PDF superior L'ús dels verbs ésser i estar en català i en castellà

L'ús dels verbs ésser i estar en català i en castellà

L'ús dels verbs ésser i estar en català i en castellà

Avui dia, la sintaxi catalana té plantejat un punt molt conflictiu: l'ús i la distribució dels verbs ésser i estar tant en català modern com en català medieval. Fins i tot, els gramàtics no es posen d'acord entre ells per a la fixació dels usos per a aquests verbs ni per al seu significat. Els catalanoparlants tampoc fan el mateix ús d'ambdós verbs en tots els territoris de parla catalana. A més a més, dins una mateixa variant geogràfica, es produeix una gran vacil·lació i provoquen confusions per a la llengua catalana. La variant del Principat i la de les Illes Balears són les que presenten una gran quantitat de vacil·lacions, com ja es donaven en els escrits catalans medievals, mentre que la variant meridional no presenta gens de vacil·lació. La vacil·lació actual en la distribució i l'ús dels verbs ésser i estar en català és present perquè en el català antic també hi havia vacil·lació en aquests dos verbs. A mesura que la llengua ha evolucionat, s'ha pogut comprovar que el verb estar ha anat ocupant el terreny del verb ésser, però no ha suplantar-lo completament. És per això que actualment tenim una sèrie de tendències en l'ús del verb estar que ja es cristal·litzaren en català medieval, i d'altres que quedaren truncades en certes regions, com en el cas del Principat i de les Illes Balears, on hi ha formes que han quedat truncades o que encara s'estan cristal·litzant. (Vañó 1999: II, 1-2).
Mostrar más

64 Lee mas

Anàlisi dels problemes de traducció presents en la pel·lícula francesa Intouchables i les seues versions doblades al català i al castellà

Anàlisi dels problemes de traducció presents en la pel·lícula francesa Intouchables i les seues versions doblades al català i al castellà

Els objectius d’aquest treball consistien, en primer lloc, a fer una anàlisi lingüística i cultural de la pel·lícula francesa Intouchables per tal de trobar totes les estructures franceses que pogueren plantejar un problema a l’hora de fer les respectives traduccions per al doblatge en català i en castellà. Aquest primer objectiu, l’hem assolit per mitjà de l’extracció de les estructures problemàtiques i de la posterior classificació d’aquestes d’acord amb el tipus de problema de traducció que suposaven: comunicatius, pragmàtics, semiòtics i contrastius (falsos amics, argot, jocs de paraules i gal·licismes). En segon lloc, també hem dut a terme una revisió teòrica per a establir les eines conceptuals bàsiques que ens servirien per a la posterior anàlisi de les estructures. En concret, ens hem centrat a donar les definicions de conceptes com ara la traducció audiovisual per al doblatge, els problemes de traducció en general i els contrastius entre francés i català i castellà, dins dels quals ens hem centrat, al seu torn, en els falsos amics, l’argot, els jocs de paraules i els gal·licismes. També hem donat una àmplia definició i classificació de les diferents tècniques que s’empren per a resoldre els diferents problemes de traducció. Així mateix, havíem de realitzar un buidatge en una base de dades dels problemes de traducció i de les tècniques de traducció per comparar el que havien fet els traductors en les diferents versions doblades, fet que hem plasmat en la base de dades del Excel. Per últim, a partir de les dades obtingudes, hem dut a terme una anàlisi dels problemes de traducció presents en la pel·lícula i de les tècniques emprades per resoldre’ls en ambdues versions traduïdes.
Mostrar más

50 Lee mas

L'ús del català i del castellà a l'aula, una realitat més enllà de qualsevol model : Anàlisi de les pràctiques lingüístiques en una aula de 4t d'ESO de l'Institut Lluís de Peguera de Manresa

L'ús del català i del castellà a l'aula, una realitat més enllà de qualsevol model : Anàlisi de les pràctiques lingüístiques en una aula de 4t d'ESO de l'Institut Lluís de Peguera de Manresa

