PDF superior L’Educació Física com eina d’Inclusió Social

L’Educació Física com eina d’Inclusió Social

L’Educació Física com eina d’Inclusió Social

A més, na Mely (mestra d’Educació Física del CC El Temple) va exposar durant l’entrevista tota una sèrie d’avantatges però a mi m’agradaria recalcar dos importants. Per una banda, estic totalment d’acord amb ella que mitjançant el joc és molt més fàcil treballar, en aquest cas i lligant amb el citat anteriorment, les habilitats socials. Per una altra banda, ella també destaca la importància de treball en equip, de ser solidaris amb els altres, del companyerisme... aspectes que ja hem citat anteriorment en el punt on explicàvem com havien de ser les sessions d’E.F perquè fossin inclusives.
Mostrar más

42 Lee mas

El treball col·laboratiu mitjançant comunitats virtuals d'aprenentatge com a eina de formació per al professorat d'Educació física de secundària

El treball col·laboratiu mitjançant comunitats virtuals d'aprenentatge com a eina de formació per al professorat d'Educació física de secundària

El segon estudi i continuació d’aquest primer fou l’anomenat: Avaluació de la qualitat dels departaments didàctics d’educació física i estratègies formatives de millora, que va formar part d’un projecte de recerca i innovació en matèria educativa i d’ensenyament formal i no formal -ARIE 07- finançat per l’AGAUR (Agència d’Ajuts Universitaris i de Recerca; expedient 2007/ARIE/00018). Aquest segon estudi va tenir com a objectius principals avaluar la qualitat dels departaments didàctics d’Educació física mitjançant l’aplicació de l’instrument AQUAEF dissenyat en la recerca anterior, i oferir estratègies formatives de millora què es van implementar en un entorn virtual d’ensenyament i aprenentatge mitjançant la plataforma Moodle. Els límits de l’estudi, manifestats a les conclusions, mostren una manca d’interacció entre els participants durant la formació, una manca de sensibilització del professorat envers l’ús i maneig de les TIC i una preocupació del professorat envers els elements curriculars tals com la programació per competències. Per aquest motiu, la present recerca pren com a tret de sortida la manca d’interacció i les necessitats de formació en coneixement curricular del professorat observades en l’estudi anterior i es centra en mostrar si la interacció del professorat mitjançant el treball i aprenentatge col·laboratiu en una comunitat virtual d’aprenentatge pot afavorir la creació de coneixement curricular. 3.2. LEDUCACIÓ A DISTÀNCIA, L’E-LEARNING I L’APRENENTATGE OBERT
Mostrar más

122 Lee mas

El joc com a eina de desenvolupament infantil

El joc com a eina de desenvolupament infantil

El tema central d'aquest treball és el valor i el plaer del joc en la primera infància, destacant la seva importància en el desenvolupament. L'objectiu principal és analitzar com el joc afavoreix el desenvolupament de les dimensions física, social, emocional i cognitiva. El present treball es divideix en dues parts. En primer lloc, a la part teòrica es realitza una investigació bibliogràfica sobre les teories que diferents autors han aportat en relació al joc i al desenvolupament infantil. A partir d'aquí, es porta a terme la investigació a l'aula d'una escola per observar el joc dels infants i considerar les aportacions d'aquest a les diferents dimensions del seu desenvolupament. Així doncs, s'ha creat una taula que conté aspectes concrets a tenir en compte per realitzar les observacions directes al joc dels infants. Finalment, es presenten les conclusions a partir dels resultats obtinguts per demostrar que el joc actua com a motor de desenvolupament.
Mostrar más

