PDF superior Intervenció per a l'orientació vocacional a l'Educació Secundària Obligatòria

Intervenció per a l'orientació vocacional a l'Educació Secundària Obligatòria

Intervenció per a l'orientació vocacional a l'Educació Secundària Obligatòria

ficar fàcilment la seva escala de valors. A part, a l'orientador li va donar indicadors sobre l'autoestima de l'alumne, per a poder triangular d'aquesta manera informació. És un instrument que ha servit per a diagnosticar la coherència entre les competèn- cies, interessos i valors, i per a començar un treball important al voltant de què són els valors. En aquest sentit es pot realitzar una interpretació qualitativa. Es pregun- tava als alumnes per al seus valors més importants en la vida, i havien de qualificar- los d’un a deu. Tots han coincidit en la salut, diners suficients per a tenir una vida digna, tot i que els matisos d’aquesta “dignitat” quedaven supeditats, en mols casos, a allò que havien viscut com a normal a casa seva, era molt important per a la majo- ria la independència, i al temps lliure, normalment relacionats tots dos amb els di- ners. Entre els valors menys considerats em va sobtar la poca importància que do- naven a l’honestedat o a l’ajuda als altres. En canvi, a l’apartat “altres valors”, tots van coincidir en posar-hi la família.
Mostrar más

75 Lee mas

L'orientació vocacional, eina fonamental en el desenvolupament de l'alumnat a l'Educació Secundària Obligatòria

L'orientació vocacional, eina fonamental en el desenvolupament de l'alumnat a l'Educació Secundària Obligatòria

Una vegada realitzat el marc teòric del present treball i després d’haver dut a terme les pràctiques del Màster, he començat el treball de camp. Per una banda, s’han analitzat els objectius del Pla d’Acció Tutorial (PAT) i del Pla d’Orientació Acadèmica i Professional (POAP) de l’IES Francesc de Borja Moll, i per l’altra, he elaborat qüestionaris dirigits als alumnes de 3r i 4t d’ESO per poder conèixer la seva opinió envers els objectius treballats a tutoria els quals fan referència al PAT i POAP i a la tasca relacionada amb l’elecció vocacional, la presa de decisions i l’autoconcepte. El disseny del qüestionari (veure annex C) basat en escales permet quantificar les observacions, interpretacions i actituds de l’alumnat (Ballester: 2001). Així doncs, els qüestionaris s’han buidat i s’han analitzat els resultats (veure annex B) per tal de conèixer si realment tots els objectius del PAT i del POAP s’aconsegueixen dia a dia dins el centre. En primer lloc, el qüestionari es va passar a 3r ESO A que compta amb 25 alumnes matriculats, dels quals només 11 varen assistir a la tutoria i varen contestar el qüestionari. A 4t ESO A varen respondre el qüestionari 18 alumnes, si bé hi ha 20 alumnes matriculats en aquest curs. Pel que fa al baix número d’alumnes enquestats a 3r d’ESO A es deu a la manca d’assistència a les primeres hores, les expulsions i l’absentisme que són factors latents d’aquest centre. L’elecció d’aquests dos grups va venir condicionat pels tutors, amb els quals jo havia mantingut relació al centre, i varen acceptar passar ells mateixos el qüestionari a les seves respectives sessions de tutoria.
Mostrar más

70 Lee mas

Les aules d'acollida : anàlisi del projecte d'aules d'acollida en educació secundària obligatòria a Catalunya

Les aules d'acollida : anàlisi del projecte d'aules d'acollida en educació secundària obligatòria a Catalunya