En el món escolar, l’arribada massiva de poblacions amb llengües diferents, i, en especial, la d’alumnes procedents de l’Amèrica llatina, ha causat també un cert retrocés respecte del grau d’ús del català, tant per part dels mestres i professors d’institut com també per part dels alumnes entre ells en els mateixos espais educatius. La presència a les aules d’individus amb poca comprensió del català i, en canvi, sí del castellà -ja sigui per procedència o bé per més exposició espontània en el context social- ha tendit a afavorir l’augment de l’ús institucional i interpersonal d’aquesta llengua, en detriment una vegada més de l’idioma autòcton. (Consell social de la llengua catalana 2009: 13)
Mostrar más

99 Lee mas

Manual BCN2013 [versió en anglès, català i castellà]

Manual BCN2013 [versió en anglès, català i castellà]

a) Fotocopia compulsada del DNI y del Número de Identificación Fiscal si se trata de personas físicas. b) Las sociedades mercantiles deberán presentar original o fotocopia compulsad[r]

19 Lee mas

Memòria d'activitats 2007 [versió en català i castellà]

Memòria d'activitats 2007 [versió en català i castellà]

. GABINETE PSICOLOGICO PRIVADO. HERBODIETETICA. INMACULADA DE LA CALLE REYES. MARTA MORRAL CLERIES. MICHAELA LENZ. MONICA MARIA ALONSO RIPOLL. UNIQUE MOMENTS. YAMIL CEVALLOS DEFRANC. SERVEIS REPARACIÓ I MANTENIMENT. ENCARNA PICON MARIN. GARCIA. JOSE MARIA AGUILAR MORILLA. JUAN CARLOS SANTANA PEREZ. MOOTO.ES. SANTINO. SERVEIS A LES PERSONES (ALTRES). AGILS COMUNICACIÓ. ALBERT PORTA DINA- RES. ALBERTO SOLER BAMBALERE. ALEXANDRA XARRIE MASEDA. ANA ISABEL GONZALEZ GONZALEZ. ARTURO FIGUEROA ALONSO. ASSESSORIA FINANCERA. BALLART. BANCO DE IMAGEN. BART SEERDEN. BINAEX. CAPOTE. CATALUNYA VERDA. CATFOSC. CENTRE DE SERVEIS TERAPÈUTICS. CENTRO DE SALUD Y TERA- PIAS NATURALES. CESAR DAMIAN QUEZADA ALVAREZ. CLER DE LUN. CONCHA BENEDICTO MARCO. CONSTANZA RAMIREZ QUINTERO. CORPOREA. CTN, S.L.EDITH CAMBOULAS. EFI ESUCUELA DE FORMACION INTEGRAL. ELISABET PATIÑO BOLDU. ENERGIES RENOVABLES. EVA KAHLENBERG CRATZMAR. FAMILY GOLF TOURS SL. FELIPE DE OLIVEIRA. FERNANDO SEO. FRANCISCO JAVIER TOMAS LOPEZ. FRANCK WEGLER. GARONE. GIMNASIO FEMENINO Y ASESORIA NUTRICIO- NAL. GLENER. GLORIA MENDEZ SEIJIDO. HELENA GARRIGA BERNARDOS. INMER- SIA. JAIME PEREZ VILLALOBOS. JONATHAN DOMENECH FUENTESALLO. JORDI GARCIA FRANCES.JOSEP RIBAS GALOBARDES.JULIO SERNA BELANDRIA. KLAMED- SUK. LA MIMOSA. LARA LIZCANO ISLA. LORENA ANGELICA GUITIERREZ GUTIE-
Mostrar más

126 Lee mas

Foment Ciutat Vella [versió en català i castellà]

Foment Ciutat Vella [versió en català i castellà]

Molts edificis del centre històric es van buidar, i van començar a succeir-se cicles que alternaven l’abandonament amb l’arribada de nous residents. Cada cicle suposava més empobriment del conjunt, de manera que anava augmentant la precarietat social i el desarrelament al barri dels nous habitants. A aquests efectes nocius, s’hi va afegir el de la sensació d’inseguretat provocada per l’obertura de les vies ràpides i altres projectes urbanístics. La pèrdua de centralitat del nucli històric de la ciutat va comportar diverses pèrdues

20 Lee mas

Noves formes de família [versió en català i castellà]

Noves formes de família [versió en català i castellà]

