informació a Internet, en contrast amb només un 11,1% per al conjunt dels entrevistats. També són significativament més nombrosos a l'hora de buscar informació sobre la seva ciutat i sobre els serveis públics, de llegir premsa, de consultar biblioteques, de buscar informació sobre la salut, d'organitzar viatges mitjançant Internet i de comprar llibres i música. En canvi, són molt menys propensos a participar en xats (un 15,2% enfront d'un 31,6% de la població en conjunt), a practicar videojocs, a baixar música o programari, a llegir notícies esportives, a transmetre fotos de família. És a dir, es tracta d'una minoria activa informada força rigorosa en la pràctica d'Internet, que manté patrons de sociabilitat i de lleure fora d'Internet i que la utilitza sobretot en termes professionals i com a instrument d'informació general i política. Hi ha, tanmateix, una dada significativa: els qui tenen un nivell alt d'activitat ciutadana declaren que miren pornografia en un percentatge que és gairebé el doble del general (el 15,2% enfront del 8,3%). Es tracta d'un grup amb prou seguretat en si mateix per a no tenir vergonya o és un indicador del costat ocult del rigor i la consciència ciutadana?
Mostrar más

318 Lee mas

Aproximació a les competències digitals musicals i la seva didàctica als estudis de grau de mestre en educació primària. Estudi de casos múltiple en la menció d'educació musical de les universitats catalanes

Aproximació a les competències digitals musicals i la seva didàctica als estudis de grau de mestre en educació primària. Estudi de casos múltiple en la menció d'educació musical de les universitats catalanes

Als EUA van intentar implantar lleis que protegissin els drets d’autor, amb dos projectes de llei el 2011. El Stop Online Piracy Act 6 amplia les capacitats dels propietaris de drets intel·lectuals per combatre el tràfic online de continguts i productes protegits per drets d'autor o de propietat intel·lectual. Paral·lelament es va tramitar el Protect Ip Act 7 amb l'objectiu de donar, als titulars del govern dels EUA i als propietaris de drets d'autor, eines addicionals per restringir l'accés a llocs web dedicats a infringir els drets d'autor, especialment contra els registrats fora dels EUA. Amb aquestes lleis, preveien tancar qualsevol domini d’Internet per una sola violació dels seus preceptes, la qual cosa va despertar les ires dels internautes ja que, tècnicament, permetria clausurar pàgines com YouTube o WordPress només perquè un usuari o un blogger hagués comés una infracció. La Wikipedia en anglès va fer una apagada de protesta amb el lema "Imagina't un món sense coneixement lliure" que va consistir en la interrupció de 24 hores de l'edició de la enciclopèdia online en anglès el 18 de gener de 2012 8 . Aquesta acció va ser secundada per molts altres llocs web emblemàtics. Arran de les protestes, es va posposar la tramitació de les lleis. Barak Obama està entre dues aigües: el lobby d'Internet i el de la indústria dels continguts. Malgrat tot, s’ha procedit al tancament de llocs que emmagatzemaven material protegit. Al gener del 2012 el tancament de Megaupload (un servei que proporcionava espai d'emmagatzematge a la xarxa i facilitava la descàrrega d'arxius per part d'altres usuaris) és l'operació més decidida dels EUA contra la pirateria. Casos com aquest han reduït l’oferta de productes pirata a Internet o l’han desviat cap a les xarxes P2P. Per altra banda, a Espanya, El Ministerio de Educación, Cultura y Deporte (2012) defineix la propietat intel·lectual com "Un conjunto de derechos que corresponden a
Mostrar más

1008 Lee mas

L'empresa xarxa a Catalunya : TIC, productivitat, competitivitat, salaris i rendiment a les empreses de Catalunya  Informe final de recerca (volum I)

L'empresa xarxa a Catalunya : TIC, productivitat, competitivitat, salaris i rendiment a les empreses de Catalunya Informe final de recerca (volum I)

