PDF superior L'escola a la societat xarxa : Internet a l'educació primària i secundària Informe final de recerca (volum II)

L'escola a la societat xarxa : Internet a l'educació primària i secundària  Informe final de recerca (volum II)

L'escola a la societat xarxa : Internet a l'educació primària i secundària Informe final de recerca (volum II)

No sap q- Establir objectius per millorar el funcionament del centre ................................................................. 1............... 2 ...................3 .................. 4 ............... X (27) r- Obtenir recursos econòmics addicionals per al centre ..................................................................... 1............... 2 ...................3 .................. 4 ............... X (28) s- Fomentar/facilitar la formació del professorat................................................................................... 1............... 2 ...................3 .................. 4 ............... X (29) t- Identificar propostes de canvi que facin més atractiva la feina del professorat................................. 1............... 2 ...................3 .................. 4 ............... X (30) u- Millorar els sistemes de comunicació entre el professorat del centre i la comunitat educativa ......... 1............... 2 ...................3 .................. 4 ............... X (31) v- Incrementar la participació del professorat en la presa de decisions del centre ............................... 1............... 2 ...................3 .................. 4 ............... X (32) w- Incorporar les TIC i Internet a les activitats d’ensenyament i aprenentatge ...................................... 1............... 2 ...................3 .................. 4 ............... X (33) x- Resoldre processos administratius o burocràtics ............................................................................. 1............... 2 ...................3 .................. 4 ............... X (34) y- Abordar problemes de disciplina dels alumnes ................................................................................ 1............... 2 ...................3 .................. 4 ............... X (35) z- Abordar conflictes entre el professorat ............................................................................................. 1............... 2 ...................3 .................. 4 ............... X (36) aa- Promoure l’avaluació de les activitats que es duen a terme al centre............................................... 1............... 2 ...................3 .................. 4 ............... X (37) bb- Establir sistemes per millorar els resultats dels alumnes.................................................................. 1............... 2 ...................3 .................. 4 ............... X (38) cc- Impulsar innovacions que permetin atendre la diversitat .................................................................. 1............... 2 ...................3 .................. 4 ............... X (39)
Mostrar más

510 Lee mas

L'escola a la societat xarxa : Internet a l'educació primària i secundària  Informe final de recerca (volum I)

L'escola a la societat xarxa : Internet a l'educació primària i secundària Informe final de recerca (volum I)

200. Queda, tanmateix, oberta la qüestió de com el Departament d’Educació potenciarà les TIC amb coordinació, eficàcia i amb la menor burocràcia possible sense disposar d’una unitat específica, potent en visions, coneixements i competències administratives, i també potent en prestigi. La desarticulació de l’SGTI va crear un buit (per se i en comparació amb l’Estat) que anteriorment no existia a l’educació catalana. PIE/SGTI van estar sempre a l’alçada dels plans estatals articulats en organismes com el PNTIC (Programa de Nuevas Tecnologías de la Información y de la Comunicación) i posteriorment el CNICE (Centro Nacional de Información y Comunicación Educativa). Tot i no tenir gestió territorial, el CNICE porta actu- alment a terme de manera integrada actuacions en els camps de la formació del profesorat, amb oferta de cursos en línia i materials de formació; formació reglada a distància per a estudiants no presencials; recursos educatius per Internet i ma- terials de televisió educativa; convocatòries de materials curriculars; gestiona autònomament serveis Internet per a l’edu- cació que ofereix a tot Espanya (serveis gratuïts de hosting educatiu, correu, fòrum, publicació PHP, etc.); col·laboració i projecció internacional, publicacions, etc. La intervenció estatal en l’àmbit de les infraestructures i equipaments és cada cop major a través de l’empresa pública Red.es, que fins i tot intervé amb força en l’àmbit estadístic i està entrant en el de l’avaluació. El CNICE és autònom respecte d’unitats ministerials d’informàtica com ara la Subdirecció General de Tracta- ment de la Informació del MEC. Tal vegada en el futur es posi de manifest la necessitat de repensar la trajectòria que Catalunya ha seguit en els darrers anys.
Mostrar más

