PDF superior Jaume Melendres. La pedagogia de la direcció d'actors

Jaume Melendres. La pedagogia de la direcció d'actors

Jaume Melendres. La pedagogia de la direcció d'actors

Quin valor afegit ha d’aportar l’escenifi cació?» 19 En els assaigs allò que es busca és mostrar aquesta complexitat que al cap i a la fi es descobreix per les seves accions. Era molt freqüent que al parlar dels personatges els alumnes-directors es perdessin en disquisicions «psicoanalítiques». Melendres considerava que era informació no operativa perquè això no solament no ajudava l’actor, sinó que el bloquejava. No s’ha d’oblidar que «el que funciona en el gènere narratiu, no serveix necessàriament (gairebé mai) per al dramàtic, perquè al teatre cal crear la vida escènica, i cal fer-ho en uns cossos que es mouen i respiren (i de vegades això s’oblida)». Insistia a aplicar dos adverbis fonamentals per a la creació del personatge: «aquí» i «ara», i afegia «què sent» (precisat en termes d’«emoció»). Concloïa: «Parlar del caràcter del personatge no és útil». 20 De- fensava la utilització de clixés. En realitat, deia: «la creació del personatge consisteix a desplaçar un clixé, no a reproduir-lo (diferència fonamental entre artesania i art)». 21 També solia recordar amb freqüència: «l’actor ha de de- fensar i justifi car el seu personatge i ha de trobar-li una justifi cació moral per poder defensar-lo», 22 o dit d’una altra manera, «defensar un personatge vol dir defensar-ne la moral i, a més a més, en el present immediat» 23 ja fos pro- tagonista, antagonista o secundari, «bo» o «dolent». Si no fos així, observa- va, resultaria molt difícil poder-lo interpretar. Afegia que era el públic qui havia de decidir el seu tast moral. També repetia que l’objectiu d’un perso- natge davant l’altre «és fer callar el seu antagonista, és a dir, imposar el seu propi discurs» i reiterava que «l’interès d’un personatge depèn no de la quan- titat i la intensitat de les emocions, sinó de la quantitat de vegades que és a la cruïlla i ha de prendre una decisió». Per tant, la «principal acció de cada per- sonatge és imposar la seva estratègia». 24 D’aquí que «el personatge ha de ser permanentment en estat d’afi rmació o negació». 25 I com a conseqüència de l’evolució: «un personatge mai no pot sortir d’escena tal com hi ha entrat». 26 Partint del fet que les emocions suposen una alteració física, Melendres insis- tia a treballar actoralment aquestes alteracions, els canvis fi siològics, els ges- tos que produïen, com es traduïen en el cos dels actors. «En canviar el punt
Mostrar más

16 Lee mas

Manifest d'adhesió al pensament de Jaume Melendres, escenificador

Manifest d'adhesió al pensament de Jaume Melendres, escenificador

Jaume Melendres va ser un director d’escena o escenifi cador, com ell con- siderava més adient d’anomenar l’ofi ci. L’exercici d’aquesta activitat va ser al llarg de la seva carrera ben peculiar perquè, de fet, trenta-dos títols van ocu- par un escenari guiats per la seva batuta, però d’aquest repertori, la majoria d’obres (vint-i-sis) han estat vinculades a la pedagogia teatral. Llevat dels di- versos terrenys de jocs de l’Institut del Teatre —La Cuina, l’Adrià Gual, l’Ale- gria, la Casa de la Caritat— al llarg de trenta-dos anys de professió com a director d’escena només cinc obres seves han ocupat escenaris més o menys professionals: Crac o la irresistible caiguda del teatre vertical (teatre de l’Or- feó de Sants, 1977), Les llàgrimes amargues de Petra von Kant (Regina, 1980), Vides íntimes (Atlàntida de Vic, 1992), Frec a frec (Ateneu Igualadí, teatre de Salt, Club Capitol i Teatre Bartrina, 2002), Els jambus (plaça Vall- mitjana de Barcelona, 2008) i Pària (Espai Brossa, 2009). La temporada 2005-06 va rebre l’encàrrec de dirigir Aurora De Gollada de Beth Escudé dins de la programació del T6 del Teatre Nacional de Catalunya però hi va renunciar responsablement perquè no creia prou en l’obra. En alguna ocasió els treballs realitzats amb alumnes van tenir vida més enllà del món pedagò- gic. És el cas de La importància de ser Frank que va fer temporada al Teatre Condal i al Romea de Barcelona el 1993 i de dos muntatges que van viatjar: El treball i els dies (Teatro Grassi de Milà, 1999) i Agamèmnon (Antic Ode- on de Pafos, 2001).
Mostrar más