Dèiem a l’inici d’aquesta investigació que la consolidació de l’empresa xarxa es basa, sobretot, en la possibilitat de descentralitzar l’activitat econòmica, fins a tal punt que a l’empresa hi hagi tantes línies de negoci com productes/serveis diferenciats es comer- cialitzin. Aquesta opció estratègica té dos requeriments. En primer lloc, un disseny or- ganitzatiu, això és, un canvi en l’organització del conjunt d’activitats empresarials per a respondre a aquest nou enfocament productiu. I, en segon lloc, un requeriment tecno- lògic. En efecte, l’e-business es construeix sobre una possibilitat tecnològica: un ús in- tensiu de les TIC. Precisament, l’àmbit de les operacions és l’element de valor en el qual la descentralització productiva s’ha de manifestar amb més evidència, ja que és a la producció on es relacionen els elements interns amb els integrants externs més pro- pers, com són els proveïdors i els clients. L’anàlisi dels usos de les TIC en aquest àmbit ens permetrà confirmar fins a quin punt les empreses usen el procés de digitalització amb l’objectiu de consolidar una interrelació amb xarxa amb els seus agents externs im- mediats. Precisament, els usos externs de les TIC fan que, a l’àrea d’operacions, les activitats d’aprovisionament i la distribució (segons que es consideri la part de la de- manda o de l’oferta) superin la concepció clàssica orientada a posar a disposició del sis- tema de producció els recursos que necessita. Així, l’economia del coneixement dóna un nou sentit a aquesta funció, tot integrant les diferents unitats de negoci amb un elevat grau de relació estratègica (i, fins i tot, participant en el seu disseny). En aquest apartat veurem, doncs, quins són els usos de les TIC en l’àmbit de les operacions de les em- preses catalanes, això és, en l’àmbit de producció i en l’àmbit de les relacions externes immediates: proveïdors i clients (taula 5). En cadascun dels dos casos, a més de tenir el detall dels percentatges d’ús tant a escala agregada com a escala desagregada (per sectors empresarials i per dimensió d’empresa), coneixerem quins són els principals motius per a no haver implantat les tecnologies corresponents.
Mostrar más

566 Lee mas

Les TIC i les transformacions de l'empresa catalana  Informe de recerca II

Les TIC i les transformacions de l'empresa catalana Informe de recerca II

Un cop analitzats els equipaments digitals de les empreses catalanes, a continuació abordarem els resultats corresponents a l’ús que en fan, d’aquests equipaments. Si per empresa entenem l’organització i la combinació d’uns recursos segons un objectiu determinat, la interpretació dels elements de la cadena de valor de l’activitat empresarial i la influència que l’ús de les TIC té en aquests elements són del tot essencials per entendre les transformacions de l’empresa, en aquest cas, catalana. Després de fer una descripció general, l’anàlisi dels usos de les TIC l’organitzem en dos conjunts. El primer conjunt fa referència a l’ús intern i el segon, als usos externs de les TIC. Tot i que aquests usos els veurem per separat, hem de tenir present que la irrupció de les TIC trenca amb el límit clàssic de la descentralització d’activitats i permet un disseny basat en la interconnexió en xarxa de tots els elements de la cadena de valor. No hem de perdre de vista que aquesta interconnexió permet, de fet, veure l’empresa com una xarxa. En el primer grup se situen les activitats dels elements de valor del màrqueting i dels serveis postvenda i de l’organització i els recursos humans. Aquest primer conjunt correspon a una de les activitats primàries que fa referència a la posada a disposició dels compradors d’un mitjà, com per exemple la publicitat, a través del qual puguin comprar el producte o bé induir-lo a fer-ho. Associat al màrqueting, s’inclou en aquest grup d’usos interns les activitats de servei, de prestació de serveis per mantenir o augmentar el valor del producte. Finalment, també comprenen els usos interns els elements de valor corresponents a l’organització i a la gestió dels recursos humans. En el grup d’usos externs trobem les activitats corresponents als elements de valor d’operacions, això és la producció, l’aprovisionament i la distribució, activitats primàries totes elles. En aquesta secció s’analitza l’ús de les TIC en aquelles activitats que estan associades a la rebuda, l’emmagatzematge i la posada a disposició de l’activitat productiva de matèries primeres i semielaborats. D’altra banda, també s’hi tracta l’ús digital de les activitats de producció associades amb la transformació de recursos en productes finals 53 . I, finalment, es fa referència a les activitats d’emmagatzematge i distribució física del producte final.
Mostrar más

538 Lee mas

L'escola a la societat xarxa : Internet a l'educació primària i secundària  Informe final de recerca (volum II)

L'escola a la societat xarxa : Internet a l'educació primària i secundària Informe final de recerca (volum II)

3r. Lloc (20) a. Establir objectius per millorar funcionament centre ....................................................................................1 ................1 .............1 b. Prioritzar la planificació d’objectius compartits que permetin el treball conjunt del professorat .................2 ................2 .............2 c. Establir sistemes per millorar l’aprofitament del temps del professorat .....................................................3 ................3 .............3 d. Obtenir recursos econòmics addicionals pel centre ...................................................................................4 ................4 .............4 e. Fomentar/facilitar la formació del professorat ............................................................................................5 ................5 .............5 f. Propostes de canvi que facin més atractiva la feina del professorat..........................................................6 ................6 .............6 g. Millorar els sistemes de comunicació entre el professorat i el centre amb la comunitat educativa............7 ................7 .............7 h. Incrementar la participació del professorat en la presa de decisions del centre ........................................8 ................8 .............8 i. Establir sistemes innovadors per atendre la diversitat ...............................................................................9 ................9 .............9 j. Promoure processos d’avaluació del centre...............................................................................................10 ..............10 ...........10 k. (NO LLEGIR) No sap ....................................................................................................................................11 ..............11 ...........11
Mostrar más