920 Lee mas

La transició a la societat xarxa a Catalunya  Informe final de recerca (volum II)

La transició a la societat xarxa a Catalunya Informe final de recerca (volum II)

L'observació dels tipus d'usos d'Internet per als usuaris amb un alt índex d'activitat ciutadana té resultats interessants. És el grup que sembla més atret per l'ús d'Internet per a obtenir informació política i sindical: un 36,4% dels qui tenen un nivell alt d'activitat ciutadana busquen aquesta informació a Internet, en contrast amb només un 11,1% per al conjunt dels entrevistats. També són significativament més nombrosos a l'hora de buscar informació sobre la seva ciutat i sobre els serveis públics, de llegir premsa, de consultar biblioteques, de buscar informació sobre la salut, d'organitzar viatges mitjançant Internet i de comprar llibres i música. En canvi, són molt menys propensos a participar en xats (un 15,2% enfront d'un 31,6% de la població en conjunt), a practicar videojocs, a baixar música o programari, a llegir notícies esportives, a transmetre fotos de família. És a dir, es tracta d'una minoria activa informada força rigorosa en la pràctica d'Internet, que manté patrons de sociabilitat i de lleure fora d'Internet i que la utilitza sobretot en termes professionals i com a instrument d'informació general i política. Hi ha, tanmateix, una dada significativa: els qui tenen un nivell alt d'activitat ciutadana declaren que miren pornografia en un percentatge que és gairebé el doble del general (el 15,2% enfront del 8,3%). Es tracta d'un grup amb prou seguretat en si mateix per a no tenir vergonya o és un indicador del costat ocult del rigor i la consciència ciutadana?
Mostrar más

318 Lee mas

Idealisme i la lògica transcendental. Recerca preliminar, L'

Idealisme i la lògica transcendental. Recerca preliminar, L'

L'enunciació de les regles per part de la lògica científica genuïna, segueix explicant Wolff, s'acorda amb la pràctica dels antics geòmetres, Euclides, Arquímedes, Apol.loni, etc., essen[r]

516 Lee mas

Memòria 2008

Memòria 2008

Cal fer notar també que en aquest còmput no es tenen en compte les hores d’obertura de les Sales d’Estudi Nocturnes permanents que ofereixen 5 biblioteques de la ciutat (Sagrada Família, Vapor Vell, Vila de Gràcia, Guinardó - Mercè Rodoreda i Ignasi Iglésias – Can Fabra), ni les sales temporals que s’obren durant el període d’exàmens de l’estiu a 4 biblioteques més (Poble-Sec - Francesc Boix, Francesc Candel, Jaume Fuster, Les Roquetes). No es computen ja que en aquestes franges horàries la resta de la biblioteca queda tancada, i el servei que s’ofereix és un fons d’obres de referència i algunes activitats com ara grups de conversa en diverses llengües.
Mostrar más

66 Lee mas

Transició entre la primària i la secundària  Causes i propostes de millora

Transició entre la primària i la secundària Causes i propostes de millora

Per a cada unitat didàctica existiria un quadern de l'alumne/a. Seria un element en el que hauria un conjunt d'activitats elaborats per el professorat que seria objecte d'avaluació suposant un 35% de la nota. Aquesta és una activitat individual, amb la finalitat de promoure l'autonomia i el treball autònom. Seria una activitat que s'aniria desenvolupant al llarg de la unitat didàctica i que es faria a l'aula i a casa a mode de "deures". Es faria un seguiment del quadern aleatòriament, per saber com el duen els alumnes i diàriament es comprovaria que els alumnes hagin fet les activitats que ha recomanat el professorat. Els alumnes que no hagin fet les activitats o deures recomanats durant 4 dies sols podrà tenir d'aquesta part un 5, d'aquesta manera es vol fomentar el treball dia a dia. Al final del quadern apareixerien els criteris que tendria el professorat a l'hora de posar les notes (veure Taula 4).
Mostrar más