15 Lee mas

Jaume Melendres crític de teatre

Jaume Melendres crític de teatre

Esperem d’un testimoni de confi ança que sigui capaç de contar allò que ha passat. Però resulta que no és pas cosa menuda “contar allò que ha pas- sat” en una funció teatral. Les qualitats que ha de tenir el testimoni, en aquest cas, no es limiten a l’agudesa d’observació i a la claredat d’exposició, com probablement bastaria per descriure, posem per exemple, un accident de circulació. I és que el teatre no en té res d’accidental, és als antípodes de l’atzar, és la deliberació químicament pura. En la funció convergeix la deli- beració de l’escriptura dramàtica, la deliberada decisió de programar una certa peça, la tria deliberada per part del director d’uns actors i d’un equip, la deliberada acceptació de la proposta per part de totes aquestes persones, el llarg i deliberat procés de construcció de l’escriptura escènica, la delibe- rada decisió d’un fum d’espectadors de no quedar-se a casa veient la televisió i anar, justament, a aquell teatre.
Mostrar más

7 Lee mas

Biobibliografia de Jaume Melendres i Inglès

Biobibliografia de Jaume Melendres i Inglès

musical de Carlos Morera.Sala. Ovidi Montllor. 2002 Els actors de bona fe, de Pierre Marivaux. Institut del Teatre. — Frec a frec, a partir d’obres de Johann Nestroy i de Georges Feydeau. Ateneu Igualadí, Teatre de Salt i Club Capitol. Teatre Bartrina, 2003. 2007 L’home de la fl or a la boca, de Luigi Pirandello.

11 Lee mas

Una mirada al profund viatge de Jaume Melendres cap a, després de, davant de, en, entre, per, des de, sobre, contra i amb el pensament teatral

Una mirada al profund viatge de Jaume Melendres cap a, després de, davant de, en, entre, per, des de, sobre, contra i amb el pensament teatral

En el segon acte, hi entra l’actor: és un moment avançat de la història del teatre, ja que si bé a Grècia els actors van ser importants, ambaixadors gai- rebé culturals, després van caure en desgràcia i no serà fi ns al segle xvii quan es comença a parlar (i a valorar) de la importància de l’actor i l’actriu com a professionals, encara que continuïn sent vilipendiats i sospitosos, sobretot moralment. Els actors i actrius tindran el seu moment de glòria i de poder en l’art teatral. Aquí Melendres fa un recorregut interessantíssim per les dife- rents teories actorals, un aspecte poc tractat generalment en la teoria teatral. Què és això de la versemblança, del decòrum? Ha de sentir l’actor? Quin pa- per exerceix l’emoció, la tècnica, la famosa veritat? És el mateix sentiment que emoció? Com es construeix el personatge? Com se li dóna vida? Què és més important, el gest o la paraula? Quines característiques ha de tenir el bon actor? Es pot aprendre a ser actor? Es pot formar l’actor? Quan i com s’ha respost a aquestes preguntes? Com s’han resolt aquests grans confl ictes tea- trals? S’han resolt? Doncs... no es perdin la lectura d’aquest acte.
Mostrar más

8 Lee mas

Universitat Jaume I Universitat Jaume I

Universitat Jaume I Universitat Jaume I

Regularización de puntuaciones: cuando una candidatura, al sumar la puntuación correspondiente a los méritos particulares de los apartados de investigación y docencia universitaria, supere el límite máximo esta- blecido para este apartado, se reducirá proporcionalmente la puntuación otorgada al resto de candidaturas que participan dentro de este apartado general, de manera que a quien obtenga la máxima puntuación le corres- ponda el límite superior. Estas regularizaciones de puntuaciones en nin- gún caso se aplicarán dentro de los subapartados de un apartado general. Baremación de lenguas: la baremación de méritos en valenciano, en inglés y en otras lenguas se realizarán teniendo en cuenta las tablas de equivalencia de lenguas aprobadas en la Universitat Jaume I y publicadas por el Servicio de Lenguas y Terminología http://ujiapps.uji. es/serveis/slt/base/adf/serveis/acreditacio/arxiuacreditacio/proves/2015/ taulesequiv /
Mostrar más

9 Lee mas

Pla docent de l assignatura: Direcció d Operacions

Pla docent de l assignatura: Direcció d Operacions

 Ser capaç d'identificar les funcions principals de l'àrea de Direcció d’Operacions.  Ser capaç de relacionar l'àrea d’Operacions amb l'estratègia empresarial i la seva relació amb les altres àrees funcionals de l'empresa, com ara la funció de màrqueting o logística.