46 Lee mas

Els contes com a recurs per a la inclusió

Els contes com a recurs per a la inclusió

La proposta didàctica que es du a terme són activitats especialitzades en educació emocional. Hi ha diferents fases per l’educació emocional explicades per Bisquerra (2012). En concret, ens trobem en la segona dimensió: la regulació emocional; que inclou la capacitat d’anomenar les emocions de manera adequada i posar en marxa estratègies per trobar solucions a conflictes, a més d’autogenerar emocions positives per desenvolupar la resiliència. Cal dir que donam per superada la primera fase: el reconeixement de les emocions. Aquesta proposta té l’objectiu de prevenir i intervenir en situacions de desigualtat social i emocional. Actualment, hi ha necessitat de donar resposta a infants amb trastorns emocionals greus derivats de mancances afectives, pors, morts, vivència de situacions violentes, et. En aquest sentit Palou (2004) mostra com és necessari oferir a l’infant estratègies, habilitats i moments de qualitat que li aportin confiança i l’encoratgin a evolucionar en els processos de pèrdua, de situacions de por, de ràbia o de solitud afectiva mitjançant la narració. La intel·ligència emocional és definida de la mà de Salovey i Mayer (1999) com “una part de la intel·ligència social que inclou la capacitat de controlar les nostres emocions i les dels demés, discriminar entre elles i utilitzar aquesta informació per guiar el nostre pensament i el nostre comportament”. Així, creiem que el nostre paper com a mestres és oferir estratègies als infants per reconèixer i regular aquestes emocions perquè realitzin un desenvolupament integral i holístic.
Mostrar más

105 Lee mas

El patinatge com a eina per educar l’equilibri

El patinatge com a eina per educar l’equilibri

Hem de tenir clar, que l’educació física no es tan sol una àrea de una etapa escolar, sinó que aquesta implica molt més. És l’educació dels individus en la seva motricitat. Suposa una gran oportunitat dels especialistes en proporcionar ensenyances on els nins i nines poden aprendre a desenvolupar la seva personalitat en tots els sentits (cognitius, físics i socials). No podem centrar-nos en un sentit educatiu formal de l’educació física, sinó en la multitud de possibilitats d’acció en altres àmbits, especialment en la educació no formal de les activitats extraescolars (Gutiérrez, 2003)
Mostrar más

67 Lee mas

El teatre com assignatura obligatòria a educació secundària

El teatre com assignatura obligatòria a educació secundària

Un altre exemple, seria l’article de Casado (2003), «Parlar és actuar», on mostra les possibilitats didàctiques d’una activitat teatral integrada en el procés de formació lingüística i global de l’alumnat. S’hi exposa una experiència d’ús del teatre i de les tècniques de dramatització per a l’aprenentatge del català oral en alumnes no catalanoparlants, i s’hi especifiquen algunes de les tècniques de dramatització com a eina engrescadora. D’aquesta manera els alumnes podran millorar la seva pronunciació, les seves habilitats comunicatives i el seu coneixement sobre la realitat social i cultural, per lo que seria un bon mètode que beneficia no sols als alumnes castellanoparlants, sinó sobretot als alumnes nouvinguts els quals no coneixen la nostra llengua.
Mostrar más

47 Lee mas

L’educació emocional com a eina per pal·liar el bullying a l’escola

L’educació emocional com a eina per pal·liar el bullying a l’escola

Quant al desenvolupament social, segons Borràs (2004, fent referència a Gutiérrez 1999, p. 54), “l'esport constitueix una forma de socialització de la comunitat i, per tant, es podria considerar que compleix diferents funcions socials. Per una banda, presenta una funció socio-emocional. Per altra banda, se li pot atribuir la funció pròpiament dita de socialització, ja que els practicants adquireixen un conjunt de valors, actituds, normes i formes d'actuar socialment acceptables. També pot constituir un element d'integració pel fet d'establir unes relacions interpersonals tot sens dubte conduïdes en tot moment pel fet d'utilitzar el moviment i el propi cos com a element de treball. Per últim, comporta un element de mobilitat social, ja que els practicants tenen la possibilitat de moure's en els diferents estrats, de ser
Mostrar más

42 Lee mas

L'avaluació com a eina d'innovació i formació integral de l'alumnat d'educació física

L'avaluació com a eina d'innovació i formació integral de l'alumnat d'educació física

