PDF superior L’educació secundària obligatòria a les Balears: situació i perspectives

L’educació secundària obligatòria a les Balears: situació i perspectives

L’educació secundària obligatòria a les Balears: situació i perspectives

Sense voler fer una relació exhaustiva dels diferents aspectes de la problemàtica escolar (que requeri¬ ria una investigació específica), i dels quals fins ara només se n'han apuntats e[r]

18 Lee mas

Evolució de l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears (2001-2011)

Evolució de l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears (2001-2011)

En els darrers cinc anys s’observa una tendència a la baixa d’aquesta taxa, tant a les Illes com en tot l’Estat. D’altra banda, hi ha una aproximació gradual, considerable el darrer any, entre la taxa d’abandonament d’Espanya i la de les Illes Balears. Una possible explicació d’aquesta tendència i l’aproximació de les taxes és la crisi econòmica, per la minva important d’ofertes laborals per als més joves. La pèrdua d’oportunitats en el mercat laboral hi retarda la incorporació de la població i aquesta roman més temps en el sistema educatiu. A més, el model econòmic balear, centrat en la construcció i l’hostaleria, en moments de bonança econòmica propicia encara més l’abandonament escolar prematur i el fracàs escolar. Com més s’intensifica la crisi més semblants es fan les dues poblacions i aquest fet forçaria l’aproximació de la taxa de les Illes a la taxa espanyola.
Mostrar más

18 Lee mas

El turisme cinematogràfic: un tema transversal a l'educació secundària obligatòria

El turisme cinematogràfic: un tema transversal a l'educació secundària obligatòria

A banda de la seva utilitat com a eina versàtil a molts nivells educatius, el cinema suposa una important font d’ingressos a l’estat espanyol, un sector que dóna un gran nombre de llocs de feina, i el més important, no consumeix territori, conscient de la importància de la preservació de l'entorn de no caure en errors del passat. La presentació de les Illes Balears com a plató cinematogràfic suposa una alternativa i complement al principal motor econòmic de les Illes Balears com és el turisme. Molts cops i per moltes raons el cinema s’ha vinculat al turisme i viceversa. La indústria audiovisual en general i el cinema en particular estan adquirint cada vegada més protagonisme entre els gestors turístics. Les imatges filmades arriben a milions de persones de tot el món i, utilitzades adequadament poden convertir-se en una eina d'especial importància en l'àmbit del màrqueting i la promoció turística. El cinema està present a les aules, és considerat un recurs didàctic amb molta força: El cinema pot ser utilitzat com a dues maneres fonamentals; com un instrument tècnic de treball, en primer lloc, i en segon lloc, de manera conceptual, ideològic i cultural. Com a instrument tècnic serveix per mostra i descobrir la societat i la seva realitat,. Amb les tècniques pròpies audiovisuals es pot apropar a la investigació dels fets, els esdeveniments o les formes de comportament i actituds socials.
Mostrar más

83 Lee mas

Quin Bestiari: Educació Secundària Obligatòria

Quin Bestiari: Educació Secundària Obligatòria

Per fer-ho organitzarem els continguts des de dues perspectives diferents: tradició i innovació. La tradició ens permetrà comprendre que aquesta expressió de cultura popular té unes arrels antigues i profundes, des del simbolisme dels animals en les cultures antigues, fi ns a l’aparició dels entremesos en les processons de Corpus i la seva evolució. D’altra banda, en l’àmbit de la innovació podran conèixer la recuperació i creació de bestiari nou amb el retorn de la democràcia i l’ocupació del carrer com a espai públic i de celebració. Veurem com el nou imaginari i les noves propostes festives, malgrat mantenir certes arrels històriques, se’n desvinculen fi ns a donar origen a nous simbolismes i noves celebracions.
Mostrar más

26 Lee mas

Les aules d'acollida : anàlisi del projecte d'aules d'acollida en educació secundària obligatòria a Catalunya