el professor d’educació compensatòria es va dedicar als nouvinguts. Però ben aviat van ser necessaris altres recursos. A secundària es constituïren les Comissions de la Diversitat compostes pel psicòleg i el professor de pedagogia terapèutica del centre (departament d’orientació), el psicòleg de l’EAP, el cap d’estudis, i d’altres professors sensibilitzats amb la situació dels nouvinguts. Es van elaborar diferents projectes per afrontar els reptes que tenien al davant. El problema inicial de la comunicació era el que més amoïnava i l’administració va posar en funcionament els Tallers de Llengua (TL) que consistia en la formació de petits grups d’alumnes de diferents centres atesos per un professor especialista en llengua catalana. Els destinataris d’aquests tallers eren els alumnes de llengües romàniques que feien classes de català principalment oral. La resta d’alumnat estranger quedava al marge d’aquest recurs. Amb l’arribada massiva d’alumnes procedents de països de llengües no romàniques es van crear els Tallers d’Adaptació Escolar (TAE) . Es tractava (encara avui estan en funcionament alguns) de reunir cada matí en un centre als alumnes de diversos instituts per aprendre català, i a la tarda tornaven al seus centres de referència. Com el seu nom indica es pretenia l’adaptació a la dinàmica escolar dels centres del nostre país. Alguns d’aquests alumnes presentaven a més del desconeixement absolut del català o castellà, els desconeixement l’alfabet occidental, i en alguns casos no havien assistit mai a cap centre escolar en el seu país d’origen.
Mostrar más

52 Lee mas

Prevenció del sobrepès i l’obesitat a través d’un estil de vida actiu per a alumnes d’educació secundària obligatòria

Prevenció del sobrepès i l’obesitat a través d’un estil de vida actiu per a alumnes d’educació secundària obligatòria

Una de les grans necessitats del món actual és la lluita contra el sobrepès i l’obesitat. La societat ha d’estar conscienciada sobre què és el que no vol i treballar perquè les noves generacions no facin els mateixos errors. Una opció encertada és intentar-ho des del sistema educatiu, intervenint i incidint en el desenvolupament d’una vida activa i saludable. No obstant això, no sempre els docents són promotors d’un bon estil de vida i d’una suficient dedicació per transmetre-ho. Ara bé, amb les dues intervencions proposades en què es té en compte el treball en equip, la potenciació de conductes positives sobre salut, els diferents agents que envolten el centre de secundària, el seguiment del currículum i les característiques d’un programa d’entrenament, es pot dir que és una bona opció per abolir gran part d’aquesta epidèmia. També cal tenir en compte que aquestes propostes són de caire general i l’aplicació en diferents centres pot variar algun aspecte perquè la intervenció funcioni de manera més eficient i eficaç. Per exemple, aquestes intervencions es poden extrapolar a centres que vulguin que els seus alumnes millorin a nivell fisiològic, psicològic, cognitiu i social.
Mostrar más

96 Lee mas

Bullying : Violència entre escolars a l'educació secundària obligatòria

Bullying : Violència entre escolars a l'educació secundària obligatòria

Addicionalment, a l’hora d’establir una mesura penal per aquells que són imputables (disminuidament), el jutge de menors té un ampli marge de discrecionalitat, ja que la LORRPM només estableix les mesures i uns criteris però deixa al jutge de menors la flexibilitat per a determinar la/es mesura/es i la durada més adients (García, 2014). Això és així perquè, com hem indicat al començament, la finalitat que es persegueix en el dret penal de menors és la d’evitar la reincidència mitjançant mesures educatives i sancionadores orientades als dèficits presents en els menors que puguin haver determinat el comportament antisocial. I, seguint aquestes línies, la LORRPM a l’article 7.3 assenyala que per a l’elecció de la mesura adequada s’ha d’atendre, de manera flexible, no només la prova i la valoració jurídica dels fets, sinó especialment l’edat, les circumstàncies familiars i socials, la personalitat i l’interès superior del menor (García, 2014). De tot això prové l’ampli marge de discrecionalitat que tenen els jutges de menors, ja que han d’individualitzar la mesura, tant el seu contingut com la seva durada, per a cada cas concret. Així, quan no s’identifiquin dèficits educatius, el jutge de menors haurà necessàriament de concloure el procediment (García, 2014) i derivar-ho a les entitats de protecció del menor (Instrucció 10/2005 de la Fiscalia General de l’Estat), tal i com hem assenyalat en els casos de menors de 14 anys inimputables.
Mostrar más

99 Lee mas

Barcelona educació. Núm. 18 (2001)

Barcelona educació. Núm. 18 (2001)