En aquest punt cal constatar el fet que ambdues dimensions de l’avaluació en realitat estan vinculades al que demana la societat del sistema educatiu en diferents moments històrics, en el present i particularment en un futur cada vegada més canviant i accelerat. Resulta inevitable pensar que des del “Posar un zero” punitiu d’altre temps, al no tan llunyà “Molt deficient” hi ha hagut molts canvis, tot i que a la realitat social del nostre temps s’afavoreix el resultat més que l’esforç, es fan classificacions, s’aproven o no les oposicions i, encara més a l’àmbit dels esports, compten els resultats, les estadístiques, la classificació, ser el primer del torneig.
Mostrar más

60 Lee mas

L’educació física a Educació Infantil, etapa de 3 6 anys: una proposta didàctica del joc com a motor d’aprenentatge

L’educació física a Educació Infantil, etapa de 3 6 anys: una proposta didàctica del joc com a motor d’aprenentatge

Per qüestions de manca de temps, no s’han treballat específicament tots els continguts de cada àrea del currículum. Aquesta, podria ser una proposta per a que vulgui continuar aquest treball. El recull de jocs que jo deixo a l’annex 1, són un petit impuls per a qui vulgui continuar la feina feta. Es podria arribar a crear una gran dossier de propostes didàctiques, que servís a qualsevol mestra disposta a innovar el seu dia a dia i atracar el joc a la seva aula. Per tant, a mode de cloenda, considero que aquest treball és podria considerar una eina útil a l’hora d’aprendre, que podria utilitzar-se de forma real. Ha estat creat amb la finalitat de ser utilitzat en el dia a dia de qui el vulgui emprar, sigui especialista o no en relació amb les matèries de psicomotricitat i educació física. Aquest no era el meu cas, i no he tingut problemes a l’hora de dur a terme les propostes.
Mostrar más

75 Lee mas

El joc com a estratègia didàctica per la inclusió dins les aules d’Educació Infantil

El joc com a estratègia didàctica per la inclusió dins les aules d’Educació Infantil

Posteriorment, vaig centrar-me en la recerca d'estudis que tractessin l'educació inclusiva i les estratègies més idònies per aconseguir-les. En aquest cas, vaig poder observar els estudis de Pujolàs Masset (2011), que centra el seu estudi en l'educació inclusiva mitjançant l'aprenentatge cooperatiu. Aquest estudi, m'ha servit per confirmar que les activitats basades en l'aprenentatge cooperatiu són beneficioses per tal d'aconseguir la inclusió dels infants. Per aquest motiu, estic d'acord amb la metodologia utilitzada per aconseguir una educació inclusiva, donat que jo he basat el meu estudi, en demostrar que el joc cooperatiu pot afavorir la inclusió dels infants. La diferencia, en aquest cas, entre el meu treball i aquest estudi, és que Pujolàs Masset (2011) només fa referència a l'aprenentatge cooperatiu com a eina facilitadora de l'educació inclusiva i en cap moment fa referència al joc. Però, encara que no parla del joc com a estratègia metodològica, com parla de l'aprenentatge cooperatiu he pogut extreure informació rellevant per tal d'elaborar la meva proposta de jocs. Ja que la meva proposta està basada en jocs cooperatius per tal d'aconseguir la inclusió dels infants.
Mostrar más

49 Lee mas

El cinema com a eina didàctica per a treballar en valors a l’Educació Secundària Obligatòria

El cinema com a eina didàctica per a treballar en valors a l’Educació Secundària Obligatòria