Les aules d'acollida : anàlisi del projecte d'aules d'acollida en educació secundària obligatòria a Catalunya

el professor d’educació compensatòria es va dedicar als nouvinguts. Però ben aviat van ser necessaris altres recursos. A secundària es constituïren les Comissions de la Diversitat compostes pel psicòleg i el professor de pedagogia terapèutica del centre (departament d’orientació), el psicòleg de l’EAP, el cap d’estudis, i d’altres professors sensibilitzats amb la situació dels nouvinguts. Es van elaborar diferents projectes per afrontar els reptes que tenien al davant. El problema inicial de la comunicació era el que més amoïnava i l’administració va posar en funcionament els Tallers de Llengua (TL) que consistia en la formació de petits grups d’alumnes de diferents centres atesos per un professor especialista en llengua catalana. Els destinataris d’aquests tallers eren els alumnes de llengües romàniques que feien classes de català principalment oral. La resta d’alumnat estranger quedava al marge d’aquest recurs. Amb l’arribada massiva d’alumnes procedents de països de llengües no romàniques es van crear els Tallers d’Adaptació Escolar (TAE) . Es tractava (encara avui estan en funcionament alguns) de reunir cada matí en un centre als alumnes de diversos instituts per aprendre català, i a la tarda tornaven al seus centres de referència. Com el seu nom indica es pretenia l’adaptació a la dinàmica escolar dels centres del nostre país. Alguns d’aquests alumnes presentaven a més del desconeixement absolut del català o castellà, els desconeixement l’alfabet occidental, i en alguns casos no havien assistit mai a cap centre escolar en el seu país d’origen.
Mostrar más

52 Lee mas

CRITERIS DE CORRECCIÓ COMPETÈNCIA MATEMÀTICA AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

CRITERIS DE CORRECCIÓ COMPETÈNCIA MATEMÀTICA AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

3. En Pep diu que el gràfic del navegador no és correcte, hauria de ser així: Però la Neus no està gens d'acord amb el gràfic que ha presentat el Pep. I tu què hi dius? És correcte aquest gràfic? Argumenta matemàticament la teva resposta. No és correcte perquè l’espai recorregut només pot avançar (encara que tornessin al punt de partida, que no és el cas). Només en el cas de considerar que mesurem la distància al punt de partida es podria donar un retrocés, però en la situació presentada el vehicle no torna al punt de partida.
Mostrar más

7 Lee mas

El teatre com assignatura obligatòria a educació secundària

El teatre com assignatura obligatòria a educació secundària

La realitat és que s’han oblidat aspectes importants en l’educació com la creativitat, el pensament crític o el raonament. Davant aquesta situació d’utilitzar constantment metodologies basades en l’adquisició d’informació per part dels alumnes dels seus llibres de text, amb la finalitat de recordar-la alhora de fer els exàmens, apareix també la falta de motivació. Tal i com diu la professora de Llengua i Literatura Catalana Lladonet i Riera, “Sabem que perquè ells puguin aconseguir realitzar un bon aprenentatge és necessari que tinguin interès i estiguin motivats. Això es pot aconseguir de moltes maneres, una d’elles és a través del teatre” (Lladonet, 2004)
Mostrar más

47 Lee mas

Bullying : Violència entre escolars a l'educació secundària obligatòria

Bullying : Violència entre escolars a l'educació secundària obligatòria

El desequilibri de poder característic del bullying, que hem observat al capítol 2.1, el podria determinar la impopularitat i les poques amistats observats al seu perfil, els quals l’atorgaria un estatus inferior al de l’agressor. També podríem relacionar-ho amb la seva debilitat física i psicològica, característics del seu perfil. El dèficit d’habilitats socials, les dificultats de resolució de conflictes, la seva inseguretat, temerositat i sentiment d’indefensió, el rebuig a la violència, els comportaments d’evitació i la seva fòbia social, presents al seu perfil, també creiem que facilitarien el seu posicionament inferior i desigual. Addicionalment, la dificultat per defensar-se, característica observada al capítol 2.1, també la podríem explicar per multitud de trets del seu perfil, entre d’altres: disposar de debilitat física, psicològica i de la personalitat que l’impediria respondre-hi defensant-se o denunciant-ho; ser insegurs, temorosos, amb una autopercepció negativa i pensaments, creences, sentiments i actituds negatives sobre ells mateixos, que farien declinar la balança per la inactuació per sentir-se indefensos; l’absència d’agressivitat, el rebuig de la violència, ser tolerants o tenir sentiments de culpabilitat vers l’agressió patida (per exemple, no hauria d’haver actuat de tal manera perquè l’he provocat), que l’inhibiria de fer el que altres farien en la seva situació per imposar-se al seu agressor; o perquè disposa de poques amistats i no són populars, amb la qual cosa es sentirien aïllats o sols davant la seva problemàtica i per a sortir-ne d’aquesta situació.
Mostrar más