Les relacions que s’estableixen després del divorci en relació a la custodia dels fills fan aparèixer realitats familiars molt diferents, que varien en funció de les relacions establertes entre els ex cònjuges, els acords de custodia i els possibles aparellaments posteriors dels pares. Però, a més a més, la recomposició familiar ens interroga sobre el mateix concepte de parentalitat, en plantejar models familiars en què aquesta es planteja més enllà de la relació conjugal. En la mesura que es preserven, amb major o menor intensitat, els lligams amb el pare i la mare separats, els nens viuen entre dues cases, entre les quals circulen obligacions, diners, negociacions sobre la custodia i una certa rivalitat per preservar els lligams de filiació establerts. Però el gran canvi que impliquen les famílies recompostes no és tant que el nen visqui entre dues famílies, sinó el fet que formi part d’una constel lació familiar que integra també padrastres, mig germans, germanastres i aviastres. Una constel lació familiar en què les funcions de cadascun d’aquests parents no són clares ni socialment ni jurídicament. Quin és el rol d’una madrastra? Fins a quin punt les noves parelles poden intervenir respecte de les decisions dels nens? Com es comportaran els avis respecte als fillastres de la seva filla o del seu fill? Els han d’acceptar com si fossin veritables néts o han de marcar fortes diferències?
Mostrar más

76 Lee mas

Codi de bones pràctiques del comerç a Barcelona [versió en català i castellà]

Codi de bones pràctiques del comerç a Barcelona [versió en català i castellà]

n Si es tracta de productes industrials, a l’etique- tatge hi ha de constar: nom o denominació del producte; composició; data d’ús o de consum; contingut net; característiques essencials, ins- truccions, advertiments, consells o recomana- cions sobre instal·lació, ús i manteniment, maneig, perillositat i condicions de seguretat; lot de fabricació, identificació de l’empresa, lloc de procedència o origen; potència màxima, tensió d’alimentació i consum. n Hi ha normatives específiques sobre l’etique-

16 Lee mas

Guia d'acollida de butxaca de Barcelona : Eixample [versió en català i castellà]

Guia d'acollida de butxaca de Barcelona : Eixample [versió en català i castellà]

La ciutat de Barcelona es troba a la vora del mar mediterrani al nord-est de la península ibèrica. Barcelona és la capital de Catalunya i amb una població d’uns 1,6 milions d’habitants és el segon municipi més poblat d’Espanya i el desè d’Europa. La Barcelona actual és el resultat de més de 2.000 anys d’història i s’ha caracteritzat per ser una ciutat acollidora que s’ha anat construint amb les aportacions de persones de diferents orígens i procedències.

40 Lee mas

Guia d'acollida i acompanyament de Barcelona 2013 [versió en català i castellà]

Guia d'acollida i acompanyament de Barcelona 2013 [versió en català i castellà]

Servei municipal de proximitat que ofereix informació i atenció en tots aquells temes que interessen i preocupen les dones i possibiliten l’accés als diferents recursos de la ciutat, de tipus laboral, associatiu, cultural i educatiu, entre d’altres. El PIAD també ofereix assessorament jurídic i psicològic gratuïts. Servicio municipal de proximidad que ofrece información y atención en todos aquellos temas que interesen y preocupen a las mujeres y posibiliten el acceso a los diferentes recursos de la ciudad, de tipo laboral, asociativo, cultural y educativo, entre otros. El PIAD también ofrece asesoramiento jurídico y psicológico gratuitos. PIAD Ciutat Vella
Mostrar más

33 Lee mas

Barcelona comunica [versió en català i castellà]

Barcelona comunica [versió en català i castellà]

Funcionen de manera excel∙lent. Això ens impulsà a atrevir-nos més. A posar molta gent en la comunicació. Vam optar, a partir d’aquí, per això: en tota la comunicació que fem sempre hi haurà ciutadans no estereotipats. Arribem, doncs, a un estil d’imatge de marca. I mai no l’hem abandonat. Muntem un espot de dos nois que es troben constantment en diferents transports públics, mentre sona un bolero encès: nuestro amor se perdió para siempre. Imatge de tots dos mirant-se al final. I queda en la pantalla: que petita és Barcelona quan uses transport públic. Firmat: que B Barcelona. La gràfica, al carrer i als periòdics, era un traç de distància entre Leo i Toni, entre casa i oficina... El següent va ser un senyor amb cueta i panxa, vestit de surf, que amb la seva planxa corre per diferents ambients i espais de Barcelona fins llançar-se al mar, mentre apareix a la pantalla viu-la B. Continuem la sèrie amb uns xicots, un dels quals assegut en una cadira de rodes, que fantasiegen davant el forat d’unes obres. El líder somia: jo treballaré en aquesta empresa de tecnologia punta. La càmera enfoca, després, una noieta que juga amb un aparell últim. Somriu: sí, però, treballaràs per mi. Firma de marca: B tecnologia... En tots, ciutadans diferents. No estereotipats. Perquè Barcelona és una ciutat que troba gust en la innovació i la diferència. Hi ha una lectura, clara, de ciutat oberta a la pluralitat sexual, a l’esport sense musculets, a les dones...
Mostrar más