Els camps de concentració nazis no van ser un accident en la història ni una més de les brutalitats de la Segona Guerra Mundial, sinó que responien a una determinada concepció del món, segons la qual una “raça superior” tenia dret a exterminar i a dominar la resta. L’any 1933 va ser inaugurat el primer camp, on van ser internats tots els que eren considerats enemics del règim, sobretot comunistes i socialdemòcrates. Més endavant la persecució es va abatre contra les persones gitanes, jue- ves, homosexuals, asocials i testimonis de Jehovà, i després d’esclatar la guerra, aquesta malignitat va estendre’s per tota l’Europa ocu- pada. La magnitud de l’extermini no sols rau en les esgarrifoses xifres —uns dotze milions de persones varen ser exterminades, directament a les cambres de gas o per altres mitjans, o bé a través del treball—, sinó també en la perversitat d’un sistema que planificava científicament l’as- sassinat i que requeria la col·laboració activa d’industrials i funcionaris i la complicitat passiva d’amplis sectors de la societat alemanya.
Mostrar más

32 Lee mas

12 X 11. Audició per a Cobla: Alumnat de 1r, 2n, 3r i 4t d'educació secundària obligatòria

12 X 11. Audició per a Cobla: Alumnat de 1r, 2n, 3r i 4t d'educació secundària obligatòria

Aquest patrimoni cultural immaterial, que es transmet de generació en generació, és recreat constantment per les comunitats i grups en funció del seu entorn, la seva interacció amb la natura i la seva història, infonent un sentiment d’identitat i continuïtat i contribuint així a promoure el respecte de la diversitat cultural i la creativitat humana. Als efectes d’aquesta Convenció, es tindrà en compte únicament el patrimoni cultural immaterial que sigui compatible amb els instruments internacionals de drets humans existents i amb els imperatius de respecte mutu entre comunitats, grups i individus i de desenvolupament sostenible.”
Mostrar más

25 Lee mas

Evolució de les queixes en matèria d'habitatge i serveis socials en el primer semestre de 2013

Evolució de les queixes en matèria d'habitatge i serveis socials en el primer semestre de 2013

La síndica, en analitzar l’evolució del nombre i la classe de queixes rebudes en el primer semestre de 2013, ha constatat un gran increment de situacions de greuge invocades per ciutadanes, ciutadans i entitats d’iniciativa social que tenen en comú la situació d’injustícia que pateix un gran nombre de persones a la ciutat a les quals l’Ajuntament no dóna resposta suficient malgrat la seva competència i obligació. Aquesta intervencióper objecte recordar a l’Ajuntament que hi ha un problema molt gran que és de la seva incumbència, problema que no para de créixer, i cada vegada són més les persones que veuen com la seva Administració de proximitat i referència no aporta les solucions que creuen tenir dret a obtenir.
Mostrar más

16 Lee mas

La sexualitat humana al primer curs de l’educació secundària obligatòria

La sexualitat humana al primer curs de l’educació secundària obligatòria

E/la professor/a projecta una sèrie de vídeos que tracten sobre el rol dels homes i de les dones en la societat. El primer vídeo consisteix en un recull d‟anuncis publicitaris que promocionen diversos tipus de productes on les principals protagonistes són dones, mentre que els homes es mantenen absents: productes de neteja, aliments baixos en grassa, productes per alimentar els infants, cosmètics, entre d‟altres. És important que el/la professor/a remarqui que pel fet de que els anuncis de televisió indiquin que certs productes i activitats són exclusives per a les dones, no significa que s‟hagi de creure. Cal recordar als alumnes que la societat actual encara té una visió molt masclista ja que considera que moltes tasques de casa les ha de realitzar la dona i que aquetes s‟han de mantenir sempre belles i en forma. A continuació, es projecta el segon vídeo que fa referència als canvis que la societat va introduint respecte als rols de gènere, en concret, es tracta d‟una projecció de com el món de Disney introdueix el feminisme en les seves obres. Amb aquest vídeo es pretén conscienciar els alumnes de que entendre i defensar el feminisme, entès com a la ideologia que defensa la igualtat entre homes i dones, és la primera passa cap a un futur més igualitari entre sexes i que tots ho hauríem de començar a aplicar en la via diària.
Mostrar más