99 Lee mas

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria

a. Per què creus que toca més a l’Escombra Màgica? b. Qui té raó, l’Imma o el Joan? On tens més possibilitats que et toqui la loteria? 2 La Rosa proposa aquesta situació als amics: si llancem un dau 5 vegades i en totes ha sortit un 1, què passarà al sisè llançament? La Laila opina que seguirà sortint un 1; el Joan creu que ja no pot tornar a sortir un 1, i el Carles diu que no se sap quina xifra sortirà.

9 Lee mas

DESPLEGAMENT DEL CURRÍCULUM A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (ESO)

DESPLEGAMENT DEL CURRÍCULUM A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (ESO)

En el moment de seqüenciar els continguts s’haurà de tenir en compte el procés de resolució del proble- ma escollit com a context d’aprenentatge -perquè sigui coherent-, i la seva dificultat. És convenient comen- çar pels continguts més intuïtius i amb menys demanda cognitiva, i anar augmentant progressivament el nivell de complexitat i d’abstracció. Sempre, però, tenint present que l’alumnat ha de percebre que els continguts que va aprenent li serveixen per interpretar i resoldre una determinada situació inicial. No té massa sentit començar plantejant un problema, o una situació, per motivar l’alumnat i després no utilit- zar-lo per al desenvolupament dels conceptes.
Mostrar más

15 Lee mas

La sexualitat humana al primer curs de l’educació secundària obligatòria

La sexualitat humana al primer curs de l’educació secundària obligatòria

Es comença la sessió projectant unes imatges que representen el cos d‟una dona i d‟un home, així com també de l‟aparell reproductor femení i masculí (diapositiva A). A continuació, el/la professor/a demana als alumnes quines parts del cos creuen que intervenen en una relació sexual. Els alumnes aixequen la mà per donar resposta i la professora les va anotant a la pissarra. A continuació, es projecten dues imatges, una d‟elles representa una dona embarassada mentre que l‟altra fa referència a una situació d‟intimitat entre dues persones (diapositiva B). Tot seguit, es demana als alumnes quina de les dues imatges creuen que representa millor una relació sexual. S‟espera la resposta dels alumnes per tot seguit argumentar que les relacions sexuals realment poden implicar les dues imatges. La de la dona embarassada representa la reproducció, que és l‟acte físic de produir descendència i que és necessària l‟existència d‟una relació sexual per a que sigui possible. Per una altra banda, s‟indica que les relacions sexuals no només presenten aquesta finalitat i que a l‟edat a la que es troben actualment no han d‟entendre les relacions sexuals des d‟un punt de vista reproductiu. D‟aquesta manera es fa referència a la fotografia de la situació íntima tot introduint el concepte de sexualitat.
Mostrar más

90 Lee mas

L educació i la formació de persones adultes: perspectives de present i futur

L educació i la formació de persones adultes: perspectives de present i futur

Després de conèixer les dues situacions que requereixen dels coneixements teò- rics per tal de tendir cap a la transformació social, arribem a la tercera situació que ens dona la pròpia transformació. Quan ens acostem a un canvi, o al resultat ma- teix d’una transformació, assistim a una nova realitat en la que cal que sapiguem viu- re. Davant nostre hi ha un nou conjunt d’elements i una nova combinació d’elements que esdevenen el nou context de vida. Tot això nou cal saber-ho identificar, signifi- car i col·locar en la nostra vida i la de la nostra comunitat. Perquè si volem ser-nos educadores cal saber-nos aprenents, amb la combinació d’acció i reflexió situades en el nostre context anant ben equipades amb els elements –teòrics- que permetin si- tuar-nos-hi conscientment. És important que ho fem des de la consciència crítica, per decisió pròpia, i no per imitació i acatament de les indicacions de moviments i veus més o menys rellevants de l’òrbita de la pedagogia, s’anomeni aquesta progres- sista o no. Situar-nos conscientment i críticament al món és, precisament, un dels fets que més necessiten l’assistència de la teoria: “La teoria no és un producte sinó
Mostrar más