510 Lee mas

E governança i atenció ciutadana : la Generalitat de Catalunya en el context internacional  Informe de recerca (Vol II)

E governança i atenció ciutadana : la Generalitat de Catalunya en el context internacional Informe de recerca (Vol II)

Existeix acord en la necessitat d'incorporar nous actors a la gestió pública, en part per a po- der sostenir la provisió de serveis malgrat el dèficit fiscal i també pel declivi del rol productor que tenia l'estat en dècades anteriors (Pierre i Peters, 2001). En aquest sentit, la indústria d’ICT es consolida com a competència hegemònica del sector privat que després es con- verteix en proveïdor del sector públic, rol que s'estén també a les consultories que han estès el seu mercat en els últims anys. Malgrat aquests acords bàsics, alguns autors assenyalen que hi ha risc que alguns serveis i sistemes siguin privatitzats, per exemple, per a evitar di- ficultats internes a la integració governamental de funcions de back office o que impliquen diferents unitats administratives (Dunleavy i Margetts, 2000). Fountain (2005) argumenta que privatitzar en l’àmbit de l’e-government pot ser un error perquè les negociacions per a introduir tecnologia inclouen negociacions en les quals es dóna un procés d’aprenentatge i canvi cultural. En aquest punt els problemes apareixen pel reforç mutu de diversos ele- ments. La fragmentació i autonomia dels departaments, unida a l’externalizació dels serveis informàtics –de forma que cada departament pot seguir una estratègia distinta en la incor- poració i ús de les TIC– generaria contextos excessivament diferenciats.
Mostrar más

416 Lee mas

A la recerca de l’objecte

A la recerca de l’objecte

contrastar amb les dades que recull. Les dades de l’etnògraf són sempre descripcions del què ha vist fer o ha sentit dir. Transcripcions selectives i fragmentaries de l’acció social i dels esdeveniments que enregistra. La mediació tècnica de l’etnografia són el llapis i el paper, la gravadora d’àudio, i de vegades, el vídeo. Però en el cas de bona part de les interaccions mediades per ordinador, les dades que obté l’etnògraf són literals. En l’estudi de xats s’obté un document que recull una reproducció exacta de la interacció textual i gràfica portada a terme pels participants, en el cas dels fòrums electrònics l’activitat queda enregistrada pel mateix programa, tenint en compte, a més a més, que no es produeix una copresència i que la telepresència pot ser asincrònica. Per una banda, sembla poder fer-se realitat el somni de qualsevol investigador social: accedir a la totalitat de l’acció social i obtenir unes dades completes i isomòrfiques amb l’esdeveniment mateix. No hi ha transcripció ni traducció del gest a la fotografia, de la paraula oral a la transcripció escrita, no hi ha intermediació entre la realitat estudiada i la seva representació. Es pot analitzar “el què ha passat” sense tenir la sensació de que perdem informació. No obstant, això pot ser vist com una trampa, que passa per alt els contextos dels participants, les relacions invisibles entre ells, la memòria col·lectiva del grup i les dificultats interpretatives.
Mostrar más

10 Lee mas

Modernització tecnològica, canvi organitzatiu i serveis als usuaris en el sistema de salut de Catalunya  Informe de recerca (volum I)

Modernització tecnològica, canvi organitzatiu i serveis als usuaris en el sistema de salut de Catalunya Informe de recerca (volum I)

Aquesta eina està dissenyada per a treballar a través del web. El disseny, la implementació i l’enviament dels qüestionaris, així com la recepció i emmagatzematge de les dades, es fa totalment en línia a través de les aplicacions i servidors de Netquest. El procés d’elaboració dels qüestionaris comença amb l’elecció del tipus d’enviament que es vol realitzar, l’eina disposa de dues opcions: qüestionaris identificats, aquells que s’envien a través del correu electrònic a cadascun dels individus de la població objecte d’estudi; i qüestionaris no iden- tificats, aquells qüestionaris que són col·locats en diferents llocs web als quals els individus de la població objecte d’estudi poden accedir. Un cop seleccionat el tipus d’enquesta que es vol realitzar comença el disseny i la implementació. Per a això l’eina d’enquestes en línia disposa d’una àmplia bateria de formats i opcions que faciliten la construcció del qüestiona- ri. Un cop fet aquest pas el qüestionari està preparat per a ser enviat a les adreces de correu electrònic disponibles, en el cas que l’enquesta sigui identificada, o està preparat per a ser publicat en aquells llocs web seleccionats, en el cas que l’enquesta sigui no identificada.
Mostrar más