196 Lee mas

Dictamen sobre la racionalització dels òrgans de participació [versió en català i castellà]

Dictamen sobre la racionalització dels òrgans de participació [versió en català i castellà]

racionalització dels òrgans és que fer de secretari/a d’un consell només és una de les diverses tasques que ha de dur a terme un tècnic. Es vol deixar constància que, si bé en els consells d’àmbit ciutadà els tècnics es poden dedicar més al consell, en el cas dels consells de districte sovint han de fer moltes més tasques i han de coordinar diversos consells, cosa que afecta la seva qualitat democràtica. En la pràctica això es pot observar, per exemple, en el seguiment poc exhaustiu entre una sessió i una altra del consell; en el retard a fer les actes i a lliurar-les; en la documentació que s’aporta a les sessions; i en la dinàmica mateixa d’aquestes sessions, que poden esdevenir fàcilment espais informatius i poc participatius. En aquest sentit cal vetllar perquè els consells de districte puguin disposar de professionals que s’hi puguin dedicar.
Mostrar más

14 Lee mas

L'autoguiat dels dotze proscrits [versió en català i castellà]

L'autoguiat dels dotze proscrits [versió en català i castellà]

Els xacals, com els licaons, formen grups familiars grans, que els permeten augmentar la seguretat del grup davant d’altres competidors i l’èxit reproductiu. A més, com els licaons els xacals també regurgiten el menjar per alimentar les seves cries. Però també com els licaons a l’Àfrica, els xacals han estat perseguits fins a portar- los molt a prop de la seva extinció al continent europeu.

18 Lee mas

Normes reguladores del funcionament dels districtes [2001] [versió en català i castellà]

Normes reguladores del funcionament dels districtes [2001] [versió en català i castellà]

Els límits podran ser modificats pel mateix Consell muni- cipal, a proposta de la Comissió de Govern o deis districtes afectats i amb informe preceptiu deis Consel[r]

43 Lee mas

El coneixement de la llengua catalana i la llengua castellana per part de l'alumnat estranger escolaritzat a l'educació primària de Catalunya: factors explicatius i relacions d'interdependència lingüística.

El coneixement de la llengua catalana i la llengua castellana per part de l'alumnat estranger escolaritzat a l'educació primària de Catalunya: factors explicatius i relacions d'interdependència lingüística.

Tampoc són optimistes les dades aportades per Fullana, Besalú i Vilà (2003) en una investigació sobre els resultats escolars dels alumnes fills d’immigrants africans (fonamentalment del Magreb) escolaritzats a les comarques gironines 5 . L’estudi es va fer amb tota la població escolaritzada a sisè de Primària, segon i quart d’ESO, durant el curs 1997-98. Els resultats obtinguts mostraven que el 61% de l’alumnat d’origen estranger acabava l’educació primària amb importants dificultats acadèmiques (en comparació amb el 30% dels autòctons) i, a la secundària, un 47% tenia problemes importants per passar del primer al segon cicle de l’ESO. Una dada preocupant que senyala aquest treball és que el percentatge d’alumnat africà que no passava de l’ensenyament primari a la secundària era deu vegades superior a la dels autòctons (el 3% en el cas de l’alumnat africà respecte el 0,3% dels autòctons), i apuntaven els efectes del desconeixement de la llengua de l’escola en l’explicació d’aquests resultats. En les conclusions afirmen: “les qualificacions dels alumnes fills d’immigrants africans a sisè de primària mostren que les matèries que generen més fracàs són les llengües (tant la catalana com la castellana i l’estrangera) i les matemàtiques” (Fullana i al., 2003:32). El català, per exemple, no el superava un 53’2% del total de l’alumnat africà de la mostra i, de l’alumnat que necessitava millorar en alguna matèria, un 85’5% ho havia de fer en relació al català i al castellà. A secundària, les notes de l’alumnat d’origen africà tendien a empitjorar encara més, especialment a quart d’ESO, on les taxes d’alumnes que no aconseguien aprovar les matèries oscil·laven entre el 40% (a l’educació física) i el 70% (a l’àrea de ciències naturals). No obstant, els autors també senyalen que “els problemes d’aquest alumnat no es redueixen a les matèries de caire lingüístic, sinó que afecten totes les matèries del currículum i que les mesures per tal de
Mostrar más