9 Lee mas

L educació post-obligatòria de l Eix de la Riera de Caldes en xifres:

L educació post-obligatòria de l Eix de la Riera de Caldes en xifres:

En canvi, la RdC té una proporció més baixa d’estudiants que cursen graus de la família d’Instal·lació i manteniment (la proporció d’estudiants del conjunt de Catalunya és del 4%, mentre que a la Riera de Caldes és només de l’1%). D’entrada, sembla que la distància no ha de ser un factor dissuasiu, perquè a les comarques del Vallès hi ha diferents centres que ofereixen aquests estudis 3 . De tota manera, caldria tenir dades d’altres anys per poder avaluar si es tracta d’una diferència puntual o permanent. D’altra banda, no sorprèn que hi hagi una proporció menor d’estudiants als cicles d’hostaleria i activitats agràries. Sectors econòmics on el territori no hi té un pes destacat.
Mostrar más

57 Lee mas

Màster Universitari en Formació de Professorat d Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d Idiomes

Màster Universitari en Formació de Professorat d Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d Idiomes

L’objectiu d’aquest mòdul és presentar un model de dinàmica de grups aplicat a la gestió de la classe de secundària. Ens ocuparem de tècniques de gestió no verbal per respondre a les preguntes: Com captar la atenció del grup? Com mantenir-la? Els participants aprendran a utilitzar de forma sistemàtica tota la gamma d’aquestes tècniques per a crear un ambient ordenat que afavoreix l’aprenentatge.

13 Lee mas

CRITERIS DE CORRECCIÓ. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA Llengua castellana AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

CRITERIS DE CORRECCIÓ. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA Llengua castellana AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

En aquest apartat es valorarà de 0 a 4 punts cada un d’aquests tres aspectes del text escrit: lèxic, ortografia i estructures morfosintàctiques (caselles L, O i M). Es descriuen les valoracions 4, 2, 0. Els valors 3 i 1 correspondran a situacions intermèdies.

10 Lee mas

Intervenció per a l'orientació vocacional a l'Educació Secundària Obligatòria

Intervenció per a l'orientació vocacional a l'Educació Secundària Obligatòria

Aquesta perspectiva ha concentrat els seus esforços en la representació del món físic i social pels adolescents. Inhelder i Piaget (1955) consideren que apareix en aquesta etapa un tret fonamental i qualitativament distintiu que permet de comprendre les actuacions i motivaci- ons adolescents. Davant els dos enfocaments anteriors que situaven l’origen de la “rebel·lió adolescent” o bé en l’aparició de nous impulsos o bé en el fracàs de la socialització, la visió piagetiana relaciona aquest fenomen amb l’avenç en el desenvolupament intel·lectual. Així, la possibilitat de raonar sobre hipòtesis portaria a l’adolescent a imaginar diferents formes de comportar-se, de relacionar-se, a concebre societats diferents, fet que li serviria de base per a criticar l’ordre familiar o social establert i tractar de reformar-lo. D’altra ban- da, l’adolescent desconeixeria els límits dels seus nous poders intel·lectuals, desconeixe- ment que es converteix en font d’un nou egocentrisme que fa creure a l’adolescent que pen- sar en canvis i realitzar-los exigeix el mateix esforç.
Mostrar más

75 Lee mas

Cap a una escola secundària inclusiva: sabers i experiències de joves en situació d'exclusió

Cap a una escola secundària inclusiva: sabers i experiències de joves en situació d'exclusió