624 Lee mas

Introducció als Sistemes d´Informació Geogràfica i creació d´una base de dades dels elements d´una xarxa de distribució d´aigua potable

Introducció als Sistemes d´Informació Geogràfica i creació d´una base de dades dels elements d´una xarxa de distribució d´aigua potable

La segona part , Creació d´una base de dades dels elements d´una xarxa de distribució d´aigua potable, consta de dues seccions . La primera secció és una breu descripció dels components d´aquest tipus de xarxes i d´algunes característiques de l´aigua transportada basada en la consulta dels llibres i documents en línia indicats a la bibliografia. La segona secció conté una proposta d´un model conceptual i de dos models relacionals d´aquest tipus de xarxes. El primer model relacional inclou només els components alfanumèrics o no georeferenciats d´aquestes xarxes . El segon model relacional inclou tant els components gràfics georeferenciats com els components alfanumèrics d´aquestes xarxes. A partir del primer model relacional s´ha creat , mitjançant el SGBD Oracle 9i , una base de dades relacional amb els components alfanumèrics dels elements de la xarxa de distribució d´aigua de la zona d´estudi seleccionada . Mitjançant un camp comú , del mateix tipus de dades i de la mateixa amplària , es podrien vincular els registres de les taules d´aquesta base de dades amb els seus corresponents components gràfics básics georeferenciats ( punts , línies , polígons ) utilitzant un programari SIG en format vectorial, segons un model híbrid d´emmagatzematge de dades geogràfiques o espacials.
Mostrar más

61 Lee mas

Revisió bibliogràfica de les aplicacions de la biologia marina forense

Revisió bibliogràfica de les aplicacions de la biologia marina forense

En els estudis forenses mitjançant ADN es pretenen dos objectius: detectar si en un aliment hi ha un component / s (el majoritari o no) o un ingredient / s que pertany a una espècie fraudulenta i, en segon lloc, conèixer en quina quantitat, és dir, poder dur a terme la seva quantificació. La tècnica de amplificació per PCR junt amb una digestió amb enzims de restricció determina genèticament tot tipus d'espècies. Aquesta tecnologia pot identificar les espècies que siguin, mitjançant enzims de restricció y sense necessitat de seqüenciació. A més es realitza un test de presència o absència de cebadors específics, de tal forma que es redueix el cost si el resultat es negatiu. Amb un enzim de restricció es poden identificar tres espècies, amb 2 enzims, 9 espècies, i així successivament. Per tant es poden obtenir resultats eficaços amb major rapidesa.
Mostrar más

32 Lee mas

ADMINISTRACIÓ DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA CONSELLERIA D'EDUCACIÓ, CULTURA I UNIVERSITATS

ADMINISTRACIÓ DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA CONSELLERIA D'EDUCACIÓ, CULTURA I UNIVERSITATS

L’article 7.2, del Títol I, Capítol I, Secció segona de la Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears estableix que l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears ha de tenir com a prioritat l’ús de les tecnologies de la informació en l’activitat administrativa. En especial, ha de facilitar l’accés per mitjans electrònics de la ciutadania a la informació i al procediment administratiu, amb les limitacions que es deriven de la Constitució i de la resta de l’ordenament jurídic. La utilització dels mitjans electrònics no ha d’implicar, en cap cas, una minva dels drets ciutadans, com tampoc restriccions o discriminacions de qualsevol naturalesa en el seu accés als serveis públics.
Mostrar más

13 Lee mas

Memòria d'activitats 2010

Memòria d'activitats 2010

La voluntat de la comissió fou elaborar uns compromisos per afrontar els conflictes d’”aquí no”, és a dir, aquells originats per la ubicació de certs equipaments i serveis, per tal de prevenir i conduir aquest tipus de conflictes cap a altres escenaris de cohesió social, i treballar per una societat molt més oberta i inclusiva. I assolir un compromís entre tots els agents que participen o tenen incidència en aquest tipus de conflictes –administració pública, mitjans de comunicació, entitats del tercer sector social, associacions de veïns, etc.– per tal d’arribar a un tractament responsable, consensuat i coordinat d’aquests temes. El document, que ha estat elaborat gràcies a un procés participatiu, recull el resultat de les aportacions i reflexions recollides a la V Jornada de la Federació Catalana de Drogodependències «Treballem per uns barris dignes: estratègies, eines i compromisos enfront de l’”aquí no”» celebrada el desembre del 2009; d’entrevistes realitzades durant els mesos d’octubre i novembre a membres de la Comissió de Gestió de Conflictes d’”aquí no” i a persones coneixedores d’aquest tema.
Mostrar más