75 Lee mas

Les TIC i les transformacions de l'empresa catalana  Informe de recerca II

Les TIC i les transformacions de l'empresa catalana Informe de recerca II

Arribats a aquest punt, la idea bàsica és que l’e-business és l’instrument adequat per materialitzar l’estratègia empresarial en xarxa. Per veure-ho, analitzarem els canvis en els paràmetres del disseny organitzatiu de l’activitat empresarial. El nostre punt de partida és l’esquema clàssic de Mintzberg (1984; 1999), segons el qual l’organització d’una empresa es basa en quatre peces fonamentals: el disseny del lloc de treball, el disseny de la superestructura, els enllaços laterals i el disseny del sistema de presa de decisions. Pel que fa al disseny del lloc de treball, és lògic pensar que en la nova economia del coneixement, la divisió del treball es realitzi segons el recurs clau de l’activitat econòmica i no pas responent a altres funcionalitats, com, per exemple, les habilitats manuals. Aquesta característica, la importància productiva del coneixement, ens condueix cap a un altre tret organitzatiu de l’empresa del coneixement: el treballador passa d’executar exclusivament el seu treball a controlar-ne una bona part. En efecte, la conseqüència lògica de situar el coneixement en el centre del desenvolupament productiu i de dotar de majors graus d’autonomia els equips de treball és un major control de l’output per part del treballadors. Sovint, aquest fet crea tensions a l’interior de l’empresa perquè la naturalesa, amb importants graus d’intangibilitat, tant del procés productiu com del producte final, no permet fer del tot observable el coneixement emprat o obtingut. En altres paraules, si els equips de treball flexibles, multidisciplinaris i amb una especialització productiva basada en el coneixement són el nucli organitzatiu bàsic de l’empresa xarxa, la visibilitat del seu procés productiu i, per tant, les possibilitats de l’empresa per a codificar-ne la seva pràctica, són molt més petites que si el nucli organitzatiu bàsic fossin els clàssics departaments o àrees funcionals, amb una divisió del treball basada en les funcionalitats manuals.
Mostrar más

538 Lee mas

Modernització tecnològica, canvi organitzatiu i serveis als usuaris en el sistema de salut de Catalunya  Informe de recerca (volum I)

Modernització tecnològica, canvi organitzatiu i serveis als usuaris en el sistema de salut de Catalunya Informe de recerca (volum I)

de l’atenció primària. Conceptualment suposava la integració de les funcions de prevenció i promoció de la salut, l’atenció psicosocial i la rehabilitació de les clàssiques funcions cu- ratives. Organitzativament, aquesta reforma implicava la modificació tant del sistema i les condicions de treball dels professionals com dels seus centres –construcció de nous cen- tres i adaptació arquitectònica dels existents. Es passa d’un sistema de treball individual amb escassa o nul·la coordinació entre els professionals i nivells assistencials, amb una de- dicació mitjana de dues hores diàries i una retribució basada en el nombre de cartilles as- signades al professional assistencial facultatiu, a un nou sistema de treball en equip –EAP, d’equip d’atenció primària–, amb una jornada de treball de 6 hores i amb una retribució sa- larial no basades en el nombre de cartilles assignades. Durant aquest procés de canvi es pretén reconèixer la legitimitat de les condicions laborals prèvies. Per tant, el canvi de sis- tema es basava en la voluntarietat de les persones. Aquest va ser un dels motius de la len- titud en l’aplicació de la reforma, que avui encara no ha finalizat.
Mostrar más

624 Lee mas

Servicios de Conexión a Internet a Domicilio

Servicios de Conexión a Internet a Domicilio

Internet es un conjunto descentralizado de redes de comunicación interconectadas. En esta red de redes, existen muchas tecnologías diferentes comunicándose entre sí, aunque desde un punto de vista abstracto, o lógico, no haya diferencia entre ellas: todas están identificadas mediante la correspondiente dirección de red IP.

9 Lee mas

Intervenció psicopedagògica en tècniques d'estudi per a alumnes de cicle superior d'educació primària i per educació secundària

Intervenció psicopedagògica en tècniques d'estudi per a alumnes de cicle superior d'educació primària i per educació secundària

Al realitzar les pràctiques en un àmbit d'educació no formal, m'he adonat que aquesta visió és errònia ja que les tasques que es porten a terme són moltes i molt importants. Entenc com de vegades, una persona sola és insuficient per atendre tants casos en un mateix centre ja que s'acaba tenint la sensació de desbordament i de no arribar de la manera més adient a tots els subjectes.