Miro fixament el rellotge, ja són les 11 i en Jaume no apareix. Deixo passar els 10 minuts de cortesia i finalment truco; ja no puc domesticar més estona la meva impaciència. Segueixo pensant que m’he de convèncer que potser avui no ens veurem. Si avui no podem fer l’entrevista no sé quan la podré fer i tampoc sé el tipus de relació que podrem establir. Estic preocupada per trobar una corrent comunicativa que ens permeti parlar de tu a tu, sense suspicàcies, ni temors o desconfiança. El mòbil d’en Jaume sona però ningú no l’agafa. Penjo i ho torno a intentar. Com que tinc el telèfon de casa, truco i parlo amb la mare. Em sorprèn sentir que és a casa. Ja m’havia convençut que avui no tindria la possibilitat de trobar-lo. De tota manera no puc parlar amb ell, la mare em diu que està a la dutxa i no es pot posar, però m’assegura que quan surti de la dutxa em trucar{. Li insisteixo a la mare que l’espero. Tinc la sensació d’haver-me apropat una mica més, ell apareix i desapareix. Mentre espero, aprofito per anar al Centre Cívic de Manlleu per resoldre unes gestions que tinc pendents sobre un tema de pràctiques. Agafo el cotxe i d’una revolada sóc al Centre Cívic. Aprofito per prendre’m un cafè amb llet al bar i passar el fred que m’ha entrat fins el moll de l’ós. En el moment que tinc el cafè al davant, em sona el mòbil i la mare d’en Jaume em diu que el seu fill ja va cap a l’embarcador. Em prenc el cafè i espero trobar el camí que em porti fins a l’embarcador r{pidament sense perdre’m pels carrers de Manlleu, desfaig el recorregut que he fet per arribar al Centre Cívic. Em preocupa pensar que potser ell no s’esperar{ si arriba i no em troba. Quan aparco veig un noi baixet amb ulleres vestit de negre, no gaire abrigat que s’apropa on he aparcat el cotxe. Em rep amb un somriure i li pregunto: ets en Jaume? Són les 12.00, una hora més tard hem aconseguit trobar-nos. Cap dels dos fa referència a l’hora de trobada. Li pregunto si li sembla bé que ens quedem a l’embarcador o si prefereix que anem a algun lloc més arrecerat. Em diu que millor ens quedem all{. El dia s’ha aclarit i ara un sol tebi escalfa les taules i les cadires de l’embarcador.
Mostrar más

121 Lee mas

AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA 2n D EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA Octubre 2009

AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA 2n D EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA Octubre 2009

Les preguntes que te trobaràs seran de diversos tipus: De quatre alternatives (hauràs de triar-ne l’opció correcta). De verdader i fals (on posaràs una creu segons la frase siga verdadera o falsa). D’escriure la resposta, paraules soltes, resposta curta, llarga, etc.

8 Lee mas

INFORMACIÓ EDUCACIÓ SECUNDÀRIA I BATXILLERAT

INFORMACIÓ EDUCACIÓ SECUNDÀRIA I BATXILLERAT

Com ja va succeir el curs passat, aquest proper curs us oferim la possibilitat d’adquirir els llibres i el material a través de l’empresa BEN VIL, que treballa directament amb les editorials. A part dels avantatges econòmics i de l’opció que pugueu contactar directament amb l’empresa, aquesta també facilita les devolucions, sempre i quan aquestes siguin justificades i el material es conservi en perfecte estat (en aquest sentit recomanem que no folreu llibres ni els poseu el nom fins que el corresponent professor no ho confirmi). A la pàgina web disposareu de la relació de tots els llibres de text.
Mostrar más

8 Lee mas

A. Alumnat d Educació Secundària Obligatòria que cursa ensenyaments professionals de Música o Dansa.

A. Alumnat d Educació Secundària Obligatòria que cursa ensenyaments professionals de Música o Dansa.

• La convalidació de la matèria de Música de l'Educació Secundària Obligatòria es reflectirà en els documents oficials d’avaluació fent constar l’expressió «convalidada». • En el cas que no es presente el certificat corresponent a la superació de l’assignatura de les ensenyances professionals de música o de dansa, necessària per a obtindre la convalidació, en la data de l’avaluació final extraordinària, la matèria de Música la convalidació de la qual es va sol·licitar s’omplirà amb la qualificació «no presentat» en els documents d’avaluació.
Mostrar más

7 Lee mas

Show all 10000 documents...