645 Lee mas

Guia digital dels comerços i la restauració de la Barceloneta [versió en català, castellà i anglès]

Guia digital dels comerços i la restauració de la Barceloneta [versió en català, castellà i anglès]

principis del S.XX, oferien cuina de pesca- dor amb peix fresc arribat a la platja. Als seus inicis eren instal·lacions estacio- nals de fusta per aprofi tar la temporada de platja i cap 1940 ja hi ha constància que es comencen a reobrir per fer-se un lloc estable en l’espai gastronòmic de la ciutat sota el sobrenom dels “chiringuitos”. Si als anys 30 hi havia un amplia activitat de comerç de proximitat i a 1940 es va in- tentar mantenir tot i la difícil situació que va generar la postguerra. A partir de 1970 les activitats del nostre petit comerç co- mencen a descendir i es mantenen essen- cialment els productes d’ús quotidià, es- pecialment l’alimentació. En aquests anys també comença a esborrar-se tot el passat industrial i dels establiments lligats a l’ac- tivitat marítima només restant una petita representació de botigues relacionats amb els articles de pesca i els efectes navals. d’establiments volien competir en serveis
Mostrar más

104 Lee mas

Guia de producció audiovisual [versió en català, castellà i anglès]

Guia de producció audiovisual [versió en català, castellà i anglès]

Per a l’ús d’edificis municipals hi ha fixades unes taxes o preus públics, que varien segons el tipus d’espai i l’entitat que el gestiona. Sempre que les característiques del rodatge s’adaptin a les condicions dels espais, la BCFC vetlla per a què les filmacions de caràcter no publicitari gaudeixin d’una reducció total o parcial de les taxes d’ocupació per rodar en edificis públics, com ara museus, escoles, instal·lacions esportives, centres cívics o seus de districte. La diversitat d’espais que s’acullen a aquesta categoria i la gran varie- tat de tipus de rodatges possibles obliguen a fer un estudi que analitzi individualitzadament cada sol·licitud, la qual cosa dóna lloc a resolucions no sempre idèntiques. Les produccions publicitàries han d’abonar les taxes corresponents a l’ocupació dels espais municipals en tots els casos. Les despeses derivades de la filmació i l’ocupació dels espais, com poden ser el servei de neteja, vigilància o possibles reparacions i/o desperfec- tes, són a càrrec de la productora. Si és possible, el titular de l’espai farà un pressupost amb la valoració de les despeses previstes. En cas que aques- tes no siguin prèviament avaluables, es preveu demanar un dipòsit, que es retornarà en finalitzar la filmació. 2.1
Mostrar más

351 Lee mas

El paisatge lingüístic d’un municipi amb turisme cultural i paisatgístic  Anàlisi de la retolació institucional i comercial de Valldemossa (Mallorca)

El paisatge lingüístic d’un municipi amb turisme cultural i paisatgístic Anàlisi de la retolació institucional i comercial de Valldemossa (Mallorca)

A l’àmbit municipal, l’Ajuntament de Valldemossa té un Reglament Lingüístic, aprovat dia 18 de maig de 2008, tot just produït el canvi de govern municipal que deixà el PP a l’oposició fins a l’actualitat, i modificat el passat 2 de juliol de 2018. Aquest reglament, com molts d’altres reglaments municipals, és una eina per a desenvolupar la Llei de Normalització lingüística a l’àmbit local. Amb la darrera modificació feta, que ha estat en període d’al·legacions i que ben aviat quedarà aprovada definitivament, l’atorgament de permís d’ocupació de via pública per part dels comerciants quedarà condicionat al fet que, en els rètols amb text escrit, el català hi tengui presència preferent. No exclou les altres llengües que el comerciant vulgui afegir, a més de la catalana.
Mostrar más