Ens sembla interessant destacar també a Bonilla (2005) que exposa que “l’educació en valors resulta fonamental per afrontar una formació integral com a persones responsables i autònomes dins la societat actual en la que viuen” (p. 40). Actualment els adolescents no presenten pràcticament valors humans i socials en el seu comportament, en les seves maneres de pensar i a l’hora de solucionar conflictes. Aquest fet representa un important problema i a la vegada repte pel sistema educatiu, d’aquí la importància d’enfrontar aquesta situació i començar a fer feina. És un problema de grans dimensions i que impacte en moltes àrees, afectant en l’àmbit social a trets generals i a l’educatiu a nivell específic. Males qualificacions acadèmiques, faltes de respecte al professorat, indisciplina, malestar general de l’equip docent, preocupació per part de les famílies, poca implicació, indiferència i apatia en l’alumnat són algunes de les causes que justifiquen de manera urgent la necessitat de treballar en valors dins els centres educatius, en especial a l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria.
Mostrar más

101 Lee mas

El diàleg a classe com eina metodològica per fer Filosofia a 1r de Batxillerat

El diàleg a classe com eina metodològica per fer Filosofia a 1r de Batxillerat

La resposta a la pregunta formulada inicialment no és fàcil. Demanda, en primera instància, situar-nos. Batxillerat, i especialment 1r, és un període amb unes especificitats que cal tenir en compte. En primer lloc, és el primer curs després de l’Educació Secundària Obligatòria (apart dels cursos de Formació Professional). A més, socialment, representa la continuació natural de l’ESO en cas de fer les coses ben fetes. Això implica que molts estudiants acabin a les aules de Batxillerat simplement per una sort d’inèrcia social que els empeny a seguir aquest transcurs natural de les coses. Sense obviar, clar està, possibles pressions familiars. En conclusió, ens trobem en un curs no obligatori però atapeït d’una gran quantitat d’alumnes sense gaire idea de per què estan allà. Per altra banda, és un moment decisiu en el sentit més literal del mot. Impàs crucial on decidiran cap on virar la seva vida professional. L’elecció de la modalitat de batxillerat ja suposa una situació vertiginosa per un estudiant. Poc a poc, s’adonen que el ventall de possibilitats es redueix. Cada cop estan més aprop dels seus objectius, però al mateix temps, la pressió de saber si s’ha elegit bé o no comença a notar-se. Tot plegat, converteix els dos cursos de Batxillerat en un trajecte efímer però molt intens.
Mostrar más

43 Lee mas

Aplicació de les pràctiques restauratives als centres docents com a eina de prevenció de conflictes

Aplicació de les pràctiques restauratives als centres docents com a eina de prevenció de conflictes

Al llarg dels darrers anys s’han realitzat nombroses investigacions en el camp de l’educació emocional, de la necessitat de treballar les competències socials i ciutadanes i de la seva consideració per a millorar la convivència en comunitat. També s’han registrat treballs sobre la importància de la mediació escolar així com la creació de protocols d’actuació per a casos d’assetjament escolar, violència de gènere, racisme, etc. en les aules. Els conflictes formen part de les relacions entre les persones per la simple raó de que no tothom pensa d’igual manera, però és fonamental treballar en base a la prevenció d’aquests conflictes, desenvolupar la cohesió social per tal de que aquests es puguin evitar.
Mostrar más

47 Lee mas

El joc com a eina didàctica en Educació Infantil

El joc com a eina didàctica en Educació Infantil

Vigotsky enuncià que el joc crea una zona de desenvolupament pròxim en el nin. Durant el joc, el nin està sempre per damunt de la seva edat mitjana, per damunt de la seva conducta diària; en el joc, es com si fos un cap més alt del que és en realitat. Al igual que en el focus d’una lent d’augment, el joc conté totes les tendències evolutives de forma condensada, sent en sí mateix una considerable font de desenvolupament. (Vigotsky, 1982, p. 156) Hetzer (1978) afirma que “jugant, l’infant exercita la seva agilitat física, els seus sentits, les seves representacions i el seu pensament. Al jugar adquireix experiències de les coses que toma en la mà i del mitjà en el que juga. Així aprèn coordinació i subordinació al grup infantil i el sentit de cooperació amb els seus semblants”. (11)
Mostrar más