72 Lee mas

Conclusions de les sessions de treball de la I Jornada de Recerca

Conclusions de les sessions de treball de la I Jornada de Recerca

Donat que l’obtenció de finançament extern resulta rellevant en la consolidació dels grups,  es  propugna  l’establiment  d’una  cultura  organitzativa  que  orienti  vers  l’obtenció  de  recursos  externs  i  potenciï les  “propostes  guanyadores”:  la  preparació  amb  temps  de la  propostes,  l’aprofitament  adequat  dels  recursos  externs  existents  (p.ex.  servei  d’assessorament  de  la  Generalitat  per  a  participar  en  convocatòries  europees),  l’establiment d’ajuts i serveis interns específics per aprendre a fer les primeres propostes i  el  desplegament  de  programes  de  formació  interns  en  fonts  de  finançament,  entre  d’altres. 
Mostrar más

13 Lee mas

Les polítiques públiques en matèria de seguretat a la societat de la informació

Les polítiques públiques en matèria de seguretat a la societat de la informació

En aquest sentit, cal partir de l’article 40.1, que exigeix als poders públics «tenir com a objectiu la millora de la qualitat de vida de totes les persones», que evidentment cal enten- dre aplicable en el més ampli sentit, i per descomptat a la societat de la informació, en què les persones desenvolupen una part cada vegada més important de la seva vida. Respecte als col∙lectius que s’han de protegir especial- ment, l’article 40.3 de l’EAC determina que «els poders públics han de garantir la protecció dels infants, especial- ment contra tota forma d’explotació», incloent-hi les for- mes d’explotació que es poden produir emprant mitjans electrònics, com per exemple en casos d’assetjament a
Mostrar más

12 Lee mas

Pla de futur del barri de Sants : 2010-2020

Pla de futur del barri de Sants : 2010-2020

Pel que fa la convivència al barri s‟ha de fomentar el civisme, s‟han de potenciar projectes com el Camí escolar o Temps de barri. Cal fer un estudi de mobilitat sostenible al barri i incrementar aparcaments públics de cotxes, motos i bicis. En referència a l‟urbanisme cal promoure que es facin efectives les obres de la nova estació d‟autobusos. Acabar la reforma del cobriment de les vies de Renfe i realitzar la urbanització del pàrking i els Jardins de Can Mantega, així com arranjar els carrers més antics, incorporant al plantejament urbanístic una sèrie de criteris comuns (d‟unificació de carrers,paviments...).
Mostrar más

37 Lee mas

Informe d'activitat i resultats de R+D+I+T del període 2007 12

Informe d'activitat i resultats de R+D+I+T del període 2007 12

Si bé, a 2006, tota l’activitat de recerca de la UOC s’emmarcava a l’IN3, a partir de 2009, i amb el naixement  de l’eLearn  Center, s’organitza  a través  dels dos instituts i dels  estudis o àrees  de  la  universitat. D’aquesta  manera, l’IN3 esdevé un institut de recerca focalitzat en l’àmbit de la societat xarxa i deixa de donar suport a  l’activitat de  recerca del  personal de la  UOC.  És  important subratllar  el fet que a  partir d’aquest  moment  l’activitat desenvolupada en el marc de cada centre depèn de la seva direcció i la missió del vicerectorat, a  banda de vetllar per la coherència dels seus plans estratègics amb les línies marcades per l’equip de govern,  és promoure i  coordinar  l’activitat de  recerca,  innovació  i  transferència de  coneixement de  la  universitat,  amb  la  garantia  d’una  gestió  eficaç  i  els  mecanismes  per  a  una  difusió  adequada.  Els  eixos  clau  que  n’articulen  les  seves  accions  són  incentivar  la  captació  de  recursos  i  promoure  la  realització  d’accions  encaminades a fomentar i donar suport al desenvolupament de la recerca i la innovació. Concretament, en  matèria  de  recerca,  s’encarrega  de  definir  l’estratègia  així  com  la  política  científica  i  de  recerca  de  la  universitat amb l’objectiu de promoure una recerca de qualitat segons els criteris establerts en cada àmbit  de coneixement, aplicable en la mida que sigui possible i sostenible. 
Mostrar más

38 Lee mas

Show all 10000 documents...

Related subjects