90 Lee mas

El turisme cinematogràfic: un tema transversal a l'educació secundària obligatòria

El turisme cinematogràfic: un tema transversal a l'educació secundària obligatòria

Per començar amb aquesta selecció, no hi ha un exemple més paradigmàtic sobre l’enorme influència que ha tingut sobre l’ indústria turística que el de la trilogia cinematogràfica del Senyor dels Anells. En l'actualitat nova Zelanda no és solament coneguda pel seu meravellós entorn natural ni pel seu excepcional contrast de paisatges, si no per ser el lloc de rodatge d'una de les adaptacions literàries més conegudes de l’ última dècada. Aquesta trilogia dirigida per Peter Jackson esta formada per tres pel·lícules, “La comunitat de l'anell” (2001), “Les dues torres” (2002), i “El retorn del Rei” (2003) van obtenir un total de 17 premis oscar i $2.917.506. 956 en vendes mundials. D’altra banda i aprofitant aquesta repercussió del cinema i l’imaginari de Tolkien, el mateix Peter Jackson va dirigir una trilogia basada amb personatges de l’univers Tolkien, em refereixo a “El Hobbit (2012-2014)”.
Mostrar más

83 Lee mas

Anàlisi del procés d'ensenyament i aprenentatge delpensament crític en Educació Secundària. Un estudi de casos des dels mecanismes d'influència educativa, L'

Anàlisi del procés d'ensenyament i aprenentatge delpensament crític en Educació Secundària. Un estudi de casos des dels mecanismes d'influència educativa, L'

En síntesi, aquests són els supòsits més bàsics en què es sustenta la recerca que realitzem, caracteritzada per una lògica interpretativa orientada a descriure i analitzar els fenòmens objecte d’estudi (en el nostre cas les idees explicitades i la pràctica educativa del professorat de Ciències Socials per l’ensenyament i aprenentatge del pensament crític), en el context en el que apareixen (en el nostre cas, el centre i l’aula d’educació secundària), respectant la seva complexitat, dinamisme i singularitat (en el nostre cas, a l’aula es desenvolupen seqüències didàctiques complertes en les que no hi ha cap intervenció per part de l’investigador) i partint de determinats principis i idees teòriques sobre l’objecte d’estudi en qüestió (en el nostre cas, la conceptualització de la pràctica educativa i el model d’anàlisi de la interactivitat). Les consideracions anteriorment esmentades ens porten a especificar, observar, enregistrar i analitzar unes seqüències didàctiques amb la finalitat d’identificar, descriure i formular algunes hipòtesis interpretatives dels dispositius mitjançant els quals el professorat coneix fins a quin punt l’alumnat ha aconseguit els objectius plantejats i ha elaborat significats i per prendre decisions sobre la cessió i el traspàs de control cap a l’alumnat i sobre la progressió en l’elaboració de significats compartits i, en definitiva, sobre el com ensenyar per a que l'alumne aprengui a pensar críticament.
Mostrar más

599 Lee mas

Atenció a la diversitat: programa d'enriquiment curricular de Tecnologia en Batxillerat

Atenció a la diversitat: programa d'enriquiment curricular de Tecnologia en Batxillerat

► Un altre dels objectius més importants era, sense cap dubte, oferir una proposta d’atenció a la diversitat tenint en compte els principis d’una educació inclusiva i integradora (LOE 2/2006). El programa d’excel·lència acadèmica i altes capacitats del centre ofereix activitats exclusivament per a aquests alumnes, fora del grup classe. Baix el meu punt de vista, era necessari crear un programa d’enriquiment curricular on els alumnes treballaren dins l’aula, amb la resta de companys, i utilitzar la diversitat per a generar un aprenentatge entre iguals, aprofitant les capacitats d’aquests alumnes per a millorar el rendiment del grup i, a més a més, afavorir la seua socialització. El resultat ha sigut que els alumnes han treballat conjuntament, actuant en ocasions com a tutors i ajudant-se uns als altres a superar les dificultats.
Mostrar más