55 Lee mas

Desenvolupament d'un model d'hipervídeo com a eina docent per l'aula virtual

Desenvolupament d'un model d'hipervídeo com a eina docent per l'aula virtual

El meu primer contacte amb el vídeo va tenir lloc treballant com a logopeda amb nens amb deficiència mental que no tenien estructurat el llenguatge oral. L’objectiu que cercava amb l’interès per un medi nou llavor era traspassar a l’audiovisual exercicis de reeducació en logopèdia que normalment es feien en directe, manipulant dibuixos i associant símbols gràfics a la producció de la parla per tal de millorar les estructures sintàctiques del nen. Puc dir que arrel d’aquelles experiències vaig començar a descobrir la importància del ritme que l’audiovisual permetia incorporar al tractament del llenguatge oral. També em vaig adonar de les opcions didàctiques que s’obrien amb la construcció de materials didàctics basats en la línia de temps i el ventall de possibilitats que permetia el fet de treballar amb un temps el·líptic 2 . També he de destacar com punt important la interacció. Una interacció que vista amb ulls actuals resulta extraordinàriament primària perquè es feia sobre cinta, manipulant botons físics i canviant cables per multiplicar per dos les pistes d’àudio normals. Però malgrat que rudimentària es tractava d’una possibilitat que permetia replantejar l’ús de l’audiovisual com a element d’aprenentatge i dinamització de l’aula. De fet, la noció de zona de desenvolupament pròxim que en aquests moments considero bàsica en el disseny de l’aula virtual prové d’aquella època i la descric ja en el llibre al que m’he referit. També descriuen la noció de zona de desenvolupament pròxim aplicada a l’educació universitària López (2005) i Margalef (2007). Un segon exemple també retrospectiu però que considero significatiu en aquests moments va ser quan vaig participar com a logopeda en una experiència del Departament d’Ensenyament per a la creació d’un Laserdisc 3 per a treballar el llenguatge de signes en nens amb hipoacúsies
Mostrar más

348 Lee mas

La música com a eina per millorar el llenguatge en casos de retard del llenguatge

La música com a eina per millorar el llenguatge en casos de retard del llenguatge

Abans de l’adquisició del llenguatge, l’infant es comunica usant elements propis de la música, a destacar el ritme i la melodia (Trevathen,1990, citat a Del Olmo, 2007). Ruiz (2011) afirma que simplificant els processos d’adquisició del llenguatge i de la música podríem dir que els dos parteixen del crit i del balboteig i es basen en l’escolta i la imitació dels models fins a arribar, progressivament, a la comprensió i utilització conscient de paraules o melodies i a l’aprenentatge dels codis gràfics (lectoescriptura) i en l’estudi de les estructures del llenguatge (gramàtica/teoria de la música). Es podria dir que tant un llenguatge com l’altre segueixen un procés paral·lel ja que, per aprendre una llengua, és precís adquirir elements bàsics per la producció de paraules i, encara que els components de la música són diferents del llenguatge oral, el procés bàsic d’aprenentatge és similar: escoltar-reconèixer-reproduir.
Mostrar más

49 Lee mas

Intel ligència emocional a les aules d'educació infantil i educació primària  Una nova forma d'ensenyament a les aules

Intel ligència emocional a les aules d'educació infantil i educació primària Una nova forma d'ensenyament a les aules

La intel·ligència emocional es va desenvolupar fa molt temps, però inclòs abans de prendre consciència sobre el concepte d’intel·ligència emocional, molts filòsofs de l’antiga Grècia veien una relació molt gran i fonamental entre el pensament i les emocions. Diferents autors van parlar sobre aquest concepte, tanmateix, fins que Gardner (1983) no va aprofundir més sobre el tema, no va generar tant d'interès, el qual parla sobre la intel·ligència intrapersonal (les emocions de cadascú i el coneixement d’un mateix) i interpersonal (bona comunicació, reflexionar sobre les coses, tenir criteri i saber explicar per què es pensa d’una manera determinada), que és una bona aproximació al que entenem avui com intel·ligència emocional. Però van ser Peter Salovey i John Mayer el 1990, els que van parlar per primera vegada d’intel·ligència emocional, aquests descrivien la intel·ligència emocional com una persona que té la capacitat de percebre, comprendre i portar a terme relacions socials. Finalment, va ser Goleman (1995) amb el seu llibre qui va ajudar a donar-li un nou sentit a la intel·ligència emocional. Tanmateix, els avanços científics amb la neurociència i la plasticitat neuronal, van ajudar a demostrar la teoria de la intel·ligència emocional de la qual es parlava, i es van adonar que la capacitat emocional es pot potenciar i canviar.
Mostrar más