7 Lee mas

Universitat Jaume I Universitat Jaume I

Universitat Jaume I Universitat Jaume I

3.1. El plazo de presentación solicitudes será de diez días hábiles a contar desde el día siguiente al de la publicación de la convocatoria en el DOGV. Si todas las solicitudes presentadas se ajustan en todos sus extremos a la convocatoria, el rector de la Universitat Jaume I dictará en el plazo máximo de diez días una resolución en la que elevará a defi- nitiva la lista de personas aspirantes admitidas. En caso contrario, y en el mismo plazo, el rector dictará una resolución en la que se declarará aprobada la lista provisional de personas admitidas y excluidas, y se indicará, con respecto a estas últimas, la causa de exclusión, indicando a las personas interesadas que, si no lo subsanan en el plazo improrro- gable de diez días hábiles, perderán su derecho.
Mostrar más

10 Lee mas

Pla docent de l assignatura: Direcció d Operacions

Pla docent de l assignatura: Direcció d Operacions

2. Presentació de l’assignatura L'àrea d’Operacions és una de les principals funcions de qualsevol organització i es refereix a la gestió de la creació de béns o serveis. Aquestes activitats tenen lloc a totes les empreses públiques i privades. La Direcció d’Operacions es pot definir aleshores com la direcció dels recursos que es necessiten per generar els béns o els serveis d'una organització. El camp de la Direcció d’Operacions s'enfronta actualment a gran reptes degut principalment a la globalització, la creació de nous productes i serveis, la incorporació de noves tecnologies i la necessitat d'integració amb altres funcions de l'empresa. Per això, és important conèixer les activitats de l'àrea d’Operacions i saber com gestionar-les eficientment.
Mostrar más

7 Lee mas

Universitat Jaume I Universitat Jaume I

Universitat Jaume I Universitat Jaume I

c) No haber sufrido separación mediante expediente disciplinario del servicio de la administración del Estado o de la administración auto- nómica o local, ni inhabilitación para el ejercicio de funciones públicas. d) Estar en posesión de una titulación superior, o de la titulación específica que, en su caso, se indique en los requisitos de las plazas. En caso de haber hecho los estudios fuera del Estado español, la titulación académica tendrá que estar homologada por el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Las personas con títulos de la Unión Europea ten- drán que presentar bien la homologación o bien la credencial de reco- nocimiento dirigida al ejercicio de la ocupación de profesor o profesora de universidad.
Mostrar más

11 Lee mas

Universitat Jaume I Universitat Jaume I

Universitat Jaume I Universitat Jaume I

Forma de pagament per a les sol·licituds presentades de manera presencial: El pagament de la taxa s’efectuarà ingressant en el compte corrent de la Universitat Jaume I (ES36 Banc Santander, entitat 0049, sucursal 4898, DC 95, núm. compte 2816129170) o pagant mitjançant targeta de crèdit/dèbit en el mateix Registre General de la Universitat Jaume I). En el justificant, que s’ha d’adjuntar a la sol·licitud, haurà de constar a més del nom i els cognoms, el número del document nacional d’identitat i el número de la plaça. En cap cas el pagament de les taxes suposa la substitució del tràmit de presentació de sol·licituds davant de l’administració pública dintre del termini i en la forma escaient.
Mostrar más

26 Lee mas

pedagogia

pedagogia

Dewey muove dall'esigenza di conseguire un punto di vista globale per la comprensione tanto della natura quanto del comportamento umano, intesi nella loro relazione dinami[r]

38 Lee mas

La direcció de persones

La direcció de persones

La base per a aquesta gestió és en les línies estratègiques i d'acció assenyalades per a la direcció de l'empresa. És necessari un compromís d'actuació conjunta entre els qui treballen en la direcció de persones i la resta de nivells directius de l'organització. Per exemple, en una gran superfície l'adaptació a l'euro va exigir una tasca coordinada, en el quotidià, de les diferents àrees de l'organització: a l'àrea d'operacions, l'adaptació de la tecnologia (màquines registradores, ordinadors...), a l'àrea de màrqueting, l'adaptació dels missatges publicitaris, i a l'àrea de recursos humans, la formació de tot el personal que, en contacte amb el públic, havia de tractar amb la nova moneda.
Mostrar más

64 Lee mas

Projecte d estructura i de direcció d obra de l edifici polifuncional del Mercat Fondo

Projecte d estructura i de direcció d obra de l edifici polifuncional del Mercat Fondo

Els elements estructurals suspesos impliquen l’exis- tència d’una quantitat important de nusos per resol- dre de notable difi cultat (fi g. 16 a 18). El procés d’obra de la part metàl·lica va requerir un control acurat i elevat, tant pel que fa a l’ordre d’exe- cució, com pel posicionament de la grua, el transport i la zona d’aplec de materials en un entorn urbà tan densifi cat. Inicialment, es van elevar les jàsseres metàl·liques longitudinals (direcció Massanet - Ver- daguer). A continuació, es van col·locar les jàsseres trans versals. I per últim, es va executar l’entramat
Mostrar más