35 Lee mas

Modernització tecnològica, canvi organitzatiu i serveis als usuaris en el sistema de salut de Catalunya  Informe de recerca (volum III)

Modernització tecnològica, canvi organitzatiu i serveis als usuaris en el sistema de salut de Catalunya Informe de recerca (volum III)

1 - COMENTARIO Benvolgut/da usuari/ària d'Internet, Li agrairíem la seva col·laboració per emplenar el qüestionari Internet i Salut, que forma part de la recerca del Projecte Internet Catalunya de l'àmbit sanitari (IN3 - UOC). Aquest projecte analitza el procés d'interacció entre les tecnologies de la informació i la comunicació i la salut a Catalunya. Les dades personals que s'extreguin d'aquesta enquesta seran confidencials i només s'utilitzaran de manera agregada com a base estadística de l'informe final i altres publicacions científiques que s'elaboraran. L'informe final serà publicat a través del portal de la Universitat Oberta de Catalunya . S'espera que els resultats de l'enquesta contribueixin a una gestió més eficaç i participativa, per això ens permetem sol·licitar la seva contribució. Moltes gràcies. Manuel Castells Professor de Recerca Director del Pojecte Internet Catalunya (PIC)
Mostrar más

527 Lee mas

Memòria de R+D+i 2006

Memòria de R+D+i 2006

Gènere i TIC és el programa de recerca del IN3 que pretén contribuir al coneixement d'un dels fenòmens característics de la societat de la informació: la bretxa de gènere. L'anàlisi de les desigualtats i la discriminació de gènere en la Societat de la Informació és estratègica. No només perquè les dones constitueixen la meitat de la població (per tant, no són un col·lectiu desfavorit), sinó també perquè la diversitat de les dones permet detectar altres desigualtats i barreres que impedeixen que les societats aprofitin tots els efectes positius de les noves tecnologies sobre el creixement econòmic i el benestar social. La convergència amb els països més avançats del nostre entorn requereix la incorporació massiva de les dones a les tecnologies de la informació. Existeix una bretxa digital de gènere no només des del punt de vista de l'accés i ús d'Internet, sinó també per l'escassa presència de dones en els estudis i professions TIC. Encara que l'ocupació femenina augmenta als sectors que produeixen béns i serveis per mediació tecnològica, aquest es concentra en tasques subordinades. Malgrat la creixent participació de les dones en els estudis universitaris, troben barreres per a l'accés als llocs estratègics i de responsabilitat en la investigació científica i en els departaments d'enginyeria i desenvolupament. El programa de recerca Gènere i TIC s'interroga sobre la persistència de la desigualtat i discriminació de gènere en la Societat de la Informació, a fi de constatar i explicar els fets (estadístiques, indicadors), així com detectar les tendències, actituds i opinions. El seu objectiu és contribuir al coneixement internacional sobre aquesta problemàtica i a sostenir el disseny de polítiques orientades a superar-la.
Mostrar más

156 Lee mas

Notícies de l'Agenda 21 Escolar. Any 6. núm. 12 (2007)

Notícies de l'Agenda 21 Escolar. Any 6. núm. 12 (2007)

Els nens i les nenes de cada grup han plantat les llavors en uns testos que estaran a les classes per a que els puguin regar i anar observant com germinen les llavors, i així podran descobrir el meravellós mon màgic de les plantes. Quan les plantes tinguin una mida adequada, les transplantarem a l’hort per seguir regant-les i

6 Lee mas

Anàlisi del procés d'ensenyament i aprenentatge delpensament crític en Educació Secundària. Un estudi de casos des dels mecanismes d'influència educativa, L'