86 Lee mas

El mètode cientific a la cuina  Utilitat en l'aprenentatge de la Química

El mètode cientific a la cuina Utilitat en l'aprenentatge de la Química

desenvolupen tant la seva autonomia com a saber ajudar als altres. En aquest punt és on es pot fer més esment a l’atenció a la diversitat, donat que els alumnes amb més capacitats han d’ajudar als que tenen manco capacitats, però això no implica que aquests segons no facin feina, sinó que es repartesquin la responsabilitat i les tasques de tal manera que cada un tengui el seu paper i la suma d’ells formi l’equip organitzat del qual sortirà un bon resultat de treball. Com hem comentat abans, no just es realitzarà per part del professor, sinó que els alumnes coavaluaran als companys. Aquesta participació dels alumnes en l’avaluació es considera que els ajuda a desenvolupar millors aprenentatges (Pastor, Pascual, & Martín, 2005). Bé perquè el fet d’avaluar farà que ells mateixos tenguin un coneixement més exacte dels indicadors i les pautes que se seguiran per l’avaluació, de manera que a l’hora de fer les seves tasques, ja ho poden fer sent conscients d’això i millorar la qualitat final. Com pel fet d’adquirir l’habilitat de l’anàlisi crític i l’autocrítica, ajudant a prendre consciència dels punts forts i febles d’un treball, d’una proposta o d’una pràctica educativa però sobretot de saber proposar una millora a l’element avaluat. Amb aquest tipus de coavaluacions desenvolupam l’autonomia de l’alumnat, i els formam com a persones responsables dins una educació democràtica.
Mostrar más

58 Lee mas

Els Itineraris com a recurs didàctic per a la Geografia del Turisme: Un itinerari didàctic per la Platja de Palma

Els Itineraris com a recurs didàctic per a la Geografia del Turisme: Un itinerari didàctic per la Platja de Palma

Més interessant encara és que ambdues personalitats no representen espurnes d’intel·ligència aïllada enmig de la barbàrie i l’endarreriment. Tot el contrari. El seu missatge va calar a fons en la societat que els envoltava perquè estava preparada per assumir-lo. En prova d’això, Enric Alzamora, llavors president de la Cambra de Comerç, seguint la idea llançada en el citat llibre, fundà només dos anys després la societat del Fomento del Turismo de Mallorca, que tenia com a principals objectius promoure els atractius turístics i facilitar la visita als llocs més emblemàtics. No era un brindis al Sol. Si no, no s’entendria que tots els ajuntaments adquirissin el llibret d’Amengual quasi al mateix temps de la seva posada en circulació; que s’inauguràs el Gran Hotel també el 1903 o que el castell del Rei de Pollença ja formàs part d’una ruta turística abans de la Primera Guerra Mundial. Amb cartells per als 'forasters' inclòs i mariners especialitzats a llogar-los habitacions i donar-los una volta en llaüt. La versió pagesa era amb somera i beaces, però igualment lucrativa.
Mostrar más

161 Lee mas

Notícies de l'Agenda 21 Escolar. Any 6. núm. 12 (2007)

Notícies de l'Agenda 21 Escolar. Any 6. núm. 12 (2007)

... a la 9ena Festa de l’aigua, els dies 24 i 25 de març, per a celebrar el Dia Mundial de l'Aigua (22 de març). Serà al passeig de Lluís Companys, entre l'Arc del Triomf i el carrer de Pujades. Petits i grans podran gaudir d'activitats diverses: actuacions en dos escenaris, teatre, audiovisuals, espectacles de carrer, tallers educatius, exposicions, etc., que explicaran la gestió de l'aigua, la importància que té per a la nostra vida i la necessitat de fer-ne un bon ús. A més, pes donaran a conèixer els projectes de més de vint entitats ambientals desenvolupats a Catalunya i a diversos països del món. Hi esteu convidats, i recordeu que Cada gota compta! Trobareu més informació a:
Mostrar más