13 Lee mas

Discapacitat. Direcció d Estudis Parlamentaris ACTIVITAT PARLAMENTÀRIA, 3

Discapacitat. Direcció d Estudis Parlamentaris ACTIVITAT PARLAMENTÀRIA, 3

Les iniciatives abasten els aspectes de l’adaptació i l’accessibilitat; l’ensenyament; les prestacions; el treball i l’ocupació; els equipaments assistencials, com ara les residències i els centres de dia; l’aten- ció i l’orientació, i les polítiques i els plans d’actuació. No s’hi han inclòs algunes iniciatives relatives a la salut mental, ja que aquesta matèria va ser l’ob- jecte del volum núm. 1 d’aquesta col·lecció, ni tampoc, perquè són molt nombroses, les preguntes a respondre per escrit (1436 en total), ni les sol·licituds d’informació (que són 167). Tant aquesta do- cumentació com la que consta indexada en aquest volum poden ser sol·licitades a l’Àrea d’Arxiu de la Direcció d’Estudis Parlamentaris.
Mostrar más

304 Lee mas

DIRECCIÓ GENERAL D UNIVERSITAT, ESTUDIS SUPERIORS I CIÈNCIA

DIRECCIÓ GENERAL D UNIVERSITAT, ESTUDIS SUPERIORS I CIÈNCIA

 Incorporación de investigadores invitados, hasta un máximo de 5.000 euros anuales. Incluye los gastos por viajes, manutención, alojamiento y ponencias. El personal invitado debe ser doctor.  Actuaciones complementarias para proyectos vigentes del plan nacional o del programa marco europeo, hasta un máximo de 10.000 euros anuales. Los conceptos susceptibles de ayuda en este apartado, son los mismos que los expuestos en el anexo correspondiente a las “Ayudas complementarias para proyectos de I+D” de la orden de convocatoria. También se aplica el límite de 6.000 € en viajes, manutención y alojamiento.
Mostrar más

35 Lee mas

Direcció General d Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries

Direcció General d Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries

ISONA I CONCA DELLÀ PALLARS JUSSÀ Muntanya. ISÒVOL CERDANYA Muntanya[r]

10 Lee mas

Universitat Jaume I Universitat Jaume I

Universitat Jaume I Universitat Jaume I

Regularización de puntuaciones: cuando una candidatura, al sumar la puntuación correspondiente a los méritos particulares de los apartados de investigación y docencia universitaria, supere el límite máximo esta- blecido para este apartado, se reducirá proporcionalmente la puntuación otorgada al resto de candidaturas que participan dentro de este apartado general, de manera que a quien obtenga la máxima puntuación le corres- ponda el límite superior. Estas regularizaciones de puntuaciones en nin- gún caso se aplicarán dentro de los subapartados de un apartado general. Baremación de lenguas: la baremación de méritos en valenciano, en inglés y en otras lenguas se realizarán teniendo en cuenta las tablas de equivalencia de lenguas aprobadas en la Universitat Jaume I y publica- das por el Servicio de Lenguas y Terminología
Mostrar más

9 Lee mas

Universitat Jaume I Universitat Jaume I

Universitat Jaume I Universitat Jaume I

d) No haver sigut separat del servei ni inhabilitat per a l’exercici de funcions públiques o exercir càrrecs o funcions declarats incompa- tibles amb la docència. Així mateix, l’exercici de les places convoca- des queda sotmès a la Llei 53/1984, de 26 de desembre, i a les normes de desenvolupament, en matèria d’incompatibilitats. Els aspirants, la nacionalitat dels quals no siga l’espanyola, no han d’estar sotmesos a sanció disciplinària o condemna penal que impedisca, al seu estat, l’accés a la funció pública.

24 Lee mas

Universitat Jaume I Universitat Jaume I

Universitat Jaume I Universitat Jaume I

c) No haber sufrido separación mediante expediente disciplinario del servicio de la administración del Estado o de la administración auto- nómica o local, ni inhabilitación para el ejercicio de funciones públicas. d) Estar en posesión de una titulación superior, o de la titulación específica que, en su caso, se indique en los requisitos de las plazas. En caso de haber hecho los estudios fuera del Estado español, la titulación académica tendrá que estar homologada por el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Las personas con títulos de la Unión Europea ten- drán que presentar bien la homologación o bien la credencial de reco- nocimiento dirigida al ejercicio de la ocupación de profesor o profesora de universidad.
Mostrar más

9 Lee mas

Show all 10000 documents...