Anàlisi del procés d'ensenyament i aprenentatge delpensament crític en Educació Secundària. Un estudi de casos des dels mecanismes d'influència educativa, L'

establir una definició intersubjectiva inicial de la situació, dit d’una altra manera, l’adult i el nen han d’aconseguir establir un punt de trobada entre les seves respectives definicions de la situació (Rommetveitz, 1979; Kaye, 1984; Rogoff, 1993). La possibilitat d’establir aquesta intersubjectivitat inicial implica un procés de negociació per part de l’adult i del nen entre les seves respectives definicions de la situació, amb la finalitat d’establir, tot i que sigui mínimament, certa intersecció o relació mútua. En aquest procés, el paper que juguen l’adult i el nen és clarament asimètric: l’adult renuncia de manera estratègica a la seva representació de la situació –més propera a la representació cultural cap a la qual busca conduir el nen í intentant apropar-se a la representació de la situació d’aquest, molt més allunyada d’aquesta representació cultural; per la seva banda, la renuncia del nen a la representació inicial i la seva aproximació successiva a la representació de l’adult permetrà la construcció progressiva de significats compartits, en la direcció que apunten els continguts culturals. D’acord amb Wertsch, l’establiment de la intersubjectivitat inicial, la possibilitat de negociació i la possibilitat de compartir cada vegada més parcel·les comuns de significats depèn de la utilització de formes apropiades de mediació semiòtica. El discurs, o l’activitat discursiva, apareix com un element nuclear per a la comprensió dels mecanismes de construcció progressiva de significats compartits.
Mostrar más

599 Lee mas

Notícies de l'Agenda 21 Escolar. Any 10. núm. 09 (2011)

Notícies de l'Agenda 21 Escolar. Any 10. núm. 09 (2011)

Cinc centres educatius de l’Agenda 21 Escolar participen al BCNegra L’Institut XXV Olimpíada, l’Escola Municipal Bosc de Montjuïc, l’Institut Pau Claris, l’Escola Sadako i l’Escola Santa Anna participaran a la trobada dels clubs de lectura de novel·la negra juvenil en el marc de la BCNegra que tindrà lloc l’1 i 3 de febrer a les 11h a la biblioteca Jaume Fuster. La novel·la triada ha estat Aigua Bruta de Pau Vidal (Premi de literatura científica 2006) que transcorre al voltant d’un delicte ambiental, un abocament d’aigües residuals sobre corrents fluvials. En aquesta trobada els alumnes dels centres tindran l’oportunitat de formular preguntes i conversar amb l’autor del llibre.
Mostrar más

7 Lee mas

Un quatre de vuit amb folre i...? Educació secundària obligatòria

Un quatre de vuit amb folre i...? Educació secundària obligatòria

Un cop identifi cats es poden distribuir entre els grups de treball i que cadascú dissenyi una breu entrevista que permeti descobrir quines activitats tradicionals els agradaria que incorporés la festa major, com s’ofereixen a participar-hi i amb quins recursos (temps, espais, materials, etc.). Aquestes entrevistes es poden gravar en vídeo o prenent notes per poder analitzar-les posteriorment i treure les conclusions que seran la base per a la proposta.

26 Lee mas

De la primària a la secundària

De la primària a la secundària

Cal fer esment que les intervencions i relacions que fa el psicopedagog amb les famílies a primària solen ser individuals, i normalment es produeixen a petició dels mestres, quan aquests entenen que han exhaurit les possibilitats d’orientació i consideren que els cal la col·laboració d’un especialista en psicopedagogia. No obstant, en el cas presentat la sol·licitud seria realitzada pel centre, concretament per l’equip directiu i els mestres de cicle superior, per tal de poder oferir una orientació a les famílies, i portar-la a terme de manera compartida, mestres-família-psicopedagog. També cal fer esment que aquestes tasques sovint són més complicades a primària per la no presència al centre del psicopedagog, i ser un professional extern a diferència d’alguns centres de secundària que ja compten amb aquest professional al propi centre, en el departament d’orientació, òrgan qualificat per a la intervenció i assessorament psicopedagògic.
Mostrar más