48 Lee mas

L'e portafoli docent com a eina per a la millora de la pràctica educativa

L'e portafoli docent com a eina per a la millora de la pràctica educativa

(1997), qui considerar la manera com es podia incorporar l’ús del portafoli, el qual va aparèixer en la carrera de magisteri en la dècada dels vuitanta (Atienza, 2005 citant a Lyons 1999), com a eina de formació docent. D’aquesta forma, el mateix autor afirma que Bird (1997) va establir la necessitat que els professors disposessin d’unes carpetes – portafolis– en les que arxivarien els seus documents, entre els quals hi hauria fotocopies, exàmens, documents oficials, materials, planificacions, escrits fets pels alumnes, etc. Cal destacar, que aquests dossiers possibilitaven realitzar ampliacions i modificacions per tal de documentar el creixement professional del mestre. Tot això, va contribuir en gran mesura en el desenvolupament professional del professor, objectiu marcat a la reforma educativa mencionada a l’apartat anterior.
Mostrar más

68 Lee mas

Educació virtual : Els dispositius mòbils com a eina d'ensenyament aprenentatge

Educació virtual : Els dispositius mòbils com a eina d'ensenyament aprenentatge

És important començar a tenir en compte aquestes noves metodologies per tal de poder aplicar a l’aula, estils i maneres de fer diferents a allò que s’ha estat fent fins ara. Tots els professionals de l’educació hem de col·laborar per aconseguir que l’alumnat del s.XXI es senti identificat amb el que aprèn, com ho aprèn i sobretot, amb les eines que utilitza per fer-ho. No podem escapar al ritme frenètic de la tecnologia actual, per tant és l’educació la que ha de fer l’esforç de canviar una metodologia que no lliga amb les eines i ments actuals. Hem d’apropar-nos al nostre alumnat, i la millor manera de començar és compartint tot allò que impregna les seves vides. Molts professionals i centres ja estan actualment treballant en aquesta línia que aposta per noves concepcions en educació, ara falta que les excepcions es converteixin en la norma.
Mostrar más

39 Lee mas

Treball de l’equilibri amb doble tasca en ictus: indicacions i pautes de intervenció

Treball de l’equilibri amb doble tasca en ictus: indicacions i pautes de intervenció

Pel que fa a la valoració no hi ha un procediment estàndard, al tenir cada hospital els seus protocols o guies clíniques, tant el tractament com la valoració són diferents, tot i que nosaltres utilitzarem les escales que creiem que reflectiran millor l‟evolució del pacient amb ictus durant el protocol de tractament que establirem en el marc pràctic. La revisió bibliogràfica que hem realitzat dels mecanismes de control postural ens ha permès realitzar una selecció d‟escales que valorin les tres tasques posturals i els tres sistemes sensorials pel manteniment de l‟equilibri. I la revisió de la patologia en general ens ha permès adonar-nos de la necessitat de valorar les habilitats instrumentals dels pacients, així com les alteracions neuropsicològiques i emocionals a part de la necessitat d‟una adaptació d‟alguna escala per posicions més properes a la sedestació. D‟aquesta manera la mini-BESTest s‟utilitzarà com a valoració de progressió, la TUG està implícita en la mini-BESTest, pel que es passaran de forma conjunta, i la MFRT està inclosa en la FIST.
Mostrar más

48 Lee mas

Show all 10000 documents...