6 Lee mas

L'Escolarització a la ciutat de Barcelona : recull estadístic. 2009-2010

L'Escolarització a la ciutat de Barcelona : recull estadístic. 2009-2010

Quant a la demanda, val la pena remarcar que el creixement de places a les zones on hi havia més pressió d’alumnat per escolaritzar, com a Sant Martí, Sant Andreu i l’Eixample (vegeu el capítol de nous centres públics i noves construccions), ha permès ajustar la ubicació de l’oferta a la demanda d’escolarització. Aquest millor encaix entre oferta i demanda, produït, entre altres factors, pel rodatge que ha adquirit el sistema de zones de proximitat en la regulació de l’accés a l’escola en P3, es pot observar en la taula 19, en què es fa palès, per tercer any consecutiu, l’increment d’alumnes matriculats en un dels centres demanats (12.686, xifra que suposa un 97% de les sol·licituds) i el decrement d’alumnes amb plaça assignada d’ofici (433). S’observa també (taula 13) un lleu creixement del sector públic, aquest curs escolaritza el 39,2% de l’alumnat.
Mostrar más

54 Lee mas

Educació i Memòria Històrica

Educació i Memòria Històrica

Parlant amb alumnes de batxillerat de diferents centres educatius, amb persones conegudes que actualment tenen entre 30 i 40 anys que han cursat l’Educació Secundaria Obligatòria, i amb altres més majors d’entre 50 i 60 anys, vaig poder constatar que no saben pràcticament res de què va passar durant la Guerra, quines varen ser les seves causes i com era la vida durant l’època franquista. Els dos primers grups, en la majoria dels casos, han reconegut que ni tan sols van arribar a veure aquest tema a classe. I els que ho van fer, es van limitar a estudiar els períodes de la Guerra i de la dictadura sense anar més enllà del discurs oficial que aporta informació merament cronològica, i deixant de banda les qüestions socials més rellevants que van tenir lloc durant aquest període. En quant al tercer grup preguntat, vaig poder observar que les seves idees sobre aquest període estan marcades o bé pel discurs oficial acordat durant la Transició, o bé per ideologies polítiques sense fonament a partir del desconeixement dels fets i conseqüències reals.
Mostrar más

55 Lee mas

DESPLEGAMENT DEL CURRÍCULUM A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (ESO)

DESPLEGAMENT DEL CURRÍCULUM A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (ESO)

També cal tenir en compte que no tots els continguts tenen el mateix grau de dificultat. Alguns estan més a prop de les intuïcions de l’alumnat, del coneixement quotidià, mentre que d’altres són més abstrac- tes i allunyats de les seves vivències, per la qual cosa cal dedicar més temps al seu ensenyament. També uns són més complexos i abstractes que d’altres. Cal, per tant, partir del que s’anomena “la demanda d’a- prenentatge” d’un determinat contingut a l’hora de preveure el temps necessari i les activitats concretes per tractar-lo. I, també, dels diferents ritmes i estils d’aprenentatge de l’alumnat.
Mostrar más

15 Lee mas

Prova lliure per a l’obtenció del títol de graduatada en educació secundària obligatòria

Prova lliure per a l’obtenció del títol de graduatada en educació secundària obligatòria

Recordo que tota aquella explicada m’havia fet cavil·lar molt, i compto que havia estat així perquè fins aquell dia quan sentia la paraula néixer raonava una pensada lluent i llisa, sense destorbs. Aleshores, després d’haver-hi rumiat una bona estona, vaig comprendre que néixer és una de les feines més entortolligades de la vida. El cert és que la meua mare estava d’acord amb els qui deien que jo tenia una mena de pressa per viure i que per allò, des de bon comen- çament, m’havia avançat.

12 Lee mas

Intervenció psicopedagògica en tècniques d'estudi per a alumnes de cicle superior d'educació primària i per educació secundària

Intervenció psicopedagògica en tècniques d'estudi per a alumnes de cicle superior d'educació primària i per educació secundària

Partint de les característiques específiques del context d'intervenció, en aquest cas, una institució d'educació no formal, el present projecte es fonamenta per una intervenció d'orientació professional i constructivista (Monereo i Solé, 1996), com a marc global explicatiu dels processos de construcció d'un context de col·laboració entre els professionals que intervenen des de la institució no formal i altres professionals que intervenen en el desenvolupament de les accions educatives en contextos formals, els centres escolars.
Mostrar más

35 Lee mas

Show all 10000 documents...

Related subjects