69 Lee mas

Barcelona Growth Centre [versió en català, castellà i anglès]

Barcelona Growth Centre [versió en català, castellà i anglès]

22@Network · ACC1Ó · AED · Aeroport de Barcelona · Agència Catalana del Consum · American School of Barcelona · Àrea Metropolitana de Barcelona · Asinca · Associació Catalana de l’Empresa Familiar del Comerç (Comertia) · Associació Catalana de l’Empresa Familiar (ASCEF) · Associació Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya · Associació de Dones Emprenedores de Barcelona (ASODAME) · Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC) · Bdigital · Basi · BBVA · Banc Sabadell · Banc Santander · Barcelona Global · Barnacentre · Bcn Convention Bureau · Best TV · Biocat · CTecno · Cadtech · Caixa Capital Risc · Caixabank · Cámara de Comercio Francesa de Barcelona · Cambra Comerç de Barcelona · Casa Àsia · Catalonia Innovation Triangle (CIT) · Catalunya Caixa · CEAJE · CECOT · Centre Nacional de Supercomputació (BSC) · Cercle d’Economia · CISCO · Comissions Obreres (CCOO) · Compostadores · Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) · Consell de Ciutat de Barcelona · Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de Barcelona · Consell de la Joventut · Consorci de la Zona Franca · Cooperatives de Treball de Catalunya · CTAC · Delegació del Govern a Barcelona · EADA · Enertika · Ernst & Young · ESADE · ESADE Alumni · European Youth Parliament · FCB · FCTC · Federació d’Empresaris de la Petita i Mitjana Empresa (FEPIME) · Ficosa Internacional · Fira de Barcelona · Foment del Treball Nacional · Fòrum Empresarial CIT · Fundació Barcelona Comerç · Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (FIDEM) · Fundació PIMEC · Fundació Privada d’Empresaris (FEMCAT) · Fundació Privada per a la Promoció de l’Autocupació de Catalunya CP’AC · Fundació Seira · Fundació uAB · Futureplaces · Generalitat de Catalunya · GIGlE · Grup ITNET · High Growth · ICF · ICFO · IESE · IESE Alumni · Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) · Institut de Prospectiva i Anàlisi de la Realitat Social · Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) · Instituto Superior de Marketing - ESIC · Invenio learn. by.doing · Inveready · Invest in Catalonia · Krontime · la Caixa · la Salle · lekué · Matholding · MaxVal Technology Partners · Microbank · MwC · Natura Bissé Internacional · Nauta Capital · PIMEC · PEMB · Port de Barcelona · RJ Family Office · SEAT · SECOT Barcelona · Seeliger y Conde · Sitmobile · Sónar · Taula d’Entitats del Tercer Sector · Turisme de Barcelona · uHY FAY & CO · unió General de Treballadors (uGT) · unión Suiza · universitat Autònoma de Barcelona (uAB) · universitat de Barcelona (uB) · universitat Oberta de Catalunya (uOC) · universitat Politècnica de Catalunya (uPC) · universitat Pompeu Fabra (uPF) · Xarxa d’Emprenedoria universitària · Ysios Capital · Zyncro
Mostrar más

7 Lee mas

Guia de bones pràctiques [versió en català, castellà i anglès]

Guia de bones pràctiques [versió en català, castellà i anglès]

cull les experiències diàries dels seus protagonistes, serveix d’excusa per donar pas al debat posterior. Per tal d’organitzar les taules rodo- nes, el tècnic de l’IMD procedeix a informar als instituts del districte de la possibilitat d’incloure aquesta ac- tivitat al seu espai de tutoria, espai de l’horari lectiu que es dedica a tractar temes diversos. Seguida- ment, es determina quines seran les persones amb discapacitat que par- ticiparan a la taula rodona, procu- rant que estiguin representades to- tes les discapacitats. En tots els casos, hi és present el tècnic de l’IMD per presentar, moderar i parti- cipar en el debat.
Mostrar más

81 Lee mas

Show all 10000 documents...