125 Lee mas

Educació en valors: projecte contra la violència de gènere en edats primerenques

Educació en valors: projecte contra la violència de gènere en edats primerenques

11 Seguint el guio plantejat en els projecte esmentats, s’han agafat idees dels mateixos per portar el projecte personal a terme. En primer lloc està la forma d’efectuar el treball en classe. Aquest al igual que en el d’Alonso, Pereira i Soto (2003) i Llorens (2013) s’estableix en la classe un grup interactiu en el que els xiquets i xiquetes creen un ambient de respecte, on es comparteixin sentiments i opinions entre aquests desprès d’escoltar una cançó i analitzar-la poc a poc. A més també s’estableix un tema previ a parlar, en aquest cas la igualtat i la prevenció de la violència de gènere. En adició, es farà una cançó amb els alumnes que ells mateixa cantaran, on es llegirà la cançó i es tractarà per parts per memoritzar-la, fent com s’ha dit abans una escolta prèvia amb anàlisi i debat del que ens diu la mateixa. En aquest últim apartat es veu una relació amb el projecte de Llorens (2013), on els alumnes han d’aprendre la cançó per posteriorment reproduir-la a través d’una gravació.
Mostrar más

39 Lee mas

Internet i la xarxa d'universitats catalanes  Informe de recerca

Internet i la xarxa d'universitats catalanes Informe de recerca

Altres serveis i unitats de l’ETSEQ també disposen d’algunes pàgines web que val la pena esmentar. Un primer cas és el de la biblioteca de centre. L’ETSEQ disposa d’una biblioteca compartida amb l’ETSE que disposa, el curs 2002-2003, d’un fons bibliogràfic format per més de 14.000 monografies, 350 publicacions periòdiques, més de 1.000 projectes de curs i altres materials com CD-ROM, disquets o vídeos. El personal de la biblioteca va crear, el curs 1996-1997, la seva pàgina web on inicialment s’oferia informació però que molt ràpidament es va començar a dotar de contingut. Aquesta ràpida progressió va conduir a la necessitat de crear una nova pàgina, l’Engiweb (http://www.etse.urv.es/bibweb/index.php), que ja no era específicament la pàgina web de la biblioteca, sinó, tal com ens explicava l’actual cap de Biblioteca de l’ETSE/ETSEQ, un web d’escola fet des de la biblioteca i amb molt contingut bibliotecari (entrevista 3/7: 75-76). Actualment, la pàgina ofereix accés al catàleg de la URV, al catàleg del CBUC, a bases de dades, tesis, publicacions oficials o directoris d’empreses, entre d’altres, i també ofereix una descripció dels serveis i l’accés a algunes utilitats com la consulta dels llibres en préstec o la possibilitat de renovar un préstec. En un vessant més acadèmic també inclou l’aplicació CURIE (Col·lecció d’Utilitats i Recursos d’Interès per a l’Enginyer), una base de dades confeccionada pel mateix personal de la biblioteca que permet accedir a un gran nombre de recursos relacionats amb l’Enginyeria. I, finalment, un apartat anomenat assignatures, on, per a cada assignatura, hi ha la llista de bibliografia recomanada amb accés directe al catàleg de la biblioteca, vincle a la seva pàgina web, accés a recursos i revistes electròniques relacionades. Una segona unitat que disposa de pàgina web és la Secretaria de centre de l’ETSE-ETSEQ. La seva pàgina web (http://www.etseq.urv.es/secretaria/) ofereix una descripció dels seus serveis, llista d’alumnat admès en les diverses assignatures, normatives, documents de sol·licitud de diversos serveis (documents en .pdf que cal imprimir, omplir i enviar on calgui), calendaris i adreces i telèfon de contacte. En tercer lloc, també el Servei d’Informàtica disposa d’una pàgina web amb informacions diverses (http://www.etse.urv.es/ri/).
Mostrar más

446 Lee mas

Pla estratègic  Fase II: 2017 2020

Pla estratègic Fase II: 2017 2020

• Potenciar l’emprenedoria entre estudiants de la UOC, especialment els que elaboren TFG i TFM. • Crear eines d’inversió per a implicar la comunitat UOC per a finançar empreses emergents / empreses derivades. • Promoure la col·laboració entre l’expertesa resident a la comunitat UOC i les empreses emergents / empreses derivades. • Diposar d’un pla d’atracció d’emprenedors i potencials empreses emergents d’aprenentatge en línia (e-learning).

28 Lee mas

Show all 10000 documents...

Related subjects